Page 1

NÚMERO 1 TERCERA ÈPOCA DESEMBRE 2013

REVISTA DEL CEPA CIUTADELLA


EDITORIAL

SUMARI EDITORIAL NOTÍCIES BREUS MATEMÀTIQUES CUINA CIÈNCIES SOCIALS QÜESTIONARI PROUST L’ESCOLA A FERRERIES LECTURES ADÉU AMIGA TALLERS NOVETATS BIBLIOTECA CREACIÓ TEATRE EN CATALÀ ANGLÈS VISITA CULTURAL RETALLS DE PREMSA QÜESTIONARI PROUST

2 3 4-5 5 6 7 8 9-10 11-12-13 14-15 16 17-18 19 20 21 22 23

EQUIP DE REDACCIÓ Francesca Florit Pere Gorrias Xosé Méndez

Fotografia Contraportada Joan Mercadal

Un camí que segueix...

Un any més hem complert l’objectiu de culminar el començament de curs satisfactòriament. Els passadissos i les aules estan plenes i se sent el caliu d’una comunitat educativa viva. Això ens fa molt feliços. Tot roda… i això és molt. Una de les coses que preocupa el professorat és l’abandonament. Durant el curs es va tractant el tema a diferents fòrums i es prenen les mesures que estan al nostre abast per tal que l’alumnat se senti acollit. Us convidam a ser persistents. Estarem atents als suggeriments que ens feu arribar en aquest sentit. Ha estat un començament de curs especialment convuls, no tant dins el centre com en l’àmbit social. Vivim uns moments on els canvis es fan difícils d’encaixar. Independentment del que pensi cadascú sobre aquest tema, un marc estable ajudaria a consolidar els bons progressos que s’han assolit en els darrers anys en matèria educativa. L’èxit no és ser el primer ni el segon, l’èxit és créixer tots junts en valors i en coneixement. Volem aprofitar aquesta editorial per agrair el suport que tota la comunitat ha donat al nou equip directiu en aquest any de canvi. El repte del dia a dia es fa més lleuger quan sentim que tots vosaltres ens donau suport. Una menció especial al professorat que, de forma constant, fa camí i creu en l’educació de persones adultes. També a l’anterior equip directiu que ens ajuda amb molta diligència i molta simpatia.

Bones festes i salut a tothom. Edita: Govern Balear Consell Insular de Menorca Ajuntament de Ciutadella Associació d’Educació d’Adults Serveis Educatius de Menorca

Llorenç Forcada Moll Director del CEPA Ciutadella

coses nostres

~ 2 ~ desembre 2013


NOTÍCICES BREUS

El divendres dia 15 de novembre es va fer al centre una conferència sobre fotografia a càrrec de Bosco Mercadal amb el títol “Fotografia creativa. Del retrat al bodegó”. Hi van assistir més de cinquanta persones.

“L’escola d’adults val la pena”. Aquest és el títol de l’exposició fotogràfica que es va poder visitar entre els dies 25 d’octubre al 9 de novembre a la Sala d’Art Xec Coll de Ciutadella. La mostra consta d’unes 20 fotografies realitzades pel grup de 3r de fotografia a diferents alumnes de l’Escola. Tots ells representen trajectòries de creixement personal que tenen com a nexe comú una comunitat educativa que, a dia d’avui, ja té més de 20 anys d’història. És un reconeixement i un homenatge a tot el professorat i alumnat que ha passat pel centre educatiu.

El vídeo sobre l’escola d’adults que es va fer l’any passat, va ser presentat durant la inauguració del l’exposició i va poder ser visualitzat allà mateix durant tots els dies que va durar la mostra.

El dia 11 de novembre Creu Roja de Ciutadella va visitar les instal·lacions del centre amb un grup d’usuaris del seu servei d’orientació laboral per veure de primera mà com funciona l’oferta formativa.

Tal com es va fer l’any passat, la tradicional panera que es sortejava a la festa de Nadal, serà donada a persones que pateixen la situació de crisi a través de la Creu Roja de Ciutadella.

Aquest any per primera vegada s’ha posat en funcionament l’oferta formativa de preparació de proves lliures de batxillerat en substitució de les tutories de batxillerat a distància. Desitjam als alumnes d’aquesta modalitat formativa que tenguin bona sort en les proves que segurament es faran durant les vacances de Pasqua.

Els alumnes de matemàtiques d’ESPA de Ciutadella i Ferreries van visitar la mostra Matemàtiques a Menorca que es va fer al Bastió de sa Font durant la darrera setmana de novembre. Donam les gràcies als organitzadors que ens van oferir una visita guiada expressament per al nostre centre en horari de tarda.

coses nostres

~ 3 ~ desembre 2013


MATEMÀTIQUES

La història de Menorca i les matemàtiques

E

ls alumnes de matemàtiques de primer d’ESPA ens hem interessat per saber com es poden relacionar les matemàtiques i la història de Menorca. Tots sabem que la nostra illa ha pertangut a diferents cultures. Fins i tot es diu que ha estat dominada… Per exemple es parla de les dominacions britàniques. Sense voler entrar en política sobre si es tracta de dominacions o intercanvis culturals volem saber quina fracció correspon a cada període. El total de temps serà des que es té coneixement de la presència humana a Menorca (2000 aC aprox.) fins a l’any 2013. Així, a la següent taula podem veure els resultats del nostre estudi: Dates

Nom període

anys

fracció

%

2000 a.C fins al 123 a.C

Menorca prehistòrica

1877

0,4677

46,77%

123 a.C. al 284

Menorca romana

407

0,1014

10,14%

284 - 455

Menorca paleocristiana

171

0,0426

4,26%

455 - 903

Segles foscos

448

0,1116

11,16%

903 - 1287

Menorca àrab

384

0,0957

9,57%

1287 - 1472

Menorca sota la corona catalanoaragonesa

185

0,0461

4,61%

1472 - 1708

Menorca sota els Àustries

236

0,0588

5,88%

1708 - 1756

Menorca britànica (1r domini)

48

0,0120

1,20%

1756 - 1763

Menorca francesa

7

0,0017

0,17%

1763 - 1782

Menorca britànica (2n domini)

19

0,0047

0,47%

1782 - 1798

Menorca sota la monarquia borbònica

16

0,0040

0,40%

1798 - 1802

Menorca britànica (3r domini)

