Page 1

NÚMERO 2 TERCERA ÈPOCA ABRIL 2014

REVISTA DEL CEPA CIUTADELLA

Gràcies per tot,

coses nostres

~ - 1 - ~ desembre 2013

Ana!


editorial sumari El segon trimestre és un bon moment per a fer reflexions Editorial

2

i millores sobre el funcionament de l’escola, sense la

Breus

3

tensió i l’estrès que provoca el procés de matrícula i el

Matemàtiques

4

començament de curs. Aquest any hem aprofitat per

Cuines

9

treballar el pla de convivència i el document de Concreció

Qüestionari Proust 11

Curricular de Centre. Són projectes que a la llarga ens

Entrevista

12

ajuden a fer la feina més ben feta, de forma estructurada

Ferreries

13

i amb la participació de tots.

Català

15

Experiències

17

Visita cultural

19

Fotografia

20

Qüestionari Proust

21

Il·lustració

22

Novetats biblioteca

23

Aquesta edició coincideix en el temps amb la jubilació de la nostra estimada portera dels capvespres, n’Ana Amengual. És un fet que ens envolta de sentiments contradictoris. D’una banda, tristesa per la seva imminent absència, però de l’altra també alegria per fer homenatge a la trajectòria d’una persona que, amb el seu

EQUIP DE REDACCIÓ Francesca Florit

compromís, ha demostrat una gran estima vers la nostra comunitat educativa.

Xosé Méndez MAQUETACIÓ Horacio Alba

Voldríem que la crisi econòmica que tant de mal ha fet a la societat s’allunyés de les nostres vides. Aquest any hem hagut de suprimir part de la nostra oferta educativa i

Edita: Govern Balear

tenim dificultats per mantenir determinats serveis. No

Consell Insular de Menorca

obstant açò, la bona gestió dels recursos feta durant

Ajuntament de Ciutadella

molts anys i la disposició de les administracions ha

Associació d’Educació

permès que, avui per avui, gaudim d’unes bones

d’Adults Serveis Educatius de Menorca

instal·lacions. Esperam que no ens vegem abordats per noves i temudes retallades.

CEPA Ciutadella

coses nostres

~ - 2 - ~ abril 2014


breus Estadístiques. A Ciutadella hi ha 522 persones que han fet algun curs de formació reglada i 1097 matrícules d’oferta complementària. A Ferreries 358 persones han fet algun curs a l’escola, as Mercadal 193 i as Migjorn Gran 42. Sortim al carrer. L’Escola d’Adults participarà en el projecte Sortim al carrer que organitza l’Ajuntament de Ciutadella el dia 17 de maig de 2014. Juntament amb altres organitzacions culturals de la població, presentarem la nostra oferta a la plaça del Born de Ciutadella. Porteria. La portera del torn de capvespres, n’Ana Amengual es jubila. Trobarem a faltar la seva simpatia i li desitjam que aquesta nova etapa vital li doni moltes satisfaccions i felicitats.

Fotografia. El dia 8 de febrer tots els grups de fotografia van fer una sortida nocturna a la Fortalesa de la Mola de Maó, on van fer pràctiques i unes fotos espectaculars. Telèfon intel·ligent. El centre ja disposa d’un telèfon intel·ligent que permetrà millorar la comunicació entre el professorat i l’alumnat. No està previst instal·lar-hi la coneguda aplicació WhatsApp. Bookcrossing. La taula d’intercanvi de llibres (bookcrossing) gaudeix de bona salut. Està situada a l’entrada i és un espai on es poden agafar i deixar llibres lliurement. Té com a objectiu fomentar la lectura. Us convidam a participar en el projecte aportant llibres dels quals ja no faceu ús. I recordau: Llegir és un plaer! Festa de l’ESCOLA. La Trobada anual de les escoles d’adults de Menorca se celebrarà el dia 12 d’abril, amb un canvi de format. Aquest any es farà una xocolatada a la plaça Pare Camps des Mercadal, amb diferents activitats i una pujada al Toro. Esperam la vostra participació!

