Issuu on Google+

ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF N.42 EXTRA - 24.11.2016

REPORTATGE ··· 4 I 5

El gol que et marquen les cases d’apostes


2. Enllaços

cetrencada @cetrencadaUPF

Protagonistes

DIJOUS 24 DE NOVEMBRE DEL 2016

Apunts

Karma, tu tens la culpa de tot ELIA CUATRECASAS

Martí Pedemonte

Sílvia Valle

Joana Pena

Ivana Miño

LLUITADOR I MULTIESTUDIANT

FEMINISTA CATÒLICA

TRADUCTORA

PRESENTADORA DE TV3

··· Estudia Matemàtiques i Física, el doble grau amb la nota de tall més alta, i aquest any també s’ha matriculat a enginyeria en Informàtica. Fa, per tant, tres graus alhora. Tanmateix, la lluita més important del Martí va començar fa dos anys, el maig previ a la selectivitat, quan li van diagnosticar un limfoma limfoblàstic*. Ja fa vida “normal”, però continua lluitant. Twitter: @martipedemonte

··· No entén l’Església, que la rebutja per ser lesbiana, ni els moviments d’esquerra, que infantilitzen la religió. Va estudiar Pedagogia i ara és pastissera i cursa Teologia. Lluita contra els pressupòsits religiosos de la discriminació de la dona per construir les bases de l’emancipació femenina i és activista en el foment de les relacions obertes i l’educació sexoafectiva. Twitter: @QueerPunkRiot

··· El conte “Estiu del 38”, del premiat escriptor irlandès Colm Tóibín, es pot llegir en català gràcies a la traducció de Joana Pena, lleidatana que cursa 1r de Traducció a la UPF. Va començar sent un treball de recerca, però ha acabat publicat per Edicions Salòria, i amb èxit. Parlar amb Tóibín, que estiueja a Farrera, li ha permès transmetre entre línies, com fa l’autor. Twitter: @SaloriaEdicions

··· Qui era la Nicole a Ventdelplà i la Tanja a Gran Nord ensenya els millors paisatges del país al programa Catalunya Experience. Va estudiar Biologia, va treure’s el Proficiency d’anglès als 17 anys i també parla francès, italià i alemany. Descarta nous capítols del programa i dirigeix una obra de teatre amb persones que han viscut al carrer, L’últim crit. Instagram: @ivanajmino

SERGI ALBERT

Bloc de blocs ·1·

#OnSónLesDones Feminisme

onsonlesdones.blogspot.com 50 dones recompten cada dia les opinadores que apareixen als mitjans de comunicació per tal de denunciar que estan discriminades.

·2·

Estratigrafia dialectal Lingüística

www.ub.edu/ lexdialgram/estratigrafia/ html/pagina1.html Representació cartogràfica i temporal de l’evolució del lèxic català.

·3·

Música de poetes Poesia musicada

musicadepoetes.cat Sílvia Pérez Cruz cantant Maria Mercè Marçal, o Loquillo, Pere Quart. Els millors músics versionen els millors versos catalans.

L’amic ninotaire

ARTISTA DIGITAL FUNDADOR I CEO DEL MAKERSPACE MATARÓ

@SergiVAlbert

A

ixò és pel karma. Karma per aquí, karma per allà. Això de culpar el karma per tot el que ens passa se’ns n’està anant de les mans. Aquesta llei còsmica de causa i efecte, acció i reacció sembla ser l’epicentre de tot el que fem. Tendim a pensar que el karma és un càstig, però això és erroni. Només reps el que tu has fet. El que demostra que el futur està en les teves mans. I si és així, per què hi ha injustícies socials? Els que creuen en el karma diuen que simplement és la reacció de les males accions que les actuals víctimes han comès en vides passades. Cada una d’elles estaria patint el que va fer en una vida anterior. Però si no crec en la reencarnació, puc creure en el karma? És igual karma, tu tens la culpa de tot. El karma estableix que es pot actuar de manera positiva (fer el bé) o negativa (el mal). Però qui i com pot dictar una moralitat planetària? Una mateixa acció pot ser considerada correcta o incorrecta segons la persona i el context en què es faci. Qui fa de justicier del karma? Per què una acció és bona i una altra, dolenta? Tant és karma, tu tens la culpa de tot. Les religions budistes i hinduistes tenen el karma com una manera de vida. No actuen pensant en el karma. És una “força” que porten a dins des que neixen. Estimat karma, no sé si crec en tu o t’has convertit en un company de vida. No sé si actuo massa vegades pensant en tu. No sé si pensar en tu abans d’actuar m’ha salvat d’alguna cosa grossa. No sé si ets bo o dolent. M’agradaria pensar que no influeixes en mi a l’hora de prendre una decisió. Que si elegeixo X és perquè jo vull i no perquè penso en tu com a justicier. Una cosa tinc clara i és que et continuaré culpant. Les alegries i les angoixes les visc millor si són amb tu. ···

