Page 1

Xiprell           

 

 

Fotografia guanyadora del premi  Experiment Eratosthenes 2018 

 

        

                      Revista del Centre d’Educació per a Persones Adultes de Calvià. Número 4 


Sumari

Editorial Eratosthenes experiment Entrevista amb na Isabel Gu errez, professora de matemà ques Celebració de Nadal i fogueró de sant Antoni Una història compar da Històries encadenades Ge ng to know each other Els grups de castellà celebren el seu final de curs L’any nou iranià Entrevista amb el batle de Calvià Què m’agrada de la meva vida? Sant Jordi i actes del dia del llibre Inicia ves del departament cien ficotecnològic L’escola d’adults de Calvià vol més visibilitat Calvià arqueològica Sor m al carrer Fes‐te pro‐Palma II Jornada d’Orientació Vocacional Perfil del nostre alumnat Oferta forma va

2


Editorial Novament acabam el curs amb la publicació d’un nou exemplar de la nostra revista escolar Xiprell. Al llarg d’aquests mesos hem treballat, après, par cipat, gaudit... i hem omplert una motxilleta amb coneixements, vivències, amistats... La major sa sfacció de l’equip educa u del CEPA Calvià és l’evolució i millora del nostre alumnat i els bon resultats assolits. Les històries de persones adultes que han passat pel nostre centre i que, gràcies a la formació rebuda, han experimentat millores substancials en la seva vida personal i laboral ens omplen d’alegria i fan que la nostra tasca sigui valuo‐ sa. Volem donar l’enhorabona a totes aquelles persones que hauran tulat aquest curs, i a tots els que han compar t aquests mesos amb nosaltres els esperam el curs vinent. Enguany hem tengut una sa sfacció addicional que ens omple d’orgull: Les professores, Isabel Gu érrez i Iris Morey, han sigut guardonades amb un premi internacional sobre el qual teniu àmplia informació dins aquesta revista. Per al proper curs s’ha renovat l’equip direc u. La direcció del centre agraeix la tasca desenvolupada a la cap d’estudis, Catalina Oliver, i al cap d’estudis adjunt d’ESPA semipre‐ sencial, Jaume Prats, que han decidit concentrar‐se en la docència. Alhora agraeix la con ‐ nuïtat de Jesús García Ferre que canviarà la tasca de secretari desenvolupada fins ara per la de cap d’estudis del centre, i la de la cap d’estudis adjunta d’FP, Vanessa Vaquer que es manté en el càrrec. I donam la benvinguda a la nova secretària, Immaculada Ramis. Per concloure, volem donar les gràcies a tota la comunitat educa va del CEPA Calvià. Bon es u a tothom i fins setembre!

Terrenys on s’ubicarà la nova escola d’adults de Calvià

3


ERATOSTHENES EXPERIMENT‐DEPARTAMENT CIENTIFICOTECNOLÒGIC  CEPA CALVIÀ 2018 

El Departament cien ficotecnològic del CEPA Calvià ha dut a terme un projecte mul disci‐ plinar per als alumnes de tercer i quart d'Educació Secundària per a Persones Adultes. En aquest projecte hem pretès treballar de manera conjunta les matemà ques i les ciències naturals, per tal que l'alumnat relacioni conceptes de les dues àrees i entengui la part pràc‐ ca d'assignatures que, de vegades, resulten massa abstractes. En aquest sen t, la simplici‐ tat del mètode i de les fórmules emprades contrasta amb l'aparent complexitat del càlcul, ni més ni menys que del radi de la Terra! El projecte es basa en reproduir l'experiment que, al se‐ gle III aC, va dur a terme Eratosthenes per mesurar el radi de l'esfera terrestre. Les professores, Iris Morey i Isabel Gu érrez, van decidir unir‐se al projecte mundial "Eratosthenes Experiment 2018", organitzat per "Ellinogermaniki Agogi Research & Development Department" amb la col·laboració de la "European Commission in the context of the Seventh Framework Programme (FP7)" i la "European Science Educa on Academy", amb els grups de tercer i quart d'Educació Secundària per a Adults. En aquest projecte, centres educa us de tot el món s’havien de posar‐se d'acord per repro‐ duir l'experiment de Eratosthenes al mateix temps, i compar r després les seves dades i ex‐ periències. .

4


L'experiment es va realitzar dia 21 de març de 2018, un dia després de l’equinocci de prima‐ vera, a les 12.56 hores, i va consis r a mesurar l'ombra projectada per un pal d'un metre de longitud situat ver calment sobre el terra horitzontal. Amb aquesta mesura i calculant amb Google Maps la distància de la nostra ubicació a un punt de l'Equador situat en la nostra mateixa longitud, es pot obtenir per proporcionalitat el radi de la Terra.

h p://eratosthenes.ea.gr/content/contest‐winner‐march‐2018

Foto guanyadora del certamen Eratosthenes  

Associat a l'experiment s'havia convocat un concurs fotogràfic per al professorat. El premi és la par cipació en un curs a Atenes en la "Inspiring Science Educa on Academy 2018" amb totes les despeses pagades sobre innovació educa va en ciència. Vàrem fer fotos amb la càmera RICOH 360o situada a l'extrem del pal i vàrem presentar al concurs una captura de pantalla d'una de les fotos que simulava l'esfericitat de la terra al nostre voltant. La nostra foto va resultar guanyadora en aquest concurs! Projecte elaborat pels professors de l’àmbit cien ficotecnològic del CEPA Calvià. La direc va, professorat i membres del CEPA Calvià volem donar l’enhorabona als nostres companys i desitjar‐los un futur ple d’encerts i sa sfaccions com la d’aquest premi. Fantàs ‐ ca feina!

5


ENTREVISTA AMB NA ISABEL GUTIERREZ, PROFESSORA DE L’ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC  Na Isabel Gu errez i n’Iris Morey són professores de matemà ques al CEPA Calvià i amb el seu treball conjunt han aconseguit guanyar el primer premi del certamen mundial "Eratosthenes Experiment 2018", organitzat per "Ellinogermaniki Agogi Research & Development De‐ partment" amb la col·laboració de la "European Commission in the context of the Seventh Fra‐ mework Programme (FP7)" i la "European Science Educa on Academy", amb els grups de ter‐ cer i quart d'Educació Secundària per a Adults. Avui ens posam en contacte amb na Isabel. Posa’ns al dia del teu currículum professional, si vols. Ets professora tular de matemà ques al CEPA Calvià des de fa tres anys. Com vas arribar al centre?  Vaig estudiar Ciències Físiques a la Universitat de Saragossa. Vaig apro‐ var les oposicions de Física i Química d'Ensenyament Secundari i he impar‐ t classe a diversos ins tuts de la pe‐ nínsula i de Mallorca. Des de l'any 2016 soc professora d'àmbit del de‐ partament cien ficotecnològic del CEPA Calvià. Com vau decidir par cipar en aquest concurs i com va sorgir el plantejament de la fotografia?  Vàrem decidir par cipar en aquest concurs perquè pensam que ajuda l'alumnat a treballar de manera conjunta les matemà ques i les ciències naturals. Pensam que és important que relaci‐ onin conceptes i que se n'adonin que, de vegades, amb càlculs i idees simples es poden acon‐ seguir resultats complexos i importants. A més, és un projecte internacional i ajuda els alum‐ nes a relacionar‐se amb alumnat d’altres centres escolars i a entendre la importància de la col·laboració en el treball cien fic. El projecte du associat un concurs de fotografia. La idea és enviar fotos sobre l'experiment que no es guin molt manipulades amb programes d'edició fotogràfica. El més important és la idea i l'originalitat. La nostra foto està feta amb una càmera 360o i centrada de manera que fa l'efecte de l'esferici‐ tat de la Terra mentre que fèiem els càlculs.         De vegades, amb càlculs i   idees simples, es poden     aconseguir resultats complexos Va  haver‐hi  problemes  a l’hora de fer‐la?  És un experiment que a priori sembla molt senzill. Però, sobre el terreny, vàrem tenir bastants de problemes. L'experiment consisteix a fer una mesura de l'ombra d'un pal un dia i a una hora determinada (equinocci de primavera). Va resultar que el dia estava molt ennuvolat i només teníem sol a estones. Això va complicar un poc les mesures. També va resultar complicat cer‐

