Page 1

Apunts col∙lectius de 1r d’ESO A 

                             

Unitat 4

             

La Terra, un planeta actiu


La Terra és va formar fa 4.500 milions d’anys,  tres quartes parts és aigua i una quarta part  és terra. 

ƒ

Tots els planetes propers al Sol es van formar  de la mateixa manera i en el mateix moment:  a  partir  d’uns  gasos  que  estaven  molt  separats però es van condensar. 

ƒ

Abans la Terra era una bola incandescent. 

ƒ

Tots els cossos formats per matèria atrauen a altres que també són formats per matèria. 

ƒ

Les roques de la Terra i de la Lluna són molt semblants. 

ƒ

Es creu que un meteorit va topar amb la Terra quan era  líquida,  es  va  desprendre  un  tros  de  la  Terra  i  aquest  tros es va anar solidificant i d’allà es va formar la Lluna,  és a dir, la Lluna era una part de la Terra. 

ƒ

Fa uns  3.800  milions  d’anys  la  Terra  va  anar  refredant  (és quan va començar a haver‐hi vida). 

ƒ

Durant 700 anys la Terra no tenia vida. 

ƒ

Diem que  és  un  planeta  geològicament  actiu  perquè  encara  desprèn  energia  de  la  seva  formació, allibera l’energia a través de volcans, terratrèmols i tsunamis. 

ƒ

Mart és un planeta geològicament inactiu perquè ja s’ha refredat del tot. 

ƒ

A Mart hi ha el volcà més alt del sistema solar. 

ƒ

Quan la  Terra  es  refredi  del  tot  ja  no  hi  hauran  més  erupcions  de  volcans,  terratrèmols  ni  tsunamis. 

ƒ

La Lluna no cau sobre la Terra perquè estan en moviment (força centrifuga). 

ƒ

El planeta que gira més ràpid és Mercuri. 

Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=bEINT92C3ek 

 


1. Indicis de l’estructura interna de la Terra  No és necessari fer un forat a l’escorça terrestre per saber el que hi ha a l’interior.  Podem saber‐ho a partir de:  ƒ

L’expulsió de roques volcàniques del mantell. 

ƒ

Les ones sísmiques, que es mesuren amb el sismògraf.  Hi ha dos tipus de ones:  o Primàries: traspassen sòlids i líquids  o Secundàries: traspassen sòlids  

ƒ

Meteorits   

2. Estructura interna de la Terra  Hi ha dos maneres de classificar les capes internes de la Terra:  •

Model estàtic 

Model dinàmic 

ƒ Model estàtic:  ‐

Aquest model classifica les capes de la Terra segons la composició química de cada capa. 

Les roques més denses, es troben en l’interior i les menys denses a l’exterior. 

Distribució de les capes segons el model estàtic: 

 

o

Nucli intern: ferro (6000 ºC)                              Ocupen el 15% 

o

Nucli extern: líquid (ferro + níquel)                  del volum de la Terra 

o

Mantell inferior: 3500 ºC  (magnesi i silici) 

o

Mantell superior: 100 ºC roques foses             Ocupen el 84% del volum de la Terra, hi trobem         

o

Discontinuïtat de Mohorovicic 

o

Escorça: silici (1% del volum de la Terra) 


ƒ Model dinàmic:  ‐

Classifica les capes del nostre planeta segons si són sòlides o líquides (l’estat físic). 

La distribució segons el model dinàmic és:    o

Nucli intern (sòlid)             Formen 

o

Nucli extern (líquid)          l’Endosfera 

o

Mesosfera (sòlid) 

o

Astenosfera (líquid) 

o

Litosfera (sòlid) 

 

    3. Plaques Tectòniques  • Són cadascun dels fragments amb els que està dividida  l’escorça terrestre. Aquests fragments suren damunt la  roca del mantell.

a) Límits de Plaques  •

Límits divergents:  formen  dorsals,  que  és  una  esquerda  formada  quan  dues  plaques es separen. D’aquesta esquerda  puja magma. 


Límits convergents:  -

Quan xoquen  i  les  dues  plaques  tenen la mateixa densitat, fan força  entre  elles  i  llavors  es  formarà  una  serralada com: l’Himàlaia, els Alps i  els Pirineus. 

-

Si una  placa  es  mes  densa  que  l’altra,  la  que  pesa  més  anirà  per  sota,  i  la  que  pesa  menys  anirà  per  sobre.  Llavors  la  que  pesa  més  va  per  sota  anirà  tocant  el  magma  del  mantell, i s’anirà fonent perquè està  a  100ºC  de  temperatura,  i  com  que  va  desapareixent,  es  farà  un  forat,  llavors  el  magma passarà, i es formarà un volcà i una fossa. 

Límits transformants:  es  formen  falles,  es  formen  quan  dues  plaques  xoquen  i  es  freguen, acumulen tensió i quan s’allibera es produeix un terratrèmol i això forma unes  petits plecs a la superfície. 

b) Punts calents:  •

Són bosses  de  magma  més  calent  que  la  resta  del  que  hi  ha  al  mantell,  i  això  fa  que  aquest  magma  pugi  cap  a  dalt.  Quan  està  a  dalt  fa  un  forat a l’escorça i va sortint lava com un  volcà  fins que el forat es tapa. 

També poden  formar  noves  illes  volcàniques  i  muntanyes.       