4

0,0010

0,10%

1802 - 1869

Menorca borbònica

67

0,0167

1,67%

1869 - 1874

Primera República i Sexenni Revolucionari

5

0,0012

0,12%

1874 -1931

Menorca borbònica

57

0,0142

1,42%

1931 - 1939

Segona República i Guerra Civil

8

0,0020

0,20%

1939 - 1975

Franquisme

36

0,0090

0,90%

1975 - 2013

Democràcia

38

0,0095

0,95%

El període més llarg correspon a la prehistòria amb un 47% del temps. En canvi, el període que actualment vivim, la democràcia, correspon a un 1% del temps. Per tal de poder visualitzar millor la informació, hem fet un gràfic de sectors on s’han agrupat les tres dominacions britàniques i les diferents monarquies.

coses nostres

~ 4 ~ desembre 2013


MATEMÀTIQUES

Els alumnes de Matemàtiques 1.1

CUINA

PAELLA DE GAMBAS Y PUERROS Ingredientes para 4 personas: 400 g de gambas medianas (mejor si son frescas) 2 puerros 500 g de arroz bomba 250 g de cebolla picada 4 ajos picados 1 litro de caldo de pescado

Preparación: ofreír la cebolla picada en la misma paella donde haremos el arroz, a fuego lento. Cuando haya cogido un color transparente añadimos el ajo. Al estar listo, lo reservamos en un plato aparte. En el mismo aceite sofreímos las cabezas de las gambas. Mientras se van haciendo, las vamos aplastando con el cucharón de madera para que suelten todo su jugo. Cuando creamos que están, las sacamos de la paella y también reservamos. En el jugo que han soltado las cabezas, ponemos el arroz y vamos dando vueltas, durante 4 o 5 minutos. Añadimos el caldo de pescado y las colas de las gambas y, por último, el puerro cortado en tiras finas. Todo se irá cocinando a medio fuego; añadimos la sal necesaria, la cebolla que habíamos reservado y las cabezas de las gambas, las pasamos por un chino, para añadir todos sus jugos. El arroz se cocerá durante 18 minutos. Al haber pasado el tiempo de cocción, apagamos el fuego y cubrimos el arroz con hojas de papel de periódico durante 10 minutos más y estará listo para que descubráis una maravilla de arroz y muy fácil de hacer con los mínimos ingredientes. Tere Meliá Salom , alumna de 3r ESPA de Llengua Castellana ( Es Mercadal)

S

coses nostres

~ 5 ~ desembre 2013


CIÈNCIES SOCIALS

PUZLE DE LES PROVÍNCIES ESPANYOLES “A la classe de 4 d’ ESPA de socials amb el professor Xosé hem elaborat un mapa de províncies d'Espanya. Aquesta activitat ha estat molt útil, per aprendre a localitzar les províncies i capitals, ha estat molt divertit i ara sabem a la perfecció on es troba cada capital de províncies del nostre país. Esperam que us agradi, ja que ha estat molt laboriós i l'hem fet amb molta il·lusió.” Eugenia, Maika i Esther

A

l grup de 4rt d’ESPA hem dedicat diverses sessions a un treball de col·laboració, hem creat un puzle amb les diferents províncies de l’Estat Espanyol, per poder situar-les damunt la Comunitat Autònoma corresponent, conèixer el seu nom i el de la seva capital, emprant-lo com una eina per facilitar l’aprenentatge. Aquesta activitat ha ajudat a l’adquisició d’habilitats socials, possibilitant l’empatia, la valoració i l’exercici del diàleg com a via necessària per a la solució dels problemes. Perquè aquesta activitat participés de l’autonomia i la iniciativa personal s’ha afavorit el desenvolupament d’iniciatives de planificació i execució, així com processos de presa de decisions. Els alumnes de 4t d’ESPA de Socials.

coses nostres

~ 6 ~ desembre 2013


QÜESTIONARI PROUST A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? La meva paciència. B: Quina qualitat prefereix en una persona? La sinceritat. C: Què valora més dels amics? Que per molt de temps que estiguem sense saber un de l’altre, quan ens tornem a veure o tornem a xerrar és com si no hagués passat el temps. D: Quin és el seu defecte principal? Sóc una persona molt indecisa. E: En què prefereix passar el temps? Llegint, escoltant música, amb la meva família, mirant sèries, jugant a futbol... F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Perdre a una persona estimada . G: Què voldria ser? Un reconegut arqueòleg. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? L’ omnisciència. I: On voldria viure? Mmmmm, dins Espanya a Santiago de Compostela, a l’estranger m’agradaria viure a Nova York. J: Quin color prefereix? El verd. K: Quina flor prefereix? Totes m’agraden, però si he de triar una seria la rosa. L: Quin ocell prefereix? Un mussol. M: Quin nom ( de noi i noia ) prefereix? Elías, Iria. N: Quin és el seu autor preferit? M’agrada molt llegir i em resulta molt difícil triar un...Mario Benedetti. O: Quin és el seu music preferit? Tots els clàssics. P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Gustav Klimt. Q: Quin és el seu heroi/ heroïna de ficció preferit? Wolverine. R: Quin personatge històric valora més? Jesús. S: Què detestes per sobre de tot? La mentida. T: Com li agradaria morir? Dormint, envoltat de les persones que més estim. U: Quin és el seu lema? Disfruta el moment, però sense fer mal a ningú.

