Issuu on Google+

Apunts col∙lectius  d de  1 1r  d d’ESO  B B 

                       

Unitat 7

Regne dels Vegetals


El regne dels vegetals inclou organismes:     • Amb cèl∙lula eucariota vegetal.  • Són pluricel∙lulars, tenen teixits/òrgans.  • Són  autòtrofs,  s’alimenten  de  matèria  inorgànica  (fotosintètics,  fan  la  fotosíntesi).  • No es desplacen.  • Tenen reproducció sexual (gàmetes) cèl∙lules masculines i femenines. 

1. Funció de nutrició  Experiència de Van Helmont    ‐El  senyor  Van  Helmont  va  fer  un  experiment,  que  consistia  en  posar  un test amb terra que pesava 90 Kg,  i la planta pesava 2,25 Kg, la va anar  regant  durant  5  anys  i  al  cap  de  5  anys  va  pesar  el  test  i  tenia  un  pes  de 89,9 Kg, i el pes de la planta era  de  70  Kg,  llavors  va  arribar  a  la  conclusió  que  una  planta  només  amb  aigua,  podria  créixer  perfectament.  Que  va  ser  una  conclusió equivocada.     


Experiència de Priestley    El senyor Priestley va fer un experiment, que consistia en agafar una campana i a dins  posar una planta, i es va fixar que passat uns dies la planta moria. També va agafar un  ratolí i també el va posar en una campana i al cap d’uns minuts el ratolí va morir. El  que  va  fer  Priestley,  va  ser  posar  el  ratolí  i  la  planta  junts  i  es  va  fixar  que  no  es  morien. Igual ho va fer posant una espelma i es va fixar que es va apagar, en canvi va  posar l’espelma amb la planta i la espelma no es va apagar.                    La fotosíntesi:    Els animals produeixen ‐‐ Diòxid de carboni   ( CO2 ) ‐‐‐ i consumeixen ‐‐ Oxígen ( O2 )    Les plantes produeixen ‐‐ Oxígen ( O2 ) ‐‐‐   i consumeixen ‐‐ Diòxid de carboni ( CO2 )    Dins  la  cèl∙lula  eucariota  vegetal  hi  ha  clorofil∙la,  aquesta  substància  serveix  per  fer  la  fotosíntesi,  també  per  aquesta  substància  els  vegetals  són  de  color  verd.  Les  parts  que  no  siguin  de  color  verd  vol dir que no tenen cloroplast i per tant tampoc clorofil∙la.    Els  cloroplasts  absorbeixen  la  matèria  inorgànica  (CO2  +  H2O)  i  la  transformen  en  matèria orgànica (glucosa). Aquesta matèria es  pot  enmagatzemar  en  el  vacúol  i  és  farà  servir  quan no hi hagi llum solar. La matèria orgànica  va  al  mitocondri  i  aquest  ho  transforma  en  energia per altres necessitats.       


2. Classificació dels vegetals  Briòfits:  Els briòfits son un grup de plantes molt petites, que es  troben  en  zones  humides  i  poc  assolellades.  Acostumen  a  ser  molses.         Cormòfits:  Tenen  teixits,  i  són  la  resta  de  vegetals  que  no  són  molses.  Pteridòfits: Necessiten viure a la humitat (ex: falgueres)   Espermatòfits: Són els vegetals que tenen llavors i flors                          Gimnospermes:  No tenen la llavor recoberta per  un fruit (ex: pins,avets,xiprers,etc).

      Angiospermes:  Són  els  que  tenen  llavors,flor  i  fruit.      


3. Funció de reproducció    Els  vegetals  fan  una  reproducció  d’alternança  de  generacions.  L’alternança  de  generacions  és  la  característica  que  presenten  alguns  organismes  com  els  vegetals  d’alternar entre dos individus diferents al llarg del seu cicle vital.   Com es veu al dibuix, l’individu A, un gametòfit,  té una reproducció sexual mitjançant  gàmetes i té un descendent B, un esporòfit. L’esporòfit fa una reproducció asexual en  la que intervenen espores, tenint un descendent A, un gametòfit.  A cada tipus de vegetals hi intervenen diferents gametòfits o esporòfits, però sempre  són de la mateixa espècie, és a dir, que un briòfit i un pteridòfit no podrien fer un cicle  d’alternança de generacions junts. Cadascú amb els de la seva espècie. 

