Periodista
La població de la vila s’ha anat incrementant de manera destacada durant el segle XX i XXI. Una consulta a Internet destaca que s’ha passat dels 1.501 habitants l’any 1900 als 38.665 del 2019, segons dades del portal IDESCAT de la Generalitat. En termes de densitat, Ripollet ha passat del 346 hab./km² als 8.929 hab./km² actuals.
Frame del vídeo de Ripollet TV. S’hi veu una foto dels Pinetons, d’en Joan Mimó. La imatge forma part del recull fotogràfic per l’exposició «Ripollet anys 80», duta a terme al Centre Cultural el 2012. A sota, aspecte actual dels Pinetons.
«Aquells dies d’infantesa els Pinetons els veiem molt lluny, però la força de l’adolescència ens donava l’energia necessària per arribar-hi.»
El poble ha canviat, per acollir a tothom que ara hi viu. Hi han caigut cases, al nucli urbà, masies, a la zona dedicada a l’activitat agrícola i ramadera, i hi han aparegut blocs de pisos i molt asfalt, esborrant gairebé qualsevol resta natural. Malgrat que ja no hi són, hi ha elements que per sempre més restaran a la nostra memòria. Per exemple i en el meu cas, recordo el camí cap als primers Pinetons. Quan sortíem de l’escola en calça curta – vaig estudiar al Sant Gabriel – per practicar esport. Enfilàvem el carrer dels Afores cap a les vinyes i l’espai amb bestiar, deixant enrere el Pavelló Municipal d’Esports. Aquells dies d’infantesa els Pinetons els veiem molt lluny, però la força de l’adolescència ens donava l’energia necessària per arribar-hi. La cosa era més feixuga si havíem d’anar als segons Pinetons. Que si no m’erro, eren i crec, són, a Santa Perpètua de Mogoda. O potser Montcada i Reixac. Abans d’arribar-hi, hi havia una bassa on era possible veure capgrossos i granotes. Un ecosistema que feia les delícies de tothom! Els pins han sobreviscut. Però han vist créixer un munt de cases i molts blocs de pisos al seu voltant. Ripollet i Santa Perpètua han unit en algunes zones els seus termes municipals. Canviant una suposada modernitat per la pèrdua de llocs, camins i toponímia del passat. Junt amb aquestes pèrdues d’altres com aquells llocs on de menuts havíem creat mons imaginaris. Per exemple, la muntanyeta del llavors carrer de Sant Andreu, ara elevat a la categoria de Rambla. Tenim la possibilitat de reviure aquelles imatges, gràcies al treball dels fotògrafs del poble. Per exemple, en Miquel Alba va publicar a través d’EMA el llibre «Ciutadans, retalls i mutacions : una mirada fotogràfica a Ripollet», dins la interessant col·lecció El Fil de la memòria. Un volum que trobareu a la biblioteca, a la col·lecció local junt amb altres llibres d’interès. L’amiga Àngels Leiva em diu que el podeu aconseguir – aquest i els altres llibres que va editar EMA - al CIP Molí d’en Rata o al Centre Cultural. La premsa local és un altre bon camí per recordar aquell Ripollet que s’ha anat transformant amb el pas del temps. Fins i tot, a través de vídeos, com el de Ripollet TV dedicat a l’exposició «Ripollet anys 80», duta a terme al Centre Cultural el 2012. Un recull de fotografies de Laureà i Santiago Piñol, Miquel Alba i Joan Mimó per recordar o per qui ho vulgui, saber com era Ripollet fa 40 anys. Accessible a https://bit.ly/Ripollet80.
0245
Els Pinetons, un símbol que resisteix la pressió de la humanització extrema
15
núm.
Jordi JORBA
opinió
opinió
col·laboradors