“DISFRUTA EL MOMENT, PERÒ SENSE FER MAL A NINGÚ”

Xosé Méndez Professor de Ciències Socials

coses nostres

~ 7 ~ desembre 2013


L’ESCOLA A FERRERIES

GANES D'APRENDRE

L

a probabilitat ha volgut que 8 dones ferrerienques es trobin enguany cursant català de 3r d'ESPA a l'escola d'adults de Ferreries. El primer dia de classe ja vaig poder percebre que en el grup hi havia una molt bona inquietud per aprendre, les alumnes entraren a l'aula rialleres, neguitoses i encuriosides. Aquesta predisposició i el bon fer entre elles ha creat un clima i un ritme a l'aula magnífics, ens ho passam bé totes -alumnes i professora navegam a l'una- i aprofundim en els temes fàcilment, ja siguin diftongs, Ramon Llull o apòstrofs... A aquestes alumnes els vaig demanar que escrivissin una reflexió sobre la seva visió de l'escola d'adults i aquí us deix una selecció de la prosa que manegen aquestes dones tan eixerides: "L'escola d'adults és coneguda per la tasca que fa dins la nostra societat, amb una oferta prou variada quant a cursos i tallers. Les persones que hi participen són d'edats molt variades i amb objectius diferents, com poden ser: preparar-se per a algun certificat d'estudis, ocupar el temps i conèixer altres persones, però crec que en general el motiu que ens mou a tots és ganes d'aprendre. Personalment, estic molt contenta de l'ambient que hi ha dins l'aula". "Fa temps que pensava que havia de seguir fent funcionar el meu cervell, com? Tenir un al·licient: després de més de trenta anys fora dels estudis i amb unes filles que me superen en moltes coses, vaig veure que havia arribat el moment. Llavors, aquest any estic gaudint de l'ensenyament; així i tot, no deixa de ser un repte el fet d'aconseguir la nota final de manera favorable." "Segurament que si no hagués perdut la feina no m'hauria plantejat de

tornar a estudiar. Així que pens que alguna cosa positiva n'hauré tret de tot açò. A l'escola d'adults hi vaig voluntàriament, per açò mateix xal més. Estic molt contenta d'haver començat el segon cicle d'ESPA, me dóna molta satisfacció quan arrib a casa i pens: he fet alguna cosa per a mi." "No sé per on començar, perquè realment sóc a les classes d'ESPA quasi per casualitat. Jo em volia apuntar al curs d'alemany bàsic, però finalment em varen convèncer de matricular-me al graduat en secundària, així que fent cas a unes professores i a una bona amiga em vaig apuntar a català i a anglès, de la qual cosa no n'estic gens decebuda, perquè la veritat és que m'està costant un gran esforç del que n'estic molt orgullosa i satisfeta. Només tenc paraules d'agraïment per a les professores, per la dedicació i paciència que tenen amb l'alumnat per tal que puguem aconseguir l'ESPA." "Recomanaria anar a l'escola d'adults perquè s'hi aprenen moltes coses i ens ho passam bé. L'escola em reforça la idea de què mai no és tard per aprendre i m'anima perquè m'ajuda a descobrir que tenim moltes més capacitats de les que ens pensam!" "Fa anys que conec l'escola d'adults, gràcies a ella em vaig treure l'antic graduat en EGB. Després, per motius personals i laborals vaig deixar d'estudiar, però sempre m'he interessat pels cursos que ofereix l'escola d'adults. M'agrada fer

coses nostres

~ 8 ~ desembre 2013

activitats i altres coses com llegir, escriure petits fragments... Però, com que veia que no escrivia prou bé, l'any passat em vaig apuntar a català, i m'ho vaig passar tan bé que quan va acabar el curs ja tenia clar que enguany seguiria. Veig molt positiva la tasca de l'escola d'adults, dóna moltes possibilitats a persones de totes les edats que volen aprendre i ofereix prou cursos diversos per triar. A l'escola d'adults m'hi trob molt a gust, coneixes i te relaciones amb altra gent, els professors estan ben preparats i s'interessen molt pels alumnes, ens ajuden, ens donen facilitats per fer els treballs. Jo m'ho pas molt bé." No hi puc afegir res més, les alumnes han entès que són moltes i diverses les motivacions que ens mouen i ens apropen a l'experiència d'aprendre a l'edat adulta: curiositat, interès, influències externes, context, etc., i que condicionen la nostra voluntat primera vers l’aprenentatge. Quin regal si, a més, trobam satisfetes les expectatives com a aprenents per tal de persistir, mantenir-nos vinculats i poder culminar amb èxit el procés educatiu. L'escola d'adults ofereix tot açò i ho fa possible gràcies als alumnes que, com aquestes 8 dones, han captat i assaborit l'essència de l'aprenentatge permanent, gràcies a vosaltres l'escola continua. Bon Nadal! Magdalena Pelegrí Moll


LECTURES

Títol: El noi amb el pijama de ratlles Autor: John Boyne Editorial: Empúries Núm. Pàgines: 257 Resum: Va sobre una família nazi en que el pare forma part del partit polític. Es veuen obligats a canviar-se de casa i des de l'habitació del fill únic de la família que, no es molt conscient del que passa, es veu una càmera de gas, lògicament no sap què és i hi va desobedient a son pare, allà fa un amic, fa un forat per passar la balla i es fa passar per un jueu, sense saber-ho, al final el cremen. Per què el recomanaria: El recomanaria per a les persones que vulguin saber un poc més sobre les fetes nazis... És bastant fort les coses que van succeint. El recomana: Pau Sintes Mascaró, alumne de Català (Es Mercadal

Títol: Moro de Rei. Autor: Pau Faner (Ciutadella, 1949). Editorial: Consell Insular de Menorca i Institut d`Estudis Baleàrics. Núm. Pàgines: 240 Resum: Valent, és un al·lot menorquí que va ser raptat, junt a la seva mare, en un assalt turc, tan freqüent en altres èpoques, a les costes de Menorca. Mentre la mare, Leonila, va ser feta esclava, Valent és instruït com a pirata i esdevindrà gairebé fill adoptiu dels germans Barba-rossa. Més tard, quan entri en contacte amb el món cristià del qual procedeix, arribarà a conèixer i a sentir , amb dolor, una part d’ell mateix desconeguda fins aleshores. Per què el recomanaries: Aquesta novel·la va guanyar el premi Ramon Llull 1988. És un guardó creat per Editorial Planeta per a narrativa en català. És un llibre ple d’aventures i d’amor (al cap i a la fi la mateixa cosa). Passareu una bona estona amb l’escriptura propera d´en Pau Faner. El recomana: Antonio Baena, alumne de Català (Es Mercadal)

coses nostres

~ 9 ~ desembre 2013


LECTURES

Título: Un lugar en el que nunca he estado Autor: Rosie Alison Editorial: Grijalbo Número de páginas: 349 Resumen: A principios de la segunda guerra mundial . la pequeña Anna es enviada a Ashton Park, una mansión victoriana convertida en internado, Esta se convierte en una ventana al mundo de las emociones. Allí será testigo de una historia de amor y pérdida que marcará su vida. Por qué lo recomiendas: Me encantó porque es una novela llena de sentimientos, con una aureola de misterio, llegando a un final conmovedor y muy sencilla de leer y entender. A quien lo recomiendas: A cualquier persona que sea sensible y emotiva. Lo recomienda: Mónica Rebollo, alumna de Proves Majors de 25 anys (Es Mercadal)