6


car un lloc on el terra fos completament horitzontal, assegurar que el pal fos totalment ver ‐ cal i sense inclinar‐se ni moure's... Com es van resoldre?  Va ser fonamental fer un simulacre uns dies abans. Així vàrem comprovar els problemes i de‐ dicàrem algunes sessions de classe a pensar en com resoldre les dificultats. Ha par cipat el departament en altres projectes propis o aliens?  Enguany és el primer projecte en què par cipam però altres cursos sí que hem par cipat en projectes. Per exemple el curs passat el cap de Departament Joan Gelabert va organitzar un curs de realitat virtual que va tenir molt d'èxit. Com ha influït en els alumnes?  Jo crec que els alumnes de les assignatures cien fiques agraeixen poder veure la part pràc ca d'aquestes matèries i no només estudiar fórmules i teoria. Crec que en principi pensaven que amb un experiment tan senzill no es podia mesurar el radi de la Terra amb tanta aproximació com ho hem fet. Normalment, al nostre departament sempre intentam innovar i oferir als

alumnes ac vitats pràc ques. El fet de veure que la seva feina està ben feta i par cipar a pro‐ jectes internacionals crec que els ha agradat molt. Què ha suposat personalment i professionalment el fet de guanyar el premi?   I de cara al centre?  Personalment una alegria molt gran i professionalment, un incen u per con nuar la meva fei‐ na intentant engrescar l'alumnat en la curiositat cien fica. De cara al centre, penso que és una prova més que tot el professorat del CEPA Calvià estem molt implicats en un ensenyament de qualitat. De quina manera influeix això en el futur de l’escola?  Esper que sigui un incen u per als nostres alumnes i també per als futurs alumnes i que animi moltes persones a con nuar els seus estudis ja que estudiar no només és important de cara a obtenir tulacions i millores professionals sinó que és una forma d'obrir la ment i diver r‐se amb ac vitats com aquesta. Entrevista feta per Isabel Ródenas, coordinadora de Xiprell  

7


Com cada any hem celebrat a l’escola el Nadal an cipat i Sant Antoni. Aquest darrer amb una torra‐ da d’allò més animada i el Nadal amb un aperi u els dies previs a les vacances. Aquí teniu algunes proves dels esdeveniments. Així ens vam acomiadar de l’any 2017 i vam rebre el 2018.

8


HISTÒRIA D’UN SUPERVIVENT

Una parella d’espor stes va decidir fer una ruta pel desert. Mentre caminaven, l’home es va trencar el peu i no podia caminar perquè s’enfonsava a la terra. La seva dona es va adonar que havien de tri‐ ar una opció entre dues: que l’home quedàs allà mateix esperant que la seva dona arribàs al poble més proper a demanar ajuda, o quedar tots dos esperant que qualcú els trobàs. La primera opció era la més assenyada i va començar la marxa cap al poble. La durada era d’un dia i mig. L’home va cercar refugi dins unes roques que tenia devora, quan va seure per descan‐ sar el peu, va començar a escoltar renous cada vegada més a prop seu. Quan de cop i volta va sor r una serp molt gran i verinosa amb la intenció d’atacar‐lo. Estava tan famolenca com ell. Per això ell va haver de ser més ràpid i clavar‐li la seva navalla al cap. Quina sort que he tengut!‐ va pensar ell‐ He aconseguit menjar per passar aquesta llarga espera!

Carta oberta Carta oberta d’un alumne d’un alumne reincident Com a bon supervivent va fer foc, es va preparar el sopar i a més, va dormir calent amb aquesta nova pell. Mentrestant, la dona havia arribat al poblereincident sense imaginar els perills que podien aguaitar al seu

marit en el desert. Quan la dona havia de tornar al desert, va pensar que potser no calia que tornàs a fer aquesta caminada tan llarga, perquè segur que el seu marit hauria mort, així que va decidir em‐ prendre una nova vida al poble, pensant que així no hauria de cuinar ni rentar per a ell. Rosa Rico, 3r ESPA ma .

LA FUGIDA DEL XUMET 

Era una família que se n’anava de viatge a Alaska, però no tenien els doblers suficients, ja que havien tengut un fill. Tres anys després... En Swan, que era el pare, li va dir a na Tibi, que era la mare, que ja era l’hora de fer aquell viatge que volien fer a Alaska. Varen anar a l’aero‐ port a cercar els passatges, per a ells dos i el seu fill Bob. Tres dies després estaven embarcant a l’avió, per complir el seu somni, li varen comprar al seu fill un OVNI de jugueta per‐ què es gués tranquil. Després de dotze hores de vol varen arribar al seu des , va‐ ren estar a l’hotel atrapats per la neu quatre dies. Quan varen poder sor r se’n varen anar a veure un llac, aquell dia el llac duia corrent, a en Bob li va caure el xumet a l’aigua, en Swan va córrer a veure si el podia agafar, però no varen tenir sort. 9


En Bob va plorar la darrera nit que estaven a l’hotel, varen arribar a l’aeroport i ell seguia pensant en el xumet. Es varen tornar a la Corunya, a casa seva. Han passat vint anys d’aquell succés i en Bob encara es recorda del seu xumet. Joan Pérez Mayol, 3r ESPA horabaixa.

GELÓS PER UN XUMET Aquesta història comença a Mataró. Hi havia un nin anomenat Dani, tenia 13 anys i vivia amb el seu pare i la seva dona. Com que era fill únic, tenia tota l’atenció del seu pare, però un dia la seva madrastra es va quedar embarassada i quan va néixer Eva, la seva germana pe ta, tot va canviar, el seu pare només li feia cas al nadó en lloc del seu fill, i en Dani estava gelós. Un dia varen deixar a en Dani cuidant la seva germana, quan es va fer de nit el nin va agafar ‐la i la va ficar al seu carretó, i va deixar‐li una nota al seu pare: “Pare, des que va néixer n’Eva no em fas gens de cas, som a la cabana abandonada del bosc de darrere casa”. Quan els pares varen arribar a ca seva varen llegir la nota i varen anar al bosc tot d’una, a meitat de camí varen trobar el xumet de la seva filla en el riu congelat i quan varen arribar a la ca‐ bana varen veure la seva filla amb un ganivet clavat al cor i el seu fill penjat a un arbre del costat amb una nota als seus peus que deia: “Pare, només volia la teva atenció i ja l’he aconseguida, això és una nota de suïcidi perquè no podia viure sabent que he matat la me‐ va germana”. Dani Izquierdo, 3r ESPA horabaixa.  

