Page 1

R11.

BOOK

Chlo茅 S谩nchez Pohu

Producci贸, expressi贸 i disseny en premsa

G2/Cs/187 2013/2014


RÚBRIQUES


RÚBRICA 1. TERMINOLOGIA Producció, expressió i disseny en premsa

Chloé Sánchez (187/NIU: 1334627) Yaiza Terrón Romero (188/NIU: 1333347) Pere Tres Escorihuela (189/NIU:1332650) Sònia Trujillo Morera (190/ NIU: 1335456)


SUMARI -

Avantítol: títol secundàri que precedeix al principal en una notícia. Generalment, aporten alguna dada més sobre la informació.

-

Capçalera: títol d’un diari acompanyat o no del nom del director, del fundador, etc, que sol aparèixer a la part superior de la primera plana.

-

Cintell (o també anomenat epígraf): s’inclou immediatament a sota del foli en totes les pàgines que tracten sobre el mateix tema, per englobarles.

-

Columna: manera d’organitzar verticalment grans quantitats de text dins d’una pàgina, o dividir-la en seccions o articles de diferents continguts.

-

Corondell: és el filet que es col·loca enmig del “medianil” i que serveix per accentuar la separació entre columnes.

-

Crèdit de la imatge: forma de citar una imatge que no es pròpia del mitjà que la publica.

-

Data: indicació del temps en què un fet o publicació s’ha realitzat.

-

Destacat: és una manera de destacar un text mitjançant un filet o una ratlla de diverses mides.

-

"Despieces": bloc de text dependent de la informació principal, però, que es separa per la seva importancia.

-

Encapçalament: conjunt d’enunciats que encapçalen tot text periodístic (per exemple: títol, subtítol…).

-

Espai publicitàri: zona de la pàgina reservada per als anunciants.

-

Filet: línia de gruix i definició variable que s’utilitza per separar, destacar o adornar.

-

Filet doble: dues línies de separació de contingut.

-

Foli: on es troba la identificació de cada secció, adicionalment, també conté el nombre de la pàgina i la data de publicació.

-

Fotografia de premsa: són totes aquelles que es publiquen en els mitjans de comunicació escrits.


-

Gràfics: representació per mitjà del dibuix. Han de ser clars i han d’aportar la màxima informació al lector, per tal que comprengui els continguts informatius a la perfecció.

-

Infografia: gràfics i quadres que il·lustren la informació.

-

Lead: ocupa el paràgraf inicial de la noticia i n’és un element fonamental. Ha de respondre les 6 W i mantenir l’interès del lector per tal que segueixi llegint.

-

Peu de foto: text que, imprès a sota, al costat o al damunt d’una il·lustració, n’explica el significat, en facilita la comprensió, etc.

-

Subtítol: serveix de complement al títol. Amplia la infomació en algún aspecte que no ha pogut ser inclòs en el títol.

-

Signatura: indica l’autor o autors del text.

-

Secció: cadascuna de les parts en què es divideix regularment una publicació.

-

Títol: Element fundamental del titular, sempre va en un cos superior i ocupant un lloc destacat. Anuncia el contingut del text que segueix. Es tracta de sintetitzar en una frase el més destacable de la informació.

-

Titolet (“ladillo”): petit títol que s’intercala en el text per alleugerar-lo. Normalment utilitza un cos de text major i pot anar en negreta o cursiva, per tal d’aconseguir més contrast.


Bibliografia: Sabés Turmo, Fernando (2006). La eficacia de lo sencillo. Introducción a la práctica del periodismo. Comunicación Social ediciones y publicaciones. Petita Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana Barcelona 2000. Webgrafia: Comunidad Educativa de Blogs http://blog.educastur.es/prensacam/files/2007/12/estructura-de-el-pais.pdf Ministerio de Educación, cultura y deporte [Formación profesional] http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.php? familia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unidad_id=130&menu_id=1554&pagina =&pagestoyen=12&submenu_id=3696&ncab=10&contadort=12 http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.php? familia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unidad_id=130&menu_id=1554&pagina =&pagestoyen=11&submenu_id=3695&ncab=9&contadort=11 http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.php? familia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unidad_id=130&menu_id=1559&pagina =&pagestoyen=0&padre_id=0&paginapopup=listadoglosario.php http://recursos.cnice.mec.es/fp/artes/ut.php? familia_id=5&ciclo_id=1&modulo_id=1&unidad_id=130&menu_id=1554&pagina =&pagestoyen=10&submenu_id=3694&ncab=8&contadort=10


Data: Element que sol anar a sobre del logotip en tamany reduït.

Logotip o nom del diari: Element més important, marca la identitat del diari. Normalment a dalt i de forma destacada amb un disseny mínimament més complex que els altres elements.

Portal web, número d’exemplar i preu: Elements que solen anar a sobre del logotip en tamany reduït.

Fotografia 2

Peus de foto 2

Destacats de sumari: enuncien les notícies importants que conté el diari i el número de página on es situen.

Fotografia 3 Filet 2

Filet 1: element ornamental que separa continguts.

Destacats de sumari 4

Títol de capçalera: noticia més important enunciada a la portada. Freqüentment en negreta i en caràcter de gran tamany.

Subtítols de capçalera: elements aclaratoris o que matitzen el títol principal. En lletra menor i a vegades en cursiva.

Filet 3

Fotografia: element gràfic que acompanya a alguna notícia.

Peus de foto: expliquen la imatge. En negreta i alineats amb la imatge.

Firma de la imatge

Destacats de sumari 5

Gràfic estadístic: element gràfic que acompanya la noticia.

Destacats de sumari 2

Destacats de sumari 3

Font i firma de la imatge

Destacats de sumari 6


Logotip, també nom del diari. És la marca, defineix una identitat que sorgeix bàsicament de la seva editorial. A la seva esquerra, el número de pàgina. Data. Indica el dia el mes i l’any de l’edició del diari.

Filet. Barra vertical o horitzontal que té l’objectiu de separar continguts, a més d’una important funció estètica.

Secció. És el més genèric dels elements de titulació. Ens dóna una primera orientació de quin terreny tocarà la notícia. Sempre es troba a la part superior de la pàgina, sigui centrat o a un dels laterals.

Avanttítol. A priori completa les dades que aporta el títol, situant la notícia en un temps i un espai mlt sovint. Però la realitat (aquest cas p.e.) és que el que es busca és atraure el lector.

Titular. L’element de titulació més important. Respon a les dues o tres preguntes de les 6W més rellevants en cada cas. Ha de ser atractiu Firma, Lloc i Càrrec. El periodista que ha escrit pel lector. l’article el signa, situa des d’on l’ha escrit i en aquest cas, revel·la també el càrrec (corresponsal). Element ornamentat amb dos

Fotografia: Element informatiu no textual. Evita les taques de text i aporta una informació complementària essencial.

Signatura de la imatge. Diu qui ha fet la fotografia i si és d’agència o feta per un fotògra del mateix mitjà.

Cos de la notícia. Hi trobem el contingut de la notícia.

Peu de foto. Contextualitza la foto i ens revel·la quins personatges i surten o què esdevé a la imatge. Titular Subtítol. És una frase indepenedent sintàcticament del títol que aporta una informació rellevant que no s’ha col·locat al titular en si. En paper n’hi pot haver més d’un.

Firma, Lloc i Càrrec. Filet Destacat. Serveixen per destacar algun element de la notícia (p.e. unes declaracions) i lluiten contra la possibilitat que quedi una taca de text que cansi el lector. Filet

Destacat Cos de la notícia Filet doble

Filet vertical

Publicitat

Filet doble

Publicitat. Separada per filets


Secció: cadascuna de les parts en què es divideix regularment una publicació

Filet en negreta: element de decoració que serveix per separar contingut

Cintell: s’inclou a sota del foli en totes les pàgines que tracten sobre el mateix tema, per englobar-les.

Títol: Element fundamental del titular, sempre va en un cos superior i ocupant un lloc destacat. Anuncia el contingut del text que segueix. Es tracta de sintetitzar en una frase el més desacable de la informació.

Subtítol: serveix de complement al títol. Amplia la infomació en algún aspecte que no ha pogut ser inclòs en el títol.

Fotografia: element gràfic que acompanya a alguna notícia.

Títol de destacat

Destacats: és una manera de ressaltar alguna frase, posant-la en negreta i en cos més gran. Peus de foto: expliquen la imatge. En negreta i alineats amb la imatge.

Signatura: indica l’autor o autors del text

"Despieces": bloc de text dependent de la informació principal, però, que es separa per la seva importancia. Filet doble: element decoratiu que separa el contingut en seccions.

Espai publicitàri: zona de la pàgina reservada per als anunciants


Filet: element decoratiu que separa el contingut en seccions.

Foli: aquí es troba la identificació de cada secció, adicionalment, també conté el nombre de la pàgina i la data de publicació.

Cintell: s’inclou a sota del foli en totes les pàgines que tracten sobre el mateix tema, per englobar-les.

