Issuu on Google+


EDITORIAL

Edició: Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (IMPEVIC). Edifici el Sucre. Historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, 5, 2ª. Planta. 08500 Vic T. 93 883 31 00 http://impevic.vic.cat. E-mail: impevic@vic.cat Direcció: Josep Comas. Redacció: Cristina Cortadelles, Laura Peláez, Antoni Mora i Sergi Serra. Assessorament: XAR organització empresarial. Disseny Gràfic i maquetació: GS Gràfica www.gsgrafica.com Tiratge: 2.400 exemplars. Impressió: Artyplan Distribució: Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (ImpeVic). Dipòsit Legal: B-48.687-2004

Recuperació econòmica, encara que feble Josep Burgaya President de l’ImpeVic

Amb el suport de:

SUMARI

P.3 NOVETATS IVA 2010 P.4 Deduccions empresarials per a activitats econòmiques P.5 El fons de maniobra, el cicle d’explotació i el cicle de caixa P.6 EL CLÚSTER DE MODA TÈXTIL DE CATALUNYA P.7

.02

Assegurances de risc de crèdit

P.8 El directiu i la presa de decisions P.10 CALENDARI FISCAL, 2n TRIMESTRE 2010 P.11 AGENDA D’ACTES

ÍNDEX

L’Índex de Preus de Consum (IPC) a març de 2010:

Encara que, de manera feble i amb ritmes dispars, els indicadors econòmics confirmen que ens trobem en aquest segon trimestre del 2010 dins d’un escenari de recuperació de l’economia. Els Estats Units, com a primera economia mundial, marquen el pas en la recuperació del consum privat i la reactivació de la indústria, malgrat el llast de la sobreoferta del mercat immobiliari i l’elevat endeutament familiar. El Japó ha assolit un bon ritme de creixement, gràcies també a la millora del consum i la recuperació de les exportacions. El dinamisme més gran correspon a les economies emergents, especialment a les noves potències conegudes sota l’acrònim BRIC (el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina). La Xina, que ja és la tercera economia mundial, es preveu que el 2010 vegi créixer la seva economia en un 9,5 per cent. A la zona de l’euro, les coses són encara força discretes. Encara que el pitjor de la recessió ha quedat enrere, la recuperació de l’economia és més lenta i es creu que no es consolidarà fins al 2011. Aquí, tant el consum, com la inversió tenen un dinamisme molt feble i limiten força la capacitat de recuperació. El nivell de l’atur és clarament un element de feblesa i de fre a la reactivació del consum, com ho és la necessitat de fer front a un endeutament públic descontrolat que caldrà resoldre amb la retallada de la despesa pública, amb l’augment dels impostos i amb els efectes consegüents sobre la demanda interna. A aquest quadre, cal afegir-hi el col·lapse de Grècia, país obligat a un duríssim pla de sanejament de les seves finances públiques, amb l’augment de l’IVA, la rebaixa dels salaris dels funcionaris i el retardament de l’edat de jubilació, on la resta d’economies de l’euro han hagut d’intervenir per rescatar-la. Aquesta situació ha generat temors i inestabilitat a tot Europa, però aquesta intervenció consorciada de rescat pot donar confiança als mercats. A Espanya, encara que especialment feble, el procés de recuperació econòmica també s’ha iniciat. L’excessiva dependència del sector immobiliari i un atur a l’entorn del 20 per cent són un llast molt gran perquè pugui haver-hi una recuperació sòlida del consum privat. Espanya, a més, ha d’afrontar una reducció pressupostària per poder tornar situar el dèficit públic dins els límits marcats per la Unió Europea al llarg dels propers anys, tot disposant d’un cert marge en termes fiscals per recuperar l’ingrés. També ha d’enfortir i reestructurar el sector financer en pro de la solidesa financera i la recuperació del crèdit. L’economia espanyola, però, ha d’afrontar reformes estructurals per posar les bases d’un creixement sòlid de cara al futur. Aquestes reformes, sobretot, han d’augmentar la productivitat, millorar la competitivitat i crear ocupació sostenible. Això significa reformar el sistema educatiu, millorar les infraestructures i els serveis, augmentar la inversió en R+D+I i afrontar una certa reforma del mercat laboral. Només així es podrà assolir un creixement sòlid i sostingut a mitjà i llarg termini.

1,4 %

Interès legal del diner per al 2010:

4%

Interès de mora per al 2010:

5%

Euríbor a 1 any a dia 11/05/2010: Euríbor semestral a dia 11/05/2010:

1,244 % 0,979 %

Conversió €/$ a dia 13/05/2010:

1 € = 1,2686 $

Conversió $/€ a dia 13/05/2010:

1 $ = 0,7883 €

Salari mínim per al 2010: IPREM* per al 2010:

633,30 € / mensuals 532,51 € / mensuals

* IPREM: Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples. font: IPC (INE Institut Nacional d’Estadística). Euríbor i Conversió (Banco Espanya). Interès (Pressu- postos Generals de l’Estat 2010).


LEGISLACIÓ

Pla d‘Inspecció Tributària 2010 Nova legislació comercial El passat mes de gener l’Agència Tributària va establir les operacions i els sectors als quals es dedicarà primordialment la inspecció aquest exercici 2010. Les àrees d’atenció preferent són: 1. Activitats professionals. 2. IVA en operacions intracomunitàries. 3. Control del sector immobiliari i operacions amb bitllets de 500 €. 4. Revisió en especial de les deduccions per reinversions. 5. Detecció de factures falses en especial incidència en les operacions efectuades per empresaris en règim d’estimació objectiva. 6. Sol·licituds de devolució d’IVA. 7. Ingressos de retencions i IVA traslladats als períodes impositius següents. Resolució de 12 de gener de 2010. (BOE 16, de 19/01/10)

Novetats IVA 2010 en les operacions intracomunitàries La presentació del model 349 per a l’exercici 2010 i 2011 podrà ser trimestral sempre que no se superi la xifra de 100.000€

