Issuu on Google+

Apunts col路lectius 1r ESO B

Unitat 5

La Terra, un planeta viu


La cèl·lula és l’esser viu més petit que existeix. Tots els essers vius han d’estar formats per cèl·lules i han de fer les tres funcions vitals que son reproduir-se, nodrir-se i relacionar-se. Aquesta ultima significa desplaçar-se i interactuar amb l’entorn

Video: http://www.youtube.com/watch?v=O427P8B4uQs

Nutrició: consisteix

en obtenir matèria i energía.

Relació: consisteix en donar respostes als problemes Funcions Vitals

que se’t formulen.

Reproducció: consisteix en donar vida a un nou ésser viu de la mateixa espècie.

1. La cèl·lula Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Mesura una mil·lèsima part d’un mil·límetre (un micròmetre). Les cèl·lules mesuren un micròmetre, aproximadament 1.000 vegades un mil·límetre. Gràcies al microscopi, es va començar a intuir què estàvem formats per cèl·lules.


Microscopi: Van Leeuwenhoek (s.XVII): en les seves hores lliures, creava lents d’augments, i en una que va construir va poder arribar a la mil·lèsima de mil·límetre, la cèl·lula. En les seves observacions, dibuixava l’aspecte de la cèl·lula. Microscopi compost: Zaccharia sJansen (s.XVII): el microscopi compost estava format per a dues lents, i tenia un aspecte més semblant als actuals. Tenia la lent ocular per observar i amb una altra que permetia millorar la resolució de la imatge. Microscopi 50 augments: Robert Hooke (s. XVII):va ser un dels científics més importants de l’època, va perfeccionar el microscopi, millorant la resolució. El microscopi construït per ell mateix era ja més semblant als actuals. Es va dedicar a observar teixits vegetals. I va veure que les figures geomètriques s’anaven repetint contínuament. Com que li recordàven a les cel·les de les abelles, Hooke, la va anomenar cèl·lula. Teoria cel·lular: Schleiden i Schwann (s. XIX): escriuen la teoria cel·lular, per una part el tema de cèl·lules vegetals, s’encarregà Schleiden biòleg i per altra banda Scwann se’n va encarregar de les animals, unint la biologia i la zoologia en la teoria comuna. La teoria cel·lular explicava que no només els vegetals tenien aquesta estructura, si no que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Van dir els dos principis de la teoria cel·lular: "Tot en els éssers vius està format per cèl·lules o productes secretats per les cèl·lules." "La cèl·lula és la unitat bàsica d’organització de la vida".


1.1. La cèl·lula procariota Podríem dir que les cèl·lules procariotes formen els bacteris, o bé que els bacteris són les cèl·lules procariotes ja que només tenen una cèl·lula (unicel·lulars) Porten habitant la Terra 3800 milions d’anys. Són uns éssers molt primitius, poden viure quasi a tot arreu a altes i baixes temperatures, i poden menjar qualsevol cosa. Les cèl·lules procariotes tenen diferents formes, i segons quina tinguin es diran COCS si la forma és rodona, BACILS si la forma és allargada, i VIBRIONS si tenen forma de coma/ganxet. Les cèl·lules procariotes normalment no formen teixits ni van en grups. NO TENEN NUCLI per tant, tenen el material genètic dins de la cèl·lula però sense cap protecció. Són menys complexes omplexes que les procariotes, estan formades per:

5) MEMBRANA PLASMÀTICA: PLASMÀTICA: separa l’interior de la cèl·lula de l’exterior. l’exterior 3) RIBOSOMES:: que llegeixen el material genètic i formen les proteïnes.


4) CITOPLASMA:: que es troba dins la cèl·lula, conté els orgànuls de la cèl·lula i contribueix en part en el seu moviment. 9) FLAGEL:: és una cua que permet el moviment de la cèl·lula, en poden tenir un o molts, o no tenir-ne ne cap. 8) MATERIAL GENÈTIC/DNA: és la informació que indica com ha de ser aquella aquel cèl·lula, com que està arreplegat per poder cabre dins la cèl·lula es diu CROMOSOMA. 6) PARET CEL·LULAR:: és una capa que envolta la membrana plasmàtica que serveix per donar-lili forma a la cèl·lula i protegir els orgànuls de dins. 7) CÀPSULA BACTERIANA: BACTERIANA Protegeix la cèl·lula dels antibiòtics.

