Page 1

NÚMERO 3 TERCERA ÈPOCA JUNY 2014

REVISTA DEL CEPA CIUTADELLA

coses nostres

~ - 1 - ~ desembre 2013


sumari

Editorial Un dels problemes endèmics dels centres d’educació d’adults és l’elevada taxa d’abandonament i la falta

Editorial

2

Breus

3

El clima a Menorca

5

i Eivissa

d’assistència de l’alumnat. Aquest fenomen s’accentua a mesura que va passant el curs i es fa més evident en arribar el 3r trimestre. En aquest sentit, us volem fer partícips que el centre afronta aquesta problemàtica amb

Matemàtiques Català

6 10

valentia i decisió des d’un punt de vista estructural i metòdic.

Qüestionari Proust 11 Entrevista

12

Durant el curs es duen a terme multitud de mesures, com

Es Migjorn Gran

13

són

Informàtica

14

individualitzades i el seguiment de l’alumnat que no pot

Curset de plantes 17

venir regularment a classe, entre d’altres. Conscients que

medicinals

les persones adultes tenen responsabilitats implícites i

el

registre

diari

d’assistència,

les

tutories

Ferreries

18

una forta demanda de conciliació de la vida familiar i

Tertúlies Literàries

20

laboral, des d’aquest editorial volem animar els alumnes

Fotografia Qüestionari Proust

21 22

EQUIP DE REDACCIÓ Francesca Florit Xosé Méndez

a ser constants en l’assistència a classe: quants més som, més ens divertim i més aprenem! A final de curs ens acomiadarem de la nostra estimada orientadora amb motiu de la seva jubilació. Esperanza Sánchez ha ocupat la plaça al centre durant els darrers

MAQUETACIÓ

anys. Trobarem a faltar el seu tarannà i la seva paciència

Horacio Alba

infinita per atendre a tothom, especialment els alumnes

Edita: Govern Balear Consell Insular de Menorca

amb dificultats d’aprenentatge. El seu esperit conciliador és un valor ben conegut i apreciat per tots els que hem treballat amb ella.

Ajuntament de Ciutadella Associació d’Educació

Esperanza, des del CEPA Ciutadella et desitjam una

d’Adults

nova etapa plena de satisfaccions, i que puguis continuar

Serveis Educatius de

fent durant molts d’anys el que tots sabem que més

Menorca

t’agrada: ajudar els altres sense que ho sàpiga ningú.

CEPA Ciutadella

coses nostres

~ - 2 - ~ abril 2014


breus Títols. En els darrers 4 anys al CEPA Ciutadella s’han donat 84 títols de graduat en educació secundària (13 durant el 2009-10; 23 en el 2010-11; 25 en el 2011-12 i 23 en el 2012-13). Durant aquest curs esperam que molts del nostres alumnes aconsegueixin aquesta titulació. Des d’aquí els felicitam per endavant i celebram que l’esforç que han fet durant els darrers anys tengui un fruit tan dolç.

Delegats. El dia 27 de març es va fer la segona reunió de delegats amb una bona participació. Es va donar informació sobre la Trobada anual de les escoles d’adults de Menorca i es van tractar altres temes del dia a dia de l’escola, com són la taula de bookcrossing i la revista.

Trobada. La Trobada anual de les escoles d’adults de Menorca va comptar amb la presència implacable d’un conegut fenomen meteorològic de precipitació vertical, la pluja. Recordam anecdòticament i amb un somriure com tots els assistents a la festa vam cercar aixopluc davall les porxades de la plaça Pare Camps des Mercadal. Esperam que el convidat estrella de la propera edició sigui un bon sol primaveral.

Sortides. El professorat de socials d’ESPA ha organitzat una activitat compartida entre els grups de Ciutadella i Es Mercadal. El divendres dia 4/4/2014 el conegut polític Ramon Orfila va oferir una xerrada sobre el conflicte del Sàhara Occidental. El conferenciant és una persona molt coneguda a Menorca per la seva dilatada trajectòria pública. El dia 15 d’abril part de l’alumnat d’anglès va poder assistir a l’obra de teatre Checkmate, representada a la sala d’actes de l’IES Josep M. Quadrado. És una activitat organitzada per l’EOI a la qual es va afegir el nostre centre. Va tenir una bona acollida entre el nostre alumnat, ja que es comenta que va ser molt divertida. L’alumnat de 3r de fotografia va fer una sortida de cap de setmana a la Serra de Tramuntana, a Mallorca. Hi van participar 19 alumnes amb els objectius de practicar diferents tipus de temàtica fotogràfica: paisatge, social, nocturna i urbana; conèixer de primera mà la feina dels fotògrafs de natura de les Illes Balears (AFONIB) i recopilar les fotografies per elaborar un projecte final digital.

coses nostres

~ - 3 - ~ abril 2014


El professor Horacio Alba va fer amb els seus alumnes d’ESPA una activitat extraescolar consistent a assistir a l’obra de teatre “12 hombres sin piedad”, que es va representar al Casino 17 de Gener. És una obra que narra a través de l’esdevenir d’un procés judicial com els perjudicis de cada un dels personatges poden marcar el destí d’una persona presumptament innocent.

Col·laboració. El professor, Samu Carreras ha participat com a jurat a la XII edició del Premi Francesc de Borja Moll de creació de contes i rondalles organitzat pel Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut de CIMe. Per altra banda, el professor Tolo Bosch va fer el mateix en el premi XXXIII Concurs Literari Francesc d’Albranca organitzat per l’Ajuntament de Ferreries. Volem agrair-los la feina i el temps que han dedicat a aquests esdeveniments.

Exposició. El dia 16 de maig es va inaugurar al Centre Sociocultural de Ferreries l’exposició de labors i manualitats que es van fer als tallers de Punt i d’Scrapbooking a Ferreries.

