Page 1

NÚMERO 5 SEGONA ÈPOCA JUNY 2013

REVISTA DEL CEPA CIUTADELLA

L’ENTREVISTA

Assumpta Lluch Moll 17 anys d’intens treball a l’escola d’adults

15 anys de directora “L’Escola d’adults ja és una part de mi, sempre hi estaré en deute.”

Destijam a la nostra estimada directora molta sort en la nova etapa que començarà i li donam l’enhorabona per la feina feta en favor de l’educació de persones adultes, especialment a l’escola d’adults de Ciutadella. Aquí sempre t’esperarem amb els braços ben oberts!


EDITORIAL

SUMARI EDITORIAL LECTURA SOLIDÀRIA ANGLÈS MATES QÜESTIONARI PORUST L’ENTREVISTA LECTURES FOMENT DE LA LECTURA CONCURS LITERARI TALLERS GUIA DE VIATGE QÜESTIONARI PROUST VISITA CULTURAL ESCOLES AL CARRER SALUT I BENESTAR

1-2-3 4 5 6 7 8-9-10 11-12 13 14-1516-17 18 19 20 21 22 22

EQUIP DE REDACCIÓ Ramon Rosselló Pere Gorrias Joan Martí Fotografies Arxiu Coses nostres Magdalena Pelegrí Antoni Cladera Alumnes de fotografia Fotografia Portada Antoni Cladera Fotografies Contraportada Alumnes fotografia (Aquestes fotos són les que es van passar durant el recital literari)

E

l final de curs sempre ha suposat una fita important en el calendari escolar perquè és la culminació de moltes hores de feina. És un moment que l'escola aprofita per fer balanç i per repensar l'oferta educativa per al curs que ve, intentant millorar allò que és necessari i mantenint les coses que han demostrat la seva eficàcia. La nostra escola d'adults és un centre ben arrelat als nostres pobles, que ha contribuït a la formació de la ciutadania i a la cohesió social, oferint un ampli ventall d'ensenyaments, que fan possible la diversitat de l'alumnat. Aquest curs ha representat per alguns la possibilitat d'obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària, d'altres han vingut per preparar-se per obtenir alguna certificació de català, l'accés a cicles formatius de grau superior o a la universitat, aprendre informàtica o idiomes. No podem oblidar les persones que quatre dies per setmana vénen a l'escola per millorar sobretot la lectura i l'escriptura . L'ampli ventall de possibilitats formatives i culturals que completen els ensenyaments del centre desperten interès i són moltes les persones matriculades.

Col·laboracions: revistacosesnostres@hotmail.com

Edita: Govern Balear Consell Insular de Menorca Ajuntament de Ciutadella Associació d’Educació d’Adults Serveis Educatius de Menorca

Han vingut a les nostres escoles 1.372 persones a Ciutadella, 297 persones a Ferreries, 244 persones as Mercadal i 101 as Migjorn Gran. En total 2.015 persones han trobat una raó per formar part del CEPA, i a totes elles els volem agrair la seva participació i confiança, i els volem animar a continuar tenint aquest coratge que es necessita per aprendre i ser cada dia millors. coses nostres

~ 1 ~ juny 2013


Ensenyances Inicicals Educació Secundària per a Persones Adultes Tutories de BAD Català Castellà per a estrangers Preparació per a l’accés a la Universitat Preparació per a l’accés a Grau Superior Informàtica Tertúlies literàries dialògiques TOTAL

Ciutadella 45 130/110 16 131 18 11 34 172 33 704

Ferreries 12 32

Es Mercadal Es Migjorn 9 17 32/18

13

19 25 33

13

39

11

22

96

147

46

287 73 45 42 13 23 13

74 6 12

111 9

OFERTA COMPLEMENTÀRIA Anglès Alemany Italià Francès Ikebana Maquillatge Comptabilitat Com crear la teva pròpia empresa Taller de fil, feltre, patchwork, costura Jardineria Guitarra Cuina Tai-txi Reflexologia Fotografia Balls Relaxació i meditació Història de Menorca Taller de comunicació Cursos de psicologia Itineraris d’arqueologia i paisatges TOTAL OFERTA COMPLEMENTÀRIA

14 9 20

41 60 45 27 12

19

17

27

11

20 6

117

21 7 59 125 1010

coses nostres

19 53 10

13 243

~ 2 ~ juny 2013

86

235

1 76


EDITORIAL

Les fortaleses de la nostra escola són els alumnes, l'oferta formativa consolidada, les instal·lacions adequades, el compromís de les institucions i la vocació del professorat. L'escola d'adults és un vertader servei públic. Aquest curs 2012-13 ha estat el meu darrer any a l'Escola d'adults. Ha estat un plaer formar part d'aquest gran grup humà. Sempre estaré agraïda a l'Escola d'adults, on he estat envoltada de bona gent. Des del setembre de 1996 he format part d'aquest centre i, tot i que a partir d'aquest proper mes de setembre no seré aquí, m'enduc experiències inesborrables i coneixences insubstituïbles. Sé que deix moltes coses sense fer: aconseguir ensenyaments de formació professional, organitzar una bona oferta de batxillerat (ja que no hem aconseguit mantenir més de 7 anys les tutories de BAD), poder oferir ensenyaments semipresencials o a distància, cohesionar fortament el professorat... Durant tots aquests anys he fet tot el que he pogut i sabut. Us desig tot el millor a cada un dels alumnes, a cada professor i professora i també a n'Ana i na Sol, les dues grans porteres. Assumpta Lluch Moll Directora del CEPA Ciutadella

coses nostres

~ 3 ~ juny 2013


LECTURA SOLIDÀRIA

L

’Associació d’Esclerosi Múltiple Illa de Menorca (AEMIM) va organitzar un esdeveniment innovador per celebrar el Dia de Sant Jordi i alhora recaptar fons econòmics, amb la finalitat d’obtenir el finançament necessari per a la implantació d’un estudi que permeti avançar a l’entorn dels coneixements, efectes i causes de l’esclerosi múltiple (EM). L’objectiu d’AEMIM va ser aconseguir que al llarg de 12 hores seguides es llegissin escrits, textos, poemes... elaborats i creats per Miquel Martí i Pol, poeta que a partir del 1970 començà a patir les evidències de l’EM. Es creà un punt de llibre en commemoració per aquest dia, que es va poder adquirir amb el donatiu d’1 €.

