Page 1


editorial Sumari Editorial .................................. ........2 Notícies breus ................................ 3 Qüestionari Proust.......................... 4 Pa i pastes ..................................... 5 Maquillatge ..................................... 5 El racó de la llengua .................. 6 i 7 Entrevista a Miquel Maria .......... 8 i 9 Tradicions..................................... 10 Matemàtiques ............................... 11 Ciències naturals .......................... 12 La magia de la lectura .................. 13 Llegim........................................... 14 Glosa ............................................ 15 Ciències socials ........................... 15 Recomanacions literàries ............. 16

Equip de redacció Xisca Florit Sam Pons Magdalena Anglada Carla Martinez Teresa Borràs Llorenç Forcada

Edita Govern Balear Consell Insular de Menorca Ajuntament de Ciutadella Associació d’Educació d’Adults Serveis Educatius de Menorca CEPA Ciutadella

Un centre obert a tothom Un any més el Centre d'Educació de Persones Adultes Ciutadella ha obert les seves portes amb il·lusions renovades. Aquest any podem trobar nous mòduls formatius com són astronomia, grafologia i apicultura entre d'altres. L'oferta formativa és cada vegada més àmplia i variada i pretén arribar a totes les capes de població adulta que vulgui continuar formant-se en qualsevol aspecte vital. El centre sempre està obert a noves propostes formatives provinents del propi alumnat o de persones que vulguin compartir els seus coneixements. Esperam les vostres idees per continuar amb una formació diversa i funcional i que gaudiu d'aquesta nova edició de la revista!!

2


notícies breus Nadal al CEPA Ciutadella. L'Escola d'Adults de Ciutadella s'ha revestit d'un ambient força nadalenc i ha organitzat diferents activitats de final de trimestre. Durant tota la setmana, s'han fet "micro-festes" on l'alumnat de cada grup aportava el menjar i l'escola la beguda i el parament. També s'ha posat un arbre de Nadal a l'entrada del centre on s'hi han penjat bolles amb desitjos nadalencs. D’una altra banda, l'alumnat i el professorat han aportat queviures a la panera solidària que aquest any ha estat cedida a la Creu Roja de Ciutadella. Taller de pràctiques restauratives. Els dies 15 i 22 de desembre, el professorat del CEPA Ciutadella va participar a un taller de formació sobre pràctiques restauratives a l'entorn educatiu impartit per Vicent Rullan. S'hi van tractar temes com la justícia i les pràctiques restauratives, els cercles de diàleg i l'ús de les pràctiques restauratives adreçades a tractar petits conflictes. Els herois de la nit. Dimarts 15 de desembre va tenir lloc una xerrada oberta a tot l'alumnat que va consistir en la lectura de fragments de la novel·la Els herois de la nit, de Josep M. Quintana. L'activitat va esdevenir un passeig visual i literari per un episodi de la història de Ciutadella: l'assalt turc de l'any 1558. La projecció d'imatges va servir per recórrer la ciutat i ser conscients dels fets que va viure el protagonista i els habitants de la Ciutadella del segle XVI. Servei de consergeria. El nostre estimat porter del torn de tarda, Tomàs, va acabar el seu contracte laboral el passat 15 de desembre. Des de la revista Coses Nostres li desitjam el millor i esperam que pugui tornar a treballar al centre en un futur. Moltes gràcies per tot, Tomàs!! Bunyols. El passat dijous 29 d'octubre, el grup d'alumnes de Català A2 va realitzar una activitat especial relacionada amb la festivitat de Tots Sants. Primer, vam llegir la recepta per fer bunyols (fins i tot alguns dels alumnes es van animar i van dir que provarien de fer-ne) i després els van poder tastar. Cap dels alumnes havia menjat cap bunyol abans, però tots van coincidir que eren molt bons. Va ser una activitat molt enriquidora per als alumnes, ja que els va permetre descobrir un dels menjars típics de Menorca. Dia de la biblioteca. Alguns alumnes de català dels grups B2, C1 i C2 van assistir el dia 25 de novembre a un acte que organitzà la biblioteca municipal, amb motiu de la celebració del Dia de la Biblioteca el 24 de novembre. L'acte consistí en una interessant i entretinguda lectura dramatitzada d'històries per a adults a càrrec de l'actor i professor de teatre Jordi Odrí. Eleccions al Consell Escolar de Menorca. El proper 20 de gener es faran les eleccions per la Presidència i Vicepresidència del Consell Escolar de Menorca. Per primera vegada s'obre un procés participatiu per l'elecció dels càrrecs. Podeu trobar tota la informació del procés a la web: http://eleccionsceme.blogspot.com.es Simulacre d’evacuació. El passat 13 de gener a les 18.47 h es va fer un simulacre d’evacuació de l’edifici Annex Josep M. Quadrado. Tots els protocols van funcionar amb normalitat i el centre va ser evacuat amb ordre, diligència i prestesa. L’operació es va dur a terme en 10 minuts i va afectar a l’Escola Oficial d’Idiomes, al Conservatori, al Punt Jove i a l’Escola d’Adults. Volem donar l’enhorabona a tot l’alumnat i professorat que va participar en aquest inesperat simulacre!!