coses nostres

~ - 3 - ~ abril 2014


matemàtiques Els alumnes de matemàtiques de 4t d’ESPA acaben el quadrimestre amb un treball de recerca sobre un tema triat per ells i que tingui a veure amb les matemàtiques. Aquest curs ha estat el primer cop que s’ha dut a terme aquesta activitat, i els resultats han estat fantàstics. Na Katia, n’Ester, na Paqui n’Eugènia i en Manu ens han presentat recerques sobre si totes les persones del món cabrien a Menorca o a Mallorca, si la bellesa es pot mesurar, com es fan els mapamundis, si una pilota no es pot aplanar, si hi ha més possibilitats de treure a la travessa, a la primitiva o a la loteria de Nadal o com es fan, fabriquen i funcionen els codis QR. D’alguns en podeu tenir una mostra en aquesta revista o en podeu veure el treball a la pàgina web del centre. Realment han demostrat les seves capacitats d’aprendre i comprendre que les matemàtiques estan a tot arreu i ha estat un gust poder acabar el quadrimestre amb ells. Esper que puguem seguir gaudint d’altres treballs en els pròxims quadrimestres i així adonarnos que realment es pot gaudir pensant. Us deix aquí els resums que van presentar com esborrany de la presentació de diapositives i que és l’eix vertebral de la seva recerca.

Esperança Forcada Professora de matemàtiques 2.2 , 1r quadrimestre 2013/14

Quina superfície ocupen totes les persones del món? Katia Bagur Garrido He de dir que aquest treball no ha estat fàcil, perquè crec que he perdut massa temps fent recerques sense èxit, ja que cercava a través de treballs d'escola. L'únic que he trobat, i que consider perfecte per fer el projecte, és un vídeo de YouTube que m'ha donat tota la informació necessària per desenvolupar el projecte amb les dades i equacions necessàries. També he agafat un article de la pàgina “Viquipèdia” sobre la població mundial. El camí és amidar els metres quadrats que ocupa la gent amb una mitjana de persones per m 2 i amb una regla de tres podrem calcular quina superfície ocupen totes les persones del món. He vist que 4 persones estretes ocupen aproximadament 1 m2 de superfície. En el món hi ha 7.104.862.865 persones, i per saber quanta superfície ocupen totes elles, hem fet una regla de tres. Multiplicam totes les persones del món per m2 de superfície i seguidament ho dividim per 4 persones. El resultat és:

coses nostres

~ - 4 - ~ abril 2014


4 persones------------1 m2 7.104.862.865-------x m2 x= 7.104.862.865 x 1 = 1.776.215.716 m2 = 1.776'22 km2 4 Caben totes aquestes persones a Menorca? I a Mallorca? Menorca té una superfície de 701,80 km2. Perquè ens fem una idea, els km2 que ocuparien totes les persones del món juntes, serien els mateixos km2 que ocuparien 1 Menorca més 2 Eivisses juntes o mitja Mallorca.

Com es mesura la bellesa? Esther Casasnovas Sampol Mesurar la bellesa sembla una cosa molt complicada o bé impossible de fer, però amb les matemàtiques res és impossible, ja que existeix un nombre anomenat auri  que té unes proporcions que es troben dins la vida quotidiana, a la natura, a l’arquitectura... Es tracta d'un nombre algebraic que posseeix moltes propietats interessants i que va ser descobert a l'antiguitat , no com a " unitat" sinó com a relació o proporció entre segments de rectes. És un nombre irracional.

Aquest nombre tan estrany el trobem en el creixement de les plantes, en les pinyes, en la distribució de les fulles en una tija o en la formació dels cargols de mar . També en el carnet d'identitat , la targeta de crèdit, gran part de les targetes de presentació i en gairebé tots els paquets de tabac . O en el Partenó i en l'exemple clàssic del que és un cos harmoniós: l'Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci .

coses nostres

~ - 5 - ~ abril 2014


Així, podem arribar a la conclusió que, com deia Galileu Galilei (1564-1642) : “El llibre de la naturalesa està escrit en el llenguatge matemàtic”. Bibliografia: http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/la-formula-divina http://www.dematesna.es/index.php?option=com_content&view=article&id=324:el-numeroaureo&catid=58:sabia-que-0910&Itemid=198

Com dibuixem una esfera en un pla? Paqui Sintes Marqués Com dibuixem una esfera sobre un pla?