coses nostres

~ 4 ~ juny 2013


ANGLÈS

Anglès bàsic: gràcies!

H

i ha moments en què es troben sobre el tauler de joc els elements necessaris i el lloc oportú perquè la partida sigui tranquil·la i la victòria estigui assegurada. En aquest cas, una victòria compartida entre professorat i alumnat. A principi de curs les dues parts estan una mica neguitoses, sense saber qui seran aquells alumnes ni què ens demanarà aquesta professora joveneta. Però després de set mesos només em vénen al cap bones paraules i un record em somriu. Sense haver estat mai davant d’un grup de 15 persones adultes amb ganes d’aprendre anglès, el primer dia tota tremolosa em vaig llançar a xerrar en “aquest idioma tan difícil”. Aquelles cares d’espant em van fer aturar i tornar a començar en menorquí. Primera ficada de pota. El transcurs de les setmanes i les sessions em va facilitar adaptar-me als diversos nivells del grup, no només de coneixement sinó de capacitats, de ritme

d’aprenentatge i d’estat emocional. El segon dia de classe, un parell d’alumnes van trobar que el que fèiem era més “risoteràpia” que no classes d’anglès i que allò era fantàstic: “Ho necessitam!”. Imaginau llavors l’evolució d’aquest curs, inicialment de 20 hores, però que els alumnes (12 dels 17) van demanar continuar fins a finals de maig. Aprofitant que Cinquagesma coincidia amb dia de classe, un alumne oferí la seva casa de camp per anar a berenar al Barranc d’Algendar i va ser com posar la cirereta al pastís, en un entorn idíl·lic, unes coques exquisides i amb l’ambient que ha definit aquest grup tot el curs: alegre, distès i que ens ha fet a tots un poc més feliços. Podria seguir explicant anècdotes i moments, però em quedo amb el que diuen els alumnes: “El més important és que ens ho hem passat molt bé, que hem conegut gent nova i que alguna cosa hem après!”. Almanco quan a classe dic “How are you?” ja em responen tots! Àngela Triay Professora d'Anglès bàsic - Escola d'Adults de Ferreries

coses nostres

~ 5 ~ juny 2013


MATES

Les matemàtiques en àrab

A

matemàtiques ens hem interessat per saber com són els nombres en àrab. Concretament hem investigat aquestes tres qüestions: com s’escriuen, com s’utilitzen i quan s’utilitzen.

Si feim una cerca a google, fàcilment podrem trobar quins són i com s’escriuen els 10 dígits en àrab. En aquesta graella podem trobar-ne la traducció: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

٠ ١ ٢ ٣ ٤ ٥ ٦ ٧ ٨ ٩ ١٠

Sifr Wahid Itneen Talata Arba´a Khamsa Sitta Saba´a Tamaniya Tis´aa Ashara

La segona qüestió és com es construeixen tots els altres nombres. Els àrabs fan servir, com nosaltres, el sistema de numeració decimal. Per exemple, per escriure 17 es posen un u i un set

١٧

i per

٨٩

escriure 89 posen un vuit i un nou . Si tenim en compte que construeixen les paraules de dreta a esquerra, és curiós que la numeració es faci d’esquerra a dreta. Els operadors matemàtics suma, resta, multiplicació i divisió són els mateixos +, - : i s’escriuen igual. Per tant, la suma 14 + 83 = 97 s’escriuria així:

١٤ + ٨٣ = ٩٧ .

Per explicar quin ús social, acadèmic i científic en fan, cal exposar unes consideracions prèvies sobre l’idioma. L’àrab que trobam escrit o parlat als mitjans de comunicació és un estàndard. El podreu escoltar o llegir, per exemple, al web de la famosa cadena de televisió aljazeera.net. Per altra banda, la població realment utilitza infinitats de modalitats, que en ocasions difereixen tant entre si que no tothom arriba a entendre o a escriure aquest estàndard. Aquesta diversitat, sumada als efectes del colonialisme, fa que l’idioma que s’utilitza principalment a les administracions i als centres de gestió sigui el francès. Per tot això, a l’escola i a les empreses els nombres que utilitzen són els mateixos que el nostres. Aixi i tot, es manté el costum de duplicar la informació en les dues numeracions a la majoria d’espais. Per exemple, les matrícules de segons quins països tenen numeració occidental i àrab, com podeu veure a les fotos.

En el cas de les dates, a efectes administratius i tecnològics utilitzen la data europea, però la solen acompanyar amb la data del calendari islàmic. Ho podeu veure a la següent captura de pantalla de la pàgina web d’un mitjà de comunicació.

