Editorial La revista de final de curs d'enguany és plena de projectes i treballs que han dut a terme els vostres fills i filles durant tot el curs. Tot està fet amb el màxim de dedicació i d'il·lusió per part de mestres i alumnes, esperam que us agradi. Per altra banda enguany ha estat un curs amb molts canvis a nivell educatiu, canvis impulsats des de la Conselleria, amb independència del sentiment general de la comunitat educativa: pares, mares, mestres i alumnes. Crec, sincerament, que els canvis proposats tant a nivell estatal com a nivell autonòmic no reflecteixen les necessitat reals del sistema educatiu per tal de lluitar contra el fracàs escolar o per tal de millorar els nostres resultats PISA, responen més aviat a altres tipus d'interessos. Com a mostra, el pacte social per a l'educació que es va anunciar fa dos anys a les Illes Balears, on tots els membres de la comunitat educativa hi érem representats, i on es va fer molta feina per tal de reflectir la necessitat de generar canvis reals per a millorar tant el sistema educatiu en general com els resultats acadèmics dels alumnes. Aquest pacte ha quedat en no res.... i no per manca d'interès per part de mestres, pares i mares, alumnes, i altres entitats que hi estaven representades. Un pacte social per a l'educació és del tot necessari i més veient que en 35 anys hi ha hagut 7 canvis diferents de la llei educativa. No pot ser que estiguem sempre, ara i abans, en mans d'una classe política que no té en compte que l'educació no és una arma política sinó que és, i ha de ser, el bé més preuat d'una societat. El futur dels nostres fills depèn en gran mesura del que es debat avui dia i crec fermament que la intransigència, la manca de diàleg, la intolerància, la imposició, i la manca de consens no són ni molt manco la via per solucionar els problemes que tenim al nostre sistema educatiu. Aquí a Alaró apostam per una educació pública de qualitat, volem formar futurs homes i dones capaços de ser crítics, de ser reflexius i de ser actius a una societat molt canviant. Com a professionals del món educatiu tenim aquesta responsabilitat, la qual es compartida amb vosaltres pares i mares preocupats per l'educació dels vostres fills. Us animam a participar de la vida del centre de manera activa, a formar part de l'APIMA... en definitiva a sumar per tal de fer de l'escola l'entorn més afavoridor per a l'educació dels nostres fills i filles Com a director del centre us desitjo, de tot cor, un bon estiu i un bon curs 13-14. Jordi Escudero Tomàs
Alaró, juny 2013
“SA PLAÇA D´ALARÓ “ COMENÇAM UN NOU PROJECTE. AQUESTA VEGADA PARTIM D´UN LLOC MOLT SIGNIFICATIU PER A LA MAJORIA DE NOSALTRES: LA PLAÇA DEL POBLE. TOT VA COMENÇAR UN DEMATÍ , TOT JUST ARRIBAR A LA CLASSE, NA LAIA I EN PAU YI, ENS VAN DUR A MOSTRAR UN DIBUIX DE LA PLAÇA QUE HAVIEN FET A MATINET. A PARTIR D´AQUÍ VAM ENGEGAR UNA CONVERSA DE COM ERA LA PLAÇA TOT MIRANT ELS DIBUIXOS:
-TOTS COINCIDÍEM QUE TENIA ESCALES. -QUE HI HAVIA L´AJUNTAMENT, LLOC ON HI HA EN CABRIT I EN BASSA. -PERÒ EL QUE NO ENS QUEDAVA GAIRE CLAR ERA QUINA FORMA TENIA. -PER AIXÒ VAM DECIDIR FER UNA SORTIDA I ANAR A COMPROVAR-HO.
-ABANS DE LA SORTIDA , DIR QUE , A CLASSE JA HAVÍEM FET UNA XERRADETA DE LES FORMES GEOMÈTRIQUES PLANES, PER AIXÒ DURANT LA SORTIDA ELS VAM FER FIXAR AMB OBJECTES I LLOCS AMB AQUESTES FORMES:
PER ORDENAR LES IDEES , PLASMAM ENTRE TOTS EL RECORREGUT FET , AIXÍ SORGEIXEN NOVES IDEES:
QUAN ANÀREM A LA PLAÇA LA INTENTAREM MESURAR, PER AIXÓ ENS AGAFAREM DE LES MANS AMB ELS BRAÇOS ESTESOS I FÉREM UNA FILERA DE BANDA A BANDA DE LA PLAÇA, PERÒ ENS ADONÀREM QUE NECESSITÀVEM
MÉS NINS PERQUÈ NO ARRIBÀVEM A L'ALTRE COSTAT. AIXÍ QUE NO SABÍEM QUANTS DE NINS/ES NECESSITÀVEM PER ARRIBAR DE COSTAT A COSTAT DE LA PLAÇA. EN PAU RABÉ, DE LA CLASSE DELS TAMBORS VA ANAR UN DIA A LA PLAÇA AMB EL SEU PAPÁ I LA VAREN MESURAR AMB UNA CINTA MÈTRICA. ENS VA DIR QUE
FEIA 42 METRES DE LLARG!!!! .I COM SÓN QUARANTA-
DOS METRES?. ABANS HEM PARLAT DEL QUE ÉS UNA CINTA MÈTRICA I PER A QUE SERVEIX?.AIXÍ
SORGEIXEN ELS CONEIXEMENTS PREVIS.