Aquí veurem com estan representats els

mapamundis. Per poder dibuixar una esfera sobre un pla necessitem comprovar-ho mitjançant una pilota, a la qual s’hi haurà de fer algun tall sense esmitjar-la per veure si es pot aplanar o no. Conclusions: Veiem que l’esfera és una figura que no es pot aplanar. Quan és una superfície esfèrica només pot conservar una o dues propietats, com la distància, l’àrea, l’angle, l’escala o la forma, però no les conserva totes; per tant, per representar el globus del món sobre un pla (un mapamundi) haurem d’escollir quines propietats conservam. Anomenarem les tres projeccions que s’empren més que les altres i que representen una part de la superfície terrestre:

Projecció cilíndrica:

Es projecta el globus sobre una superfície cilíndrica (causa grans distorsions en zones de latitud elevada). Hi trobem també la projecció de Mercator i Peters. Mercator és cilíndrica, conforme, manté les formes i els angles però no és equivalent i distorsiona molt les àrees. Funciona molt bé com a cartes de navegació marítima. Peters no creu en Mercator i proposa que les àrees dibuixades siguin proporcionals a les àrees reals, encara que deformi els perfils i els angles de continents i països.

coses nostres

~ - 6 - ~ abril 2014


Projecció de Mercator

Projecció de Peters

Projecció cònica: Projecta la superfície terrestre sobre una cònica tangent, situats el vèrtex en l’eix que uneix dos pols. Hi trobem projecció cònica simple, que es projecta sobre una cònica tangent o secant, i la múltiple, que no utilitza un con sinó molts cons superposats. La de Lambert és la més utilitzada per la navegació aèria.

Projecció azimutal: Es projecta una porció de la terra en un pla tangent al globus en un punt (ofereix més distorsió com més grossa sigui la distància al punt tangencial a l’esfera i al pla). Hi ha diferents projeccions, com orogràfica, estereogràfica, gnòmica, Lambert i equidistant.

coses nostres

~ - 7 - ~ abril 2014


Com es llegeix un codi QR? Manuel Torrico Vega

Què son els codis QR? Codi QR és l’abreviatura de Quick Response, resposta ràpida en anglès. Són un tipus de codis de barres bidimensionals que, a diferència d'un codi de barres convencional, tenen la informació codificada dins d'un quadrat, i permeten emmagatzemar gran quantitat d'informació.

Com es llegeixen els codis QR? Per llegir aquets codis és necessari un telèfon mòbil amb càmera (i en la majoria de casos connexió a internet) i alguna aplicació capaç de desxifrar i descodificar les dades que contenguin. Es componen de nombrosos quadradets petits, que són els que contenen la informació. Dins d'un codi QR podem distingir diferents parts, com podem observar a la imatge. L'aplicació que tinguem en el nostre Smartphone / tablet recull tota la informació que li proporciona el QR, atenent la posició i l'alineament, i ens retorna la informació continguda, en forma d'imatge, text, URL, etc.

Aplicacions a la vida real: Els codis QR tenen moltes aplicacions a la vida real, ja que els podem trobar a multitud de llocs com biblioteques, centres comercials, cinemes, etc. on donen informació sobre pel·lícules, llibres disponibles... També s’empra en empreses a l'hora de fer publicitat d’un producte.

Propietats matemàtiques: Es basen en el sistema de numeració binari, on cada quadradet blanc o negre representa un bit. El que no és segur és que blanc sigui 1 o 0 i viceversa, ja que això varia segons la informació que contengui el codi. Aquí teniu l’adreça d’un vídeo en què s’explica breument el seu funcionament. http://www.antena3.com/videosonline/programas/increibles/momentos/codigos_2013052400022.html

coses nostres

~ - 8 - ~ abril 2014


cuines PATATES AMB SUQUET – recepta de Menorca Joana Capó Alumna de Català A2 Ingredients (1 persona):

2 o 3 patates (segons la mida de la patata) 1 llesca de pa 1 gra d’all julivert oli i sal Elaboració: Agafes les patates i les talles en rodanxes; les sales i les fregeixes en oli abundant molt calent per tal que quedin rostides i les poses en un paper absorbent. Després, fregeixes una llesca de pa, la poses en un morter juntament amb un gra d’all i un brot de julivert i fas una picada. Col·loques les patates en un tià amb la picada a sobre, les cobreixes d’aigua i les poses al foc fins que bulli; després baixes el foc al mínim, que facin xup-xup una estona. Les hem de deixar reposar abans de servir. Bon profit!