   

  3.1. Briòfits    Característiques generals ƒ Viuen en llocs humits ƒ Necessiten aigua per reproduir‐se ƒ La molsa és un conjunt de fulles apilades i falses arrels. Reproducció El gametòfit (molsa que es veu a simple vista) produeix gàmetes masculins i femenins.  El  masculí  és  el  que  viatja  i  el  femení  el  que  espera.  L’aigua  s’emporta  el  gàmeta  masculí fins que trobi un femení en un altre organisme. Quan es troben es produeix la  fecundació  i  com  a  resultat  surt  un  esporòfit  que  conté  espores  i  quan  plogui  o  faci  vent; les espores viatjaran i germinaran formant un nou gametòfit.


Aquest cicle s’anomena “cicle d’alternança de generacions”, que vol dir que  en una  mateixa especie hi ha 2 individus diferenciats.            

  3.2. Pteridòfits    Per poder sobreviure necessiten humitat, és  a  dir  aigua.  A  la  part  inferior  de  les  seves  fulles  tenen  unes  cavitats  anomenades  sorus, que contenen milers d’espores. Quan  plogui  o  faci  vent,  l’aigua  o  l’aire  se  les  enduran.  Si  una  arriba  a  una  zona  del  sòl  òptima  germinarà  i  crearà  el  gametòfit,  amb una forma original de cor, sota terra. A  dins  del  gametòfit  hi  haurà  les  cèl∙lules  sexuals  masculines  i  les  cèl∙lules  sexuals  femenines.  Quan  una  cèl∙lula  masculina  arribi  fins  a  una  de  femenina  d’un  altre  gametòfit es produirà la fecundació i llavors  del  gametòfit  en  sortirà  una  nova  planta,  que serà l’esporòfit.    Les  falgueres  van  ser  els  segons  vegetals  a  aparèixer  al                  planeta  i  que  durant  un  temps el dominaven. Les cues de cavall són  de la mateixa família de les falgueres.

3.3. Espermatòfits  3.3.1. La llavor    La llavor sorgeix de la fecundació d’un gàmeta masculí  i un gàmeta femení de la mateixa espècie. A l’interior  de  la  llavor  hi  ha  un  embrió  d’un  vegetal.  Aquest  embrió  està  recobert  d’un  teixit  nutritiu  que  és  d’on  l’embrió  extreu  els  nutrients.  Aquest  teixit    nutritiu 


està envoltat d’una paret que el protegeix. La llavor germina quan es troba a l’ambient  adient per viure‐hi.  Com  que  no  fa  la  fotosíntesi,  respira  i  per  això  necessita  els    nutrients.  Com  que  el  vegetal  no  es  mou,  la  planta  mare  envia  la  seva  llavor  el  més  lluny  possible  d’ella  perquè dos vegetals no poden viure un al costat de l’altre; la mare al ser més gran que  la llavor l’eclipsa i la llum solar no li arriba, també, com que la mare té les arrels més  desenvolupades li agafa els nutrients i la llavor es queda sense. Exemples de llavors: 