Titol: Les cendres d´Àngela Escriptor: Frank McCourt Núm de pàgines: 483 Editorial: Maeva, 2005 Resum: L’autor descriu la història de la seva família com en 1935 a Brooklyn, la família de Frank McCourt no està en bona situació i decideixen tornar a Irlanda, el seu país d’origen. A Limerick, Irlanda, viuen en una casa vella, plena de brutícia i compartint una comuna amb tots els veïns del carrer. De vegades, en Frank i els seus germnans han d´anar a robar pa i a cercar carbó per tenir combustible, ja que el seu pare gairebé mai porta els diners a casa ja que els hi gasta tot en la beguda. No tenen gens fins i tot duen les sabates cosides amb pneumàtics com a sola. Passen moltes malalties moren tres dels seus germans…. Quan ja és adolescent aconsegueix treballar i estalviar diners per poder fer el viatge tan desitjat a Amèrica. Comentari: És una història que en llegir-la és impossible que la imaginació no voli. A mesura que l’anava llegint m’imaginava com si fos dins la història. El recomana Débora Rincón, alumna de Proves Majors 25 anys (Es Mercadal)

coses nostres

~ 10 ~ desembre 2013


ADÉU AMIGA Na Sara Benejam Biescas va morir el passat mes de juliol. Ella va ser mestra de l’Escola d’Adults de Ciutadella gairebé des del seu començament fa més de vint anys. Part activa, compromesa i responsable. Va estimar l’Escola i la seva gent amb total dedicació i disponibilitat. Els qui hem estat els seus companys li volem retre un petit homenatge amb aquestes paraules de record com a mostra del nostre afecte i estimació. Recordaré moltes converses i bons moments que he compartit amb ella i puc dir ben fort que he tingut la sort de ser la seva companya i amiga. L’enyoraré sempre. Assumpta Lluch "Na Sara s'estimava l'Escola d'Adults i la seva feina. Des de bon començament va tenir clar que s'hi volia dedicar, fins i tot davant l'oferiment d'altres feines va triar quedar a l'Escola d'Adults, integrant-se perfectament i participant en tot el que ha significat l'Escola. Sara, et trobam a faltar..." Amador Alzina “Estimada Sara, sempre m'has donat suport i has estat una gran companya de feina durant més de vint anys. Et trob molt a faltar”. Sigrid Thews Na Sara se'n va anar massa prest, quan encara tenia molt per oferir i molt per viure. La seva empatia feia que fes seves les preocupacions i les alegries dels altres, la seva humilitat la feia ser modesta en tots els seus mèrits, i el seu sentit de l'humor ens treia sempre un somriure. Per açò i molt més, Sara, sempre t'enyoraré i sempre et tindré present. Helena Motilla Estimada Sara, n’hi ha que diuen que quan una persona marxa d’aquest món nostre, va directament al cor d’aquells que la recorden. Jo dic que tu hi vas començar a entrar des que vas arribar a l’Escola d’Adults, fa més de vint anys. Has estat sempre una companya de feina excel·lent, aportant serenor quan feia falta, alegria si hi trobaves algú capficat, empenta si les coses s’encallaven. Tots els que hem tingut l’oportunitat de conèixer-te guardam ara un bell record d’una bella persona. Gràcies per la teua amistat. Sempre et recordaré. Pere Gorrias Na Sara ajudava a reflexionar i a no actuar massa impulsivament. A vegades hi ha coses que no t'agraden i en les quals no vols ni pensar gaire. Na Sara ho "detectava", t'acompanyava, ho relativitzava si feia falta, i t'hi ajudava a reflexionar de forma agradable. Algú dirà que és un art però, en el seu cas, era un do. Guillem Lluch "Ja no hi ets però tu saps que sempre seràs entre nosaltres, Sara. Trobam a faltar el teu somriure, com a companya i com a amiga". Samu Carreras “Recordaré sempre el seu somriure, capaç d’il·luminar tots els espais”. Esperanza Sánchez Perucho “Quan pens amb na Sara, em vénen a la memòria molts de records a la secretaria de l’antic edifici. Sempre tenia un moment per a na Xisca, n’Assumpta i jo. Els divendres matí, abans de començar, ens sèiem al pati del centre, preníem un cafè i fèiem una xerradeta de moltes coses i me’n record que na Sara, intentava veure les coses de manera positiva i ens animava a seguir fent feina per l’escola. El darrer divendres abans de Nadal, n’Assumpta va voler que ens féssim una foto totes quatre juntes assegudes al pati, ja que allò no es tornaria a repetir mai més. La veritat és que la trob a faltar i l’enyoraré sempre”. Nuri Anglada Parlar de l'Escola d'Adults de Ciutadella és fer-ho també de na Sara, tothom que hagi estat o passat per aquest centre ha conegut na Sara i s'ha emportat una dolça experiència. Jo no en sóc una excepció, he tingut la sort de poder treballar amb ella, de poder gaudir de les seves converses i fins i tot poder considerar-me amic seu. Res tornarà a ser igual, mai ningú podrà suplir el seu lloc, el seu espai, el seu somriure, per sempre més ens faltarà na Sara. Damià Moll coses nostres

