Issuu on Google+

BLOW HORN ARGUMENT Documental sobre un grup de practicants budistes que viatgen al monestir de Sherab Ling, a l'Índia. El film condueix l'espectador cap a un espai de meditació. DIRECTOR LLUÍS MIÑARRO FILMOGRAFIA

FITXA TÈCNICA Catalunya 2009 79 minuts Lluís Miñarro Lluís Miñarro Lama Jinpa Gyamtso FOTOGRAFIA Christophe Farnarier MUNTATGE Marcos Flórez Antoni Pinent

NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ

DIUMENGE 16 DE GENER DE 2011 18:30 H SALA PETITA DEL TEATRE KURSAAL

1996 Cosas que nunca te dije (productor) 2003 Les mans buides (productor) 2006 Honor de cavalleria (productor) 2007 En la ciudad de Sylvia (productor) 2008 Liverpool (productor) 2009 Blow Horn (director) 2009 Familystrip (director) 2010 Finisterrae (productor) 2010 Aita (productor) 2010 Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas (co-productor)

BIOGRAFIA Luis Miñarro (Barcelona, 1949) va desenvolupar la seva carrera professional en el sector de la publicitat per poder dedicarse a partir del 1995 a la producció cinematogràfica a través de la seva pròpia empresa, Eddie Saeta, on ha efectuat una aposta ferma pel cinema d'autor ( Guerin, Recha, Serra ...). Va ser crític cinematogràfic en les revistes Destino i Dirigit per i cofundador dels cineclubs Arts i Mirador. Ha estat així mateix jurat en nombrosos festivals i ponent en diferents universitats i filmoteques. Actualment és membre de l'European Film Academy, l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques d'Espanya i l'Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, entre d'altres associacions.


COMENTARI És imprescindible començar explicant que Blow Horn no és una pel·lícula narrativa tal com estem acostumats a veure, que ni tan sols la podria qualificar de documental, perquè no té l'afany de mostrar alguna cosa a l'espectador com descobriment o denúncia, encara que és molt probable que sigui la categoria on menys incòmoda es trobi. Blow Horn és una pel·lícula contemplativa. Blow Horn arrenca amb l’inici d’un viatge que diversos practicants budistes fan des de Girona a l'Índia, on rebran la confirmació en la seva devoció. Després d'haver passat tres anys i tres mesos d'aïllament i retir al centre budista català, marxen al monestir de Sherab Ling acompanyats d'un petit grup de cineastes comandat pel productor, i ara també director, Luis Miñarro. Miñarro defuig conscientment de la narració, deixant tot just explicar als protagonistes del viatge quin significat té el que estan vivint i el que estem veient. No obstant això, el seu desig de convertir la matèria fílmica en material transcendent que pugui transmetre l'experiència viscuda queda en dubte al pecar el material rodat d'improvisació i desordre. Del seu visionat es dedueix que el caire de la seva intenció és fruit d'una casualitat o d'un enllumenament sobre la marxa o de la manca per dotar de qualsevol altre significat al material gravat. Només cal recordar la cinta El gran silenci (Philip Gröning, 2005) per

recordar el que es pot aconseguir com a experiència en el visionat quan tot el projecte es dirigeix cap a aquest comès de forma voluntària, ordenada i transcendent. En qualsevol cas, no cal menysprear l'intent de Miñarro, la visió com a realitzador en aquesta seva segona cinta

enllaça a la perfecció amb la seva prolífica i homèrica tasca com a productor. Luis Miñarro, a través de la seva productora Eddie Saeta, és responsable que arribin als nostres cinemes propostes tan estimulants i arriscades com les de Manuel de Oliveira, Marc Recha, Apitchapong Weerasethakul, Albert Serra, José Luis Guerin o Isabel Coixet, entre altres.


2011/01/16: BLOW HORN