Qui som? El suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de Periodisme. Aquesta assignatura té lloc

en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (UPF.Ràdio), televisió (BTV) i Internet (vilaweb.cat/cetrencada). ··· EDICIÓ Andreu Ausàs-i-Call ··· FOTOGRAFIA Júlia Albacar, Cristina Alonso, Eugènia Güell ··· REDACCIÓ Irina Balart, Dani Cortés, Élia Cuatrecasas, Marieta Figueras, Aina Fortuny, Isabel Freijo, Gemma Garrido, Carles Grau, Alba Legide, Albert Martínez, Júlia Massagué, David Parreño Marta Pedregal, Helena Pujol, David Riol, Carla Samon, Sandra Sotillo, Clara Vicenç, Marina Vinardell ··· PROJECTE EDITORIAL I DISSENY Salvador Alsius, Teresa Domingo i Olga Lamas ··· SUPORT DOCENT A PREMSA David Caminada i Víctor Gil ··· COORDINACIÓ EDITORIAL Lucía García Carretero, Gemma Palà, Julio César Mateus, Marta Lopera i María José Establés ··· COORDINACIÓ DE LA REDACCIÓ Francesc Salgado i Josep Rovirosa ··· CORRECCIÓ Gabinet Lingüístic UPF ··· CETRENCADA RÀDIO Josep M. Palau ··· CETRENCADA TV Llúcia Oliva ··· CETRENCADA INTERNET Roger Cassany ··· FACEBOOK facebook.com/UPFcetrencada ··· TWITTER @cetrencadaUPF ··· E-MAIL cetrencada.upf@gmail.com

(*) Limfoma limfoblàstic: un tipus de tumor maligne agressiu del sistema limfàtic que afecta especialment els nens. El del Martí, ja en remissió, era de tipus T, el més habitual.


DIJOUS 24 DE NOVEMBRE DEL 2016

Traient l’antifaç.3

cetrencada @cetrencadaUPF

ORIOL FERRÉ PROFESSOR DE MÚSICA, TROMBONISTA I INVENTOR

«Sóc molt pragmàtic: quan tinc una idea ja l’estic fent» AINA FORTUNY RUIZ EUGÈNIA GÜELL BARNILS

L’Oriol Ferré arriba a les 15:05, tal com havíem quedat. El seu estudi és ple de joguines, llibres i instruments. Ens dóna aigua en uns gots decorats amb notes musicals, ritmes i molts colors. I ens diu que a més de beure-hi, hi podríem jugar.

··· Un dia vaig conèixer als propietaris d’una fàbrica de gots i em van dir: si un dia en vols fer un, diga’ns-ho! Pot semblar estrany, però quan ajuntes dues corrents que no tenen res a veure, surten processos creatius molt interessants. Jo com a músic mai havia pensat en fer gots, però els vaig fer. ··· Què pots fer amb els gots? ··· És un invent que té moltes pos-

sibilitats, mai ningú l’ha utilitzat en totes les seves vessants. Hi ha ritmes i notes musicals, i es pot treballar amb nens, amb adults, harmònicament...

··· Com t’inventes els jocs? ··· Sóc molt pragmàtic: quan tinc

una idea ja l’estic fent. No hem de pensar si les idees són bones o dolentes, sinó provar-les. També hem d’acceptar que no ho sabem fer tot. A vegades les bones idees necessiten ajuda dels altres per realitzar-se. El que és important és tenir-les.

A les classes no faig servir cap mètode. Utilitzo jocs, invents i materials quotidians ··· Com se t’acudeixen? ··· Em va marcar molt el pen-

sament lateral. Segons el pensament lògic, 6 i 4 serien 10. Però amb el pensament lateral anem més enllà: poden ser 64, per exemple. Jugo amb tota llibertat com si fos una mica el creador de tot, no em poso ni fronteres ni

Oriol Ferré, al seu estudi de Castellbisbal. EUGÈNIA GÜELL

límits. Vaig arribar al pensament lateral gràcies a alguns referents molt bons que vaig tenir durant l’època estudiantil. També em va ajudar l’oportunitat d’anar als Estats Units.

··· Què hi vas fer allà? ··· La professora de didàctica i pe-

dagogia de l’ESMUC* em va recomanar anar a San Francisco a fer un curs. Jo sempre havia tingut una ment dispersa amb els estudis, però això m’interessava. Quan m’ho van dir només faltava una setmana perquè comencés el curs i per a mi, va ser una revelació.

··· Per què? ··· Perquè quan vaig tornar, em

Alguns invents Harmonia permutada Es tracta de quatre targetes que serveixen per a treballar la composició, la forma musical, els arranjaments i l’harmonia. Music Magic Cube Consisteix en un cub que es pot modular i convertir-se en un bloc rectangular, una “L”, un pont... S’hi pot escriure amb retolador de pissarra blanca, i canviant la forma del cub, es treballa la composició musical.

··· I ara tens una empresa d’això. Com la vas crear?

a una fira de materials didàctics.