Secció: cadascuna de les parts en què es divideix regularment una publicació

Fotografia: element gràfic que acompanya a alguna notícia. Títol de destacat Destacats: és una manera de ressaltar alguna frase, posant-la en negreta i en cos més gran.

Peus de foto: expliquen la imatge. En negreta i alineats amb la imatge.

Avantítol: títol secundari que precedeix al principal en una noticia. Generalment, aporten alguna dada més sobre la informació. Signatura: indica l’autor o autors del text

Títol: Element fundamental del titular, sempre va en un cos superior i ocupant un lloc destacat. Anuncia el contingut del text que segueix. Es tracta de sintetitzar en una frase el més desacable de la informació.

Lead: ocupa el paràgraf inicial de la noticia. Ha de respondre les 6 W i mantenir l’interès del lector per tal que segueixi llegint

Filet doble: element decoratiu que separa el contingut en seccions. Espai publicitàri: zona de la pàgina reservada per als anunciants

Destacat 2

"Despieces": bloc de text dependent de la informació principal, però, que es separa per la seva importancia.


Autoavaluació: El treball ha estat repartit equitativament entre tots els membres del grup per tant hem considerat que havíem de fer una mateixa autoavaluació per tots, en comptes de fer-la a nivell individual, ja que les nostres experiències i opinions han sigut molt aproximades. Per tant considerem que tots en mereixem qualificar-nos amb la mateixa nota en la següent graella:

En quan a novetat i interès creiem que hem sapigut trobar les paraules claus dels termes que s'utilitzen per a denominar cada part d'una pàgina de diari. Son termes que ja hem estudiat en anteriors assignatures com es el cas de Escriptura en Premsa i que per tant, ja teníem molt a mà. Ens fiquem un u perquè tot i que creiem que hem trobat tots els conceptes, pot donar-se el cas de que algun s'ens hagi passat per alt. Ens qualificaríem amb un 2 a l'apartat de número i dificultat ja que considerem que no hem tingut problemes a l'hora de trobar i entendre els conceptes. I com hem mencionat en l'apartat anterior creiem que no ens hem deixat cap concepte però podria succeir algun petit oblit de poca importància. Per altre banda creiem que si que hem tingu forces dificultats en la forma del treball, a l'hora de col·locar els conceptes a les pàgines de diari en PDF, ja que a alguns de nosaltres l'arxiu en aquest format no ens ha deixat modificar els continguts. Tot i així creiem que hem sapigut resoldre el contratemps, utilitzant un altre estratègia: col·locant les definicions amb un altre programa com es el Microsoft Word Office. L'anàlisi es mostra al treball de dues maneres distintes, però tot i que hem seguit camins diferents hem obtingut el mateix resultat.


A l'apartat d'actualitat i pertinença considerem que hem flaquejat més perquè potser no hem manejat tant la terminologia usada en disseny, si no que ens hem centrat més en la identificació i definició dels elements des d'un punt de vista funcional. En les definicions creiem que tenim la major nota, perquè hem basat l'explicació dels conceptes en els exemples publicats al campus, els apunts de l'assignatura Escriptura en Premsa i una extensa webgrafía que demostra la nostra dedicació en la cerca de les definicions. Per últim en el camp del mètode creiem que hem tingut una bona organització a l'hora de planificar el treball però a la pràctica aquesta no ha resultat tant efectiva com esperàvem. Concretament en el cas de la forma del treball, tot i que hem dedicat temps i esforços la presentació del treball en dos formes diferents no ens ha acabat de satisfer, tot i així considerem que la intencionalitat i el bons resultats estan presents. Per aquest motiu creiem que tenim un 1 de nota.


ASSAIG 1 : L’estat estètic en el disseny en premsa 1. Introducció Aquest document serveix com a petita reflexió sobre l’estat estètic, lligant-lo estretament amb el disseny i l’aspecte de la premsa, ja que aquests han estat objecte d’estudi. Aquest concepte gira al voltant de les preferències personals lligades al disseny, i que faran que el receptor es decanti per un periòdic, una pàgina, una secció o un element en concret. Com es desenvolupa al llarg del text, el marge de creativitat a la premsa no és – ni molt menys – il·limitat i caldrà, per tant, assegurar-se un estat estètic efectiu. 2. Desenvolupament Es diu que no cal estudiar per a saber fer disseny, que el criteri d’aquell que s’hi dedica en un moment esporàdic de la seva vida – perquè tots fem, en algun moment o altre, alguna activitat que impliqui dissenyar – és tan vàlid com aquell graduat en disseny gràfic i amb anys d’experiència. Però afirmar això és com afirmar que no cal ser periodista per a saber escriure. El motiu de la fal·làcia ve del fet que en ambdues disciplines hi té cabuda un marge de creació artística, que molt sovint seran determinants al ajustar-se – o no – a les preferències del receptor. 2.1.

Preferències cognitives

En el disseny, això és l’estat estètic. L’estat estètic és allò que, d’una manera que sembla subjectiva, ens produeix preferències, ens captiva i ens fa escollir un diari, una pàgina o un element per sobre dels altres. No obstant això, alguns aspectes de l’estat estètic es poden estudiar; no tot queda en mans d’unes preferències purament cognitives, fruit de la predisposició, l’ambigüitat, la familiarització, la freqüència, la significació, el context, la recerca, l’activació, la sinèrgia i la memòria. (Dember: 1900, 343 i ss) Existeixen alguns aspectes de visió global fàcilment mesurables a l’hora de determinar un estat estètic més efectiu. 2.2.

Preferències mesurables

És de sentit comú – i parlem de sentit comú per a referir-nos a una versió raonada de la intuïció - que els elements més grans atreuen la mirada per sobre dels més petits, que allò col·locat a dalt es veurà abans que allò col·locat a baix o que allò expressat en més quantitat tindrà més pes que allò expressat en menys. A l’hora d’establir un estat estètic efectiu, un diari jugarà amb aquestes variants, afegint-hi l’aspecte, expressat a través dels seus diferents elements, com la tipografia, gràfics, elements auxiliars i colors. Això li permetrà no solament posicionar-se de forma preferent sobre un altre diari, sinó que dins del seu contingut, sinó que serà una eina per a jerarquitzar la informació i jugar amb l’atenció – cada vegada més limitada - del lector.(Tena,1998: 20) 2.3.

Aspecte d’un diari

Jugar amb l’aspecte d’un diari no permet un marge creatiu tal com el que es podria donar en una revista; per sobre de tot, interessa mantenir una imatge de serietat i credibilitat; així, doncs, l’ús del color o d’elements gràfics serà limitat i, en tot cas,


extremadament controlat per la marca. Existeixen, fins i tot, uns paràmetres estètics que s’associen de forma molt directa amb la premsa sensacionalista o “groga” – imatge de la qual la majoria de diaris defugen el més possible -. Xabier Arkotxa, afirmava recentment durant una classe magistral de fonts i organització del treball periodístic que, per exemple, aquesta és una crítica que es fa sovint al diari El Periódico sobre la seva estètica. Aquest és el motiu pel qual marques com La Vanguardia, El País, El Mundo o Ara aposten per un aspecte discret, sense colors cridaners o enormes titulars i elements gràfics. L’estat estètic esdevé, doncs, una manera d’assegurar-se una aparença de credibilitat i fiabilitat i, com ja s’ha mencionat, una via per a jerarquitzar els continguts i establir punts d’atenció preferents. (Tena, 1998: 20) És un fet que totes aquestes grans marques de diaris tenen un historial, una ideologia i un tractament de la informació que són determinants dins el criteri i preferències del consumidor; el tractament de la mateixa informació sol ser, per lògica, més rellevant que l’aspecte del mateix diari. No obstant això, afirmar que això últim no té cap tipus de pes seria molt poc encertat. Posant al marge qüestions de llegibilitat que podrien estar lligades a l’aspecte i que són indispensables per a mantenir l’atenció i convertir el lector en un usuari fidel, és obvi que l’estil que adopti un determinat diari serà també molt rellevant. Així, seguint amb l’aspecte anterior, Xabier Arkotxa afirmava haver realitzat un petit estudi comparador dels continguts entre El Periódico i El Mundo. Uns mesos van ser suficients perquè Arkotxa determinés que el tractament de la informació entre un diari i un altre només manifestava unes diferències molt lleus i que, per tant, si s’acusava El Periódico de ser un diari sensacionalista, això es devia a qüestions purament estètiques, és a dir, a la seva forma i no al seu contingut. De la mateixa manera que atribuïm, - de manera involuntària – més confiança a una metgessa si el seu aspecte és neutre i més aviat seriós que si aquesta llueix acolorits tatuatges i dilatacions, algú que dissenyés per a un diari hauria de tenir clar quins són els possibles prejudicis lligats a l’aspecte de la premsa i poder així determinar l’estat estètic més efectiu. 3. Conclusions Dominar les preferències cognitives del lector – en realitat compost per un públic vast i variat – és quelcom d’impossible i, per tant, sempre existirà un marge d’incapacitat per a controlar l’efecte de l’estat estètic d’un diari en el receptor. No obstant això, hi ha alguns elements mesurables, determinats gràcies a la lògica, així com exàmens de direcció de la mirada, que permeten garantir que aquest estat estètic sigui efectiu; és a dir, compleixi les seves funcions. En un diari, fer que aquest tingui preferència en detriment d’un altre diari és només un primer nivell; hi tindrà molta importància comunicativa la jerarquització dels continguts i la direcció de l’atenció. Així, doncs, es tracta de jugar amb els limitats elements que la premsa ofereix - tipografia, gràfics, elements auxiliars i colors – per a complir aquests objectius, sempre salvaguardant una imatge de fiabilitat que és indispensable per a qualsevol mitjà de comunicació.


