Page 1

NÚMERO 4 TERCERA ÈPOCA DESEMBRE

2014

“PER NADAL, UN LLIBRE DE REGAL”

coses nostres ~ 1 ~ desembre 2013


editorial sumari Editorial........................................... 2 Breus .............................................. 3

Aquest any s’han celebrat novament eleccions al Consell

Actuació musical ............................ 4

Escolar, l’òrgan col·legiat de participació i de presa de

Matemàtiques ................................. 5

decisions del centre. Hi intervenen tots els estaments de

Qüestionari Proust .......................... 6

la

Es Migjorn Gran ............................. 7 Naturals .......................................... 8 Català ........................................... 10 Cuines .......................................... 11 Experiències ................................. 12 Fotografia ..................................... 12

comunitat

educativa:

professorat,

alumnat,

administració i equip directiu. Garanteix transparència i coordinació en la gestió del centre. Volem transmetre un sincer agraïment a l’alumnat que ha participat en el procés i especialment al que, de manera

Visites culturals ............................ 13

desinteressada, s’ha presentat com a candidat. També

Costura ......................................... 13

volem remarcar el temps que hi han dedicat els membres

Walt Whitman ............................... 14

de la junta i de la mesa electoral. La democratització de

Questionari Proust ........................ 15 Novetats biblioteca ....................... 16

la gestió dels centres escolars és una fita que té més de 30 anys d’història. Desitjam que aquest model, basat en la participació de tots, mantingui una bona salut tot i les

EQUIP DE REDACCIÓ

retallades d’atribucions plantejades en la darrera reforma

Francesca Florit

educativa.

Sam Pons Josep Villalba

En aquest curs, a nivell de centre, estam treballant la

Llorenç Forcada

cohesió dels grups, el clima d'aula i la millora de la

Edita:

participació de l’alumnat. Són recursos importants per

Govern Balear

treballar la competència social i fomentar el treball

Consell Insular de Menorca

col·laboratiu i d’equip. Els canvis socials i el desgast

Ajuntament de Ciutadella

d’alguns models que fins ara han funcionat ens porten a

Associació d’Educació d’Adults

substituir-los per altres. Esperam que donin bons

Serveis Educatius de Menorca

resultats i siguin del vostre interès.

CEPA Ciutadella CEPA Ciutadella desitja a tothom unes molt bones festes Imatge de portada:

de Nadal.

Jaume Sastre Moll

coses nostres ~ 2 ~ desembre 2014


breus Estadístiques. Segons el cens elaborat amb motiu de les eleccions al Consell Escolar, es pot constatar que en aquest curs al CEPA Ciutadella hi ha 1.543 alumnes matriculats.

Eleccions al Consell Escolar. Durant el mes de novembre s’han celebrat eleccions al Consell Escolar. És un òrgan col·legiat de presa de decisions sobre la gestió del centre. Hi ha representació de tots els estaments de la comunitat educativa:

l’equip

directiu,

tres

representants

del

professorat, tres de l’alumnat i un de l’Ajuntament. Aquest any s’han renovat dos membres del professorat i un de l’alumnat. Els membres electes per part del professorat són Amador Alzina i Samuel Carreras. Per part de l’alumnat ha resultat escollida Sonia Pons Pons, alumna de català. Els alumnes membres de la mesa electoral van ser José Manuel Fullana i Sol Cortés.

Campanya solidària. L’alumnat i professorat d’idiomes han promogut la campanya de conscienciació amb motiu del dia internacional contra la violència envers les dones. A part de tractar el tema a nivell d’aula, han posat una cartellera a l’entrada amb la frase “Unim-nos per acabar amb la violència contra les dones“, escrita en diferents idiomes i en fulls de color taronja. Aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, se celebra anualment cada 25 de novembre en memòria de les germanes activistes

Mirabal.

Aquestes

polítiques

van

tres ser

assasinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael

Trujillo,

a

la

República

Dominicana.