Al carrer. El CEPA Ciutadella va participar a “Sortim al carrer”, la mostra d’associacions, organitzacions i entitats cíviques que va organitzar l’Ajuntament de Ciutadella el dissabte 17 de maig de 2014. El nostre centre va comptar amb un estand amb la presència de professorat del centre i amb informació sobre l’oferta formativa. La jornada va tenir un bon èxit participatiu.

El dissabte 31 de maig, Magdalena Pelegrí i Estrella Pons van tenir una jornada ben intensa amb motiu de la participació de les aules de Ferreries a les activitats “Les escoles surten al carrer” i “Ferreries floreix”. Celebram l’èxit que van tenir les dues iniciatives

Reunió de delegats

coses nostres

Pujada al Toro

~ - 4 - ~ abril 2014


ciències El clima a Menorca i Eivissa

MENORCA 200

30 25

150

20

100

15 10

50

5

0

0 gen feb mar abr mai jun jul ago sep oct nov dec

EIVISSA

dec

nov

oct

set

ago

jul

jun

mai

abr

mar

feb

30 25 20 15 10 5 0 gen

120 100 80 60 40 20 0

Climogrames realitzats per Xavi Camps, alumne de 4t ESPA

A quart de ciències hem pogut aprendre a realitzar climogrames i analitzar-los. Com es pot observar, els climogrames de 2013 de les illes de Menorca i Eivissa mostren grans similituds en qüestió de temperatures, però les precipitacions són majors a Menorca, és a dir, que la nostra illa és més humida amb períodes secs menors. A Eivissa, d’altra banda, tenen precipitacions menys quantioses, tot i que qualque mes estan quasi cada dia amb pluja, com es veu al mes d’abril. En resum, els dos climogrames s’ajusten al clima mediterrani on ens trobam, però amb petites diferències que caracteritzen les nostres illes.

coses nostres

~ - 5 - ~ abril 2014


matemàtiques La llei dels grans nombres Amb el grup de matemàtiques de 4t d’ESPA hem volgut demostrar el teorema de la Llei dels grans nombres: La Llei dels grans nombres diu que «quan el nombre d'observacions d'un fenomen aleatori és molt gran, la freqüència d'un esdeveniment associat amb aquest s'aproxima progressivament a un valor determinat». Aquest valor s'anomena probabilitat de l'esdeveniment. En el llançament simultani de dos daus, la probabilitat que en sumar les cares obtinguem per exemple un 7, depèn del nombre de combinacions favorables (hi ha 6 casos que sumen 7) i del nombre de resultats possibles (hi ha 36 possibles combinacions)

Aquí teniu una taula on queda més especificat: Succés: llançament simultani de dos daus

Probabilitat

A = Suma 2 : (1,1)

P(A) = 36 = 0,0277

B = Suma 3: (1,2); (2,1)

P(B) =

C = Suma 4: (1,3); (2,2); (3,1)

P(C) = 36 = 0,0833

D = Suma 5: (1,4); (2,3); (3,2); (4,1)

P(D) =

E = Suma 6: (1,5); (2,4); (3,3); (4,2); (5,1)

P(E) = 36 = 0,1388

F = Suma 7: (1,6); (2,5); (3,4); (4,3); (5,2); (6,1)

P(F) = 36 = 0,1666

G = Suma 8: (2,6); (3,5); (4,4); (5,3); (6,2)

P(G) = 36 = 0,1388

H = Suma 9: (3,6); (4,5); (5,4); (6,3)

P(H) = 36 = 0,1111

I = Suma 10: (4,6); (5,5); (6,4)

P(I) = 36 = 0,0833

J = Suma 11: (5,6); (6,5)

P(J) =

K =Suma 12: (6,6)

P(K) =

1 2

36

= 0,0555

3 4

36

= 0,1111

5

6

5

4

3

coses nostres

~ - 6 - ~ abril 2014

2 36 1 36

= 0,0555 = 0,0277


Amb l’alumnat de 4t de matemàtiques vam fer l’experiment de llençar unes quantes vegades dos daus per comprovar si realment, la freqüència relativa de cada un dels successos s’aproximava de cada cop més a la probabilitat. Els resultats van ser aquests:

Succés

30 vegades

100 vegades

300 vegades

A = Suma 2

Fr(A) =0

Fr(A) = 0,02

Fr(A) = 0,03

B = Suma 3

Fr(B) =0

Fr(B) = 0,04

Fr(B) = 0,06

C = Suma 4

Fr(C) = 0,20

Fr(C) = 0,08

Fr(C) = 0,09

D = Suma 5

Fr(D) = 0,20

Fr(D) = 0,13

Fr(D) = 0,13

E = Suma 6

Fr(E) = 0,17

Fr(E) = 0,14

Fr(E) = 0,16

F = Suma 7

Fr(F) = 0,10

Fr(F) = 0,12

Fr(F) = 0,13

G = Suma 8

Fr(G) = 0,17

Fr(G) = 0,15

Fr(G) = 0,10

H = Suma 9

Fr(H) = 0,10

Fr(H) = 0,09

Fr(H) = 0,10

I = Suma 10

Fr(I) = 0,07

Fr(I) = 0,10

Fr(I) = 0,08

J = Suma 11

Fr(J) = 0,03

Fr(J) = 0,07

Fr(J) = 0,05

K =Suma 12

Fr(K) = 0,03

Fr(K) = 0,03

Fr(K) = 0,01

Si l’experiment s’hagués repetit moltes més vegades, es demostraria que a l’infinit la probabilitat i la freqüència coincideixen. Voldria aprofitar l’oportunitat per agrair la col·laboració de l’alumnat que durant tot el quadrimestre ha participat activament a les classes i ha fet possible que aprenent matemàtiques també podem passar una estona entretinguda. Ha estat un plaer acompanyar-vos durant aquest curs.