(*) ESMUC: Escola Superior de Música de Catalunya.

··· Va tenir una bona acollida el projecte?

··· Sí, és una empresa petita que em permet vendre els meus invents. Abans de crear-la, ja ho havia intentat amb les editorials, però em deien que no entenien els meus materials. El que els proposava era totalment diferent al que “havia de fer.” ··· I els alumnes els entenen? ··· Cadascú és diferent. Jo inten-

to fer materials híbrids amb els quals els mestres puguin treballar com a complements. Ells decideixen si utilitzar-los o no i de quina manera.

van proposar fer classes de música a Castellbisbal. Mai n’havia fet. Vaig decidir no fer servir llibres i utilitzar els meus propis materials.

··· Un dia em van proposar anar

I em van preguntar quantes taules necessitava. No ho vaig entendre! Taules? Si no tenia res fet! Al final en vaig demanar una. Amb tres mesos, vaig inventar el logo i el nom: Harmony Games.

El seu invent més destacat: els gots musicals. CEDIDA PER ORIOL FERRÉ

··· Tu els fas servir? ··· A vegades sí i a vegades no. De-

pèn dels nens. No tinc cap mètode en concret. Les meves classes

no tenen uns passos a seguir, sinó que són ramificades, amb moltes possibilitats. També faig servir materials quotidians.

··· Com què? ··· Abans era malabarista, o això vull pensar. Per això, utilitzo pilotes o també culleres.

··· I com comproves si serveixen?

··· No provo amb els meus alumnes però sí que em quedo amb l’experiència del dia a dia. És un procés de jugar molt i ho faig jo sol, al meu estudi, que és el mateix espai on juga el meu fill. Vaig provant amb diferents materials, faig fórmules... La meva ment és molt matemàtica. ···

Llavors, és un procés bastant llarg...

··· I molt caòtic. Quan vaig crear els gots, potser en vaig destrossar 500. Al meu fill li agradava molt i també ho volia fer, però ara explica-li que no pot anar pintant gots pel món! ···


4. Plaça central

cetrencada @cetrencadaUPF

ELIA CUATRECASAS VIVES MARIA FIGUERAS BONACHI ISABEL FREIJO VÁZQUEZ DAVID RIOL CABREJAS

Les apostes esportives són un entreteniment. El problema neix quan aquesta opció d’oci es converteix en la necessitat de guanyar i d’evadir-se. Des de fa dos anys, les dades mostren que és una addicció que cada vegada va a més.

“El meu pare em va pillar apostant. Em va trucar dient que creia que algú m’havia hackejat el meu compte bancari perquè veia moviments de diners estranys. Va ser el pitjor moment. Vaig dir-li que estava apostant però que era una merda i no ho tornaria a fer. Òbviament vaig seguir fent-ho”. P.C. va descobrir el món de les apostes online fa gairebé tres anys, quan en tenia 19. El que més li va cridar l’atenció eren els guanys fàcils i ràpids que li servien per cobrir les seves despeses. El primer cop va apostar 10 euros i en va guanyar 1000. Avui dia els joves estan sotmesos a “molta pressió”, tal com senyala l’exludòpata i president de l’Associació Catalana d’Addiccions Socials (ACENCAS), Francesc Perendreu. Aquest factor, junt amb l’accessibilitat d’Internet, la immediatesa, la llibertat d’inversió i l’anonimat suposen una forma pràctica per l’evasió. El risc que el joc es converteixi en addicció augmenta en aquells casos de conflictivitat domèstica i d’immaduresa en els que la persona té problemes a l’hora de gestionar les seves emocions. Les apostes online suposen una alternativa molt atractiva per a aquest perfil. Ara mateix, el problema de la ludopatia amb jocs d’apostes online és molt reduït -un 5% de la població- però la tendència va cap a l’expansió, segons les dades de Projecte Home de Catalunya. El prototip de jugador és l’home d’entre 18 i 40 anys d’ingressos estables i domini de la xarxa. El perfil masculí té més dificultat en la socialització verbal cara a cara i el joc serveix de recurs de fugida a aquesta situació.

A la mitja part

L’esport va lligat a emocions molt primàries. Tota informació o retransmissió esportiva va acompanyada d’anuncis de les diferents cases d’apostes del mercat. Aquesta publicitat incita els instints més bàsics i per aquest motiu és tan exitosa entre el perfil de jugador abusiu. “A gent com jo li fascina el món dels esports. És mirar qualsevol partit i topar-se amb mil