Contes picants. Els grups de català del professor Samuel Carreras a Ciutadella i els de Magdalena Pelegrí a Ferreries van assistir a un contacontes per adults a càrrec de Núria Clemares. El títol de l’activitat era “Picants, com el pebre verd”. Pel que s’ha comentat “of de records” eren certament... per adults.

coses nostres ~ 3 ~ desembre 2014


Fotografia. Els alumnes de fotografia de 3r van agafar un xop de grans dimensions a causa dels efectes

d’unes

condicions

meteorològiques

adverses durant una sortida sabatina pel camp de Menorca. Així i tot, com podeu comprovar a la imatge, van aguantar estoicament i amb molt bon humor. Concurs de fotografia. L’alumnat d’ESPA de matemàtiques i naturals participa al concurs de fotografia titulat “Les matemàtiques en el nostre entorn”. Hauran de posar a prova el seu enginy per captar imatges de la naturalesa on es posi de relleu la presència de les matemàtiques. A la fotografia titulada “Traçant un arc sense compàs” en podeu veure un exemple, on un cel capritxós dibuixa una figura geomètrica amb el llapis de colors conegut com l’arc de Sant Martí.

actuació musical Avui hem tingut una sorpresa a l’aula d’Educació Especial. Ha vingut en Bep Camps a fer un petit recital. Totes les cançons ens han agradat molt. A en Joan li ha agradat molt sa de “Camí de cavalls”, a na Sonia “Na Catalina de plaça”, a n’Assumpta “Boig per tu”. A en Jaume li ha agradat que hi hagués una persona que dugués una guitarra, li mostrés i també li mostrés com s’afina. Ens ho hem passat molt bé! Gràcies, Bep, per haver vingut! Assumpta Casalí, Jaume Bagur i Joan Febrer

coses nostres ~ 4 ~ desembre 2014


matemàtiques El problema dels 35 camells El grup de 3r de matemàtiques des Mercadal ens hem proposat resoldre un “clàssic” de les matemàtiques: el problema dels 35 camells. Correspon al llibre “L’home que calculava”, de Malba Tahan. L’enunciat és el següent: Tres germans van rebre una herència de 35 camells en morir el seu pare. Segons el testament, al major li tocava la meitat de la càfila; al segon, la tercera part i al més jove, la novena part. A l’hora de fer el repartiment, va sorgir un problema: la meitat de 35 era 17,5, i la tercera i la novena part tampoc permetien una divisió exacta. La intervenció d’un home savi que passava per allà i que anava acompanyat d’un amic amb un camell els va donar la solució. Aquest va demanar prestat el seu camell i el va posar amb els 35 restants. Amb 36 camells era fàcil fer el repartiment: al major ara li corresponien 18 camells; al segon, 12 i al més petit, 4. Tots tres hi sortien guanyant! Una vegada repartits tots els camells, en sobraven 2. Un era el que li havia prestat el seu amic i l′altre era just que se l′endugués qui havia aconseguit fer el repartiment a gust de tots. Varen marxar tots la mar de contents... Pregunta: Com és possible que afegint només un camell als 35 en sobrin dos i tothom hi surti guanyant? Solució: Per entendre el que ha passat en aquest problema numèric s’ha de tenir en compte que, en el primer repartiment, ja sobraven aproximadament dos camells. Fixau-vos que la meitat de 35 és 17,5; un terç de 35 és 11,67 i un novè de 35 és 3,89. Si ho sumam tot ens dóna el següent: 17,5+11,67+3,89= 33,06. És a dir, el pare no havia repartit tota l’herència!! Dels 35 camells en sobraven 1,94. L’home savi, en afegir un camell, va fer una redistribució a partir del nombre 36, que sí és divisible entre 2, 3 i 9. Així, tenim que la meitat de 36 és 18; un terç de 36 és 12 i un novè de 36 és 4. Ara si ho sumam tot ens dóna: 18+12+4= 34. Com abans, segueix sobrant una part de l’herència. Ara sobren exactament dos camells: un va a parar a l’acompanyant, que és el que li havia prestat, i l’altre se’l queda el savi.

coses nostres ~ 5 ~ desembre 2014


A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Sóc un bon observador. B: Quina qualitat prefereix en una persona? Sensibilitat. C: Què valora més dels amics? Que em respectin.

qüestionari Proust

D: Quin és el seu defecte principal No viure el present tot el que voldria, tinc tendència a perdre temps pensant en el que faré o en el que he fet. E: En què prefereix passar el temps? Sóc músic, i quan agafo un instrument perd la noció del temps; per sort la meva família em rescata. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Perdre algun dels meus fills.