Nuria Anglada Benejam

coses nostres

~ 7 ~ abril 2014


El nombre d’or: Ф El nombre d’or fou batejat al segle XIX per Th. Cook com a nombre phi (Ф) en referència a Fidies, escultor i arquitecte grec que emprava el nombre en les seves obres. Phi Ês un nombre irracional

, un nombre decimal amb infinites xifres no periòdiques. Això implica

que no es pot expressar com una fracció, tipus a/b. Les primeres xifres de phi són: 1,618033 9887498 9484820 4586834 3656381 1772030 9179805 7628621 3544862 2705260 4628189 0244970 7207204 1893911 3748475 4088075 3868917 5212663 3862223 5369317 9318006 0766726 3544333 8908659 5939582 9056383 2266131 9928290 2678806 7520876 6892501 7116962 0703222 1043216 2695486 2629631 3614438 1497587 0122034 0805887 9544547 4924618 5695364 8644492 4104432 0771344 9470495 6584678 8509874 3394422 1254487 7066478 0915884 6074998 8712400 7652170 5751797 8834166 2562494 0758906 9704000 2812104 2762177 1117778 0531531 7141011 7046665 9914669 7987317 6135600 6708748 0710131 7952368 9427521 9484353 0567830 0228785 6997829 7783478 4587822 8911097 6250030 2696156 1700250... El nombre phi es caracteritza tambÊ per aparèixer en multitud d’aspectes de la naturalesa i fins i tot de l’art. Aquí en podem trobar alguns exemples: AL COS HUMÀ TROBAM PROPORCIONS ÀURIES Les proporcions entre els ossos de l’esquelet d’un animal vertebrat són à uries. Fixem-nos en l’exemple mÊs proper, el cos humà. Gran quantitat de les proporcions del cos humà tenen relació amb el nombre phi. Si dividim l’alçada del cos humà per l’alçada del llombrígol l’haurem partit en mitjana i extrema raó (Ф). Si dividim la distància del maluc als peus pel genoll, tambÊ l’haurem dividit en proporció àuria. El mateix passa amb les proporcions dels braços, les falanges, el tronc... I fins i tot amb les dents, com mostren les imatges.

EL RECTANGLE AURI La peculiaritat del rectangle auri ĂŠs que la proporciĂł entre el seu costat gran i el petit dĂłna :

coses nostres

~ 8 ~ abril 2014

đ?&#x;?+ đ?&#x;“ đ?&#x;?

=đ?š˝.


Tot i que no ens n’adonam, al nostre voltant hi ha gran quantitat de coses relacionades

amb

phi.

Per

a

comprovar-ho només fa falta fixar-s’hi una mica. La majoria de targetes (de crèdit, de hipermercats, el

DNI...)

rectangles auris. També són

un exemple

de rectangle auri les caixes

de

alguns

rètols, algunes càmeres fotogràfiques i

marcs

de

fotos,

són

tabac,

de filmar. La proporció divina també es pot observar en la moda i en el disseny. Per exemple, a la roba que porta la noia de la fotografia. EL NOMBRE D’OR I L’ART Nombroses obres d’art i d’arquitectura amaguen i estan basades en el nombre d’or. Es pot veure reflectit en grans edificis, com el Partenó o el temple de Ceres. La base i l’alçada del Partenó són les d’un rectangle auri. Així mateix, fent subdivisions àuries successives al “rectangle principal” es pot observar com la proporció

àuria

participa

en

més

detalls

de

l’estructura del temple. A la façana de catedrals com la Nôtre Dame de París i la de Chartres també presenten la proporció d’or.

La famosa Gioconda de Leonardo da Vinci també presenta la divina proporció: la dama està inscrita en un rectangle auri. La zona no negra dels braços i les mans també pot ser limitada per un rectangle auri. El fons del quadre presenta diverses divisions àuries. El sacrament de l’últim sopar, de Dalí té diversos elements divinament proporcionats.

Per acabar, us voldria recomanar un llibre de curiositats matemàtiques. El seu autor és el professor de matemàtiques Miquel Capó i es titula 100 qüestions de matemàtiques. Nuria Pons Pons, alumna d’1.2 d’ESPA

coses nostres

~ 9 ~ abril 2014


català Al grup de Català de 2n d’ESPA cada un dels alumnes ha escrit un conte breu, de creació pròpia. Tot i que tots els textos presentats han estat molt elaborats, se n’ha seleccionat un per editar-lo a la revista i mostrar el treball fet a classe.

