Issuu on Google+

CANINO ARGUMENT En un xalet resideix una família adinerada força especial: els tres fills (adults) mai han sortit de casa i romanen aïllats del món exterior, perquè el pare ha imposat unes regles tan estrictes com incomprensibles.

DIRECTOR YORGOS LANTHIMOS

FITXA TÈCNICA Grècia 2009 96 minuts Yorgos Lanthimos Yorgos Lanthimos Efchimis Filippou PRODUCCIÓ Yorgos Tsourgiannis FOTOGRAFIA Thimios Mpakatakis MUNTATGE Yorgos Mavropsaridis

NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ

FITXA ARTÍSTICA Anna Kalaintzidou Christos Stergioglou Aggeliki Papoulia Christos Passalis Michelle Valley Mary Tsoni

Cristina Pare Filla gran Fill Mare Filla petita

DIJOUS 12 DE DESEMBRE DE 2010 18:30 H TEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

2009 Canino (Kynodontas) 2005 Kinetta 2001 O kalyteros mou filos 2001 Uranisco Disco (curtmetratge)

BIOGRAFIA Yorgos Lanthimos, nascut a Atenes el 1973, va estudiar realització a l’Escola Stavrakos d’Atenes. Entre 1995 i 2001, abans de debutar en el cinema, va dirigir obres de teatre experimentals, vídeodanses i espots publicitaris. Fou un dels integrants de l’equip artístic que concebé les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics d’Atenes (2004). El seu segon llargmetratge, Kinetta (2005) cridà l’atenció en diferents festivals, i el seu títol següent, Canino (2009), guanyà el premi “Un certain regard”, a Canes, i els premis jurat jove (millor pel·lícula fantàstica) i Citizen Kane (millor director novell), a Sitges.


COMENTARI

Yorgos Lanthimos donà la campanada amb el seu tercer llargmetratge, Canino, una de les sorpreses més genuïnes, sucoses i estrambòtiques que ens proporcionà la collita cinèfila de l’any passat. El film, que excel·lí a Canes 2009, recull la insòlita quotidianitat d’una família adinerada, que resideix en un xalet privilegiat i apartat de la resta del món per una tanca... i unes normes tan estrictes com incomprensibles. El pare, l’únic membre que pot sortir d’un microcosmos endogàmic, ha aïllat de l’exterior els seus tres fills adults amb unes tècniques manipulatives, tan perverses com desconcertants, que cerquen una puresa demencial. El concepte inicial podria recordar El bosque, una de les millors pel·lícules de M. Night Shyamalan, però el jove autor grec està en una ona molt diferent i ens capbussa en un univers claustrofòbic i gairebé surreal, malgrat estigui disseccionat amb un realisme meticulós, on tots els personatges estan observats amb la distància, la fredor i la precisió d’un entomòleg. La direcció,

d’un rigor matemàtic, traspua una voluntat analítica que es conjuga harmònicament amb un humor, tan maliciós i subterrani, concretat en una ironia solcada d’una subtilesa extrema. Canino podia haver estar només una excentricitat juganera, però la saviesa

cinematogràfica desplegada per Lanthimos, amb una dramatúrgia impecable i una posada en escena de ferro, determina que aquesta singularitat fascinadora i malaltissa, susceptible de nombroses lectures, assoleixi una volada creativa.


2010/12/12: CANINO