Issuu on Google+

EL ARCA RUSA ARGUMENT

FITXA TÈCNICA Rússia - Alemanya 2002 96 minuts Alexandr Sokurov Alexandr Sokurov Anatoly Nikiforov PRODUCCIÓ Andrei Deryabin Karsten Stoter Jens Meuer FOTOGRAFIA Tilman Buettner MÚSICA Sergey Yevtushenko

NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ

FITXA ARTÍSTICA Sergey Dreiden Maria Kuznetsova Leonid Mozgovoy Yuliy Zhurin Svetlana Svirko Anna Aleksahina Vladimir Baranov

Estranger Catalina la Gran Espia Nicolau I Esposa de Nicolau I Esposa de Nicolau II Nicolau II

DIUMENGE 1 DE MAIG DE 2011 19:30 H TEATRE CONSERVATORI

2000 actors. 300 anys de la història de Rússia. 33 habitacions del museu Hermitage. 3 orquestres tocant en directe. 1 única escena. Un aristòcrata francès del segle XIX es passeja pel museu Hermitage de Sant Petersburg trobant-se amb personatges de la història de Rússia. Publicitada com l'única pel·lícula en la història del cinema que està filmada en una sola presa. 96 minuts rodats en un pla amb una càmera digital d'alta definició. El seu virtuosisme, la seva complexitat i la seva originalitat van aconseguir el unànime aplaudiment de la crítica, que la van lloar amb unes crítiques tan impressionants com l'ostentació de la proposta.

DIRECTOR ALEXANDR SOKUROV FILMOGRAFIA 1981 Altovaya sonata. Dmitry Shostakovich 1987 Moskovskaya elegiya Skobnoye beschuvstviye 1989 Odinokiy golos cheloveka Dni zatmeniya 1990 Leninsgradskaya retrospektiva (1957-1990) Spasi I sokhrani Krug vtoroy 1992 Karmen 1994 Tikhiye stranitsy Elegiya iz Rossii 1995 Dukhovnye golosa. Iz dnevnikov voyny. Povestvovanie v pyati chastyakh 1997 Mat i syn Smirennaya zhizn 1999 Molokh 2000 Uzel Dolce... 2001 Telets Elegiya dorogi 2002 Russkiy kovcheg (El arca rusa) 2003 Otets i syn 2005 Sointse 2006 Elegiya zhizni. Rostropovich. Vishnevskaya 2007 Aleksandra (Alexandra) 2009 Chitaem “Blokadnuyu knigu” 2010 Faust

BIOGRAFIA Encara que no suficientment conegut a països com Espanya, Alexandr Sokurov és considerat com un dels cineastes més transcendentals de l'actualitat. Neix l'any 1951 al poble de Podorvikha, a la regió d'Irkutsk, URSS. Es gradua en Història a la Universitat Estatal de Gorky, a la prestigiosa Escola de Cinema VGIK i, després, ocupa el lloc de director de l'Institut Estatal de Cinematografia de Moscou. Des de 1980 viu i treballa a Sant Petersburg. Els seus films li van crear més d'una vegada fortes tensions i controvèrsies amb el règim, alhora que rebia unànimes suports de nombrosos cineastes - entre els quals s'ha de comptar seu reconegut mestre, Andrei Tarkovsky - i personalitats internacionals. El 1995 va ser destacat com un dels millors directors cinematogràfics de tot el món per l'Acadèmia Europa de Cinematografia. Ha obtingut a més el Premi Internacional "Tercer Mil·lenni" atorgat pel Vaticà (1998) per la seva contribució al desenvolupament de les idees humanistes a través de l'art cinematogràfic.