LA PREHISTÒRIA Allà pels anys de la prehistòria, quan les persones encara vivien dins coves, hi havia una tribu molt peculiar, “la tribu dels bojos”. Eren dos homes i tres dones: en Barrilet, un home baixet i gras amb molta mala llet i poca força; en Pastanaga, molt alt i magre, amb molt bon geni i molta força; na Pera, una dona amb un culet de pera, que tenia en Barrilet ben enamorat del seu culet i que per molt que li volgués tocar sempre s’emportava una bona galtada; na Caragol, una dona lenta i bavosa, que no feia més que deixar la cova plena de baves i fer nosa, i per últim na Bruixa, la més dolenta de la tribu, que l’únic que feia era posar a parir l’un i l’altre però feia unes sopes per llepar-se’n els genolls. S’alimentaven dels culs dels animals que caçaven, però els agradaven més les aranyes que trobaven per les parets de la cova. Bevien i es rentaven amb la mateixa aigua, que es podien emportar quan sortien de la cova gràcies al fet que hi havia una pedra que tenia forma de ribell, d’una vegada que na Pera s’hi va seure. Però la seva beguda favorita era la sang, una sang que, estranyament, rajava per una escletxa de la cova. Es feien eines que els servien per evacuar millor, ja que les sopes de na Bruixa eren bones però saps molt amb què les feia. Per jugar, ja que no tenien gaire temps i encara manco ganes, s’estiraven dels pèls. Un dia, jugant, en Barrilet li va tocar per fi el cul a na Pera, per la qual cosa en Barrilet s’esperava la gran galtada, com sempre. Però es veu que aquell dia li va tocar d’una forma especial, perquè na Pera es va girar, se’l va mirar, es va tornar a girar i li va deixar tornar a tocar. Des d’aquell dia en Barrilet li té la mà al cul tot el dia. Un dia, quan anaven a beure sang de l’escletxa, es van adonar que no en sortia. Mentre en discutien el perquè, van començar a sentir com les pedres de la cova es borinaven. La cova es començà a desprendre. Van córrer tot el que van poder per sortir, però entre que en Barrilet era lent, na Caragol que deixava un carrerany de babes que feia que rellisquessin, na Pera que amb aquell cul no et deixava veure per on anar i en Pastanaga, que feia molta via però era maldestre, no es van poder salvar. L’única que es va salvar va ser na Bruixa, que mentre ells discutien el perquè que no sortís la sang per l’escletxa, ella era dalt que cercava animals com bens, bous, cabres i tot el que es trobés per fer les seves famoses sopes i anar a matar-los dalt la cova, que d’aquí ve la sang que rajava per l’escletxa. I qui no s’ho cregui, que vagi a la vora de sa Cova des Coloms, on hi ha una pedra amb la forma del culet de na Pera amb la mà d’en Barrilet marcada. Josep J. Lluch

coses nostres

~ 10 ~ abril 2014


Qüestionari Proust A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Perfeccionista i aventurer B: Quina qualitat prefereix en una persona? M’agraden les persones espontànies i fàcils C: Què valora més dels amics? La confiança D: Quin és el seu defecte principal? No fer allò que toca en cada moment, primer sempre he de resoldre allò que havia començat. E: En què prefereix passar el temps? Navegant per la mar F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Perdre un ésser estimat G: Què voldria ser? Jo mateix H: Quins dons naturals li agradaria tenir? Tots tenim els mateixos, l’escala de desenvolupament depèn de la motivació específica I: On voldria viure? Encara no ho sé. De moment vull viure aquí. J: Quin color prefereix? Blau. K: Quina flor prefereix? No tenc preferències

José Luis Pérez, professor.

L: Quin ocell prefereix? La gavina, no n'hi ha d’altre que voli igual M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix? Mario i Júlia. N: Quin és el seu autor preferit? M’agrada escriure però no sóc un amant de la literatura. Els meus autors preferits no pertanyen a allò que es considera cultura general. A veure, Darwin? O: Quin és el seu músic preferit? Freddy Mercury

Quin és el seu

P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Un amic meu, Victor Moragriega

lema?

Q:Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Superman

Vive y deja vivir

R: Quin personatge històric valora més? Albert Einstein, los hermanos Write i Nelson Mandela S: Què detestes per sobre de tot? La prepotència T: Com li agradaria morir? No vull pensar com m’agradaria morir,va en contra de la meva religió. D’un infart? No, no mola. No entenc la pregunta U: Quin és el seu lema? Vive y deja vivir

coses nostres

~ 11 ~ abril 2014


Entrevista Esperanza, la nostra orientadora, es jubila. Molta sort! 1. Quin és el teu nom complet? Esperanza Sánchez Perucho (sense Maria davant)

2. On vas néixer? A La Tala, un poble de Salamanca molt petit, sense llum ni aigua... Als 9 anys vam anar a viure a Saragossa i vaig passar de l’Edat Mitjana al s. XX de cop.

3. On vas estudiar? A Cáceres vaig estudiar batxillerat i COU i la diplomatura de Treball Social a Barcelona, tot amb beca. Com era la 1a promoció i ningú sabia de què anava això, no hi havia feina, i me vaig matricular nocturn a Filosofia i Lletres, especialitat de Pedagogia Terapèutica, a la Central de Barcelona. Després vaig fer Psicologia a la UIB de Palma, i me falta un curs i mig per acabar.

4. Quan de temps fa que vius a Menorca? Vaig venir un estiu a fer feina a un hotel fa 35 anys. Me va agradar tant que vaig quedar. De fet, els dos darrers cursos de Pedagogia els vaig fer des d’aquí.

5. Quan de temps has estat al CEPA? Hi he estat 7 anys. 6. I abans, on vas fer feina? Vaig començar a fer feina als 12 anys i he fet de tot. A Menorca he fet de telefonista, cambrera, netejadora... També vaig fer tres anys de logopeda al centre d’Educació Especial d’ASIMPROS i quan vaig aprovar les oposicions vaig estar 12 anys a l’Equip psicopedagògic (ara es diu EOEP) i 11 anys l’IES Biel Martí de Ferreries

7. Què t' agrada més de la teva feina? El que cada dia aprenc dels meus alumnes quan els mostr a llegir i a escriure.

8. Què volies ser quan eres petita? Mestra, bibliotecària i metgessa. De fet vaig començar medicina.

9. Quines són les teves aficions? Llegir, anar al cinema, viatjar i estar amb els amics.

10. Ens podies recomanar un peli i un llibre? 2001, odisea en el espacio i “León el Africano”, d’Amin Maalouf, però en podria dir uns 80 més.

coses nostres

~ 12 ~ abril 2014


11. Quants de fills tens? Una filla. 12. T' agradaria ser àvia? Moltíssim, però açò no depèn de jo!

13. Què trobaràs a faltar del CEPA? Principalment els alumnes, els immigrants, i el repte que suposa ensenyar, la relació amb tanta gent, els companys...