Bibliografia TENA, D. (1998), La influencia de la composiciรณn grรกfica en la elecciรณn de un bloque de texto escrito. Tesi Doctoral. Universitat Autรณnoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicaciรณ Audiovisual i Publicitat.


EL DIARI DEL VALLÈS Chloé Sànchez (1334627/187) Yaiza Terrón (1333347/188) Pere Tres (1332650/189) Sònia Trujillo (1335456/190)


1. Identificació El diari del Vallès neix el 15 d’octubre de 2012  Es tracta d’un diari que cobreix l’àrea del Vallès Occidental de forma global (100%).  És gratuït.  És en català.  És possible subscriure-s’hi a la seva pàgina web. 


2. Estructura  Té

7 seccions anomenades Parlem de, Comarca, Tots opinem, Fora de casa, Benestar, Temps d'oci i Esports.  Té un suplement de la Diputació de Barcelona. Cada número tracta un tema diferent i es pot extreure del diari perquè està al mig.  Espai en %: - Cos: 40,31% - Titulació: 17,64% - Gràfics: 19,24% - Publicitat: 0% (en aquesta pàgina no apareix publicitat)  Retícula: S'organitza en mòduls. Cada anunci té un número de mòduls determinat, en funció de la seva mida. No té una estructura de columnes definida.


3. audiència El diari no sap si els seus lectors són més homes que dones o a l'inrevés, ja que no ham fet estudis d'audiència ni enquestes a peu de carrer.  El diari creu que el seu públic és jove perquè distribueixen els seus exemplars a les principals estacions de FGC i Renfe, als Ajuntaments i a algunes botigues. Creuen que el seu públic son normalment estudiants o adults que utilitzen el transport públic.  La seva distribució geogràfica és una cobertura a tot el Vallès Occidental. 


4. Estètic

El diari mesura 289 mm d'ample x 390 mm d'alt.  El seu suport és paper de diari dur.  Totes les pàgines són a color. Utilitzen el color vermell i negre per a la capçalera, i el blanc de fons.  Els titulars estàn redactats en Times New Roman i el cos de les noticies en Arial.  Les fotografies poden ser horitzontals i verticals i són més o menys grans en funció de la importància de la notícia. Són agafades d'agències, cedides per alguna entitat o institució o bé les ha fet la seva fotògrafa. 


5. Continguts 

Informacions més rellevants: Occidental.

són les que fan referència al Vallès

Noticies a la portada: són quasi sempre de la secció Comarca. També habitua a apareixer alguna noricia de la secció d'Esports o Temps d'oci. Apareixen molts anuncis a la portada.

Nombre d’unitats a la portada: varien entre 8 a 10 unitats. Apareix molta publicitat a la portada, unes 4 unitats són publicitat.

Notícia més important: ocupa un 20,14% de la portada. Es tracta de la noticia ʺSalamero, destituïtʺ.

Portada: acostumen a aparèixer moltes noticies petites. La més important està remarcada dintre d'un quadre de color gris. La part inferior de la pàgina està completament reservada per publicitat. En portada hi ha petits requadres on trobem altres informacions importants però considerades secundàries.


5. Continguts Color: - Tota la portada és a color, amb el sumari amb fons gris, i els subtítuls, fletxes... - Totes les pàgines estàn a color.  Polsacions: - Titular: Depèn de l'espai, però la portada que hem analitzat té 20 polsacions. - Lletra del cos: esta a Arial. Una línia del cos en portada té 33 polsacions.  Estil: - Titular: El titular es de color negre, i el de color blanc amb un requadre en vermell. - Lletra del cos: És de color negre, Arial. Els destacats també estàn en negre. Només canvien de color els filets, que són de color vermell.  Elements auxiliars: quadrats vermells. 


6. Tècnics Diagramació: Daniel Ramírez.  Redacció: Ariadna Cortés i Adrián Arroyo  Preimpressió: Utilitzen Indesign i ho envien a Impremta amb format PDF. Les fotos són tractades amb Photoshop.  Impressió: Impressions intercomarcals. Imprintsa (Sant Fruitós del Bages), per la Catalunya Central, el Vallés i Andorra. Hi ha d'altres impremptes per la part de Barcelona i pels diaris Més de Tarragona.  Enquadernació: Imprintsa.  Acabats: Imprintsa. 


7. Annexos


12 LA VANGUARDIA

POLÍTICA

DIMARTS, 2 D’OCTUBRE 2012

La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i Romney El president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil

La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots. No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de components d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washington, distorsionen el mercat i proporcionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units.

Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització. Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions. Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

Nom de l’alumne: Chloé Sánchez Identificador: 1334627

Protesta islamita al costat de l’embaixada dels EEUU, a Yakarta. EFE

Les companyies indies tanquen per evitar altres aldarulls greus CHLOÉ SÁNCHEZ, Tokio Grups de manifestants a l’Afganistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en no-

ves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts. La policia india va disparar gasos lacrimògens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van re-

sultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”. D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.


LA VANGUARDIA 3

DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012

Internacional Tensió a l’Europa de l’Est

Putin eleva el to de l’encontre

Rússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions

Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país

CHLOÉ SÁNCHEZ Moscou. Corresponsal. Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos tenien previst arribar aquesta matinada a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les autoritats fineses reclamen insistentment a Moscou que gestioni amb moderació les reivindicacions per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana passat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta. Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar

els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabitat de les illes de La Reunió, que els russos anomenen Trovof. GUERRA ECONÒMICA

El diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia. Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de represàlies econòmiques contra Finlàndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propietaris finesos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional

Nom de l’alumne i Identificador: Chloé Sánchez, 1334627

Espai per la publicitat.

el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat assenyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix. El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmiques molt importants, com ara la indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al•lusió a les terres rares. Són minerals imprescindibles per elaborar productes d’alta tecnologia, i els jaciments només es troben en abundància a Rússia. I qüestiona si Finlàndia estaria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efectes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta referència a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la tri-

ple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El rotatiu ho rebla subratllant que “en les lluites relatives a la sobirania territorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”. INVASIÓ ECONÒMICA

La flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comercial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el

tercer, per darrera d’Europa i els EUA. No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel•lat la publicitat de productes finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel•lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés. I enmig d’aquesta crisi, ahir Rússia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es disposaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobirania nacional. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>


www.lavanguardia.cat Número 74.363 2,50 euros

DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DE 2013

Hisenda considera eliminar la desgravació per vivenda

L’hospital Clínic crea una novia cirurgia cardíaca prenatal

POLÍTICA 14

VIURE 6

Sanitat calcula que 200.000 pensionistes ‘falsos’ no paguen els medicaments Hi ha uns 800.000 assegurats que consten com a La Ministra de Santitat, Ana Mato, considera beneficiaris d’una altre persona però que podrien que aquestes persones actives consten com a ser titulars de la seva pròpia targeta sanitària beneficiàries d’algun pensionista

El Ministeri d’Economia torna a obrir el debat sobre els horaris comercials

El Govern declara tenir intenció de legalitzar l’apertura dels comerços fins a deu diumenges l’any a tota Espanya

AGÈNCIA EFE El Ministeri d’Economia ja ha negociat del conjunt d’iniciatives per a liberalitzar el comerç amb les autonomies

El Ministeri obligarà a les autonomies a definir zones turístiques a onze ciutats importants. En aquestes, hi haurà més llibertat d’horaris, proposta que forma part del conjunt d’iniciatives per a liberalitzar el comerç que es planteja el Govern. Aquesta proposta també ampliarà de 72 a 90 les hores d’obertura, eliminarà la restricció de 12 hores en els festius autoritzats i augmenta de 8 a 10 els festius en que es po-

drà obrir. També s’explicitaran per primer cop els criteris segons els quals les autonomies tenen dret a definir les seves zones d’influència turístiques. Segons aquests criteris, existeixen a Espanya 14 grans ciutats turístiques, tot i que només tres – Madrid, Palma de Mallorca i Santa Cruz de Tenerife – tenen aquesta qualificació. Es pretén portar a terme aquestes mesures a partir de l’1 de gener de 2013.

