Page 1

Actuacions d'èxit al centre escolar per a l'aprenentatge de tot l'alumnat

Begoña de la Iglesia Mayol

Grup de Recerca Educació Inclusiva i Diversitat

bego.delaiglesia@uib.es


OBJECTIU

CREAR UN  ESPAI  DE   REFLEXIÓ  SOBRE  EL  QUE   ENS  APORTEN  ELS   ESTUDIS  VERS  L’ÈXIT  DE   L’APRENENTATGE  DE  TOT   L’ALUMNAT:  AL  CENTRE  I   A  L’AULA        

2


RESPECTE A  L’EVIDÈNCIA  EMPÍRICA   •  SLAVIN,  R.  (2016):    “A  l’educació  li  passa  com  a  l’art  o  a  la  moda,  que   tothom  és  capaç  d’opinar  sense  cap  respecte  vers   l’evidència”  i  posa  com  exemple  altres    disciplines,     com    la  medicina,  l’enginyeria    o  l’agricultura,  “on    la   consideració  cap    a  l’evidència  està    implantada  des     de    fa  dècades”.     • 

SLAVIN, R.  (2016):  Què  funciona  en  educació?  Conferències  Fundació  Bofill   3


Expectatives que no podré cumplir. •  Només tenc ingredients. Vosaltres teniu les receptes.

4  


Partir del que feim i del que pensam.

Aportacions comunitat cientĂ­fica internacional Revisar el plantejament individual que tenim

Facilitar i analitzar exemples de bones prĂ ctiques Full de ruta Reflexionar sobre com dinamitzar propostes de millora 5


Començam? Ens  hi  cram?    

PENSES EN  EL  TEU  CENTRE  I/O  EN  LA  TEVA   AULA…  I  AGAFES  l’ACCIÓ,  PROGRAMA,   DECISIÓ,  MATERIAL,  ´DINÀMICA,   METODOLOGIA,  O  ACTIVITAT  ESTRELLA  

6


1. Analitzam…QUÈ  SÓN  

7


INDICADORS/EVIDÈNCIES DE BONES PRÀCTIQUES (paradigma inclusiu) Presència Par4cipació   Progrés   Adaptat de Booth i Ainscow( 2002)

Autonomia

8


Aprenentatge Autoregulat VARIABLES COGNITIVES

VARIABLES MOTIVACIONALS

Coneixements previs Expectatives de “logro” de futur

Ansietat

Estils Cognitius, intel.lectuals i d’aprenentatge

Percepció de certes caractarístiques de l’entorn instruccional

Estabilitat emocional

Estratègies d’aprenentatge

Interessos, fites i actituds

Mecanismes de “defensa” davant situacions d’Aprenentatge

 

VARIABLES EMOCIONALS

Capacitat percebuda pels aprenentatges acadèmics

ADAPTACIÓ DL MANUAL DE Santiuste, V. y Beltrán, J. (1998). Dificultades de Aprendizaje. Madrid: Síntesis

9


“El veritable  viatge  al   descobriment  no  consisteix  en   cercar  nous  paisatges,  sinó   mirar  amb  ulls  nous”         Marcel  Proust   10


Jiménez, J. E. (2012). Retos y prospectiva de la atención al alumnado con dificultades específicas de aprendizaje: hacia un modelo basado en la respuesta a la intervención. Navarro, J; Fernández, Mª.Tª; Soto, F.J. y Tortosa F. (Coords.) (2012) Respuestas flexibles en contextos educativos diversos. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat de http://diversidad.murciaeduca.es/publica.php

Grañeras, M.,  Gil,  N.,  &  Díaz-­‐Caneja,  P.  (2011).  Actuaciones  de  éxito  en   las  escuelas  europeas  (Vol.  9).  Ministerio  de  Educación.   11


QUINES ACTUACIONS  DE  CENTRE   CORRELACIONEN  POSITIVAMENT  AMB   BONS  RESULTATS  D’APRENENTATGE?  