Els altres derrotats de l’esport La publicitat busca apel·lar les emocions de l’individu a través d’estímuls Passatemps o addicció? Es creua la línia quan es comença a jugar per recuperar

anuncis de cases d’apostes”, comenta P.C. Gairebé el 26% dels anuncis que s’emeten a les mitges parts dels partits de futbol a Primera Divisió són d’apostes esportives. De fet, als estadis també s’exposen bàners d’aquesta temàtica a les tanques publicitàries. La premsa esportiva ha desenvolupat plataformes d’apostes pròpies o serveixen d’intermediaris redirigint el trànsit de lectors cap a les webs d’apostes. L’objectiu de la publicitat és apel·lar les emocions de l’individu a través d’estímuls per generar-li la necessitat de reviure-les mitjançant el producte promocionat. L’aparició als anuncis de personatges famosos en el món de l’esport o la inclusió d’apostes en programes esportius de prestigi tenen uns efectes molt concrets. Generar confiança és l’element més important en la publicitat i les xarxes socials ho han facilitat al ser un element clau en les vides dels joves. Qui millor lliga el món de les apostes i les xarxes socials són els tipsters*. “De tota manera els psicòlegs no tenen clar que la publicitat del

joc pugui fer que la gent que no anés a desenvolupar una patologia del joc ho faci”, exposa Hibai López, comunicòleg i investigador de la Nottingham Trent University i Deusto University. El que sí s’ha demostrat és la capacitat que tenen els anuncis per norma-

litzar conductes i generar un clima d’acceptació vers una pràctica que fins fa pocs anys estava estigmatizada.

La dificultat de remuntar

“Jo m’ho passava bé apostant. El patiment ve després, quan s’aca-

Publicitat als descansos de La Liga ALTRES

18,49%

VEHICLES

34,45%

BANCS I GESTORIES

7,56% CONSUMIBLES

6,3%

APOSTES

ELECTRÒNICA

7,14%

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA

(*) Tipster: expert en apostes i esport que comparteix les seves previsions amb altres jugadors per facilitar guanys.

25,63%


Plaça central.5

DIJOUS 24 DE NOVEMBRE DEL 2016

El 2015 va acabar amb 5.448.532 jugadors registrats entre cases d’apostes i casinos a Espanya. ISABEL FREIJO

Símptomes d’un addicte al joc

1.

Pilar bàsic de la seva vida La conducta de la persona comença a girar a l’entorn del joc. Utilitza aquesta activitat per regular estats emocionals negatius com l’estrès, les preocupacions, l’ansietat, etc.

2.

No perden l’esperança Els addictes al joc sempre intenten recuperar les seves pèrdues econòmiques a traDestacat sempre de vés de les apostes. Sempre 5 tenen línies xxj xxj xxj l’esperança que d’alguna manera aconseguiran xxj xxj xxj xxj xxj tapar el forat.

xxxj xxj xxj xxj xxj xxj xxxj xxxj xxj

3.

Mentides Tendeixen a mentir de manera sistemàtica als seus cercles més propers per amagar la seva conducta de joc.

4. ben els diners. El pitjor és la sensació de derrota”, explica D.O. després d’una sessió de teràpia de grup a ACENCAS. Té 30 anys i treballa en una empresa on guanya 2.500 euros al mes. El seu cap el va arribar a sotmetre a tanta pressió que va començar a apostar online per desconnectar. L’evasió es va convertir en una addicció. Per culpa d’aquest mal ús va arribar a perdre 25.000 euros, fins el punt que el seu propi cap va decidir dur-lo a teràpia. Ara ja porta quatre mesos rehabilitant-se. En la majoria dels casos són les famílies o els amics qui detecten els canvis de caràcter en els afectats: més irritabilitat, tristesa, desconnexió i hostilitat. Els experts l’anomenen un “quadre de disfòria”. Ara bé, el símptoma més característic dels addictes al joc és la tendència a mentida i la manipulació. Els addictes al joc online menteixen sistemàticament per amagar la seva conducta. S’autoenganyen creient que juguen perquè estan passant un mal moment i que quan aconsegueixin tapar el

deute ho deixaran. Això no passa mai. Quan aconsegueixen un préstec i tapen el deute més urgent, poden estar durant una temporada sense jugar, però inevitablement tornaran a recaure. Si bé les pautes de conducta i les àrees del cervell estimulades són compartides amb altres addiccions o trastorns psicològics, la rehabilitació en casos de joc abusiu és molt més desafiant. Internet forma part de la nostra vida diària i, per tant, és obligatori que les persones addictes al joc online es trobin dins la xarxa en qualsevol moment i tinguin l’oportunitat de recaure. Per enfrontar aquesta adversitat, la companyia és clau. Quan el ludòpata comença a jugar i la família ho detecta, el més important és que es fomenti un clima de convivència acollidor. Si es troba en fase contemplativa -la persona sap que té un problema però no vol afrontar-lo-, convé que entri la figura d’un professional. És després d’un moment crític quan resulta imprescindible iniciar un procés de rehabilitació.···

Abstinència Un cop arriben a teràpia, presenten símptomes semblants als de la resta d’addiccions: intranquil·litat, irritabilitat, alteració emocional, etc.

5.

Impacte en la vida del jugador Les relacions socials del jugador es veuen alterades pels seus hàbits al voltant del joc online.