COM QUE NO TENIM UNA CINTA MÈTRICA TAN LLARGA, HO HEM MESURAT AMB UN CORDELLÍ. HEM VIST COM EL CORDELLÍ ERA TAN LLARG COM EL NOSTRE PATI. DESPRÉS ENS HEM ALLARGAT AL TERRA, HEM HAGUT DE NECESSITAR TOTS ELS NINS I NINES DE LES DUES AULES ESTIRATS PER ABARCAR TOT EL CORDELLÍ!!!:
LA PLAÇA I EL NOSTRE PATI TENEN LA MATEIXA MESURA!!!!
LES MARAQUES I ELS TAMBORS JUNTS I ESTIRATS FEIM 42 METRES!!!
ESPERAM VOS HAGI AGRADAT
( NINS I NINES D'EI 3 ANYS)
EXPERIMENTAM AMB LES OBRES D'EN TÀPIES
TOT VA COMENÇAR AMB UNA SESSIÓ DE FILOSOFIA A ON LA NOSTRA FADA FILO ENS VA PRESENTAR DIFERENTS OBRES D'EN TÀPIES.
DESPRÉS DE LA SESSIÓ DE FILO VÀREM TRIAR TRES OBRES DEL PINTOR PER TREBALLAR. LES TÈCNIQUES PLÀSTIQUES DE LES OBRES TRIADES EREN MOLT DIFERENTS, UNA ERA FER UNA SIMETRIA EN BLANC I NEGRA O BÉ EXPERIMENTAR AMB AQUETS DOS COLORS, L'ALTRA FER UN COLLAGE I LA DARRERA PINTAR AMB ARENA.
1. “ PINTAM EN BLANC I NEGRE” O “ FEIM SIMETRIA”
A LA CLASSE DE LES BATERIES VÀREM FER L'ACTIVITAT EN PETIT GRUP, VÀREM COMENÇAR PINTANT UN FONS DE COLOR NEGRE, I LES LLETRES I NOMBRES LES FÉREM DE COLOR BLANC. LA FIRMA D'EN TÀPIES AMB UN TO VERMELL QUE NO PODIA FALTAR.
A LA CLASSE DE LES FLAUTES DECIDÍREM TREBALLAR LA SIMETRIA EN BLANC I NEGRE... EL RESULTAT VA SER MOLT ESPECTACULAR!
2.“ FEIM UN COLLAGE” DESPRÉS DE RECOPILAR FILS, PALS, PEDRES ETC... VÀREM COMENÇAR A EXPERIMENTAR REALITZANT UN COLLAGE.
TANT A LA CLASSE DE LES BATERIES COM A LA CLASSE DE LES FLAUTES COMENÇÀREM L' OBRA PINTANT UN FONS AMB TÉMPERA MESCLADA AMB COLA I FINALMENT VÀREM AFERRAR FILS, PEDRETES, FULLES, PALS,....
3.“ PINTAM AMB ARENA” DESPRÉS D'ANAR A CERCAR ARENA AL PATI ENS VÀREM PREPARAR PER EXPERIMENTAR AIXÍ COM FEIA EN TÀPIES.
LA CLASSE DE LES BATERIES EXPERIMENTÀREM EN PETIT GRUP DAMUNT UN BASTIDOR DE TELA. SIS NINS PINTAREN UNA PART DEL QUADRE AMB TÉMPERA I ACABAREN L'OBRA POSANT ARENA AL DAMUNT. CADA UN VA POSAR LA SEVA FIRMA COM FAN ELS ARTISTES!!
A LA CLASSE DE LES FLAUTES VÀREM EXPERIMENTAR DAMUNT CARTOLINA, COMENÇÀREM A PINTAR AMB TÉMPERA I FINALMENT TAMBÉ POSÀREM L'ARENA! ENS VA ENCANTAR AQUESTA TÈCNICA!
AQUEST PROJECTE D'EN TÀPIES ES VA REALITZAR DURANT ELS TALLERS PLÀSTICS DEL SEGON TRIMESTRE. ELS RESULTATS I LA MOTIVACIÓ DELS INFANT FOU TAN POSITIVA QUE DURANT EL TERCER TRIMESTRE HEM SEGUIT TREBALLANT EN TÀPIES PERÒ ENS HEM CENTRAT EN L'ESCULTURA. LA NOSTRA AMIGA FADA FILO, A LA PROPERA SESSIÓ DE FILOSOFIA, ENS VA MOSTRAR UNES QUANTES ESCULTURES D'EN TÀPIES. NOSALTRES TAMBÉ HEM CREAT ESCULTURES, PRIMER AMB PLASTILINA I DESPRÉS AMB FANG. AQUÍ LES TENIU.