1. Model 349 Com a novetat important d’aquest exercici 2010 cal destacar l‘obligació d’incloure en la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries les adquisicions i les prestacions de serveis realitzades amb empresaris o professionals comunitaris. La presentació del model 349 per a l’exercici 2010 i 2011 podrà ser trimestral sempre que no se superi la xifra de 100.000€. Aquesta xifra disminuirà a 50.000€ en l’exercici 2012. 2. Finestreta única Implementació de la finestreta única per a les devolucions de l’IVA a empresaris o professionals establerts en altres estats de la comunitat. Les sol·licituds de devolució referides a l’exercici 2009 es podran presentar fins al 30 de setembre de 2010 mitjançant la presentació telemàtica del model 360. 3. Regla de localització dels serveis Com a regla general es determinarà la seu de tributació en funció de qui sigui el destinatari del servei: - Empresari o professional: seu del destinatari - Particulars: seu del prestador del servei Haurem de tenir en compte, doncs, la naturalesa del nostre client per valorar l’estat on se sotmetrà a la imposició indirecta. 4. Model 340 Es posposa fins a 2012 l‘obligació de presentar el model 340 -Detall de la informació continguda en els llibres de registre d’IVA- per a aquells subjectes passius de l’IVA que no figuren inscrits en el Registre de devolució mensual. Llei 2/2010, d’1 de març. (BOE 53, de 02/03/10)

La Unió Europea obliga a adaptar la legislació dels estats membres i en aquest sentit la nova normativa comercial s’adapta a la Directiva nº 2006/123-/CE relativa als serveis en el mercat interior. Tot i que les comunitats autònomes tenen competència exclusiva en matèria de comerç interior, l’Estat pot establir un marc de referència per a les regulacions autonòmiques específiques de cada comunitat. L’esperit que imposa aquesta directiva és fonamentalment la supressió de tràmits innecessaris i la simplificació de procediments administratius en l’atorgament de les autoritzacions comercials. Amb caràcter general la instal·lació d’establiments comercials no estarà sotmesa al règim d’autorització i no es podran establir requisits de naturalesa econòmica que supeditin l’autorització a la prova d’una necessitat econòmica o d’una demanda del mercat. Pel que fa a la venda ambulant és competència dels municipis la seva autorització. Aquestes autoritzacions seran limitades per raó de l’escassetat de sòl habilitat per a aquesta finalitat i també tindran una vigència temporal limitada. L’ajuntament, però, per fixar el temps de duració haurà de valorar l’amortització de la inversió efectuada pel venedor ambulant. El municipi disposarà d’un registre de comerciants ambulants. Cal destacar la seguretat que estableix el Reial Decret 201/2010 regulador del règim de franquícia, en el sentit de crear un registre de franquiciadors, la inscripció en el qual serà obligatòria per a tots aquells operadors econòmics que pretenguin efectuar aquesta activitat. Alhora es prohibeix la realització de qualsevol pagament al franquiciador si aquest no ha facilitat amb una antelació mínima de 20 dies tot un seguit d’informació sobre el contingut i característiques de la franquícia. Normativa comercial: 1. Llei 1/2010 d‘1 de març de reforma de la llei d’ordenació del comerç minorista. 2. Reial Decret 201/2010 de 26 de febrer pel qual es regula l’exercici de l’activitat comercial en règim de franquícia i la comunicació de dades al registre de franquiciadors. 3. Reial decret 199/2010 de 26 de febrer pel qual es regula l’exercici de la venda ambulant o no sedentària. 4. Decret Llei 1/2009 de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.

.03


LEGISLACIÓ

Deduccions empresarials per a activitats econòmiques A. Incentius fiscals amb carácter general* DEDUCCIÓ

tipus 2008 tipus 2009 tipus 2010

DEDUCCIÓ PER DESPESES DEL PERSONAL EN L’ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES: Despeses realitzades per finançar la connexió a Internet i els equips d’accés Cursos d’aprenentatge en la pròpia empresa o per altres entitats o centres Despesa realitzada superior a la mitjana 2 anys (s/excés)

3%

2%

1%

6%

4%

2%

6%

4%

2%

25,5 %

25,5 %

25,5 %

42,5 %

42,5 %

42,5 %

8,5 %

8,5 %

8,5 %

8%

8%

8%

6%

4%

2%

6%

4%

2%

6.000 € P/A

6.000 € P/A

6.000 € P/A

12 %

12 %

12 %

DEDUCCIÓ PER INVERSIÓ EN MEDI AMBIENT: Import de les inversions realitzades en béns de l’actiu material nous destinats a l’aprofitament de fonts d’energia renovables, consistents en instal·lacions i equips amb les finalitats: - Aprofitament d’energia del sol per transformació en calor o electricitat - Aprofitament, com combustible, de residus sòlids urbans o de biomassa procedent de residus d’indústries agrícoles o forestals i de cultius energètics per a la seva transformació en calor i electricitat - Tractament de residus biodegradables per a la seva transformació en biogàs - Tractament de productes agrícoles, forestals o d’olis usats per a la transformació en biocarburants (bioetanol o biodiesel)

Deducció per realització d’activitats de I+D: Deducció per realització d’activitats de I+D: Despesa realitzada superior a la mitjana 2 anys (s/excés)

Deducció per inversions: Efectuades en elements de l’immobilitzat material i immaterial, exclosos immobles i terrenys afectes exclusivament a I+D

Límit conjunt 35%

Base deducció es minorarà en el 65% subvencions rebudes

Deducció per realització activitats D’INNOVACIÓ TECNOLÒGICA: Base de deducció es minorarà en el 65% subvencions rebudes: - Per despeses del període que correspongui - S’inclouen com innovació tecnològica els mostraris tèxtils i de la indústria del calçat, del curtit, de la marroquineria, de la joguina, del moble i de la fusta

Contribucions a Plans de Pensions i a Mutualitats de Previsió Social: Base deducció: Import de les contribucions realitzades. Han de ser imputades a favor dels treballadors amb retribucions brutes anuals inferiors a 27.000 €

Aportacions a Patrimonis protegits de persones amb discapacitat: Aportacions que generen el dret a deducció no puguin excedir de 8.000 € anuals per cada treballador o persona discapacitada

Deducció per creació de treball per a treballadors minusvàlids: D’increment promig plantilla de treballadors minusvàlids amb contracte per temps indefinit respecte al de l’exercici anterior. (Contractes s/ el disposat en Art.39 Llei 13/1982, d’Integració Social de Minusvàlids)

Deducció per reinversió de beneficis extraordinaris:

.04

Beneficis extraordinaris

* Les empreses de reduïda dimensió podran aplicar els incentius fiscals previstos amb caràcter general