LA BICICLETA BLAVA

Un home que viu en la ciutat de Los Ángeles a prop de la platja, sempre fa la mateixa ruta amb la seva bicicleta blava. Cap persona de la zona sabia qui era aquest home que mai xer‐ rava amb ningú, ni l’havien vist en cap restaurant o supermercat, la gent pensava que havia tengut molts de problemes amb la seva vida, per això no parlava amb ningú. De vegades els nins que vivien per allà inten‐ taven fer que l’home caigués de la bici‐ cleta per fer la gràcia. Un dia la gent va deixar de veure l’home de la bicicleta i va ser així durant setmanes. Fins que un dia varen trobar la bicicleta rada enmig de la platja i un parell de sabates en la vorera de la mar, i mai tornaren a veu‐ re l’home. Sergio Cubino, 3r ESPA ma .

10


Històries encadenades 

Això és la història d'una nena, d'uns cinc anys. Té els cabells arrissats, els ulls grossos, les celles poblades, els llavis carnosos, el nas pe t i la cara rodona. La seva mirada reflecteix tristesa. El mo u és que ha perdut el seu gos. D'això ja fa tres me‐ sos. Ara tot està cremat. Ha desaparegut la seva casa de l'estació, només romanen ferros retorçats i cendres. Ara tot és silenci; silenci fora i dins d'ella. Unes bones veïnes la van acollir perquè no se sen s sola. La van alimentar, li van rentar el cos, li van rentar la ro‐ ba... per fer‐la sen r cada dia més feliç.

També van fer uns cartells amb una descripció del gos, un dibuix i la informació del con‐ tacte. En van imprimir seixanta còpies! A les dues hores d'omplir el poble amb els cartells va telefonar una veïna que viu molt allunyada de l'estació. Li va donar una bona no cia: ella tenia el gos! Havia arribat grinyolant la nit anterior i la veïna l'havia acollit perquè no passàs fred.

L'endemà varen acompanyar la nena a cercar el gos però, en arribar, no hi era la senyora, havia pa t un atac de cor i l'havien duit a l'hospital. No hi havia rastre del gos! La nina, desesperada, no aturava de plorar. De tornada decidiren aturar‐se a una cafeteria per escalfar‐se amb una xocolata. L'amo va demanar què li passava a la nena i li varen contar la seva història. Ell els va explicar que el gos era a la canera i el podien anar a cercar en qualsevol moment. En unes hores ja estaven junts i tot va quedar oblidat com si d'un somni es tractàs.

CATALÀ B2 grup horabaixa

Encarna García M. Carmen Risco Amalia Ortega Yaelis Janeiro Sílvia Jover

11


GETTING TO KNOW EACH OTHER 

We, students of English or 3rd year ESPA, met the students of Spanish at CEPA Calvià, and we had an informal mee ng one Monday morning last October. It was most interes ng and we all learnt about their lives and culture. Here there are two of the interviews we had with them. Hope you enjoy them as much as we did!!! What are your names? Jules and Joe 2‐Where are you from? We are from London. 3‐What are you doing currently? We are housewives. 4‐Do you have any siblings? Yes, we have 1 sister. 5‐Do you have any children? Yes, we have 1 daughter each. 6‐What is the typical dish in your country? Our typical dish is fish and chips and roast din‐ ner. 7‐What do you like most in Mallorca? We like the beach and the people. 8‐What is the weather like in your country? Almost every day it's raining. 9‐What is the most important fes vi es in your country? Christmas and Halloween. 10‐What do you miss most from your country? We miss our family and go shopping.

Sergio Cubino, 3r Espa ma

 

12


Interview to Iulia, from Bielorussia  1 What´s your name?

My name is Julia

2 Where are you from?

I am from Bielorusia

3 What are you doing currently?

I am studying Spanish and English

4 Do you have any siblings?

Yes I have one brother

5 Do you have any children?

Yes I have two children

6 What´s the typical dish of your country? My favourite dish is Spanish omele e 7 What are the ingredients?

The ingredients are: eggs,potatoes and onions

8 What´s the weather like in your country? It is very cool now 9 What do you like most in Mallorca?

I like the sea and the beach

10‐ What are the most important fes vi es in your country?

The new year’s

11‐ What do you miss most from your country?

What I miss most is my family

Rosa Rico, 3rd ESPA ma

 

Enjoying new friendship!!!!

13


Los grupos de Castellano celebran su fin de curso  El curso 2017/18, que comenzó el día 2 de octubre de 2017 y ha finalizado el 27 de abril de 2018, se inició con 10 grupos de Castellano para Extranjeros (8 en Magaluf, 1 en Sta. Ponça y 1 en Galatzó), repar dos en diferentes niveles, según el nivel de conocimiento de la lengua castellana de los solicitantes. Se han impar do los niveles: T1, T2, T3, T3 plus y Alfabe zación. Este úl mo acogía a perso nas que no habían sido alfabe zadas en su pro‐ pia lengua. HOMBRES  =  25’30  MUJERES =  74,70% %

EDAD

%

16 – 19

1’20%

20 – 24

10’24 %

25 – 34

18’67 %

5 – 44

22’90 %

45 – 54

25’30 %

55 – 64

11’45 %

+ 64

10’24 %

En cuanto a la procedencia, han par‐ cipado alumnos de unas 40 nacio‐ nalidades, siendo la mayoría de paí‐ ses europeos. De éstos, los proce‐ dentes del Reino Unido, Alemania y Bulgaria han sido los más numerosos. Del con nente africano, marroquíes y senegaleses son mayoría. Del con ‐ nente asiá co, la mayor parte de alumnos son de India.

Para celebrar el final del curso, el día 27 de abril la Escuela organizó una ac vidad en la que pudieran encontrarse y conocerse los com‐ ponentes de los dis ntos grupos y sus profeso‐ res; compar endo experiencias y un berenar a base de platos picos de cada país, aportados por los propios alumnos, en un marco que propi‐ ciara el mejor ambiente posible. Sobre las 10 de la mañana del día 27 comenzaron a llegar a la Finca Galatzó, lugar elegido para esta ac vidad, los alumnos y profesores. Muchos de ellos aprovecharon el transporte que la Escuela puso a su disposición y otros acudieron en vehículos par culares. La jornada comenzó con el acondicionamiento del merendero que se u lizaría para la comida. Cada par cipante fue colocando el plato que había pre‐ parado, consignando el nombre y el país de procedencia para que el resto pudiera iden ‐ ficarlo. Después se realizó una visita guiada por las instalaciones de la possessió, especial‐ mente por la almazara o tafona, que despertó gran interés. No menos interés manifesta‐ ron los par cipantes por verificar la auten cidad de una leyenda, con el Compte Mal co‐

14


mo protagonista, que ubicaba la acción en la sala del cor que forma parte de la edi‐ ficación central de la possessió. Todos agradecieron la amena y didác ca visita que hizo Miguel, el guía de la finca.Después, se pasó a degustar las viandas que componían el berenar.  Se compar a informa‐ ción sobre los componentes de los platos, su elabo‐ ración, su origen, etc., de tal manera que parecía más una fiesta o una tertulia gastronómica. Como estaba previsto, la ac vidad acabó con la entrega de diplomas de asistencia a los alumnos y la invitación a que con nuaran su formación el próximo curso.

