Page 1

NÚMERO 3 SEGONA ÈPOCA DESEMBRE 2012

REVISTA DEL CEPA CIUTADELLA

coses nostres

pàgina 1


SUMARI EDITORIAL NOTÍCIES DE L’ESCOLA ELS MATEMÀTICS QÜESTIONARI PROUST HISTÒRIES L’ENTREVISTA QÜESTIONARI PROUST EL PROLETARIAT DEMOGRAFIA GUIA DE VIATGES DELEGATS - CUINA LECTURES SALUT I BENESTAR

2 3-4-5 6 7-8 9 10-11 12-13 14 15 16 17 18 19

EQUIP DE REDACCIÓ Ramon Rosselló Pere Gorrias Joan Martí

Fotografies portada: Arxiu Revista Coses Nostres

Fotografies contraportada: Antoni Cladera Alumnes de fotografia

editorial

H

a arribat l’hora de l’EDUCACIÓ i la

CULTURA.

Ha arribat l’hora de recuperar la dignitat des de l’EDUCACIÓ i la CULTURA. Sí, en majúscules. Ara, més que mai, es fa necessari que les persones ens formem per així ser més capaces d’agafar les regnes de la nostra vida i no deixar-la en mans de corporacions financeres egocèntriques i avaricioses que només defensen els interessos d’una minoria. Ha arribat l’hora d’acabar amb la manipulació, de desterrar les mentides i l’egocentrisme que ens impedeixen descobrir la veritat. Enterrem la competitivitat ferotge que ens volen inculcar com si fos un do natural de l’home, i que només genera odi, por i violència. És l’hora de despertar. De despertar la bondat, la solidaritat, la capacitat d’estimar que tots portam a dins. En aquest planeta Terra hi ha lloc i recursos per a tots. Ha arribat l’hora d’estimar més que mai la nostra llengua i la nostra cultura. I de respectar i estimar totes les altres. Qui no es respecta i estima, difícilment serà capaç de respectar els altres. És l’hora de viure honestament, de ser capaços de valorar allò realment important, les persones que ens envolten, i la mare natura, de la qual som una petita part.

Col·laboracions: revistacosesnostres@hotmail.com

Edita: Govern Balear Consell Insular de Menorca Ajuntament de Ciutadella Associació d’Educació d’Adults Serveis Educatius de Menorca

coses nostres

I també ha arribat l’hora de fer festa, l’hora de l’alegria, de compartir moments de goig i germanor amb la família i els amics. I amb els companys i professors de l’escola, a la festa de Nadal. Recordant ara el títol d’una pel·lícula, inspirada en un mestre, podríem dir: AVUI COMENÇA TOT! Bones festes!

pàgina 2


notícies de l’escola Nou secretari Des de dia 1 d'octubre el secretari de la nostra escola és en Llorenç Forcada Moll, ja que na Xisca Florit ha demanat uns mesos d'excedència. En Llorenç és professor de matemàtiques i és el segon any que és al nostre centre. Na Sara Benejam Biescas és una de les mestres que fa més anys que és a la nostra escola. És qui organitza l'oferta complementària i fa classes de ciències socials i d'ensenyaments inicials. Està malalta i la trobam molt a faltar. Des d'aquí li enviam tota la nostra estimació i li desitjam una prompta recuperació. Nova normativa de BAD Des del curs 2006-07 al nostre centre es fan ensenyaments de Batxillerat a distància, adscrits a l'IES Joan Ramis i Ramis de Maó. Des dels inicis, hem pogut oferir unes quantes assignatures cada any, per facilitar la formació a les persones adultes de Ciutadella. En sis cursos hi ha hagut 11 persones que han aconseguit el títol de batxillerat. Enguany, la Conselleria d'Educació del Govern Balear ha dictat noves instruccions que neguen la possibilitat d'examinar-se a Ciutadella. Tots els adults que facin BAD s'hauran d'anar a examinar a Maó. Nous membres al Consell Escolar Durant el mes de novembre hem celebrat eleccions de renovació d'una part dels membres del Consell Escolar del nostre centre. Donam les gràcies per la seva participació a n'Ignasi Triay Llopis i donam la benvinguda a na Francisca Barceló Mercadal. Volem donar el nostre agraïment a tots els qui s'han presentat i a tots els qui han participat en les votacions. Gran demanda d'idiomes Aquest curs hem tingut una gran demanda de cursos d'idiomes i hem pogut organitzar nous grups. En total tenim 431 persones que estudien anglès, alemany, francès i italià. Els cursos de català El curs passat teníem 17 grups de català a Ciutadella. Enguany tenim només 9 grups i en total hi ha 124 persones que estan estudiant català. Hem de recordar que els certificats oficials de català continuen sent un mèrit per accedir a la funció pública, tot i que en aquests moments no sigui sempre un requisit. 27 títols d'ESPA Al curs 2011-12 han estat 27 les persones que han aconseguit el títol d'Educació Secundària (el títol d'ESO)al nostre centre: 8 a Ferreries, 2 per proves lliures i 17 a Ciutadella. Des d'aquí els donam l'enhorabona i animam a tots els qui estan en camí d'aconseguir-lo.