1. RESPONSE TO  INTERVENTION  (RtI)   2. COMUNITATS  D’APRENENTATGE   3. MOVIMENT  ESCOLES  EFICACES   12


MODEL RtI   Model  basat  en  l’espera  del  fracàs   “Wait  to  fail”         Model  RtI     Model  de  Resposta  a  la  Intervenció  

13


QUÈ ÉS  EL  MODEL  RTI  

•  No és  un  programa  especial  ni  un   llibre.   •  L'any  2004,  el  Congrés  va  aprovar  la   Llei  d'Educació  per  a  Persones  amb   Discapacitats  (IDEA).     •  IDEA  permet  a  les  escoles  escollir  RtI   com  una  altra  opció.  (Ex:  Texas)   •  La  fita  és  ajudar  a  tots  els  estudiants  a   tenir  ÈXIT.   14


Model RtI  (Response  to  Intervencon)   1.  ÈXIT  per  a  TOTHOM   2.  MÀXIMA  QUALITAT  en  la  intervenció  educacva   3.  Sistema  basat  en  els  suports,  en  adaptar  el   màxim  la  interveció  a  la  resposta  que  dóna   l’alumne/a  (concnuament  s’avalua  i  s’adapta  la   intevenció)   •  Inclou  les  ajudes  i  els  suports  com  a  elements   naturals  en  el  procés  d’aprenentatge.  No   s’espera  a  què  l’alumne/a  tengui  dificultats   •  INTERVENCIÓ  PREVENTIVA   15


RtI_ Response  to  Intervencon   Nivell  1:  Suport  Universal–  Ensenyament   d'alta  qualitat  i  suport  per  a  tot  l’alumnat   (Repte)     Nivell  2:  Suport  estratègic  i  suplemental  –  Intervencions   addicionals  per  a  estudiants  que  necessiten  més  ajuda   en  destreses  específiques.  Grups  reduïts.   Nivell  3:  Suport  Intensiu  i  individualitzat  Intervencions   dissenyades  específicament  per  cobrir  les  necessitats   úniques  d'estudiants  individuals.     16


Un exemple  d'implementació  del  model  RTI  a   Canàries_  PREDEA   •  Set  centres  escolars  públics  d’Educació  Infancl  i   Primària.  Curs  2008-­‐2009  en  horari  de  maz.   •  Programa  LETRA  (lectura):  centrat  en  hab.  bàsiques  ja   anomenades   •  Aquesta  acció,  que  afecta  a  300  escolars  d’Infancl  de  5   anys  i  de  1º  i  2º  de  Primària,  (5  a  8  anys)  així  com  a  40   docents  i  orientadors,  es  contempla  en  el  pla  d’actuació   insctucional  de  la  Conselleria  d’Educació.     •  Resultats  molt  sacsfactoris  ja  que  un  alt  percentatge   d’alumnat  “en  risc”  deixa  de  ser  considerat  com  a  tal   •  Creació  programa  PRIMATE  per  a  la  formació  del   professorat  en  RtI   17


ROMP LA  SEQÜÈNCIA  TEMPORAL   1.  DEFINICIÓ   2.  AVALUACIÓ   3.  INTERVENCIÓ     INTERVENCIÓ AVALUACIÓ DEFINICIÓ

18


Aportacions •  PASSAR  DE  CENTRAR-­‐NOS  EN  LES  DIFICULTATS   A    TREBALLAR  LES  CAPACITATS  (PASSAR  DEL   DÈFICIT  ALS  FACILITADORS)   •  INCLORE  VARIABLES  MOTIVACIONALS  I   EMOCIONALS  (APRENENTATGE   AUTORREGULAT)     NO  ESPERAR  A  QUE  L’ALUMNE/A  FRACASSI   19


Implicacions en  el  Model  de   suport:  REPLANTEJAMENT   “Decisions  i  actuacions  BONES  per  a   TOTHOM,  imprescindibles  per  a   alguns”  (J.R.  Orcasitas)  

Tothom pot rebre i donar suport, en funció de les seves capacitats 20


Implicacions en  el  Model  de   suport:  REPLANTEJAMENT   1.  DOS  O  MÉS  MESTRES  DINS  L’AULA.       2.  MÚLTIPLES  METODOLOGIES  i   DIVERSES  SITUACIONS   D’APRENENTATGE  SIMULTÀNIES  

21


22


Treball per projectes

Racons

Tutories entre iguals

Gamificació Tutoria entre iguals

Tallers

Contracte Grups interactius

Ambients

Grups cooperatius

Apps: Kahoot; Thatquiz…

Estratègies metodològiques

Webquest


Què pot aportar el model RtI al meu centre? 24


A NIVELL  LEGISLATIU  Comunitat  Autònoma:  BOIB  

(Arccle 13.2  del  decret  67/2008,  de  6  de  juny),  per  alumnat  amb  NESE,  s’entén:      