Ridouan Taazist Llorenç Forcada coses nostres

~ 6 ~ juny 2013


QÜESTIONARI PROUST

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Em consider una persona optimista. B: Quina qualitat prefereix en una persona? Que sigui treballadora. C: Què valora més dels amics? Que sempre hi són. D: Quin és el seu defecte principal? Uffff! No sé per on començar... E: En què prefereix passar el temps? Estant amb la família i els amics. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? La mort d'algun familiar jove. G: Què voldria ser? Viatger. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? M'agradaria saber volar. I: On voldria viure? A Menorca. J: Quin color prefereix? El verd, esperança. K: Quina flor prefereix? L'orquídia. L: Quin animal prefereix? Els moixos. En tenc un que és de nom Martí. M: Quin nom ( de noi i de noia ) prefereix? Si fos d'un noi, Albert, i si fos de noia, Beatriu. N: Quin és el seu autor preferit? Antoine de Saint-Exupéry O: Quin és el seu grup musical preferit? Les Luthiers. P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Els romàntics, per exemple Tuner. Q: Quin són els seus actors preferits? Els clàssics... Robert de Niro, al Pacino, Jeremy Irons, etc. S: Què detestes per sobre de tot? Les injustícies. T: Com li agradaria morir? Dormint. U: Quin és el seu lema? Aprofita el moment.

coses nostres

“Em consider una persona optimista”

Ramon Rosselló Professor de Ciències Socials

~ 7 ~ juny 2013


L’ENTREVISTA

Assumpta Lluch Moll, directora durant 15 anys del CEPA Ciutadella

C

iutadella, 1969. Vaig fer magisteri a Palma, l’especialitat de llengua francesa. Vaig treballar al College Français de Palma durant dos cursos escolars, on havia fet les pràctiques el curs anterior; hi feia català, castellà i socials. També he treballat al CP Francesc d’Albranca des Migjorn Gran durant tres anys, fent català i socials, i al CP Joan Benejam de Ciutadella un sol any com a tutora de 5è. De totes les escoles on he treballat tenc bons records i han estat vertaders centres d’aprenentatge per a mi. Des del setembre de 1996 faig feina a l’-Escola d’adults. Enguany he demanat trasllat a l’escola des Born i m’han donat una plaça de primària per al curs que ve. M’agrada molt llegir, caminar, pensar... i estar amb les meves filles.

Fa aproximadament 17 anys vas arribar a l’Escola d’Adults de Ciutadella, que estava ubicada més o menys on som ara. Recordes què vas sentir?, quins van ser els teus primers pensaments en veure l’escola i els nous companys de feina?

per alfabetitzar no era cosa fàcil... Vaig ser molt ben rebuda. De totes maneres, no pensava gens que quedaria tants anys al centre, sobretot pel fet d’haver de treballar en horari de capvespres.

Il·lusió, sobretot. Vaig arribar quan estava de permís de maternitat (feia un mes que havia tingut la meua primera filla, na Joana) i vaig venir a conèixer el centre (que estava en obres) i els companys (que estaven matriculant en una petita sala del Centre de Professors). Record que vaig saludar n’Amador Alzina, que era el director, en Pere Gorrias, n’Anselm Barber i na Sara Benejam. Em van dir que jo tindria un grup d’alfabetització i que hi havia 9 alumnes matriculades. Sé que jo vaig mostrar alegria pel grup reduït i els companys van riure perquè jo no entenia que nou persones

De l’Escola d’adults només coneixia el full informatiu que arribava a totes les cases. Mai abans de començar a fer-hi feina hi havia anat, però és cert que vaig triar voluntàriament el centre perquè m’atreia fer classes a adults.

coses nostres

Durant el dos primers anys de feina a l’escola, quan el director era Amador Alzina Sans, quines tasques vas tenir encomanades? T’agradaven? Feia classes d’alfabetització i classes de graduat escolar de l’assignatura de ciències naturals, que es deia “Cos humà i salut”. El segon any, el curs ~ 8 ~ juny 2013


L’ENTREVISTA 97-98, vaig ser la secretària del centre. Durant aquests dos primers anys treballava mitja jornada. Des del primer any m’hi vaig trobar molt bé, al centre. L’ambient amb els companys era cordial i alegre, l’alumnat adult era i és molt agraït i les tasques burocràtiques m’agraden. Per tant, me va agradar des del primer moment fer feina aquí. Quan passes a ser directora, com et sents? Representa un canvi important per a tu?

A l’inici del meu primer curs com a directora en Carlos Torrent em va fer una entrevista per L’Iris i em va fer aquesta mateixa pregunta. Jo vaig contestar: “Vull que hi hagi un bon ambient a l’escola”. Al cap dels anys ho recordava i considerava que era un objectiu massa banal, però ara que ha passat més temps torn pensar que és imprescindible per poder fer una bona feina que l’ambient sigui distès i cordial. De fet, és un dels objectius generals de centre.