E. I. 4 ANYS.
EXPERIÈNCIA:
”A” D'ÀFRICA
A partir de la visita de la mamà de n’Evie i de la d'en Víctor; d’un conte anomenat “La petita massai” i del documental “I les al.lotes massais, també són guerreres?”; sorgeix l'interès dels nins i nines de les classes de 5 anys, els violins i les guitarres, per Àfrica. * VA VENIR LA MAMÀ DE N’EVIE ENS VA CONTAR UNA EXPERIÈNCIA VISCUDA A ÀFRICA MOLT INTERESSANT. MIRAU TOT EL QUE ENS VA MOSTRAR
BANYA D’IMPALA
CRANI DE COCODRIL
MÀSCARA AFRICANA
ESPANTAMOSQUES
•
* I DIES MÉS TARD, ENS VA VISITAR EN VÍCTOR...
ENS VA CONTAR UNA HISTÒRIA AFRICANA I VÀREM BALLAR TOTS JUNTS.
…I ARA QUE ESTAM BEN ENGRESCATS, COMENÇA LA FEINA!!!
* CONEIXEM LA VIDA D’UN POBLAT MASSAI AMB UN CONTE I UN DOCUMENTAL HEM CONTAT EL CONTE DE LA PETITA MASSAI I TOCA ENDINSAR-NOS DINS ÀFRICA: EL DIBUIXAM, ENS DISFRESSAM, MIRAM, TOCAM I ENSUMAM TOTES LES COSES D’ÀFRICA QUE ENS HA DUIT NA LLUÏSA
•
* LES NOSTRES PRODUCCIONS MASSAIS
TALLERS DE CUINA
Hem de fer una pizza!!!
Què divertit!!!
TALLERS AMBIENTALS
Ja ho hem aconseguit!!
OBSERVAM I EXPERIMENTAM
Quin os més gran!!
Aquest os és de cabra!!
NINS I NINES DE 1R B
A FER MURALS I EXPLICAR-LOS.
DIFERENCIAR GUSTS I TEXTURES.
EXPERIMENTAR
TENIR IDEES GENIALS... !!
ENCARA QUE NO FUNCIONIN SEMPRE.... A DEMANAR AJUDA I CERCAR SOLUCIONS.
.
A TENIR GANES D'APRENDRE MÉS COSES.
ALUMNES DE 2n. A
HOLA! Som els nins i nines de 2n B, com podeu veure som guapos, provenim de països diferents, simpàtics i xerradors.
El dia de les Verges menjam bunyols. Què bons!
Podem dur coses de casa per observar, estudiar Ens ho passàrem molt bé al taller d'experimentai consultar. N'hem duites de molt diverses, com ció del gust. Varem fer grups, i amb els ulls tapats llibres, manualitats, pedres, radiografies, arena tastàvem aliments i havíem d'endevinar què era. volcànica, ocells o conills com aquest. Guanyà l'equip que conseguí acertar més aliments
També vàrem poder gaudir d'un miniconcert de flauta travessera.
A classe feim feinetes individuals o en grup. Estam ben concentrats.
Enguany ens han duit una pissarra digital per es- La sortida cultural al museu March sobre el paicriure, pintar, cercar informació a internet, veure satge ens ajudà a descobrir detalls als quadres i videos, fotos, pel.lícules, ... fer uns murals amb injeccions i esponges.
Al taller de dolços de Nadal vàrem fer bolletes de Hem fet un projecte titulat “Per què tenim cerxocolata i pastanagó. Ens encanta fer de cuiners! vell?” Hem après moltes coses i hem cercat informació a casa que després hem explicat als nostres companys.
En Joan Miquel és el pare d'en Pau i va venir a fer- Aprofitant que tenim una mamà italiana, na nos un joc interactiu sobre el cervell. Cinzia, mare d'en Marcel, vàrem aprendre a Què divertit! cuinar una autèntica pizza italiana. Sí, sí … de lladres i policies! Vàrem aconseguir que tots els nins i nines de la classe participàssim a la mateixa comparsa, votàrem, ens posàrem d'acord i quedàrem així de bé.
El segon trimestre vàrem anar a Natura Parc i ens va encantar el racó de tocar els animals. Mirau quines cabretes més mones!
Art, música i espectacle va ser el títol de les Jornades culturals. Varen ser molt divertides i aquí teniu una mostra d'alguns resultats.
Per acabar les jornades culturals i a les portes de les vacances de Pasqua vàrem fer crespells.