coses nostres

Els professors també fan formació Des de fa anys, els vostres professors també segueixen aprenent. Enguany s'han organitzat dues activitats: un grup de feina que té com a finalitat l'elaboració de vocabulari en tres llengües: català, castellà i anglès; i un seminari que du per títol “Millora personal, millora professional”. L'escola d'adults és notícia Durant aquest trimestre la premsa local s'ha fet ressò de l'augment de matrícules dels grups d'idiomes, i també de la intenció de reduir les aportacions a l'escola per part del Consell Insular de Menorca i l'Ajuntament de Ciutadella. Confiam, i així ho hem demanat a les institucions, que s'ho replantegin ja que la clau per sortir de la crisi és la formació. Pla d'emergència i evacuació Les diferents entitats que estam ubicats a l'edifici annex a l'IES Josep Maria Quadrado ens hem coordinat per elaborar un pla d'emergència i evacuació de manera conjunta. Després de Nadal us informarem del procediment a seguir en cas d'haver de desallotjar l'edifici. Som quasi 2.000! Dia 26 de novembre hi havia 1.324 persones matriculades a Ciutadella, 278 persones a Ferreries, 266 as Mercadal i 87 persones as Migjorn Gran. En total, al CEPA Ciutadella hi ha 1.955 persones matriculades a alguns dels ensenyaments que s'ofereixen. Aquests nombres no són definitius, ja que la matrícula continua oberta. Noves dependències a Ferreries A principis de setembre es va fer realitat el trasllat de la secretaria i la biblioteca a l'antiga casa del porter del Col·legi Públic Santa Àgueda. Per primera vegada, comptam amb dos espais propis que l'Ajuntament de Ferreries ha adequat per a l'escola d'adults. Esperam que properament puguem comptar també amb una aula més. Igualment se segueixen utilitzant les instal·lacions del CP. Estam d'enhorabona! Quatre pissarres digitals Aquesta és la dotació que la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears va fer durant el curs passat al CEPA Ciutadella: una as Mercadal, una a Ferreries i dues a Ciutadella. Els objectius del CEPA Ciutadella Els objectius que ens hem proposat per al curs actual són:  Crear un bon clima escolar.  Fomentar la lectura.  Reflexionar i estudiar com evitar que l'alumnat abandoni els cursos. El nostre lema ha de ser “no deixar perdre cap alumne”.  Fer que l'alumne avaluï la pràctica docent a fi de millorar-la.  Ser element normalitzador de la nostra llengua.

pàgina 3


notícies de l’escola Calendari escolar PRIMER TRIMESTRE Dies festius: 12 d’octubre 1 i 2 de novembre 6 de desembre Les vacances de Nadal seran des de dia 21 de desembre migdia fins a dia 6 de gener. Divendres dia 21 de desembre només hi ha classe al matí. SEGON TRIMESTRE Dies festius: 17 de gener 12 de febrer, darrer dimarts, no hi ha classe al capvespre a Ciutadella. As Mercadal és festiu. 28 de febrer, festa escolar unificada. 1 de març Les vacances de Pasqua són del 27 d’abril migdia al 7 d’abril. Dimecres, 27 d’abril només hi ha classe al matí. La setmana de L'11 al 15 de febrer no hi ha classe d'ESPA, ja que és període de matrícula del segon quadrimestre. TERCER TRIMESTRE Dies festius: 1 de maig 20 de maig és festiu a Ciutadella, Ferreries i Es Migjorn Gran. Les classes dels capvespres acaben dia 20 de juny i dia 21 de juny hi ha classes només al matí.

Horaris d'atenció a l'alumnat i al públic HORARI DE DIRECCIÓ Assumpta Lluch Moll cepaciutadella@educacio.caib.es dilluns de 10 a 12h dimarts de 18 a 20h divendres de 19 a 21h HORARI DE LA CAP D’ESTUDIS Núria Anglada Benejam nanglada@escolaadultsciutadella.es dilluns de 20 a 22h dimecres de 18 a 20h divendres de 10 a 12h

coses nostres

HORARI DE SECRETARIA Llorenç Forcada Moll Corín González Pons llforcada@escolaadultsciutadella.es cgonzalez@escolaadultsciutadella.es dilluns de 20 a 22h dimecres de 18 a 20h divendres de 10 a 12h HORARI DE L’ORIENTADORA Esperanza Sánchez Perucho esanchez@escolaadultsciutadella.es dilluns i dimecres de 18h a 20h dijous de 19 a 21h divendres de 10 a 12h

pàgina 4


notícies de l’escola ELS EXÀMENS DE BATXILLERAT A DISTÀNCIA “No retallem possibilitats”

D

es de l'octubre de 2006 al CEPA Ciutadella hi ha una oferta parcial de tutories de Batxillerat a Distància (BAD). Cada any s'han organitzat les classes de les assignatures comunes i alguna de la modalitat de Ciències Socials. Només per a aquestes matèries, el professorat de l'escola d'adults s'ha de coordinar amb el professorat de l'IES Joan Ramis i Ramis de Maó, amb la finalitat de facilitar l'accés a aquests estudis a l'alumnat de l'Escola d'Adults. Fins ara, i durant sis anys, els exàmens d'aquestes matèries es feien simultàniament a Maó i a Ciutadella. ¿Un diario? - 14/08/2009 ¿Un diario? ¡Qué regalo más extraño! Nunca he tenido uno en mi vida, ¿qué podría hacer yo con esto? De cualquier forma no tengo tiempo para desperdiciar con semejante invento. Ahora que por fin he conseguido un trabajo en la industria de la construcción apenas tendré tiempo libre. He hablado con algunos compañeros y me han avisado de las terribles condiciones y el largo horario de trabajo. Sinceramente me desanima pero no tengo otra opción, mis ahorros han llegado a su fin y si pretendo mantener a mi familia debo hacer este sacrificio.