G: Què voldria ser?

G: Què voldria ser? En tinc prou amb mi, com per desitjar ser un altre. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? No vull temptar la sort, virgencita, vingercita...

En tinc prou amb mi, com per desitjar ser un altre.

I: On voldria viure? Millor que Menorca? J: Quin color prefereix? Groc. K: Quina flor prefereix? No estic molt posat en el tema. L: Quin ocell prefereix? Mussol o falcó. M: Quin nom ( de noi i de noia ) prefereix? Bob. N: Quin és el seu autor preferit? Paul Auster. O: Quin és el seu músic preferit? Peter Buck, Johnny Marr... P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Howard Howks, John Huston, Mankiewicz... Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Buddy Bradley, Superlópez, the Freak Brothers... Tinc més simpatia pels antiherois. R: Quin personatge històric valora més? Aristòtil, Sòcrates... S: Què detestes per sobre de tot?

Pep Villalba mestre

L'escassa o nul·la empatia de les persones que tenen poder. T: Com li agradaria morir? Dormint. U: Quin és el seu lema? Intenta fer el que t'agrada.

coses nostres ~ 6 ~ desembre 2014


Es Migjorn Gran El túnel antiaeri des Migjorn Gran Durant la Guerra Civil espanyola i davant la necessitat de protegir la població dels atacs aeris de l’aviació italiana, es van crear les juntes de defensa passiva arreu de l’illa, les quals es van encarregar, entre d’altres tasques, de construir refugis antiaeris en els pobles. En el cas des Migjorn Gran, s’ha donat el fet que l’Ajuntament ha recuperat aquest espai i l’ha volgut donar a conèixer mitjançant visites, però també va encarregar un documental on s’entrevisten tres persones que van poder viure la seva construcció i també la cruesa de la guerra. En aquestes línies hi trobarem un tast del documental, del que ens expliquen els tres protagonistes i testimonis vius: en Toni Florit, en José Pons i n’Antònia Menorca. De la seva memòria viva ens arriba aquesta informació. En el cas des Migjorn Gran es van iniciar les obres ja dins l’any 1937. Dirigits per un mestre de paret, els jornalers anaven construint el refugi quan acabaven la jornada de feina. El túnel, situat al centre del poble, el van començar per dos llocs, del Pla de l’Església i del Casino Vell, i s’havien de trobar a mig camí. Açò no va passar fins l’any 1941-42, ja acabada la guerra. Resulta que no van seguir en línia recta i es veu un petit revolt desviat, el punt d’unió dels dos llocs de partida. Ja en l’acabament de la guerra, Es Migjorn Gran va sofrir un bombardeig de 3 o 4 bombes que van derruir completament el molí de farina que hi havia on avui és el final del carrer Major. Amb aquest bombardeig les finestres de les cases del centre van notar tant el tremolor que els pius es van somoure. Va venir a refugiar-se fins i tot gent de Maó, senyors que fugien dels atacs de la capital. Vivien en cases de migjorners i llavors s’amagaven en els soterranis de les cases que en tenien o bé al refugi. El túnel ens mostra una època de guerra, dura, però també el treball fet en conjunt per la gent del poble. Els testimonis ens expliquen que sentien la sirena d’avís d’avions i tothom anava a refugiar-se. Però en un principi no fou així, perquè la gent no era conscient del que era estar en guerra. Però a mesura que veien els avions com atacaven es van espantar molt i s’amagaven en soterranis i en el túnel. El túnel es troba en molt bon estat i s’ha pogut visitar a l’estiu durant el mercat dels dimarts. Per més informació es pot visualitzar el documental al web: http://www.menorcafoto.com/web/documental-tunel-es-migjorn/