MOLLES DE PA – MIGAS DE PAN – recepta d’Andalusia Manuel Belmonte Alumne de Català A2

Ingredients (4 persones): 2 pans del dia abans 5 o 6 grans d’all grosses 250 cl d’oli d’oliva 4 xoriços curats 2 botifarres petites 200 g de carn i xulla una mica de sal Elaboració: Primer es posa el pa en remull fins que estigui ben abeurat; s’escorre bé i es posa en un tià al foc amb l’oli d’oliva i els alls. S’hi afegeix una mica de sal i es va remenant amb una cullera de llenya fins que el pa estigui desfet i sec (aprox. 2 h 30’). Mentrestrant, haurem sofregit els xoriços, les botifarres i la carn i xulla. Per acabar, ho afegim tot al tià amb el pa i ho remenam uns minuts més.

coses nostres

~ - 9 - ~ abril 2014


Beignets, gaufres, crêpes et que ça saute ! Carolina Tarlowski, professora de francès

Les cours de français , on a mangé des crêpes et des gaufres pour célébrer la Chandeleur le 2 février 2014. On s´est réunis autour d´une table bien dressée à l´occasion et avec un de nos meilleurs sourires. Cette année, on a revisé notre recette classique et on a réussi une délicieuse pâte à crêpes à la bière. Surtout pour que tout le monde puisse en manger même ceux qui sont intolérants au lactose. La tradition veut que l´on fasse sauter la première crêpe de la main droite en tenant une pièce “ d´or “ de la main gauche afin de nous assurer prospérité toute l´année.

Pâte à crêpes : 250 g de farine

1 c. à soupe d´huile de tournesol

2 oeufs

2 c. à soupe de sucre glace

Un demi litre de bière

1 pincée de sel et du Cognac

Mettez la farine dans un bol et creusez une fontaine au centre. Cassez-y les oeufs, battez-les au fouet en y incorporant la farine et la bière par petites quantités. Puis ajoutez-y le sel , le sucre , l´huile et le rhum. La pâte doit avoir une consistance fluide.

Pour napper les crêpes et les gaufres : De la crème à l´orange maison, du nutella aux noisettes maison et du chocolat noir fondu. On vous propose de déguster notre recette et bon appétit !

coses nostres

~ - 10 - ~ abril 2014


A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Tranquil·litat B: Quina qualitat prefereix en una persona? Honestedat

Qüestionari Proust

C: Què valora més dels amics? Sinceritat D: Quin és el seu defecte principal? Mmmmm no sé, indecisió? E: En què prefereix passar el temps? Amb bona companyia, si no millor sol F: Quina seria la seva pitjor desgràcia? Tenir un fill futbolista G: Què voldria ser? No ho sé H: Quins dons naturals li agradaria tenir? La teletransportació

Quin és el seu músic preferit? És un grup, Los planetas

I: On voldria viure? A qualsevol lloc arran de mar J: Quin color prefereix? El blau K: Quina flor prefereix? La rosa de vellut L: Quin ocell prefereix? L'òliba M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix? De moment, no tenc predilecció N: Quin és el seu autor preferit? No en tenc un de preferit; Bradbury, Bulgakov, Chéjov, Hemingway, Matute, Murakami, Neruda, Pavese, Poe, Welsh... O: Quin és el seu músic preferit? És un grup, Los planetas P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Qualsevol dels impressionistes Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit? Buddy Bradley (que surt a Mundo idiota i Odio) R: Quin personatge històric valora més? Cap, estan un poc idolatrats S: Què detestes per sobre de tot? La mentida T: Com li agradaria morir? No pens en la mort U: Quin és el seu lema? Keep calm and....

coses nostres

~ 11 ~ abril 2014

Joan Martí, mestre


entrevista N’Ana, la nostra portera que es jubila però que no ens deixarà mai. -Quin és el seu nom complet? Ana Maria Amengual Salord.

No ho he pensat. -Ens han dit que està en un cor?

-On va néixer?

Com li va?

A Ciutadella.

Bé, estic cercant l’octava més alta i

-Quan de temps ha estat al CEPA? 6 anys.

no la trob. -També sabem que cuina molt bé... Alguna recepta especial?

-I abans, on va fer feina?

No, m’agrada fer de tot.

A l’escola Joan Benejam. -Què volia ser quan era petita? No ho se, volia ser tantes coses...

-Qualque consell per als més joves?

-Quines són les seves aficions?

Que gaudeixin, que ja hi seran a temps de tot el que ve darrere.

Un poc de cada, platja, cant, música,

-I un desig per a vostè?

etc.

Me conform amb el que tenc, si pot ser amb un poc més de salut.