Enguany les instruccions han estat modificades només en un punt, segons el qual no serà possible examinar-se a Ciutadella, ja que el Servei d'Aprenentatge Permanent ha dictat unes noves instruccions que així ho determinen. Els motius que ens han explicat des del Servei és que aquesta és la voluntat de l'institut de Maó, que és qui té l'autorització per impartir la totalitat del BAD; també ens han dit que aquesta experiència no es fa a cap altre lloc de la nostra comunitat i que, per tant, no entenen perquè s'ha de fer a Menorca... El claustre de professors i el consell escolar del nostre centre ha fet arribar al Director General d'Ordenació, Innovació i Formació Professional el seu desacord amb les mesures preses en relació a les instruccions que afecten l'oferta de Batxillerat a Distància que es du a terme al nostre centre. Des del nostre entendre, l'Administració ha de prioritzar que els ciutadans puguin accedir al sistema educatiu en qualsevol moment de la seva vida i ha de ser compatible la formació continuada amb la vida professional. Els centres educatius hem de ser serveis públics que facin possible la

formació i la titulació. Fins i tot el document per a un pacte social per l'educació, elaborat des de la mateixa Conselleria d'Educació, marca com a proposta de millora la flexibilització horària i l'increment i diversificació de l'oferta de Batxiller, i açò és el que s'està fent al nostre centre. Durant aquests 6 anys hi ha hagut 11 persones que han aconseguit la titulació de Batxiller assistint a les tutories del CEPA Ciutadella. Enguany hem constatat una davallada de matrícula i fins i tot la primera baixa... I és que el perfil majoritari del nostre alumnat són persones de més de 25 anys, que cursen 2 o 3 assignatures cada any. Molts d'ells tenen càrregues familiars i disposen d'un temps reduït per dedicar-lo a estudiar. S'hauran de desplaçar 3 o 4 vegades durant el curs per cada assignatura. Quin treballador pot demanar 9 o 10 permisos en un any? Reclamam una rectificació de les instruccions perquè els alumnes de Ciutadella es puguin examinar aquí.

Assumpta Lluch Directora

-Connor

coses nostres

pàgina 5


els matemàtics

Successos matemàtics del calendari

U

na successió numèrica és una entitat matemàtica que consisteix en una seqüència ordenada de números que segueixen una relació algebraica. Cada any el calendari en fabrica algunes, però curiosament, les més significatives estan a punt de desaparèixer per un llarg període de temps. M'explic. Fa uns quants dissabtes, quan encara era ben dematí, es va produir un fet curiós: eren les vuit i nou, del deu de l'onze del dotze (08:09 10/11/12). Tenc l'hàbit de posar-me un avís al mòbil uns minuts abans que passi un esdeveniment d'aquest tipus. Coses meves. Aquesta vegada, com que era dissabte, vaig maleir aquests costums tan peculiars que tenc i vaig continuar dormint. Anàlogament, el mes de desembre del pròxim curs trobarem una seqüència molt semblant: seran les nou i deu, de l'onze del dotze del tretze (09:10 11/12/13). He de celebrar que serà una mica més tard i, amb tota seguretat, ja estaré aixecat. Malauradament, però, serà per darrera vegada. Aquestes successions tempo numèriques, no tornaran a succeir fins d'aquí a molts d'anys, ja que només hi tenim dotze mesos, al calendari. Primeras impresiones - 06/09/2009 Hoy por fin es mi día libre y después de una semana en mi nuevo trabajo he conseguido pasar un rato con mis hijos y esposa. A decir verdad, he estado tan ocupado esta semana que apenas he podido tener una simple conversación con mi familia.

Per altra banda, els col·leccionistes estem d'enhorabona, perquè aquest mes de desembre trobam dues dates senyalades. Una us la diré, però l'altra no. Si la voleu saber, l'haureu de pensar. La primera és un clàssic que tampoc tindrà continuïtat. Serà o haurà estat el moment 12:12 12/12/12. Diríem que el temps és inexorable, fins i tot per a les successions calendari matemàtiques. La segona m'agrada molt. Us donaré dues pistes: utilitza totes les xifres de l'any per la seva formació i serà un dijous passades les vuit del fosquet.

El trabajo es más duro de lo que decían y la jornada es larguísima. Trabajo de siete de la mañana a siete de la tarde y apenas tengo tiempo para el almuerzo.

Si en trobau alguna més que sigui curiosa m'ho deis, que ja veis que en faig col·lecció.

En fin, espero acostumbrarme pronto a esta nueva rutina, mi cuerpo apenas aguanta.

