Issuu on Google+

REPORTATGE··· PÀGINES 4 I 5

El somni de ser escriptor ESTUDIS DE PERIODISME UNIVERSITAT POMPEU FABRA Nº 17 - 24.10.2013

El talent no sempre és suficient per obrir-se pas en el món editorial

TROBAR LA INSPIRACIÓ

La biblioteca de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, un bon indret on deixar que les paraules flueixin. CLARA BARBAL

«La gent necessita que el tatuatge tingui significat»

De la innocència del primer dia a la maduresa del final

Entrevista a Alejandro Fernández, un artista que porta 17 anys treballant com a tatuador ··· PÀGINA 3

Estudiants de 1r i 4t de diverses carreres universitàries debaten la seva vivència a les aules i com veuen el futur ··· PÀGINA 7


2. Enllaços

cetrencada @cetrencadaUPF

Cum laude

DIJOUS 24 D’OCTUBRE DEL 2013

Apunts

Aixeca el cap d’una vegada! LLUÍS BAGES

Marc Zanni

Marta Andrés

Xavier Aguado

Marta Trapero-Bertran

ACTOR I DIRECTOR DE DOBLATGE

MASOVERA URBANA I ESTUDIANT DEL CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL

FOTÒGRAF I AUTÒNOM DE 20 ANYS

INVESTIGADORA D’ECONOMIA DE LA SALUT A LA UPF

··· Si passeja pel Saló del Manga, sembla Messi al mig de plaça Ca· talunya. És un dels dobladors més famosos del país amb més de 30 anys a la professió. Conegut so· bretot pel seu paper de Son Go· ku, ha treballat en més de 150 pel· lícules i moltes sèries d’anime. Al seu blog parla de curiositats del seu llibre La sèrie de la teva vida. A. S. marczanni.blogspot.com

··· La masoveria urbana consis· teix a cedir un habitatge a can· vi que el masover (que no ha de pagar res directament) s’ocupi de les reformes de rehabilitació pac· tades al contracte. La Marta fa 11 mesos que viu al xalet Mercedes, un dels pocs projectes de maso· veria de Barcelona. “Aquests ha· bitatges t’ensenyen el valor de les coses.” G. R. / P. S.

··· La fotografia l’ha acompanyat des de petit, l’afició del seu pare. “Que es convertís en un negoci no ho vaig buscar, va venir per sorpre· sa i m’encanta”. Al 2011 va crear una web per exposar-hi els seus treballs i a poc a poc va rebre tru· cades. Aquest estiu ha treballat al 080 Barcelona* i ha fet la seva pri· mera exposició a Tarragona. A. A. / M. C. xaguado.wix.com/xaguado

··· Millorar l’eficiència de la inver· sió en el control del tabac i els ser· veis per deixar de fumar és l’ob· jectiu de l’estudi que ha presen· tat el Centre de Recerca en Econo· mia de la Salut de la UPF al Progra· ma europeu Marc Health-2013Innovation-1. La idea surt de la te· si doctoral de la Marta i pretén fer rendibles les mesures antitabac. A.A. / M.C. upf.edu/cres/

Bloc de blocs ·1·

Filòsofa frívola

Humor satíric i punyent

filosofafrivola.blogspot.com Lucia Muñoz, filòsofa, reflexiona sobre l’actualitat política i social amb humor i contundència.

·2·

Àgata en marxa

Dones i càncer de mama

agataenmarxa.wordpress.com L’activitat del Grup Àgata, de l’As· sociació Catalana de Dones Afec· tades de Càncer de Mama ens l’ex· pliquen estudiants de periodisme.

·3·

Viajes responsables

Maneres de conèixer món

blog.viajesresponsables.com Aquesta agència alternativa orga· nitza viatges per a tots els gustos, des d’un punt de vista respectu· ós i solidari amb les persones i el medi ambient.

L’amic ninotaire

KOOPA (ALBERT GONZÀLEZ) “ESTUDIANT D’ENGENIERIA INFORMÀTICA DE DIA, DIBUIXANT DE NIT” htzcomic.com

D

ues noies caminant per l’avinguda Diagonal de Barcelona topen entre elles sense adonar-se’n. Les seves trajectòries feia estona que coincidien i ni tan sols van apartar-se per evitar el xoc. Estaven completament absortes amb el cap cot pendents del seu telèfon mòbil. Després de la topada, les dues noies van aixecar el cap i es van demanar disculpes mútuament per, acte seguit, continuar el camí –separades és clar– i abaixar el cap un altre cop a l’smartphone. No en van aprendre res i malauradament no són les úniques. El fet de no prestar atenció al que ens envolta i quedar-se embadalit amb el telèfon és un exercici que s’ha posat molt de moda entre els joves –i no tan joves– modernets i cosmopolites. Aquests són absolutament esclaus de l’aparell, addictes a escriure qualsevol cosa al Whatsapp o a consultar, segon a segon, què hi ha de nou a la timeline de Twitter. Aquesta pràctica no només és perillosa per a la persona que hi està enganxada i pot accidentar-se; també arriba a ser molesta per als altres ciutadans, que veuen com aquests individus els entorpeixen el pas sense tenir en compte que potser tenen pressa. La situació és preocupant; tant és així que a l’estat de Nevada dels EUA, s’ha presentat un projecte de llei que preveu multar amb 250 dòlars tots els que escriguin amb l’smartphone pel carrer. És una mesura si més no polèmica, però que evidencia que la perillositat en la via pública dels addictes als mòbils no és una simple anècdota. Ara bé, el que potser s’hauria de fer en lloc de regular és educar. Com l’àvia que, en veure que la seva néta adolescent va estar a punt de ser atropellada per una bicicleta per la seva distracció amb l’aparell, li va donar una bona cleca cridant ‘Aixeca el cap d’una vegada, nena!’. ···

