Issuu on Google+

LA DANZA ARGUMENT La companyia de ballet de l’Opera de Paris és una de les més reputades del món. La danza penetra en el seu cor no només per a seguir minuciosament els assajos dels seus espectacles, sinó també per apropar-nos als problemes i inquietuds dels seus artistes i dels seus treballadors. DIRECTOR FREDERICK WISEMAN FILMOGRAFIA

FITXA TÈCNICA França - EUA 2009 159 minuts Frederick Wiseman Frederick Wiseman Pierre-Olivier Bardet Françoise Gazio FOTOGRAFIA John Davey MUNTATGE Frederick Wiseman Valérie Pico MÚSICA Joby Talbot

NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ PRODUCCIÓ

DIUMENGE 8 DE MAIG DE 2011 19:30 H TEATRE CONSERVATORI

-1967 Titicut Follies -1968 High School -1969 Law and Order -1970 Hospital -1971 Basic Training -1971 I Miss Sonia Henie -1973 Juvenile Court -1974 Primate -1975 Welfare -1976 Meat -1983 The Store -1987 Missile -1989 Near Death -1997 Public Housing -1999 Belfast, Maine -2001 Domestic Violence -2002 La dernière lettre -2007 State Legislature -2009 La danse - Le ballet de l'Opéra de Paris -2010 Boxing Gym

BIOGRAFIA Neix el 1930 a Boston i creix en una família d’arrels jueves. Estudia Dret i s’inicia en el cinema com a productor de The Cool World (1963), de Shirley Clarke, una de les creadores mes valuoses del cinema alternatiu. Debuta com a realitzador amb Titicut Follies (1967), que retrata sense concessions una presó. En aquest film, que pateix nombroses prohibicions, el director ja configura els signes de la seva identitat artística. Wiseman es concentra en el documental i empra la càmera per recollir amb un estil sobri i distanciat diferents aspectes de la realitat, centrant-se sovint en la descripció minuciosa d’institucions nord-americanes. S’ha identificat sovint el seu estil amb etiquetes com el cinema observacional o el “cinéma vérité”, però ell creu que el cinema no pot ser neutral i vindica el documental fonamentat en una estructura dramàtica.


COMENTARI La danza és el primer film de Frederick Wiseman que s’estrena comercialment en el nostre país. Aquest director nord-americà, nascut a Boston el 1935, s’erigeix en un dels noms cabdals del documental modern. La seva filmografia, iniciada el 1967 amb Titicut Follies –una de les seves obres majors-, comprèn una quarantena de títols i es fonamenta en l’anomenat cinema directe: l’observació d’una determinada realitat sense emprar cap tipus de retòrica formalista i dramàtica. El veterà autor defuig, doncs, del cinema de tesis, i es concentra en la captura de l’essència d’allò que plasma la càmera. La danza aplega les millors virtuts del seu cinema. Wiseman va seguir al llarg del 2008 les activitats desplegades per una de les companyies de ballet més reputades del món, l’Opera de Paris. El film desprecia les obvietats més cridaneres: no conté cap actuació i es sustenta primordialment en el desenvolupament dels assajos. D’altra banda, no hi ha cap veu en off explicativa, ni rotuls, ni entrevistes. L’emfatisme discursiu és inexistent en el cinema de Wiseman, i La danza reflecteix fidelment els principis creatius i ètics d’un autor coherent i exemplar. Les cent cinquanta hores enregistrades originàriament s’han convertit en cent cinquanta-nou minuts d’una bellesa transparent. La pel·lícula, admirable i seductora, resulta imprescindible per als amants de La danza, però no cal ser un devot d’aquesta disciplina artística per a restar meravellat.


2011/05/08: LA DANZA