Llorenç Forcada Professor de matemàtiques

Salutacions,

-Connor

coses nostres

pàgina 6


qüestionari Proust

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Som molt independent. B: Quina qualitat prefereix en una persona? Que sigui optimista i no conformista. C: Què valora més dels amics? Que siguin puntuals al pàdel… i que sempre hi són quan els he de menester. D: Quin és el seu defecte principal? A part de molts d'inconfessables, us diré que hi ha dies en els quals me deix seduir per les males arts de la procrastinació. E: En què prefereix passar el temps? Sembrar, navegar i cuinar. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Perdre una persona que estim. G: Què voldria ser? Ho tenc bé, així. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? La invisibilitat. I: On voldria viure? Aquí. J: Quin color prefereix? Verd. K: Quina flor prefereix? La flor de l’espígol. L: Quin ocell prefereix? El puput, però per menjar la guàtlera. M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix? Rafel i Maria. N: Quin és el seu autor preferit? Josep Maria Quintana. O: Quin és el seu músic preferit? Serrat. P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Rafel Jofre. Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Robin Hood. R: Quin personatge històric valora més? Ramon Llull. S: Què detestes per sobre de tot? No suport la condescendència. T: Com li agradaria morir? Amb la consciència tranquil·la. U: Quin és el seu lema? A poc a poc i bona lletra.

coses nostres

“M’agrada que les persones siguin optimistes i no conformistes”

Llorenç Forcada Professor de matemàtiques

pàgina 7


qüestionari Proust

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? La tranquil·litat. B: Quina qualitat prefereix en una persona? Que sigui transparent i sincera. C: Què valora més dels amics? La seva ajuda quan la necessites. D: Quin és el seu defecte principal? A vegades som massa impulsiu. E: En què prefereix passar el temps? Amb la meva dona i fills. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Perdre un fill. G: Què voldria ser? Professional de l’esport. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? Poder ajudar la gent més del que puc, sobretot la més necessitada. I: On voldria viure? M’agrada on visc, però també m’agradaria viure en un poble dalt d’una muntanya, rodejat de natura. J: Quin color prefereix? El verd. K: Quina flor prefereix? Gerani. L: Quin ocell prefereix? El canari. M: Quin nom ( de noi i de noia ) prefereix? Ivan i Paula. N: Quin és el seu autor preferit? No en tenc. O: Quin és el seu músic preferit? Enrique Bumburi. P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? No en tenc. Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? No tenc preferència per cap. R: Quin personatge històric valora més? Jesucrist. S: Què detestes per sobre de tot? El racisme. T: Com li agradaria morir? Sense dolor . U: Quin és el seu lema? Tal faràs, tal trobaràs.

coses nostres

“M’agrada on visc, però també m’agradaria viure en un poble dalt d’una muntanya, rodejat de natura”

Raül Vilches Alumne d’ESPA

pàgina 8


històries ¿Dónde está la suerte?

L

a historia que quiero contar no es un cuento, es una historia verdadera, de esas que pasan de vez en cuando en este mundo. Pero como ocurre con los cuentos, lleva una pequeña moraleja y, vas a ver, termina como terminan los cuentos... Érase una vez un hombre ya adulto que, después de algunos años de suerte en todos los aspectos de su vida, llegó a saber que, también, hay momentos de mala, muy mala suerte. A veces, la mala suerte se suma y suma hasta llegar al punto de que crees que no podrás aguantar más. Su esposa le había dejado para vivir con otro hombre. Además, se había llevado a su hijo de 12 años. Él había perdido su trabajo hacía tres años. Tenía la espalda “rota” del pesado y

duro trabajo que había tenido antes. Tenía una muela inflamada que le dolía mucho. Por todo eso, decidió poner fin a su vida. ¡Iba a suicidarse! Subió a una torre muy alta, pero no había torrero ni nadie que la vigilara. Llegando al último piso miró hacia abajo y se asustó de la altura, así que pensó que sí servía para la intención que tenía en la cabeza. Dio un último vistazo al mundo que estaba a punto de abandonar. En este mismo momento oyó una voz débil, aguda y penetrante, diciéndole: “¡No lo hagas, bájate, venga, bájate enseguida!”

-Tener un buen trabajo para ganarme una vida distinguida – gritó- y el tercer deseo es tener buena salud, sin los dolores que siento ahora.

Frustrado, bajó despacio, contrario a su intención de hacía unos minutos. Vio a una mujer vieja, fea, más que fea, descarnada por todo su cuerpo, parecía una bolsa de huesos torcidos.

Pensando que esta condición costaría un poco, pero que por otro lado salía ganando mucho, el hombre accedió a la petición.

Anécdota - 20/09/2010 Ha pasado un año desde mi última entrada en este diario y sinceramente no esperaba volver a usarlo. Pero algo triste pasó en el trabajo el último viernes y pensé en escribirlo aquí. Seguramente no lo mencioné, pero la seguridad en el trabajo es casi nula y todo el mundo sabía que esto pasaría. Bien, pues mi compañero Luis ha tenido que ser la víctima... El pobre hombre cayó desde 5 metros de altura y está destrozado. Lo indignante de este incidente es la actitud de nuestro jefe, pues ha declarado que Luis no trabajaba en esa empresa. Al parecer no tenía contrato de trabajo y Jesús, el jefe, se ha salvado de cualquier indemnización. Y ninguno de nosotros se atreve a hablar, pues necesitamos conservar nuestros empleos para mantener a nuestras familias. -Connor

coses nostres

-Soy un hada buena y te otorgo tres deseos - dijo la mujer, mirándole a los ojos. Después de pensar unos momentos, el hombre decidió que, al final el mundo probablemente no fuera tan malo como le había parecido cinco minutos antes. “ -Vale – dijo- si es así, mi primer deseo es que mi mujer y mi hijo vuelvan a vivir conmigo y seamos felices como antes. -Concedido -dijo el hada¿cuál es el segundo deseo?

-También concedidos -dijo la anciana- pero debes saber que estos deseos sólo se van a cumplir con una condición. Debes dormir conmigo una noche, toda la noche, y en la misma cama.