NOUVINGUTS/ INCORPORACIÓ TARDANA  

NEE

ALTES CAPACITATS  

DEA, TDHA,   Trastorns   llenguatge  

NESE

DESFASSAMEMT CURRICULAR  2   ANYS  (socials,   econòmics,   geogàfics,  salut…)  

25


ALGUNES CONSEQÜÈNCIES   A)  “Ser  NESE  implica  rebre  suports”  (pervers)  

      B)  Sistema  centrat  en  el  dèficit,  no  en   l’opcmització  de  les  capacitats  de  TOTHOM   26


• DEFINIR SENSE  INTERVENIR   ÉS  CLASSIFICAR  (Ecquetar).   L’ecquetatge  correlaciona   negacvament  amb   l’aprenentatge   • CAL  ACCENTUAR   CAPACITATS  EN  ELS   INFORMES  DIAGNÒSTICS  

27


Quan volem transformar el context…

Comunitats d’aprenentatge   https://www.youtube.com/watch?v=Ygp4z2g7Zgc&NR=1&feature=endscreen

28


QUÈ SÓN?   Les  Comunitats  d’Aprenentatge  es  defineixen  com  un  projecte   de  transformació  social  i  cultural  d’un  centre  educa6u  i  del   seu  entorn  per  aconseguir  una  societat  de  la  informació  per  a   totes  les  persones,  basada  en  l’aprenentatge  dialògic,   mitjançant  una  educació  par6cipa6va  de  la  comunitat,  que  es   concreta  en  tots  els  seus  espais,  inclosa  l’aula  (Valls  2000:  8).    


MARC EUROPEU   PROGRAMA  MARCO    INCLUD-­‐ED   (Strategies  for  inclusion  and  social  cohesion  in  Europe  from   Educacon)

Successful  Educaconal  Accons   (SEAs)    

http://utopiadream.info/ca/?page_id=41 http://www.youtube.com/watch?v=o6q9urw8la0&feature=youtu.be&a


OBJECTIUS GENERALS  DE  LES  CA   •  La  superació  de  desigualtats  socials-­‐culturals-­‐ econòmiques…   •   Potenciar  la  parccipació  de  persones  de  diferents     cultures  a  través  d’un  diàleg  igualitari:   MULTICULTURALITAT   •  Crear  un    clima  d’altes  expecta4ves.  Hem  de  fer   plantejaments  de  màxims  en  lloc  de  mínims  i  posar  tots   els  mitjans  per  aconsegir-­‐ho.   •  Superar  conflictes   •  L’escola  és  un  agent  dinamitzador  i  transformador  de   l’entorn  per  enriquir-­‐ho.  


COM ES  CREEN?   •  Com  a    alternacva  al  fracàs  escolar  i  la   confliccvitat  a  les  aules,  de  manera  que   l’escola,  contribueixi  a  la  igualtat  de  tots  els   ciutadans  i  ciutadanes,  ja  que  en  ocasions  es   converteix  en  un  agent  reproductor  de   l’ordre  social.     •  A  parcr  dels  bons  resultats  obcnguts  


FASES •  1.  Sensibilització:   •  2.  Presa  de  decisions   •  3.  El  Somni   •  4.  Selecció  de  prioritats     •  5.  Planificació:  creació  de  comissions   http://www.comunidadesdeaprendizaje.net/


ACTUACIONS EN  LA  C.A.     •  •  •  •  •  •  • 

Aprenentatge Dialògic   Grups  Interaccus     Voluntariat     Ampliar  el  temps  d'aprenentatge   Formació  i  parccipació  de  familiar   Model  Dialògic  de  Prevenció  de  Conflictes     Lectura  Dialògica    