POLÍTICA 11


Chloé Sánchez Títol

Apartat (nom i fotografia)

Apartat (nom i fotografia)

Apartat (nom i fotografia)

Apartat (nom i fotografia)

Fotografia d’un plat

Nom dels editors

esborrany portada.indd 2

06/01/2014 23:21:19


Chloé Sánchez

Número apartat

Soluptatiunt offictur adi de cus. Volent que nienitius natium ius ea quidersperum non reneturia nimus non re, inihil exerit la voloritatur sit erae es res sit lamus. Ibus voleseq uatiustem rerror aliae dis ipsunt eossint que ratis autem ut la num venem voluptam, ut laut audae a velitate non non exerum ex ea voloreperum utecum eniet, ut apelique porest fugit ulparum fugitem porundit omnis velenim rehenecti venimi, sitatio. Um sendebi taessundel ipicia vollam volorem sin nonsequi omnia con poratque laut litaquiderem ea quibusam nosam il idebitatem. Seniet ad quae volupta speliti beatur? Is se nobis eum earum aute venimped que restisi tem que lis quis amendio exped excerferundi te sint listiunt, sinum quaspis doluptatia as assenim olorion ressint eius qui aut adi sum facerio te nihiciatur, optur sum quaeptaquate voluptaspe doluptae ni offic tem ex expellorum ulpa nonserepro cuptatqui cus et as as sequi optam quibusa nimus, a inci ut quianih illiquo te porempore pa vel inulpar itatinto con elit facearcilis essimporenim faciduntis aut quam autatib usant, simenihillab ides exped et pratem estis apeliquatem repudia testiur, apis molut vellores sandelit occae quis aciaspe rspitem qui de reperume es uta volupta tenienit, simendia comnimin nis cor sa que modiscid eos sum explab ipitati doluptio. Pis eos eum quodipidit qui imus eosam fugitat dolecta num quia velitinctia volorun tiiscime plibus qui ipide est explaut doluptia quunt. Iberitae placeat pa que aligento earundi ulpa dus reprovi ducipsapero to bere rem ipit lam, nonsequ atetusa peritis iduntiores as nonseque pro voluptati dessit quatemod modit odit autectus expercit provita int ipsum et quis quia aut dusam hit omnihil loreseque ant laceptur alia volorum quas aperio. Num quiae aut restiusda volupta spelisitis doluptat volor accuptur? Ro in non pratio quide

esborrany pagines interiors.indd 2

Títol apartat

Fotografia

Ut qui reprehendam dolorrovit offici ut etur, aut idunti nonseq On eosa dioreptae offictat eum in pra dit facitem oditae. Itatur aut aditasitatis aut voluptasimin ea acero vercipi caboria dolupta quas quas ium et, officid iassunt labo. At ut ea doluptae voloreperum nus eatus intur? Quis as ma cum rem sim quidebist, to bea vid maximendebis maximaione ea dolut accullu ptatioremod molupti soluptas arit, inveliqui digenis et prate corum quibeari blant poriasi mperchit laut et pligent maximod explit volo omnihillandi andi atquamento beaque

06/01/2014 23:24:45


nti nonsequi volorit atempe vernatem dolupti optas aut ea del Odis reperiat plabore cumquia dipiendis sam eatur? Bitat od et re voluptas dolorest odicatem aut mi, num faceati omnis quat acimodit, cuptaturis maioreprovid mos ducia nes dolupta quatiatianim fuga. Ecaborit et aliquo tenimporem lamenti animus, net velit voloratiatum adis molestore escim ad quasimosae experis conserc ienient. Is eveliqui re net preicilit ea di archil escillam dolupta voluptatet audae vent ipitibus explant faccus

esborrany pagines interiors.indd 3

Uptibere experiae. Nequidus re molorit atecatur aut volut aceaqui blabore, utem nos et ide volore veliqui sintempor maxim quist, autate volores ciatur? Iciet ut faccate ratur rem autae pe volecab il molupta temporiori ommodiat que dolupti busamus vel iusam untur solenis ex ea volupta que nulparum vent fugiae non re verferi ostectiasit, imporerum nosse et officae. Et et offic temporum eaquiame nest venecatia nam reptatia dolupti numquas vide ium verrovit pliasima ipsae vendus. Nis autem. Nempe odiciati andae volorem debit odici odit aut que dolorem doluptae volupta dolorume porehen daecerum, adicatecatia voloreium fugitatur sam, in cumquam, omnimpor sumquisci ium sequam, quiaspe rumquo experum fugiam idessim inciam vollatiat. Mo tet lant labo. Num nus es autem cumque digenes magnat experfe rsperep tatios aces imus maiore, archici quidissi ullestium quam quidition nobis rem volor magnatibusam exere latior aut volupta tibeaquas idel inihiliqui debit iliae paruptatur aut faccat faccum re, sunt ventinit rerionseque sundamus sit aspidi dolendignis vellab iduntio ea quat. Tem rerunduci doluptio totatem etur ature ressus vel id unt ma sum quundam, solum et mos as doluptas dolecat recea voluptae non num qui duntis platemp orepele stibus debit eici aut mint, nonseque por arum quae volorio ritatios etur? Solest, ation non recaectusant voluptur? Itatest otatur? Sapis nonseque exerovid et repudantorum iumque nonsed ea perchit, coris comnient am lacestota incturio. Sed maioria nit aut la ipsumenditas aborrovitate es sit eatiatum quat ipsam fugiatus voluptis se nos sumquas dolorem im quid eum aut utate mod estotat il ipis adipsum reculluptat pa in por simi, senihil essinve lestrupta volorio

06/01/2014 23:24:45


esborrany sumari.indd 1

06/01/2014 23:19:49


Chloé Sánchez

Títol (sumari)

esborrany sumari.indd 2

Títol apartat

Foto apartat

Títol apartat

Foto apartat

Noms subapartats i número de pàgina

Noms subapartats i número de pàgina

Títol apartat

Foto apartat

Noms subapartats i número de pàgina

Títol apartat

Foto apartat

Noms subapartats i número de pàgina

06/01/2014 23:19:49


LLIBRE D’ESTIL

Aspectes generals Títol: Sabores Tema: la gastronomia d’arreu del món. Identificació: revista nacional de tirada mensual Públic objectiu: entre una franja d’edat de 20 a 60 anys aproximadament, amb interès per cuinar i gaudir de plats de varietat internacional. Condicionaments estratègics: La revista “Gourmet” com a competència, ja que es basa en la mateixa temàtica. Tot i així, s’ofereix un tipus de cuina de caràcter més folklòric, amb una base cultural molt marcada (particularment la japonesa, la mexicana, la italiana i l’índia).

Contingut: s’ofereix un article de descripció sobre la cuina de cada cultura mencionada a l’apartat anterior, seguit d’unes quantes receptes, un rànquing dels millors restaurants que es poden trobar en el país d’origen d’aquella determinada gastronomia, un altre rànquing de restaurants d’aquell tipus de gastronomia que es poden trobar a nivell d’Espanya i la crítica d’algun restaurant (propi del país de la gastronomia d’origen o bé a Espanya). Preu previst: 3,50 euros.


Criteris productius Tirada: 30 000 exemplars mensuals. Número de pàgines: 50 pàgines. Tipus d’impressió: revista per grapes. Estil visual Es prefereix un estil més aviat visual que no de text; és a dir, fotografies en color i de mides grans, ja que pensem que és la millor opció per a una revista culinària, ja que aquest tipus de tema ha d’oferir un atractiu visual. Inspiracions: Ens inspirem de la revista El Gourmet. Per exemple, decidim deixar un ample marge superior, donar importància a les fotografies i harmonitzar el color del títol de l’apartat amb altres elements visuals. En el nostre cas, utilitzem el mateix color pel que fa al número de l’apartat, el seu nom i els destacats dels nostres articles. Retícula Dimensions foli: DINA4 Marges: superior i inferior 30; interior 12,5; exterior 25. Columnes: 3 (i una retícula alternativa de 2 columnes) Medianil: 8 Estil de les fotografies: Marge negre de 3 pts. Text base: Calibri 12pt amb interlineat 16. Text nom apartat: Tw Cent MT 48pt VA 60. En negre i un color a escollir segons l’apartat. Text nom subapartat: Tw Cen MT 35pt. En negre i un color a escollir segons l’apartat. Text número apartat: Arial Rounded Bold 150pt. Color a escollir segons l’apartat. Text títol article: Minion Pro Bold 16pt. Text destacats: Calibri Bold 18pt. VA 50. Text peu de foto: Calibri 9pt VA 20. Text nom autor: Calibri 12pt i inicials en 18pt. T d’amplada 75%. En gris (70% negre).


Organització del contingut Article principal: Utilització de la retícula alternativa de dues columnes. Dues pagines per la mateixa plana amb una fotografia col·locada al mig, sobre la segona columna de la primera pàgina i la primera columna de la segona pàgina. El text de l’article va col·locat entre les columnes restants i la part inferior que quedi en blanc després de col·locar la fotografia. El títol va col·locat a la part superior a l’esquerra de la primera pàgina, seguit del subtítol, alineat amb la fotografia. Les dues pàgines següents ja no portaran el títol de l’apartat, tot i que es seguirà utilitzant el mateix color per a harmonitzar i identificar el total de l’apartat. S’utilitzaran subapartats que aniran en la mateixa lletra que el nom principal de l’apartat, tot i que amb mida més petita. Receptes: Dues receptes col·locades sobre la retícula alternativa de dues columnes. A la columna de l’esquerre s’hi col·locarà una imatge del plat i a la dreta anirà la descripció de la recepta. Pàgina de crítica: Utilització de la retícula principal de tres columnes. A les dues columnes de l’esquerre hi va una imatge i la crítica del restaurant escollit, ocupant tota la llargada del foli. A la columna de la dreta, s’hi col·locarà els dos rànquings de 14 millors restaurants: el primer dels que es troben a Espanya i el segon dels que es troben en el país de la gastronomia d’origen. Els rànquings aniran enumerats dins un doble marc: el primer constituït per una línia contínua i el segon constituït per una línia de punts.