La veu experta Susana Jiménez RESPONSABLE DE LA UNITAT DE JOC PATOLÒGIC DE L’HOSPITAL DE BELLVITGE DE BARCELONA

“MOLTES VEGADES EXPLIQUEN QUE VAN COMENÇAR ALS 16 O 17 ANYS DE MANERA IL·LEGAL” Susana Jiménez atén una mitjana de quatre-cents casos d’addicions al joc. Es tracta d’un seguit de joves i d’adults que s’han adonat que no poden seguir amb aquest problema. ···Hi ha menors que fan trampes per jugar de manera online i apostant diners? Sí. Ho sabem perquè molts dels pacients que ens arriben i són majors d’edat ja porta uns anys jugant. De fet, moltes vegades expliquen que van començar als 16 o 17 anys i que, per tant, hi jugaven de manera il·legal. ··· Quin és el perfil d’aquests jugadors? En general són nois joves. Tots ells presenten més elevacions en impulsivitat i cerca de sensacions. També presenten puntuacions més baixes en autodirecció i, tenen nivells una mica més elevats de persistència, que seria la capacitat de mantenir una conducta malgrat la frustració i la fatiga. Tot i que el joc online en apostes és molt més freqüent en homes, les dones estan començant a integrar-s’hi. ···En quin moment són conscients de l’addicció? Quan veuen que realment s’ha escapat de les mans perquè tenen molts deutes i no saben com pagar-los i aturar aquella conducta. Però moltes vegades, és la família

qui dóna el senyal d’alarma i cerca ajuda en un especialista. ···Fins a quin punt influeix el nivell socioeconòmic? El joc online ha apropat el joc a totes les franges d’edat i a tots els sectors de la població. Sí que veiem que el perfil és més jove i amb més estudis que en altres addiccions. ··· Com funciona el procés de rehabilitació? Després d’una primera visita, els citem per fer un estudi amb profunditat i els passem un munt de tests psicològics per identificar els factors de risc, la severitat de la conducta de joc, explorar altres trastorns associats, etc. Al cap de quinze dies, els donem els resultats de les proves i a partir d’aquí comencem una teràpia que acostuma a durar setze sessions. ··· Com acostumen a evolucionar els pacients? Habitualment, el 75% dels pacients als quatre mesos ja estan abstinents, però la resta tenen una evolució més complicada. ··· Molts d’ells acaben reincidint? La joventut és un col·lectiu d’especial risc per la recaiguda, però això també va relacionat amb els nivells d’impulsivitat. En les persones grans, les situacions de recaiguda s’associen més a situacions d’estrès o adversitats de la vida. És a dir, va en funció de l’edat.

Els Robin Hood de les apostes ··· Alex i Samuel són els creadors del Pensador de Apuestas, una pàgina web en la qual publiquen pronòstics esportius a canvi d’una quota. Són aficionats al futbol i tenen molts contactes en equips de diferents competicions. Amb aquestes dues eines van començar a apostar i, en vista dels seus bons resultats, van decidir compartir els seus coneixements a la xarxa. Actualment compten amb més de 35.000 seguidors a Twitter, situant-se al cim del panorama espanyol. D’aquesta manera han convertit el seu hobbie en una professió: la figura de tipster. A nivell soci-

al té connotacions negatives perquè s’associa tipster amb estafador, si bé la seva intenció és ajudar a la gent que es vol dedicar a apostar. Ells mateixos es defineixen com els “bons de la pel·lícula”: utilitzen els seus coneixements per elaborar estadístiques fiables i compartir-les amb el públic. Per aquest motiu, la relació que tenen amb les cases d’apostes és d’amor-odi. Els porten nous clients, però amb els recursos per jugar de manera fiable. És per això que moltes de les cases d’apostes els han vetat o no els deixen apostar a partir de certa quantitat.


6. Traços

cetrencada @cetrencadaUPF

DIJOUS 24 DE NOVEMBRE DEL 2016

SÍLVIA VALLE CRUZ PEDAGOGA ESPECIALITZADA EN GÈNERE, CATÒLICA I FEMINISTA

«La Bíblia no té validesa absoluta i jo la reinterpreto»

Sílvia Valle al costat d’un mural religiós, al pati de la facultat de teologia de la UB. EUGÈNIA GÜELL. JÚLIA MASSAGUÉ CASTELLS MARINA VINARDELL I TROTA

La Sílvia té 33 anys. Ha estudiat pedagogia, pastisseria i està cursant teologia. És activista en el foment de les relacions obertes i l’educació sexoafectiva. Es declara feminista i catòlica.

··· Xoca una mica posar cristianisme i feminisme en una mateixa frase. Són compatibles?

··· L’any 1592 es va establir la no llibertat d’interpretació de la Bíblia, fet que contrasta amb altres religions com l’Islam que sí que tenen aquesta possibilitat. Tot i això, jo no hi estic d’acord. La Bíblia té incoherències entre passatges perquè és un compendi de textos escrits per moltes persones en molts moments diferents. No es pot pretendre que tot quadri perfectament. Evidentment que per mi els textos tenen validesa, però no absoluta i jo els reinterpreto per sentir-me còmode. ··· Et provoca alguna contradicció?