3


qüestionari Proust A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? La tolerància. B: Quina qualitat prefereix en una persona? Coherència. C: Què valora més dels amics? La complicitat i que sempre puguis comptar amb ells en els bons i mals moments. D: Quin és el seu defecte principal? La indecisió, a vegades. E: En què prefereix passar el temps? Passejant, o encara millor

Què voldria ser? Feliç

viatjant. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Sempre pens que la major desgracia és la mort d’un fill. G: Què voldria ser? Feliç. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? M’agradaria tenir bona veu i saber cantar. Tenir més dons artístics en general. I: On voldria viure? A part de Menorca, triaria Mallorca. J: Quin color prefereix? Blau. K: Quina flor prefereix? La rosa. L: Quin ocell prefereix? El canari, per dir-ne un. M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix? Noms tradicionals nostres, com Antoni i Maria. N: Quin és el seu autor preferit? El més admirat és el Shakespeare. I un dels que més he llegit i recoman en Roald Dahl. O: Quin és el seu músic preferit? De sempre sóc una fan dels

Gloria Pasqual Alumna de guitarra

Beatles. P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? De Menorca, en Torrent m’agrada molt. Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Més bé és un antiheroi, en Garfield. R: Quin personatge històric valora més? En Ghandi, entre d’altres. S: Què detestes per sobre de tot? La violència gratuïta. T: Com li agradaria morir? En pau i acompanyada de tots els meus fills. U: Quin és el seu lema? No ploris per no poder veure el sol, perquè les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles. 4


pa i pastes Les alumnes del curs de Pa i Pastes s'han trobat els dijous de 18 a 20 hores. El taller ha estat impartit per Margarida Florit, i han elaborat un munt de receptes. Us en mostram unes quantes. Bon profit!

maquillatge Les alumnes de maquillatge ens mostren la feina que fan a classe. La professora que imparteix el curs, Silvia Castelló, té molta experiència pràctica, però també explica una part de teoria sobre les tipologies de cares.

5


el racó de la llengua SOBRE ELS PATRONS DISCURSIUS Els patrons discursius són les diferents maneres d’estructurar un escrit o una exposició oral segons la intenció que tenim a l’hora d’expressar-nos. Distingim cinc patrons diferents. Quan diem com ens sentim, ens expressam. Seguint el patró expressiu manifestam els nostres gustos, preferències, records, emocions, estats d’ànim, etc. Quan diem com és algú o alguna cosa, descrivim. Seguint el patró descriptiu enumeram o definim les característiques d’una realitat, coneguda o fictícia. Quan diem què passa en aquest món, narram. Seguint el patró narratiu relatam fets reals o imaginaris que situam en un temps determinat. Quan diem què hem de fer, instruïm. Seguint el patró instructiu (o directiu) donam ordres, recomanam o aconsellam per tal que algú faci o digui qualque cosa. Quan diem què pensam d’alguna cosa, argumentam. Seguint el patró argumentatiu exposam les nostres idees, explicant les raons que les justifiquen. Exercici de classe. Per practicar els patrons discursius, una proposta d’expressió escrita va consistir en el fet d’escriure cinc textos curtets, seguint cadascun dels cinc patrons discursius. A partir d’una mateixa situació (el context era una visita al Toro), s’havien de redactar els següents escrits curts: com ens sentim des d’allà dalt (expressiu), què es veu (descriptiu), com i quan hi hem anat (narratiu), com s’hi arriba (instructiu) i per què ens agrada anar-hi (argumentatiu). Aquestes són unes quantes de les propostes presentades per alguns dels alumnes. Cada vegada que vinc aquí em sembla que el temps s’atura. És una sensació estranya, de tranquil·litat total i de pau. Podria seure durant hores i mirar avall, com si pogués controlar el que passa a tot arreu. (text expressiu) El paisatge és preciós. No fa gaire vent i no se sent cap soroll, només uns ocells cantant. Es pot veure tota la costa, des de Fornells fins a Pregonda: els boscos, la paret seca, els camps, les platges i fins i tot uns vaixells. (text descriptiu) La darrera vegada que vaig anar al Toro va ser el gener passat. Feia molt de fred i havien dit que cauria neu a més de 300 metres. Volia veure la neu a Menorca i, encara que hi havia un poc de boira, en vaig veure una mica per uns minuts. (text narratiu) Si vols anar a dalt del Toro, has d’agafar la carretera general fins as Mercadal. Entra al poble i segueix en direcció al ‘santuari del Toro’. La carretera començarà a pujar i després d’uns quilòmetres arribaràs a la teva destinació. (text instructiu) Pujar al Toro és una experiència inoblidable per a qualsevol persona, menorquina o estrangera. Encara que aquesta muntanya no és gaire alta, les vistes des de dalt són magnífiques, perquè Menorca és gairebé plana i el Toro és el punt més alt de l’illa. (text argumentatiu) Silvia Lollini (Català B2) Que bé! Quin aire més sa! Des d’aquí dalt puc veure quasi tota l’illa. És un plaer poder gaudir d’aquesta vista i del cel tan blau. Tenc tan bones sensacions que em puja l’ànim. (text expressiu) Som el mes de febrer i som al punt més alt de Menorca. Bufa un poc de vent de tramuntana i el cel està tan clar que al nord veim la badia de Fornells, al sud la platja de Son Bou, a llevant el poble d’Alaior i a ponent Ferreries. (text descriptiu) Som un grup de dones a qui ens agrada molt caminar. A les sis del matí ja hem partit de Ciutadella. Ens hem aturat a berenar a Ferreries i a les dotze i quart hem arribat. Hem gaudit molt de la pujada. (text narratiu)