Los verdaderos protagonistas de esta ac vidad la han valorado muy posi vamen‐ te. Assia Mahfoudia  comenta que “la excursión fue muy agradable, donde aprendí mu‐ chas cosas sobre la producción del aceite”. Para Fereshteh Hamilton: “La excursión fue un éxito, maravillosa. Había mucha gente de países diferentes. Probamos comidas muy dife‐ rentes”. Zoltan dice que “me gustó mucho la excursión a la finca Galatzó. La historia fue muy interesante. Los estudiantes preparamos comida pica de cada país”. Por su parte Eva cuenta “a mí me gustó mucho la excursión a la Finca Galatzó. Me encanta la naturale‐ za y también el interior de la finca. El guía explicó la producción del aceite muy bien. No‐ sotros disfrutamos del almuerzo”. También nos da su opinión Emilia, que dice  “me gustó mucho la excursión. Era muy amable encontrarse con todos los grupos. Este curso está muy bien, no solo para aprender castellano, también para encontrarse gente de todo el mundo”. Esperamos que el curso que viene sea tan provechoso como éste y que podamos disfrutar de ac vidades como la que os mostramos en estas páginas. Hasta sep embre. Alfonso Mar nez Gómez 15


EYDE NOWROOZ, L’ANY NOU IRANIÀ                   

Els alumnes del Taller 1 de Castellà per a Estrangers van xerrar dels dies més importants de l’any a les seves cultures . El calendario iraní se rige por la égira solar. En la actualidad Irán ene siete mil años de historia y tres mil quinientos años de monarquia. Es uno de los estados más an guos del mundo. El dia 21 de Marzo, primer dia de la primavera, empieza el año nuevo iraní, que se llama Nowrooz. Es como el 1 de Enero en Eu‐ ropa. Desde dos semanas antes, la gente empieza a hacer una limpieza general en su casa: khooneh tekooni (literalmente signi‐ fica “sacudir la casa”). Empiezan a comprar ropa y zapatos nue‐ vos para u lizarlos cuando cambia el año. “Tenemos un símbolo de Nowrooz que se llama Haji Firooz”, comentan Reza y Asieh. Haji Firooz lleva un traje rojo con la cara pintada de negro. Baila y canta en la calle para alegrar a la gente y dar la no cia de que está llegando Nowrooz y le den aguinaldo. En la víspera del Año Nuevo, las familias se reúnen en la casa de los mayores y cenan juntos Sabzi polo Mahi, que es la cena pica de esta noche, hecha de Arroz, verdura y pescado. Cuando cambia el año los padres y abuelos dan aguinaldo (billetes nuevos) o regalos a los niños. Hay cuatro dias fes vos estatales y trece días para los colegiales y universitarios. El día trece del año nuevo se llama DIA DE LA NATURALEZA. Todo el pueblo intenta salir ese día, pasarlo en el campo, gozar de la naturaleza y respetarla. Cada familia, unos días antes de Nowrooz, ex ende un mantel sobre la mesa o en el suelo, adornado de una jarra con peces rojos, que son símbolo de la vida; una maceta pequeña con césped como símbolo de prosperidad, monedas nuevas, agua, frutas, dulces, vinagre, ajo y flores. Cada uno de ellos son símbolo de algo para el año nuevo.

Reza Aynehkar Asieh Abdoli

16


ENTREVISTA AMB EL BATLE DE CALVIÀ 

Una mañana del pasado mes de Abril, el alcalde de Calvià, señor Alfonso Rodriguez Badal, recibió a dos de nuestros redactores en su despacho del ayuntamiento y contestó a a sus preguntas durante una intensa media hora que ayudó a clarificar algunas de las inquietudes de los alumnos de este centro. Aarón y Marina fueron los encargados de llevarla a cabo. Así fue y así os lo contamos... El hecho de que la población de Calvià esté tan dispersa, afecta nega vamente a la 

la cohesión social del municipio? Si es así, en qué se refleja.  Por un lado lo enriquece, porque la diversidad es riqueza, y por otro lado es cierto que difi‐ culta algo, no sé si la cohesión social sino la del municipio. Es decir que todos,‐ vivamos donde vivamos‐ , nos sintamos de Calvià. Ahí hay que trabajar mucho, con eventos que agrupen a todos los ciudadanos de Calvià, y es lo que esta‐ mos haciendo. Supone  la  ocupación  estacional  un  grave  problema  económico en la población de Calvià en general ? La ocupación estacional lleva a una economia tam‐ bién estacional, y si es corta dificulta mucho más la vida de nuestros vecinos. Siempre digo que necesi‐ tamos una ac vidad económica como mínimo de nu‐ eve meses porque así garan zas una rotación del paro y, lo tanto, una posibilidad de vida digna.

El obje vo de iniciar el curso 2.019‐ 2.020 en la nueva escuela va a ir  justo, pero espero que a mediados  de del mismo  sea una realidad o  sino en el 2.020‐2021 

por

Qué índice de desempleo existe durante los meses de invierno?  En estos momentos el índice de desempleo durante los meses de marzo y abril se ha redu‐ cido entre un veinte y un vein cinco por ciento aproximadamente con respecto al de 2015. En invierno calculo que debe haber unos dos mil desempleados en Calvià, algunos

17


con prestación de desempleo. En temporada alta el índice de desempleo es muy bajo. De esa can dad, ¿se conocen datos de porcentaje de paro juvenil? No exactamente. Sí se sabe que la horquilla con más dificultad de inserción laboral son aquellos mayores de 45 años. También es cierto que el acceso al primer empleo, sobre todo el vinculado a estudios realizados , tampoco es sencilla . Por eso los cursos del IFOC van diri‐ gidos a programas de garan a juvenil para jóvenes con poca formación, otros para aquellos cualificados y, por úl mo, los des nados a parados de larga duración y mayores de 50 años. ¿Existen acuerdos entre el ayuntamiento y las empresas  de  la  zo‐ na para fomentar el empleo juvenil y evitar la es‐ tacionalidad?  Las empresas enen que valorar A través del IFOC se mejora la empleabilidad la experiencia y la capacidad a la de jóvenes y mayores incrementando la forma‐ hora de contratar ción. Sirve de vinculo de unión entre la oferta de los empleos de las empresas con la demanda de tra‐ bajo . Las empresas saben que acudiendo al IFOC pueden con‐ tratar de‐ mandantes de empleo de calidad, además ene capacidad de difusión y conocimiento de los datos , expedientes, currículum.. Por otra parte, el año pasado celebramos una gran feria del empleo en la sala Palmanova. Allí se ofrecieron más de 500 empleos , y se posibilitó a los ciudadanos información , inter‐ cambio de currículums y contactos con empresarios . Esto ayuda mucho. ¿Se  ha  planteado  llegar  a  un acuerdo con las empre‐ sas    para  que  se  exija  una  tulación  académica  míni‐ ma a sus empleados ?  Bueno, esto escapa a la competencia municipal. Las empresas vinculan una pología de trabajo con determinadas tulaciones. Hay también negociaciones sindicales para determinar las cargas de trabajo de los emple‐ ados. Cuando los empresarios afirman, con razón, que lo mejor para nuestro des no turís ‐ co sería tener trabajadores muy cualificados en su ámbito, nosotros insis mos en que las empresas enen que valorar la experiencia y la capacidad , y contratar según estos bare‐ mos . Desde el Cepa Calvià nos planteamos que si los empresarios exigiesen  el  tulo de ESO como  requisito mínimo, los alumnos no abandonarían sus estudios  para integrarse en el mercado  laboral. 