Qui som? El suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de Periodisme. Aques-

ta assignatura té lloc en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (UPF.Ràdio), televisió (BTV) i Internet (vilaweb.cat/cetrencada). ··· EDICIÓ Carmen Buades ··· DIRECCIÓ D’ART Mònica Angla ··· FOTOGRAFIA Clara Barbal i Alba Crespo ··· REDACCIÓ Lydia Abellan, Amalia Alonso, Guillermo Alonso, Andrea Araquistain, Néstor Arrabal, Lluís Bages, Montse Bizarro, Oscar Blanco, Inés Calomarde, Pol Castellví, Marina Castillo, Marta Curull i Enric de Dalmau ··· PROJECTE EDITORIAL I DISSENY Salvador Alsius, Teresa Domingo i Olga Lamas ··· SUPORT DOCENT A PREMSA David Caminada i Víctor Gil ··· COORDINACIÓ EDITORIAL Irene da Rocha, Albert Elduque, Ariadna Fernández, Marta Narberhaus i Xavier Ramon ··· COORDINACIÓ DE LA REDACCIÓ Carles Singla i Francesc Salgado ··· CORRECCIÓ Gabinet Lingüístic··· CETRENCADA RÀDIO Josep Maria Palau ··· CETRENCADA TV Vicenç Sanclemente ··· CETRENCADA INTERNET Eva Domínguez i Cristina Ribas ··· FACEBOOK facebook.com/UPFcetrencada ··· TWITTER @cetrencadaUPF ··· E-MAIL cetrencada.upf@gmail.com

(*) 080 Barcelona: una plataforma que pretén donar visibilitat als dissenyadors independents i potenciar la creativitat i la innovació en el món de la moda


DIJOUS 24 D’OCTUBRE DEL 2013

Traient l’antifaç.3

cetrencada @cetrencadaUPF

ALEJANDRO FERNÁNDEZ TATUADOR PROFESSIONAL

«Un dibuix té molta més força que una paraula» ANDREA ARAQUISTAIN INÉS CALOMARDE

Començar en el món del tatuatge va ser una cosa que es va creuar en la vida d’Alejandro Fernández (Buenos Aires, 1976). Viatger, dibuixant i tatuador autodidacte des de 1996. De Buenos Aires a Barcelona, passant per Holanda, Madrid, Salamanca i Benidorm, s’ha obert camí en l’art de tatuar.

··· Com es forma un tatuador? ··· Avui pots trobar una escola o

algun lloc on t’expliquin i t’ensenyin una mica de tatuatge, però no hi ha una titulació pròpia de tatuador. Hi ha gent que no té estudis, ni tan sols de dibuix, però que se li dóna bé i s’hi dedica. Fins i tot conec gent que ha anat aprenent a dibuixar a mesura que ha anat tatuant.

···

Quines característiques creus que ha de tenir un tatuador?

··· Doncs mira, jo ara tinc una no-

ia que està començant i el que demano és compromís, que es comprometin amb el tatuatge i que dibuixin. Jo, en general, si em ve una persona i em diu que no dibuixa, no l’agafaria. Perquè el que jo li ensenyaré sobre tatuatge és la tècnica; si ha d’aprendre sobre dibuix, ho ha de fer en un altre lloc. Tot i que no tot és dibuixar bé. També s’ha de saber tractar amb les persones i tenir paciència. Això és bàsic.

Creativitat. A més de tatuar, Alejandro Fernández dibuixa al seu estudi de la botiga Daruma a la ciutat de Gavà. J. BOLANCEL

nent tu. Tot i que el que és difícil no és tant el fet d’arribar a tatuar, sinó trobar un lloc, una tenda on poder fer-ho.

···

Tens algun tipus de referent?

··· No tinc un referent clar, però sí que he anat agafant coses de diferents professionals. Per exemple, Philip Leu, un tatuador suís que tota la seva família es dedica al ta-

··· Paciència... Per què? “No tot és dibuixar ··· Perquè molta gent pensa que bé. També s’ha el tatuador només fa el tatuatge, però hi ha molt més al darrere. S’ha de tenir paciència i connectar amb la gent, fer un estudi de la persona. I sobretot dedicació. Cada tatuatge s’ha d’estudiar, cada persona és diferent.

··· I és difícil fer-se un lloc en aquest món?

··· Sí, és complex. És un món tan-

cat on costa entrar. Com al cap i a la fi, en línies generals, ets un autodidacte, tot ho has d’anar apre-

de saber tractar amb les persones i tenir paciència”

tuatge. O també un francès, Tintin, que treballa molt amb l’estil japonès, i Paul Booht, que és un altre tatuador, molt sinistre i obscur. I en el territori nacional, tenim Robert Hernández*.

··· Has vist algun tipus d’evolució al llarg de la teva carrera?

··· Sí, hi ha una evolució. Abans,

nosaltres havíem d’armar les agulles de les màquines, les enganxàvem amb loctite perquè es quedessin quietes i fixes. Ara les compres i te les venen com si fos una xeringa, amb la seva data, tota esterilitzada. Avui dia, quan la gent comença, té molta més informació que abans; per tant encara és molt més fàcil aconseguir materials, la qual cosa ajuda a obtenir un millor resultat.

··· I en els dibuixos, has vist algun canvi?

··· Sí, al principi el que més es ta-

tuava la gent eren les imatges dels Tazmania, el Piolin, roses... Ara la gent s’escriu moltes lletres, frases, coses així.