Què pot aportar el model de CA al meu centre? 35


Moviment d’escoles  eficaces   •  1.  El  lideratge  ferm   •  2.  Fer  èmfasi  en  les  responsabilitats  i  els  drets  dels  estudiants   •  3.  Visió  Comparcda:  Objeccus  consensuats  entre  tota  la  comunitat   educacva   •  4.  Avaluació  centrada  en  el  progrés/aprenentatge  de  tothom   •  5.  Un  enfocament  comú  en  l'ensenyament  i  l'aprenentatge:  línia   metodològica  coherent  entre  etapes.   •  6.  Parccipació  dels  Pares   •  7.  Altes  expectacves  dels  alumnes   •  8.  Desenvolupament  de  l'alta  qualitat  professional:  formació  en   centres   •  9.  Generació  d'Ensenyament  Efeccva:  transferència  de  Bones   Pràccques   C. Chapman et al (2012). School Effectiveness and Improvement: Challenging the Orthodoxy. London: Routledge. D. Reynolds & P. Clarke (2015). Educational Effectiveness Research:What If? (ICSEI Occasional Paper No. 5)  High Reliability Schools website

36


Compartim? 37


ACTUACIONS D’ÈXIT  ESCOLES  EUROPEES   •  Grañeras,  M.,  Gil,  N.,  &  Díaz-­‐Caneja,  P.   (2011).  Actuaciones  de  éxito  en  las   escuelas  europeas  (Vol.  9).  Ministerio  de   Educación.   •  Estudi  dels  sistemes  educacus  de  26  estats  membres  de  la   Unió  Europea       •  OBJECTIU:  DONAR  A  CONÈIXER  ELS  ELEMENTS  CLAU  PER  A   L’EXIT  DE  TOT  L’ALUMNAT   38


I A  L’AULA?  

39


ÈXITS •  1.  AGRUPAMENT  ESCOLAR:  GRUPS   HETEROGENIS   •  2.  PARTICIPACIÓ  DE  LA  FAMÍLIA  I  DE   LA  COMUNITAT   •  3.  EL  DOCENT  COMPETENT/  EFICAÇ  

40


Èxit 1:GRUPS  HETEROGENIS   La segregació de l'alumnat en diferents itineraris educatius afecta profundament al seu èxit acadèmic i a les seves possibilitats de desocupació en el futur. Quan més aviat comença aquesta separació, majors són les diferències apreciables entre els alumnes i les alumnes situades en els diferents itineraris. 41


Èxit 1:GRUPS  HETEROGENIS   Els agrupaments homogenis no milloren, sinó que fins i tot empitjoren el rendiment general de l'alumnat amb menor nivell d'aprenentatge. Els grups més vulnerables són els més perjudicats per l'agrupament homogeni, tant pel que fa a les seves oportunitats d'aprenentatge com a les relacions entre grups. 42


Èxit 1:GRUPS  HETEROGENIS   Gerard  Ferrer,  pedagog,  sociòleg  i  recercador  en  l’àmbit  de  les  desigualtats   educacves   de   la   Fundació   G.   Agnelli   (Itàlia),   ha   estudiat   quines   estratègies   d’agrupament  milloren  els  resultats  de  l’alumnat.    

Ferrer, G   :   “els   agrupaments   de   nivell   entre   les   classes  

no serveixen  per  millorar  el  rendiment  acadèmic,  ni  en   l’educació   primària   ni   en   la   secundària   i,   fins   i   tot,   poden  tenir  efectes  negacus  en  els  alumnes  de  menys   nivell”.   “els   grups   cooperacus   són   els   que   han   demostrat   tenir   un   impacte   més   posicu   en   el   rendiment  de  l’alumnat  en  les  competències  bàsiques   de   matemàcques,   lectura   i   ciències”.   Aquest   impacte   pot   xifrar-­‐se   “en   un   guany   de   cinc   mesos   d’avantatge   acadèmic  dins  d’un  curs”.     43


Èxit 1:GRUPS  HETEROGENIS     Valls   i   Siles   (2012):   “les   pràccques   de   streaming,  que  separen  l’alumnat  per  grups  de   nivell,   realitzen   adaptacions   curriculars   que   disminueixen   el   nivell   dels   concnguts   i/o   separen   l’alumnat   en   grups   de   reforç   fora   de   l’aula  en  l’horari  leccu,  són  les  majoritàries  en   els   centres   educacus   de   l’Estat   espanyol,   malgrat   que   la   bibliografia   cienzfica   assenyala   l’impacte   negacu   que   tenen   sobre   l’alumnat   amb  més  dificultats.     44


Èxit 1:GRUPS  HETEROGENIS  INCLUSIUS   1.  Grups Heterogenis amb una reorganització dels recursos humans 2.  Desdoblaments en Grups Heterogenis 3.  Ampliació del temps d’aprenentatge 4.  Adaptacions curriculas inclusives: adaptacions metodològiques

5.  Optativitat inclusiva: en base a interessos i preferències 45


COM AGRUPAM L’ALUMNAT AL NOSTRE CENTRE? I A LA NOSTRA AULA? PER QUÈ?