Alumnes de català B1 de l’Escola d’Adults des Migjorn Gran

coses nostres ~ 7 ~ desembre 2014


naturals La història de la Terra i de la vida resumida en un any Sabem que la Terra té uns 4.600 milions d’anys. La vida es va originar al nostre planeta fa també molt de temps i ha anat evolucionant fins al dia d’avui. Però tants de milions d’anys ens resulten difícils de concebre. Per açò, els alumnes de 4t ens hem proposat resumir la història de la Terra i la vida en un any, és a dir, en una escala temporal que sí podem percebre com a tal. Aquí en teniu el resultat: GENER 2015 dl

dt

dc

FEBRER 2015

dj

dv

ds

dg

1

2

3

4

dl

dt

dc

dj

dv

MARÇ 2015 ds

dg

dl

dt

dc

dj

dv

ds

1

dg 1

5

6

7

8

9

10

11

2

3

4

5

6

7

8

2

3

4

5

6

7

8

12

13

14

15

16

17

18

9

10

11

12

13

14

15

9

10

11

12

13

14

15

19

20

21

22

23

24

25

16

17

18

19

20

21

22

16

17

18

19

20

21

22

26

27

28

29

30

31

23

24

25

26

27

28

23

24

25

26

27

28

29

30

31

Dia primer es forma el planeta Terra a partir del xoc i fusió de petits cossos sòlids provinents d’una nebulosa primitiva. Les temperatures són molt altes i hi ha una intensa activitat volcànica.

A poc a poc la Terra es va refredant. En els oceans primitius es van acumulant molècules orgàniques que seran els precursos de les primeres cèl·lules.

ABRIL 2015

MAIG 2015

dl

dt

dc

dj

dv

ds

dg

1

2

3

4

5

dl

dt

dc

dj

Dia 28 s’origina la vida. Apareixen les primeres cèl·lules procariotes, semblants als bacteris actuals.

JUNY 2015

dv

ds

dg

dl

dt

dc

dj

dv

ds

dg

1

2

3

1

2

3

4

5

6

7

6

7

8

9

10

11

12

4

5

6

7

8

9

10

8

9

10

11

12

13

14

13

14

15

16

17

18

19

11

12

13

14

15

16

17

15

16

17

18

19

20

21

20

21

22

23

24

25

26

18

19

20

21

22

23

24

22

23

24

25

26

27

28

27

28

29

30

25

26

27

28

29

30

31

29

30

Dia 19: primeres cèl·lules procariotes que realitzen la fotosíntesi.

coses nostres ~ 8 ~ desembre 2014

Dia 23: ja tenim una atmosfera amb oxigen.


JULIOL 2015 dl

dt

AGOST 2015

dc

dj

dv

ds

dg

1

2

3

4

5

dl

dt

dc

dj

dv

SETEMBRE 2015 ds

dg

1

2

dl

dt

dc

dj

dv

ds

dg

1

2

3

4

5

6

6

7

8

9

10

11

12

3

4

5

6

7

8

9

7

8

9

10

11

12

13

13

14

15

16

17

18

19

10

11

12

13

14

15

16

14

15

16

17

18

19

20

20

21

22

23

24

25

26

17

18

19

20

21

22

23

21

22

23

24

25

26

27

27

28

29

30

31

24

25

26

27

28

29

30

28

29

30

31

OCTUBRE 2015 dl

dt

dc

Dia 11: primeres eucariotes.

NOVEMBRE 2015

dj

dv

ds

dg

1

2

3

4

dl

dt

dc

dj

dv

ds

cèl·lules

DESEMBRE 2015 dg

dl

1

dt

dc

dj

dv

ds

dg

1

2

3

4

5

6

5

6

7

8

9

10

11

2

3

4

5

6

7

8

7

8

9

10

11

12

13

12

13

14

15

16

17

18

9

10

11

12

13

14

15

14

15

16

17

18

19

20

19

20

21

22

23

24

25

16

17

18

19

20

21

22

21

22

23

24

25

26

27

26

27

28

29

30

31

23

24

25

26

27

28

29

28

29

30

31

Dia 28: primers organismes eucariotes pluricel·lulars.

30 Dia 13: primers animals amb esquelet extern. Dia 24: primeres plantes terrestres. Dia 27: primers vertebrats.

Dia 13: els dinosaures dominen la Terra. Dia 15: primers mamífers. Dia 25: primers primats. Dia 31 a les 23 h: aparició de l’Homo sapiens modern.