6


Per poder pujar al Toro s’ha de ben berenar, dur un bon calçat i una motxilla amb un poc de menjar i aigua. En sortir de Ciutadella, agafes el Camí Vell, passes pel barranc d’Algendar, pel Camí Reial de Ferreries, pel camí d’en Kane fins as Mercadal i finalment la pujada al Toro. (text instructiu) A totes nosaltres ens agrada caminar, tant se val qui va més ràpid o més lent; el més important és arribar, i gaudir del camí i de la companyia. (text argumentatiu) Magdalena Taltavull (Català B2) Cada vegada que puig al Toro me sent feliç. Aquí dalt es respira molta pau i tranquil·litat. Gaudesc molt de les meravelloses vistes: es veu la mar, els camps sembrats, la naturalesa salvatge... (text expressiu) En aquest punt més alt de Menorca hi podem trobar molts de colors que reflecteixen el que és Menorca: el blau de la mar, el verd del camps, el gris de les pedres, la blancor de les cases... (text descriptiu) La darrera vegada que vaig anar al Toro va ser per Setmana Santa amb la meva família. Vam fer unes fotos molt polides, ja que aquell matí el cel estava ben blau. (text narratiu) Per arribar a dalt del Toro es parteix del poble des Mercadal. S’hi pot pujar amb velo, amb cotxe i també molta gent hi puja a peu. És una passejada molt agradable. (text instructiu) La veritat és que el Toro és un lloc on m’agrada molt anar, ja que hi tenc molts bons records. De més jove hi anàvem de convivències i ens ho passàvem molt bé. (text argumentatiu) Esperança Taltavull (Català B2) Fent parapent dalt del Toro vaig tenir la sensació que volava com un ocell. Només sentia el soroll del vent passant per davant les orelles, i podia visualitzar els colors que ens dóna la natura. (text expressiu) Quan arribam a dalt de la muntanya, una de les primeres coses que visualitzam és l’estàtua que hi ha davant el convent. Tot seguit, veurem quasi total l’illa, des de Ciutadella fins a Maó, així com també Fornells al nord i Son Bou al sud. (text descriptiu) Quan arribam as Mercadal, estacionam el cotxe a la falda de la muntanya. Pujant a peu, a mitjan costa travessam una boira que dificulta la visibilitat. El darrer tram té un fort pendent que ens deixarà les cames cruixides. (text narratiu) Circulant per la carretera general, entrarem al poble des Mercadal per la rotonda on hi ha una aplanadora antiga. S’ha d’agafar l’avinguda principal i arribarem fins a la pròxima rotonda, des d’on girarem cap a la dreta per pujar cap a la muntanya. (text instructiu) M’agrada pujar dalt del Toro els dies de tramuntana, sobretot a l’hivern. En aquesta època hi ha més poca gent i puc veure tota la costa nord de Menorca, amb un temporal a la mar. (text argumentatiu) David Bonet (Català C1) El que sent quan som aquí dalt el Toro és respecte per l’altitud, tranquil·litat, pau i serenor i molta alegria per tenir una illa tan polida. (text expressiu) Quan arribam dalt del Toro podem observar un paisatge meravellós. També es veu una bona part de l’illa, amb les platges de Fornells amb la mar blava, les tanques verdes per la vegetació, el poble des Mercadal, etc. (text descriptiu) Podem pujar al Toro amb cotxe (sigui particular o no), amb autobús, amb moto, amb bicicleta o a peu. Quan arribes a dalt trobes un aparcament per poder deixar els vehicles i també hi trobam una botigueta amb objectes de regal i una cantina on es pot menjar. (text narratiu) Per anar a la muntanya del Toro primer hem d’arribar al poble des Mercadal, que està situat més o menys al centre de l’illa. Si agafau l’autobús de línia, heu de baixar as Mercadal i des d’allà mateix agafar un altre autobús, que trob que passa cada quart d’hora, que us pujarà al Toro. Farem el mateix per tornar cap a Ciutadella. (text instructiu) M’agrada molt anar dalt el Toro, sobretot els dies de bon temps, perquè des d’allà dalt veus bona part de l’illa. Quan fa mal temps, però, no m’agrada perquè hi sol fer molt de vent i no pots ni caminar perquè el vent t’endú. (text argumentatiu) Maria Garcia (Català C1) Samuel Carreras Benejam Professor de català