18


Este es un problema que ha exis do en Calvià desde hace muchos años. Cuando yo era di‐ rector del IES Calvià decidimos extender a tres años algunos ciclos forma vos de forma que liberábamos la temporada alta para que nadie acabara el curso sin tular. Este es un esfuerzo que debe hacer la Administración educa va en algunas tulaciones. Por otro lado, el esfuerzo que reclamáis al empresario,‐ creo que acertadamente‐, de contratar a perso‐ nas formadas está bien, puesto que en el fondo lo que se pide en el sector turís co es buen servicio. Sí que podemos hablarles de su responsabilidad social y corpora va que deben mostrar para valorar la formación de sus trabajadores. A qué cree que es debido el abandono escolar y cómo se puede solucionar?  Creo que debemos hacer polí cas de segunda oportunidad, dirigidas a personas que por diversos mo vos abandonan sus estudios. Y en este sen do tenemos que mejorar, no solo en Baleares sino también en España. A pesar de que en otras etapas educa vas tenemos una extraordinaria calidad, se produce un estrechamiento en los estudios de educación post‐obligatoria y en Ciclos Forma vos . Esto nos diferencia de Europa, donde este po de

estudios está muy valorado. Estamos en ese camino pero vamos un poco despacio. Hablemos de  la  nueva  escuela  de  adultos,  ¿en  qué  punto  del  proyecto  nos  encontramos,  para cuándo  la inauguración?   El Convenio con la Consellería de Educación y Universidad se firmó el pasado mes de abril. Es un proyecto de 3.7 millones de euros y está en la finalización de redacción del proyecto. Una vez redactado, se producirá el proceso de licitación, la contratación de la empresa que tenga que realizar las obras, que espero finalice en otoño. A par r de ahí es mo que la ejecución de la obra será de un año . El obje vo de que en el curso 2019‐2020 se pueda iniciar, va a ir justo, pero si no serà en el 2021. ¿De qué equipamientos dispondrá?  La dotación está pactada con los actuales responsables de la escuela. Habrá unas 10 aulas, 4 aulas‐taller, sala de actos, biblioteca, despachos para docentes, cocina, salas para alum‐

19


nos. ¿ Cómo promocionarán la nueva escuela ?  Venderemos comunica vamente hablando que al fin Calvià ene una escuela para ofrecer esas polí cas de segunda oportunidad de las que hablaba antes , con la calidad que mere‐ cen. A las aproximadamente 800 personas que pasan cada año por la escuela de adultos se han de añadir los usos que se den para ac vidades sociales y culturales externos a la escu‐ ela. Espero que todo ello además de la nueva ubicación, cerca del polidepor vo de Magaluf, permita que el centro se enraice en el entorno.    

Terrenos donde estará ubicada la nueva sede del Cepa Calviá

20


Taller  de Castellà per a estrangers     Ta ana Petrova (Rusia): Me gusta casi todo de mi vida. Ahora disfruto del clima de la isla que me permite hacer deporte al aire libre. También me gusta la mul culturalidad de Ma‐ llorca, ya que puedo asis r a fiestas internacionales: alemanas, inglesas y españolas.

Inez Yong (Camerún): No llevo mucho empo en España, así que quiero aprovechar para aprender una nueva lengua y cultura. Me gusta descubrir los rincones escondidos de la isla haciendo senderismo. Sakina  Kafi  (Argelia):  Me gusta hacer deporte a diario, si puedo, ya que es mi mayor afi‐ ción y me siento muy bien después de prac carlo. Brigi e  Anna  Roewekamp  (Alemania):  Me gusta mucho tener dos si os dis ntos donde vivir. Durante el verano, en Alemania, tengo mi vida con la familia; significa tener obligacio‐ nes, son buenas, aunque abundantes. En España, puedo hacer lo que quiera: disfrutar de mi libertad con alumnos, amigos, arte y deporte Elena  Moss  (Rusia):  Cada día me gusta caminar con mis perros por la montaña, salir con amigos y escuchar música de todo po. Mis pasa empos son aprender idiomas, tecnologías de mercado y el arte moderno, además de ir al gimnasio.

21


Luisa Pastore (Italia): Me siento muy afortunada por vivir en Mallorca, cerca del mar, y poder disfrutar de la playa cuando me apetece. Y también me gusta compar r mi empo libre con amigas de aquí. Disfruto en mi clase de castellano porque no solo me permite aprender un nuevo idioma, sino también conocer personas muy interesantes. Anneliese  Schwenk  (Alemania):  Me encanta mi vida en Mallorca. Me gusta viajar para conocer nuevos países, culturas, paisajes. En mi día a día, realizo varias ac vidades, como aquagym, gimnasia, yoga, aprender idiomas. Esto, además de cultura y deporte, me per‐ mite conocer personas de todas las edades y países. Ta ana Svinolobova (Ucrania): Me gusta vivir en Mallorca, ver felices a mis hijos y cui‐ dar y ayudar a las personas a las que quiero. Además, disfruto viajando, descubriendo nuevos lugares, personas, aficiones y lenguas. Soy una gran admiradora de la naturaleza y recuerdo con mucho amor el olor de mi patria. Este ar culo ha sido realizado por el magnífico equipo de alumnas de la clase de Caste‐ llano que dirige nuestro compañero Fran Expósito. Estos grupos están afianzándose y son muy adecuados para el po de enseñanza que se imparte en nuestro centro.

Año tras año somos tes gos del incremento de alumnado que eligen nuestra escuela para mejorar sus habilidades lingüís cas en español. Estos grupos muestran gran interés y fide‐ lización. Enhorabuena a todos ellos. Lo estais haciendo muy bien.

22


23


Per celebrar sant Jordi, aquest curs 2017‐2018, hem fet di‐ verses ac vitats com una xerrada amb una escriptora (Cèlia Riba), narració de la llegenda de sant Jordi (a càrrec de la professora del centre Coloma Socias), projecció d’un vídeo amb esdeveniments literaris relacionats amb la data de 23 d’abril, kahoot amb preguntes de cultura general i sobre aquest dia, intercanvi de llibres durant la setmana del 23 d’a‐ bril i les posteriors, etc. Totes aquestes ac vitats han tengut molta acollida per part de tota la comunitat educa va del centre, hi ha hagut molta par cipació a les ac vitats i molt de moviment en l’intercanvi de llibres. Esperem que sigui una bona base per aconseguir fomentar la lectura entre els nostres alumnes .