Podem veure, idò, que durant molt de temps només hi havia a la Terra formes de vida molt simples, i no va ser fins als dos darrers mesos del nostre calendari quan van aparèixer la majoria de grups vegetals i animals. I recordau: quan enguany faceu el vostre sopar de Cap d’Any serà un bon moment per recordar el poc temps que fa que la nostra espècie habita el planeta Terra... Aprofitam per desitjar-vos un feliç any 2015 i que de tant en tant mireu el nostre calendari!

coses nostres ~ 9 ~ desembre 2013


català Paraules i noves paraules Per formar noves paraules, la llengua catalana, igual que altres llengües, té un un parell de processos més o manco coneguts, com són la derivació i la composició. Fer derivats consisteix a modificar una paraula (el mot primitiu, l’arrel) afegint-hi prefixos (davant) i/o sufixos (darrere) per formar una paraula nova (el mot derivat).

Pensem, per

exemple, en totes les formes verbals que es poden fer a partir d’un infinitiu, segons el temps i la persona que emprem (estudiar: estudiaré, estudiaves, estudiarien, estudiant...); en els canvis de gènere i nombre de noms i adjectius (gall: gallina, galls; còmode: còmoda, còmodes); en els derivats que es poden fer a partir d’un paraula (taula: tauleta, entaular, taulada; blanc: emblancar,

blanquejar,

blanques,

blancor...),

i

un

llarguíssim

etcètera. ..la pròpia llengua té

Per fer noms compostos, en combinen

dues

paraules

prou recursos

ja

formar

una de nova. D’exemples en

blaugrana, audiovisual, les paraules compostes

llengües.

s’escriuen sense guionet, però hi

ha

excepcionals en què sí que s’han amb

aquest

signe

gràfic.

Per

es

tenim molts: rentaplats,

de recórrer a d’altres

Normalment,

simplement

existents per forma-ne

paraules

noves sense haver

salvavides, paraigua, sordmut, cientificotècnic...

canvi,

per

alguns

casos

d’unir les dues paraules exemple:

sud-est,

tic-tac,

despús-ahir, esclata-sang, gira-sol... A més d’aquests dos processos, per formar paraules noves tenim un altre recurs, tal vegada més poc conegut pel seu nom però igualment habitual. És el que es coneix com a habilitació. En aquest nou procés no es modifica la paraula existent, sinó que consisteix a donar un nou significat o un nou ús al mot corresponent, però sense canviar-ne la forma. Aquest és un recurs que empram en el nostre vocabulari habitual, tot i que molts cops no en siguem conscients. D’exemples en tenim diversos i variats. En farem, tot seguit, una llista d’alguns casos habituals (no és una llista exhaustiva i en podríem afegir d’altres). Alguns noms propis, de persones i de coses, es poden emprar com a noms comuns: una marató (de la ciutat grega de Marató), una tela de caixmir (de la regió índia de Caixmir), un

coses nostres ~ 10 ~ desembre 2014


mecenes (de Mecenes, de l’antiga Roma), una magdalena (del nom Magdalena), un atles (del sistema muntanyós africà Atles), etc. Semblant al cas anterior, és el que fem amb noms de marques comercials i empreses, que s’habiliten com a noms comuns. Per exemple: menjar un danone, un panet de nocilla o beure’s un cola-cao, posar-se rímel, dur unes xiruques o unes vambes, esborrar amb típex, mocar-se amb un clínex, prendre una aspirina, etc. En algunes ocasions, empram alguns adjectius com a noms, perquè ometem (per el•lipsi) el seu referent. Per exemple: la (ciutat) capital, els (llums) intermitents, un (ocell) canari, un (globus) dirigible, uns (pantalons) texans... Un dels recursos més emprats, però, és quan habilitam formes verbals com a adjectius o substantius. Així, tenim infinitius emprats com a noms: el berenar, el dinar, el sopar. A més, trobam alguns participis emprats també com a noms: el fet, una descoberta, un escrit, un brodat. I, finalment, també és habitual l’ús de gerundis emprats com a noms i adjectius: el corrent, el seient, un cantant, un creient, una olor podent, un estudiant, un estant, etc. Res més, idò. Ja veiem que la pròpia llengua té prou recursos per formar paraules noves sense haver de recórrer a d’altres llengües. A partir de la derivació, la composició i l’habilitació podem comprovar com la quantitat de vocabulari i de paraules per aprendre i utilitzar es multiplica. Samuel Carreras Professor de llengua catalana