7


entrevista a Miquel Maria Miquel Àngel Maria i Ballester, nascut a Maó el 1965, professor, polític i escriptor. En aquesta entrevista ens agradaria deixar de banda la teva faceta com a polític, actualment Conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, i centrar-nos en el Miquel Maria escriptor. Et sembla bé, supos. I tant! Ara mateix em resulta difícil fer compatibles la dedicació política i l’escriptura, però esper trobar la manera de fer-ho, perquè escriure em dóna vida. Acabes de presentar un nou llibre titulat “Els cors de pedra”. Alguns l’han descrita com una novel·la d’aventures a la Menorca prehistòrica. Així és. M’estim més que se la consideri una novel·la d’aventures que una novel·la històrica, perquè encara que està molt documentada és una ficció, una fantasia. M’agrada dir que és una història que hauria pogut succeir, però és totalment inventada. Com i quan et vas plantejar escriure una novel·la centrada en una època històricament molt rica a la nostra illa però de la qual no tenim registres escrits? La meva fascinació per la cultura talaiòtica ve de la infantesa, però la novel·la té un origen més concret, neix de l’amistat i l’interès per la recerca de dos estudiosos alemanys, Peter Hochsieder i Doris Hoiss, que han investigat l‘orientació astronòmica dels monuments talaiòtics, sobretot de les taules. La idea inicial era fer un material didàctic, però d’una cosa vas a l’altra, el projecte va créixer... i al final n’ha sortit una novel·la!

Crec que també fa referència a l’actualitat i a la importància de la conservació del patrimoni històric. Sí, la part històrica de la novel·la, que és la més important i extensa, té un contrapunt en una excavació arqueològica que es desenvolupa en el present, i que cerca protegir un poblat talaiòtic de l’agressió d’una nova carretera que el pot destruir. Es tracta de ficció, però açò podria succeir. De fet, tant a Menorca com a Mallorca ja s’han desmuntat jaciments per fer-hi obres públiques. A l’aeroport de Menorca en tenim un bon exemple, amb una casa talaiòtica desplaçada perquè feia 8


entrevista a Miquel Maria nosa per a l’ampliació de la pista. Parlem d’alguns detalls interessants del llibre com per exemple la portada, obra de l’escriptor i pintor Pau Faner. Com va sorgir aquesta col·laboració? Li agraesc molt a en Pau Faner que s’hagi implicat en la novel·la. Li tenc una gran admiració, i per mi és un escriptor de referència, que m’ha influït decisivament. Li vaig demanar directament si volia fer-ne la portada, i no es va fer pregar. Per altra banda, en Pau em va fer la presentació del llibre a Maó i Ciutadella. És un home d’una generositat increïble. Sabem que ets un gran admirador de Josep Pla sobre qui vas publicar “Cartes a Josep Pla des de Menorca”, un recull d’articles sobre l’actualitat de Menorca relacionada amb una cita o alguna de les obres de l’escriptor català. Per què aquesta gran admiració per aquest escriptor? Per molts motius. M’interessa allò de què parla, la manera de narrar, la seva mirada realista i un punt àcida... L’obra de Josep Pla és com un fresc global de la cultura del segle XX, amb totes les seves llums i ombres. I el que em fascina més és que escriu d’una manera aparentment senzilla. Remarc açò d’«aparentment»: en realitat, és un prosista genial, que fa que allò més difícil sembli senzill. Tu mateix et defineixes com “un lector empedreït d’ençà que eres ben menut”. Segur que Pla és un autor que recomanes sempre o gairebé sempre, però quines altres lectures recomanaries als nostres alumnes? Em costa respondre a aquesta pregunta. Crec que la lectura és una elecció molt personal, i que tothom té el seu autor, la seva obra, el seu gènere. Només es tracta de cercar, i açò només es pot fer llegint. Puc dir els llibres i els autors que m’agraden a mi, però preferesc recordar el que diu l’escriptora britànica Zadie Smith: “la meva vida ha estat un llarg dia de lectura”. I molts escriptors han dit, amb raó, que llegir permet viure altres vides. Açò està a l’abast de tothom, només cal que siguis curiós i pacient, i arribarà un dia que la màgia de la lectura et tocarà les fibres més íntimes i ja no ho podràs deixar. Si voleu, però, us puc dir el nom d’alguns autors que, per distints motius, a mi em captiven: Joseph Roth, Ian McEwan, Jaume Cabré, Italo Calvino, NikosKazantzakis... I ja per acabar, durant alguns anys has treballat com a professor a l’Escola d’Adults. Què ens pots explicar sobre aquesta experiència? Precisament he ensenyat escriptura creativa a l’Escola d‘adults de Ferreries. Ha estat una experiència fantàstica, i no és cap tòpic dir que tots hem après de tots. El que m’han ensenyat els alumnes amb els seus relats i experiments literaris és fascinant, ens hem mostrat els uns als altres tal com som, perquè quan escrivim amb autenticitat despullam la nostra ànima. La millor notícia és que els meus ex-alumnes han continuat ara que jo ja no hi som, enguany continuen amb una altra professora, n’Aina Tur, i sé que xalen molt. La seducció per les lletres és el millor regal que em podien fer.