No ho vaig anar a cercar, la veritat. N’Amador em La primera petició que vaig fer va ser un llistat de demandes i la primera a va anar anunciant durant aconseguir va ser oferir el meu segon any que ell “Quan vaig arribar per ESPA. concursaria i deixaria el centre després de 10 anys primera vegada al centre em Quina era la situació de de director i m’avançava van dir que jo tindria un grup l’escola en aquells que jo hauria de ser la moments? Quines nova directora. Jo tenia d’alfabetització i que eren 9 mancances i quines 28 anys i una filleta d’1 qualitats destacaries alumnes matriculades. Sé any! La inspectora del d’aquella època? centre d’aquell moment que jo vaig mostrar alegria em va dir que si no era Fa quinze anys ja hi havia pel grup reduït i els directora i feia jornada una línia de centre que sencera no podia quedar havia començat n’Amador companys van riure perquè un altre any a l’escola, i a i jo la vaig continuar. jo no entenia que nou mi m’agradava treballarL’escola durant aquests hi. Em vaig anar fent a la persones per alfabetitzar no anys ha engrandit idea tot pensant que faria d’edifici, l’oferta de cursos era cosa fàcil.” molta feina en equip i que i el número d’alumnes el claustre seria el matriculats. Però, per vertader lloc de presa de decisions, ja que em altra banda, hi havia oferta d’ensenyaments de considerava molt indecisa. Érem 7 professors, en FP1 de comptabilitat, auxiliar de clínica, jardí aquell moment, mestres i professors ben avinguts: d’infància i regidoria de pisos (aquest darrer a 3 de conselleria i 4 del conveni CIM-Ajuntament Ferreries) i actualment la Conselleria d’Educació (ara som 20!). no ens autoritza a fer oferta de formació professional, per exemple. La relació entre el Record que em vaig apurar bastant i vaig posar un professorat era més propera, l’organització més rentaplats a casa, per si no tenia temps ni senzilla... d’escurar! 15 anys de directora no és cap broma! Quina és Quin era el primer objectiu que et vas proposar? la teva poció màgica? coses nostres

~ 9 ~ juny 2013


L’ENTREVISTA Bon equip i fora vessa! I estimar el que fas i amb la finalitat que ho fas... Jo crec en l’educació permanent i estim l’Escola d’adults. He tingut molt bons companys que sempre han estat a prop. He tingut l’estaló d’un equip estable i amb qui he treballat en un projecte comú, com na Sara Benejam, na Xisca Florit, na Núria Anglada, en Guillem Lluch i en Llorenç Forcada. Ells han estat el meu equip directiu i la meua “poció màgica”. Què t’ha donat més satisfacció, durant aquests anys?

Et penedeixes d’alguna? He fet molta feina de més i he passat pena de més. Sabem que ha estat molt difícil per a tu decidir no continuar al CEPA Ciutadella. Vols dir alguna cosa al respecte? L’Escola d’adults ja és una part de mi, sempre hi estaré en deute. Ets conscient que deixes el llistó molt alt? Tens algun consell per a qui assumeixi la direcció de l’escola?

Moltes coses... Una d’aquestes ha estat poder oferir BAD a Ciutadella i que 11 persones hagin Cap consell, perquè la pogut treure el títol de veritat és que no en batxillerat aquí, sense sabem prou mai. La haver de desplaçar-se. He tingut l’estaló d’un equip tasca de direcció és Tot i açò, també és de estable i amb qui he treballat en trobar solucions a qüestions conflictives les coses que més feina sempre noves, i aquesta i disgusts m’ha donat. un projecte comú, com na Sara és una activitat creativa Igualment oferir la Benejam, na Xisca Florit, na que demana que cada u possibilitat d’aconseguir trobi la seva pròpia la titulació de Cures Núria Anglada, en Guillem Lluch manera de treballar. Auxiliars d’infermeria, i en Llorenç Forcada. Ells han amb una organització adaptada a les persones estat el meu equip directiu i la Assumpta, ha estat adultes, va ser una bona meua “poció màgica”. un orgull i un plaer experiència de la qual treballar amb tu. I estic especialment et desitjam molta sort a la teva nova contenta. Els desencants han vingut quan ens han desautoritzat a continuar oferint aquests o altres ensenyaments...

coses nostres

etapa, que segur que emprendràs amb la mateixa il·lusió i professionalitat amb què vas emprendre la tasca de directora del CEPA Ciutadella.

~ 10 ~ juny 2013


LECTURES Recomanacions fetes pels alumnes des Mercadal

LA MASSAI BLANCA

EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS

Autor: Corinne Hofmann. Editorial: Debolsillo. Núm. de pàgines: 380 Tema: Narra la història real de l’autora.

AUTOR  John Boyne EDITORIAL Salamandra NÚMERO DE PÁGINAS 217 TEMA: La historia transcurre durante la época nazi en Alemania.

U

na jova Suïssa, en un viatge turístic per Kènia, s’enamora d’un home massai. És un amor sobtat, que la du a renunciar al que havia estat fins aleshores la seva vida: un negoci propi i les comoditats d’una vida en condicions d’un nivell alt. Ho abandona tot i se’n va a viure a Kènia en condicions miserables, en una cabana, amb la gent de la tribu massai. El relat se centra en la insòlita experiència de la jove. Tot és diferent en la seva nova vida, des dels hàbits diaris fins a les formes de convivència que corresponen a un món que en alguns aspectes estan encara en la Prehistòria. La jova tracta d’adaptar-se, però ella s’adona que els massais estimen d’una altra forma, les mostres d’afecte i tendresa no existeixen, només el sexe. Però després de quatre anys d’esforços ha de renunciar, però ho fa contra la seva voluntat. D’aquesta experiència, a vegades dramàtica, li queda la seva filla, amb la qual fuig. Deixa enrere l’angoixa, la malaltia, a vegades la fam, la convivència constant amb el dolor i la mort. Comentari: En tractarse d’una història real, quan vaig acabar de llegir el llibre penses que és ben cert la dita que “l’amor és cec”. Com pot ser que una jove que ho tenia tot a la vida sigui capaç deixar família, amics, comoditats, etc. per anar-se’n a un altre país a conviure amb una persona que no coneix, en unes condicions quasi tercermundistes, i conviure amb una gent amb uns altres costums, una altra manera de viure; emperò també es ben certa aquella altra dita que diu que “entre tots fem el món”.