B. Règim fiscal de les empreses de reduïda dimensió (Art. 108 a 114 T.R. Llei Impost s/ Societats)

Àmbit d’aplicació Import net de la xifra de negocis < 8 milions d’euros. (Definició segons normativa mercantil) (Art. 191 Llei S.A.) Llibertat amortització. Elements de l’Immobilitzat material nous: 120.202,41 € x increment mig total de la plantilla calculat amb dos decimals Llibertat d’amortització per a béns d’escàs valor. Fins 12.020,24 € d’elements de l’Immobilitzat material nous quan el seu valor unitari no superi els 601,01 € Amortitzacio immobilitzat material nou i immobilitzat intangible. - Elements de l’Immobilitzat material nou podran amortitzar-se: coeficient lineal màxim previst x 2 - Elements de l’Immobilitzat intangible (Fons de Comerç, drets de traspàs, marques i altres) podran amortitzar-se en un 150 % de l’amortització que resulti d’aplicar els apartats 4 i 5 de l’Art. 11 T.R. Llei Impost s/ Societats (R.D Legislatiu 4/2004) Dotació per possibles insolvències de deutors: Deduïble la dotació a la provisió d’insolvències fins el límit de l’1% s/saldo deutor existent al final d’exercici Amortització d’elements patrimonials objecte de reinversió Elements de l’Immobilitzat Material afectes a explotacions econòmiques en els que es materialitza la reinversió de l’import total obtingut en la transmissió onerosa d’elements de l’Immobilitzat Material, podran amortitzar-se en funció del coeficient que resulti de multiplicar x 3 el coeficient d’amortització lineal màxim previst en taules

C. Incentius fiscals per a les empreses de reduïda dimensió DEDUCCIÓ

tipus 2008 tipus 2009 tipus 2010

DEDUCCIÓ PER FOMENT DE L’ÚS DE NOVES TECNOLOGIES: 9%

6%

3%

9%

6%

3%

9%

6%

3%

9%

6%

3%

Límit conjunt 35%

Accés a internet. Inversió i despeses realitzades en: - L’adquisició d’equips i terminals, amb el seu software i perifèrics associats, per la connexió a Internet i accés al correu electrònic - Instal·lació i implantació d’aquests sistemes - Formació del personal per al seu ús Presència a internet. Inversió i despeses realitzades en: - Adquisició d’equips, software i perifèrics associats, pel desenvolupament i publicació de pàgines i portals web. - Realització de treballs, per la pròpia empresa o contractes a tercers, pel disseny i desenvolupament de pàgines i portals web - Instal·lació i implantació d’aquests sistemes - Formació del personal per al seu ús Comerç electrònic. Inversió i despeses realitzades en: - Adquisició d’equips, software i perifèrics associats, per la implantació de comerç electrònic a través d’Internet i per a la implantació de comerç electrònic a través de xarxes tancades formades per agrupació d’empreses, clients, i proveïdors. - Instal·lació i implantació d’aquests sistemes - Formació del personal per al seu ús Incorporació de les tecnologies de la informació i de les telecomunicacions en els processos empresarials. Inversió i despeses realitzades en: - Adquisició d’equips i paquets de software per a la interconnexió d’ordinadors, la integració de veu i dades i la creació de configuracions Intranet - Adquisició de paquets software per aplicacions a processos específics de gestió, disseny i producció - Instal·lació i implantació d’aquests sistemes - Formació del personal per al seu ús


SECCIÓ COMPTABLE

El fons de maniobra, el cicle d’explotació i el cicle de caixa El fons de maniobra o capital circulant és aquella part de l’actiu corrent que excedeix el passiu corrent. FONS DE MANIOBRA = ACTIU CORRENT - PASSIU CORRENT (amb la terminologia de l’antic PGC Actiu circulant i Passiu circulant). Per calcular correctament el passiu corrent hem d’integrar-hi només el finançament aliè a curt termini. El valor d’aquest paràmetre ens indicarà la capacitat de “maniobrar” que té l’empresa un cop satisfetes les seves obligacions a curt termini (passiu corrent de tercers). Si tenim un fons de maniobra positiu voldrà dir que disposem de més recursos (€ ) que els estrictament necessaris per satisfer els pagaments immediats i, per tant, no hem de patir tensions financeres. També podem fer el càlcul d’aquest valor així: FONS DE MANIOBRA = CAPITALS PERMANENTS - IMMOBILITZAT Si el seu valor és positiu ens indicarà la part de recursos financers a llarg termini que es poden dedicar a finançar actius corrents un cop han complert la seva finalitat essencial (o regla bàsica d’equilibri financer), que és finançar la inversió que es recupera a llarg termini. Per valorar adequadament les necessitats del fons de maniobra cal explicar els conceptes de cicle d’explotació i cicle de caixa. El cicle d’explotació d’una empresa es defineix com el període existent des del moment en què es fa una sortida de tresoreria per comprar una matèria primera, una mercaderia o un servei a tercers, fins que es recupera mitjançant la venda i el cobrament posterior als clients.

Imaginem dues empreses, ambdues del sector industrial, que tenen els períodes següents: Nombre de dies

Empresa ALFA

Empresa BETA

Magatzem matèria primera

4

2

Producció

6

10

Magatzem producte acabat

7

7

Termini cobrament clients

15

30

32 dies

49 dies

- 30

- 30

2 dies

19 dies

CICLE EXPLOTACIÓ Termini pagament proveïdors CICLE DE CAIXA

Noteu que les dues empreses paguen els seus proveïdors a 30 dies i, per tant, obtenen el mateix finançament. L’empresa Alfa necessita un cicle de caixa només de 2 dies i, en canvi, la Beta en requereix 19, provocat per un cicle d’explotació superior en 17 dies. L’anàlisi ens indicaria que a l’empresa Beta aquests 17 dies suplementaris als de la seva competidora Alfa estan motivats bàsicament per un període de cobrament doble de les factures de venda emeses als seus clients (15 contra 30) i pel major nombre de dies en què ha de finançar la producció (10 contra 6). Observem, en canvi, com a elements diferencials positius que és més àgil en la gestió del magatzem de matèria primera (2 dies contra 4 dies).

El cicle de caixa és aquell període del cicle d’explotació que necessita finançament de l’empresa perquè no es finança automàticament, per exemple, el deute a proveïdors.

Si el cicle de caixa fos negatiu voldria dir que l’empresa rep més finançament dels seus proveïdors que el que necessita per poder finançar les partides que componen al seu actiu corrent. En aquesta situació podria tenir un fons de maniobra negatiu sense que això signifiqués que l’empresa es troba en una mala situació financera o que requereixi la presentació d’un concurs de creditors.

Generalitzant podem dir que el cicle d’explotació és menor en empreses comercials que en empreses industrials ja que les comercials no han d’aguantar un procés de fabricació pel fet que venen la mercaderia en el mateix estat físic que l’han adquirida. El factor determinant, doncs, serà establir correctament el nombre mitjà de dies en què les mercaderies estan exposades per a la seva venda.