A la mañana siguiente, se despertó muy temprano. Sin mirar ni una vez a la fea hada, se vistió silencioso. Quería salir rápido y sin despertarla. Pero, sea como sea, ella tenía un sexto sentido o, probablemente, él había hecho mucho ruido. Ella se levantó y se dirigió a él preguntándole: -Espera un momento. Dime cuántos años tienes, por favor. El hombre le respondió con recelo y le dijo que tenía 42 años. Ella le dijo: -¿Y todavía crees en hadas buenas? Ja, ja, ja… El hombre salió corriendo y, mala suerte, le atropelló un coche que pasaba. Murió al día siguiente en el hospital.

Jorge Bradke Alumne de Castellà avançat per a estrangers Es Mercadal

pàgina 9


l’entrevista

Els alumnes de català de 3r d’ESPA de l’Aula de Ferreries hem duit a terme una entrevista ben curiosa. ENTREVISTANT NA

MERY HERNÀNDEZ

T

reballàvem la temàtica de la lliçó de l’Entrevista i els gèneres d’opinió i una proposta d’activitat de grup era la de fer una entrevista a alguna persona coneguda de Menorca.No havíem escollit el personatge, encara, quan la casualitat de la musicalitat entonada d’una lectura en veu alta ens va dur a descobrir que una companya de classe, na Guznerea Roca, resultava ser una néta d’una coneguda locutora de ràdio, de la ràdio menorquina, na Mery Hernández. Ja havíem trobat el personatge a entrevistar. Llavors, per aquest motiu dilluns dia 3 de desembre vàrem tenir una classe de català especial. La visita de na Mery Hernández a la classe va ser molt polida, vàrem gaudir del testimoni parlat d’una dona de 74 anys molt vital, carregada d’una energia que s’encomana i d’una alegria guaridora i divertida, teníem davant nostre una dona emotiva i humana, una persona que amb les seves paraules i amb el seu to de veu ens va fer posar la pell de gallina. La seva vitalitat es va posar de manifest just en entrar a la classe i en tot moment un somriure va dibuixar la seva cara.

Entre tots els alumnes havíem preparat un grapat de preguntes, diferents i amenes, sobre la seva trajectòria i vivències a la ràdio, que no transcriurem perquè hem decidit de fer un resum de tot allò que ens va dir na Mery. La manera com na Mery Hernández arribà a la ràdio, ja entrats els anys setanta, és ben anecdòtica: arran de la inauguració d’una piscina, uns amics la van convidar a sopar. Allà va conèixer un capellà que era, en aquells moments, el director de Ràdio Popular de Menorca. El capellà li va demanar una col·laboració, llegir una poesia en un programa que es deia “Andalucía en Baleares”. Aquella col·laboració en va dur una altra, fins arribar a esdevenir el seu treball durant 26 anys. Na Mery ens explicà que la tecnologia de la ràdio, quan ella hi va començar a col·laborar, era molt primària. A més, no era fàcil que arribessin avanços a Menorca, en aquells anys.

coses nostres

pàgina 10


l’entrevista Ens va argumentar que ella a la ràdio hi va veure sempre pocs treballadors, fet que implicava que entre tots havien de fer moltes tasques diferents, però que al mateix temps els implicava a tots tant que s’estimaven la ràdio i la feina. Podien ser pocs treballadors, però sempre hi va haver molts col·laboradors, en qualsevol programa. Na Mery es va dur bé amb tots els companys i companyes de la ràdio, però el company que té més present és en Miquel Àngel Pons, de Ferreries. Els oients menorquins, que en aquella època no tenien alternatives d’altres emissores locals, sintonitzaven diàriament i escoltaven Ràdio Popular de Menorca, que comptava amb moltes hores de programació pròpia al dia, la majoria en menorquí. Llavors, no és d’estranyar que aquella veu de na Mery de captaire desvalguda –com li va dir en Pere Melis- fos admirada i estimada. Avui encara hi ha gent que pel carrer la reconeix per la seva veu.

demanar la cooperació de la gent, va tenir com a resultat un gran projecte final. Amb açò, na Mery va corroborar que la paraula té un do, i a través de la ràdio tot és possible. En demanar-li per gent famosa que va entrevistar a la ràdio, entre d’altres noms, ens va dir: Núria Feliu, Joan Manuel Serrat i Cris Juanico. Per recollir informació de qualsevol mena, si era necessari, es desplaçava al poble que fos de l’illa. Les entrevistes a la gent de fora de Menorca es feien via telefònica. Ens comentà també na Mery que si alguna vegada va quedar en blanc en antena va ser a causa d’algun comentari que li havien fet per telèfon o per un atac de riure que no la deixava parlar. El fet de treballar a una ràdio de l’església no va comportar que na Mery se sentís censurada ni coaccionada en cap moment.

Aquesta locutora decidida ens va confessar que poques vegades es va posar nerviosa davant els micròfons i que de la ràdio li agradava tot, i totes les feines que havia de fer les feia amb molt de gust. Cada programa que va fer, fos de l’àmbit que fos, va estar encantada de fer-lo.

Na Mery mai no va pensar a deixar la ràdio, només quan li van proposar la jubilació, i així i tot s’ho va rumiar, ens va dir. Mirar enrere la porta a valorar molts canvis en la ràdio, tant en l’àmbit tecnològic, com en la manera de fer la ràdio..., però ella s’ha adaptat a tot, airosa.