-Quants de fills té? I néts? 4 fills i 1 nét. -Li agrada ser àvia? M’agrada tenir el nét. -Què trobarà a faltar del CEPA? Tot, la feina, els companys... M’ho pas molt bé aquí. -Quins plans té ara que tindrà tant de temps?

coses nostres

~ 12 ~ abril 2014


Ferreries Per què vénc a l'escola d'adults? ENSENYAMENTS INICIALS DE FERRERIES NIVELLS 1 i 2 DE MATEMÀTIQUES

Les persones matriculades als ensenyaments inicials de Ferreries cada setmana podem assistir a classes de català, castellà, coneixement del medi i matemàtiques. Avui els alumnes de matemàtiques ens hem demanat per què som alumnes de l'escola d'adults i aquí teniu les nostres reflexions:

JUANA CARDONA Este curso he decidido ir a la escuela de adultos para distraerme. Quiero aprender a leer y a escribir y también a hacer matemáticas.

JUAN SALORD Yo vengo a la escuela para no perder lo poco que sé, y si puedo aprender un poco más... Esas dos horas me lo paso muy bien. MIQUEL MARQUÈS A l'escola d'adults aprenc. M'agradaria aprendre més, però veig que amb l'edat que tenc m'he de conformar amb el que faig. Aquí pas el temps. A més, si un dia no hi vull anar no hi vaig i ja està. No solec fallar gaire

FELITA VIDAL Vengo a la escuela de adultos para aprender un poco y pasarlo bien, encontrarme con los compañeros y también con las maestras, que me gustan mucho porque nos explican las cosas muy bien.

coses nostres

~ 13 ~ abril 2014


TERESA (11-6-1948) Yo vengo al colegio porque me lo paso bien y aprendo cosas: a leer, a hacer matemáticas...

MARGARITA PONS PONS (9-2-1934) La escuela de adultos para mí es muy importante porque me ayuda a recordar lo que ya tenía olvidado y considero que es una oportunidad para aprender cosas que no tuve la suerte de que me enseñaran cuando era pequeña.

MARGARITA MARQUÈS MELIÀ Me gusta venir a clase para aprender, pasar el tiempo, encontrarme con los compañeros, para distraerme y para aprender.

XISCA BENEJAM MARQUÈS Gràcies a l'escola d'adults estic aprenent català.

JUAN PONS CARDONA He venido a la escuela de adultos para aprender un poco más de lo que sabía.

FLORENCIA Yo viniendo a la escuela de adultos ahora he aprendido más que en toda mi vida.

MAGDA (26/10/1943) Jo vaig a l'escola per aprendre un poc, perquè ja no recordava moltes de les coses que hi feim.

coses nostres

~ 14 ~ abril 2014


Català La puntuació ELSROMANSNOVANPRACTICARMAILADIVISIODEPARAULESNIFEIENSERVIRTAMPOCENGENE RALCAPSIGNEDEPUNTUACIOENELSSEUSLLIBRESENAQUELLAFELIÇARCADIA*.

Déu n’hi do! D’aquesta manera tan original i curiosa comença el llibre Tractat de puntuació (ed. Columna) de Joan Solà i Josep M. Pujol, un llibre escrit ja fa anys (és de 1989) amb reflexions i recomanacions sobre el fet de puntuar els textos. Us imaginau que escriguéssim d’aquesta manera, sense separar les paraules ni posar signes de puntuació? (ni tampoc accents!). De fet, ja

d’entrada

costa

de

llegir

aquestes dues línies i entendre el

que volen dir. Una altra de les frases del massa

radical, és la

no sap expressar-se Evidentment, hauríem que rallam de qui no perquè

tothom

altres

símbols

pot de

imprecisa.

La puntuació és una tècnica, una manera de relacionar les idees i les paraules que s’escriuen

La puntuació és important

llibre,

que

pot

semblar

següent: “Qui no puntua per de

escrit”. matisar-la

dient

puntua correctament, posar punts i comes i manera

vacil·lant

i

per comunicar-nos, i els

signes de puntuació (comes,

punts,

d’exclamació i interrogació, etc.) són

dos

punts,

signes

uns signes d’interpretació d’un text,

als quals s’ha donat un significat. Per aquest motiu, si l’ús dels signes de puntuació és erroni, pot passar que la interpretació del text també ho sigui. La puntuació és una tècnica, una manera de relacionar les idees i les paraules que s’escriuen. Hem de tenir també present que a vegades hi ha diverses maneres de puntuar correctament un mateix text, però també hem de tenir clar que cada canvi de puntuació implica també un matís diferent d’expressió. La puntuació, fins a cert punt, pot ser subjectiva (personal, depenent de l’estil de qui escriu el text), però no hem d’obviar el fet que a vegades la puntuació pot modificar el sentit i el significat d’allò que escrivim. Els signes de puntuació són l'eina que empram per fer que un text sigui comprensible, per intentar transmetre al lector els diferents matisos que tindria el mateix text en llengua oral. La