Aquest tercer trimestre també tenim programades activitats interessants, com: – Una xerrada sobre medi ambient i incendis forestals. – Un taller de cuina amb productes de l'hort, concretament una quiche d'espinacs i porros. – Una esperadíssima acampada a La Victòria. – I com a cloenda, el festival de fi de curs. Hem après moltes coses i ens ho hem passat bé.
BON ESTIU I FINS EL CURS QUE VÉ ! 2n B
ALUMNES DE 3r A : TALLER DE SAL TENYIDA
Material: sal, guixos de colors, embut, paper de vidre o ganivet i pot de vidre.
Ens posam en marxa gratant els guixos per obtenir la pols de cada color.
Una vegada tenim els guixos desfets ho mesclam amb la sal i així ens queda tenyida.
Vàrem tenyir sal de molts de colors perquè ens quedassin uns pots ben vistosos!!!!
Aqui en teniu el resultat: uns pots ben colorits per a decorar!!!
I nosaltres ben contents amb el nostre pot desprĂŠs d'haver fet el taller!!!!
ELS DE 3r B CUINAM UN PLAT DE PRIMAVERA AMB EN JOAN, N'AINA I NA MARIA ANTÒNIA Aquest dia en Joan ens va venir a cercar a la classe per anar a l'hort. Allà hi havia una colflori que ja era ben menjadora i l'havíem d'aprofitar. Sabíem, perquè ho havíem estudiat, que d'algunes plantes el que ens menjam és la tija; d'altres, les fulles; d'altres, les arrels... Ell ens va explicar, i vàrem poder comprovar-ho, que de la colflori el que aprofitam és la flor. Teníem pensat preparar colflori amb ous, una recepta de cuina mallorquina antiga. A més de l'ingredient principal, necessitàvem grells, ous, sal i pebre bo. De l'hort vàrem collir els elements vegetals que ens feien falta. I aquí ens podeu veure asseguts a taula. Primer netejàrem la verdura. Llavors la vàrem tallar: els grells, amb ganivet; la coliflor, amb les mans. A l'hora de tallar els grells n'hi va haver que varen plorar una mica, però no era de tristor. A alguns de nosaltres ens va sorprendre aquest efecte i un del grup -no direm qui era- es tapava la cara amb el pedaç perquè no ho podia resistir.
Tots hi poguérem ficar mà. Ja veis amb quina atenció i bona disposició preparam la verdura. Diuen els grans que no en menjam gaire, que arrufam el nas quan en trobam dins el plat. Ens haurien de veure els dies que en Joan prepara ensalada i la treu al pati el temps d'esplai per als que en vulguin... L'altre dia hi havia almenys vint-i-cinc nins, fent cua per agafar lletuga. I és que aquelles fulles, tan ben trempadetes amb sal, oli i pipes de gira-sol, eren més que bones, delicioses. N'hi havia que demanaven per repetir i es tornaven a posar a la cua. Amb la colflori amb ous va passar el mateix. Al principi, la veritat és que n'hi havia algun que no semblava gens convençut, però finalment tots ens animàrem a tastar-la. En Joan va comprar no sé quantes barres de pa i ens preparava entrepans amb la colflori. No en varen quedar ni les miques. Sempre que ens proposen de cuinar algun plat ens sembla bona idea. Això de transformar els aliments és una activitat que ens engresca. A alguns de nosaltres ens agrada molt posarnos el davantal i ajudar el pare o la mare (o la padrina) a preparar alguna cosa senzilla. I és que és molt agradable veure que t'hi poses i obtens un bon resultat. I, sobretot, veure que que els que la tasten la troben bona i demanen per repetir. Ja tenim ganes de tornar a cuinar alguna cosa. Què farem? Una coca de verdura? De trempó?
AULA 4t.A Al desembre... feim torró!
Al febrer....guanyem el 1r. Premi de CARNAVAL!
A l'abril...anem de sortida a GESA I MARYNELAND!
El fotògraf és.... en Pere Joan, que ens va acompanyar.
Al maig...feim ses Proves d'Avaluació de Diagnòstic !
Estem segurs que...SORTIRAN MOLT BÉ !
Aquesta setmana...Josito s'encarrega de les plantes !
Ha estat un curs molt “guay” perquè... -hem après molt -ens hem esforçat molt i... -ens hem divertit molt !!! SEMPRE HO
RECORDAREM!!!
EXPERIÈNCIES D'AULA (4t B) 1.RECEPTA DE CUINA: TRUITA DE PATATILLA Ingredients (per a 20 persones):
- 15 ous - 23 grells - 2 bosses de patatilla - sal (poqueta) i oli En primer lloc, anàrem a l'hort de l'escola a Després, pujàrem a la classe i ens explicà collir els grells amb en Joan, que ens va ajudar coses sobre els grells i les cebes. tot el temps.