Una de les entrevistes que més la va marcar va ser la que va fer a un missioner que va explicar la precarietat per a l’obtenció d’aigua en un poblet de l’Àfrica. Aquella entrevista explicativa, que va

Finalment, en les darreres preguntes que li vàrem fer ens va dir que li han proposat de fer un llibre sobre la seva trajectòria professional, però que no ho ha fet. Nosaltres la vam instigar i creim que seria una bona idea, ja que la seva vida radiofònica és part important de la història quotidiana dels darrers 40 anys a Menorca. La mítica locutora de COPE Menorca, Mery Hernández, va passar d’entrevistar a ser entrevistada, i ens va captivar amb la seva manera de fer, de ser i de parlar. Gràcies Mery per ser com ets!

Josep Barber, Lola de las Heras, Tere Melià, Paula Menorca, Inma Orellana, Guznerea Roca, Sonia Rosselló i Juan Carlos Vallejos

coses nostres

pàgina 11


qüestionari Proust

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Perseverança. B: Quina qualitat prefereix en una persona? La sinceritat, trob que és una de les qualitats més importants. C: Què valora més dels amics? El mateix que valor de les altres persones, tot i que algú no sembli persona, en ocasions. D: Quin és el seu defecte principal? Supòs que la mateixa sinceritat, que deman dels altres; no agrada que es digui la veritat. E: En què prefereix passar el temps? Amb la meva dona, fent esport i algun hobby. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? La mort de persones que més volia. G: Què voldria ser, a part de professor? Doncs ara no em plateig ser res més. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? Tenir facilitat per parlar altres idiomes. I: On voldria viure? A Egipte J: Quin color prefereix? El blau K: Quina planta prefereix? Seria una planta sense flor, el xiprer. L: Quin ocell prefereix? Falcó M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix? No ho diré, el guardaré pel moment de tenir fills, tot i que no tenc previst tenir-ne, encara. N: Quin és el seu autor preferit? N’hi ha diversos, com Clive Cussler, Isaac Asimov, Timothy Zahn, Alberto Vázquez-Figueroa, Nick Drake o Steve Alten. O: Quin és el seu músic preferit? El grup “Metallica”. P: Quin és el seu artista (pintor...) preferit? Wiliam Turner, per les pintures de vaixells i temes relacionats amb el mar. Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Luke Skywalker, però Han Solo agafa punts perquè es queda amb la princesa Leia. R: Quin personatge històric valora més? Ramsés II, el gran constructor d’Egipte. S: Què detestes per sobre de tot? La hipocresia i la falta de valor per dir les coses. T: Com li agradaria morir? Qui diu que ho hagi de fer... U: Quin és el seu lema? Més val no dir res, que parlar i demostrar ser un ignorant.

coses nostres

“La sinceritat és una de les qualitats més importants, tot i que en moltes ocasions no agrada que es digui la veritat”

Josep Quintana Professor de Ciències Naturals

pàgina 12


qüestionari Proust

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Em consider una persona simpàtica i sociable. B: Quina qualitat prefereix en una persona? L'educació. C: Què valora més dels amics? La seva sinceritat. D: Quin és el seu defecte principal? Som una persona molt impulsiva. E: En què prefereix passar el temps? Estar amb gent que m'estimi, i estar amb els meus animals. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? La mort d'un familiar directe. G: Què voldria ser? M'agradaria ser veterinària, especialitzada en cavalls i cans. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? Saber dibuixar bé. I: On voldria viure? Aquí, a Ciutadella. J: Quin color prefereix? El color vermell. K: Quina flor prefereix? Una rosa. L: Quin animal prefereix? Els cavalls i els cans. M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix? Si fos d'un noi, Borja o Joan, i si fos de noia, Paula o Clara. N: Quin és el seu autor preferit? Cap en concret, però un llibre que recoman i que tothom hauria de tenir a casa seva és “El secreto”. O: Quin és el seu músic preferit? M'agrada la música espanyola, com Estopa, Bisbal, Melendi i Camela. P: Quin és el seu artista (pintor...) preferit? Marc Jesús i Núria Collado. Q: Quin són els teus actors preferits? Brad Pitt, Catherine Zeta Jones i George Clooney. S: Què detestes per sobre de tot? No m'agraden la prepotència i les mentides. T: Com li agradaria morir? Dormint U: Quin és el seu lema? Mai has de fer res que no t'agradaria que et fessin.

coses nostres

“M'agradaria ser veterinària, especialitzada en cavalls i cans”

Ana Belén Salas Alumna d’ESPA

pàgina 13


el proletariat

Els moviments sindicals

E

l passat dia 26 d'octubre, els alumnes de 3r d'ESPA vàrem poder participar en una xerrada sobre els moviments sindicals. Aquesta xerrada forma part de la unitat d'aprenentatge ”Les bases del món contemporani: el segle XIX, un segle de revolucions.”

Els alumnes, aprofitant els continguts desenvolupats a l'aula i els exposats a la xerrada, hauran de realitzar una activitat. Aquesta s'haurà de fer en un blog d'internet, i consistirà a descriure una situació fictícia on els treballadors hauran de resoldre una situació de conflicte laboral.

Els continguts de la unitat centren l'atenció en els fets més destacats del segle XIX, entre els quals destaquem la Revolució Industrial. Aquesta va propiciar la creació d'una nova classe social, el proletariat, el qual ràpidament es va organitzar ens estructures associatives que amb el temps es desenvoluparien fins a les actuals organitzacions sindicals.