··· La Bíblia em diu que no puc ser creient i homosexual. Quan veus aquestes contradiccions tens dues opcions: o acceptes una de les dues parts, o t’ho adaptes. En el meu cas, o renuncio a la meva sexualitat o a la meva espiritualitat, i en cap dels dos casos estaria còmode. No crec que Déu fes a la dona inferior, ni que tingués cap problema que dues persones adultes s’estimin independentment del seu gènere. ··· T’has sentit qüestionada alguna vegada?

··· Sí, el problema és quan des de fora et diuen que no pot ser. M’han arribat a dir que com que estic perduda busco la resposta en Déu. És molt ofensiu perquè jo sóc una persona adulta que sap el que vol. Les meves idees sobten sobretot als moviments d’esquerra perquè veuen l’espiritualitat d’una manera infantilitzadora. No veuen la religió com una cosa on tu reflexionis sinó que la veuen com un dogma i a les persones religioses com a immadures que creuen que Déu ha fet el món perquè sí. S’hauria d’abandonar aquesta visió perquè les du-

es coses fossin compatibles. Com a dona, cristiana i lesbiana em sento rebutjada per part de l’església, que no m’accepta, així com de diversos moviments socials que m’infantilitzen. A les feministes musulmanes no se les qüestiona tant perquè la gent desconeix l’islam. Aquí, però, la gent creu que sap molt més de teologia del que realment sap.

La teologia feminista ··· El catolicisme es basa en uns textos que es van escriure després que Jesús morís, a partir de la tradició oral. ··· Hi va haver molts concilis per decidir quins textos eren autèntics i quins no i aleshores es va fer la Bíblia ··· En cap d’aquests concilis hi havia dones. ··· La teologia feminista*, que existeix des d’abans del 1400, parla d’entendre els textos d’una altra manera.

··· Aleshores, una cosa és ser es-

piritual i l’altra estar d’acord amb l’Església...

··· Exacte. Jo com a institució no estic d’acord amb l’Església. No m’agrada la jerarquització que tenen, que la dona no pugui tenir cap càrrec rellevant o les agressions sexuals a nens. Dubto molt que quan es va pensar l’Església s’hagués fet d’aquesta manera. De fet Jesús va fer fora els mercaders del temple perquè no es comercialitzés amb l’espiritualitat. El món avança i l’Església no està arribant a la gent. Les persones cada cop són menys espirituals per culpa de les institucions, que són corruptes. El problema és acabar rebutjant l’espiritualitat, que ha existit des de sempre en totes les societats, per culpa d’una institució. ··· Quin és el teu punt de vista

sobre la sexualitat?

··· Jo crec que, mentre no es faci mal a ningú, és totalment lícit explorar i conèixer. Per mi, la sexualitat és una part molt important de la vida en la qual, precisament per culpa de l’Església, molta gent no està formada com hauria d’es-

tar-ho. I ens estem fent molt mal.

··· L’església està en contra de l’avortament, quina és la teva posició?

··· Tot i que ara em defineixo com

a lesbiana, vaig tenir una relació oberta amb un noi durant deu anys, i em vaig quedar embarassada. Vaig avortar quan estava de 6 setmanes. Sabia que era el millor i el que havia de fer perquè ra-

Com a dona, cristiana i lesbiana sento rebuig per part de l’Església i certs moviments cionalment no volia tenir un fill en aquell moment. Estava vivint a Berlín, no coneixia bé l’idioma i no tenia feina. Tot i això, en algun molent vaig sentir culpa. Aquesta culpa és cultural, i l’Església hi té molt a veure. En canvi, a l’Islam està permès l’avortament abans dels 4 mesos perquè es considera que el fetus encara no té ànima. ···

(*) Teologia feminista: té la finalitat de denunciar els pressupòsits religiosos de la discriminació de la dona per construir les bases de l’emancipació femenina.


DIJOUS 24 DE NOVEMBRE DEL 2016

Traços.7

cetrencada @cetrencadaUPF

Treball de camp

L’esport universitari: una assignatura pendent Malgrat l’augment de participació dels estudiants, la falta de reconeixement i la manca de recursos econòmics dificulten el desenvolupament d’un servei esportiu de qualitat

’ L

··· IRINA BALART I ALBA LEGIDE···

Anna Arnau, ex-alumne de farmàcia de la UB, for· ma part dels estudiants que s’apunten a un club esportiu durant els estudis universita· ris. “Vaig decidir-me per vo· cació. A més, aquí a diferèn· cia dels clubs convencionals hi ha un ambient més familiar i una rivalitat sana”. L’Anna, però, no és l’únic cas. Segons dades de l’Esport Català Universitari, aquest any han participat un total de 153 equips d’on· ze universitats catalanes en els campionats de Catalunya universitaris. Golf, natació o voleibol, són alguns dels es· ports que es duen a terme. A més, aquest any s’ha afegit una nova disciplina: els e-sports* o esports electrònics.