24


Xerrada amb na Cèlia Riba Vinyes, per Immaculada Ramis  Una de les ac vitats que hem fet enguany al centre per celebrar el dia de sant Jordi ha es‐ tat convidar na Cèlia Riba (escriptora i professora) perquè ens fes una xerrada per acostar‐ nos a la figura de Josep Maria Llompart. Aquesta ac vitat s’emmarca en la commemoració de l’any Llompart i na Cèlia Riba és una veu més que autoritzada per parlar de la figura de Llompart, ja que és neboda de l’escriptor. La xerrada va tenir lloc a l’aula 4 dia 19 d’abril dema i va ser seguida per alumnes dels di‐ ferents estudis del centre: ESPA, FP, tallers de català, etc. i va ser molt amena perquè re‐ passava la vida de l’escriptor des de pe t a par r de fotografies i anècdotes que varen mantenir l’atenció i l’interès del públic. Na Cèlia Riba també va anar fent lectura de diver‐ sos poemes representa us de l’escriptor.

25


El departament cien ficotecnològic del CEPA Calvià va organitzar un concurs de frases cien fi‐ ques amb mo u del dia del llibre 2018. El concurs anava adreçat a l'alumnat d'ESPA presencial que cursa matèries del departament i consis a a cercar frases cèlebres de cien fics que siguin inspiradores no només a l'àmbit cien‐ fic sinó com a reflexió general. Es varen presentar 10 frases. El professorat del centre va ser l'encarregat de votar la frase preferida. La frase guanyadora va ser la presentada per na Rosa Rico. Va obtenir 8 punts.

      Isaac Newton, Físic i matemà c del Segle XVII           

 

 

        

 

 

 

Isabel Gu érrez fa entrega del premi  

El premi és un llibre de curiositats cien fiques tulat: “Si venimos del mono, por qué somos tan cerdos?” La segona i tercera posició varen ser les frases presentades per Sergio Cubino i Alberto Cabre‐ ra amb 4 i 3 punts respec vament. Moltes gràcies a tots i totes per la vostra par cipació!

ALTRES FRASES CÈLEBRES “No es la especie más fuerte la que sobrevive, ni la más inteligente, es la que mejor se adapta al cambio”. Charles Darwin, cien fic segle XIX “El verdadero signo de la inteligencia no es el conocimiento, sino la imagina‐ ción”. Albert Einstein. Cien fic del segle XIX “Sé menos curioso con la gente y más curioso con las ideas”, Marie Curie.,

26

  


L’ESCOLA D’ADULTS DE CALVIÀ VOL MÉS VISIBILITAT    Des de l’inici de les ac vitats d’aquesta escola, l’any 1986, sempre hem ngut la necessitat de donar‐nos a conèixer a la població des natària de la nostra oferta forma va. Hem de pensar que som un centre educa u que imparteix ensenyaments no obligatoris, la qual cosa suposa que cap persona està obligada a venir a matricular‐se. Per tant, s’han de dissenyar estratègies de comunica‐ ció per arribar a la població que, potencialment, pot estar interessada a estudiar amb nosaltres. Quan và‐ rem començar, els mitjans eren molt limitats. Combi‐ nàrem les visites a empreses, associacions i altres col·lec us, a més de visites domiciliàries, amb l’edició d’un cartell; per tal de poder donar a conèixer allò que volíem comunicar a la ciutadania. Així va ser du‐ rant molt d’anys, fins que l’escola va disposar de més i millors mitjans per difondre la informació. Amb el temps vàrem incorporar diversos mitjans per donar informació: la nostra revista escolar, la revista Calvià, altres publicacions del municipi i la ràdio municipal. En aquest moment, a més dels ja mencionats mitjans, aprofitam el que ens ofereixen les noves tecnologies. Així, l’escola té la seva pàgina web, un compte de facebook...   Paral·lelament, durant aquests trenta anys d’història, hem aprofitat les diverses ac vitats extraescolars organitzades per l’escola (sor des, conferències, exposicions de treballs dels alumnes, festes, concurs de relats, etc.) per fer més vi‐ sible la nostra ac vitat cap a la societat que ens envolta. També, sempre que s’ha pogut, hem aprofitat convocatòri‐ es fetes per altres ins tucions, sobretot municipals, per fer‐ nos visibles, per donar a conèixer la nostra ac vitat. Així, hem pogut donar informació de la nostra oferta forma va als ciutadans en les diferents convocatòries del dia del Lli‐ bre, a la Fira Emprenedors organitzada per l’IFOC, a les Jor‐ nades d’Orientació Vocacional del CUC, a les fires organitza‐ des per la Direcció General d’FP... En aquest sen t, és tam‐ bé molt important la col·laboració de departaments munici‐ pals que es fan ressò de la nostra oferta a les seves platafor‐ mes informa ves, com és el cas de l’IFOC i l’espai mensual que tenim a la programació de Ràdio Calvià.

27


El tractament que feim de la informació que volem donar respon, per una banda, a crite‐ ris de racionalitat. Tenim un tríp c on, de manera esquemà ca, presentam tota l’oferta forma va del CEPA, incloent els períodes de matrícula. A més d’aquest, hi ha tríp cs amb informació de les diverses accions forma ves: cicles forma us de Sanitària, de Depen‐ dència, estudis d’ESPA, competències clau... L’oportunitat és l’altre criteri que tenim en compte. Aquests tríp cs surten al carrer acompanyants de cartells informa us, coincidint amb dates concretes: inici de curs, procés de matrícula del 2n quadrimestre, procés de matrícula dels cicles forma us, etc. Aquesta mateixa informació es va actualitzant a la pàgina web. Entenem que tots aquests recursos que u litzam són importants, malgrat que sempre hi ha d’haver marge per a millorar. Però hi ha un recurs que es ines mable, pel que fa a la seva dimensió, en dues qües ‐ ons claus: el seu poder de trans‐ metre experiències viscudes en primera persona i la capacitat d’arribar a molta de gent que pot

Jornades Ocupacionals a Calvià

Reunió dels directors dels CEPA amb el Conseller

estar interessada en la seva opinió respecte del treball que es fa en aquesta escola. Són els alumnes i exalumnes. Ells són els nostres millors ambaixadors i els que més i millor visibilitat poden donar‐nos cap a l’exterior. A més dels esforços que fa l’escola i de l’acció dels alumnes, pensam que hi ha un altre factor que pot ser decisiu per a que l’escola d’adults de Calvià i, en general, la formació d’adults, pugui tenir el nivell de visibilitat i de reconeixement que es mereixen: són les administracions públiques. Aquestes, a través de la seva potestat legisla va, decideixen sobre: què s’ha de fer, com s’ha de fer, on s’ha de fer i amb quins recursos s’han de dur a terme les diferents accions forma ves que es poden desenvolupar a un CEPA. D’aquestes qües ons pot dependre que un centre educa u, que ofereix formació postobligatòria, pugui tenir més o menys possibilitats de desenvolupar les seves capacitats organitza ves i forma ves. Una combinació eficient d’aquests tres factors (la feina interna, l’acció promocional dels alumnes i el comportament de les administracions) donarien més visibilitat als centres d’adults i, conseqüentment, més oportunitats a una població que té en aquest sector educa u la seva segona i, pot ser, darrera oportunitat d’aconseguir superar els reptes que ens imposa la societat actual. Alfonso Mar nez Gómez 28


CALVIÀ ARQUEOLÒGICA 

El passat 25 d’abril es va realitzar una sor da molt interessant per conèixer diferents restes arqueològiques del nostre municipi. Els par cipants varen ser els alumnes dels diferents Tallers d’Ac vitats Culturals (grups de Memòria) i els grups d’Ensenyaments Inicials, que es realitzen a diferents localitats del municipi: Calvià, Peguera, El Toro, Portals Nous, Son Caliu i Magaluf. La sor da va consis r en dues visites i una berenada al Centre de Majors de Son Ferrer. A més, vàrem comptar amb les explicacions de dues persones de Patrimoni de l’ajuntament de Calvià. La primera visita va ser al Túmul de  Son  Ferrer que és un dels jaciments arqueològics més significa us del municipi.