S AB ORES Enero de 2014

Precio: 3,50 €

La gastronomía del mundo En esta edición... Gastronomía india Gastronomía japonesa Gastronomía italiana Gastronomía mejicana

portada revista.indd 1

07/01/2014 1:09:41


Sumario 1.

Página 1 a 4

2.

Página 5 a 8

3.

Página 9 a 12

Gastronomía índia

Gastronomía japonesa

Gastronomía italiana

4.

Gastronomía mejicana

Página 13 a 16

Edición de enero de 2014 Siguiente edición en febrero de 2014

sumari revista.indd 2

07/01/2014 1:31:45


Chloé Sánchez 1334627

1. Brainstorming: Japón, Nihon, Tokio, Tokyo, Japan, Japonés, Japanese, Nihongin, Japonais, Asia, Asian, Asiático, Asie, Oriente, Orient. Justificació: Elecció del concepte “Nihon”, que significa “Japó” en japonès, ja que s’ha considerat que el nom en castellà mancava d’orginalitat. Tot i així, s’ha considerat important escollir una paraula curta i que pugués ser fàcilment recordada. Altres conceptes s’han descartat per ser més generals (Orient, Asia) o més específics (Tokio) que la idea original. 2. Proves amb tipografies: Nihon, NIHON (Britannic Bold)

(Gill Sans Ultra Bold)

Nihon NIHON (Raavi)

Nihon NIHON (Brush Script Std) Nihon NIHON (Bastion)

Nihon NIHON

Nihon (calvin)

Nihon NIHON (Meiryo)

Nihon NIHON (Hobo Std)

Nihon NIHON (Alfredo)

Nihon NIHON

Nihon NIHON (Informal Roman)

Nihon NIHON (Autumn)

(Old English Text MT)

Nihon NIHON (Elephant)

Nihon NIHON (Chinyen)

Nihon (Trajan Pro)

Nihon

Nihon NIHON (Edwardian Script ETC) Nihon NIHON (18th Century)

Nihon NIHON (Microsoft Yi Baiti)

(Goudy stout) Nihon NIHON (Aparajita)

Nihon NIHON (Ebrima)

Nihon NIHON (tw Cen MT)

Nihon NIHON (Bell MT)

Nihon NIHON (AcmeFont)

Nihon NIHON (Centaur)

Nihon NIHON (Creepy Girl)

Nihon NIHON

Nihon NIHON

Nihon NIHON (Balthazar)

(Imprint MT Shadorw)

3.Tipografia escollida: tw Cen MT Justificació: Es volia optar per a una tipografia arrodonida, ja que es tenia com a idea col·locar la bandera japonesa al centre de la lletra “o”. També s’han descartat altres tipografies pel motiu afegit de que no dennotaven el concepte que es pretén expressar amb elles. Així, per exemple, les tipografies inclinades, com és el cas de la Brush Script Std recorden més a la cultura italiana que a la japonesa. En la mateixa línia, s’ha considerat també que seria preferible per a dennotar el concepte “Japón” una lletra sense remat o serif, tot i que s’hagi arribat a aquesta conclusió a través d’impressions. Finalment, també s’han tingut en compte criteris de llegibilitat. S’ha considerat, per exemple, que l’ull o blanc interior de la tipografia Centaur feia que aquesta fos massa fina, mentre que passa al contrari amb la Gill Sans Ultra Bold i la Goudy Stout, que resulten ser massa negres.


4. Espaiat entre caràcters:

NIHON

Caràcters amb més poc espai entre ells: N, I, H (per culpa de la seva verticalitat). Caràcters amb més espais entre ells: H, O, N. Necessitat de modificar el tracking entre els caràcters amb més poc espai per a millorar la seva llegibilitat.

5. Modifació del tracking: Modificació del tracking de la N, de 0 a 50. Respecte la I, també es modifica el seu tracking, tot i que amb un valor inferior al de la N, ja que si bé també cabien 5 espais entre la I i la H, aquests no estaven tant junts. Cal aconseguir guanyar l’espai de dos rodones més, ja que entre la N, I i la I, H hi ha 5 espais, mentre que les lletres següents tenen 7 espais entre elles. 6. Primera composició del text:

NIHON T: 50 T: 40

T: 0

T: 0

7. Espaiat entre caràcters després de la modificació del trancking:

NIHON 8. Resultat final: Incorporació d’un cercle vermell a sobre de la lletra “O” que recorda la bandera japonesa

NIHON


REVISTA


Sabores

MARTES, 7 DE ENERO DEL 2014 / Nº 356

JAPÓN

www.sabores.com

3,5€

El arte de viajar a través del sabor

LA RECETA DEFINITIVA PARA HACER Raviolis caseros

MÉXICO

ITALIA DESCUBRE LA HISTORIA DE LA

GASTRONOMÍA INDIA

INDIA

Portada.indd 1

RECETAS TÍPICAS ITALIANAS

RECETAS TÍPICAS HINDÚES

RECETAS DE LA BELLA ITALIA Los postres más dulces, disfruta de una deliciosa receta de tiramisú.

RECETAS TRAIDAS DESDE EL PAÍS DE LAS ESPECIAS Experimenta nuevas recetas con el arroz al yoghourt.

06/01/2014 22:05:44


portada pere.indd 2

07/01/2014 0:14:03


SUMARIO INDIA p. 1-4 El país de las especias

JAPÓN p. 5-8

Gastronomía de la exactitud

ITALIA p. 9-12 La cocina del sabor

MÉXICO p. 13-16

Picante en peligro

portada pere.indd 3

07/01/2014 0:14:15


1.

La India: el país de las especias

Las especias de la cultura oriental Los indios no sólo usan las especias para sus platos de comida o sus picantes guisos, sino que van más allá. La utilización de las especias está tan arraigada que se las toman con las medicinas, en limonadas e incluso en la cerveza. Las especias son esenciales para la población india. Éste, además, hace mucho tiempo fue un país centro de rutas milenarias de transporte y hoy día, lidera la producción mundial de estas sustancias.

Una forma de vida Este rincón del mundo, con más de mil millones de habitantes, posee una de las cocinas internacionales más fácilmente reconocibles del mundo, tanto por sus colores como por sus olores.

“Para los hindúes la comida es sagrada, así como el agua, los ríos, las vacas, las plantas, las frutas…”

La india cuenta con el clima más propicio para cultivar las especias.

Los indios creen que los ingredientes culinarios, además de sabor, tienen espíritu y por eso, son sagrados y hay admirarlos, cuidarlos y protegerlos. Su devoción por la comida llega hasta tal punto, que en religiones como la Sij – una creencia religiosa fundada en

el s.XV por el Guru Nanak -,la comida forma parte del culto, y se ofrece a todos los miembros de la comunidad, devota y gratuïtamente en los principales templos. Curiosa tradición que denota el gran espíritu humanitàrio que caracteriza a los habitantes de la India.

1

india def.indd 2

06/01/2014 23:08:05


ta. También existen otras celebraciones como el festival de Teej-celebrado el tercer día después de la luna nueva- en Rajasthan, cuya estrella principal es el dulce llamado Ghevan.

Modales con encanto A la hora de comer, los cubiertos no son necesarios ya que cocinan de manera blanda y suelta,por lo que se come con las manos, ayundándose del pan que doblan a modo de cuchara. Para beber, hay dos opciones típicas: el agua –la más frecuente- o el original chhachh, que es un suero resultante de la fermentación láctica.

“Los indios, en general, no se pueden permitir salir a cenar o a comer a un restaurante” Pero cuentan con algo mucho mejor, al madrugar tanto – para evitar los calores diurnosrealizan sus almuerzos y meriendas a pie de calle, en los miles de puestos que venden las diferentes especialidades en platillos de cartón de usar y tirar. Dónde se puede comer bien y por un precio realmente económico. Además, te da la posibilidad de hacer turismo mientras disfruta de una comida típica hindú. ¡Así que, si váis a este aromático lugar, no os preocupéis si no podéis ir a un restaurante, tan sólo salid a la calle y uniros a los interesantes autóctonos de este país tan hermoso!

as.