4.Terratrèmols Terratrèmol: és un moviment sísmic o moviment de terres que normalment està associat a una activitat  tectònica.  Quan  s’acumula  molta  tensió  entre  dues  plaques  tectòniques  s’allibera  en  forma  d’ones  sísmiques (les ones són formes de transport d’energia).  •

Hipocentre: lloc  on  hi  ha  l’energia  acumulada  i  on  s’originen les ones sísmiques.  

Epicentre: és el punt més proper a d’hipocentre. Està  a la superfície.     Sismògraf:  aparell  capaç  d’enregistrar  les  ones  sísmiques  alliberades  a  un  terratrèmol.  Magnitud:   és l’energia alliberada. L’escala de Richter  mesura la magnitud.  Segons  la  magnitud  es  classifiquen  a  una  escala.  El  terratrèmol  amb  més  magnitud és un de Xile que va arribar als 9,2 de l’escala de Richter. L’escala  no té límits i no és lineal. La distància entre un número i l’altre cada vegada  és més gran.  

Intensitat:  mesura les conseqüències del sisme sobre l’activitat humana (conseqüències) amb l’escala  de Mercalli. Aquesta escala sí que té límits, va de I al XII.              Aquí a Catalunya no es produeixen terratrèmols habitualment. Però ha vegades se’n produeixen de tan  petits que ni els notem.      


5. Volcans  ƒ Formació   •

Quan dos plaques xoquen i una té més força que l’altra,  la  més  densa  es  queda  a  la  superfície  mentre  que  la  menys  densa  es  queda  a  baix  formant  així  un  volcà.   

També és  pot  formar  un  volcà  en  un  punt  calent  del  mantell (veure apartat anterior). 

ƒ Què són?  Un  volcà  és  una  estructura  geològica,per  la  qual  emergeix  roca  fosa  (  lava),  gasos  i  materials  sòlids  (cendres,  piroclasts,  bombes  volcàniques)  de  l’interior  del  planeta.  El  conjunt  d’aquests  materials és el magma. 

En l’interior  del  volcà,  comunica  amb  la  cambra  magmàtica  a  través  de  una  anomenada  xemeneia  que  arriba  fins  el  cràter d’un volcà. 

Quan s’acumulen  grans  masses  de  materials  i  gasos  volcànics  a  grans  temperatures,    es  forma  una  erupció  volcànica. 

Vídeos: http://www.youtube.com/watch?v=0EpNrsA1RQU  http://www.youtube.com/watch?v=i4sjI_1SQQQ 

6. Roques i minerals  Un cristall és una estructura ordenada d’àtoms, i un vidre és  una estructura formada per àtoms desordenats. Per tal que  es formi un cristall només es fa falta temps.  


Els minerals són conjunts de molts cristalls iguals junts. Les roques normalment són conjunts de  minerals, solen ser materials durs però també n’hi ha de toves com l’argila, la sorra o fins i tot  el petroli. Les roques es poden classificar en tres tipus segons la seva formació:  a) Magmàtiques/ígnies: Es formaran per la solidificació del magma. Hi ha 2 famílies de  magmàtiques:  o Volcàniques:  es  formen  quan  el  magma  surt  a  la  superfície. Ex: basalt, pedra pómez  o Plutòniques:  es  formen  mentre  van  pujant  a  la  superfície  per  això  no  arriben  a  sortir  a  fora.  Ex:  granit   

Sedimentàries:  

o Detrítiques: S’han format per la compactació dels sediments. Ex: sorres, argiles i  conglomerats  o Químiques:  S’han  format  perquè  l’aigua  s’ha  evaporat  i  ha  deixat  que  les  sals  dissoltes formessin cristalls.  Ex: sal, guix  o Orgàniques: Per la compactació de materials orgànics. Ex: petroli, carbó.  b) Metamòrfiques:  Tenen  origen  en  la  transformació  de  roques  magmàtiques,  sedimentàries o altres metamòrfiques:  o Metamorfisme regional: dues plaques xoquen i  una va per sota. Ex: pissarra, marbre 

o Metamorfisme de contacte  Vídeo: http://www.youtube.com/watch? v=B8Y7S2ZwGNQ 

7. Fòssils  ƒ

Són restes d’éssers vius o de la seva activitat. 

ƒ

La ciència que estudia els fòssils és la paleontologia. 

ƒ

La majoria dels fòssils estan formats per les parts dures dels animals i plantes, com les petxines,  els ossos, les dents,... . 

ƒ

Hi ha 3 classes de fòssils: 


‐ Els que no es poden veure a ull nu ( microfòssils)  ‐ Els que s’han de veure amb un microscòpic electrònic (nanofòssils)  ‐ Els que es veuen a simple vista ( macrofòssils o megafòssils)    microfòssil 

nanofòssil  

                      Macrofòssil o megafòssil    ƒ

La Terra  ha  viscut  3  grans  extincions  normalment  provocades  pel  canvi  climàtic,  d’aquestes  extincions s’han trobat molts fòssils d’animals i de dinosaures enterrats. 

ƒ

Perquè un animal es converteixi en fòssil cal que sigui cobert per sediments, i això sol passar en  el fons del mar o en els llacs. En aquest cas, els porus dels ossos i closques es van omplint amb  algun mineral i aquestes restes d’animals es van convertint en fòssils. 

ƒ

També s’han pogut convertir en fòssils quedant‐se recoberts amb la reïna dels arbres, o dins el  gel.  

ƒ

En el cas de les plantes, s’han hagut de quedar cobertes també per sediments.   

Apunts U4 1r d'ESO A  

Apunts col·lectius Unitat 4. La Terra, un planeta actiu. 1r d'ESO A.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you