opinió
col·laboradors
Anskar CABALLERO
opinió
núm.
1873
14
“En el fons vull confiar en la societat i crec que això es pot solucionar” La crema de les botifarres d’ase
Se m’han inflat
He conegut persones que han estudiat ciències polítiques i m’han assegurat que el que ensenyen a la carrera és la manera d’arribar al poder, a escalar al cim, però mai, MAI, en benefici del poble, sempre d’un mateix. Sóc un complet ignorant en aquest tema i més d’una persona pensarà que sóc un il·lús i un ingenu, però és que en el fons vull confiar en la societat i crec que això es pot solucionar. Tothom es queixa ...Tots i totes. Que si impostos, que si abusos, que si el sistema, que si ens enganyen ...Però no fem res. No fem manifestacions ben organitzades, amb unió i força. No cal sortir al carrer, em refereixo a fotre-li ovaris a l’assumpte i fer coses com deixar de pagar als bancs, per exemple. Tenir el VALOR de deixar de pagar factures... TOTHOM! Posar-nos d’acord definitivament. Enviar correus massius per saturar alguna línia governamental o hackejar la pàgina de govern...i ho dic públicament, quan veig la quantitat d’impostos que em passen pel banc, més d’una vegada he hagut de trucar a la meva gestora perquè creia que Hisenda m’havia hackejat el compte a mi.
O per exemple quan arribin eleccions ... NO VOTAR! Ningú, però ningú, que algú votarà, però crec que si les persones que voten són poques, l’estat ha de canviar. Tant costa posar-se d’acord? Collons, si ens queixem tots i totes tan difícil no serà, no? L’altre dia veia la imatge que estem donant a Europa i com un polític estranger deia que Espanya és el fill que sempre demana diners i els malgasta, i en poc temps, en torna a demanar. Heu vist els gràfics? El deute espanyol no deixa de pujar, i veieu que el país millori? EN ABSOLUT! TENIM 4 VEGADES MÉS POLÍTICS QUE ALEMANYA AMB MENYS DE LA MEITAT DE LA POBLACIÓ! Si regulem la quantitat de polítics, amb aquests diners podríem pagar el rescat econòmic i començar a invertir en millores reals per al país, així de senzill....PUM! És que ara amb això de la COVID... DONCS SÍ! Ara perquè és quan més estem veient com ens treuen la sanitat, com els autònoms no tenim ajudes, com tanquen els bars, però el turisme segueix obert. Ara ens adonem com ens menteixen i com ens manipulen. Jo no sé de política, i sí, seré ingenu, però imbècil, no soc.
es reberen queixes de diverses ciutats espanyoles per la «mala qualitat» de determinats embotits catalans, «lliurats amb la pretensió per part del venedor, que eren de molt bona qualitat». S’investiga. El focus es trasllada a Sant Guim – Freixenet. Segarra. Un pagès observa com un carreter transporta ases morts cap a una fàbrica, propietat d’Antoni Pallés. S’esbrina que a banda d’ases, també hi duen cavalls. Les autoritats actuen però la mercaderia s’ha fet fonedissa. Clausura de la fàbrica de l’Urgell.
El diari L’Opinió del 20 de juliol de 1933 publicava en portada la informació titulada «Vuit mil quilos de llonganissa d’ase», signada per en J.M. Lladó i Figueres. La informació s’acompanyava d’una fotografia i estava ubicada a Cerdanyola del Vallès. La notícia s’ampliava en pàgina interior i es reblava, en contraportada, amb una altra imatge feta a la nostra ciutat de la crema dels embotits. Era, sense cap mena de dubtes, la notícia del dia. Magatzem a Cerdanyola del Vallès La ciutadania observa que de nit i per El diari ja havia publicat un primer la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat avançament a l’edició del dia anterior. passen camions de grans dimensions. Explicava la incautació de «10.000 qui- Cridaven l’atenció. En ser preguntats los d’embotits de carn d’ase» a Cerda- sobre què feien, els conductors toquen nyola del Vallès. A banda de la pèrdua el violí. Les autoritats esbrinen que una de 2.000 quilos d’un dia a l’altre al diari masia situada als afores de Cerdanyola – segons nota de la Generalitat, al final servia de nou magatzem. Intervenen i van ser 7.200 quilos els requisats – en troben la partida d’embotits. Feta amb Lladó, que va visitar la nostra ciutat, ex- una mixtificació de botifarra catalana i plica que l’actuació la va dur a terme la llonganissa, destinada a consum públic Direcció de Serveis Sanitaris de la Gene- a un preu de 12 ptes. / quilo. Aquest ralitat amb la col•laboració de l’Ajunta- hauria estat el preu si hagués estat carn ment. Culminava una investigació que de porc. Era d’ase terraire i cavall de cahavia començat feia uns mesos, quan nyet. Els budells emprats procedien de
Contraportada de L’Opinió. La imatge superior dreta: Crema de botifarres a Cerdanyola
la Xina i bona part de l’embotit tenia una mica de carn de porc. Per què arriba a Cerdanyola, l’embotit? Multipliqueu quilos per preu de venda i veureu la magnitud del negoci. Antoni Pallés necessita algú perquè la mercaderia es distribueixi fora de Catalunya,