cuines CAULIFLOWER WITH RAISINS Ingredients: -cauliflower

-water

-raisins

-black pepper

-oil

-sal

Cut up the cauliflower and put in a casserole, with a handful of raisins, abundant oil, two glasses of water, black pepper and salt. Finally, cook it on a low heat. Cristina Barber, student of English in Es Mercadal

coses nostres ~ 11 ~ desembre 2014


experiències ¡Hola! Mi nombre es Pam, soy tailandesa y vivo en Ferreries desde hace un año y medio. Trabajo en el Lloc de Menorca y estudio español en la escuela de adultos. Voy a clase con Zafira, mi mona. Ella es del Lloc de Menorca, sus padres no la quieren y yo la cuido desde que nació, ahora tiene cinco semanas. Cuando tenga 4 o 5 meses la devolveré a sus padres.

fotografia

En aquesta instantània captada per Antoni Cladera, podem veure com els alumnes de 2n curs de fotografia esperen que el sol il·lumini es Pont d’en Gil.

coses nostres ~ 12 ~ desembre 2014


visites culturals Per segon any consecutiu l’Escola d’Adults de Ciutadella organitza el curs “Visites culturals per Ciutadella”, impartit per Toni Camps Extremera, amb l’objectiu de donar a conèixer entre els seus alumnes la història i la riquesa del patrimoni històric de la nostra ciutat a través de diferents itineraris. Les rutes es realitzen el tercer dissabte de cada mes durant els mesos d’hivern. A data d’avui, hem realitzat les dues primeres rutes, de les sis que configuren el curs. El mes d’octubre vam fer una visita molt exhaustiva als dos edificis més emblemàtics de la ciutat: la Catedral de Menorca i l’antic Convent de Sant Agustí (es Seminari), tot accedint a dependències i indrets habitualment restringits al públic. La visita del mes de novembre l’hem dedicada a conèixer la part de la ciutat compresa entre la plaça des Born i la plaça de la Catedral, i ho hem completat amb una visita a dues cases de la noblesa ciutadellenca: Can Salort i “Cals Olives de davant l’Església” (actual casa de Olivar). El nostre més sincer agraïment als seus propietaris per la seva bona acollida i hospitalitat. Toni Camps

costura Les alumnes del taller de costura, impartit per Rosa Bagur, ens mostren orgulloses algunes de les seves creacions. Són totes unes artistes!

coses nostres ~ 13 ~ desembre 2014


Walt Whitman The 10th of October we had a “peculiar” English class. Our class took place at Va de Llibres. Majorcan poet Jaume C. Pons Alorda has translated to Catalan one of the greatest American collection of poems, Leaves of Grass, by Walt Whitman. These are the students’ conclusions about Walt Whitman and the poetry reading by the Majorcan poet: Walt Whitman was an American poet. In fact, he is considered “the American poet”. He was born in 1819. He is considered the father of free verse. His work was very controversial, specially Leaves of Grass, his best work. It took him all his life (and experience) to write it. He lived in Long Island, but when he was old he moved to New Jersey. He died in 1892, at the age of 72. On Friday October 10th we went to a poetry reading session by a Majorcan poet. It was a translation of Leaves of Grass. It was much better than I expected, because I don’t really like poetry. The poet made it very enjoyable. Cristian Cano Sierra. English 2.2 Walt Whitman was a 19th Century poet. Whitman said the people of the “New World” needed great poets because the history of the United States was short. There weren’t any great poets to become models of knowledge and behaviour before Whitman. Whitman wrote about what he experienced throughout his life. He is considered the greatest American poet of the 19th Century. He opened the way for topics like individuality, freedom and death. I liked the poetry reading very much because it made me feel as if I were inside the poems. I understood the story in each poem. Carles Bagur Marquès. English 2.2 As Whitman would say: BLACK LIVES MATTER. Ximena Talavera. Professora de llengua anglesa

coses nostres ~ 14 ~ desembre 2014


A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? M'agrada aprendre coses noves. B: Quina qualitat prefereix en una persona? La sinceritat.

qüestionari Proust

C: Què valora més dels amics? Que siguin com realment són. D: Quin és el seu defecte principal? Lamentar-me de coses que no tenen solució. E: En què prefereix passar el temps? Passejant per la natura. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Que em caigués un meteorit al damunt.