9


tradicions Al grup de Català A2 hem parlat sobre les diferents tradicions i costums que existeixen a cada poble, ciutat o país a l’hora de celebrar les Festes de Nadal. Hem escrit aquestes tradicions i costums per tal que tothom les pugui conèixer. SUÏSSA A Suïssa, el Nadal comença amb el Pare Noel el 6 de desembre, li diem Samichlaus. El Samichlaus es vesteix de vermell i va amb un ase al seu costat. També hi va un Pare Noel vestit de negre per als fillets malcriats, nom Schmutcli. El Samichlaus porta un mitjó ple de mandarines, nous i xocolata per als fillets bons. Per als malcriats el Schmutcli porta un garrot per a donar-los tocs al culet. Després ve Nadal, el 24 i 25 de desembre. Normalment se celebra el 24 a la nit amb la família i el 25 amb els avis, ties, concos, cosins, etc. A cada casa tenim un arbre de Nadal i els àngels de Jesús porten els regals i els deixen sota l’arbre. Per obrir els regals apagam tots els llums i encenem les espelmes de l’arbre. Andrea MADRID Tothom coneix el rellotge de la Porta del Sol de Madrid, però molta gent no sap que dia 30 de desembre hi ha un assaig de les campanades. Molts madrilenys hi anam un dia abans i ens mengem el raïm durant l’assaig. Si es tenen fillets, s’hi pot anar també el 31 de desembre a migdia. La mateixa diversió i molta menys gent. Bon any! Érika LILLE (Nord de França) Tradicionalment, no celebrem les festes de Nadal al nord de França, la regió d’on vinc. Al nord i est de França, així com a Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos i Suïssa, tradicionalment celebrem Sant Nicolau, el 6 de desembre, en comptes del Nadal. Sant Nicolau és conegut com el protector dels infants. Els fillets bons reben regals mentre que els altres reben un càstig de l’”home del sac”. A poc a poc, aquesta tradició s’ha perdut i ara celebrem el Nadal com a la resta de França. A la ciutat de Lille, durant la temporada de Nadal, una roda de la fortuna s’instal·la a la plaça principal, així com un mercat de Nadal. Més enllà de la festa religiosa, el Nadal és un temps per a reunir-se amb la família. Thibaut CONNECTICUT ( Washington, Estats Units) El Nadal comença el dia després d’Acció de Gràcies. Aquell dia anam a cercar l'arbre del Nadal. Passem el capvespre adornant l'arbre. El vint-i-quatre de Desembre celebram el dia de Christmas Eve. Aquest dia tota la meva família ve a sopar. A mitjanit tornam a casa per veure si Santa Claus ha deixat regals sota l'arbre. Anam a dormir i ens despertam a les vuit del matí i baixam les escales i obrim els regals. Jesse LIMA (Perú) Quan el Nadal arriba a Perú ho fa a les portes de l’estiu. Tota la ciutat és plena de decoració i llums nadalencs. Quan et trobes pel carrer amb algú la salutació general és “Muchas gracias y feliz Navidad”. La gastronomia típica de les festes a Perú és, generalment, gall dindi, puré de poma i canyella, xocolata calenta i “panetón”. El Nadal és una festa molt familiar, a les 22 hores hi ha la missa del Gall i després la gent va a casa a sopar. A mitjanit es col·loca el nen Jesús en el pessebre, la família es saluda i s’obren els regals. Leslie i Aarón EUSKADI A Euskadi, el dissabte de Nadal a les cases no ve Santa Claus, ni Sant Nicolau, ni el Pare Noel. A les cases a deixar els regals ve l’Olentzero. Olentzero és un carboner que viu a les muntanyes fent carbó. El dissabte de Nadal baixa a les cases per a celebrar el solstici i donar regals a aquells que s'han portat bé i carbó a aquells que s'han portat malament. És un personatge mitològic, gros, amb barba, borratxo i fumador. David CÒRDOVA Una de les tradicions nadalenques que més m’agrada de Còrdova és visitar els patis. Tal i com m’explicava la meva àvia, els “patis” eren zones comunes a les cases de veïns, on tots es reunien a cantar nadales, menjar i beure. Malgrat el pas dels anys aquesta tradició perdura i qualsevol pot entrar i compartir aquests moments i gaudir de la gastronomia. Macarena