Bruno, un niño alemán de nueve años, vive en Berlín con sus padres, su hermana y su criada. Pero por motivos laborales de su padre, la familia tiene que mudarse a otra casa, una casa muy cerca del campo de concentración de Auschwitz y lejos de todas las amistades de Bruno. Éste, aburrido en la nueva casa, decide investigar el terreno hasta que descubre una valla, y al otro lado de ésta un niño con el que poder hablar y jugar. A partir de aquí se inicia una relación amistosa las consecuencias de la cual serán fatales para Bruno. COMENTARIO: Es una historia sencilla pero a la vez muy conmovedora que no te deja indiferente. Como otras historias, narra la época nazi pero de una manera muy diferente. Es a través de los ojos curiosos e inocentes de Bruno como podemos conocer las penurias y crueldades que se vivieron en aquel campo con aquellas miles de personas. También es la historia de valores tan importantes como la amistad entre dos niños. RECOMENDACIÓN: Recomiendo este libro ya que es de fácil lectura, tanto para niños como para adultos. También lo recomiendo por el hecho de ser un libro que narra la historia real de la Alemania nazi, para así conocerla de una manera diferente, más apta para niños y más amena pero con un gran fondo para los adultos. Recomendado por Xisca Janer Martí

Recomanat per Catalina Salord

coses nostres

~ 11 ~ juny 2013


LECTURES

LA TRAICIÓN DE ROMA

L’HORA ZEN (UN CRIM REFINAT) AUTORA: Teresa Solana EDITORIAL: Edicions 62 NOMBRE DE PÀGINES: 288

AUTOR: Santiago Posteguillo GENERO: Novela histórica EDITORIAL: Ediciones B Nº PÀGINAS: 886 Tercera novela de Santiago Posteguillo en la que cierra la trilogía de la vida de Publio Cornelio Escipión, militar y cónsul de Roma a finales del siglo III a.C. y principios del siglo II a.C.

TEMA DEL LLIBRE

E

ls germans detectius Borja i Eduard es disposen a rebre al seu despatx una clienta molt especial, Teresa Solana, que està escrivint una novel·la sobre la moda de les teràpies alternatives ambientada a la part alta de Barcelona. Però per un contratemps inesperat, els dos germans es veuran embolicats en una conspiració d'espionatge internacional que estarà a punt de costar-los la vida.

BREU COMENTARI I RECOMANACIONS DEL LLIBRE Una novel·la divertida i trepidant de dos dels detectius més divertits de tota la història del gènere negre, que sorprendrà a qui la llegeixi. Recomanat per Carlos Pérez Belda

El autor relata hechos históricos reales y recreaciones fruto de su imaginación, que te transporta fácilmente a la época. En el primer libro, “Africanus”, narra la vida de Escipión al frente de sus tropas en la conquista de Hispania, entre ellas la inexpugnable Cartago Nova. En el segundo libro, “Las legiones Malditas”, narra la vida de Escipión desde la conquista de Cartago Nova hasta su victoria en Zama (África). En la “Traición de Roma” (tercera parte) narra las tramas de los personajes vistos hasta ahora cobrando otro rumbo y mostrando su verdadero rostro. El amor y la unión de la familia Escipión, hasta ahora inquebrantable, se rompe por el orgullo de Publio. Los triunfos de convierten en juicios públicos, el campo de batalla se traslada a las calles de Roma y Escipión es vencido en el senado y exiliado de Roma. En la novela se relatan batallas históricas importantes, como Panion, Emporiae y Magnesia. Yo recomendaría el libro si os gusta la novela histórica, ya que es fácil de leer y el autor consigue con las descripciones recrear a la perfección los hechos narrados, teniendo en cuenta que antes de leer la última parte vale la pena leer los dos anteriores.

Aportació d’Ana Acosta Professora as Mercadal

Recomendado per Araceli Cabrisas coses nostres

~ 12 ~ juny 2013


FOMENT DE LA LECTURA

ACTIVITATS DIA DEL LLIBRE

E

l dia de Sant Jordi, dia del llibre, va celebrar-se el tradicional recital poètic del CEPA Ciutadella, enguany literari perquè es va donar també cabuda a la lectura de fragments de prosa. S’edità un llibret amb les obres que es recitaven i es va muntar una exposició, que encara es pot veure als passadissos de l’escola, “Paraula i imatge”, amb les obres recitades i els seus autors. Així mateix, es muntà una paradeta de llibres de l’IME, gràcies a la col·laboració de la seva actual presidenta, Josefina Salord. Totes aquestes activitats, a més del concurs literari i la xerrada del professor Joan López Casasnovas, van ser organitzades pel departament de comunicació del centre, format pels professors Anna Pons, Ximena Talavera, Horacio Alba

i Pere Gorrias, amb la col·laboració dels professors Ramon Rosselló, Joan Martí i Antoni Cladera i alguns alumnes de fotografia. Va resultar un èxit, tant pel nombrós públic assistent com pel nivell dels rapsodes, professors i alumnes, tot i que alguns d’ells són alumnes que encara estan aprenent l’idioma. Es recitaren obres en català, castellà, eusquera, italià i urdú. En acabar el recital es van lliurar els premis als alumnes guanyadors del concurs literari d’enguany: J. Xavier Juaneda Arriarán, Ángela Méndez Santana i Sílvia Fuster. Finalment, es va servir un petit refrigeri. Des de la revista Coses nostres felicitam tant als organitzadors com als participants de tots aquests actes.

coses nostres

~ 13 ~ juny 2013


CONCURS LITERARI

Textos guanyadors del concurs literari del CEPA Ciutadella J. Xavier Juaneda Arriarán va ser doblement premiat a les categories de microrelat i article d’opinió; Ángela Méndez Santana va guanyar a la categoria de poesia, i Sílvia Fuster Llorens va guanyar a la categoria de conte. Una part del premi consistia en la publicació de la seva obra a la revista escolar. Els donam l’enhorabona i esperam que els lectors de la revista pugueu gaudir amb la seva lectura.