COMENTARI L'extraordinari cineasta rus Alexander Sokurov, un dels més grans creadors cinematogràfics de l'actualitat, director de l'aclamada Mat i Syn (Madre e Hijo), i d'obres tan cabdals com Elegiya dorogi (Elegia d'un viatge), Moloch (una reflexió estèticopolítica sobre els recessos cortesans de Hitler i el seu entorn en el seu refugi muntanyenc), Taurus (els últims dies de Lenin en una atmosfera de teatralitat gairebé txekhovianes com a reflex de l'ocàs de la Unió Soviètica) i Otets i syn (Padre e hijo), desplega en una prodigiosa realització tècnica d'una sola presa un viatge a través de l'històric Museu Hermitage de Sant Petersburg que és, al mateix temps, com en un somni, un recorregut filosòfic a través de 300 anys d'història de Rússia i d'Europa. Apel.lant a personatges reals i imaginaris, Sokurov es converteix en guia espiritual d'aquesta sorprenent travessia de un innominat diplomàtic francès del segle dinou, que condueix al enlluernat espectador, a través d'una posada en escena tan brillant com sumptuosa, enmig del període conegut com l' Il·luminisme, apel.lant també a diverses obres mestres de la tradició de l'art pictòric Occidental. La crònica de la realització d'El Arca Rusa és una veritable antologia de records i de fets inèdits: el primer llargmetratge en la història del cinema realitzat sense muntatge, en una sola presa de 90 minuts, rodada en una hora i mitja de temps real, sense interrupcions. La presa més llarga mai realitzada amb una steadycam. La primera pel·lícula de la història realitzada en HD (alta definició) la qual cosa significa que no s'ha emprat cap tipus de compressió tècnica de la imatge. El Arca Rusa ha estat gravada amb un equipament portàtil directament en disc dur, la qual cosa supera en qualitat al material fílmic de 35mm i a qualsevol sistema de vídeo convencional. Invisible a tots els qui l'envolten, un cineasta contemporani es troba màgicament immers en els abismals salons del Museu Hermitage, de Sant Petersburg, i, cosa que és més inexplicable encara, en els albors del segle XVIII. Allà es topa amb un cínic diplomàtic francès de segle dinou, i

estableix amb ell una immediata complicitat per emprendre un viatge atemporal a través del turbulent passat rus, en un periple fantasmal que conclourà en l'època actual. El Arca Rusa exhibeix la constant vocació de Sokurov de meditar sobre la Història i, més particularment, sobre la història del poble rus i del conflicte o impregnació del present amb la tradició, en un rumb misteriós que al·ludeix a la guerra, la revolució, l'ascens i la caiguda de l'Imperi, i l'adveniment '3f '3fd'una gran cultura. Per Sokurov, l'Hermitage és l'Arca Russa, guardant gelosament l'art, la història i l'esperit, tot esperant l'adveniment de temps millors. Com l'Arca bíblica, el Museu ha mantingut el rumb en un curs travessat pel drama, la glòria i la tragèdia humanes, enfrontant les corrents adverses de la marea del temps, com a testament de la supervivència de l'esperit. El Arca Rusa és el somni d'un autor i, al mateix temps, el somni de molts altres, les vides dels quals estan estretament vinculades amb l'Hermitage. El museu ha cobrat vida. Els moments històrics que alberguen els seus murs, que perviuen en els seus espaiosos ambients, i que poden ser percebuts per qualsevol persona

intuïtiva, ha trobat la seva materialització en les sorprenents i enlluernadores imatges d'Alexandr Sokurov. El film és d'una bellesa hipnòtica, captivador. El Arca Rusa s'imposa, alhora, com una experiència dramàtica inusualment intensa sobre la història cultural de la Rússia de Sant Petersburg, i sobre l'etern dilema de la integració, la independència i la significació última de la vida cultural en una terra que estima i enyora a Europa i que alhora mai s'ha sentit part d'aquest continent. A El Arca Rusa és la palpable corroboració que el cinema pot establir un vincle amb les autèntiques relíquies d'un museu amb el màxim tacte, la major reverència i amor, no pel simple temor de vulnerar-les, sinó amb la discreció de sentir la palpitació d'aquest alè sagrat que és el buf vital del museu sense pertorbar. El Arca Rusa es veu, es contempla, com en un sol i gran sospir, com si el seu moviment estigués acompassat amb la respiració d'un dels museus més sorprenents del món. Mikhail Piotrovsky Director del Museu Hermitage


2011/05/01: EL ARCA RUSA