Fiestas populares El pueblo se vuelca en la comida brindándole innumerables fiestas populares. En la región india de Punjab se celebra anualmente el multitudinario festival Maghi, donde el arroz hervido con lentejas es el principal protagonis-

SÒNIA TRUJILLO 2

india def.indd 3

06/01/2014 23:08:05


Recetas típicas hindúes Dos nuevas recetas para traer a tu cocina el sabor de la India Arroz al yoghourt

-2 tazas Arroz blanco -3 cucharadas. de manteca clarificada (ghee) -1/2 litro de agua -1/4 Yogur -2 cucharaditas. Sal (opcional) -1 cuch. semillas de mostaza -1/2 Morrón rojo picado finamente Remojar el arroz (aprox. 15’). Calentar el ghee, manteca o aceite y echar las semillas de mostaza. Cuando las semillas dejen de reventar, agregar el morrón y revolver. Añadir el arroz y verter el agua y la sal. Antes de que el arroz esté totalmente cocido, agregar el yoghourt y revolver. Volver a tapar y cocinar hasta que los granos de arroz estén blandos y el líquido se haya reducido. Plato de arroz al yoghourt.

Alu Matar-Papa con guisantes

-1 papa pelada y cortada -1 cucharada de aceite - 1 chda cilantro, limón y azúcar -1/2 cucharadita de semilla de mostaza -2 tomates medianos en pulpa -ajo y chiles verdes frescos molidos -1/2 cebolla mediana picada -1/2 chda de comino en polvo y masala powder -1/3 taza de guisantes verdes congelados En una cucharada de aceite freír la semilla de mostaza. Echar papa y dejar que se ablande. Luego echar tomate en pulpa o bien picaditos, ajo, chiles verdes, comino, sal, cilantro, garam masala powder, tapar y dejar que se espese. Al final echar los guisantes congelados, el jugo de limón y el azúcar. Remover y retirar inmediatamente del fuego. ¡A comer!

Ración de Alu Matar-Papa con guisantes.

4

crítica def.indd 1

06/01/2014 23:11:13


La crítica En esta sección hablamos de los mejores restaurantes indios de la India y España El Restaurante Jarhokha

Los mejores restaurantes indios en España:

Restaurante Jarhokha, en el lago de Udaipur.

El Restaurante Jarhokha es el sitio indicado para todos los que quieran comer en medio del grande y precioso lago de Udaipur. Todo parece sacado de una película, el jardín, las instalaciones, el decorado y es que aquí, se rodó parte de la película obtobusi de 007. Se puede hacer la reserva para el barco en el mismo embarcadero, la verdad es que no tiene desperdicio. La tarde empieza con un agradable paseo en barco y por la noche todo el restaurante está iluminado, por eso, es recomendable ir a comer por la noche, porque con las luces parece mágico. Además, las vistas son espectaculares puedes observar la belleza del Lago Pichola y por otro lado, también puedes gozar del increíble Palacio de la ciudad. La comida en este restaurante es excelente, de las mejores que se pueden comer en la india. La carta es muy extensa, es decir, se puede encontrar cualquier plato, aunque una de sus mejores especialidades son las brochetas de pollo masala o tandoori. El servicio es de un gusto exquisito, son muy delicados y atentos y si por alguna razón –el desayuno es buffet libre- no os gusta la comida, no tienen problema en haceros un plato personalizado. Si os gusta mucho el restaurante y queréis alojaros cerca, el hotel Taj Lake Palace se encuentra situado a unos 100 metros escasos. Finalmente, comentar que es un sitio muy indicado tanto para parejas como para familias, tanto por la exquisitez de las instalaciones como por calidad/precio.

1. Moha-Raj, Madrid. 2. Hindú Namaste, Barcelona. 3. Budha, Madrid. 4. Om India, Barcelona. 5. Rasoi, Sta Cruz de Tenerife. 6. Sabor de la India, Zaragoza. 7. Indian Palace,San Sebastián. 8. Shalimar India Tandoori, Sevilla. 9. Baisakhi, Palma. 10. Indian Restaurant Shanti, Calafell. 11. Royal Indian, Palma. 12. Mayura, Barcelona. 13. Taj Mahal, Valencia. 14. Kathmandu, Ibiza.

Los mejores restaurantes indios de la India: 1. Shree Thaker Bhojanalay, Bombay. 2. Swati Snacks, Ahmedabad. 3. Dil Se Re, Surat. 4. Nanking, Nagpur. 5. Banana Leaf, Kolkata. 6. Peshawri, Bombay. 7. Agashiye, Ahmedabad. 8. Sasuma, Surat. 9. Veeraswami, Nagpur. 10. Puran Da Dhaba, Nagpur. 11. The Boj Company, Kolkata. 12. Thai Pavilion, Bombay. 13. Cafe Madras, Bombay. 14. Gajalee, Bombay.

3

crítica def.indd 2

06/01/2014 23:11:13


2.

Japón; la gastronomía de la exactitud

Algunos aspectos esenciales

No es ningún secreto: las costumbres orientales distan mucho de las occidentales. Para preparar una auténtica cena japonesa, no basta con coger las recetas tradicionales que te ofrecemos en las páginas consecutivas. Preparar una cena japonesa requiere romper muchos esquemas que hemos incorporado por inercia, debido a nuestra cultura. Paso a paso, te explicamos cómo hacerlo:

Cambia el pan por el arroz Despídete de la tradicional baguette, chapata o del infalible pan de nueces: el pan no tiene su cabida en una cena tradicionalmente japonesa. En su lugar, apropiate del arroz blanco. En realidad, para los japoneses el arroz es mucho más que un acompañante: es el elemento por autonomasia a combinar con los demás platos, siempre considerados como secundarios. Y estos se organizarán según las técnicas culinarias; la gastronomía japonesa ofrece cantidad de variedades.

Para hacer un buen sushi, la presentación ha de ser perfecta.

caban pequeñas mesas-caja o bandejas planas en el suelo antes de cada comida. Mesas bajas más grandes que daban cabida a familias enteras se fueron popularizando hacia el principio del siglo XX, pero estas dejaron vía libre casi totalmente a las mesas y sillas de estilo occidental hacia el final del siglo XX. Las configuraciones tradicionales se basan en la fórmula ichijū-sansai. Típicamente se disponen cinco cuencos y platos separados antes de la comida. Justo al lado del

Disposición tradicioinal de la mesa La disposición tradicional de la mesa en Japón ha variado considerablemente a través de los siglos, dependiendo del tipo de mesa común en determinada época. Antes del siglo XIX, se colo-

5

2 primeres pagines japo.indd 2

06/01/2014 23:15:36


frente de la bandeja junto al comensal, en un palillero o hashioki, con los extremos afilados mirando a la izquierda.

Características básicas de los alimentos La comida japonesa es de elegante sencillez. Se caracteriza por sus sabores naturales y por su empeño en utilizar productos frescos, que es lo que se denomina kisetsukan. Las amas de casa buscan en los mercados frutas y verduras, pescado y aves cuando es la época adecuada, ya que creen que es entonces cuando los productos son mejores, hay platos de fideos de verano, deliciosamente refrescantes. Los métodos de cocción y la bonita presentación que ofrecen en cuencos o en fuentes rectangulares, realzan las cualidades naturales de los ingredientes. Los japoneses demuestran igualmente su gusto artístico en la cocina. Si un japonés desea rallar rábanos grandes de color blanco (daikon) junto con guindilla roja seca, hará un orificio en el centro del rábano con un palillo y lo rellenará de guindilla. De esta forma rallará ambos al tiempo. Los japoneses llaman a esto «hojas de otoño cambiando de color».

comensal están el cuenco de arroz a la izquierda y el cuenco de sopa a la derecha. Tras estos hay tres platos planos conteniendo las tres guarniciones, uno al fondo a la izquierda, otro al fondo a la derecha y otro en el centro de la bandeja. También se ofrecen frecuentemente vegetales en vinagre, para ser comidos al final de la comida, pero no se cuentan como parte de los tres platos de acompañamiento. Los palillos (hashi) se colocan generalmente al

Se pone mucha atención en la armonía de los colores y entre los diferentes elementos: hay que empezar a degustar con los ojos las pocas cosas contenidas en los brillantes cuencos.

CHLOÉ SÁNCHEZ 6

2 primeres pagines japo.indd 3

06/01/2014 23:15:36


La crítica Aquí tienes cuáles son los mejores restaurantes japoneses de Japón y España Tempura Ya

Los mejores restaurantes japoneses en España:

Restaurante en la calle Muntaner, Barcelona.

Con más de 19 años de experiencia, al restaurante Tempura Ya le precede su reputación. Este restaurante barcelonés de la calle Muntaner está dirigido por el jóven Masahiro Hotta y el chef Koji Nishiumi. Aunque resulta casi imposible de comer en él sin previa reserva, son la mayoría los que afirman que vale la pena. Comida con ingredientes de primera calidad y hay buena atención del personal: son rápidos y muy educados. Considerado uno de los mejores restaurantes japoneses que se pueden encontrar en Barcelona, allí se pueden encontrar todo tipo de platos típicos japoneses, desde la famosa tempura (y de allí su nombre), gyozos, sushi, makis, rolls, sopas miso, fideos y noodles... El precio es variable, estimado entre 26 y 107 euros por cabeza, lo que no es mucho, puesto que se considera acorde a la calidad que se ofrece. Se recomienda, evidentemente, a los amantes de la comida japonesa, aunque se trata de un restaurante muy válido para todo tipo de familias, incluso para las que cuenten con niños. Sus horarios de apertura deben tenerse en cuenta, ya que, durante el mediodía, el restaurante cierra a las 15:30. El horario nocturno nos permite alargarnos un poco más, ya que la hora del cierre es a las 23:30.