~ 11 ~ desembre 2013


ADÉU AMIGA Sempre et preocupaves per si nosaltres estàvem bé, per si les coses de l’escola anaven bé, mai pensaves en tu. Sara, et trobam molt a faltar. Margaret Ashley i Carolina Tarlowski Ara ja fa uns quants anys, em van enviar a fer feina al CEPA Ciutadella. Una altra illa, una altra escola, on no coneixia ningú i ningú em coneixia. Una feina i una responsabilitat nova per a mi, un xitxarel·lo que vestia amb palestina i calçons romputs. Ara, des de la llunyania dels temps passats, no puc més que agrair la bona rebuda i el bon tracte que em van donar, fins ferme sentir un més entre ells. D'entre aquest equip humà, un record especial per na Sara: siguis on siguis, segur que t'han rebut i et cuiden com vosaltres vau fer amb mi. Ricard Llorca Sara, sempre recordaré el teu somriure i la teva simpatia...i en els meus pensaments menorquins sempre t'hi trobaré. Petra Ramis Estimada Sara, la imatge que tenc teva és la d'una persona riallera, pragmàtica, senzilla, respectuosa, generosa, marassa..., en fi, la d'una bona persona i companya de feina. Així et recordaré. Leo Pons He compartit amb na Sara molts anys de feina, amb tot el que açò suposa: sopars, rialles, dubtes, moments difícils, el trasllat del centre, moooooltes hores matriculant… record especialment aquests darrers, les hores i hores que hem passat juntes intentant aclarir dubtes i poder satisfer la gent. Aquests moments donaven per molt. Tenim pendent l’anàlisi de La fiesta del Chivo! Ximena Talavera Na Sara sempre formarà part dels records i les il·lusions del meu primer any de feina com a docent. D’açò fa més de 15 anys i després d’aquest curs compartit a l’Escola d’Adults de Ciutadella, no vam tornar a ser companyes de feina mai més. Però na Sara somreia amb els ulls i una persona així és impossible d’oblidar. Gràcies, Sara, sempre seràs present en la memòria més intensa del meu camí. Sonia Tur Companya de feina, companya de riure, companya morena, companya serena, amiga de tasques, amiga de festes, amiga per viure, amiga per sempre! Carles Garrido "L'estimada companya i amiga Sara estarà sempre en el meu record per la seva constant discreció i entrega al treball ben fet, el seu respecte i correcció en el tracte, fent que tot fos més natural i fàcil. Estic segur que aquestes excel·lents qualitats l'hauran ajudada en el seu curs evolutiu". Guillem Orfila Amb tots els anys que hem estat a l'Escola d'Adults, han passat moltes coses, bones i dolentes, però és clar que la millor de totes va ser conèixer-te... Bernat Melià i Ana Acosta Estimada Sara, Un dia te´n vas anar i aquí sols ens vas deixar. Què farem sense tu ara?

Volia veure't i no vaig poder volia parlar amb tu i no vaig poder ...malgrat et tenia molt sovint present perquè em feien mal, vaig deixar passar aquests pensaments de què servirien les paraules?

Records d´una companya entranyable, simpàtica, senzilla i amable. Converses, rialles i feines compartides, que ara ja són partides.

Ara és igual...continues estant amb mi quan apareix de nou el teu record, la imatge de la teva cara, dels teus ulls i el teu somriure (haig de fer un esforç per no veure't somrient)

Gràcies per la teva amistat, i la teva honestedat. Encara que hagi arribat el comiat, noltros no t´hem oblidat.

No has passat desapercebuda, encara que ho volguessis gràcies per la teva presència, que continua

Ester M. Mir De Nicolás

Pilar Palomar coses nostres

~ 12 ~ desembre 2013


De la mateixa manera que somriu a la foto, m’agrada pensar que somriu allà on es trobi, veient-nos parlar d’ella amb tanta estimació, amb tant d’afecte... Xisca Florit Per a tu estimada Sara, aquest poema que sé que t’agradaria. LA MORT NO ÉS RES La mort no és res: jo tan sols sóc a l’altre costat. Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres. El que he estat per vosaltres, ho seré sempre. Anomeneu-me pel nom que sempre m’heu anomenat. Parleu com sempre ho heu fet: no empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist. Continueu rient del que ens rèiem junts. Resau, somrieu, penseu en mi. Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra com sempre s’ha fet, sense èmfasi ni angoixa. La vida significa el que sempre ha significat, l’eix és el que sempre ha estat, el fil no s’ha trencat. Per què estar fora del vostre pensament, simplement perquè sóc fora de la vostra vida? Jo us espero. Jo no sóc pas lluny, just a l’altre costat del camí. Charles Peguy

Cada estiu amb companys de l'escola d'adults organitzàvem trobades i na Sara podria dir que gairebé sempre s'hi apuntava. L'agost del 2011 vam fer una trobada diferent, vaig convidar na Sara i altres companys per anar a fer una sortida amb barca. Na Sara es va relaxar i va xalar moltíssim. Ja havíem començat el curs i encara en xerrava. En un dels seus emails (el mes de setembre) em deia: “aquests dies, quan som dins secretaria, amb l'estrès de la matrícula record la sortida que vam fer i m'ajuda a relaxar-me”. Mar Mercadal Gràcies Sara per confiar en mi i donar-me l’oportunitat d´ impartir els tallers de costura i feltre durant aquests anys. Esper que allà on descansis t’hagis retrobat amb els teus que també ens van deixar fa un temps. Rosa Bagur "Estimada Sara, va ser un plaer compartir tantes estones agradables amb tu, preparant materials i xerrant de les nostres coses entre classe i classe. Estar amb tu era com estar amb la família. Sempre et recordaré amb el teu somriure càlid i amistós. Gràcies per aquells bons moments ..."Clara Valera Gràcies, Sara, de part de totes les persones a les que has ajudat a obrir-se noves portes ...has fet una gran feina que no oblidarem. Marta Pennacchio Sempre la recordaré amb l'alegria de quan vivíem d'estudiants a BCN. T'estimam, Sara. Pilar Arguimbau " Vaig tenir la sort de fer feina amb na Sara uns quants d'anys a l'Escola d'Adults de Ciutadella. Sempre que record aquesta etapa em vénen al cap imatges bones: un equip de companys molt units, experiències molt enriquidores amb els alumnes que van passar per l'Escola, l'organització dels cursos més diversos, el tradicional concurs de paelles de Biniparratx, sopars de final de curs, i també vaig compartir un viatge que va organitzar na Sara amb un grup d'alumnes a Barcelona. De tots aquests moments sempre record el rostre de na Sara amb un somrís permanent i és així com la veig sempre que pens amb ella". Sílvia Pons

coses nostres

~ 13 ~ desembre 2013


TALLERS

Aquí teniu una foto de les alumnes del Taller

C

de Costura

om veis ens mostren algunes coses que han realitzat, per exemple: talecs de roba, coixins d´agulles, fundes per bosses de plàstic... i sobre tot les seves cares expressen l'alegria d´haver-ho après. Per la meva part ha estat un plaer haver impartit aquest taller. Rosa Bagur

Taller de Decoració DIY (Do It Yourself) Aquí teniu una petita mostra del que han fet al taller de Decoració DIY: ninots de paper, gots de vidre aprofitant els bòtils... Luis Vega

coses nostres

~ 14 ~ desembre 2013


TALLERS

Taller d’automaquillatge

E

l curs que jo impartesc és un curs d’automaquillatge, no és un curs de maquillatge en general, sinó que anam un pas més enllà. Aprenem una tècnica (Visagisme) que es basa en l’estudi del rostre i les seves correccions, és una mica complicat però quan la persona assoleix aquest coneixement li serveix per a tota la vida, i podrà saber com s’ha de maquillar, traient el màxim de profit al que ha après.