Vídeos: Bacils: http://www.youtube.com/watch?v=4csB8VRz-cQ&feature=fvst http://www.youtube.com/watch?v=4csB8VRz cQ&feature=fvst Cèl·lula: http://www.youtube.com/watch?v=BmuZFp53MI8 Bacteris: http://www.youtube.com/watch?v=KcFjXYzGh20&feature=relmfu

1.2. La cèl·lula eucariota Són 30 vegades més grans que les procariotes. Van aparèixer fa 1.500.000 anys. Tenen un nucli amb DNA protegit. Tothom està format per cèl·lules eucariotes menys els bacteris. Tenen orgànuls que fan les funcions de la cèl·lula.

1.2.1. Animals


Aparell de Golgi:: s’encarrega de transportar les proteïnes. Lisosomes:: contenen àcid, i s’encarreguen de la digestió. Membrana plasmàtica: plasmàtica separa l’interior de l’exterior de la cèl·lula. cèl·lula Nucli:: és on es troba la informació genètica de la cèl·lula. Ribosomes:: són d’una mida molt petita, i la seva funció funció es sintetitzar les proteïnes. Reticle endoplasmàtic: endoplasmàtic: intervé en la síntesi de les proteïnes, transporta substàncies d’un lloc de la cèl·lula a un altre. Citoesquelet:: dóna estructura a la cèl·lula i la manté rígida, també s’encarrega del moviment dels orgànuls o dintre de la cèl·lula. Centríols:: s’encarreguen de la divisió cel·lular . Són dos, un es col·loca en un extrem i l’altre en l’altre, estiren cap en fora i la separen. Mitocondris:: hi poden haver molts o pocs. La seva funció és aconseguir energia a partir de l’oxigen. Gràcies a l’oxigen agafen la matèria orgànica i la trenquen per obtenir energia.

1.2.2.Vegetals


Paret cel·lular: està feta de cel·lulosa. Protegeix la cèl·lula. Dóna forma poligonal a la cèl·lula. Cloroplasts: la seva funció és fer la fotosíntesi. És el procés pel qual la matèria inorgànica es transforma en matèria orgànica en presència de llum solar. Dóna color a la cèl·lula, la clorofil·la. Vacúol: és un magatzem d’aigua (normalment).

Enllaç: http://www.euita.upv.es/varios/biologia/Temas/tema_1.htm

Vídeos: http://www.youtube.com/watch?v=Ge-E7dicx00 http://www.youtube.com/watch?v=IKcK29LwY8g


2. Funció de nutrició Les seves dues principals intencions són obtenir matèria i energia. També ens permetrà classificar assificar els éssers vius en 4 grups, segons la seva font d’energia i segons la seva font de matèria. matèria NUTRICIÓ energia

2.1. Classificació dels éssers vius segons la nutrició

REACCIÓ QUÍMICA

LLUM

(respirar)

(fotosíntesi)

(quimiosintètics)

(fotosintètics) vegetals

MATÈRIA INORGÀNICA bacteris

algues

(autòtrofs) bacteris animals MATÈRIA ORGÀNICA

fongs

(heteròtrofs)

protozous bacteris

BACTERIS: podens ser heteròtrofs, autòtrofs, quimiosintètics o fotosintètics.

PROTOZOUS: són heteròtrofs i quimiosintètics és a dir, a partir de la matèria orgànica en treuen la matèria que necessiten i gràcies a reaccions químiques (respirant) aconsegueixen energia.


FONGS: són heteròtrofs i quimiosintètics és a dir, a partir de la matèria orgànica en treuen la matèria que necessiten i gràcies a reaccions químiques (respirant) aconsegueixen energia.