En aquest enllaç, http://cepaciutadellahistoria.blogspot.com.es/ podem trobar els resultats dels treballs dels alumnes. Per la meva part, només voldria agrair, novament, tant a na Maria Camps com al sindicat STEI la seva col·laboració, tot esperant que el proper any puguem repetir l'activitat.

Aprofitant aquests continguts, des del departament de Ciències socials es va trobar adequat que els alumnes poguessin tenir un contacte directe amb un representant sindical. En aquest, sentit voldria donar les gràcies a na Maria Camps, del sindicat STEI, que, tal com he dit anteriorment, va fer una xerrada sobre els moviments sindicals. L'exposició, que havia de tenir una durada de 45 minuts, aproximadament, es va allargar fins als 90 minuts, gràcies a l'interès que va generar entre l'alumnat. La xerrada va començar amb una explicació sobre els inicis del sindicalisme en el segle XIX, primers moviments sindicals, tant a nivell mundial com a Espanya. Posteriorment, la ponent va centrar l'atenció en l'organització actual dels sindicats, així com en els drets dels treballadors. Finalment, es va obrir un torn obert de preguntes on els alumnes van poder tenir l’oportunitat de demanar tot tipus de qüestions relacionades amb els sindicats.

coses nostres

Ramon Rosselló Departament de Ciències Socials Novembre 2012

pàgina 14


demografia

El padró d'habitants

E

l passat dia 27 de novembre el tècnic de l'Ajuntament de Ciutadella, Bep Llorens, va visitar els alumnes de 1r ESPA per fer una xerrada sobre el padró d'habitants.

La demografia (del grec demos, poble; i grafia, descripció) és la ciència que estudia la població. La xerrada, s'emmarca dins el desenvolupament dels continguts referits a la demografia, amb l'objectiu d'apropar la realitat municipal als conceptes teòrics que s'exposen a l'aula. El tècnic va exposar el funcionament del padró, el qual s'ha anat actualitzant amb el temps. Entre les millores, cal assenyalar que el padró ja no s'actualitza cada 5 anys, sinó que des de 1996 el registre s'ha tornat continu, és a dir, la població té el dret i l'obligació de comunicar qualsevol moviment de residència, la qual cosa implica que no s'hagi d'anar de casa en casa. Per tant, es pot dir que l'Ajuntament té al dia el cens de població del municipi. Altres aspectes que va comentar és que el padró té implicacions indirectes en altres qüestions quotidianes, com per exemple residència, viatges, impostos, etc. A continuació, es van lliurar fotocòpies amb les dades censals de la població de Ciutadella des del 1940 fins al 2011. En aquest temps, la població del municipi ha passat de 10.633 a 29.315 habitants, i les previsions són que a finals del 2012 se superin els 30.000 habitants. Un altre document interessant va ser la piràmide de població, en la qual es presenta tota la població municipal per franges d'edat. En el document es pot veure que la persona de més edat de Ciutadella és una senyora de 102 anys. Per acabar, es va mostrar el cens de població per nacionalitats, des del 1996 fins al 2012. S'ha d'assenyalar que l'any 1996 hi havia registrades 34 nacionalitats diferents, sent el Regne Unit el segon país (després d'Espanya) amb més població, seguit d'Alemanya i França. En canvi, l'any 2012 el nombre de nacionalitats va augmentar fins a les 76. Així i tot, el Regne Unit, torna a ser la població més nombrosa, seguit d'Itàlia i França. No voldria acabar aquest escrit sense agrair l'ajuda i el bon treball d'en Bep Llorens, que ha sabut explicar, de manera senzilla i il·lustrada, el padró d'habitants. Ramon Rosselló Departament de Ciències Socials coses nostres

pàgina 15


guia de viatges

Nueva Zelanda

N

Autor: David Capó. ESPA 1r

ueva Zelanda, ubicada al sur del Océano Pacífico, está formada por dos islas que están orientadas de norte a sur, con cadenas montañosas en la mayor parte central. La montaña más elevada, Ruapehu, se eleva hasta los 2.749 metros. El tiempo más agradable para viajar a Nueva Zelanda es de Noviembre hasta Marzo. La temperatura durante estas fechas es de 23ºC de media.

Pequeña, remota y escasamente poblada, Nueva Zelanda también cuenta con fabulosos festivales, excelente comida y muy buen vino. Igualmente impresionante es la cultura Maorí, que ha logrado sobrevivir gracias a que este país reconoce y celebra su pueblo indígena. El Parque Nacional de Tongariro es el parque nacional más antiguo de Nueva Zelanda, situado en medio de la Isla Norte. Fue reconocido por la UNESCO como uno de los lugares Patrimonio de la Humanidad de carácter mixto, porque mezcla cultura y naturaleza. El Parque Nacional de Tongariro fue el cuarto Parque Nacional establecido en el mundo. Las montañas volcánicas activas Ruapehu, Ngauruhoe y Tongariro se encuentran situadas en el centro del parque. Las dos compañías aéreas nacionales son Air New Zealand y Qantas. Nueva Zelanda dispone también de una importante red de autobuses. Inter City es el operador principal, tanto en la isla del Norte como en la del Sur. Capital de Nueva Zelanda: Wellington Superficie: 270.000 Km2 Población: 4.000.000 habitantes Idiomas: Inglés y Maorí Ciudades principales: Auckland, Christchurch, Hamilton y Tauranga. Moneda: Dólar neozelandés.

coses nostres

pàgina 16


delegats Dimecres 12 de desembre es va fer la 1a reunió de delegats i delegades d’enguany. Vam tractar els temes següents:        

 

Presentació de l’equip directiu. Funcions dels delegats. Informació sobre l’horari d’atenció a l’alumnat. Horari de tutories. Revista “Coses nostres”. Funcionament de la biblioteca del centre. Festa i panera de Nadal. Informacions diverses: alumnes matriculats, aules, reducció de plantilla, pla d’evacuació… Vídeo Escola d’adults. Torn obert de paraula.