···

Per què creus que la gent es tatua?

··· Crec que la gent necessita que

el tatuatge tingui un significat explícit, per això s’escriuen una frase, perquè es veu clarament el que

diu. Jo crec que se li ha de donar moltes voltes, buscar un significat. Un dibuix té molta més força que una frase.

··· Quin és el tatuatge més es-

m’impactés especialment. En canvi, sí que m’ha tocat tatuar algunes zones del cos que m’han donat una mica de respecte, com la planta del peu o l’aixella.

trambòtic que t’han demanat?

···

de temps, no en recordo cap que

··· Sí, ha canviat molt. Quan jo

··· La veritat és que després de tant

Paraules clau DIFERENTS ESTILS, DIFERENTS CULTURES ··· Polinesi o maorí: simbolitza des de la història de la família fins a la classe social o creences espirituals. ··· Japonès: generalment són peixos, dracs orientals, budes i samurais amb base de color negre. ··· Old school: es popularitzen en època de guerra, per això eren de temàtica patriòtica.

Ha canviat la visió social d’una persona tatuada?

vaig arribar, molts dels que portaven tatuatges era perquè havien estat a la presó. Era una cosa que feia respecte. Ara la gent ho té súper acceptat. El ventall de persones que es tatua s’ha obert molt; abans gairebé tots eren joves i ho feien per bogeria. Avui fins i tot tatuo gent de 60 anys!

··· Hi ha algun tipus de simbolisme en el tatuatge?

··· Sí, però actualment, la gent es

tatua bàsicament per estètica. En canvi, a les antigues tribus maoris, tatuar-se la meitat dreta del cos simbolitzava la figura materna. A més, hi ha símbols com la tortuga, que representa l’eternitat, o la salamandra, que expressa la fertilitat. ···

(*) Robert Hernández: tatuador polonès espanyolitzat amb un estil particular. En els dibuixos dels seus tatuatges remarca la sang, l’horror i el dramatisme.


4. Plaça central

cetrencada @cetrencadaUPF

Els entrebancs dels escriptors novells

Paraules invisibles NÉSTOR ARRABAL LLUÍS BAGES

“El meu somni sempre ha estat publicar un llibre”, assegura Laia Terrón, directora del Laboratori de Lletres. Com ella, moltes persones es marquen com a fita vital escriure una obra i desitgen veure-la als aparadors de les llibreries. El món editorial, però, és salvatge i en moltes ocasions ni tan sols el talent serveix per obrir-se camí. Sovint es diu que abans de morir cal fer tres coses: tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. Els dos primers actes semblen relativament senzills, però el tercer no està a l’abast de tothom, encara que les grans editorials puguin rebre més de cent manuscrits setmanals. Però si escriure ja és complicat, publicar ho és encara més, sobretot en aquests temps de crisi en els quals les editorials aposten per autors coneguts que ja tenen una reputació. En conseqüència, els autors novells, ja de per si amb poques oportunitats, veuen com aquestes es redueixen encara més. “Volia crear un espai on els escriptors s’hi trobessin a gust, compartissin les seves idees i així fer més fàcil la seva tasca”, afirma Laia Terrón, que va crear fa tres anys una escola d’escriptura a Barcelona, sota el nom de Laboratori de Lletres. Graduada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i professora de matemàtiques, no estava satisfeta amb la seva vida i va prendre’s un any sabàtic per iniciar el projecte de creació de l’escola, molt més relacionat amb el que volia ser des de petita: escriptora. A locals com el dirigit per la Laia és on molts escriptors diuen que es genera un caldo de cultiu. L’escriptura és una activitat individual, però a l’hora de publicar passa a ser col·lectiva; d’aquí

la importància d’aquests espais, que contribueixen al fet que els autors novells intercanviïn impressions sobre els diferents textos i coneguin personalitats del món editorial. En aquest sentit, el Laboratori de Lletres també ajuda aquells escriptors que vulguin publicar les seves creacions, tal com explica la Laia: “Fem un informe que analitza el valor literari i comercial dels textos i que és enviat a les editorials més adients”. D’aquesta manera, es facilita la tasca de les editorials, que no han de llegir el manuscrit sencer, sinó que amb l’informe ja poden saber si el llibre els interessa o no. És una mica la feina que realitzen els agents literaris. La Lola Gulias, que porta més de 15 anys en el sector i acaba de fundar la seva pròpia agència, comenta que actualment aquestes estan desbordades ja que reben uns quatre manuscrits diaris. “La nostra feina és la de detectar el talent amagat d’algú, fer com de fada padrina”, assegura satisfeta per haver descobert, entre d’altres, a María Dueñas*. La Lola, però, reconeix que per a un escriptor desconegut és molt complicat passar tots els filtres i atreure l’atenció de les editorials. “Per arribar a publicar s’ha de tenir molta sort: no tot ve donat pel potencial de l’obra, el factor humà també hi juga un paper molt important, de vegades depenent de l’estat d’ànim de l’agent o l’editor, el text aconsegueix agradar o no; al final és una cosa molt subjectiva”.