Els beneficis de fer esport a la Universtitat

Pel simple fet d’inscriure’s la majoria d’universitats donen crèdits convalidables per assignatures. “Una de les raons per les que em vaig apuntar a handbol platja és pel ‘bon rotllo’ que hi ha a l’equip i sobretot pel reconeixement de crèdits”, assegura Judith Vizuete, de l’equip d’handbol platja de la Entrenament de l’equip de Rugby de la Universitat Pompeu Fabra. IRINA BALART Universitat de Vic. Si bé en les competicions es crea una gran competència, els enfrontaments no la universitat pública ha vist retallats els pressupostos, la ofereixen fins a 6 crèdits per grau, fet que suposa que demanda dels estudiants sovint supera l’oferta esportiva. durant els 4 anys de carrera un alumne només podrà són tan grans com en els clubs ordinaris. Com diu l’Anna Arnau “L’exigència és molt menor, convalidar-se una assignatura. Per a l’Àlex Martin, di· competim però sempre la prioritat és passar-ho bé i fer Un model esportiu disfuncional rector del Servei d’Esports de la Universitat Ramon Llull, pinya”. A més, segons un estudi de la Universitat Carlos La falta de recursos econòmics no és l’únic taló d’Aquil· “ja són suficients”. Els estudiants no pensen el mateix. III de Madrid, els estudiants que practiquen un esport les per l’esport universitari. La pròpia universitat també “Hi dónes una part del teu temps perquè després no durant els estudis milloren els seus resultats acadèmics ho és. La pràctica esportiva no rep prou reconeixement t’ho reconeguin”, afirma Ferran Insa, de l’equip de pà· en l’àmbit acadèmic. La majoria d’universitats tan sols del de la UB. El model de gestió esportiu català és molt en un 9,3% respecte els altres. diferent del que hi ha en altres països: aquí l’esport es Amb ‘la butxaca buida’ considera un valor afegit. Tot i que l’esport és un pilar bàsic en la formació dels Baraut coneix millor que ningú els dos mo· Participants per Universitat delsClàudia joves, l’esport universitari té moltes dificultats per arribar esportius. Després d’acabar el grau, la Universitat a tot l’alumnat. Per una banda, els estudiants no disposen de Northumbria (Regne Unit) la va becar. “A Espanya UDG de temps suficient per practicar una activitat física. Per no es viu amb la mateixa intensitat que al Regne Unit”. UDL 143 l’altre, l’escassetat de recursos econòmics dificulta oferir L’equip de bàsquet de la Clàudia a més de competir en 117 un servei de qualitat. la lliga universitària competeix en la nacional. UOC Els serveis esportius universitaris només reben una En David Canuades, va ser becat als Estats Units. Se· 259 UB petita ajuda de la Secretaria General de l’Esport, en gons ell, allà els estudiants tenen beques que cobreixen 935 conseqüència, s’han de finançar íntegrament. “Si la totes les despeses i els alumnes tenen facilitat per com· UPF Universitat no hi pot posar diners, els alumnes n’hauran paginar l’esport amb els estudis. “Tenim tutors perso· 423 de posar més. Però si els alumnes no poden assumir nals, gran facilitat de canvi de dates d’exàmens i pri· UPC els costos, la qualitat del servei se’n veurà ressentida”, oritat de canvi de grup”. Potser amb els anys l’esport 825 UAB afirma Andreu Benet, director del Servei esportiu de la universitari català anirà adquirint més importància en 447 UAB. On es fa més palesa aquesta manca de recursos és l’àmbit acadèmic. Com diu l’Àlex Martin, “És impor· en les instal·lacions. Encara hi ha 3 universitats que no tant fer esport sense oblidar els estudis, però també es· disposen d’instal·lacions pròpies. En un moment en que Dades extretes de l’Esport Català Universitari. Elaboració pròpia tudiar sense deixar de banda l’esport”.···

(*)E-sports: són competicions esportives de videojocs en format multijugador. Els més comuns són jocs d’estratègia com el League of Legends o el World of Warcraft.


cetrencada

cetrencada @cetrencadaUPF

En confiança

«Fugim de la monotonia d'una redacció» JORDI BORRÀS Fotoperiodista i il·lustrador ENRIC BORRÀS Periodista

DIJOUS 24 DE NOVEMBRE DEL 2016

Adreça’t GIRONA

Ruta Josep Pla

Literatura i menjar van de la mà si parlem de Josep Pla. La Fundació Josep Pla organitza una ruta a Palafrugell per conèixer els llocs que va descriure l’escriptor. El colofó final serà un dinar de cuina tradicional empordanesa. QUAN 10 DE DESEMBRE ON FUNDACIÓ JOSEP PLA PREU 30 € / 8 € (NOMÉS RUTA)