L’assistència va ser nombrosa, com es pot comprovar. Gràcies a tots i totes pel vostre compromís. Ens veurem a la festa de Nadal! Esperanza Sánchez Perucho Orientadora

cuina MAGDALENAS DE CHOCOLATE INGREDIENTES (para 12 magdalenas) 3 claras de huevo 1 pizca de sal 125 g de mantequilla 125 g de azúcar 3 yemas de huevo 3 cucharadas de leche 70 g de chocolate de cobertura en trocitos pequeños 23 g de cacao en polvo 205 g de harina de repostería 1 sobre de levadura en polvo PREPARACIÓN 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Grup de Rebosteria Es Migjorn

Montar las claras a punto de nieve con la pizca de sal. Reservar. Poner la mantequilla en un recipiente junto con el azúcar y batir hasta que doble de volumen y obtengamos una crema homogénea. Incorporar las yemas una a una. Añadir la leche y el chocolate troceado, seguir batiendo hasta que todo quede bien mezclado. Añadir la harina, el cacao en polvo y la levadura tamizadas, mezclar con una espátula de forma envolvente para no romper la textura. Esta preparación se mezcla con las claras montadas con mucho cuidado de no romperlas. Poner la masa en una manga pastelera para facilitar el relleno de las cápsulas de las magdalenas. Dejar enfriar en la nevera 30 minutos antes de hornear a 180 grados, unos 14 minutos.

coses nostres

pàgina 17


lectures

TERTÚLIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES Des del curs 2004-05 hi ha a la nostra escola grups de Tertúlies Literàries. Són trobades setmanals d'una hora on a partir de la lectura d'un llibre de literatura les persones participants comparteixen reflexions i diàlegs generadors d'aprenentatges.

L

es tertúlies literàries dialògiques sorgeixen a principi dels anys 80 a l'Escola d'Adults de la Verneda-Sant Martí de Barcelona, creades per un grup d'educadors i educadores de persones adultes. Actualment s'han estès per altres llocs i països i també a centres de primària i secundària. Diferents projectes, investigacions i intel·lectuals de prestigi reconeixen aquesta activitat com a bona pràctica educativa. Els dos aspectes distintius d'aquestes tertúlies és que tots els llibres que es llegeixen han de ser obres clàssiques de la literatura universal, i que la majoria de les persones participants no tenen titulació acadèmica. La característica principal és el diàleg igualitari. Al nostre centre tenim dos grups de tertúlies. Un dels grups ha triat llegir Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes. Aquesta lectura ens ocuparà tot el curs, ja que llegim una mitjana de 4 capítols setmanals. Els temes que han sorgit són variats: el sentit comú, la fortalesa davant els fracassos, l’optimisme, la força dels ideals... L'altre grup ha triat llegir La sonrisa etrusca de José Luís Sampedro. Temes com l'experiència de ser avi, la tendresa, l'experiència d'haver viscut una guerra, el món rural i la vida urbana, les relacions familiars, viure en plenitud... han estat motiu de posada en comú des de diferents punts de vista. Us recomanam les dues lectures anteriors.

Assumpta Lluch

coses nostres

pàgina 18


salut i benestar

Esper que aquesta sigui una participació regular, si us agrada prou aquest espai. Avui comencem pel...

MAGNESI Intervé en els neurotransmissors :

Si ens en falta:

ajuda a la concentració evita “despistes” millora la retenció i fixació de memòria...

provoca cansament ens palpita la parpella podem notar taquicàrdia, fiblades al cor o al costat alteració de la tensió tant mínima com màxima negatiu per a l'artrosi i la osteoporosi, perquè no fabriquem col·lagen...

Aliments que contenen magnesi: cacau farina de soja ametlles, cacauets, avellanes, nous... fulles verdes: julivert, bledes, col... llegums i cereals integrals Un extra: per a molta gent és una ajuda important per anar al lavabo (ja m'enteneu), però no per a tothom M. Lluïsa Gago Professora des Mercadal

Perséfone - 15/11/2011 Ayer tuve la oportunidad de visitar a Luis y me agrada saber que se recuperó y encontró un trabajo estable. Este hecho me hizo pensar en la empresa en la cual trabajo: Perséfone Construcciones. Como ya mencioné, las condiciones cada día son peores y lo que pasó con Luis parece ser común. Hay alrededor de 40 trabajadores y muchos de ellos trabajan sin contrato y reciben un sueldo bastante reducido. Me repugna trabajar en este lugar y no poder hacer nada contra este tipo de gente, pero es el único sitio en el cual me dan trabajo y, supongo que como los demás, debo obedecer y hacer la vista gorda frente a cualquier injusticia. -Connor

Autor: Juan Diego Pacheco Alumne de 3r ESPA Per continuar amb la història... http://sonirvana.blogspot.com.es/ coses nostres

pàgina 19


SORTIDA A FERRERIES

Fotografia 1r

Professor: Antoni Cladera coses nostres

pĂ gina 20

coses nostres desembre 2012