Èxit 2:  Parccipació  de  les  famílies  

47


Èxit 2:  Parccipació  de  les  famílies   La implicació de les famílies i de la comunitat en els centres escolars incrementa el rendiment escolar, ja que contribueix a millorar la coordinació entre la llar i l'escola, especialment en el cas de l'alumnat pertanyent a minories, i també el rendiment acadèmic d'alumnes i alumnes amb discapacitats. 48  


Èxit 2:  Parccipació  de  les   famílies_MODELS   Hem identificat cinc models de participació de les famílies i de la comunitat: la participació informativa, consultiva, decisòria, avaluativa i educativa. Els tres últims són els que tenen més probabilitats d'influir positivament en l'aprenentatge 49  


MODELS DE  PARTICIPACIÓ   FAMILIAR   Informacva:  les  famílies  reben  informació  sobre  les    

accvitats, funcionament  del  centre  i  decisions  preses.  

Consulcva: les  famílies  tenen  un  poder  de  decisió   molt  limitat.  Són  consultades  i  parccipen  a  través   dels  ògans  de  govern  del  centre.  

50


MODELS DE  PARTICIPACIÓ   FAMILIAR  D’ÈXIT   Decisòria:  les  famílies  i  comunitat  parccipen  de  la  presa  de  

decisions en  els  òrgans  decisius  (Consell  escolar,  AMIPAs,  etc).   Supervisen  les  accions  de  centre  en  relació  als  resultats  obcnguts   vetllant  perquè  es  mentenguin  altes  expectacves  i  bon  resultats   de  tot  l’alumnat.   Avalua4va:    Les  famílies  i  comunitat  formen  part  del  procés   d’aprenentatge  de  l’alumnat  ajudant  a  avaluar  el  progrés  educacu.   També  parccipen  en  els  processos  avaluacus  del  centre.  (Ex:  Xipre   i  Estònia)   Educa4va  :  Les  famílies  i  comunitat  formen  part  del  procés   d’aprenentatge  de  l’alumnat    en  l’horari  escolar  i  extraescolar.    I  ,   per  altra  banda,  parccipen  en  els  programes  formacus  per  a   respondre  a  les  seves  pròpies  necessitats.   51  


QUIN TIPUS DE PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES TENIM EN EL NOSTRE CENTRE? 52


EL/LA DOCENT  COMPETENT/ EFICAÇ   1.  Mantén  la  claredat  i  estructura  del   concngut   2.    Opcmitza  l’ús  del  temps:  cme  on  task   3.  Empra  una  varietat  d'enfocaments,   metodologies,  materials...   4.  Gescona  i  controla  l'aula  en  tot  moment  

53


EL/LA DOCENT  COMPETENT/ EFICAÇ   5.  Temps  alt  centrat  en  tasca     6.  Obté  d’una  moderada  a  alta  taxa  d'èxit   7.  Qüescona  i  es  qüescona   8.  Crea  un  clima  posicu:  cohesió  grup   9.  Manté  altes  expectacves     10.  Dóna    orientació  acadèmica  

54


D’AQUESTS, QUINS SÓN ELS NOSTRES PUNTS FORTS?

55


EXEMPLE GRUPS HETEROGENIS I DE PARTICIPACIÓ FAMILIAR EDUCATIVA: Els grups interactius

56


Grups Interactius: Què és? 1. Una forma d'organització de l'aula

     

57


Grups Interactius: Què és? 2. Grups reduïts d'alumnat agrupats de forma heterogènia tant per nivells d'aprenentatge, cultura, gènere, etc.

 

58


Grups Interactius: Què és? 3. Grups on s'estableixen relacions entre els i les alumnes que formen part del grup per mitjà del diàleg igualitari.

59


Grups Interactius: Què és? 4. Cada grup compta amb la presència d'un adult referent que pot ser el mestre o mestra, familiars, o altres voluntaris. L'aprenentatge dels alumnes i alumnes depèn cada vegada més del conjunt de les seves interaccions i no només de les quals es produeixen a l'aula tradicional.