Està pensat per aquelles persones que volen saber com fer que se les vegi afavorides sense anar massa carregades de color; per entendre que cada persona té una forma única de maquillar-se i que és tan fàcil com trobar la que li va bé a ella. Indicat per a totes les edats. És un curs relativament curt però molt profitós (10 sessions de 2 h). Silvia Castelló Capó

coses nostres

~ 15 ~ desembre 2013


BIBLIOTECA novetats 1r trimestre

L’estrany és l’home indiferent, que viu al marge de la vida, deixant-se portar. La rutina es perpetua maquinalment de dilluns a dissabte. Fins que torna a ser diumenge…i aleshores potser et demanen per casar-te i no sap si vols, o bé et trobes una pistola a les mans, el sol t’encega i el gallet cedeix suaument. S’ha de arribar a una situació límit perquè un s’adoni que és viu i recuperi l’esperança de sobreviure. Aquesta obra de n’Albert Camus (1913-1913) contitueix una vehicle de primer ordre per a reflexionar sobre l’ésser humà i la seva situació al segle passat i al present. Ed. La butxaca, 149 pàgines. El héroe discreto es la última novela del Mario Vargas Llosa, Premio Nobel de literatura en 2010. En esta nueva obra, se narra la historia paralela de dos personajes: el ordenado y entrañable Felícito Yanaqué, un pequeño empresario de Piura, que es extorsionado; y de Ismael Carrera, dueño de una aseguradora de Lima, quien urde un sorpresivo plan de venganza contra sus dos hijos holgazanes que quisieron verlo muerto. Ambos personajes son discretos héroes que tratan de hacerse cargo de sus propias vidas, pues tanto Felícito como Ismael le echan un pulso al curso de los acontecimientos. Ed. Alfaguara, 383 pàgines. Al cor d'Itàlia, el catedràtic de simbologia de Harvard Robert Langdon es veu arrossegat a un món terrorífic al voltant d'una de les obres mestres de la literatura més imperibles i misterioses de la història: l'Infern de Dante. Amb aquest teló de fons, Langdon s'enfronta a un adversari esgarrifós i ha de bregar amb una enginyosa endevinalla en un escenari d'art clàssic, passadissos secrets i ciència futurista. Recolzant-se en l'obscur poema èpic de Dante, Langdon, en una cursa contra rellotge, cerca respostes i persones de confiança abans que el món canviï irrevocablement. De l’autor de El codi Da Vinci, Dan Brown. Ed. Empúries, 632 pàgines. Los últimos días de la vida del compositor Maurice Ravel transcurren entre 1927 y 1937. Con una escritura a caballo entre el jazz y la narrativa cinematográfica, Jean Echenoz despliega un retrato ficticio del compositor sembrado de verdades biográficas: la epopeya en Verdún al volante de un camión militar la cual transcribe el canto de los pájaros, las sesenta camisas y los veinticinco pijamas de la gira americana, los encuentros con Fairbanks, Chaplin o Gershwin. Pero aunque los detalles sean precisos y fascinantes, lo esencial no está en la vida del hombre sino en la sutil ironía con que es narrada esa vida. Ed. Anagrama, 124 pàgines. Este libro del presentador de El intermedio, el Gran Wyoming, pretende ser un golpe definitivo que estremecerá a todos los magnates y enemigos del progreso en general. Un fantasma recorre La Moncloa, La Zarzuela, Bruselas, el Vaticano y el Bundesbank: la amenaza de un médico que sabe diagnosticar, un maestro de la comunicación que sabe explicar sus diagnósticos. La demoledora de un genio que no utiliza más armas que la palabra, ahora que todavía le acompaña la memoria, y cierta ayuda de la Wikipedia. La ironía al servicio del análisis y la crítica de la actualidad. Ed. Planeta, 301 pàgines. La vaca Lolle viu uns moments delictas: no només s’acaba d’assabentar que el Champion, el toro dels seus somnis, s’ha embolicat amb la bleda de la Susi, sinó que, per acabar-ho d’adobar, diuen que el pagès es vol vendre la granja i que tot el bestiar acabarà al forn o a l’olla! Però encara queda un bri d’esperança. Un gat italià que ha viscut per tot el món li ha explicat que hi ha un paradís llunyà on les vaques són sagrades…Aquell mateix dia la Lolle toca el dos amb les seves dues millors amigues. Ed. Empúries, 313 pàgines. ¿Cómo escribir sobre la Gran Guerra, la primera guerra «tecnológica» del siglo XX y la puerta, a la barbarie del siglo XX? La pluma del escritor, certera e irónica, avanza junto a los soldados en sus largas jornadas de marcha por los países en guerra y acompaña a cuatro jóvenes, Anthime y sus amigos, en medio de una masa de carne y metal, de proyectiles y muertos. Pero también nos cuenta la vida que continúa, lejos de las trincheras, a través de personajes como Blanche y su familia. Ed. Anagrama, 124 pàgines. La polémica Ministra de Cultura presenta una obra de perplejidades vitales y sentido del humor. A sus 37 años Vicente sigue compartiendo vida y negocio con su madre. Quiere que todo cambie, pero no sabe cómo hacerlo. ¿Quién te enseña lo que no sabes? ¿Dónde se aprende a vivir mejor? Vicente es un ser indeciso y tiende a complacer a todo el mundo. Al tener que hacerse cargo de su madre impedida, Vicente tomará optará por la mejor de las opciones: enamorarse de Corina, la asistenta contratada y cuya personalidad no es tan clara como parece. Ed. Planeta, 315 pàgines. El Projecte Dona per a Tota la Vida resoldrà el problema. Don és professor de genètica, té un síndrome d’Asperger no diagnosticat, és incapaç de tenir relacions socials, i ha dissenyat un qüestionari de setze pàgines per trobar la parella perfecta. Que no serà ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual. La Rosie és tot això i també impetuosa, intel·ligent i guapíssima i li mostrarà al Don un parell de coses relacionades amb la realitat social i sentimental. Humor garantit. S’està traduint a 37 llengües i ja es prepara una adaptació cinematogràfica. Ed. La Campana, 347 pàgines