10


matemàtiques UNA APLICACIÓ PRÀCTICA Els alumnes de matemàtiques 1.1 d’ ESPA vam aplicar els coneixements de proporcionalitat i estudi dels plànols a partir d’un text històric extret del blog espoblat.blogspot.com. Assalt dels turcs a Ciutadella Ens hem assabentat de la història i de per què es commemora el 9 de juliol a Ciutadella i ens hem impressionat amb les xifres: Sabíeu que la població de tot Menorca l’any 1558 era aproximadament un terç de la de la Ciutadella actual? Sabíeu que el 1558 a Ciutadella hi havia tants habitants com l’actual Ferreries? Sabíeu que van venir uns 12.000 turcs i només hi havia 640 defensors? És a dir, un defensor per a cada 19 turcs. Comparació entre una mapa antic de Ciutadella (dalt) i un d’actual (baix).

Sabíeu que hi havia unes 140 naus amb uns 87 homes a cada nau? I que necessitaven moltes provisions per menjar bé? Sabíeu que el vuitè dia d’assalt, quan es va organitzar la fugida, si s’haguessin posat tots en fila haurien format una línea de més d’1 km? Sabíeu que la murada mesurava gairebé 4 km de llarg?

Esperança Forcada – matemàtiques1.1

11


ciències naturals Saps si la teva dieta és saludable? Aquesta és la pregunta d’un test d’autoavaluació per saber si tenim una alimentació adequada o no. El test, editat per l’ajuntament de Barcelona, està disponible a la web (fent una cerca a Google el trobareu fàcilment). A la classe de naturals de 3r d’ESPA ens hem proposat fer un petit estudi: hem passat aquest qüestionari, de forma anònima, a uns quants alumnes i professors del nostre centre (44 persones en total) i hem reunit les dades obtingudes per tenir una idea de si ens alimentam bé o no. A continuació teniu qualcuns dels resultats obtinguts:

Es recomana menjar un mínim de 3 racions de fruita al dia. Hi ha gent que menja poca fruita. A vegades és per falta de costum. Hi ha molts tipus de fruites i ens aporten minerals i vitamines molt importants per al bon funcionament del nostre cos!

Es recomana menjar entre 3 i 4 racions de peix a la setmana, una part del qual ha de ser blau (sardines o salmó per exemple). En general, menjam massa proteïnes provinents de la carn i, en canvi, en menjam massa poques d’altres aliments com ara el peix o els llegums.

Es recomana menjar més de 2 racions de verdura i hortalisses al dia. Són una font important de minerals i vitamines. A més, ens aporten fibra, la qual és molt important per anar de cos. Hi ha moltes maneres de cuinar verdures. I hi ha plats molt bons!

Es recomana prendre entre 2 i 4 racions de llet i derivats al dia, entre altres coses perquè són una font important de calci. Si no digerim bé la llet, podem provar de comprar llet sense lactosa. I si no, també podem obtenir calci d’altres aliments, com ara el peix blau. 12