Un exemple d’aquesta situació que il·lustra la complexitat de les generalitzacions en l’àmbit de l’anàlisi financera seria el de les grans cadenes de distribució que tenen un cicle d’explotació molt petit (entrada de mercaderies als seus magatzems fins al cobrament al comptat de la venda a les seves caixes) i un període de pagament als seus proveïdors molt elevat.

En les empreses de serveis no hi ha proveïment de matèries primeres, però sí que es podria equiparar aquesta fase amb la subcontractació externa de serveis per cobrir una part del procés de producció i posterior prestació del servei. Mitjançant una taula podem representar el nombre mitjà de dies que necessitem a cada període dels cicles.

.05


LA PREGUNTA

EL CONSELL

Quan es pot sol·licitar la devolució de l’iva suportat en altres països de la Unió Europea? A partir d’aquest u de gener es podrà sol·licitar la devolució de l’IVA suportat en les adquisicions de béns o serveis a altres països de la Unió Europea directament davant l’Agència Tributària espanyola. Fins ara la tramitació d’aquesta devolució requeria un procediment molt complex i a voltes suposava un cost econòmic molt superior a les quotes que s’havien pagat al país estranger. La sol·licitud calia realitzar-la davant el ministeri de finances de cada país i això en moltes ocasions motivava que es renunciés a la seva tramitació. A partir d’aquest 2010, mitjançant la complimentació del model 360, es podrà realitzar la presentació telemàtica de la sol·licitud de devolució a la mateixa agència tributària i aquesta la trametrà a l’estat de devolució.

Si realitzeu un desplaçament per motius professionals fora del territori espanyol assegureu-vos d’estar degudament inscrits en el ROI, Registre d’operadors intracomunitaris, i de disposar, per tant, del número d’identificació fiscal que regula l’article 25 del Reglament General de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària. Aquest número d’identificació, en el cas espanyol, és el número d’identificació fiscal precedit de les lletres ES.

La ruta informàtica que cal seguir és : www.aeat.es > Oficina virtual-Seu electrònica > Impostos > IVA gestió de devolucions d’IVA a empresaris i professionals no establerts en el territori d’aplicació de l’impost. També es preveu el procediment pel qual és l’Estat espanyol qui ha de retornar quotes d’IVA suportat a empresaris o professionals no establerts. S’estableix un mínim de devolució de 50,00 € per operacions realitzades durant l’any natural i de 400,00 € si la sol·licitud de devolució és trimestral.

Si en el transcurs del vostre viatge de negocis, realitzeu una adquisició de béns i/o serveis, faciliteu el vostre número d’IVA al proveïdor, sol·liciteu una factura de la despesa i podreu demanar la devolució de l’IVA suportat a l’Agència Tributària.

Llei 2/2010, d’1 de març. (BOE 53, de 02/03/10) RD 191/2010, de 26 de febrer. (BOE 53, de 02/03/10)

Font: Xar Organtizació Empresarial

Si voleu participar en aquesta secció, podeu fer-ho, fent-nos preguntes de dubtes que tingueu sobre algun tema empresarial. S’intentaran respondre per ordre d’arribada en les pròximes edicions de la revista. Per fer-nos arribar les preguntes cal que ho feu a través del nostre correu electrònic: impevic@vic.cat o trucant al telèfon 93 883 31 00.

.06

INNOVACIÓ

En la presentació de la devolució no caldrà presentar la factura original perquè tota la tramitació es farà de forma electrònica, però és convenient guardar-la per si us fos requerida per l’administració en una comprovació posterior.

El clúster de moda tèxtil de Catalunya Al sector tèxtil de Catalunya hi ha empreses altament dinàmiques. Una opinió pública pessimista generalitzada, envers l’evolució del sector, no pot amagar la trajectòria excel·lent de determinades empreses. No hi ha sectors en crisi, ni sectors d’èxit, sinó estratègies empresarials guanyadores o obsoletes en tots els sectors. Entre les estratègies d’èxit identificades en el sector tèxtil, podem destacar les que han seguit unes cent quaranta empreses catalanes que desenvolupen estratègies de marca forta i que controlen el canal de distribució. Aquestes empreses configuren el clúster (conjunt d’empreses que comparteixen reptes estratègics i oportunitats) de la moda tèxtil de Catalunya. Les tendències del negoci tèxtil ens mostren que les estratègies basades únicament en la capacitat productiva (i que no tenen cap marca forta o cap canal de distribució propi) travessen una crisi fortíssima. La distribució està canviant de model, de la botiga multimarca als grans detallistes monomarca; la producció es localitza cada vegada més en països de baix cost, amb uns nivells de qualitat i flexibilitat creixents; les segmentacions clàssiques (edat, poder adquisitiu...) perden sentit, se segmenta per experiències, emocions, estils vitals, que van més enllà d’un producte. Davant aquestes noves tendències del negoci, les empreses s’han de posicionar tot canviant la seva estratègia en la direcció adequada. Cal, en definitiva, gestionar uns nous reptes estratègics: intel·ligència de mercat per entendre les necessitats del mercat, que és cada cop més fragmentat (parlem de “tribus de consumidors” que comparteixen criteris de compra, valors,etc.); localització de les botigues (botigues pròpies o franquiciades amb localitzacions amb gran tràfic); nous perfils professionals adaptats a les noves necessitats estratègiques (gestors de producció globals, gestors de botigues, arquitectes, logística, marxandatge visual, dissenyadors...); compres i logística (la creixent subcontractació de la producció arreu del món suposa tenir uns forts coneixements tècnics per comprar bé, subcontractació de la logística…); posicionament i gestió de la marca; internacionalització, sobretot per penetrar en mercats atractius

(Rússia, l’Orient Mitjà, els països de l’Est…); finançament del creixement amb l’obertura de noves botigues. En el marc del clúster català de moda tèxtil, hi ha empreses reconegudes amb trajectòries d’èxit internacional, com Mango, Custo, Desigual o Pronovias; però també tenim empreses, petites i mitjanes, amb interessants propostes que desenvolupen els reptes esmentats anteriorment. Sita Murt, firma d’Igualada especialitzada en roba de dona, ha reforçat la seva estratègia amb un fort posicionament de marca (associada a la dissenyadora), identificada amb una col·lecció total (americanes, pantalons, faldilles, etc.), comunicada amb punts de venda propis i passarel·les. Cooked in Barcelona és una jove empresa de Sabadell, dedicada a la fabricació de pantalons per a dona jove, de gamma alta i “cuinats” a Barcelona; és a dir, garanteix a la producció local del producte i incorpora innovacions com una jaqueta amb teclat tèxtil incorporat per a Ipod. Pradsa impulsors de la marca de moda infantil Schuss, han basat el seu creixement en el control del canal de distribució amb botigues pròpies i franquiciades, i alhora proliferen les seves franquícies córners en botigues multimarca, tot treballant amb proveïdors estratègics de qualitat. Aquests són alguns exemples del gran futur que té el tèxtil català si segueix les estratègies adequades.