Els premis, la via tradicional

Amb l’auge de les noves tecnologies, molts autors novells aposten per donar-se a conèixer a través de les xarxes socials. El problema d’aquestes plataformes rau en el fet que el públic és poc fidel i cal captar l’atenció del lector en poc temps. Però com fer-ho si els textos són llargs? És per aquest motiu

“Volia crear un espai on els escriptors s’hi trobessin a gust” LAIA TERRÓN

“És en les petites editorials on les noves veus tenen més cabuda” ALBERT FORNS

“Malgrat el premi, no sé si a partir d’ara em serà més fàcil publicar” GLÒRIA COLL

“No tot serveix per ser publicat; abans cal revisar i corregir a consciència” CRISTIAN SERRANO

El paper de les agències ··· Les agències literàries

funcionen d’intermediari entre l’autor i les editorials. Els agents s’ocupen de defensar els drets de l’escriptor, de buscar l’editor amb el qual encaixa més el manuscrit, de fer contractes... També avalen l’obra i acompanyen els escriptors durant el procés de realització fent suggeriments per millorar l’estil o les trames. Només obtenen benefici econòmic en el cas que el llibre s’arribi a publicar en una editorial.

que molts dels escriptors que volen iniciar-se en el món editorial opten per presentar-se a concursos que els assegurin la publicació de la seva obra en cas de sortir guanyadors. La Glòria Coll n’és un bon exemple. El passat mes de juny va ser la guanyadora de la 49a edició del Premi Amadeu Oller de poesia, un concurs adreçat a poetes inèdits menors de 30 anys. El fet d’aconseguir el guardó li va permetre editar el llibre amb el que va guanyar: Oda als objectes, una obra que destaca per la importància que es dóna a la vida quotidiana dels aparells de la llar. “Publicar a través d’un premi allibera una mica la pressió d’haver de trucar a la porta de les editorials, alhora que avala la teva obra”, declara la Glòria. Tot i això, la feina de l’escriptor mai no acaba i ha de continuar fent-se veure, més encara si tot just acaba de començar. És per això que la Glòria segueix tocant de peus a terra: “No sé si a partir d’ara em serà més fàcil publicar; és cert que ja hi ha un llibre amb el meu nom però mai no saps què pot ser publicable i què no”.

Oportunitats per a joves

No tots els premis, però, són adequats perquè noves plomes presentin els seus treballs. Deixant de banda les sempre existents especulacions de tongo, molts concursos compten amb la participació d’autors de renom, que acaben passant per sobre dels escriptors novells. “Jo sóc l’etern perdedor dels premis de poesia, m’he presentat a una vintena en els últims cinc anys i sempre ha acabat guanyant algú que ja tenia carrera”, comenta entre rialles l’Albert Forns, darrer guanyador del Premi Documenta, organitzat per una llibreria barcelonina i adreçat exclusivament a menors de 35 anys. Gràcies a aquest premi, va

poder publicar l’obra Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) a l’editorial Empúries. En el text, l’autor reflexiona sobre alguns aspectes de l’art contemporani barrejant ficció, periodisme i assaig. Tot i l’experiència d’haver publicat en una gran companyia, l’Albert es declara seguidor de les petites marques que han començat a aparèixer en el panorama editorial català: “Les noves veus tenen cabuda en aquests negocis, molt més atents amb ells que no pas les grans indústries editorials, i sovint ofereixen productes de major qualitat”.

Les petites editorials

No tot, però, són avantatges pel que fa a les petites editorials. Hi ha ocasions en què la manca de pressupost d’aquestes genera molts maldecaps als autors. Aquest és el cas del Cristian Serrano, un jove autor de Terrassa que va decidir editar la seva novel·la No me olvides, de temàtica romàntica, amb una editorial que només publica obres d’autors novells. L’experiència no va ser gaire positiva: “Van fer una tirada de llibres molt petita i la publicitat i venda va córrer al meu càrrec; va ser gairebé com una autoedició gratuïta”, lamenta el Cristian. Precisament l’autoedició és un fenomen que sembla estar en auge, tot i les reticències de molts escriptors, que com el Cristian no confien que sigui una opció professional: “No tot serveix per ser publicat; abans cal revisar i corregir el text a consciència i amb l’autoedició això sovint no succeeix”. Tot i que el procés d’edició no és fàcil, les vies per arribar a veure publicada una novel·la són múltiples: assessorament a escoles d’escriptura, premis literaris, xarxes socials, noves editorials i, fins i tot, l’autoedició. Ara bé, aquests instruments cal unir-los amb un factor indispensable: el talent. ···

(*) María Dueñas: escriptora de Puertollano (Ciudad Real) que va debutar amb la novel·la El temps entre costures, convertida en un bestseller traduït a més de vint idiomes.


Plaça central.5

FOTOS: ANNA MUÑOZ I CLARA BARBAL

DIJOUS 24 D’OCTUBRE DEL 2013

La veu experta Neus Arqués ANALISTA DIGITAL I ESCRIPTORA

“AUTOEDITAR-SE ÉS UNA ESTRATÈGIA PER DONAR-SE A CONÈIXER” Neus Arqués (Barcelona, 1963) ha publicat diverses novel·les i manuals de noficció, un d’ells dedicat al màrqueting literari. ··· Què va fer quan va acabar d’escriure la seva primera novel·la? ··· Vaig enviar el manuscrit a tothom, i això és un gran error. Una editorial em va respondre dient que era massa comercial, així que vaig decidir autoeditar-ho jo en paper. ··· Com va ser el seu pas per l’autoedició? ··· Va ser un procés molt interessant per veure com evoluciona un manuscrit: se n’ha de garantir la qualitat, maquetar-lo, buscar-li una coberta... Es tracta de fer tu d’editorial.

ALBERT FORNS 31 anys, Granollers Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

LAIA TERRÓN 29 anys, L’Escala Economia a la Universitat Pompeu Fabra

GLÒRIA COLL 24 anys, Riudoms Estudis superiors de violoncel a Utrecht (Holanda)

CRISTIAN SERRANO 25 anys, Terrassa Filologia eslava a la Universitat de Barcelona

Seguretats: “Crec que el principal és estar molt convençut del teu manuscrit. Hi ha persones que quan els comentes qualsevol aspecte del text se’ls ensorra tota la història. Si tu no estàs segur del valor del teu llibre, no ho estarà ningú.”