ANIMALS: són heteròtrofs i quimiosintètics és a dir, a partir de la matèria orgànica en treuen la matèria que necessiten i gràcies a reaccions químiques (respirant) aconsegueixen energia.

VEGETALS: són autòtrofs és a dir que aconsegueixen matèria inorgànica i l’energia la treuen de la llum fent la fotosíntesi.

ALGUES: són autòtrofs és a dir que aconsegueixen matèria inorgànica i l’energia la treuen de la llum fent la fotosíntesi.

Vídeos: Nutrició autòtrofa i heteròtrofa: http://www.youtube.com/watch?v=lU9dk8-ixDY http://www.youtube.com/watch?v=lU9dk8 Fotosíntesi: http://www.youtube.com/watch?v=_qLD8tPJOYw

3. Funció de Reproducció L’objectiu de la reproducció és fer que una espècie no s’extingeixi,, és a dir, que consisteix en “crear” nous éssers vius. Els organismes es poden reproduir de les següents maneres:

Reproducció asexual: el descendent serà igual que el pare, seran clons. Els ls organismes que porten més temps a la terra es reprodueixen així. (estrella ( de mar)


Reproducció sexual:

a partir de dos progenitors s’obté un descendent. Han de

ser un mascle i una famella. El fill tindra la meitat d’informació de cada. La unió de dos gàmetes (un espermatozou i un òvul) és la fecundació. La reproducció sexual ens permet tenir variabilitat. (éssers humans).

Espermatozou

Zigot Òvul

Gràcies a la variabilitat que proporciona la reproducció tots som diferents i això ens permet una millor adaptació al medi on vivim.

3.1. Reproducció de les cèl·lules L’ objectiu d’una cèl·lula quan es divideix és fer una còpia d’ella mateixa i de la seva informació genética. De les tres maneres de reproduir-se una cèl·lula la més comuna és: La bipartició/ divisió binaria: És el procés en que la cèl·lula es parteix per la meitat i forma una altra cèl·lula igual. Abans de reproduir-se fa una còpia del material genètic. Ex:

Al partir-se per la meitat la cèl·lula “mare” desapareix i es formen 2 cèl·lules (“filles”). La 2a. opció per reproduir-se una cèl·lula és


L’ esporulació: és el procés en que la cèl·lula “mare” fa moltes còpies del material genètic. Ex:

La paret cèl·lular es trenca com un vidre en tants fragments com còpies del material genètic s’hagin produït. En trencar-se la cèl·lula surt de la paret cèl·lular i al seu voltant es forma una paret d’ espora. Quan aquesta espora es trenca es diu que germina. La 3a manera de reproduir-se és :

Gemmació: Per reproduir-se la cèl·lula “mare” fa una còpia del material genètic i l’altra cèl·lula (còpia) intenta separar-se, això s’ anomena la gemma. Ex:

Quan la “còpia” se separa en forma de gemma, la cèl·lula original (mare) és sempre més gran que la còpia.

4. Funció de relació La funció de relació consisteix a donar les respostes a determinats estímuls (canvis en el medi). Exemple: El gos, olora el seu menjar, hi i va per menjar se’l, cosa què en una roca no podria passar.

ESTÍMULS

RESPOSTES


4.1. Tactismes Són les respostes què donen les cèl·lules als diferents estímuls. estím

LLUM

FOTOTACTISME (+/-)

Ex: Bacteri fotosintètic

SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES

QUIMIOTACTISME (+/-) (+/

Ex: Ametlla amargant

GRAVETAT

GRAVITACTISME (+/-)

Ex: Arrels

4.2. Els moviments cel·lular El moviment flagel·lar consisteix a moure el flagel per desplaçar-se. desplaçar Ex: Bacteris i protozous Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=FuiloK5QAKg

El moviment ciliar,, consisteix en moure cada un dels seus palets, coordinant-los los tots al mateis temps, normalment era a la cèl·lula eucariota normalment.