60


Grups Interactius: Què és? 5. La participació de les i els voluntaris a l'aula facilita l'aprenentatge i augmenta la motivació dels nens i nenes per l'aprenentatge, creant un bon clima de treball.

61


Grups Interactius: Què és? 6.Tots els alumnes del grup treballen sobre la mateixa tasca.

62


Grups Interactius: Què és? 7. Tant el professorat com els i les voluntàries mantenen unes altes expectatives cap als alumnes i alumnes.

63


Grups Interactius: Què és? 8. Tots els alumnes aprenen, fins i tot aquells que tenen facilitat, perquè ajudar l’un a l’altre implica un exercici de metacognició que contribueix a consolidar els coneixements, fins al punt de ser capaç d'explicar-los a altres persones.

64


Grups Interactius: Què NO és? 1.  Una metodologia. 2. Grups cooperatius. 3. Agrupacions flexibles.

65


Grups Interactius: Què NO és? 4. Dividir la classe per grups amb un sol adult com a referent, el professor/a. 5. Si prèviament s'han tret de l'aula a aquells alumnes i alumnes amb baix nivell d'aprenentatge.

66


Grups Interactius: Què NO és? 6. Si sense treure a ningú de l'aula els grups es formen de forma homogènia d'acord al nivell d'aprenentatge.

7. Si es fan agrupacions heterogènies en una aula on estan els alumnes i alumnes de major nivell d'aprenentatge.

67


Grups Interactius: Què NO és? 8. Si dins dels grups interactius heterogenis es donen tasques diferents als nens i nenes per nivell d'aprenentatge.

9. Si no hi ha interacció entre els alumnes i alumnes mentre es resol la tasca plantejada.

68


Grups Interactius. Organitzar l’aula en petits grups heterogenis.

69 Â


Grups Interactius. Cada grup supervisat per una persona adulta

70 Â


Grups Interactius. Resolució de tasques de forma col·laborativa

APRENENTATGE DIALOGIC

71


PAPER DEL MESTRE/A §  §  §  §  § 

§  §  §  § 

DECIDIR QUINS OBJECTIUS TREBALLAR DISSENYAR LES ACTIVITATS INFORMAR ALS VOLUNTARIS DE L’ACTIVITAT A REALITZAR COORDINAR ELS GRUPS AVALUAR SESSIÓ

PAPER DE L’ALUMNE/A COOPERAR UNS AMB ALTRES FER LES ACTIVITATS ACCEPTAR OPINIONS APORTAR IDEES

§  §  § 

PAPER DEL VOLUNTARI/A IMPLICAR-SE EN ELS APRENENTATGES AFAVORIR APRENENTATGE DIALÒGIC SEGUIR INDICACIONS I DEMANAR AJUDA, SI CAL

CURRÍCULUM • AJUSTAR-SE AL CURRICULUM • TÈCNIQUES INSTRUMENTALS • CULTURA GENERAL

72


Idees claus

73 Â


RECOMANACIONS   professorat,  directors  i  directores   1.  Les  escoles  haurien  d'evitar  canalitzar  

l'alumnat cap  a  icneraris  educacus  segregats,   especialment  a  els  qui  procedeixen  de  grups   desfavorits  (immigrants,  minories  ètniques,   fills  i  filles  de  famílies  amb  un  baix  nivell   socioeconòmic,  etc.).       74  


2. Per  elevar  el  rendiment  acadèmic  de  

l'alumnat, el  professorat  hauria  de  subsctuir   els  agrupaments  homogenis  (segons  nivell   d'aprenentatge)  i  els  mixts  (classes   heterogènies  en  les  quals  alguns  alumnes  i   alumnes  no  reben  atenció)  per  actuacions   inclusives  (grups  heterogenis  amb  una   reorganització  dels  recursos  humans,   ampliació  del  temps  d'aprenentatge,  etc.).     75  


3. Pel  que  fa  a  l'organització  de  l'aula,  els   estudis  destaquen  els  grups  heterogenis  amb   una  reorganització  de  recursos  humans  i/o   amb  presència  de  voluntaris  i  els   desdoblaments  en  grups  heterogenis.  

76


4. La  recerca  apunta  als  Grups  Interaccus  com   una  forma  d'agrupament  heterogeni  d'èxit.   Acceleració  de  l’aprenentatge.  