Nuclis: “Els meus pares em deien que estava boja perquè volia dedicar-me a l’escriptura. Moltes vegades, els escriptors senten que el seu nucli familiar o afectiu no els comprèn. Vaig decidir crear l’escola per solucionar-ho i trobar un nucli comú.”

Inicis: “Vaig començar a escriure de ben petita, però era més aviat una activitat íntima fins que vaig decidir presentar-me als concursos literaris de l’institut amb algun relat curt, i, paral· lelament penjava escrits en un portal literari.”

Reptes: “A l’institut havia de fer redaccions de català i llegir-les en veu alta davant tota la classe. Se’m donava bastant malament, i vaig començar a practicar diàriament per millorar. Així va ser com em vaig adonar que m’agradava escriure.”

Arribar a les llibreries, l’últim obstacle ··· El procés editorial no acaba

amb la simple publicació del llibre. Cal vendre’l. I això segueix sent tasca de les llibreries, ja que segons les últimes dades del Gremi de Llibreters de Catalunya, el 97% dels llibres venuts al territori són en paper i només un 3% s’adquireixen en format digital. És per això que les llibreries constitueixen un element de gran importància en l’èxit dels llibres d’autors novells. Normalment, però, aposten per escriptors consagrats, les

obres dels quals són vendes segures. En el cas d’acceptar llibres desconeguts normalment els tenen força amagats, darrere de les desenes d’exemplars de les últimes novel·les més venudes.

Noves oportunitats

Tot i això, també hi ha botigues que donen facilitats als autors novells, com la recentment inaugurada llibreria Espai Literari, situada al número 45 del carrer Ramón y Cajal del barri barceloní de Gràcia. La

seva creació ha estat fruit, precisament, d’una experiència de publicació de dos autors desconeguts: els periodistes Aureli Vázquez i Imma Santos. Ambdós van escriure La Barcelona invisible, un llibre que tracta sobre les zones menys conegudes de la capital. Desconeguts són també els llibres que es venen a Espai Literari: “Volem que els autors que estan començant i les petites editorials trobin aquí el protagonisme que no tenen a la majoria de lli-

breries; per això no acceptem supervendes”, subratlla l’Aureli. L’establiment té previst a la llarga fer també la tasca d’editorial en casos molt concrets, tenint un contacte directe amb l’escriptor. Espai Literari segueix el camí traçat per altres locals com la barcelonina La Impossible (al carrer Provença, 232), que tenen especial cura per la literatura en català i que intenten eliminar les darreres barreres del procés de comercialització. ···

··· En quina situació es va trobar quan estava editat? ··· Havia de repartir les novel·les entre les llibreries. I també vaig crear un blog per promocionar-lo. La promoció per mi és intentar arribar als teus lectors, que no són tots. S’ha de tenir clar sobretot a qui s’adreça el llibre. ··· Creu que la proliferació de l’autoedició digital ajuda els escriptors novells? ··· En certa manera sí. Cada cop més les editorials importants busquen a Internet quins són els textos més llegits. Autoeditar-se és una estratègia per donar-se a conèixer. El lector disposa de moltes distraccions, i això a la llarga farà canviar la manera com escrivim per ser més atractius. ··· Què recomanaria a algú que volgués publicar? ··· Hi ha el mite de la gent que vol que els descobreixin, però has de fer alguna cosa, ja sigui autoeditar-te, presentar-te a un premi... Ara, el punt a favor més important és el fet de crear una plataforma. Les editorials es fixen molt si l’autor té un blog o algun lloc on es faci visible. Si no hi ha plataforma no hi ha visibilitat, i si no hi ha visibilitat, no hi ha venda. ···


6. Traços

cetrencada @cetrencadaUPF

DIJOUS 24 D’OCTUBRE DEL 2013

TALLERS DE ROBÒTICA PER A NENS SUPERDOTATS

ELS NOUS ENCANTS

LYDIA ABELLÁN MÒNICA ANGLA MONTSE BIZARRO

ALBA CRESPO ENRIC DE DALMAU

Michelle i Nicola: dos petits genis a les aules

Entre empentes, mirades, olors i fotografies, els encantats busquen petits tresors sota l’atenta mirada d’un gran ull trencat. Els temps canvien.

Els mètodes educatius tradicionals es queden curts quan parlem de superdotats. Aquests nens necessiten espais adequats per desenvolupar-se plenament.

En Michelle i en Nicola són superdotats. El dia 5 d’octubre van assistir a la seva primera classe al Centre Kepler, especialitzat en nens amb altes capacitats i interessos diversos. Toca taller de robòtica. En Jordi Borràs, especialitzat en física de partícules i cosmologia, els explica quines són les bases de l’activitat: cadascun d’ells crearà un robot i haurà de programar-lo perquè segueixi una trajectòria. En Joel, en Guillem i en Jaume es posen de seguida a treballar. Tots tenen entre 10 i 11 anys. En Jaume està molt concentrat, i fins i tot demana silenci. En Joel assegura que li agraden les coses difícils, ràpidament ha muntat quatre pisos d’un edifici. En Guillem és el més reservat; no contesta les preguntes i observa molt detingudament els plànols que té damunt la taula. A vegades en Jordi intenta iniciar una conversa: “Sabeu que ahir va ploure?”. En Guillem s’avança als companys: “Sí, van caure 35 litres per metre qua-

Centre Kepler. Els nens fent els exercicis del taller de robòtica. MONTSE BIZARRO

drat”. El professor no aconsegueix sorprendre’ls amb cap pregunta.