coses nostres

~ 16 ~ desembre 2013


CREACIÓ PASOS MARCADOS Cuando nací estabas a mi lado, dándome el cobijo necesario que ni en sueños hubiese imaginado. Día tras día, firme, constante e insistente, dándome la protección coherente, enternecedor, inquietante y perplejo estabas tú, cuando yo andaba por el suelo, al llevarme con tus amigos yo era la atracción del siglo, orgulloso y presumido como aquel niño con su juguete favorito, al llegar a casa tan alegre recuerdo acurrucarme en tus brazos y embobado dormido me quedaba en aquel capazo. En los primeros pasos estabas tú para alentarme, mientras mamá me decía: ¡hijo mío, ten cuidado no vayas a caerte!. Con 3 años recuerdo tu voz firme diciéndome: ¡NO! aunque al final mamá acabará dándome la razón. Con 5 años recuerdo volar mi primera cometa, alentándome como con la vela, a los 6 años empezaste a ayudarme con los deberes ¡Oh Papá, que grande eres!. A los 8 años descubría que no siempre tenías la razón pero ahí estabas tú, haciéndome ver cuán equivocado estaba yo. A los 10 años quería jugar y no acabar, cuanto examen debía realizar y tú a mi lado intentando aplacar esas ansias de jugar. Con 12 años me negaba a ceder en todo y tú queriendo que viera el mundo de otro modo. A los 15 años recuerdo presentarte a mi primera novia, aquella a la que decías: ¡mira que mona!. A los 18 años el mundo era mío, y te decía: papá yo no tengo horario fijo. Con 23 años unas ganas inmensas de acabar la carrera y tú queriendo que cumpliera mi sueño de ir a Inglaterra. A los 25 años queriendo ser ese hombre valiente, que a mi lado ha estado siempre. Con 30 años sentaba cabeza siendo padre y tú abuelo emocionado, dando gracias al cielo por tan esperado anhelo. A los 40 años tú a mi lado contándome las historias del pasado y yo embobado, dando gracias por ser tan privilegiado. Con 50 años te perdí, el dolor que sentí jamás se podrá inhibir, ley de vida, pero dolor que dejó muchas heridas. Ahora solo me queda avanzar e intentar crear ese don que tenías de ser Papá, no puedo detallar ni explicar, las ganas que tengo de achuchar, al ser que me vio elaborar cuanto sueño debía realizar. No me queda más que desear, que en paz descanses papá. (D.G) Diana Garrido Alumna de Castellà1.1

coses nostres

~ 17 ~ desembre 2013


CREACIÓ

Llueve sobre mí… Lucho a contracorriente por el torrente que se desborda por mi espalda, regueros de agua anuncian el fin de mi inocencia. Hace una eternidad que el humeante café dejó de luchar contra tu indiferencia y el barro frío de la taza es cada vez más mis rescoldos, es cada vez menos una velada en la que me atreví a soñar. La lluvia repiquetea en mis recuerdos y corre libre por mis convulsiones desgarrándome los sentimientos. He tenido que esperar a estar borracho. Embriagado de tu ausencia para atreverme a pegarme a la mirilla de tu cuerpo. Correr diez leguas por ese que ya no eres tú para detenerme en la escarcha de tus pestañas y jugando en braille con la añoranza de tus ojos vendados, tocarte el alma. Una única vez una última si es cierto que en alguna intentona pude hacer que tus angustiados besos se filtraran por las rejillas de tu compasión. Y así con espinas en la lengua que aprendió amar tus dos oscuras e hirientes rosas… Y así con la vergüenza en un claroscuro, cegado por los relámpagos de mi ira hecha añicos, me presento ante tu tumba para arrojarte mi puñal que una vez fue tuyo. Para echar a volar las flores que alimentaba y escuchaba cantar a los pies de tu desgastado altar, cuando la luna era solo una pregonera, distante en la noche cerrada y la vida no había despuntado aún por el horizonte de mi sonrisa… Tony Gomila Alumne de Castellà 1.1

coses nostres

~ 18 ~ desembre 2013


TEATRE

Apunts sobre Acorar

E

l passat 15 de novembre el grup de llengua catalana i literatura d’1.2 d’ESPA va tenir l’oportunitat d’anar a veure a la Sala Multifuncional del Canal Salat de Ciutadella la que va ser la funció 225 d’Acorar, una obra de teatre de la qual Toni Gomila n’és l’autor i n’és també l’únic actor. El títol del text de Gomila no és gratuït de cap de les maneres. “Acorar” vol dir “ficar una cosa fins al cor” en sentit físic, però també en sentit metafòric. Gomila ens vol acorar el ganivet de la consciència de la identitat, una identitat feble incapaç de sobreviure a les agressions que rep. Segons Gomila, va escriure l’obra ara ja fa uns anys, com una necessitat d’explicar un conflicte generacional basat en la seua experiència a l’hora de transmetre valors culturals als seus fills. Per expressar aquest sentiment va fer que unes matances a una casa particular de Mallorca, perfectament comparables amb les porquejades menorquines, fossin el fil conductor de tota l’obra, amb

la intenció de reflexionar sobre la identitat dels pobles i els aspectes que els defineixen. Segons Toni Gomila, “s’obre una reflexió, anàlisi, dissecció, sobre la cultura i la societat nostra, així com ha evolucionat més o manco durant els darrers 60 anys” i es fa “una anàlisi irònica, divertida i emotiva sobre la vigència i permanència dels valors culturals”. El mateix autor va dir a ARA Balears que ha parlat “d’identitat sense ideologia, de pèrdua sense nostàlgia” i que “ha resultat que aquesta era una reflexió necessària”. Gomila confessa que està preocupat perquè es pensava que aquest sentiment era un dolor personal i aquest dol ha resultat ser compartit. Durant la representació l’actor diu que els joves sabem diferenciar un GI d’un GX, però que no sabem distingir un faig d’una alzina o d’un roure, ni una becada d’un tord o una perdiu. Segons l’actor, arbres i ocells és tot el nostre vocabulari per parlar d’aquestes coses, la qual

coses nostres

~ 19 ~ desembre 2013

cosa és ben certa en la majoria dels casos. Segons Rafael Duran, director de l’espectacle, el text és “valent perquè raona i reflexiona metafòricament sobre la manca d’autoestima de la societat illenca, de la seva involució identitària, de la pèrdua progressiva de la seva fràgil idiosincràsia peculiar, amb els seus tòpics i fins i tot els seus estereotips rurals i de les seves pors atàviques. Un discurs que a hores d’ara ens feia falta”. Quanta veritat! Anna Pons Professora de Català