la magia de la lectura Érase una vez… ¿Quien no recuerda esta frase? Esta nos transporta a nuestra niñez recordando las historias mágicas de los cuentos que nos contaban nuestros abuelos, las aventuras de Peter Pan con la inestimable ayuda de Campanilla y de sus amigos o las aventuras de los cómics. En esos precisos momentos la nostalgia nos envuelve, al recordar esos tiempos tan dulces. Leer no es solo comprar un libro y pasar páginas sin prestar atención a la historia que nos está contando el autor, descubrir un libro, sea una novela, un libro de texto, de consulta, de viaje, biografías etc. nos abre nuevos mundos de los cuales podemos aprender, disfrutar, soñar. En la época en la que vivimos tenemos la gran suerte de tener a nuestro alcance la facilidad de encontrar la lectura que más nos atraiga en internet, las bibliotecas y las librerías, las cuales para mi, tengo que confesar que tienen un gran encanto, estar entre cuatro paredes rodeada de un montón de historias: Los diarios de las personas más valientes que no dudaron en querer publicar su vida para denunciar una aberración social, como fue Ana Frank, que al cabo de los años, aunque ella no tuvo un final de cuento de hadas, se publicó su diario; o las enseñanzas de grandes filósofos como Sócrates, Platón y Aristóteles entre otros. También encontramos cuentos para los más pequeños que con nuestra ayuda consiguen saber cual es su moraleja, y qué decir de la literatura juvenil, esas historias de amor adolescente, inocente como la edad, dulce como los cuentos y amargo como los finales tristes de un amor que siempre latirá en nuestro corazón. No estoy hablando de obligar a leer sino de que la gente se apasione por “vivir” nuevas historias. Es más, muchos de ellos nos aportan cultura y brindan una mano para salir de un laberinto, saltar de casilla o cambiar radicalmente de libro. Una de las mejores citas que se puede tener con uno mismo es elegir un libro, sentarse con un té y comenzar la historia, ir poco a poco descubriendo todos los personajes, la ciudad de la que hablan, descubrir sus sentimientos página a página, cerrar los ojos y sentirte parte de esa historia de amor que nunca será posible, de la frustración del personaje por salir del laberinto, que tiene que apreciar algo que ya tiene pero no sabe ver, el dolor de una muerte de un familiar. O como muchas de ellas, el desamor de una pareja que ya no volverá porque cada uno ha tomado direcciones distintas aunque los ecos de amor quedan en el recuerdo de esos corazones heridos, pero de alguna manera ese amor gélido será inmortal. Todas esas historias nos llenan de amor, nostalgia, tristeza, odio, pasión…En mi opinión, de los mejores regalos que se pueden hacer es un libro, con él puedes comunicar palabras que uno mismo no sabe expresar, el sentimiento por esa persona o simplemente que disfrute de la lectura. Algunos se quedan tan impregnados en nosotros que no queremos que llegue el final y tener que decir adiós pero a la vez decir GRACIAS ¡oh capitán, mi capitán! Para terminar siempre recuerden que “…no leemos y escribimos poesía porque es bonita. Leemos y escribimos poesía porque pertenecemos a la raza humana, y la raza humana está llena de pasión. La medicina, el derecho, el comercio, la ingeniería…son carreras nobles y necesarias para dignificar la vida humana. Pero la poesía, la belleza, el romanticismo, el amor son cosas que nos mantienen vivos”. (El club de los poétas muertos). Leticia Cisneros, alumna de 3º de ESPA. 13


llegim Els alumnes del Taller de Lectura, de Català B1 i de Català B2 de Ferreries llegim llibres i compatim l'experiència a classe. Una habitación con vistas, E. M. Forster (Taller de Lectura) Els falsificadors de moneda, André Gide (Taller de Lectura) Aloma, Mercè Rodoreda (Català B1) Mort de dama, Llorenç Villalonga (Català B2) Els alumnes i les alumnes (majoria de dones als tres grups) escollim a l'aula un llibre per consens, anam a la biblioteca pública i hi encomanam tots els llibres, les bibliotecàries estan encantades de les comandes que els feim, diuen que contribuïm al foment de la lectura! A classe, setmanalment pautam les pàgines a llegir. On llegim? A casa llegim al menjador, a la sala d'estar, a la cuina, davant la xemeneia, al sofà, al llit, asseguts en una cadira dura, amb la televisió de fons i sobretot amb quietud... Quan arribam a l'aula compartim la reflexió personal dels fragments i capítols que hem llegit, demanam dubtes, exposam aclariments, parlam del vocabulari i de l'experiència d'allò que ens fa viure i sentir la lectura. Hem de dir que llegir no agrada a tots, l'hàbit s'adquireix a poc a poc i demana un aprenentatge. Què ens suposa llegir? Llegir ens suposa una disciplina, un compromís que s'esdevé satisfacció quan hi dedicam temps, adquirim coneixements, xalam, aprenem català (encara que a vegades per fixar-nos amb el vocabulari i en com està escrit el llibre no atenem del tot al fil de l'argument...), viatjam en l'espai i en el temps i ens fa pensar. Si empatitzam amb el llibre, passam estones molt agradables i arribam a sentir la vida que palpita en les pàgines. Hem pogut percebre la lluita interior de Lucy a Una habitación con vistas, ens ha corprès la tristesa de n'Aloma i la història amorosa que viu amb Robert, ens fa somriure la inquietud de no saber encara a qui deixa l'herència Dona Obdúlia de Moncada a Mort de Dama i ens donen a cavil·lar les històries paral·leles dins Els falsificadors de moneda. Depèn del llibre i del moment, però en general afirmam que aturar-nos a llegir és un plaer, un regal que ens feim a nosaltres mateixos, revivim històries, ens transportam al passat i xalam. En definitiva, llegir és vital i compartir el que llegim va molt bé, esteim animats a llegir més per viure més! 14