coses nostres

~ 15 ~ abril 2014


puntuació està estretament relacionada amb la sintaxi, l'entonació i el contingut expressiu, però també depèn del gust personal i de la llargada de les frases. Els signes de puntuació poden fer funcions textuals, d'ajuda a la comprensió i interpretació del text. Així, gràcies a la puntuació, podem pronuciar de diverses maneres una mateixa frase escrita. Per exemple, fixem-nos ens aquestes frases: Avui anam al cine / Avui anam al cine? / Avui anam al cine! / Avui? Anam al cine! I Tal vegada se’ns podria acudir encara alguna altra opció. La lectura és diferent en cada una de les quatre oracions, i la diferència la marquen, simplement, els signes de puntuació.

En definitiva idò hem de pensar que puntuar bé és important per expressar-nos correctament si volem que el nostre escrit sigui entenedor i comprensible ens hem de fixar en la puntuació però normalment no hi donam prou importància i tenim tendència a fer frases massa llargues i a enllaçar diferents idees sense fixar-nos prou en les pauses i en la possible entonació que faríem si diguéssim aquest text en veu alta que és el que estic fent ara mateix en aquestes darreres sis línies del text. Punt!** . Déu n’hi do!, de nou. Eh! Relaxa’t, respira i pren-t’ho amb calma. T’has fixat en el paràgraf anterior? No trobes que és una “macrofrase” massa llarga? Segur que has necessitat respirar més d’una vegada per no ofegar-te, no és així? La trobes prou comprensible? S’hauria pogut posar algun punt i algunes comes per fer la lectura més entenedora, tranquil·la, i per tant el text més fàcil d’interpretar? [Fixa’t en el final del text, hi ha la mateixa frase del paràgraf anterior però amb signes de puntuació] Si les respostes de les preguntes anteriors són afirmatives, serà senyal que has entès un poc el sentit d’aquest article. Un bon consell per escriure correctament és intentar no fer les frases excessivament llargues. Com més llargues siguin, normalment seran més males d’entendre, i per tant l’objectiu bàsic de la comunicació (no hi ha bona comunicació si no hi ha comprensió!) no quedarà prou ben aconseguit. *Els romans no van practicar mai la divisió de paraules ni feien servir tampoc en general cap signe de puntuació en els seus llibres en aquella feliç arcàdia. **En definitiva, idò, hem de pensar que puntuar bé és important per expressar-nos correctament. Si volem que el nostre escrit sigui entenedor i comprensible, ens hem de fixar en la puntuació, però normalment no hi donam prou importància. Tenim tendència a fer frases massa llargues, a enllaçar diferents idees sense fixar-nos prou en les pauses i en la possible entonació que faríem si diguéssim aquest text en veu alta, que és el que estic fent ara mateix en aquestes darreres cinc línies del text.

coses nostres

Samuel Carreras. Professor de català.

~ 16 ~ abril 2014


Experiències Feina realitzada per l'alumnat de Castellà per a estrangers de Ciutadella

Nombre: Kanna Noto País de procedencia: Japón Tiempo que llevas viviendo en Menorca: 1 año ¿Qué te pareció más interesante de Menorca cuando llegaste? A partir de las 14 h nadie está en la calle. Hay muchas palmeras aunque Menorca se encuentra en una latitud alta. El sitio que se encuentra en la misma latitud en mi país hace mucho frío en invierno y nieva. ¿Qué lugar te gusta más de la isla? El lugar que me gusta más de Menorca es la playa de Binigaus.

Nombre: Anna Sinenberg País de procedencia: Francia Tiempo que llevas viviendo en Menorca: 11 meses ¿Qué te pareció más interesante de Menorca cuando llegaste? La tranquilidad, la luz, el aire, la belleza de los paisajes y las casas del casco antiguo. Me fascinan todas estas novedades; vivir en una isla, conocer gente nueva, cambiar todos mis hábitos y cambiar el ritmo de vida. La isla me da mucha inspiración para crear. ¿Qué lugar te gusta más de la isla? El puerto de Ciutadella, la Platja des bot, Sa Mesquida, Son Saura, etc.