Ex: Parameci, cèl·lules de la tràquea tr

Video: http://www.youtube.com/watch?v=c1Z6sHm_i7Y Els pseudòpodes són falsos peus que es formen quan es comprimeix el citoplasma d’un extrem de la cèl·lula mentre l’altre es dilata i facilita el moviment de la cèl·ula. cèl·ula Ex: Glòbuls blancs, amebes

Video:http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&v=7pR7TNzJ_pA&NR=1 http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&v=7pR7TNzJ_pA&NR=1

5. El Virus El virus és un contenidor microscòpic de material genètic. Aquest material porta la informació per formar-se formar a ell mateix. Els virus no són éssers vius. N’hi ha de diferents formes. Són paràstis obligats de mida microscòpica. Aquí en tenim unes imatges:


5.1. Com es reprodueixen els virus? Quan un virus entra al cos, va cap a les cèl·lules i hi injecta el seu DNA, els ribosomes llegeixen la informació i el reprodueixen. Quan s’hagin format moltes còpies dels virus, la cèl·lula lisa, els virus s’alliberen i la cèl·lula mor.

Perfora cèl·lula

INFECCIÓ D’UNA CÈL·LULA

Entra el virus Virus deixa el seu La cèl·lula explota material genètic I el virus s’escampa.

5.2. Diferències entre un virus i un bacteri Mentre que un bacteri està viu, està format per cèl·lules i fa totes les funcions vitals, el virus no està viu, això vol dir que no fa les tres funcions vitals ni està format per cèl·lules

VIRUS

BACTERI

Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=f1BUXFhp3LI Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=wpN79S0MHYQ


Els virus també tenen les seves parts i en aquestes imatges se’n poden veure algunes de les més comunes:

5.6 Informació per saber-ne més i curiositats: •

Els virus representen el 95% de la biomassa marina, en una gota d'aigua de mar n'hi ha uns 10 milions. La majoria no provoquen malalties als animals grossos sinó que són fags que ataquen bacteris. Resulten essencials per l'ecosistema marí.

Els antibiòtics no tenen efecte sobre els virus, però s'han desenvolupat medicaments antivírics per a tractar infeccions potencialment mortals.

Els virus que afecten les plantes són sovint escampats per insectes i altres organismes, coneguts com a vectors.

6. Classificació dels éssers vius Carl Von Linné va ser un naturalista suec. Es va dedicar a classificar i anomenar els éssers vius, inventant el sistema de nomenclatura binomial i la classificació, encara vigent, dels cinc regnes d’éssers vius.


6.1 . La nomenclatura binomial Es tractava en posar un nom científic a tots els éssers vius, amb un nom i un cognom, el “nom” que es el gènere i el “cognom” que es l’espècie. Exemples: Homo sapiens, Canis lupus, Felix catus... Tots els éssers vius en tenen un, es van posar en llatí perquè el científics entre ells el parlaven. Aquest nom són universals, tots els científics del món els fan servir.

6.2. La classificació dels éssers vius en cinc regnes 1. MONERES: procariotes, tenen tots els tipus de nutrició, unicel·lulars, bipartició, estan a la Terra des de fa 3.800 milions d’anys. 2. PROTISTES: eucariotes, heteròtrofs i autòtrofs (aquí va posar el que no sabia on posar), unicel·lulars o pluricel·lulars, es poden veure a ull nu o amb microscopi, estan a la Terra des de fa 1.500 milions d’anys.

Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=9_TyY7lEJuA

3. FONGS: eucariotes, heteròtrofs, unicel·lulars i pluricel·lulars, tots els tipus de reproducció, estan a la Terra des de fa 400 milions d’anys.

4.

VEGETALS: eucariotes, autòtrofs, pluricel·lulars, formen teixits, no tenen òrgans locomotors ni sentits, estan a la Terra des de fa 900 milions d’anys.


5.

ANIMALS:

eucariotes, heteròtrofs, pluricel·lulars,

forment teixits, tenen òrgans locomotors i sentits, estan a la terra des de fa 700 milions d’anys.


Apunts U5 [1r ESO B]