Es troba localitzat a Son Ferrer i es situa a una pe ta elevació rocosa de 25 metres d'alçada Aquesta construcció prehistòrica és única en tota l’illa, pel fet que és la primera estructura d’aquesta mena que ha estat totalment excavada, consolidada i conver da en museu. Cal destacar, però, que el jaciment abasta un llarg període de temps, amb estructures prèvi‐ es i posteriors al túmul que anirien des del Bronze An c (1800 abans de la nostra era) fins a ben entrat el segle III de la nostra era.

29


Quan parlam de túmul hem de pensar en una plataforma escalonada. En aquest cas, el tú‐ mul de Son Ferrer, fou construït en la fase inicial del Període Talaiò c, vers el 900 abans de la nostra era, i perdurà al llarg del temps acomplint unes funcions totalment diferents per les que fou aixecat. Possiblement el túmul fou u litzat per a celebrar encontres col·lec us, al voltant de ceri‐ mònies polí ques o religioses al llarg del període talaiò c. No se saben els mo us de l’abandonament d’aquest an c assentament, el qual forma part d’un ric conjunt de jaciments a Calvià. Juntament amb altres espais contribueixen a fer‐nos una idea de la densitat de població que visqué a la zona. La segona visita va ser la naveta Alemany, una de les navetes més ben conservades de l’illa. La naveta Alemany és una construcció aïllada que té forma de ferradura allargada remata‐ da amb un àbsida a la part posterior, amb els murs de doble paràmetre disposats de forma paral·lela i una zona d'accés delimitada per un pe t corredor

format per dos murs transversals. A la zona central es localitza una llar amb abundants res‐ tes òssies que demostren una important ac vitat culinària.L'estructura arquitectònica de la naveta es conserva en bon estat a excepció de la zona de l'àbsida on les parets han sofert un procés de degradació.

30


La ubicació de la naveta a un del costats de la muntanya va fer que els seus constructors haguessin de realitzar algunes actuacions encaminades a solucionar el problema del desni‐ vell. A l'interior de la cambra, a la part posterior, es va construir un empedregat format per pe tes pedres irregulars que té la funció d'aconseguir anivellar el sòl de la cambra. A l'exte‐ rior de la naveta es va construir un segon mur, al voltant de tota la zona del àbsida.

Ar cle facilitat per na Coloma Socías, professora Tallers d’Ac vitats Culturals (grups de Me‐ mòria) i coordinadora d’Ensenyaments Inicials.

31


Durant el curs 2017‐2018, els alumnes de 3r i 4t del CEPA Calvià han treballat, en forma de projecte, un aspecte concret dels con nguts curriculars de la matèria de Ciències Socials. Aquesta feina s'ha concretat en l'elaboració d'un dossier monogràfic, realitzat a par r de la inves gació sobre el tema, per a la qual han fet servir diferents recursos de la xarxa al seu abast, i una presentació amb diaposi ves que ha servit com a suport a l'exposició oral que han fet a classe per tal de compar r amb els seus companys els resultats de la seva recerca. En el darrer mes del primer quadrimestre, el tema treballat va ser "Art urbà" realitzat con‐ juntament en les matèries de Ciències Socials i Anglès. La primera part de la feina consis a en conèixer què és l'art urbà, les principals tècniques i es ls, els ar stes espanyols i interna‐ cionals més rellevants i, en defini va, fer una reflexió sobre el concepte d'art i la seva evolu‐ ció al llarg de la història. A par r d'aquesta informació, realitzaren una pe ta exposició oral acompanyada d'una presentació amb diaposi ves sobre aquells ar stes urbans que havien cridat la seva atenció o que més els havien agradat. A més de la feina realitzada a dins l'aula, es va dur a terme una sor da al centre històric de Palma per tal de conèixer in situ les principals obres d'ar stes urbans que podem trobar a la ciutat. Com a guia vàrem fer servir el mapa digital d’Art Urbà elaborat i publicat pels dife‐ rents serveis de Joventut de Palma (Equip Dinamo i Espais Joves), la Secció de Museus i Be‐ lles Arts del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, diferents en tats, grafiters i algunes altres persones a tol par cular. Amb el mapa en el seu navega‐ dor i càmera fotogràfica en mà, dedicaren un ma a la recerca d'aquestes obres. Com a resultat d'aquesta visita, els nostres alumnes feren un recull fotogràfic de les obres visitades i completaren una fitxa amb les dades més importants d'aquestes obres.

32


Posteriorment, amb la professora d'Anglès varen dur a terme una ac vitat consistent en la descripció d'una de les obres visitades. Amb aquesta ac vitat, hem treballat múl ples com‐ petències i aspectes: competència TIC (creació de documents i carpetes de amb Google Dri‐ ve, elaboració de presentacions amb diaposi ves),  competència  en  comunicació  lingüís ca (expressar‐se oralment en públic i per escrit en diferents formats, u litzant eines per a millo‐ rar la seva expressió escrita, com ara diccionaris, correctors o conjugadors de verbs online), aprendre  a  aprendre (u litzar i extreure informació a par r de diferents recursos i fonts, cercar i aplicar estratègies per a la resolució de tasques, aconseguir un coneixement de la matèria a par r de les tasques de recerca) i consciència i expressió cultural  (conèixer i valo‐ rar un pus d’expressió ar s ca concreta, reflexionar sobre la definició d’art i la seva evolu‐ ció al llarg del temps, així com la incidència que els canvis socials, culturals i tecnològics te‐ nen en la modificació de la percepció ar s ca i l’aparició de nous camps ar s cs).

33


Entre els dies 22 i 25 de maig ngué lloc al Palma Arena l’esdeveniment de formació pro‐ fessional “Fes‐te pro Palma 2018”, en el qual hi par ciparen els departaments de Depen‐ dència i el de Sanitat del CEPA Calvià, com a representants de les famílies professionals de Serveis Socioculturals i a la Comunitat i la de Sanitat, atès que s’imparteix al centre els CFGM d’Atenció a persones en situació de dependència i el de Cures auxiliars d’infermeria. Organitzat per la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat, l’es‐ deveniment tenia els següents objec us: “promocionar i visualitzar la qualitat de la forma‐ ció  professional  i  la  seva  transcendència  en  l'economia balear, fer difusió de les diferents  famílies  professionals,  principalment  als  alumnes de quart d'ESO i primer de batxiller,  i a més a més, obert a tota la comunitat edu‐ ca va  i  al  col·lec u  empresarial,    posar  en  valor els estudis de formació professional en  el sistema educa u i en el món laboral i do‐ nar  a  conèixer  la  diversitat  de  cicles  forma‐ us i de modalitats d'ensenyament que ofe‐ reix l'FP”. Des d’una perspec va dinàmica i gamificada, l’esdeveniment oferia l’oportunitat a l’alum‐ nat visitant de conver r‐se en el protagonis‐ ta de l’experiència mitjançant la par cipació ac va als diferents tallers i ac vitats que, a la vegada, estaven dinamitzats pels propis alumnes dels diferents estudis d’FP que es pro‐ mocionaven. Com hem esmentat anteriorment, els dos CFGM què s’imparteixen al CEPA Calvià hi varen par cipar. Durant 4 dies, l’alumnat col·laborador d’ambdós cicles, juntament amb el pro‐ fessorat acompanyant, varen mostrar de forma atrac va i innovadora diferents tasques professionals relacionades amb els seus estudis, a la vegada que resolien els dubtes que els visitants mostraven respecte a temes acadèmics, sor des professionals, etc. Des del CFGM d’Atenció a persones en situació de dependència, es van realitzar dos tallers: “Mou‐te per l’univers del i la TAPSD”  Escanejau el codi QR per veure un vídeo demostra u realitzat pel nostre alumnat, perquè us feu una idea de l’ac vitat que s’havia de realitzar.