3.3.2. La flor  La flor és l’òrgan reproductor dels vegetals (espermatòfits). Totes les flors tenen dues  parts fonamentals:  Part  estèril:  és  la  part  que  influeix  indirectament  en  la  reproducció (estèril vol dir que no es capaç de reproduir‐se).      ‐ Calze: és el conjunt de sèpals.      ‐ Sèpals: són les fulles modificades que fan d’ajut de la flor.      ‐ Corol∙la: és el conjunt de pètals.      ‐  Pètals:  són  fulles  modificades.  Normalment  són  de  colors  molt cridaners ja que fan de reclam pels insectes.  Part fèrtil: és la part que influeix directament en la reproducció de la planta (un ésser  viu fèrtil es pot reproduir).      ‐ El gineceu: és la part femenina de la flor. Un conjunt de pistils.      ‐ Pistils: són les estructures femenines de la flor. Dins dels pistils, si troba el gàmeta  femení.      ‐ L’androceu: és la part masculina de la flor, el conjunt de  estams.       ‐  Estam:  és  l’estructura  masculina  de  la  flor.  A  sobre  seu  tenen una mena de “cap”, on tenen l’antera.      ‐ Antera: dins de l’antera, hi ha els grans de pol∙len.       ‐  Pol∙len:  el  pol∙len  conté  en  el  seu  interior  el  gàmeta  masculí.    


Els  gàmetes  (un  de  cada  sexe),  quan  s’uneixen,  es  produeixi  la  fecundació.  I  així  es  comença a formar un nou individu.   Una sola planta té moltes flors, i poden ser femenines, masculines o bé (el més casual)  hermafrodites.  Hermafrodita: són les flors que tenen estams i pistils (gàmetes masculins i femenins).  Aquest paraula prové de la unió dels noms dels dos déus grecs Hermes i Afrodita.   Fecundació: és la unió d’un gàmeta masculí amb un de femení.  Germinació: és el moment en que una espora trenca la seva paret i surt la cèl∙lula la  qual es començarà a dividir. Parts d’una flor:

  3.3.3. Gimnospermes    Aquest  grup  de  plantes  es  caracteritza  perquè  tenen  la  llavor  despullada  (no  tenen fruit).    El pi té flors masculines i femenines. A la  flor femenina hi haurà el pistil. Dins dels  pistils hi haurà els òvuls. La cèl∙lula sexual  masculina  es  trobarà  dins  un  gra  de  pol∙len que la protegeix. Els grans de pol∙len es desplacen a partir  del vent. Viatjaran fins a un altre arbre de  la mateixa espècie. Quan arribin a una flor femenina es produirà la fecundació i la flor  femenina es lignificarà que això vol dir que allò que era una flor es converteix en una  pinya. El que es lignifiqui serà gracies a la lignina i el què farà serà endurir la flor i es  forma un pinyó (un gra de pi).  Les pinyes s’obren quan hi ha molta temperatura. 


3.3.4. Angiospermes  Les angiospermes tenen les següents característiques    ƒ Tenen flor                                                                                                ƒ Tenen llavor recoberta per un fruit  ƒ Tenen fruit  Cicle biològic:   ƒ La llavor germina  ƒ La  planta  creix,  i  en  una  època  determinada  de  l’any  treu  la  flor  (aparell  reproductor)  ƒ Dins de les flors hi ha els gàmetes femenins i masculins (els “òvuls” es troben  dins el pistil i els gàmetes masculins dins els grans de pol∙len, que es troben a  les anteres, el cap dels estams).  ƒ Després el pol∙len ha d’arribar a una altra flor i fer la fecundació, el color de la  flor llampant atrau a diferents insectes, dels quals s’alimenten del nèctar, i a les  potes se’ls enganxa el pol∙len, i quan  es van a alimentar del nèctar d’una altra  flor, el pol∙len entra i perfora  el pistil i es troba amb el òvul, i es produeix la  fecundació.  ƒ Més tard es forma un embrió i es va creant una substància, rica en nutrients,  que fa que l’embrió pugui créixer. S’envolta amb una paret.  ƒ Al final quan l’arbre creu, deixa caure el fruit amb l’esperança de que un altre  ésser se’l mengi  i quan l’animal  està digerint  el fruit l’ésser viu camina i quan  fa les seves necessitats la llavor surt i està envoltada de nutrients i pot germinar  i créixer.  ƒ La planta mare continua vivint, cada any farà noves llavors fins que es mori.                       


(un taronger i un plàtan són exemples d’arbres i fruits d’angiospermes)

 


Unitat6