Quina seria la seva pitjor desgràcia?

G: Què voldria ser? Un naturalista que viatja per tot el món descobrint espècies noves. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? M'agradaria saber contar bé els acudits.

Que em caigués un meteorit al damunt.

I: On voldria viure? A Menorca ja m'està bé. J: Quin color prefereix? El blaugrana. K: Quina flor prefereix? La pampalònia. L: Quin ocell prefereix? La cadernera. M: Quin nom ( de noi i de noia ) prefereix? Martí i Teresa. N: Quin és el seu autor preferit? Joanot Martorell. O: Quin és el seu músic preferit? James Brown. P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Leonardo da Vinci. Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Son Goku. R: Quin personatge històric valora més? Charles Darwin. S: Què detestes per sobre de tot? Que hi hagi tanta desigualtat al món. T: Com li agradaria morir? En pau.

Sam Pons

U: Quin és el seu lema? Yo soy yo y mis circunstancias.

professor de biologia coses nostres ~ 15 ~ desembre 2014


novetats biblioteca Pocs anys després de ser publicada l’edició i estudi de la Presa de Menorca (1989) per Enric Cabra, l’aparició d’una nova còpia ens ofereix la possibilitat de verificar o desmentir algunes de les conjectures i criteris que van guiar aquell treball. Es tracta d’una nova còpia, entre les acaballes del segle XVI i la primera meitat del segle XVII, que és l’ época en què tenim documentada l’activitat del prevere Bartomeu Vives a la parròquia de Maó, que és qui signa la còpia. Ed. IME, 100 pàgines

Cuina tradicional, adopció de nous productes provinents d’Amèrica i la incipient influència anglesa són els ingredients que, ben combinats, permeten a Fra Roger exposar, en més de 200 receptes, com es fan guisats de tot tipus, sopes, greixeres, rostits, suquets, pastissos, púdings, cremes, etc. Els amants de la cuina es troben amb l’agradable repte de recuperar plats i procediments culinaris que fa quasi tres segles eren els habituals a Menorca. I d’altra banda, els estudiosos de la història cultural menorquina tenen amb aquesta obra, per la seva sorpenent riquesa lingüística, un veritable plat de festa major. Ed. IME, 230 pàgines

La belleza de Milena también fue su perdición. Convertida en esclava sexual desde la adolescencia, intenta huir cuando muere su protector, un magnate de la comunicación que sufre un fallo cardiaco mientras hace el amor con ella. En su angustiosa fuga, se cruza con los Azules, un trío de justicieros formado por el periodista Tomás Arizmendi, la política Amelia Navarro y el especialista en alta seguridad, Jaime Lemus. Ellos desean liberarla, pero Milena guarda con recelo un espinoso misterio que atesora en su libreta negra y que supone su salvación y, sobre todo, su venganza. Ed. Planeta, 476 pàgines

Ed. Planeta, 476 pàgines

El 1824, a la vila de Gràcia, la jove Mariona està a punt de casar-se. La vida, humil i senzilla, li somriu. Però els anys que es preparen són els d’un segle convuls. Al voltant d’ella, del seu home i dels fills i néts, en la seva lluita per la supervivència, el remolí de la història hi vessarà revoltes i repressions, la industrialització del país i la primera vaga general, les llavors del republicanisme, la maçoneria i la Renaixença. I sempre amb l’amenaça latent de les lleves, les temudes lleves que s’enduen els fills a morir lluny. El país canvia, i la Mariona, la seva consciència de dona i ciutadana, també. Ed. RBA, 277 pàgines

coses nostres ~ 16 ~ desembre 2014

Coses nostres desembre 2014  

Revista del CEPA Ciutadella