ANGLÈS

What’s Going on…? El projecte de llengua estrangera d’ESPA 2.1

W

hat’s going on…? is a group project suggested by our teacher (Ximena). It’s a mural that you can see in the corridor of the school, outside our classroom, made by the students of the English group ESPA 2.1. Every week we literally “hang” the headlines of the most important news of the week separated in sections: Ciutadella, Balearic Islands, Spain, Europe and The World. Each section is coordinated by a group of three or four students. I think it is an interesting project, but it makes us have more work because we must read the news and come to an agreement with our classmates to avoid repeating them. Lin Melis Marquès, alumna d’anglès d’ESPA 2.1

Personalment vull animar la resta d’alumnat i professorat de l’escola que us poseu al dia (i en anglès!!) cada setmana amb el treball d’aquest grup. Vull felicitar a totes les persones que l’han fet possible: l’equip que s’ha encarregat del “disseny”, per dedicar el seu temps personal (Dani Jover, Miriam Agudo, Sonia Sánchez, Sofia Sánchez-Escribano, Lin Melis) i a tot el conjunt de la classe per la feina ben feta!! Us deixam unes fotos que il·lustren que bé que ho hem passat.

Ximena Talavera, professora de llengua estrangera d’ESPA.

coses nostres

~ 20 ~ desembre 2013


VISITA CULTURAL

CONOCIENDO NUESTRA CIUDAD

E

l pasado 31 de octubre, un grupo de alumnos de Alfabetización hizo la clase no en la escuela, como siempre, sino en dos lugares diferentes de Ciutadella.

Primero fuimos al Museo Diocesano, situado en el Convento de San Agustín, más conocido como El Socors. Recorrimos el claustro -delimitado por seis arcos en dos de sus lados y cinco en los otros dos- y el jardín cuadrangular, en cuyo centro se encuentra la gran cisterna a la que acudían a buscar agua los ciudadanos hasta no hace muchos años, como nos recordó Hilde, una de las alumnas. Visitamos algunas de las salas que se abren al claustro dedicadas a arqueología, ciencias naturales, diferentes objetos religiosos, pintura, etc. Hicimos un repaso comentando los restos arqueológicos, resultando muy curiosos los botones, agujas, joyas y objetos de orfebrería; las enormes piedras para moler y también un cráneo con los agujeros correspondientes a una trepanación. Impresionaron los libros religiosos, tan grandes, tan coloridos, con un tipo de letras que apenas reconocieron y que les resultaron difíciles de leer y escribir. Sorprendió la sala de ciencias naturales: los instrumentos de física, las colecciones de animales disecados, de moluscos, de insectos y especialmente ¡el esqueleto de ballena! Pero lo que más gustó fue el interior de la iglesia, del siglo XVII. Vueltas, cúpula y paredes están cubiertas de pinturas murales, transmitiendo armonía, calidez y belleza. Tendremos que volver para escuchar su magnífico órgano. Después fuimos al centre municipal Espai Xec Coll a visitar la exposición de fotografías “L’escola d’adults val la pena”. Vimos las fotografías y el vídeo, en el que participaban dos alumnos del grupo y comentamos la ayuda que la escuela de adultos nos ofrece para mejorar como personas. ¿Por qué ha sido importante esta clase? Porque tan importante es aprender a leer y a escribir como “aprender” la ciudad donde vivimos. Si queremos integrarnos debemos conocer sus edificios, su cultura, su historia…

Esperanza Sánchez Perucho, en nombre de: Yaya Bah, Ramatoulie Bah, Yamina Ben Hadi, Domingo Luis Caro, Malika Tahboune, Ibrahima Gning, Fatima El Bouhaddachi, José B. Jumelles Peralta, Hilde Sastre Castell.

coses nostres

~ 21 ~ desembre 2013


RETALLS DE PREMSA

Article publicat al diari El PaĂ­s el mes de juliol de 2013 coses nostres

~ 22 ~ desembre 2013


QÜESTIONARI PROUST

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? La sociabilitat, som bastant sociable. B: Quina qualitat prefereix en una persona? L’honestedat C: Què valora més dels amics? Poder comptar amb ells quan els necessiti. Saber que sempre estan. D: Quin és el seu defecte principal? El pessimisme. E: En què prefereix passar el temps? Anar al camp, el contacte amb la natura, escoltant música, amb la meva família... F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Perdre un fill. G: Què voldria ser? Una persona amb molta pau interior. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? Ser molt pacient i molt positiva. I: On voldria viure? Dalt d’una muntanya J: Quin color prefereix? Blau K: Quina flor prefereix? Astromèlia L: Quin ocell prefereix? Vinjolita M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix? Aina i Xavier N: Quin és el seu autor preferit? Carlos Ruiz Zafón O: Quin és el seu músic preferit? Mozart P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Qualsevol pintor realista Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Cap R: Quin personatge històric valora més? Martin Luther King S: Què detestes per sobre de tot? Sa mentida T: Com li agradaria morir? Dolçament. U: Quin és el seu lema? No facis a ningú el que no vulguis per tu.

“M’AGRADARIA SER UNA PERSONA AMB MOLTA PAU INTERIOR”

Esther Casasnovas Sampol Alumna de 4rt ESPA

coses nostres

~ 23 ~ desembre 2013


coses nostres

~ 24 ~ desembre 2013

coses nostres desembre 2013  
Advertisement