No estan sols

La Maria Beltran, psicòloga del centre, ens explica la importància d’espais com el Centre Kepler: “Moltes famílies no saben on acudir quan reben el diagnòstic. Aquí els nens poden ampliar coneixements. Fins i tot xoquen en alguns moments, perquè tenen poca tolerància al fracàs i es troben amb nens que tenen més capacitat”.

Xifres El 5% de la població de Catalunya és superdotada El 70% de superdotats tenen un baix rendiment als seus centres escolars El 90% de nens i nenes amb altes capacitats no reben el tractament pertinent

AL ‘ROLLER DERBY’ CONVIUEN LA RUDESA FÍSICA I EL RESPECTE

Les Maiden Grrders escoceses s’imposen a les Ingles de Acero GUILLERMO ALONSO MARINA CASTILLO

Pocs són els barcelonins que intueixen el que succeeix als afores de la seva ciutat els dissabtes a la tarda, com pocs són els que coneixen el Roller Derby. Aquest curiós esport, practicat majoritàriament per dones i estretament lligat a la cultura punk i feminista, enfrontava el passat 5 d’octubre a Barcelona l’equip local, Ingles de Acero*, contra les Maiden Grrders de Glasgow.

L’ambient de sempre sota l’ombra dels miralls

L’expectació que genera a la tranquil·la Trinitat Vella un partit de Roller Derby comença a notar-se als carrers que envolten el Centre Esportiu Municipal. En un bar modest, les aficions de tots dos equips comparteixen més d’una cervesa entre càntics, el so d’un bombo i la mirada atònita dels que presencien aquest espectacle per primera vegada. Un cop al pavelló, es percep el bon ambient que rodeja aquest esport: durant l’escalfament sona música rock i les veteranes afeccionades expli-

Una jugadora barcelonina supera un bloqueig. SEBASTIÀ PAGAROLAS

Els pares d’en Michelle i en Nicola sempre havien pensat que els seus fills eren “excepcionals”. En Nicola va dir la seva primera paraula amb set mesos, i quan tenia un any i mig ja parlava castellà i italià. Li agradaven molt els documentals i s’interessava per l’astronomia. Als dos anys “només parlava de planetes”, assegura Ana Andreu, la mare dels petits. En Michelle era més creatiu: preferia escriure històries i viure “a mons imaginaris”. ···

quen les regles del joc als seguidors més nous. El partit el van dominar les Maiden Grrders des del començament, fent ús de la seva experiència. El respecte entre les participants va ser present durant tot l’esdeveniment i encara més quan una d’elles va semblar lesionar-se després de patir una forta caiguda. Totes les jugadores es van agenollar per tal d’envoltar-la, evitant la seva exposició davant el públic i els fotògrafs. Afortunadament només va quedar en un ensurt. i el partit va acabar sense contratemps, tot i que amb un resultat força desigual, 129-215 a favor de les escoceses Maiden Grrders. No obstant això, durant la celebració final al pavelló i després a la festa post-partit, semblava que totes les jugadores haguessin guanyat. ···

Un dissabte al matí a la fira de Bellcaire, coneguda com “Els Encants Vells”, amunt i avall, es passa sense rumb, fregant espatlles pels estrets corredors, sense immutar-se, regirant els taulells (taules o piles a terra) de productes dispars. Col·locats amb el que s’intueix que a primera hora era un ordre concret, amb el pas dels minuts i de les mans que s’han perdut analitzant l’utilitat de cada un abans de retornar-lo a un lloc que no li pertoca, han esdevingut una acumulació curiosa. És un espectacle que es repeteix des de fa 83 anys.

Les noves Glòries

Canvis. Un recinte futurista de coberta metàl·lica enlluernadora distribuït en dos nivells de passadissos engrisats. Malgrat la polèmica, els Encants s’han desplaçat uns metres enllà de la seva localització original, tot i que continuen a la mateixa plaça de les Glòries. Mor un espai històric, on es creava un microclima que et traslladava lluny de la ciutat. En certa mesura, aquest ambient es conserva gràcies als venedors, que regategen i somriuen a la vegada. Els clients són els mateixos, ara barrejats amb els turistes i la modernitat. De cara endins, tot igual. Els mateixos botiguers i botigueres es mostren indiferents al canvi. “Mentre no ens afecti les vendes...”, ben poc importa l’arquitecte. No obstant això, el xoc visual és fort. Ho demostren les onades de flaixos dels curiosos esberlant-se contra el sostre. Alguns es queixen que les antiguitats brillen menys. Poc es pot fer contra els miralls gegants que tapen el sol. Deixant enrere la tradició de la runa sota l’incandescent, l’edifici se suma al 22@, el barri de Barcelona aparador d’arquitectura, com una peça de trencaclosques. Incomprensible per a alguns, ja és l’únic que coneixaran les noves generacions. ···

(*) Ingles de Acero: Selecció de la lliga Barcelona Roller Derby, formada pels equips Trini Warriors i Beach City Rollers, per jugar contra equips estrangers.


DIJOUS 24 D’OCTUBRE DEL 2013

Traços.7

cetrencada @cetrencadaUPF

Treball de camp

Quatre anys canvien la manera de veure el món Estudiants que comencen i que acaben la carrera universitària confronten punts de vista sobre la vida a les aules i el seu futur professional ··· AMALIA ALONSO I MARTA CURULL ·��·

Núria i Lídia 4t. i 1r. de Comunicació

Mireia i Enric 4t. i 1r. de Genètica

Marc i Guillem 1r. i 4t. d’ADE

Laura i Alexander 4t. i 1r. de Dret

UNIVERSITAT RAMON LLULL

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT POMPEU FABRA

P

ersones diferents, però unides per un punt en comú: la universitat. Dues visions completament diferents del mateix món. Estudiants que comparteixen la carrera, els professors, els interessos i el mateix espai. Aconsellar, aprendre, enfrontar-se al futur i fer memòria. El testimoni del debutant i la trajectòria del veterà. Vuit històries amb què identificar-se, o és que no recordes el teu primer mes a la universitat? T’has oblidat ja de la por de no saber si havies escollit bé?