1. Koy Shunka, Barcelona 2. Kabuki Wellington, Madrid 3. Soy, Madrid 4. 99 Sushi Bar, Madrid 5. Miyama Castellana, Madrid 6. Kazán, Santa Cruz de Tenerife 7. Kabuki Raw, Casares 8. Ta Kumi, Marbella 9. Sushi des Artistes, Marbella 10. Tastem, Valencia 11. Nikkei 225, Madrid 12. Summa, Madrid 13. Soy de Pedro Espina, Madrid 14. Ginza, Madrid

Los mejores restaurantes japoneses en Japón:

1. Kozue, Tokio 2. Mikawa Zezankyo, Tokio 3. Nodaiwa, Tokio 4. Nihon Ryori Ryugin, Tokio 5. Aronia de Takazawa, Tokio 6. Kinryu Ramen, Osaka 7. Sai-sai Ramen, Osaka 8. Okonimi-mura, Hiroshima 9. Mametanuki, Miyajima 10. Tou Soba, Tokio 11. Aoniyoski, Nara 12. Nakano B Kyuu, Tokio 13. Nagasakiken Ramen, Nagasaki 14.Kakiansanjakusanzunbashi, Kioto

7

2 segones pagines japo.indd 2

06/01/2014 21:47:11


Recetas típicas japonesas Prepara por ti mismo dos de las más típicas recetas japonesa Gyoza

-1/2 taza de col hervida -2 cucharadas de cebolleta -250 gr de carne de cerdo picada -1 cucharilla de aceite de sésamo -2 cucharas de salsa de soja -1/2 cucharilla de sal -Masa para gyoza Picar muy pequeño y combinar todos los ingredientes (menos el aceite de sésamo), coloca una cucharadita de relleno en una envoltura de gyoza y moja a lo largo del borde de la envoltura con los dedos. Haz un semicírculo, juntando el lado delantero de la envoltura y sellándolo con pliegues delicados. Gyoza mojados con salsa de soja y cebolleta.

Sushi

-4 tazas de arroz tipo grano redondo o paella -100 gr de atún o salmón crudo muy fresco -1 pepino -3 hojas de alga Nori -1 cucharadita de azúcar -1 cucharadita de sal -4 cucharas de vinagre de arroz Hacer hervir nuestro arroz durante suficiente tiempo hasta que éste sea pegajoso. Luego, dejarlo enfriar y disponer una capa en una alga nori. En el centro de nuestra alga, añadiremos un fino trozo de pepino cortado en vertical, así como nuestro trozo de atún o salmón. Colocaremos nuestra alga rellena encima de una alfombrilla o, en su defecto, en papel de aluminio. La enrollaremos entonces y cortaremos el resultado en lonchas finas. Mezclar el vinagre con el azucar y la sal hasta que estos se disuelvan y servir.

Podemos añadir más alimentos en nuestro sushi según queramos

8

2 segones pagines japo.indd 1

06/01/2014 21:47:11


3.

Italia: la cocina del sabor

Historia de la gastronomía italiana Italia ha exportado su gastronomía a todo el mundo, una cocina de las más antiguas y de más tradición. Tiene influencias de otros países como Grecia, África y países asiáticos. La cocina italiana tiende a variar dependiendo de la región. Cada pueblo tiene sus propios tipos de carnes, quesos, vinos y pan. Esto modifica la cocina según la zona.

“La gastronomía italiana se basa básicamente en la dieta mediterránea” Es muy rica y variada, basada en aceite de oliva, harinas, pescados y verduras. Para los italianos el acto de comer tiene un significado mayor que el del simple hecho de alimentarse, para ellos es un momento de socialización, un momento para compartir con la familia y amigos, y saborear en compañía la riqueza de sus platos.

Los elementos de una cocina internacional

La pasta es uno de los elementos más importantes en la alimentación de los italianos. Hay una cantidad interminable de pastas italianas; orichette, spaghetti, farfalle, penne y linguini son todas italianas. Según el historiador de alimentos Oretta Zanini de Vita, los italianos comenzaron a comer pasta alrededor de 800 dC, traído por los conquistadores musulmanes de Sicilia. Durante siglos, la pasta rica en trigo era un lujo para muchos italianos, sobre todo durante la Segunda

La pasta esta elaborada a base de trigo, huevos y sal.

Guerra Mundial, cuando el trigo era escaso. Se dice que la pasta la trajo Marco Polo del oriente, aunque éste volvió a Italia en el año 1295 y antes de esa fecha ya había informaciones de la existencia de la pasta. Otros cuentan que la inventaron los árabes, ya que conocieron el trigo antes que los italianos. Ninguna historia ha sido confirmada a ciencia cierta, pero lo que sí es ver-

9

Sin título-3.indd 2

06/01/2014 22:52:21


la pizza. Los antiguos griegos horneaban pan sin levadura, los cuales utilizaban como platos, no se comían. Por ello no se consideran los inventores de la pizza ya que no fueron más que los italianos los que incluyeron a esa masa tomate, albahaca y queso. Se cree que la famosa Pizza Margarita se originó en Nápoles en el siglo XIX para la reina Margarita. La pizza estaba cubierta con tomates rojos, mozzarella blanca y albahaca verde para evocar los colores de la bandera italiana. Uno de los platos italianos más famosos son la lasaña, las berenjenas parmigiana con espaguetios, el pollo cacciatore, los espaguetis con albóndigas, la pizza, los raviolis, los fetuccini Alfredo, el risotto, el bacalao florentino, el tiramisú, el cannoli, los cantuccinis, la panna cotta… El vino de Italia también ha influido en la gastronomía mundial,

“Italia dispone de un vino excelente con 194 denominaciones de origen que dan fe de su gran calidad”

dad es que ningún país ha sabido darle mejor uso a la pasta que Italia. Un elemento también muy importante son los frutos de mar, el marisco está muy presente en los platos italianos. El pescado también es un alimento muy importante, en el Sur de Italia el atún y el pez espada son las principales capturas. Otra gran aportación de Italia a la cocina es

Vinos como el Marsala, el Brunello di Montalcino, el Spumante d’Asti o el Chianti de Florencia. En Italia se preparan platos especiales para importantes festividades. Durante el carnaval en Italia se preparan comidas tradicionales como los ñoquis de Verona y dulces para el almuerzo como los tortelli o los castagnole. En la Pascua es tradicional comer la Colomba de Pascua un brioche con almendras con forma de paloma.

Yaiza Terrón

10

Sin título-3.indd 1

06/01/2014 22:52:21


La crítica En esta sección hablamos de los mejores restaurantes italianos de Italia y España Accademia di Firenze

Los mejores restaurantes italianos en España:

Restaurante Accademia de Florencia, Piazza San Marco 7R.

El Ristorante Accedemia es perfecto para todos los que quieran comer un típico menú Toscano y Fiorentino. Esta situado al lado de la Piazza de San Marco, muy cerca de la galeria de la Academia, donde se encuentra el David de Miguel Ángel y del Museo Natural y los Jardines Botánicos. Éste puede ser un lugar dónde descansar después de una ruta turística por el centro de florencia. El restaurente tiene una tradición de 17 años, esto demuestra su experiencia en calidad y buen servicio. En este restaurante cada receta parece tener una historia, estan preparados con mucha dedicación y se esmeran con cuidado en la decoración del plato. Tienen unos exquisitos antipasti, como brochetas al pomodoro fresco, carpaccio de pez espada con verduras o strudel de setas con salsa de parmigiano. Una de sus especialidades es la famosa bistecca a la fiorentina, los tagliolini al tartufo y el risotto con flores de calabacín y azafrán de Navelli. Tiene una buena relación calidad/precio y un buen servicio. Atienden con rapidez y con amabilidad, hacienote sentir como si estubieras en casa. Tienen un vino chianti excelente, muy típico de la zona, el vino rosso di Montalcino también es una buena elección. Para los postres, es recomendable probar su tiramisú, la crème brûlée y la panna cotta.. Aunque no se encuentre en la lista de los diez mejores, sin duda, este es un restaurante 100% recomendable, una visita obligatoria en tu viaje a Florencia.

1. Profumo d’Italia, Madrid. 2. Pulcinella Mazagón, Huelva. 3. Pummarola, Madrid. 4. Sapori di Sicilia, Logroño. 5. Non Solo Caffè, Madrid. 6. Taberna Italiana Otto, Madrid. 7. Ouh Babbo, Madrid. 8. Pane e Vino, Sevilla. 9. Pizzeria Napoli dei Borboni, Madrid. 10. La Casa Pompeyana, Gijón. 11. L’Oca Giuliva, Sevilla. 12. Luna Rossa, Madrid. 13. Maccheroni & Co, Sevilla. 14. Mamma Mia, Las Palmas.