Joan Martí Estévez Gerent de Dinamitzacio de Clústers Centre d’Innovació Empresarial ACC1Ó / COMPETITIVITAT PER A L’EMPRESA Generalitat de Catalunya


FINANCES

Assegurances de risc de crèdit Davant de la complicada situació del mercat, cada vegada més, una de les preocupacions més grans de les empreses és poder cobrar les vendes que fan als seus clients. La morositat és un factor determinant en el bon funcionament d’una empresa. En aquest aspecte té un paper molt important l’assegurança de risc de crèdit com a eina que ens permet, entre altres coses: 1. Tenir informació de la solvència d’un client 2. Gestionar la reclamació i recuperació de crèdits impagats 3. Garantir el cobrament de l’import de la factura en cas d’impagament. Aquestes pòlisses garanteixen la indemnització dels impagaments que té una empresa, tant en l’àmbit nacional, com en el de l’exportació, en un termini relativament curt, i cobreixen tant el risc comercial, com el polític o catastròfic. L’empresa, abans de fer la venda, demana una classificació d’aquest client. La companyia respon en línia i dóna a l’empresa el límit màxim de crèdit autoritzat i automàticament aquesta informació passa a ser vinculant. La classificació que la companyia fa del client és una informació molt valuosa per tenir una idea de la seva solvència. Ho és molt més, fins i tot, que un informe comercial, ja que la companyia la té constantment actualitzada. Això fa que si, en un moment determinat, es detecta algun canvi de comportament en el client que s’ha classificat, ja sigui per retards en pagaments o per possible fallida o per impagaments a altres clients, immediatament es comunica al client la reducció o fins i tot la negativa de la classificació vigent.

El percentatge de cobertura en cada operació sol estar al voltant del 80% amb IVA, quan parlem d’àmbit nacional, i, entre el 80% i el 90% sense IVA, quan es tracta d’una exportació, i el 100% quan la companyia recobra, incloent-hi les despeses financeres que acostumen a ser d’imports elevats. Hem de tenir en compte que fer el seguiment de l’impagament d’un client de la mateixa població o de la mateixa província pot ser relativament fàcil, però fer-lo a un client que pot estar en un país estranger i totalment diferent del nostre, ja és molt més complicat i costós (idioma, disposicions legals, etc.), per això és tan important l’actuació de la companyia que fa el servei de recobrament i indemnitza dins dels terminis pactats. Amb aquesta pòlissa comprem la tranquil·litat de poder fer front tant als impagaments, com als retards en els terminis de cobrament pactats, que cada vegada són més freqüents i que també poden afectar la solvència de l’empresa en un moment determinat. Les companyies especialitzades en risc de crèdit disposen d’oficines a tots els països per tal de poder garantir una gestió ràpida i eficaç tant per donar informació, com per actuar en cas d’impagament. La primera acció de recobrament es fa en un termini de vint-i-quatre hores des de la declaració de sinistre, sigui on sigui el deutor. La prima de la pòlissa va en funció del sector al qual pertany l’empresa, de la facturació (vendes a crèdit) i de la sinistralitat històrica. A partir d’aquí la notificació de les vendes només cal fer-la trimestralment i globalment per països. Com totes les pòlisses d’assegurances, han de tenir un límit màxim de cobertura. En aquest cas, la indemnització màxima, durant l’any de la pòlissa, arriba fins a trenta vegades la prima pagada.

Exemple

.07

Una vegada fet el lliurament de la mercaderia o el del servei, es dóna un màxim de trenta dies per fer la factura. A partir d’aquest moment, comença el crèdit. La data de la factura és la unitat de treball.

crèdit, sense haver de notificar cap pròrroga, és de cent cinquanta dies. Amb la nova llei, que presumiblement no estarà en plena vigència fins al 2013, aquests terminis s’escurçaran a un màxim de seixanta dies, i per a les administracions, a trenta dies.

Independentment del termini de pagament pactat (30, 60, 90...), la durada màxima de

Tot i així es pacta per cada sector. Per exemple, si tenim un sector com el carni, en què es treballa en terminis curts de quinze o trenta dies, es pot reduir la durada màxima fins a noranta dies per declarar l’impagat. En el moment en què es confirma la insolvència de

dret (concurs de creditors) o la de fet (una empresa no paga perquè no pot o no vol), independentment de si hem esgotat la durada màxima de crèdit o de si encara no ha arribat el venciment de la factura, en cas d’insolvència de dret, comença el termini per fer efectiva la indemnització.

INDEMNITZACIÓ A 30 DIES PER INSOLVÈNCIA DE DRET / INDEMNITZACIÓ A 5 MESOS PER INSOLVÈNCIA DE FET Data factura

MES DL DM 7

1 8

DC

DJ

2 9

3 10

4 11

5 12

6 13

18 25

19 26

20 27

14 21

15 22

16 23

17 24

28

29

30

31

DV DSS DM

0

Ex.: Venciment 90 dies

MES DL DM 7

1 8

DC

DJ

2 9

3 10

4 11

5 12

6 13

18 25

19 26

20 27

14 21

15 22

16 23

17 24

28

29

30

31

DV DSS DM

30

MES DL DM 7

1 8

DC

DJ

2 9

3 10

4 11

5 12

6 13

18 25

19 26

20 27

14 21

15 22

16 23

17 24

28

29

30

31

DV DSS DM

60

MES DL DM 7

1 8

DC

DJ

2 9

3 10

4 11

5 12

6 13

18 25

19 26

20 27

14 21

15 22

16 23

17 24

28

29

30

31

DV DSS DM

90

150

DURADA MÀXIMA DE CRÈDIT 150 DIES

30 dies per lliurament de mercaderies i prestació de serveis

INDEMNITZACIÓ A 30 DIES PER INSOLVÈNCIA DE DRET INDEMNITZACIÓ A 5 MESOS PER INSOLVÈNCIA DE FET

Caixa Manlleu Per a qualsevol consulta, adreçeu-vos al Servei d’empreses de Caixa de Manlleu. Tel. 93 852 13 52 o a BDGUN@caixamanlleu.cat