Descobrir què t’agrada

“Agafo el curs amb moltes ganes, el treball de fi de grau és el cúmul de tot el que has fet”, afirma amb un somriure la Núria Romero, de 22 anys, que s’ha especialitzat en Periodisme. A la seva universitat els dos primers cursos són comuns entre totes les carreres de comunicació. “Jo tenia molta por, tot és nou. Abans estudiava al costat de casa, ara cada dia he d’agafar un bus, un tren i un metro per arribar”, comenta la Lídia Camacho, de 17 anys, que cada matí ve des de Pallejà fins a Barcelona. Tot i els nervis està il·lusionada: “El que vull és tocar càmeres i programes”. “T’adonaràs que no és tan pràctic, fins a tercer no tocaràs res del que t’agrada” contesta la Núria. “Doncs m’agradaria anar directament a tercer!”. I totes dues riuen. Coincideixen que en comunicació has de marxar fora. “Si no et mous no faràs res”, diu la Lídia quan descobreix que els plans de la Núria són marxar d’Erasmus i potser quedar-se a Itàlia. Quan la Lídia li pregunta per les pràctiques, la Núria conclou, “desco-

brir que el que he escollit és realment el que m’agrada, és el millor que m’ha passat en aquests anys”.

Una nova etapa

“Tothom diu que és la millor època de la vida”, diu l’Enric Bertran, de 18 anys, gairebé només començar. “T’ho passaràs bé, però estudiaràs molt”, contesta la Mireia Seguí de 21. Són de Tarragona, ell fa un mes que ha començat Genètica i ella, aquest últim curs comença les pràctiques. L’Autònoma de Barcelona és l’única de l’Estat que ofereix aquesta especialitat. “Tothom és molt obert i és fàcil fer amics”, comenta l’Enric en parlar de l’ambient a les classes. Estan d’acord fins que surt el tema de les seves rutines. “Estic anant a totes les classes i m’aixeco aviat per aprofitar el dia”, explica. Des de l’experiència, la Mireia li recomana: “Aquí tens tu el poder de decisió i has de saber gestionar-te el temps”. Ella explica que quan va arribar a primer va ser com llançar-se a la piscina, no tenia expectatives perquè eren només la segona promoció de Genètica. Ara assegura que per a ella és una situació molt semblant a la de l’Enric: “Tinc vertigen, jo també començaré una nova etapa”.

Projectes de futur

“Es troba a faltar la teoria i els casos pràctics”. Els dos riuen i comenten que no esperaven que la seva carrera tingués tants números. El Marc Carmona, de 23 anys, comença Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Barcelona i el Guillem García, de 21, està a punt de tancar aquesta etapa. Ambdós són de Barcelona però van arribar a aquesta universitat per camins

molt diferents. “Gairebé entro a INEF, però aquesta era la segona opció”, comenta el Guillem. El cas del Marc és diferent: “Ja sabia a què m’enfrontava perquè vaig fer un grau superior de finances”. Una vegada començat el curs, tots dos tenen ganes de deixar enrere el campus. “Tenia ganes de començar perquè això ja s’acaba”, explica el Guillem. “Jo no en tenia, però m’interessa conèixer què necessito per crear un negoci propi. És el que de veritat em motiva”, confessa el Marc. El Guillem diu que “durant el primer curs a classe hi vas poc, així la gent que es queda és la que de debò hi està interessada”.

Molt més que conceptes acadèmics

“Primer és un any per conèixer-te, cada persona té un talent”, explica l’Alexander Salvador, de 20 anys, i estudiant de quart de Dret a la UPF. Això fa somriure la Laura Villanova, de 18 anys, que ha vingut a Barcelona des de Reus per seguir els seus passos. “En canvi, quart és un curs per arreglar el que no has fet bé fins ara i començar a pensar què vols fer”, conclou. “De moment no és difícil”, comenta la Laura i ell li confirma: “És una carrera on el més important és posar-hi hores”. Llavors la Laura confessa, “ja tinc molta feina, però encara no porto la vida estricta d’estudiant. Només porto tres dijous aquí i he sortit els tres de festa”. L’Alexander hi està d’acord. “La gràcia de la universitat és ser al bar, tota la gent brillant d’altres àmbits es troba al mateix lloc i és el moment de conèixer-los per poder crear sinergies* en el futur”. Ella veu la universitat com una nova etapa on “agafar el futur amb ganes, adquirir una nova manera de parlar i de fer, nous hàbits i madurar”. ···

(*) Sinergies: D’aquí deu anys, les persones amb qui ara compartim el campus seran professionals d’altres especialitats amb quals podem muntar projectes junts.


cetrencada

cetrencada @cetrencadaUPF

DIJOUS 24 D’OCTUBRE DEL 2013

En confiança

Adreça’t

«Avui, o et llances amb pocs diners o no hi ha pel·lícula» SERAPI SOLER Director de cinema

GIRONA

Concert d‘Els Catarres

Enmig de les Fires de Sant Narcís, l’escenari de la Copa acollirà diversos conjunts musicals dels Països Catalans. Recomanem especialment l’actuació d’Els Catarres, un grup amb ritmes molt frescos i enganxosos que de ben segur farà ballar a tot el públic. Aquella nit també comptarà amb la música de Xeic! i Acció. QUAN EL 28 D’OCTUBRE A LES 23.00H ON ESCENARI DE LA COPA PREU ACCÉS GRATUÏT.