        “Fes‐te Pro en el llenguatge de signes”  Escanejau el codi QR per a visualitzar el vídeo demostra u què s’u litzà per presentar aquesta ac vitat a l’alumnat par cipant.

34


D’altra banda, des del CFGM de Cures auxiliars d’infermeria, es van desenvolupar les se‐ güents ac vitats:  Rentat de mans higiènic i an sèp c. Ves menta necessària per entrar a l’habitació d’aïllament. Les visites als estands i la realització dels tallers i de les ac vitats varen resultar un èxit ro‐ tund, comptant amb l’afluència de prop més de mig miler de persones, entre pares i mares i alumnat visitant. Cal destacar que l’alumnat, fruit de l’enginy mostrat en el disseny dels ta‐ llers i ac vitats a realitzar, i l’excel·lent dinamització portada a terme pel nostre alumnat col·laborador, es mostrà molt animat i par cipa u. El caire lúdic dels tallers va fer possible que els alumnes en gaudissin, tenint l’oportunitat de viure en primera persona situacions relacionades amb els dos perfils professionals. Per finalitzar, volem agrair a l’alumnat i al professorat col·laborador dels nostres cicles d’FP, la seva implicació i, en especial als coordinadors de l’ac vitat, na Yolanda i en Miquel Àngel, per la seva excel·lent organització i capacitat d’engrescar‐nos a tots.

35


II JORNADA D’ORIENTACIO VOCACIONAL  El departament de Dependència, responsable del CFGM d’Atenció a Persones en Situació  de  Dependència, va par cipar el passat dia 9 de maig del 2018 en la II Jornada d’Orienta‐ ció Vocacional: Planifica la teva aventura, que es va dur a terme al Casal de Peguera. Aquesta ac vitat estava dirigida als 350 alumnes de 4t d’ESO del municipi de Calvià. La finalitat d’aquesta jornada era proporcionar a l’alumnat eines i recursos que els facili n la presa de decisions sobre el seu futur, en l’àmbit acadèmic, professional i personal. El CEPA Calvià va col·laborar mitjançant la seva presència a un punt d’informació de l’oferta forma va i serveis que oferim com a centre. A més, els alumnes de 1r curs d’Atenció a Per‐ sones en Situació de Dependència, acompanyats pels professors del departament, varen dur a terme dos tallers relacionats amb el curs per tal de donar a conèixer la professió i de donar visibilitat a aquests estudis. Els tallers que es varen realitzar són:

    “Les constants vitals: amb el CEPA Calvià, no et semblaran una CUCanya”.   “La conseCUCió de la comunicació universal: objec u principal del CEPA Calvià”.  Es‐ canejau el codi QR per veure un vídeo en el qual la cap d’estudis del Cepa Calvià realitza aquesta ac vitat.

Cal destacar la bona acollida per part de l’alumnat que va par cipar ac vament als dos ta‐ llers, així com la implicació per part dels alumnes de 1r de TAPSD que dinamitzaven aques‐ tes ac vitats. L’experiència va resultar profitosa i gra ficant per a tots!

36


37


OFERTA FORMATIVA DE L’ESCOLA D’ADULTS DE CALVIÀ

CURS 2018/19     ENSENYAMENTS INICIALS ( ALFABETITZACIÓ I CONSOLIDACIÓ )  ENSENYAMENT SECUNDARI PER A PERSONES ADULTES (TÍTOL DE GRADUAT EN SECUN‐

DÀRIA) EN MODALITAT PRESENCIAL I SEMIPRESENCIAL.  ACCÉS A LA UNIVERSITAT PER A MAJORS DE 25 ANYS.  ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I GRAU SUPERIOR.  CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE CURES AUXILIARS D’INFERMERIA (temporització

ordinària i temporització especial).  CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE TÈCNIC EN ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ

DE DEPENDÈNCIA. (1r i 2n CURS).  AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAUS DE NIVELL 2.  PREPARACIÓ DE LES PROVES LLIURES DE CATALÀ (NIVELLS A2, B1, B2, C1).  TALLERS D’AMPLIACIÓ CULTURAL (cursos de memòria per a majors)  TALLERS D’ANGLÈS  CASTELLÀ PER A ESTRANGERS  TALLER D’INFORMÀTICA

No ho dub s.  Vine a l’escola  Per posar‐te en contacte amb nosaltres:                   

PER A MÉS INFORMACIÓ: A L’ESCOLA D’ADULTS DE CALVIÀ

         

38


CURS ESCOLAR 2018/2019 ‐ PROCÉS DE MATRÍCULA

TORN DE MATRÍCULA PER A L’ALUMNAT QUE EL CURS 2017/18 ERA ALUMNE D’UN CE‐ PA CURSOS OFERTATS DATES TOTA L’OFERTA FORMATIVA   1r quadrimestre: (excepte els Cicles Forma us de G.  Mitjà)

Matrícula 2n quadrimestre (ESPA):

TORN DE MATRÍCULA PER A PERSONES CURSOS OFERTATS TOTA L’OFERTA FORMATIVA

Matrícula

(excepte els Cicles Forma us de G.  Mitjà)

DATES 1r quadrimestre: 2n quadrimestre (ESPA):

PROCÉS DE MATRÍCULA PER ALS CICLES FORMATIUS CURSOS OFERTATS DATES . CFGM CURES AUXILIARS D’INFER‐ Sol·licitud de  De l’1 al  29 de juny 2018 MERIA plaça Matrícula 18, 19 i 20 de juliol de 2018 . CFGM ATENCIÓ PERSONES SITUA‐ Al setembre es poden fer sol·licituds pels C. F. fora de termini HORARIS DE MATRÍCULA MES DE JUNY de dilluns a divendres: MES DE JULIOL   MES DE SETEMBRE

de dilluns a divendres, de 9:30 a 13:00 h. de dilluns a divendres, de 9:30 a 13:00 h. dimarts i dijous, de 16:30 a 19:30 h.

39


MOLT BONES VACANCES A TOTHOM VOS ESPERAM AL SETEMBRE !!!

Departament d’Inicials

Directora i Cap d’estudis

40

Profile for cepa_calvia

Revista Xiprell 4  

Revista Xiprell 4  

Advertisement