Els vàrem rentar i tallar.
Els ulls ens covien moltíssim i ens ploraven.
Vàrem batre els ous dins un bol.
Hi afegírem la patatilla.
Estàvem ben engrescats, tots teníem feina!
Sofregírem els grells amb un poc d'oli. Quina oloreta!
Mesclàrem els grells sofregits amb els ous i la patatilla.
Férem la truita.
Aquest va ser el resultat! Què us pareix?
Va ser boníssima!
I amb un poc de pa que ens dugué en Joan ...
I vàrem omplir panxa!!!
2. UNA MÀQUINA D'ESCRIURE ANTIGA Un dia na Judith ens va dur una màquina d'escriure ben antiga. Ens va explicar que era del seu pare. Vàrem quedar sorpresos del renou que feia quan pitjàvem les tecles. Tots vàrem voler escriure el nostre nom per provar-la!
Fa poc temps els alumnes de 5è A vàrem aprofitar els productes de l'hort escolar per fer una berenada i tastar-los. Amb la col·laboració d'en Joan vàrem elaborar una magnífica recepta i, a conseqüència d'aquesta degustació, va sorgir la idea de treballar el tema de les plantes i més concretament de les herbes aromàtiques que tenim al nostre abast. Dit i fet! Ens posàrem a fer-ne un llistat i a cercar-ne informació. D'aquesta manera podíem treballar el coneixement del medi més proper, la terminologia lingüística i al mateix temps utilitzar i desenvolupar els nostres coneixements informàtics. Agrupàrem diverses tasques com posar títols amb l'eina del Fontwork, cercar fotos al Google i copiar-les al text LibreOffice Writer, traduir el nom de cada herba al català i al castellà, així com trobar-ne el nom científic, esbrinar-ne les principals propietats i, fins i tot, dur-ne una mostra de cada una per tal de palpar-la i olorar-la. Per finalitzar imprimírem i realitzàrem un mural per penjar-lo a l'escola. Aquí us en posam un petit resum i, en cas de que n'estigueu interessats, us en podem facilitar una còpia digital. Només cal que ens ho digueu.
MELISSA Nom en castellà:Yerbabuena / Nom científic:Melissa officinalis La tarongina, arangí o melissa és una espècie de la família lamiàcia. Els seus noms vulgars (tarongina i arangí) fan referència a l'olor característica de llimona que desprenen les seves fulles. Així el nom en altres llengües també es deu a aquest fet: lemon balm en anglès, o hierba limón, toronjil o citronela en castellà. També n'és característica l'aroma similar a la menta. En infusió és estomacal, espasmolítica i carminativa. També té efectes sedants, afavoreix la son i equilibra el sistema nerviós degut principalment als àcids fenòlics i als flavonoides, però sense tenir efecte depressor del sistema nerviós central. Per via externa té acció antisèptica, antifúngica i antivírica. També és emmenagoga, i per tant, és útil en la regulació dels trastorns menstruals. Usos: s'utilitza en infusió, en extracte fluid o sec o en essència. Es comercialitza la famosa aigua del Carmen o aigua de melissa, que s'obté per la destil·lació de diferents drogues amb alcohol. Aquestes drogues són principalment les fulles de melissa, però també la canyella, la nou moscada o el clau. Toxicitat: l'oli essencial a dosis elevades és neurotòxic i convulsant, no es pot prendre durant l'embaràs ni la lactància perquè també és teratogènic i causa malformacions en el fetus.
SÀLVIA Nom en castellà: Salvia / Nom científic: Salvia officinalis La sàlvia comuna, és nativa del Mediterrani. També es cultiva a Europa occidental, Rússia i als Estats Units. Té una tija llenyosa en la base de la qual parteixen tiges herbàcies que es renoven cada any. S'utilitzen les fulles grans, estretes, dentades, blanquinoses i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits. També es consumeixen en infusió com a planta medicinal. La sàlvia s'utilitza a més com a inhibidora de la transpiració i per les seves propietats astringents.
ORENGA Nom en castellà: Orégano / Nom científic: Origanum vulgare L'orenga, herba musca o roca morera, és una planta aromàtica, perenne, de la família de les lamiàcies És una planta herbàcia, perenne, molt aromàtica i d'aspecte llenyós. La seva tija, erecta o ascendent, pot arribar fins als 75- 90 cm d'alçada i està ramificada a la part superior. Presenta un color groguenc, és una xic pilosa i és molt flairosa. L'indument és pubescent. Etimologia: Origanum prové del grec oros que significa 'muntanya' i ganos, 'alegria' fent referència a l'aspecte i flaire agradable d'aquesta planta. Del llatí ve el terme vulgare que significa vulgar. Certs estudis han demostrat les diverses accions farmacològiques de l'orenga: activitat antioxidant, aparell respiratori, activitat antimicrobiana (antibacteriana, antimicòtica i antiviral) y un excel·lent fungicida. Ús gastronòmic: La seva aroma recorda alhora la de la menta i la de la sajolida. Pot constituir un agut additiu per a les amanides vegetals, ja que combina molt bé amb el tomàquet, però és sobretot l'herba clàssica per a condimentar carns. Dóna un gust molt fi als estofats, a les salses per a pasta, a les pizzes i empanades de carn i, fins i tot, als bistecs a la planxa fregats amb l'herba abans de coure'ls. Uns quants branquillons dins d'una ampolla d'oli o de vinagre els transmeten la seva fragància. L'oli també es fa servir com antioxidant en l'elaboració d'embotits i altres derivats de la carn.