14. Quins plans tens ara que tindràs tant de temps? Viatjar, llegir, gaudir dels amics i la família, fer voluntariat, ballar, escoltar música, veure exposicions, brodar, aprendre rus, mecànica i cuina, ordenar les meves col·leccions, fer teatre...

15. Qualque consell per als més joves? Consell cap, només orientacions.

16. I un desig per a tu? Que tothom pugui viure amb dignitat.

Es Migjorn Gran TORTADA D’AMETLLES Ingredients: 500g d’ametlles 500g de sucre 9 ous Preparació: Es posen les ametlles en una ribella, i dins d’una cassola es posa aigua a bullir. Quan l’aigua bull es tira dins la ribella. Les ametlles es pelen i capolen, si pot ser amb una màquina manual, i es van mesclant amb la meitat del sucre. Es baten les clares i quan estan a punt de neu s’hi va afegint la resta del sucre. Llavors s’hi afegeixen els rovells i finalment l’ametlla capolada. Dins una palangana folrada de paper de forn hi escampam la mescla i s’introdueix al forn, que ja estarà un poc calent, i deixam que cogui tres quarts d’hora a 175º. Quan sigui ben freda es gira i es col·loca dins un born, i l’adornam amb merenga, xocolata, rovell d’ou o el que vulguem. Clara Gomila Pons Alumna de Català B1 de l’Escola d’Adults des Migjorn gran

Aprendre a llegir i escriure la meva llengua i la dels meus pares als seixanta anys. Som n’Enriqueta Alzina Allès i tenc setanta anys. Arribar fins aquí no han estat flors ni violes, a causa de l’època que m’ha tocat viure. Una època amb moltes mancances, sobretot en els primers anys de la meva vida.

coses nostres

~ 13 ~ abril 2014


He patit mancances afectives, de llibertat, econòmiques i culturals. Tres d’aquestes les he anat superant estimant, treballant i acceptant altres idees, però la mancança cultural me produïa sentit d’inferioritat. Però al mateix sempre he lluitat per superar-me. Jo no entenia per què parlàvem en català i a l’hora de comunicar-me per escrit havia de canviar de llengua. Això és un fet de repressió total que hem patit i patim des de fa molts anys. Encara que som conscient que aquest fet ha millorat molt en els darrers anys. El dia que l’Escola d’Adults des Migjorn Gran va oferir el curs de català bàsic, jo vaig ser una de les primeres alumnes, i fins al dia d’avui hi seguesc assistint amb regularitat. Sempre per poder millorar, no és la meva edat que m’impedeixi seguir. Del que estic convençuda és que la cultura és la base de tot, i perquè l’home tengui un desenvolupament integral ha de desenvolupar la ment amb la cultura. Aquesta és la que ens dóna l’aliment de l’ànima, la força per viure, ens fa joves d’esperit. A més, tenint coneixements tenim opinió, i estant preparats no ens podran vendre gat per llebre. Enriqueta Alzina Allès. Alumna de català B1, escola d’Adults des Migjorn Gran

PAISATGE Des del mirador, la vista és fantàstica. Si miro a prop veig palmeres, moreres i arbrers fruiters; mirant enfora veig sa Muntanya Grossa i sa de l’Enclusa, al terme de Ferreries. Però enmig d’açò hi ha tota sa vall de s’Engolidor i tota la pujada és plena de costers amb els seus marges, que quan el sol s’il·lumina és meravellós. No veig la sortida del sol però sí la posta, i els capvespres d’estiu és el més polit que us pugueu imaginar. I no acaba aquí, perquè els vespres, tant d’estiu com d’hivern, des del meu mirador que està orientat al nord veig les estrelles. A l’estiu, mirant cap a mestral, hi ha l’óssa major, però tot l’any, alçant els ulls, ben enmig del meu mirador veig l’estrella polar i em diu: “Ep! Som aquí”. Magdalena Moll Jover Alumna de Català B1,escola d’Adults des Migjorn Gran

informàtica ¿INTERNET? La primera forma de comunicación parecida a lo que hoy llamamos Internet nació en los años 50 como un medio de comunicación entre universidades de California llamado Apartnet. Su finalidad era el envío de documentación y expedientes. Durante la Guerra Fría se hicieron grandes avances sobre lo que antes existía y con el paso de las décadas fue evolucionando hasta que en los años noventa un grupo de científicos del CERN publicó el proyecto World Wide Web y, dos años después, Tim Berners-Lee inicia la creación del HTML y el HTTP.

coses nostres

~ 14 ~ abril 2014


Es en el CERN donde la comunicación de datos empieza a alejarse del mero hecho de enviar información entre dos puntos geográficos para convertirse en la primera manera de explorar datos de otros desde distintos puntos geográficos. Empieza a tomar sentido aquí el término “navegar” y “red de redes”. El CERN es un laboratorio de altas energías que dispone de un acelerador de partículas formado por un inmenso anillo tubular de 30 km de perímetro con multitud de sublaboratorios en torno al mismo. Durante los experimentos de aceleración de partículas, en todos ellos se tomaban multitud de medidas mediante detectores conectados a la computación y llegado el momento de analizar los resultados era evidente la necesidad de poder contrastar los datos de los diferentes sublaboratorios. Una vez más, la necesidad del humano por cubrir una necesidad determinada se convertia, en este caso, en una nueva herramienta de comunicación universal que todavía hoy no tiene límites.