Los mejores restaurantes italianos de Italia:

1. Al Covo, Venecia. 2. Albergo e Ristorante Real Castello, Piomonte. 3. Da Tuccino, Puglia. 4. L’oste scuro, Verona. 5.Lo Scoglio, Costa Amalfitana. 6. Paper Moon, Milán. 7. Piperno, Roma. 8. Trattoria Gianni Franci, Liguria. 9. All’ Antico Vinaio, Florencia. 10. Capparelli, Nápoles. 11. La Lanterna, Cerdeña. 12. La Porta del Principe, Roma. 13. Casificio Borderi, Sicília.

11

Sin título-2.indd 2

06/01/2014 22:52:35


Recetas típicas italianas Disfruta de estas dos nuevas recetas, directas desde la bella Italia a tu paladar Raviolis di ricotta

-300 gramos de espinacas limpias. -400 gramos de queso ricotta. -tomate. -queso parmigiano. -albahaca. Freir las espinacas con un chorrito de aceite. Rectificar de sal y añadir nuez moscada y perejil, al gusto. Añadir el queso a las espinacas y triturar. Rellenar la pasta con ayuda de moldes para raviolis. Poner los ravioles a hervir con abundante agua, durante unos cinco minutos. Colocar en un plato y añadir la salsa de tomate, el parmigiano rallado y unas hojas de albahaca para decorar. Bon appetit! Raviolis de ricotta i espinacas con salsa de tomate.

Tiramisú

-2 claras de huevo. -4 yemas. -100gr de azúcar. -400 gr de mascarpone. -200 gr de bizcocho de soletilla. -175 ml de café. -200 gr de chocolate negro.

Porción de tiramisú decorada con chocolate y frambuesas.

Primero preparar una cafetera y dejar enfriar el café. Montar las claras a punto de nieve y reservar. Batir las yemas con el azúcar y añadir el mascarpone poco a poco. Añadir las claras montadas y mezclar bien. En un molde rectangular o si se quiere hacer en porciones, en vasos, colocar una base de bizcochos de soletilla mojados en café, cubrirlos con una capa de crema de mascarponey rallar chocolate negro por encima. Hacer otra capa igual y reservar en el frigorífico 3 horas. Decorar la parte superior con una frambuesa.

12

Sin título-2.indd 1

06/01/2014 22:52:35


4.

México: picante en peligro

La esencia de la cocina mexicana está en su materia prima La comida mexicana se ha visto alterada por fenómenos naturales y artificiales, a cargo del hombre, y con ello las materia primas de la cocina se están viendo alteradas de forma radical. Cada región del Estado Mexicano tiene una personalidad culinaria concreta, basada con su riqueza natural, sus aromas y sus texturas más queridas.

Patrimonio de la Humanidad Así pues, cada plato refleja la naturaleza de su origen local con un sabor concreto. Es decir, que la variedad de ingredientes naturales han permitido el desarrollo de maravillosos platos típicos que han hecho de México uno de los países con la gastronomía más conocida de todo el mundo. Esto quedó plasmado en “el papel” cuando el 16 de noviembre de 2010 la gastronomía mexicana fue reconocida como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO. En el pasado, los indígenas basaban su dieta exclusivamente en productos obtenidos de la caza, pesca y recolección de plantas y frutos apropiados. Y su toque personal, conocido en todo el mundo, es adornar sus platillos con chile . De las mil

La gastronomía mexicana se basa en unos ingredientes de su tierra que ha

maneras que el chile puede prepararse. Otros condimentos que usaban eran el tomate, el jitomate, el miltomate, el jaltomate, las pepitas de calabaza, y los frutos xonnacatl, achiote, xoconostle y la llamada pimienta de Tabasco o xocoxochitl.

“los mexicanos desconocen

13

mexico13_14.indd 2

07/01/2014 12:04:15


e desconozcan la cocina de sus antepasados. Algunas alteraciones climáticas como las inundaciones, sequías, la caza indiscriminada y sobreexplotación de recursos, han propiciado la desaparición de algunos de los principales ingredientes de la comida típica mexicana o bien, su escasez. Debido a ello la comida mexicana se ha visto alterada y al ritmo acelerado con que ocurren estos fenómenos naturales, el país de la enchilada corre el peligro de perder más ingredientes indispensables para conservar sus raíces culinarias.

Un plato, una materia prima

ierra que hay que conservar.

la cocina de sus antepasados” Sin embargo, casi todos los ingredientes alimenticios utilizados antes de La Conquista se han ido perdiendo debido a la influencia y en algún caso imposición de la gastronomía de culturas invasoras. Esto ha propiciado que en la actualidad los mexicanos

Por ello es importante cuidar los procesos de extracción de los recursos naturales, no sólo como elementos o materia prima para la elaboración de productos, sino para asegurar la alimentación de los mexicanos y la conservación de la riqueza culinaria de todo el país. Por ese motivo es importante que todo el mundo sea consciente que la esencia de la cocina está en su materia prima, y que esta se encuentra en la naturaleza.

P ERE T RES 14

mexico13_14.indd 3

07/01/2014 12:04:15


La crítica Los mejores restaurantes mexicanos, el picante convertido en delicia Punto MX

Los mejores restaurantes mexicanos en España:

Restaurante Punto MX, General Pardiñas, 40. Madrid

Punto MX ha sido reconocido como el mejor restaurante mexicano del Estado español. Los propietarios, orgullosos del hecho, declaran públicamente querer crecer aún más a nivel gastronómico, fijándose especialmente en la materia prima, esencia de la cocina mexicana. Olores y sabores rotundos, sin quitar importancia a los condimentos y de complejas elaboraciones a veces, cada vez hay más posibilidades de deleitarse con tradición mexicana muy lejos de las típicas cantinas con música y decoración mariachi t olor a frito. Convertido en el último éxito gastronómico del momento, Punto MX es el proyecto que ha sido impulsado por el chef mexicano Roberto Ruiz . Su carta, que integra especialidades regionales de la gastronomía mexicana con amplitud, ilumina aspectos que por un precio razonable habían permanecido hasta ahora inéditos. Sin olvidar materias primas españolas, distintas que las mexicanas pero de semejante calidad, y optando por una estética contemporánea en las presentaciones de cada uno de los platos. Su guacamole, un manjar de los dioses, muy especial porque lo preparan delante del comensal. O su tuétano a la brasa, con una salsa especial que sorprende a cualquiera, y que la carne llega a la mesa dentro del propio hueso.

1. Punto MX, Madrid. 2. Entre suspiro y suspiro, Madrid. 3. La taquería del Alamillo, Madrid. 4. Tepic, Madrid. 5. La Herradura, Madrid. 6. El Rincón Maya, Barcelona. 7. De Boca Madre, Bilbao. 8. Las Rosas de Guadalupe, Valladolid. 9. Amor a la Mexicana, Sevilla. 10. Cantina Machito, Barcelona. 11. Chihuahua, Barcelona.

Los mejores restaurantes mexicanos en México:

1. La casa de las Sirenas, DF, Cuauhtemoc. 2. Alandar, DF. 3. Zéfiro Restaurante, DF, Izazaga. 4. Cabrito de Tino, DF. 5. Kamnicte, Yucatán. 6. El Jardín, Yucatán. 7. El Borrego Acurrucado, Yucatán. 8. Capitán Beulo, Tabasco. 9. El Buen Taquito, Tabasco. 10. Almuerzos del Moral, Guanajato. 11. Casa Poniente, Guanajato.

15

mexico15_16.indd 2

07/01/2014 11:20:19


Recetas mexicanas

Dos sencillas recetas que recogen los esenciales sabores mexicanos

Guacamole

- 4 tortitas de maiz - 2 aguacates - 1/2 cebolleta - 1/2 diente de ajo - 1 punta de chile - Unas gotas de zumo de limón - Aceite de oliva - Cebollino -Sal

Guacamole mejicano listo para servir

Trituramos el interior del aguacate y añadimos unas gotas del zumo de limón. Picamos finito la cebolleta, el ajo, el chile, el tomate, el cebollino, y lo añadimos a la mezcla del aguacate y el limón; removemos muy bien, le añadimos un toque de sal. Y así de fácil, ¡a disfrutar del plato rey de Mé-

Fajitas de pollo

- 4 tortillas de Trigo (2 por persona) - 150 gramos de pollo - 1/2 pimiento verde y 1/2 pimiento rojo - 2 tomates grandes - 50 gramos de cebolla - 50 gramos de lechuga - 80 gramos de queso rallado para fundir - 1 diente de ajo - 1 guindilla - 1/2 cucharadita de pimentón picante - Aceite de oliva, sal y pimienta

Las famosas fajitas de pollo

Freímos durante 15’ el pimiento y la cebolla. Añadimos tomate picado fino y 10’ más. En otra sartén con aceite de oliva, guindilla y ajo, añades pollo a tiras con sal y pimienta. Salteas hasta que el pollo esté dorado. Mezcla y añade lechuga y queso. Enrolla y calienta las fajitas al horno antes de servir.

16

mexico15_16.indd 3

07/01/2014 11:20:21


Book  
Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you