L’ARTICLE

El directiu i la presa de decisions Hi ha un aspecte que és comú a qualsevol directiu, amb indefet l’única cosa que fa és fomentar la superficialitat en el plantependència del seu sector econòmic, de la dimensió o de la zona jament de les situacions i incidir, de vegades, en àrees que no són geogràfica. Aquesta afirmació que, a primera vista podria semblar rellevants, amb el consum consegüent de temps i recursos. exagerada, no ho és si tenim en compte que l’activitat bàsica d’un 2. L’anàlisi d’alternatives directiu és processar informació, sigui de forma intuïtiva, o bé esEn l’apartat anterior, ja hem esmentat la importància d’una formutructurada, per prendre, posteriorment, decisions en els múltiples lació adequada, però ara convé que donem un pas més per prosseaspectes de la seva realitat. Per això en aquest article reflexionarem guir en la formulació d’alternatives, és a dir, de les diverses opcions sobre un conjunt d’aspectes connectats amb aquesta perspectiva i que veiem per resoldre el problema i dels criteris més importants que tenen una rellevància essencial. a través dels quals les hem d’analitzar sigui en termes de rapidesa, Bàsicament, un directiu ha de saber distingir entre les situacions cost, efectivitat, oportunitat, disponibilitat, efectes, etc. següents: En la pràctica es recomana que el directiu es centri en les tres o 1. L’anàlisi de problemes quatre alternatives més rellevants per resoldre el problema i que, Encara que la paraula problema és utilitzada comunament això seguidament, les avaluï segons els criteris preestablerts i de grau no significa que es faci en el sentit correcte. Seria més adequat de compliment. Si el directiu opta per aquesta metodologia, que partíssim de la base que hi ha un problema quan el directiu podrà decidir millor. Al mateix temps, podrà raonar al seu equip constata una desviació entre un aspecte els motius de l’elecció, ja que estaran de la realitat i el que esperava que havia l’activitat bàsica d’un directiu és proces- condicionats pel grau de compliment d’ocórrer i quan, a més, es compleix la dels criteris. sar informació, sigui de forma intuïcondició que aquesta desviació el preo3. L’anàlisi de problemes potencials tiva, o bé estructurada, per prendre, cupa. Per tant, si no es compleix aquesta Una vegada escollida l’alternativa que posteriorment, decisions doble condició, diríem que tenim sols millor satisfaci els criteris, convé que ens una desviació entre el que és real i el és plantegem els possibles problemes d’apliprevist, però que no arriba a ser qualificat com un problema. car aquests criteris a la realitat. D’aquesta manera, el directiu i el Per exemple, si les vendes de l’empresa en lloc d’ésser per valor seu equip s’acostumen a desenvolupar sistemàticament una actitud d’un milió d’euros mensuals es situen en un 5% més, diríem que que els permet veure més enllà de la simple aplicació, i s’interessen hi ha una desviació entre el que esperàvem i el que és real, però no per les repercussions des d’una perspectiva integral que inclou la per això el podem qualificar amb la paraula problema. En canvi, si resolució i les seves conseqüències. en lloc de vendre per un milió d’euros, les vendes es situen un 5 % Fins i tot podria donar-se el cas que la millor alternativa fos substiper sota de l’objectiu, diríem que hi ha una desviació negativa, que, tuïda per una altra de menor puntuació, però que tindria l’avantatcom que és preocupant per les evidents repercussions desfavorables ge d’un menor impacte en el moment d’implantar-lo a la realitat. en la salut de l’empresa, sí que mereix el qualificatiu de problema. Per tant, el directiu que apliqui aquests principis lògics percebrà Una de les recomanacions que podem fer és que el directiu una millora en la seva presa de decisions, tant en termes de temps, aprengui i ensenyi als seus col·laboradors a centrar el problema com de cost i d’eficàcia. de forma precisa ja que com més acotat sigui, més els ajuda a una resolució adequada i precisa. Per exemple, una disminució del 7% Doctor César Duch i Martorell en les vendes de la gamma, a conseqüència de les accions de preus Director del Departament d’Economia i Empresa, promocionals realitzats per la competència en l’últim mes. Així, coordinador d’ADE amb massa freqüència, el directiu es troba amb missatges orals o Facultat d’Empresa i Comunicació de la escrits en els quals s’esmenta el qualificatiu de problema, però sense Universitat de Vic anar acompanyat d’una especificació descriptiva adequada. Aquest

.08

EMPRENEDORS

L’ImpeVic assessora els nous emprenedors. Orienta i acompanya el projecte, analitza la seva viabilitat i dóna tot el suport inicial necessari. Aquest trimestre destaquem...

EMPRENEDOR 1

EMPRENEDOR 2

Ciclick web solutions Historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, 5, 2ª planta Edifici el Sucre · 08500 Vic tel.: 938 833 100 ext.: 17401 info@ciclick.net www.ciclick.net

Joan Gaudes Guzmán - Gaufix.net C/ Sant Sebastià, 93 08552 Taradell (Barcelona) tel.: 93 812 62 33 info@gaufix.net www.gaufix.net

A Ciclick som experts en disseny i programació d’aplicacions vinculades a la xarxa. Creem des de pàgines web corporatives fins a complexos sistemes de gestió en línia.

Gaufix.net és l’operador d’accés a Internet (ISP) i telefonia que ofereix un nou servei a través de la xarxa lliure, oberta i neutral Guifi.net.

Som una empresa al servei de les empreses, formada per professionals de més de deu anys d’experiència en el sector.

Aquest nou servei complementa l’oferta actual d’accés a Internet a Guifi.net a través dels Proxy, i es situa un esglaó per sobre, oferint més simplicitat en la connexió i menys limitacions en l’accés a Internet.

Els nostres principals serveis són: :: Disseny i programació de llocs web (gestió de continguts, Intranet / extranet i software de gestió, comerç electrònic...) :: Allotjament web, correu electrònic i dominis :: Màrqueting en línia (posicionament en cercadors, publicitat a cercadors pay-per-click, enviament de newsletters...) :: CD i DVD –amb animacions i interactius :: Consultoria tecnològica :: Redacció de continguts i manteniment web El nostre objectiu és oferir un servei integral i de qualitat durant tot el procés de desenvolupament del projecte; el projecte del client és el nostre projecte. No som proveïdors, som socis estratègics.

Amb l’accés a Internet de Gaufix.net podràs gaudir d’un accés a Internet econòmic, però amb totes les prestacions de les solucions tradicionals. D’altra banda, amb Gaufix.net també tindràs l’opció del servei d’interconnexió de seus per a empreses i/o particulars mitjançant connexions dedicades VPN, per tal que els usuaris pugueu accedir als vostres llocs de treball des de qualsevol punt. Per a més informació, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del 93 812 62 33 o info@gaufix.net.