A partir de la publicación de la tecnología www y de los navegadores se comenzó a abrir Internet a un público más amplio: actividades comerciales, páginas personales, etc. Este crecimiento se aceleró con la aparición de nuevos ordenadores más baratos y potentes produciéndose un enriquecimiento de la web proporcional a la accesibilidad generada. Para entender el funcionamiento de Internet imaginemos que queremos ver una página alojada en un servidor de Estados Unidos, para ello primero colocamos la dirección URL (dirección web) en nuestro navegador, esta información es enviada a un ordenador de DNS (sistema de nombre de dominio) que averigua a través de su base de datos la Ip (código de identificación) de la máquina que aloja la página. El camino de conexión entre mi IP pública y la Ip de la página de Estados Unidos estará formado por varios ordenadores enrutadores que analizando la IP de destino se conectarán a un Host nacional español que a su vez lo hará a uno europeo, después a un host americano y, finalmente, al host que contiene la web. Una vez localizada y conectada se envía el paquete de datos a mi ordenador. Todo este proceso es instantáneo y el mayor tiempo se lo Acelerador de partículas del CERN

lleva el envío de los datos.

Ineludiblemente, el acceso casi instantáneo a la información enriquece y enriquecerá a la sociedad hasta límites insospechables, pero también son consecuencia directa de ella perjuicios como información falsa o desagradable (pornografía, violencia explícita, terrorismo), pérdida de privacidad y control por terceros, dependencia resultante del abuso de las redes sociales, falta de comunicación física y de contacto con la naturaleza, falta de esfuerzo por la búsqueda de información, aumento del consumo de energía eléctrica, virus informáticos, etc.

Sin perder de vista los perjuicios, los beneficios de la red en la sociedad han tenido un peso y una relevancia que todavía hoy no entendemos totalmente de una forma consciente. La ciencia, la tecnología, el arte o la literatura siempre se han nutrido e inspirado en lo que se había hecho anteriormente; hoy, un simple clic puede suponer un viaje en el tiempo de cientos de años o la impresión en pantalla de la Teoría de la relatividad. Además de las facilidades en las comunicaciones, transacciones y explotación de productos, Internet nos ha brindado la conexión

coses nostres

~ 15 ~ abril 2014


más grande entre culturas a través de la cual se han podido contrastar injusticias sociales y culturales que han tenido como consecuencia la unión de la opinión del pueblo y modernas movilizaciones en los más amplios aspectos sociales, políticos y económicos. Es el primer paso hacia la creación de una ética mundial tal vez, incluso, un primer paso hacia una nueva inteligencia humana.

Aunque este inmenso abanico de posibilidades o esta explosión de ideas puede producirnos un estado de confusión, Internet también produce una sensación que todos hemos sentido alguna vez: una esperanza absoluta ante la duda, un despertar de intenciones que jamás antes la tecnología había logrado en la población mundial. Alumnes d’Informàtica II del grup de dimarts capvespre

Treball d'introducció sobre "Dades a Internet" Alguns alumnes d’informàtica han estat treballant sobre com es pot gestionar millor el seu contingut a Internet. Aquest tema és clau per a molts internautes i de cada vegada hi ha més interès per provar d’entendre què passa amb la informació personal, així que molts d’alumnes estan provant de gestionar millor la seva privacitat a la xarxa. Internet ens ofereix un munt de possibilitats força interessants a l’hora de gestionar informació, però té algunes coses a tenir en compte si un usuari vol maximitzar els aspectes positius i minimitzar els aspectes negatius. Els dos aspectes són molt complexos i l’objectiu és, senzillament, provar de millorar a nivell d’usuari. Actualment tenim accés a una varietat considerable de dispositius (hardware). Alguns dels dispositius típics són, per exemple, Smartphones, tablets, ordinadors de taula, laptops, smart TV, entre altres. A part dels dispositius tenim els programaris (software), que ens permeten, per exemple, interactuar amb els dispositius, enviar correus electrònics, utilitzar xarxes socials i jocs, etc. Gràcies al hardware, al software i a la connexió a Internet s’obté un mitjà de comunicació, d’interacció i organització social molt potent.

Per utilitzar la xarxa i aconseguir el que un realment vol, fa falta una formació contínua que un pot adquirir de manera individual o col·lectiva. Ara bé, en general hi ha poca experiència i es necessita molta ajuda si volem obtenir un bon resultat en aquest món tan dinàmic. Hi ha un elevat percentatge d’usuaris que comencen a estar preocupats per la gestió de les seves dades. A més, sembla que les noves tecnologies avancen massa ràpidament per les legislacions actuals, ja que en molts de casos no estan prou actualitzades i això comença a generar inseguretat. Un exemple clar es veu quan els alumnes reconeixen que en instal·lar un programari al seu ordinador no llegeixen les condicions i senzillament les accepten totes. Amb això, un usuari pot donar permís a unes condicions que podrien ser prou dolentes a l'hora de gestionar les seves dades. Algunes preguntes que ens fem els usuaris són: com és possible que hi hagi tantes aplicacions gratuïtes i de tan bona qualitat?, obtenen el benefici només amb la propaganda?, quin és el producte? Un altre punt a tenir en compte és com ha d’actuar l’usuari per reclamar davant una empresa en línia que ha utilitzat les seves dades i concretament per quina legislació està regulada.

coses nostres

~ 16 ~ abril 2014


Finalment, la gestió de la nostra traça digital està guanyant importància d’una manera considerable. Si algú vol saber informació sobre un usuari, una pràctica molt habitual és utilitzar un cercador, com per exemple Google. Això pot ser molt útil i convenient si tenim una traça digital ben gestionada. Ara bé, si hi ha informació que no ens interessa, hi ha un procés força complicat per provar d’aclarir-ho. L'empresa Google ha començat a fer gestions per millorar els drets dels usuaris que volen gestionar la seva informació personal que surt al cercador. Molts dels alumnes varen quedar sorpresos quan es va dir que el contingut que s’ha pujat a la xarxa no es pot eliminar, i si ho elimines d’un servidor, probablement encara sigui a un altre servidor. En definitiva, podem destacar les següents conclusions per part de l’alumnat: 

Call treballar més sobre aquest tema a nivell individual i a nivell col·lectiu. No només a l’escola sinó també fora. Un col·lectiu a tenir molt en compte és el de joves menors, que actualment tenen accés a les noves tecnologies de la informació i no són conscients dels perills reals.