glosa Som un grup molt animós que venim amb ganes d’aprendre, dilluns, dimarts, dijous i divendres tot ens sembla fabulós. Feim català i castellà, matemàtiques i socials i els divendres informàtica, qui sap on podrem arribar? Ens agrada escoltar el que diuen amb gran paciència els mestres, sense apretar, i així completam la nostra experiència. A la classe d’informàtica ens ho passam molt bé, de vegades és un poc estrambòtica i ho hem de deixar fer. Pilar Andreu, Soledad Andreu, Elena Casasnovas, Sisca Fernández, Magdalena Mesquida i Martina Moll (alumnes d’Ensenyaments Inicials).

ciències socials TRADICIONES ESPAÑOLAS PARA DIA 1 DE NOVIEMBRE Mucha gente se queja de que nos invaden fiestas de otros países, pensamos que posiblemente es debido a que no conocemos ni fomentamos las fiestas que son puramente nuestras. Es por ello que en las clases de Ciencias Sociales hemos querido aprender las costumbres españolas del día de Todos los Santos. De la gastronomía podemos destacar una serie de pastas que se acostumbran a hacer en estas fechas como son los diversos tipos de buñuelos, los huesos de santo o los panellets. Los frutos secos y los vinos dulces acompañan estas delicias. En España hay diversos tipos de procesiones en los cementerios, encendidas de luces para guiar a las ánimas a su lugar e descanso, incluso un “halloween” a la española en la parte de Galicia. Pero de todo ello, nos ha gustado especialmente una costumbre de las Islas Canarias que hacen la víspera de Todos los Santos y se llama LA NOCHE DE LOS FINAOS (Finaos: finados, difuntos). En aquella noche la gente se reúne alrededor de una mesa con nueces, castañas y almendras, acompañadas de vino dulce, anís o ron miel. La abuela o la madre de la familia relata anécdotas, costumbres o ideas de las personas queridas de su familias que ya han fallecido, haciéndolos presentes y rindiéndoles un homenaje a su vida. ¡Y así lo hicimos! Cada uno de nosotros recordó a alguien de su entorno que había sido importante en su vida, fue muy hermoso y emotivo, juntamente con nuestros “difuntos” recordamos otras maneras de vivir que ya se nos habían olvidado. Es una costumbre que queremos seguir haciendo. Sentarse, recordar y reflexionar es algo que nos hace mejores y agradecidos. Alumnes de Socials des Migjorn Gran

15


recomanacions literàries La història de la Maria i la Clara, que van conèixer els elfs. Una reivindicació de la imaginació, de la ficció i del poder de les històries. Què tenen en comú la petita Maria, que viu en un remot poblet de la Borgonya, i l’adolescent Clara, que a la mateixa època s’instal·la a Roma per perfeccionar el seu talent per a la música? Aparentment res. En realitat, però, les uneix un lligam secret: cada una, per diferents mitjans, està en contacte amb el món dels elfs. El dia que una greu amenaça pesa sobre l’espècie humana, les dues noies inicien una llarga batalla per frustrar els plans d’un elf esgarriat. Edicions 62, 277 pàgines.

Diamant blau ens submergeix en el passat familiar durant les primeres dècades del segle XX, quan l'esplendor de la burgesia es contraposa a la convulsió social. En Silvestre Pujolà és un home fet a sí mateix que deixa enrere el seu passat rural per començar a treballar com a tintorer en una fàbrica tèxtil de Mataró. El seu afany de lluita el portarà més enllà de la seva destinació en conèixer la Teresa, una dona que donarà sentit a la seva vida plena de superacions constants. Uns anys més tard, la Teresa Pujolà, la néta, recorrerà el camí invers en renunciar a la seva posició social per casar-se amb qui estima. Ed. Columna, 433 pàgines

Valeria Falcón es una actriz de cierta notoriedad que cada jueves visita a una vieja gloria del teatro, Ana Urrutia. La Urrutia padece el síndrome de Diógenes y no tiene dónde caerse muerta. Su ocaso se solapa con la eclosión de un capullo en flor, Natalia de Miguel, una joven aspirante que enamora al cínico Lorenzo Lucas, álter ego de Addison DeWitt. Nadie tendrá derecho a destrozar la felicidad de Natalia de Miguel, una chica muy delgada que en pantalla da gordita. Por su parte, el ganador de la copa Volpi, Daniel Valls, confronta su éxito, su dinero y su glamour con la posibilidad de su compromiso político. Ed. Anagrama, 231 pàgines.

16

Revista 1a curs 2015 16 v7  
Advertisement