SEMPREVIVA Nom en castellà: Siempre viva / Nom científic: Helichrisum italicum Característiques: Petita mata de color verd cendra i capítols grocs agrupats en inflorescències terminals globoses sostingudes per llargs peduncles. Es diferencia de la resta d'espècies del mateix gènere per tenir les fulles linears, estretes i molt llargues; a més, les bràctees involucrals externes són més petites i rígides que les internes. També es característic que els capítols són petits i cilíndrics, molt més estrets que a H. o a H. Stoechas. S'utilitza en el tractament de les afeccions de la pell (al·lèrgies, dermatosis) en forma de pomades. Com tots els helicrisos també és beneficiós pel sistema digestiu, urinari i respiratori.
CAMAMIL·LA Nom en castellà: Manzanilla Nom científic: Santolina chamaecyparissus L'espernallac, camamilla groga o camamilla de Maó és una planta de la família de les compostes. L'espernallac també rep altres noms comuns: camamil·la, broida femella, camamilla groga, camamilla blanca, camamilla de la Mola (a Maó), herba de Sant Joan, botja de Sant Joan, flor de Sant Joan, cordonet. S'usava com a estomacal o digestiva, prenent-la en infusió. També li han estat atribuïdes virtuts vulneràries, antiespasmòdiques, emenagogues, i vermífugues. També se li atribueixen usos per remeiar les llagues i infeccions en general. Aquests usos també s'apliquen a animals com ara a les vaques.S'utilitza principalment en infusions, evitant forma part dels àpats principals, per la seva acció digestiva i sedant. Molt útil davant còlics renals.
FARIGOLA Nom en castellà: Tomillo / Nom científic: Thimus vulgaris La farigola, timó, timonet o tomell és un subarbust de la família de les labiades (lamiaceae). S'anomena «farigola» en part del català oriental, del llatí vulgar ferricula, mentre que en català occidental i comarques limítrofes de l'oriental s'anomena «timó», del llatí culte thymus. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Pot arribar a fer formacions vegetals de tipus matollar, timonedes de les contrades mediterrànies, de l'estatge montà i fins i tot, subalpí. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundària, s'estén per altres zones europees. S'utilitzen les summitats florides dessecades com a remei. Usos: Els antics egipcis utilitzaven la farigola barrejada amb altres ingredients per embalsamar els morts. A l'antiga Grècial'utilitzaven com a perfum durant els banys i la cremaven com a encens als seus temples creient que la farigola era una font de valor, és per això que també la cremaven davant l'altar dels seus déus. Es pensava que l'extensió de la farigola per Europa va ser gràcies als romans, ja que l'utilitzaven per purificar els espais i per donar una sabor aromàtic al formatge i als licors. Durant l'Edat Mitjana, es posava sota els coixins per a conciliar al son i protegir-se de malsons. En aquest període, les dames brodaven la figura d'aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers ja que es considerava que donava valor al portador. La farigola també s'utilitzava com encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè es suposava que assegurava el pas a la pròxima vida. Segons la tradició, Divendres Sant s'ha de recollir farigola. Aquesta relació ve donada per la fase lunar. En primer lloc, perquè Divendres Sant sempre és proper a un dia de lluna plena. Les festes de Setmana Santa i Pasqua se celebren sota la llum de la primera lluna plena de la primavera, la qual té lloc després del 21 de març. Aquest és el millor moment per a recollir les plantes i les herbes, ja que quan hi ha lluna plena les propietats i les virtuts de les plantes estan reforçades, doncs la lluna plena altera la saba. En segon lloc, la farigola està durant aquests dies en el seu període màxim de floració, tant el Divendres Sant com durant tota la Setmana Santa, i fins al juny.