Hem de pensar que si és un tema difícil per als adults per la seva complexitat i la rapidesa amb la qual ha entrat en les nostres vides és normal que els nostres fills necessitin d’una educació sobre aquest tema i el seu bon ús.

La privacitat de les seves dades a Internet és cada vegada més important i de cara al futur tenen previst utilitzar la xarxa d’una manera més crítica, amb l’objectiu de minimitzar els inconvenients i maximitzar els avantatges.

Agustí Olives, professor d’informàtica

curset de plantes medicinals L'objectiu del curset de Plantes medicinals és conèixer les plantes bàsiques per ajudar a mantenir la nostra salut. Durant el curs, hem fet sortides al camp per reconèixer les diferents comunitats vegetals i per a veure les plantes guaridores que es troben al camp. Vam fer excursions a la regió costanera, per camins, barrancs, camps, pel bosc i la marina. De cada planta en volem conèixer els seus noms, les seves virtuts, les aplicacions que se’n poden fer i els preparats. Identificar-les al camp fa que sigui més fàcil aprendre i veure les diferències per identificar les herbes medicinals.

A més a més, hem après a preparar el remeis bàsics per utilitzar-les: infusió, decocció, emplastre, olis, esperits i ungüents. Ara toca posar en pràctica aquest remeis i fer una petita farmaciola. Salut per a tots i totes!

Marc Moll, professor del curs de Plantes medicinals

coses nostres

~ 17 ~ abril 2014


Ferreries L'Escola d'Adults de Ferreries, part activa del poble.

El passat divendres dia 16 de maig a les 20 h es va inaugurar, al Centre Sociocultural de Ferreries, la mostra de labors i manualitats que s'han duit a terme durant aquest curs 2013-2014 a l'Escola d'Adults. La mostra va tenir una particularitat: d'una banda, ja era la 3a edició pel que fa als tallers de punt (que va oferir la primera exposició el curs 2011-2012), però, de l'altra, era la primera vegada que els tallers de punt compartien exposició amb uns altres tallers, els d’scrapbooking. Scrapbooking, per a qui no ho coneix, significa "llibre de retalls" i és un mètode de manualitats per conservar històries personals amb processos creatius com retallar, enganxar o el collage; és una tècnica per crear una composició de memòries i records mitjançant fotografies i altres materials. La monitora dels tallers de punt ha estat na Xisca Benejam i la dels tallers d'scrapbooking n'Esperança Pallicer. Totes dues, amb les seves habilitats i entusiasme, han ensenyat i guiat a les alumnes dels seus tallers a crear genialitats. Les hores de dedicació, aprenentatge i elaboració s'han transformat en un produccte final que dóna satisfacció i que fa goig de veure. Per açò mateix, l'Escola d'Adults de Ferreries, amb la col·laboració de l'Ajuntament, va organitzar aquesta exposició, perquè qui volgués la pogués anar a contemplar.

coses nostres

~ 18 ~ abril 2014


I el dissabte 31 de maig van coincidir dues activitats més del poble en què hi va participar l'escola d'adults: una va ser l'habitual fira anual "Les escoles surten al carrer" on, amb una paradeta de 12 plafons, l'escola intentà oferir una mostra de fotografies de tots els cursos que s'han duit a terme durant el curs 2013-2014. Com que va fer bon dia, la mostra va ser molt visitada. L'altra va ser la novetat de participar per primera vegada, com a entitat, en l'elaboració d'estores de flors; en la que va ser la tercera edició de "Ferreries Floreix" que organitza l'Agenda Local 21 en col·laboració amb l'Ajuntament de Ferreries. Per confeccionar l'estora de l'escola d'adults hi van col·laborar 10 dones, entre alumnes i professores, que a partir de les 7 h del matí van desplegar les seves habilitats per teixir el tapís floral. Va ser una experiència molt polida que esperam repetir anys venidors. Des d'aquesta revista us volem donar les gràcies a totes per fer-ho possible. A més de flors, el "Ferreries Floreix" es va ambientar amb poemes sobre la primavera. L'escola d'adults en va posar sis, un amb cada una de les llengües que s'estudien a l'escola i un creat

coses nostres

per

~ 19 ~ abril 2014

una

alumna.


anys de Tertúlies Literàries Dialògiques al CEPA Ciutadella Era l'octubre de 2004 quan es van iniciar al nostre centre les trobades setmanals d'alumnes per llegir i compartir la lectura d'un llibre clàssic. Érem pocs, ni deu persones, però no ens vam descoratjar sinó que aquell petit grup es va anar ampliant amb el pas dels cursos escolars. Ara, 10 anys després, som dos grups, dues tertúlies de 15 alumnes. Aquests són els llibres que hem llegit durant aquests anys i que us recomanam: 2004-05 Los miserables, de Víctor Hugo