AJUTS I SUBVENCIONS

Ajuts a la internacionalització AJUTS COPCA 2010 Requisits generals per a tots els programes Beneficiaris

Empreses amb domicili social i/o fiscal a Catalunya

Requisits

• Regla general: facturació superior a 100.000 € durant l’any 2009 o bé amb un volum d’exportació superior a 60.000 € • Excepcionalment: les empreses que no s’ajustin als requisits econòmics anteriors, amb un informe favorable efectuat per un expert designat pel COPCA • Projectes en general: fins al 26/11/2010 (excepció: Programa IDE, fins al 01/10/2010) • Actuacions puntuals: s’han de presentar les sol·licituds abans de l’inici del projecte

Terminis de presentació de sol·licituds

PROGRAMES Promoció Internacional (MIPRO, CERIT i MICRO) Primera exportació Incorporació de tècnics especialistes en comerç internacional (INT-TEC) Noves estratègies d’internacionalització (NEI) 2Bdigital: Internet com a eina de màrqueting internacional Inversió directa a l’exterior (IDE) Defensa de la propietat industrial Suport a les marques catalanes Assessorament en contractació pública internacional (CPI) Cooperació amb entitats i actuacions específiques Priorització de mercats

OBJECTIUS Subvencionar les despeses de desplaçament i allotjament per a la recerca de nous mercats i de compradors potencials fora de la UE-15 Oferir una diagnosi i assessorament adreçat a empreses catalanes amb voluntat d’iniciar el seu procés d’internacionalització Oferir les eines necessàries de gestió i de comerç internacional per aconseguir que l’empresa accedeixi a les primeres fases del procés exportador Subvencionar part del cost de contractació d’un tècnic professional en l’àmbit del comerç internacional per incorporar-lo als departaments d’exportació d’empreses que s’inicien en la tasca d’internacionalització amb el repte d’iniciar o consolidar l’activitat de l’empresa Oferir assessorament a les empreses amb una trajectòria provada d’exportació per tal de poder realitzar un pla de creixement internacional Subvencionar que consultors experts realitzin un pla de màrqueting digital per fomentar l’ús d’Internet com a canal de promoció internacional. Constarà de dues fases: una de diagnosi i pla estratègic de l’empresa a Internet i una altra anomenada pla d’acció. Subvencionar la realització de projectes d’inversió permanent a l’exterior, consistents en la creació d’una societat nova, en l’adquisició d’empreses estrangeres o bé en la reconversió d’empreses comercials en productives Subvencionar la protecció efectiva dels títols de propietat industrial de l’empresa en els mercats exteriors, i també defensar-los legalment mitjançant la identificació d’infraccions, causes, infractors i d’altres Oferir assessorament per a la realització d’un pla de creació i potenciació de la marca en mercats internacionals: definició del nom de l’empresa, logotip digital, manual corporatiu i consultoria Oferir assessorament per transferir a les empreses participants les eines necessàries per accedir amb èxit als projectes de contractació pública internacionals Donar suport als projectes i actuacions en el camp de la internacionalització i la innovació que, per la seva rellevància, mereixen una atenció especial i no es poden incloure en cap altre dels programes de subvencions del COPCA. Oferir l’assessorament d’un expert en comerç internacional per diversificar els mercats en els que l’empresa és present

Resolució IUE/145/2010, de 26 de gener (DOGC 5557, de 01/02/10)

Ajuts per a empreses que desenvolupin noves oportunitats de negoci. Són ajuts per a les empreses industrials o de serveis a la indústria que realitzin projectes que els permetin desenvolupar noves oportunitats de negoci. S’entén per desenvolupament de noves oportunitats de negoci el conjunt de mesures adreçades a garantir la viabilitat econòmica de l’empresa en el termini més breu possible, mitjançant l’inici d’activitats no habituals per a l’empresa i que constitueixin en el futur el seu nucli de negoci. Aquests projectes han de suposar un canvi en la base competitiva, estratègica i estructural de l’empresa. Se subvencionen els conceptes següents: 1. Projectes de canvi estratègic, consistents en la realització d’un pla de negoci. L’ajut serà de fins al 75% del cost subvencionable del projecte, amb un màxim de 60.000 €. 2. Projectes de canvi estructural, consistents en la implementació de les accions definides en el pla de negoci previ. L’ajut total per a l’execució del canvi estructural serà de 100.000 com a màxim €. Terminis de presentació de sol·licituds: · Del 28 d’abril al 3 de juny · De l’1 de setembre al 14 d’octubre. Resolució IUE/1242/2010, de 15 d’abril. (DOGC 5615 de 26/04/10)

Línia de préstecs ICF-ACCIÓ Innovació. Es tracta de préstecs

en condicions preferents per al finançament de projectes que fomentin la recerca, el desenvolupament, la innovació, la modernització tecnològica industrial i la industrialització de projectes de recerca, desenvolupament i innovació. Poden ser beneficiaris d’aquesta línia de préstecs preferents les empreses amb seu social o operativa a Catalunya, amb projectes d’inversió a Catalunya, i que compleixin els requisits següents: · Que segons el criteri de l’ICF l’empresa sigui sòlida i el projecte d’inversió sigui viable · Que segons el criteri del CIDEM el projecte sigui de recerca, desenvolupament, innovació, modernització tecnològica o industrialització de projectes de R+D+i. Per veure les condicions del préstec podeu consultar la següent web: www.icfinances. com/financament Les sol·licituds s’han d’adreçar a l’ICF i el termini de presentació finalitza el 31 de desembre de 2010 o fins a l’exhauriment de l’import. Resolució IUE/610/2010, de 19 de febrer (DOGC 5585 de 11/03/10)

Renda formació per a persones treballadores autònomes. S’ha establert un ajut per a les persones treballadores autònomes que hagin cessat en la seva activitat empresarial. Les seves característiques són: 1. Un ajut de 425 euros durant un màxim de 6 mesos, 2. La realització d’un itine-

rari d’orientació específic 3. La realització d’una formació obligatòria de 180 hores. Els requisits per a poder-hi optar són: 1. Haver cessat l’activitat com a persona treballadora autònoma a partir de l’1 de gener de 2009 2. Estar inscrit com a demandant d’ocupació a les oficines de treball un mínim de dos mesos ininterromputs abans de la sol·licitud. 3. Haver cotitzat al Règim Especial de Treballadors Autònoms –exclusivament- un mínim de 3 anys durant els darrers 5 anys. 4. No disposar de rendes pròpies o familiars superiors al 75% del Salari Mínim Interprofessional (474,98 €) per cada membre. 5. Per aquells empresaris que hagin causat baixa del Règim Especial de Treballadors Autònoms entre 01/01/2009 i 26/02/2010, caldrà que hagin estat inscrits com a demandants d’ocupació el 50% del temps transcorregut, essent exigibles en aquest cas un mínim de 2 mesos i un màxim de 6 mesos. La sol·licitud es realitza a les Oficines de Treball i el termini de presentació finalitza el 31 de desembre de 2010. Ordre TRE/77/2010, de 19 de febrer. (DOGC 5575 de 25/02/10)