POESIA El amor Puede ser el amor tan efímeramente eterno, Tan eternamente efímero, Tan intensamente dulce, Tan dulcemente amargo, Tan dolorosamente tierno, tan tiernamente doloroso, Tan divinamente infernal, tan infernalmente divino. Como tú, como yo, como nosotros. Ángela Méndez Santana coses nostres

~ 14 ~ juny 2013


CONCURS LITERARI MICRORELAT QUÈ FEIM? -

I aquest, què fa a la vida?

-

Aquest treballa de jardiner, està casat i li agrada anar a caçar.

-

I aquest?

-

Aquest és metge, té dues filles i li agrada escriure novel·les policíaques.

-

I aquesta?

-

Aquesta vol ser professora i va a la universitat, li agrada la festa i pintar aquarel·les.

-

I aquest? I aquell? I aquell altre?

-

I vostè, tant de preguntar, què fa a la vida?

-

Que no ho veu? Buscar alguna cosa per fer-hi. J. Xavier Juaneda Arriarán

coses nostres

~ 15 ~ juny 2013


CONCURS LITERARI ARTICLE D‘OPINIÓ RESISTÈNCIA

A

questa tarda he anat a una assemblea a

de servir per salvar el sector privat. Tot és molt més

l’STEI

de

senzill que açò. Com explica Naomi Klein a La doctrina

l’Educació de les Illes) per tal d’informar-

del xoc, una situació inesperada i adversa pot produir

me de la penosa situació educativa en què ens trobem.

un estat de xoc, és a dir, la incapacitat de reaccionar.

La situació és penosa pel que fa a l’educació, però

Quan la societat està en estat de xoc és el moment

també en molts d’altres sectors de la societat. De fet,

ideal per arrasar, és el moment en què les polítiques

és una situació inadmissible. Tot i això sembla que els

neoliberals actuen introduint mesures intolerables en

mitjans de comunicació i el sector polític i econòmic

qualsevol altre moment de la història. Les retallades

ens han ficat la por al cos, impossibilitant-nos

dels actuals governs autonòmics, estatals i, fins i tot,

reaccionar. Tot va tan malament que només podem

continentals són una excusa per aconseguir privatitzar

pensar en no perdre més privilegis, quan en realitat el

tots aquells sectors que encara són públics i obtenir

que estem perdent són aquells drets que molts

d’aquesta manera l’enriquiment d’uns pocs. El sector

d’esforços, lluites i maldecaps ens han costat

privat (amb la banca al capdavant) va provocar

aconseguir com a treballadors, com a ciutadans i com

aquesta crisi permanent, i ara són aquests mateixos

a persones. Tenim por de l’atur, de la insolvència, d’un

poca-soltes els que ens volen fer creure que ens

futur precari, tenim tanta por que som incapaços de

salvaran

fer front a la situació; per açò amaguem el cap sota

s’encarreguen de dibuixar com apocalíptica. Hem de

l’ala intentant que no ens afecti el temporal.

ser capaços de reaccionar. No podem permetre que

Malauradament la tempesta anomenada crisi ja fa

tots aquells drets que tant hem suat s’esfumin en un

massa temps que descarrega injustícies i precarietat

tres i no-res. No som nosaltres els que hem de tenir

sobre nostre, de fet la crisi s’ha convertit en

por, són ells, perquè com més pobres ens facin, com

normalitat. Una crisi no és una situació indefinida sinó

més dissortats siguem, més inseguretat sentiran. Una

quelcom momentani, temporal, no vull que me

societat plena de desfavorits és una societat insegura,

continuïn venent com una crisi una situació que

on els que tenen doblers s’han de tancar dins gàbies

esdevé quotidiana. Si no hi ha diners per educació, ni

luxoses per evitar que els desgraciats els robin o els

per sanitat, ni per serveis socials, ni per res que

matin. No podem permetre que els diners que avui

provingui de les arques públiques, tampoc hi hauria

s’estalviïn en educació s’hagin d’invertir demà en

d’haver diners per salvar bancs privats de la

policia.

(Sindicat

de

Treballadors

de

bancarrota. Si la meva cotització no serveix per garantir uns serveis públics de qualitat, tampoc hauria coses nostres