2010-11

2005-06

La fiesta del Chivo, de Mario Vargas Llosa

Te deix, amor, la mar com a penyora, de Carme

El vigilant en el camp de sègol, de J.D.Salinger

Riera

Nada, de Carmen Laforet

Confieso que he vivido, de Pablo Neruda

2011-12

2006-07

Pilar Prim, de Narcís Oller

L'agulla daurada,de Montserrat Roig

Paraíso inhabitado, d’Ana María Matute

El vell i la mar, d'Ernest Hemingway

Mil cretins, de Quim Monzó

L'esquelet, de Rabin Tagore

La buena tierra, de Pearl S. Buck

2007-08

El perquè de tot plegat, de Quim Monzó

Cien años de soledad, de G. García Márquez

El jugador, de Fiódor Dostoievski

2008-09

2012-13

Orgullo y prejuicio, de Jane Austen

Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes

Entre dos silencis, d’Aurora Bertrana

La sonrisa etrusca, de José Luís Sampedro

Niebla, de Miguel de Unamuno

El carrer estret, de Josep Pla

El lazarillo de Tormes

Madame Bovary, de Gustave Flaubert

La bogeria, de Narcís Oller

Natura quasi morta, de Carme Riera

Ciutadella Vella, de Joan Benejam

2013-14

2009-10

Tiempo de silencio, de Luis Martín-Santos

Feliçment, jo sóc una dona, de M. Aurèlia Capmany

El porvenir de mi pasado, de Mario Benedetti

Historia de dos ciudades, de Charles Dickens

Middlemarch, de George Eliot

Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes

Tiempo del este, tiempo del oeste, de Pearl S. Buck

Solitud, de Víctor Català

El eterno marido, de Fiódor Dostoievski

Rebelión en la granja, de George Orwell Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell Tertúlies com les nostres n'existeixen arreu de Catalunya i l'estat espanyol, tant a centres d'adults, centres penitenciaris, com també a instituts i centres de primària. A Ciutadella, al CEIP Joan Benejam s'han iniciat enguany amb fillets i filletes de 4t de primària. Un dels criteris que defineixen les Tertúlies Literàries Dialògiques és la lectura d'una obra clàssica de la literatura universal i que estan reconegudes per la comunitat científica internacional. És una experiència cultural i educativa

coses nostres

~ 20 ~ abril 2014


que supera les teories que propugnen l'elitisme de la cultura i confirmen que totes les persones tenen capacitat per entendre, reflexionar i gaudir de les obres clàssiques. A les Tertúlies Literàries Dialògiques s'estableix un diàleg igualitari entre els participants, no volem convèncer ni s'imposa cap argument. Hem après a respectar el que és diferent, a callar quan un altre parla, a comprendre altres opinions, a canviar d'opinió, a reflexionar, a expressar obertament les nostres idees... Parlam de valors, d'experiències de la vida, ampliam la nostra cultura i de cada vegada tenim més interès en la lectura. Pensam junts. Les Tertúlies són una activitat pròpia d'escola inclusiva i un vertader foment de la lectura.

Assumpta Lluch

fotografia ESCAPADA FOTOGRÀFICA A LA SERRA DE TRAMUNTANA El primer cap de setmana del passat mes d´abril, un grup de 18 alumnes de tercer de Fotografia digital vam viatjar a Mallorca acompanyats del gran mestre Antoni Cladera Barceló. L’objectiu del viatge era aplicar els coneixements treballats durant el curs i compartir experiències de caire lúdic. Després d’una travessia més llarga del previst, vam arribar molt il·lusionats al nostre destí: el Port de Pollença. El dissabte tocava matinar de valent per poder gaudir de l’alba a la Talaia d’Albercutx, al costat del Cap de Formentor. Els primers rajos de sol van emblanquir l’horitzó i ens van omplir el cor d’emoció. Teníem davant nostre les badies d’Alcúdia i de Pollença. A la fi, el bon temps ens acompanyava i tots els pronòstics assenyalaven un cap de setmana inoblidable. Més tard, vam anar a berenar a Valldemossa, on vam poder copsar imatges de racons, carrers empedrats, flors a les parets, gent gran... Després d’un bon dinar ens vam dirigir cap a Sa Calobra, acompanyats en aquesta ocasió, a més a més, per membres d´AFONIB. Una aturada a la platja de Cala Tuent ens va permetre observar de primera mà com treballen aquests fotògrafs de natura. Quan vam arribar al Torrent de Pareis calia màxima concentració perquè la nit prometia. La lluna guaitava per un costat i quan es va amagar... realment va ser un regal contemplar aquell paratge sota un sostre amarat d´estels. Diumenge matí vam visitar un lloc emblemàtic: el parc natural de l’Albufera de Mallorca. Per primera vegada, vam poder fotografiar els ocells en el seu hàbitat des dels avisadors. Algú va aprofitar per fer macros, altres per fer paisatge i algú altre va seguir les passes d’en Toni, que ens va guiar per aquest entorn tan conegut per ell. Una sessió de “risoteràpia”, un cap de setmana per carregar les piles, uns dies de desconnexió total, una master class de fotografia... Aquests són alguns dels comentaris que ressonaven dins el vaixell de tornada cap a casa. Fins una altra, si Déu vol!

Queta Llufriu

coses nostres

~ 21 ~ abril 2014


Qüestionari Proust A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Que som molt divertit i atent B: Quina qualitat prefereix en una persona? Que sigui bona persona i bon company C: Què valora més dels amics? L'amistat, el companyerisme D: Quin és el seu defecte principal? Que no escolto gaire

Què voldria ser?

E: En què prefereix passar el temps? Amb els amics i

Historiador

praticant esport F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? No tenir feina G: Què voldria ser? Un historiador H: Quins dons naturals li agradaria tenir? Tenir molt de cap per poder estudiar I: On voldria viure? A Mallorca J: Quin color prefereix? Negre K: Quina flor prefereix? Cap ni una L: Quin ocell prefereix? El falcó M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix? Clàudia i Dani N: Quin és el seu autor preferit? Tolkien O: Quin és el seu músic preferit? Kurt Cobain P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Leonardo da Vinci

Dani Ros Florit , 2n ESPA

Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Spiderman i Batman R: Quin personatge històric valora més? Alejandro Magno S: Què detestes per sobre de tot? El desordre T: Com li agradaria morir? Dormint U: Quin és el seu lema? Viu i deixa viure

coses nostres

~ 22 ~ abril 2014


BONES FESTES DE SANT JOAN 2014!!!

coses nostres

~ 23 ~ abril 2014


coses nostres

~ 24 ~ abril 2014

coses nostres juny 2014  
Advertisement