BARCELONA

Bicibarris

La cooperativa Biciclot organitza per tretzena tardor consecutiva recorreguts guiats en bicicleta per conèixer els barris de Barcelona. Aquest any es recorda la figura de Josep Maria Huertas Claveria (1939-2007), periodista que va contribuir a explicar la realitat de la societat barcelonina marginal i amagada.. QUAN 27 OCT., 10 I 24 NOV. ON PASSEIG SALVAT PAPASSEIT PREU GRATUÏT, LLOGUER OPCIONAL (10€).

TARRAGONA

Comentari, El quadern gris

Serapi Soler, a la plaça de la Virreina de Gràcia. CLARA BARBAL

CLARA BARBAL CARMEN BUADES

Serapi Soler (Barcelona, 1992) va entrar al món de l’audiovisual per col·locar la sitcom* que havia realitzat com a treball de recerca de Batxillerat. “Era massa jove. A TV3 li interessava, però potser no es fiaven de la meva edat”. Ara estudia a l’ESCAC i acaba de rodar Losers; “en castellà seria un desastre: ¡Perdedores!”, una road movie amb tres pringats, un festival de música, sexe, comèdia i un canvi de vida. El rodatge va començar entre amics, “amb el que teníem per casa”. Per casualitat coneixen un productor de cinema i Canónigo Films passa a ser l’oxigen del projecte: “Vam poder acabar la pel·li, vam poder menjar... El càtering dels amics era una merda”. A Losers apareixen Berto Romero i l’Homo APM com a actors secundaris i la postproducció corre a càr-

rec d’Alberto del Toro, realitzador d’Spanish Movie. los “Tots som una mica losers, Uno de . s i l o jo bastant”. Assegura que totl nuestr una pe hom s’identifica amb el perdeMartin dor de la història. “Aquí et pots e ctor e r i d n Scorses u passar anys intentant-ho i que no surti. Avui les pel·lícules o es Robert r fan amb pocs diners i t’hi llano de Niro un act ces o no hi ha pel·li”. Coneix els orge Estats Units i els veu com una e Ge stanza g t a n o s Con sortida perquè la gent és “més un per oberta amb els nous talents” i perquè “aquí et trobes amb un tio de Ventdelplà, agobiat, tapat amb la gorra i, allà dir-li ‘què passa?’ al Jack Nicholson no és problema”. LA CAFETERA Addicte al setè art des dels 12 Res com tenir un centre anys, renega del cinema d’autor: d’operacions en forma “No m’obsessiona tenir un segell, de cafeteria - bar al costat de el cinema el faig per al públic, no casa. A La Cafetera, el Serapi s’hi per a mi”. asseu per parlar de rodatges, Una persona en qui confia ce- i també per trobar-se amb els gament és l’Oriol, co-director i co- amics del barri. En aquest local guionista de Losers. No només es s’hi mesclen nadius i turistes. complementen bé, sinó que es di- Cerveses i tapes és el que més verteixen. “Sembla mentida que circula. algú hagi invertit perquè fem ai- ON PL. DE LA VIRREINA, 2 xò. La comèdia és l’hòstia”.··· QUAN DE DILLUNS A DIUMENGE

FESTIVAL DE MÀLAGA

És amant de la comèdia. El festival de cinema espanyol de Màlaga és, per a Serapi, el que dóna més oportunitats a aquest gènere i també serà l’espai on intentaran presentar Losers el proper mes de març. “La gent creu que fer comèdia és molt fàcil però, mai no veus que una comèdia guanyi premis”.

L’obra mestra de Josep Pla és avui dia una de les lectures imprescindibles de la literatura catalana. A la biblioteca pública de Tarragona s’organitza una sessió per parlar de la novel·la i el seu autor. QUAN DIMECRES 30 D’OCTUBRE A LES 18.00H ON BIBLIOTECA PÚBLICA DE TARRAGONA PREU GRATUÏT

LLEIDA

La fira de la temporada

El món boletaire i els seus acòlits tenen cita a l’11a edició del Boletus, la Fira del Bolet d’Isona i la Conca Dellà (Pallars Jussà). Collidors de bolets poden participar al concurs de la cistella més plena, i amants de la gastronomia poden degustar plats del país a la plaça. QUAN DIUMENGE 27 D’OCTUBRE ON PLAÇA MAJOR D’ISONA PREU GRATUÏT

WEB festivaldemalaga.com QUAN MARÇ del 2014

CINEMA VERDI

Escull el Cinema Verdi perquè és al barri de Gràcia, el seu, i perquè és una sala on ha anat tota la vida. No l’escull perquè se senti estretament identificat com a director i consumidor de cinema amb les pel·lícules que s’hi fan. Al Verdi, els films es passen en versió original. ON C/ VERDI, 26 QUAN TOTS ELS DIES

Aquesta publicació és el resultat del taller integrat on els estudiants de tercer de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra posen en pràctica els seus coneixements per crear productes propis:

http://cetrencada.upf.edu RÀDIO

www.upf.edu/upfradio TELEVISIÓ

www.btv.cat/alacarta WEB

www.vilaweb.cat/cetrencada

(*) Sitcom: tipus de sèrie televisiva gravada amb públic on l’acció s’inicia i acaba al mateix episodi. S’utilitzen sempre els mateixos llocs i els mateixos personatges.


Cetrencada 17