Nombre: Carmen d'Amato País de procedencia: Italia Tiempo que llevas viviendo en Menorca: dos años y medio. ¿Qué te pareció más interesante de Menorca cuando llegaste? La música, los conciertos, muchísima gente que toca un instrumento o que canta. ¿Qué lugar te gusta más de la isla? Toda la isla es muy bonita, pero me gusta mucho Fornells.

coses nostres

~ 17 ~ abril 2014


Nombre: Marc Monjoin País de procedencia: Francia Tiempo que llevas viviendo en Menorca: desde junio de 2013 ¿Qué te pareció más interesante de Menorca cuando llegaste? Los monumentos talayóticos, Ciutadella, Maó y su historia y la historia de los faros de Menorca. ¿Qué lugar te gusta más de la isla? Me gusta Ciutadella, las calas, playas y cuevas de la costa, los acantilados, Fornells y el Camí de cavalls.

Nombre: Petronela Risitariu País de procedencia: Rumania Tiempo que llevas viviendo en Menorca: 8 meses ¿Qué te pareció más interesante de Menorca cuando llegaste? Que siempre hay mucha gente por la calle y hay muchas tiendas de ropa. ¿Qué lugar te gusta más de la isla? Las playas, que son muy bonitas, y el puerto porque me recuerda a mi país.

Nombre: Naima Bouhajji País de procedencia: Marruecos Tiempo que llevas viviendo en Menorca: 5 años ¿Qué te pareció más interesante de Menorca cuando llegaste? Las fiestas, la cultura y la gente, que es muy amable. ¿Qué lugar te gusta más de la isla? Las playas y Binibeca.

Nombre: Saida Belagag

País de procedencia: Marruecos

Tiempo que llevas viviendo en Menorca: 11 años ¿Qué te pareció más interesante de Menorca cuando llegaste? El casco antiguo y las playas. ¿Qué lugar te gusta más de la isla? Ciutadella y Cala Galdana.

coses nostres

~ 18 ~ abril 2014


visita cultural Per a l'exercici 2013-2014, l'Escola d'Adults de Ciutadella ha organitzat per primera vegada el curs “Visites Culturals per Ciutadella”, impartit per Toni Camps Extremera, el qual està tenint molt bona acceptació per part de l'alumnat matriculat. El curs té com a objectiu principal donar a conèixer el ric patrimoni històric i arqueològic de Ciutadella a través de diferents visites culturals. A data d'avui, les visites han consistit en diversos recorreguts molt detallats pel nucli antic de Ciutadella, tot donant a conèixer l'evolució urbanística de la ciutat i dels seus carrers al llarg dels segles, les principals troballes arqueològiques que s'han fet al subsòl, que ens donen una mica més de llum sobre l'origen i la història més antiga del nostre poble, i l'anàlisi exhaustiu i l'esdevenir històric de tots i cadascun dels seus edificis més emblemàtics. Al llarg de les properes sortides, visitarem els jaciments arqueològics més destacats del nostre terme municipal i ens aproparem a la història més antiga de Menorca. Aquí, un fotografia de grup amb quasi tots els alumnes feta el passat mes de desembre en una breu aturada davant la portalada de la Catedral.

coses nostres

~ 19 ~ abril 2014


fotografia

coses nostres

~ 20 ~ abril 2014


Qüestionari Proust

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser? Yo soy muy impulsiva. B: Quina qualitat prefereix en una persona? Decidida. C: Què valora més dels amics? La sinceridad. D: Quin és el seu defecte principal? Que digo las cosas. E: En què prefereix passar el temps? En el verano. F: Quina seria la seva pitjor desgràcia?

Quin és el seu lema?

Yo no querría ninguna. G: Què voldria ser? Médico. H: Quins dons naturals li agradaria tenir? Tener buena visión.

Estar

muy

tranquila

I: On voldria viure? La India. J: Quin color prefereix? Azul. K: Quina flor prefereix? Las rosas. L: Quin ocell prefereix? El jilguero. M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix? Miquel. N: Quin és el seu actor preferit? Richard Gere. O: Quin és el seu músic preferit? Mozart. P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit? Mordillo. R: Quin personatge històric valora més? Cervantes.

María Viedma, alumna d’informàtica

S: Què detestes per sobre de tot? Las mentiras T: Com li agradaria morir? Sin padecer, sin sufrir. U: Quin és el seu lema? Estar muy tranquila