~ 16 ~ juny 2013

la

tragèdia

que

ells

mateixos

J. Xavier Juaneda Arriarán


CONCURS LITERARI CONTE

E

ncara no havia sortit del tot el sol. Hi havia una mena de boirina que ho cobria tot, seria un dia fred d’hivern. Un llarg i fred dia d’hivern, un d’aquests que sembla que no acaben mai. En això estava pensant Christian mentre es dirigia al seu lloc de guàrdia. Es va ajustar la casaca mentre mirava per la tronera. Va veure els vaixells mentre sentia el senyal d’alarma. En menys d’un minut, la calma aparent que havia regnat fins aquell moment a la fortalesa es va trencar en mil bocins. Crits, gent corrent en totes direccions... Els altres infants passaven rabents pel seu costat amb les armes a la mà. Mentre, ell havia quedat paralitzat. Mentre estrenyia amb força el canó del seu fusell, no parava de comptar una vegada i una altra el nombre de vaixells invasors que hi havia apostats davant la petita cala. Com podia ser que ningú els hagués vist fins aquell moment? Ja no notava la fredor del matí. La fortalesa que ells defensaven era tan minúscula que la desigualtat d’efectius i de recursos era aterridora. Ells amb prou feines eren cinquanta soldats i quinze artillers, que ja estaven començant a fer la seva feina. Se sentiren les primeres explosions, i Christian va veure elevar-se columnes de fum, a prop dels vaixells, però també a la vora dels seus murs. Els estaven bombardejant des dels vaixells. Això el va fer reaccionar. Va arrencar a córrer cap a la seva posició. Amb una mica de sort, va pensar mentre ho feia, el seu superior tindria una mica de seny i rendiria el castell davant de forces tan aclaparadores. Des del seu punt de vista era el més raonable, o potser era només que volia acabar el dia viu. A mesura que passaven les hores la cosa va anar empitjorant. A mitja tarda ja era evident que presentarien batalla fins al final. Això no era el més esperançador per ells, però fins a quin punt és covarda la rendició? O només és sentit comú? I fins a quin punt és forassenyada la resistència? Això de vendre cara la pell queda molt bonic a les novel·les i als llibres d’història, però no ho és tant quan es tracta de la teva pell. Cap al tard, Christian estava esgotat. S’havia passat tot el dia disparant sense parar, corrent d’una banda a l’altra, anant a cercar munició i obeint les ordres histèriques del seu superior, que ja feia estona que s’havia quedat afònic de tant cridar-los. Al llarg del dia havia vist com anaven caient els companys, un rere l’altre, en una sagnia constant i interminable. Semblava que allò no havia d’acabar mai, i tot el temps li venia de tant en tant la inevitable pregunta: ara em tocarà a mi? Però no li va tocar. Ja era de matinada quan els atacants van entrar per fi a la fortalesa. El capità que la comandava va ser dels primers a caure en el breu combat cos a cos que hi havia a l’interior. Aquest petit fet, després de tot un dia de petites heroïcitats i grans misèries, va segellar el destí de la fortalesa en una mil·lèsima de segon. Fet i fet, només quedaven vius Christian i vuit soldats més, que no notaren gens de vergonya, sinó alleujament total i absolut a l’hora de rendir-se. “Aquest apartat de la visita al castell ha acabat. Si en vol tornar a sentir els corresponents apartats de l’audioguia, per favor, premi el botó cinc.” No ho volia tornar a sentir. Per a què, si era molt més divertit imaginar-ho! El Carles es va treure els auriculars i se’ls va desar a la butxaca. Just en aquell moment va aparèixer la senyoreta Pons pel revolt del passadís. -

Va, Carles, espavila, que tots els altres nens ja són a l’autocar.

Sílvia Fuster Llorens coses nostres

~ 17 ~ juny 2013


TALLERS EXPOSICIÓ DELS TALLERS DE PUNT

F

a dos cursos que s’ofereixen els tallers de “Punt” i de “Vainica i Punt” a l’Escola d’Adults de Ferreries. Na Xisca Benejam Marquès és la monitora, la que regeix i ensenya a agafar fils, agulles, llanes i ganxets per crear aquestes meravelles que s’han exposat del 19 al 21 d’abril al centre sociocultural de Ferreries. Moltes persones han visitat la mostra i han entès que darrere el que s’exposa hi ha més que una labor, hi ha tot el que s’experimenta en els tallers. I és que teixir ajuda a concentrar-se i a relaxar-se, és una diversió i una teràpia on s’estimula la imaginació i la creativitat, perquè teixir és, en definitiva, una satisfacció. Magdalena Pelegrí Professora a Ferreries

coses nostres

~ 18 ~ juny 2013


GUIA DE VIATGES

El mont Vesuvi Autor: Joan Pons Capó Alumne d’ESPA Descripció dels accidents geogràfics. l mont Vesuvi és un volcà actiu que es troba a uns 9 km de la ciutat de Nàpols i al costat del golf del mateix nom. Pertany a la regió italiana de la Campània. La muntanya té una alçada màxima de 1.871 m sobre el nivell de la mar i es troba al sud de la cadena principal dels Apenins. El Vesuvi és un volcà situat en el límit convergent, on la placa africana comença a ser forçada sota l'euroasiàtica, arribant a molta profunditat sota l'escorça terrestre. El volcà va erupcionar al segle I (any 79 d. de C.). Aquest fet va canviar el curs del riu Sarno (utilitzat prèviament com a port segur pels navegants grecs i fenicis) i va aixecar la platja existent en la zona. Al llarg del temps, la zona ha experimentat grans canvis: les seves valls no tenen vegetació i el cim de la muntanya ha canviat considerablement a causa de les erupcions.

E

Descripció de la climatologia. Aquesta zona té un típic clima mediterrani. El Vesuvi està situat a la zona temperada, entre el cercle polar Àrtic i el tròpic de Càncer. El clima és confortable d'abril a juny, i de mitjan setembre a octubre. A l'agost, la temperatura mitjana és de 32ºC, i aquest temps d'estiu coincideix amb l'arribada dels turistes. Per què hi hem d'anar? El mont Vesuvi és famós per la seva erupció del 24 d'agost de l'any 79 d. de C., en la qual van ser sepultades les ciutats de Pompeia i Herculà, ubicades al peu de la muntanya. La ciutat de Pompeia va ser redescoberta l'any 1748, i és un dels testimonis més significatius de la civilització de l'antiga Roma. La seva preservació es presenta com un excepcional llibre obert sobre l'art, els costums i la vida quotidiana del passat romà. Mitjans de transports (des de Roma) Per arribar a Pompeia des de Roma, es pot fer: En tren: El tren no arriba directe a Pompeia. S'ha d'agafar el tren a Roma (des de Termini fins Napoli Centrale), amb una durada aproximada d’una hora i 30 minuts. Des de Nàpols s'ha d'agafar un altre tren de la línia Napoli Sorrento i baixar a la parada “Pompei Villa di Misteri”. En cotxe: Seguint l'autopista E-45 amb destí Nàpols, desviant-nos cap a Pompeia. Depenent del trànsit és pot trigar 2 hores 30 minuts aproximadament, per recórrer els 245 Km de distància. coses nostres

~ 19 ~ juny 2013


QÜESTIONARI PROUST

“La posibilidad de hacer realidad un sueño hace que la vida sea más interesante.”