Forma i Contracta per a la realització d’accions de formació. S’obre convocatòria per a les subvencions del programa Forma i Contracta. Se subven-

cionen les accions formatives, adreçades a la capacitació professional, prioritàriament dels/ de les treballadors/ores en situació d’atur, per al desenvolupament d’una ocupació concreta, de la qual l’empresa o agrupació empresarial té necessitat de contractació immediata. Almenys el 60% dels alumnes participants han de ser contractats per ocupar el lloc de treball corresponent a la formació que s’imparteixi. Es poden sol·licitar accions formatives el contingut de les quals consti al catàleg d’especialitats vigent (consulteu a www.oficinadetreball.gencat.cat), i també es podran sol·licitar especialitats amb continguts formatius adaptats a les necessitats de l’empresa. Els beneficiaris de l’ajut són les organitzacions empresarials, les empreses, les cooperatives i les societats laborals o entitats de formació constituïdes per organitzacions professionals, d’empreses i/o sindicats. L’atorgament de la subvenció es farà en funció del nombre de treballadors/ores participants sol·licitats, del mòdul econòmic establert per a cada especialitat i del nombre d’hores del curs sol·licitades. Les sol·licituds s’han de presentar al Servei d’Ocupació de Catalunya i el termini de sol·licitud finalitza el 30 de setembre de 2010 Resolució TRE/357/2010, de 12 de febrer. (DOGC 5570, de 18/02/10)

www.gencat.cat/dogc www.boe.es

.09


CONVENIS COL·LECTIUS

En el primer trimestre de l’any 2010, destaquem: • L’estatal per al sector de les empreses de publicitat • L’estatal per al sector de centres d’assistència i d’educació infantil • El del sector de les indústries de confecció de pells a Catalunya pel període 2009 – 2013

CALENDARI FISCAL

.010

• Revisió salarial per al 2009 del sector del comerç tèxtil a la província de Barcelona • Revisió salarial per al 2009 del Conveni col·lectiu a la província de Barcelona dels distribuïdors majoristes d’alimentació

• Revisió salarial per al 2009 del Conveni col·lectiu a la província de Barcelona del sector del transport de mercaderies per carretera i la logística

Tots els convenis, acords i pactes assolits en procediments de negociació col·lectiva vigents, publicats al DOGC o al BOE, aplicables a Catalunya, els trobareu actualitzats a:

http://www20.gencat.cat/portal/site/treball/

segon TRIMESTRE DE 2010

Des del 5 d’abril fins al 30 de juny

Des del 3 de maig fins al 30 de juny

Fins al dia 22

RENDA Esborrany de la declaració de la renda 2009

RENDA Declaració anual de 2008 (Model D-100)

Fins al dia 20

Fins al dia 20

RENDA Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda,guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans i capital mobiliari, entre altres. · Primer trimestre de 2010: models 110, 115, 123

IVA · Abril del 2010, autoliquidació del règim general: model 303 · Abril del 2010, declaració de les operacions incloses en els llibres registre de l’IVA i de l’IGIC: model 340

IVA · Maig del 2010, autoliquidació del règim general: model 303 · Maig del 2010, declaració de les operacions incloses en els llibres registre de l’IVA i de l’IGIC: model 340

RENDA. PAGAMENTS FRACCIONATS · Primer trimestre de 2010, estimació directa: model 130 · Primer trimestre de 2010, estimació objectiva: model 131 Societats. Pagaments fraccionats · Règim general: model 202 IVA · Març de 2010, règim general: model 303 · Primer trimestre de 2010, règim general: model 303 · Primer trimestre de 2010, règim simplificat: model 310 · Primer trimestre de 2010, declaració de recapitulació d’operacions intracomunitàries: model 349

Fins al dia 23

RENDA · Confirmació de l’esborrany de declaració amb resultat a ingressar amb domiciliació a compte · Declaració anual 2009 amb resultat a ingressar am domiciliació a compte: model D-100 Fins al dia 30

RENDA · Declaració anual 2009: model D-100 · Confirmació de l’esborrany amb resul- tat a retornar, renuncia a la devolució, negatiu i a ingressar sense domiciliació en compte


AGENDA

agenda d’actes

13 DIJOUS

MAIG - 10 H Congrés Europorc: INTERCANVI DE les necessitats empresarials del sector càrnic català amb les del Vietnam i les Filipines Organitza: ImpeVic Lloc: SALA SERT, EDIFICI EL SUCRE, Vic INSCRIPCIONS:www.vicfires.cat, Vic

DIMARTS

18 MAIG - 09 H Trobades Empresarials: Pautes per incorporar la innovació en el dia a dia de les petites i mitjanes empreses Organitza: Impevic, UVIC, Cambra de Comerç, Caixa Manlleu Lloc: Auditori, edifici El Sucre, Vic

19 DIMECRES

MAIG - 09 H CREEM Comunicació per a emprenedors: com aplicar la comunicació per assolir els objectius estratègics del negoci Organitza: Impevic Lloc: Sala Coll i Bardolet, edifici El Sucre, Vic

26 DIMECRES

MAIG - 18 H El Club de famílies empresàries: Ara més que mai cal planificar la successió Organitza: Impevic, Cambra de Comerç Barcelona, Torrent i Dedeu consultors LLOC: Sala Coll i Bardolet, edifici El Sucre, Vic

2 DIMECRES

JUNY - 10 H TALLER: Oportunitats en temps de crisi Organitza: ImpeVic Lloc: Auditori Marià Vila d’Abadal, edifici El Sucre, Vic INSCRIPCIONS:www.vicfires.cat

DIMARTS I DIJOUS

de l’ 1 al 15 JUNY - 16 H SESSIÓ: Noves tendències en màrqueting: noves tendències d’èxit en la gestió rentable del client Organtiza: ImpeVic LLOC: Sala Coll i Bardolet, edifici El Sucre, Vic

impeempresa.vic.cat edició digital A l’edició digital de la revista Impeempresa, hi podreu trobar informació actualitzada sobre esdeveniments, actualitat empresarial, emprenedoria , ajuts i subvencions, innovació i tecnologies

http://impeempresa.vic.cat

.011



Impeempresa.22