MORADUIX Nom en castellà: Mejorana / Nom científic: Origanum majorana El marduix o amàrac, majorana, marduix, moraduix, almorabú, almoraduix és un arbust de la família de les lamiàcies originària de l'Orient Mitjà (Xipre i Turquia). Petita herba perenne de fins 60 cm d’alçada. És característic d’aquesta planta l’agradable aroma que desprèn. És una planta pilosa de color verd grisós. A la part terminal de les tiges trobem les inflorescències denses de flors petites de color blanc o rosades. Fa una mata de branques quadrades de 2 o 3 pams d’alta. Les fulles són oposades, ovalades, de costats sencers. Floració: ramets de colors blanc que apareixen al començar l’estiu. Usos: Molt coneguda com a condiment de la cuina. Però també és medicinal, i es pren beguda en forma d’infusió (és tònica, sedant, expectorant, i digestiva) i també se’n fa una pomada a base de saïm i moraduix (antireumàtica).
ROMANÍ
Nom en castellà: Romero / Nom científic: Rosmarinus
officinalis El romaní o romer és una planta de la família de les lamiàcies. El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània. Usos i propietats : Afrodisíaca. Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.
POLIOL
Nom en castellà: Poleo-menta / Nom científic: Mentha pulegium El poliol és una petita herba amb el típic aroma de les mentes quan la prenem entre els dits. S'aixeca erecte sobre la terra, fen ben visibles les fulles oposades, fulles petites de contorns més o menys ovals i no massa grans. A la part de dalt de la planta apareixen les flors, típicament agrupades en falsos verticils a la aixella de les fulles. Les flors són liles i van madurant de baix cap a dalt; així mentre la inflorescència creix verticalment va formant noves flors, que primer son poncelles, després s'obren i finalment, les més velles ja tenen els fruits. Viu a llocs una mica humits, sovint a les vores de basses o torrents, però també la podem trobar a camps de secà. Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.
La droga és la fulla (tot i que pot utilitzar-se tota la planta) que en la seva major part conté pulegona, mentol i altres substàncies terpèniques com la mentona, isomentona... (en menys proporció). El conjunt donen un efecte carminatiu (facilita l'expulsió de gasos intestinals) i digestiu a més d'emenagoga (regula la menstruació). En afeccions bronquials lleus també té certa acció com expectorant i antitussigen (per via tòpica). S'usa en infusions com a relaxant i es diu que afavoreix l' expulsió de la placenta després del part. En alimentació s'utilitza per la seva propietat aromàtica, que fa que en la indústria també s'utilitzi per evitar l'halitosi i en dentifricis com a refrescant.
JULIVERT
Nom en castellà: Peregil / Nom científic: Petroselinum crispum
El julivert és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera. De les dues varietats de julivert, la de les fulles arrissades és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se'n consumeixen les fulles però també es pot menjar l'arrel. Accions farmacològiques: El julivert s'usa com: Antianèmic/Vitamínic (evita l'anèmia ja que és molt ric en minerals i en vitamines), Antiescorbútic (preveu les afeccions degudes a la falta o insuficiència de vitamina C), Antiespasmòdic (disminueix els espasmes), Antimicrobià (té activitat antibacteriana), Antipirètic/Vasodilatador (serveix per disminuir la febre), Antirraquític (combat el raquitisme), Antireumàtic, Antixeroftàlmic (combat la xeroftàlmia o xeroma, aspecte sec o mat de la conjuntiva, deguda a la manca de vitamina A), Aperitiu (obre les vies digestives i obre la gana), Carminatiu (ajuda a expulsar les flatositats gàstriques i intestinals), Depuratiu (antisèptic de la sang, tub digestiu i vies urinàries), Desintoxicant (ajuda a l'eliminació de toxines i substàncies pertorbadores), Diürètic/Laxant (afavoreix l'eliminació del líquid del cos), Emmenagog (regula la menstruació i rebaixa els dolors d'aquesta mateixa. Actua sobre l'úter), Estimulant general, nerviós i de les fibres musculars llises, Estomacal (afavoreix la digestió), Expectorant (ajuda a expectorar o eliminar substància per via oral), Pectoral (enforteix els pulmons i ajuda a curar les seves malalties), Regenerador capil·lar, Resolutiu (ajuda a curar llagues, ferides...), Vermífug (ajuda a l'expulsió de cucs paràsits intestinals). Ús medicinal: El julivert s'usa per afavorir la digestió, contribueix a eliminar les flatulències i obre la gana ja que és un bon carminatiu. Gràcies a la seva propietat com a diürètic s'usa per a l'eliminació de líquids corporals, sobretot en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l'acumulació d'aigua al cos. La presència d'apiol i miristicina fan que sigui un bon emmenagog i s'usi per alleujar els dolors de la menstruació. De forma externa s'usa com a col·liri ocular per alleujar irritacions de l'ull, com a relaxant en infusions i per combatre l'halitosi. Ús etnomedicinal i popular: L'ús que se'n fa del julivert a nivell popular és molt divers: • • • •
Infusions (tres tasses diàries): s'usa en casos de tos, refredats, bronquitis, trastorns menstruals, nerviosisme, reumatisme, flatulències, cistitis, edemes, còlics intestinals i com a galactagog. Als cabells: per combatre polls Ingestió en fresc: com condiment en àpats ajuda a eliminar gasos i té un efecte diürètic. Decocció de l'arrel.