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Som una persona amb un caràcter molt obert. B: Quina qualitat prefereix en una persona? La sinceritat. C: Què valora més dels amics? Que puguis comptar amb ells en qualsevol moment. D: Quin és el seu defecte principal? Som una mica xerradora. E: En què prefereix passar el temps? En bona companyia. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Quedar-me tota sola. G: Què voldria ser? Jo mateixa. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? La saviesa. I: On voldria viure? On visc ara mateix. J: Quin color prefereix? El blau. K: Quina flor prefereix? Un capoll blanc. L: Quin ocell prefereix? Un colom missatger. M: Quin nom ( de noi i de noia ) prefereix? De noia Sandra, i de noi Sergi. N: Quin és el seu autor preferit? No en tenc cap. O: Quin és el seu músic preferit? David Bisbal. P: Quin és el seu artista preferit? Richard Gere. Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Bruce Willis R: Quin personatge històric valora més? Joan Pau II. S: Què detestes per sobre de tot? Sonia Sánchez L’egoisme. Alumna d’ESPA T: Com li agradaria morir? Amb molta pau. U: Quin és el seu lema? “La posibilidad de hacer realidad un sueño hace que la vida sea más interesante.”

coses nostres

~ 20 ~ juny 2013


VISITA CULTURAL

Visita guiada al convent i claustre de Sant Agustí

E

l passat dia 14 de maig els alumnes de segon d'ESPA de Ciències Socials varen visitar el museu que es troba en el convent i claustre de Sant Agustí, conegut també com el Socors. Aquesta visita està relacionada amb les unitats d'aprenentatge que s'estan realitzant en aquest quadrimestre. Durant aquests mesos s'ha anat fent un recorregut històric des de la Grècia Antiga fins al món modern, passant per Roma, Cartago, Imperi Carolingi, Al-Andalus, la Corona Aragonesa, etc. A més dels continguts lligats directament amb el desenvolupament del curs, la visita intenta mostrar als alumnes un dels patrimonis culturals més importants que hi ha a Ciutadella. A part del valor monumental que representa el propi edifici, convent i claustre, també s'han d'assenyalar algunes joies de gran valor. Per exemple, podem trobar diverses sales dedicades a l'arqueologia, des de l'època talaiòtica fins a l’època romana. Un altre espai a destacar és la sala Daura, on podem trobar una mostra del pintor català Pere Daura. La seva obra abasta un període molt extens del segle XX i mostra les influències dels darrers impressionistes, de

l'expressionisme i d’escoles posteriors, fins i tot algunes mostres de cubisme. Més endavant trobam una col·lecció centrada en les ciències naturals, on s'exposen des de col·leccions de caragols (a Menorca hi ha 52 espècies diferents de caragols terrestres) fins a un esquelet de balena. No volem oblidar, en aquest article, una altre espai amb molt d'interès pels amants de la literatura: la biblioteca. En aquesta hi ha fins a 10.000 llibres, entre els quals podem destacar l'edició més antiga de “Don Juan Tenorio”. La descripció de les sales es podria allargar i allargar, però crec que no hem d'avançar res més i, en tot cas, convidar a tots els lectors a fer una visita a aquest museu que, de ben segur, us agradarà. No voldria acabar sense agrair la col·laboració de na Magdalena Pelegrí Moll, que va tenir la paciència i la virtut de convertir una visita cultural en una experiència fantàstica, que segurament s'haurà de repetir.

Ramon Rosselló Professor de Ciències Socials coses nostres

~ 21 ~ juny 2013


ESCOLES AL CARRER

D

issabte dia 1 de juny es va celebrar a Ferreries la fira "Les escoles surten al carrer", on van posar paradeta tots els centres educatius del nostre poble. L'Escola d'adults hi va participar mostrant tota l'oferta que hi ha hagut aquest curs 2012-2013. Molts dels nostres alumnes van passar a visitar l'estand de l'Escola d'adults, aprofitant que feia un matí esplèndid i se celebrava el "Ferreries floreix". Magdalena Pelegrí Professora a Ferreries

CURA DE MADUIXES I/O CIRERES

A

ra que és el temps d'aquestes fruites, us recoman fer un dia de dieta depurativa que netegi el nostre organisme de productes tòxics.

SALUT I BENESTAR

Un dia de només menjar maduixes i/o cireres i unes infusions (per prendre cosa calenta) ens deixarà NOUS. Fer això és bo per: - Combatre la gota i artritis. - Fer d’antiinflamatori (àcids salicílics). - Eliminar àcid úric, que provoca inflamació a les articulacions i problemes de ronyó. - Depuratiu (ens farà perdre totes les toxines). - Remineralitzant (molt bo per ossos, dents, pell i cabell). Sempre hem d'anar alerta si som al·lèrgics ! M. Lluïsa Gago Professora des Mercadal coses nostres

~ 22 ~ juny 2013


coses nostres

~ 23 ~ juny 2013

coses nostres juny 2013