Page 1

ANVIL ARGUMENT A l'edat de catorze anys, Robb Reiner i els seus amics es van prometre dedicar tota la seva vida a la música. El seu grup es dedica al «metal» canadenc, influenciat per formacions com Metallica, Slayer i Anthrax, però sense conèixer l'èxit.

FITXA TÈCNICA Canadà 2008 80 minuts Sacha Gervasi Sacha Gervasi Rebecca Yeldham Christopher Soos Andre Dickler Jeff Renfroe MÚSICA David Norland

NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE

DIJOUS 17 D'OCTUBRE DE 2010 18:30 H TEATRE CONSERVATORI

DIRECTOR SACHA GERVASI FILMOGRAFIA

2009 – Anvil. The Story of Anvil

BIOGRAFIA Nascut el 1966 a Londres, educat entre Londres i Toronto. Baterista del grup Bush fins just abans que es féssin famosos. Ha treballat com a guionista per diverses produccions de Hollywood de les que destaca La Terminal, de Steven Spielberg. Com a director de cinema Anvil és el seu primer llargmetratge.


COMENTARI El recent èxit de la banda canadenca Anvil és una de les millors històries del heavy metal i de la música en general en molt temps. Anvil, el sueño de una banda de rock ha ressuscitat la seva carrera i ha exposat a una nova generació de fans la seva música i la seva dilatada història: a principis dels 80 semblaven destinats a seguir els passos de Scorpions, d'Anthrax, de Bon Jovi, però no va sortir bé. «Vam contractar un mànager canadenc que no va lluitar perquè la nostra música penetrés en el mercat nordamericà. Això ens va mantenir al marge del negoci entre el 1983 i el 1987, l'edat d'or del heavy metal», explica al telèfon des d'Amsterdam el vocalista i guitarra Steve Lips Kudlow, que juntament amb el bateria Robb Reiner va formar el grup fa 35 anys i que també amb ell ha mantingut vius els seus somnis malgrat tot. Els premis obtinguts pel documental, dirigit per Sacha Gervasi –va ser roadie del grup molt abans d'escriure La terminal per a Spielberg–, i l'ocupada agenda de la banda des que es va estrenar –van ser teloners de Whitesnake i Judas Priest l'estiu passat, i estan gravant el seu 14è àlbum– demostren que el somni finalments'ha fet realitat. «Per moments em sento sobrepassat –confessa Kudlow-. Sento molta pressió per estar a l'altura de les expectatives que la pel·lícula ha creat. Però això és bo. Si això ens hagués passat als 20 anys, ens hauria destruït. El que arriba fàcil, se'n va fàcil. L'edat et dóna saviesa». L'edat, en efecte, els

permet no embogir ara que tota la premsa es fixa en ells i que Clint Eastwood o Mickey Rourke s'acosten a saludar-los. Però, ¿on era tota aquesta atenció en els mals temps? «No sento rancor. El que va passar és que el heavy metal va deixar de ser un gènere massiu. Podríem haver començat a fer música pop per triomfar, però no vam estar mai disposats a fer-ho». Probablement, Anvil no aconseguirà mai obtenir els nivells de popularitat de Metallica o Megadeth, però aquesta pel·lícula els permetrà, almenys durant un temps, estendre el seu amor immaculat per les guitarres embogides, les bateries eixordadores i les veus esgargamellades, l'essència brutal i irredempta del metal. «Vull demostrar que els metalers no som idiotes. El heavy s'ha convertit en un estil fàcilment parodiable, perquè en la societat actual solem fixar-nos en el que ens diferencia els uns dels altres, i no en el que ens uneix. Estem molt equivocats».

darrers anys, a la tercera. En clau de melodrama i sense renunciar a la comèdia, Gervasi s’allunya dels itineraris clàssics de la pel·lícula biogràfica musical per mostrar el present d’un grup que no va enlloc i no importa a quasi ningú, que fa temps que hauria d’haver desaparegut, però que subsisteix principalment per la tossuderia i l’optimisme suïcida d’un dels seus fundadors, l’entranyable Lips.

Nando Salvà, a El Periodico

Xavi Serra, revista Time Out.

Si algú es pensava que amb This is Spinal Tap (1984), el fals documental de Rob Reiner, ja estava tot dit sobre el heavy metal, s’equivocava. retrata, sense impostures ni muntatges, una banda que resumeix les grandeses i misèries del gènere en un mateix gest, però amb una diferència important: Anvil sempre va jugar a la segona divisió del metal i, en els

Barreja de tendresa i humor El documental es mira els seus protagonistes, en part herois de classe obrera, en part deixalles de la cultura de l’èxit, amb una barreja de tendresa i humor, des de l’afecte del fan que, tot i estimar els seus ídols, reconeix els seus trets caricaturescs i l’absurd d’algunes situacions. La ironia final és que l’èxit de la pel·lícula ha reactivat la carrera de la banda, que fins i tot va estar a punt de tocar (el concert es va cancel·lar) fa uns dies a Barcelona.

2010/10/17: ANVIL  

Full de sala del 17 d'octubre

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you