coses nostres

~ 21 ~ abril 2014


Il·lustració

Biel González Carrasco Alumne d’ ESPA 2.2

coses nostres

~ 22 ~ abril 2014


novetats biblioteca

2n trimestre

Ha tornat, però, ¿quins efectes podria tenir avui dia el retorn d’Adolf Hitler? Aquesta sàtira maligna els comprova fent-lo reaparèixer al bell mig del Berlín actual. I resulta tan punyent ja des de la primera pàgina perquè el seu protagonista és el Hitler autèntic. No pas el Hitler còmic de la televisió ni el Hitler enèrgic i violent de les pel·lícules de Hollywood, sinó l’home que analitza el seu entorn, el que percep amb sagacitat i agudesa les febleses dels que l’envolten, el que segueix sense cap vacil·lació la seva lògica tossuda: obsessiu, però no pas sonat. Una lectura absorbent, tan malintencionada com pèrfida, perquè a mesura que avança la historia el lector s’adona cada cop més sovint que no se’n riu de Hitler, sinó que riu amb Hitler. ¿Es possible riure amb Hitler? ¿És moralment acceptable? Esbrini-ho vostè mateix. Al capdavall, aquest és un país lliure. Per ara. Ed. Columna 413 pàgines A pesar de la fuerza del vínculo que las une, madre e hija son como la noche del día. Indiana es una atractiva bohemia de espíritu libre, sanadora especialista en Reiki y aromaterapia, y muy reacia a comprometerse con alguno de los hombres que la desean. Si Indiana suele buscar el lado bueno de las personas, Amanda, siempre fascinada por el lado oscuro, tiende a ser más como su padre, inspector de policía. Brillante e introvertida anda siempre con una novela negra bajo el brazo al tiempo que lidera Ripper, un juego de rol que comparte con su abuelo y con amigos de todo el mundo. Sin embargo, todo se convulsionará cuando una oleada de crímenes sacuda la ciudad. Amanda, con la ayuda de su abuelo y de los miembros del juego de Ripper, liderará la investigación de los asesinatos. El caso tomará un cariz inesperado cuando Indiana sea secuestrada. Ed. Plaza y Janés, 475 pàgines

El oxímoron evocado por el título La utilidad de lo inútil merece una aclaración. La paradójica utilidad a la que me refiero no es la misma en cuyo nombre se consideran inútiles los saberes humanísticos y, más en general, todos los saberes que no producen beneficios. En una acepción muy distinta y mucho más amplia, he querido poner en el centro de mis reflexiones la idea de utilidad de aquellos saberes cuyo valor esencial es del todo ajeno a cualquier finalidad utilitarista. [...] Si renunciamos a la fuerza generadora de lo inútil, si escuchamos únicamente el mortífero canto de sirenas que nos impele a perseguir el beneficio, sólo seremos capaces de producir una colectividad enferma y sin memoria que, extraviada, acabará por perder el sentido de sí misma y de la vida. Ed. Acantilado, 171 pàgines En Desmond Pepperdine és un noi intel·ligent de quinze anys que viu a Diston Town, un barri marginal de Londres. Des de que va morir la seva mare, viu amb el seu oncle, en Lionel Abso, que és un criminal incorregible, i els seus dos bull terriers psicòtics. Quan en Lionel no és a la presó, té cura d’en Desmond i li dóna consells paternals força peculiars sobre noies, la pornografia i la vida en general. El dia en que Lionel guanya 140 milions de lliures a la loteria, entra en un mon de luxe, fama i joc que el faran molt divertit, però també més rude i desagradable. Ed. Empúries, 317 pàgines Una mujer cuenta el secuestro al que fue sometida en México D.F. con frialdad pasmosa y

atendiendo a detalles inéditos.Una pareja atraviesa Estados Unidos en coche a la busca del quimérico y remoto Sonido del Fin. Dos músicos se encierran en un château del norte de Francia para componer y grabar su obra definitiva. Un escritor español relata los inicios de su relación con la enigmática mujer a la que conoce en una librería mexicana. Agustín Fernández Mallo crea en esta novela una atmósfera ligeramente desenfocada, poética y turbadora que, como si de una red se tratara, va conectando a los personajes a medida que avanza la narración. No es misterio en el sentido clásico, no es suspense ni es terror, sino algo más inquietante: es la propia realidad que se nos muestra como un objeto animado; son los personajes quienes van tras ella sin llegar a comprenderla del todo. Ed. Alfaguara, 224 pàgines

«–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m’acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria? –Blanca. El blanc m’asserena. –La voleu decorada? –Millor sense ornaments. –Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida? –Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar. –Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos». Un recorregut per la història d’aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la

sofisticació dels nostres dies.

Ed.Planeta/Ed.62, 430 pàgines

No hi ha millor nau que un llibre per viatjar lluny. coses nostres

~ 23 ~ abril 2014

Emily Dickinson


coses nostres

~ 24 ~ abril 2014

coses nostres abril 2014  
Advertisement