BARCELONA

Molt soroll per no res

Torna a la sala gran del TNC el musical revelació de l’any passat. Ho fa dirigit de nou per Àngel Llàcer, i amb noves incorporacions, com la de l’actriu Sílvia Abril. L’obra situa el clàssic de Shakespeare a l’època daurada del cinema popular americà. QUAN DE 24/11/16 A 01/01/17 ON TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA PREU 28 € (GENERAL)

TARRAGONA

‘Desenterrando el pasado. Fotografías a pie de fosa’

Tarragona acull en exposició una col·lecció fotogràfica sobre les diferents fosses comunes durant l’Espanya franquista. QUAN DEL 4 AL 26 DE NOVEMBRE ON ANTIGA AUDIÈNCIA - CENTRE CULTURAL EL PALLOL PREU GRATUÏT

LLEIDA

Jazz Tardor

Jordi i Enric Borràs en el moment de l'entervista. SILVIA MORÉS DAVID PARREÑO MONT DANIEL CORTÉS MORÉS

Encara que no ho sembli, diuen que, de tots dos, el germà prudent és en Jordi. Pateix molt i pren moltes precaucions. “I segueixo tenint dues cames i dos braços”, bromeja. L’Enric diu que és menys cautelós, i no fa cas als consells que sempre li dóna en Jordi. Els germans Borràs, l’Enric i en Jordi, són dos periodistes que han dedicat bona part de la seva carrera en investigar temes foscos. Darrerament, el germà petit, en Jordi, ha aparegut als mitjans de comunicació per haver rebut amenaces de grups d’extrema dreta. “Si hagués de denunciar totes les amenaces que rebo, em passaria el dia a comissaria”, assegura. Però, en realitat, qui va començar a anar a les manifestacions feixistes dels 12 d’octubre era l’Enric: “En Jordi m’insultava: ‘Que fas? Que et faran de tot’, deia”. L’Enric va anar a una manifes-

tació del 12 d’octubre per primera vegada l’any 2004, amb una càmera analògica i un carret. Llavors no el coneixien i no li va passar res. Però, aquest any, va haver de marxar-ne per les amenaces que va rebre un cop el van reconèixer com a germà de Jordi Borràs. “En aquestes situacions et sents una mica nerviós i bastant incòmode”. Passats els dies, s’ho pren amb humor i considera que “no és culpa d’en Jordi, que passi això”. Els germans Borràs coincideixen que cal cobrir les manifestacions de l’extrema dreta per explicar a fons aquest fenomen, i evi-

L'Enric Borràs s'ha centrat en cobrir la Mina, un barri "incomprès"

tar fer-los “propaganda buida”. Això és el que ha fet en Jordi en els últims anys, publicant reportatges i llibres com Warcelona, Plvus Ultra i Desmuntant Societat Civil Catalana*.

Canvi d'actitud

La seva activitat periodística li ha valgut viure amenaçat, i haver rebut agressions físiques mentre fotografiava mítings feixistes. Però el ressò mediàtic dels darrers atacs ha fet que la conselleria d’Interior hagi canviat la seva actitud. El mateix cos dels Mossos que fa anys li havia recomanat que “fes fotos des de lluny i no provoqués”, ara li ofereix dispositius especials per protegir-lo. Sembla que els agradi posar-se en problemes. Tots dos són molt curiosos, i asseguren que no serveixen per a la feina de redacció. Els agrada la incertesa d’aixecar-se i no saber que faran al llarg del dia. No sabrien viure d’una altra manera ···

EN QUÈ S’ASSEMBLEN No només els uneix la barba, sinó també el fet de no voler convertirse en periodistes. L'Enric anava per microbiòleg, i en Jordi va estudiar per ser il·lustrador. De fet, encara ho és. EN QUÈ ES DIFERENCIEN L'Enric sempre ha estat contractat pels mitjans. "He tingut sort", reconeix. En Jordi, en canvi, és freelance i col·labora en diversos mitjans per "posar ous a diferents cistelles". EINES SECRETES Els dos utilitzen eines per rebre informació confidencial. Però cal verificar. En Jordi va rebre una suposada foto de Madrid que era del barri barceloní de Gràcia.

(*) Societat Civil Catalana: entitat unionista de la qual en Jordi Borràs ha investigat els vincles amb l'extrema dreta.

Festival clarament destinat a dur als escenaris lleidatans el bo i millor del jazz. Aquest novembre, les millors figures del jazz internacional visiten Lleida i actuaran en escenaris que també acolliran les propostes més interessants de casa nostra. Amb una programació ben interessant, la bona música mai s’atura! QUAN FINS AL 30 DE NOVEMBRE ON DIFERENTS ESPAIS DE LA CIUTAT PREU VARIABLE SEGONS L’ESPECTACLE

Aquesta publicació és el resultat del taller integrat on els estudiants de tercer de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra posen en pràctica els seus coneixements per crear productes propis:

http://cetrencada.upf.edu RÀDIO

www.upf.edu/upfradio TELEVISIÓ

www.btv.cat/alacarta ON-LINE

www.vilaweb.cat/cetrencada


Cetrencada EXTRA 42