Popularment s'havia fet servir com un remei pel mal alè (halitosi) i se sap que les dones de la Grècia antiga el feien servir per dissimular davant els seus marits que havien begut vi.
Taller de poemes Hem començat el curs, anam a cinquè “B”, ja hem tornat més grans, i ens ho passam molt bé. Hem d'anar a Orient, a un camp d'aprenentatge, jugarem a molts de jocs i tornarem molts contents. El dia de la Pau ja arriba hem après una cançó, l'esperam amb molta alegria i també amb molt amor.
El dia de Les Verges vam menjar bunyols, les mares i les padrines els varen fer molt bons.
Vàrem fer un taller, “Idees Per Canviar el Món”, l'activitat consistia en millorar el nostre entorn.
A les jornades culturals hem fet una sortida, també hem menjat crespells a la font de Ses Artigues.
I ara que ve l'estiu i s'acaba el curs d'excursió anirem perquè ens ho mereixem.
Las margaritas son muy bonitas con sus pétalos de color dan mucho resplandor.
El dia dotze de març d'aquest any vàrem anar a Son Fornés, hi anàrem amb els companys, per aprende un poc més.
Las rosas son hermosas las blancas, las rojas, las rosas típico de pétalos rojos que te funde los ojos. Se ven desde los balcones por el monte, monte, monte, mulos y sombras de mulos, cargados de girasoles.
Vàrem anar al museu de la prehistòria per veure la vida dels primitius, i vàrem fer un joc d'história, on teniem que ordenar els motius.
El carnaval ja ha passat, i de llepolies vam anar, i quan varem ballar els hi va encantar. Els tres cicles amb nervis. Qui haurà guanyat? L'espera es fa llarga, a la fi els resultats. Varen donar els resultats molt bé ens va anar ho vàrem celebrar i els de 6è es varen picar.
També ens varen ensenyar les cases on els primitius feien reunions per repartir les coses, i també donar les seves opinions.
Alumnes de Cinquè B
MAMMA MIA!
Els alumnes de 6è de primària representàrem el passat 7 de maig l'adaptació del divertit musical “Mamma Mia!” al teatre municipal d'Alaró per a tots els alumnes, mestres, familiars i amics. L'argument de l'obra està basat en les cançons del famós grup suec de música pop Abba. Per començar a preparar l'obra en Josep ens va fer un “càsting” per a repartir els personatges. El càsting va consistir en fer una lectura dramatitzada i improvisar un ball. Va ser molt divertit i emocionant!
Una vegada que els personatges varen ser repartits a cada un, vàrem començar a llegir, a assajar i a memoritzar els diàlegs. Per ajudar-nos en aquesta tasca vàrem enregistrar les nostres veus. En ocasions havíem de repetir les nostres frases vàries vegades perquè quedassin ben gravades. Al principi ens resultava difícil reconèixer les nostres veus! I començaren també els assajos! Primer assajàrem en petits grups per escenes i després tots junts. Vàrem haver d'aprendre a combinar text amb moviment, a saber quan i per on ens tocava sortir i entrar, a on ens havíem de col·locar i com ens havíem de moure damunt l'escenari a l'hora d'actuar.
També vàrem haver d'aprendre els balls. Primer vàrem assajar el ball final “Waterloo” i va ser una autèntica passada. A continuació vàrem aprendre els diferents moments musicals de l'obra. Al final, tots sabíem tots els balls de tots.
Per acabar de definir el nostre personatge en Josep ens va fer una proposta de com havia de ser el vestuari. Després de vàries setmanes d'assajos a l'escola, vàrem fer un assaig general al teatre d'Alaró amb escenografia, llum, música i vestuari.
Al dia següent vàrem actuar pels nins i nines d'educació infantil i educació primària de l'escola. Per molts era la primera vegada que ens pujàvem a un escenari a actuar, per això estàvem molt nerviosos i a la vegada molt contents. Durant les actuacions hi va haver algunes errades tècniques, que vàrem saber solucionar amb professionalitat, que ens va servir per millorar la nostra actuació final. L'horabaixa vàrem actuar pels pares, mares, familiars i amics nostres.
L'obra de teatre va ser un gran èxit gràcies a l'esforç de cada un de nosaltres i dels nostres mestres. El públic va ser molt agraït i tothom ens va donar l'enhorabona. Ha estat una experiència enriquidora i divertida que ens ha agradat molt. Hem pogut conèixer millor als nostres companys i hem après molt a treballar en equip. Ha estat una experiència única que mai no oblidarem!
Clicau damunt d'aquesta imatge per poder veure més fotos del teatre.
Mamma Mia quin teatre!!! Alumnes 6è