77


5. Els  mateixos  recursos  uclitzats  en  els   agrupaments  homogenis  poden  reorganitzar-­‐ se  i  emprar-­‐se  en  models  d'agrupament   inclusius.        Ex:  De  les  aules  UEC  a  les  aules  de  recursos  

78


6. A  les  classes  heterogènies,  el  professorat  hauria  de  

fomentar de  manera  conscient  la  interacció  entre   alumnes  i  alumnes  amb  diferents  nivells   d'aprenentatge,  així  com  amb  les  diferents  persones   adultes  que  escguin  presents  en  les  accvitats   d'aprenentatge.   7.  És  necessari  que  els  centres  escolars,  especialment   els  que  compten  amb  un  percentatge  elevat   d'alumnat  desfavorit,  augmen4n  el  temps   d'aprenentatge,  tant  en  horari  escolar  com  a   extraescolar,  amb  la  finalitat  d'incrementar  les   oportunitats  d'aprenentatge  i  d'elevar  el  rendiment   de  tots  els  seus  alumnes  i  alumnes.  (vacances  i   voluntariat)   79  


8. Les  escoles  han  de  crear  les  condicions  necessàries  i   desenvolupar  diferents  vies  de  par4cipació  per  a   les  famílies  i  altres  membres  de  la  comunitat,   prestant  una  atenció  especial  a  la  parccipació  de   familiars  i  membres  de  la  comunitat  de  col·∙leccus   vulnerables  (immigrants,  minories  culturals  i   alumnes  i  alumnes  amb  discapacitat).     9.  Els  centres  haurien  de  desenvolupar  mecanismes   per  a  la  parccipació  de  les  famílies  i  de  la  comunitat   en  processos  de  presa  de  decisions,  d'avaluació  i   en  ac4vitats  educa4ves.     .   80  


10. Els  centres  escolars  haurien  d'involucrar  a  les   dones  de  les  famílies  i  de  la  comunitat  en   diferents  accvitats  escolars,  per  ajudar  a  les   escoles  a  superar  les  desigualtats  de  gènere.     11.  Els  centres  escolars  haurien  d'oferir  ac4vitats   de  formació  familiars,  amb  la  finalitat  d'elevar   el  nivell  de  rendiment  de  tot  l'alumnat.  Les   famílies  haurien  de  parccipar  en  les  decisions   relacves  a  aquest  cpus  d'accvitats.  Quan  això   succeeix,  els  programes  d'educació  familiar   tenen  una  major  incidència  sobre  el  rendiment   escolar  dels  alumnes  i  alumnes.   81  


COMPTAU AMB NOSALTRES

Bego帽a de la Iglesia Mayol

Grup de Recerca Educaci贸 Inclusiva i Diversitat

bego.delaiglesia@uib.es


I SI  COMENÇASSIM  DEMÀ?   PER  ON  COMENÇARÍEM?  

83


Passar de centrar-nos en les dificultats a treballar les capacitats.

(PASSAR DEL  DÈFICIT  ALS  FACILITADORS)    

https://www.youtube.com/watch?v=IAlA-NbEwig

84


SEGUEIX ESSENT UN REPTE, però ja hi hem trobat aigua

Gràcies a vosaltres

85


Referències i  documentació  emprada     •  Arcgas-­‐Pallarés,  J.  (2009).  Dislexia:  enfermedad,  trastorno  o  algo  discnto.  Revista   de  neurología,  48(2),  63-­‐69.   •  DSM-­‐V  (hˆp://www.dsm5.org/Pages/Default.aspx)  (ver  cómo  pueden  afectar   estos  cambios  en  el  ámbito  de  las  DA  en  discntos  países  en  Al-­‐Yagon,  M.,   Cornoldi,  C.,  Cabendish,  W.,  Fawceˆ,  A.J.,  Grünke,  M.,  Jiménez,  J.E.,  2012).  

•  Grañeras, M.,  Gil,  N.,  &  Díaz-­‐Caneja,  P.  (2011).  Actuaciones  de  éxito  en  las   escuelas  europeas  (Vol.  9).  Ministerio  de  Educación.  

•  Jiménez, J.  E.  (2012).  Retos  y  prospeccva  de  la  atención  al  alumnado  con   dificultades  específicas  de  aprendizaje:  hacia  un  modelo  basado  en  la  respuesta  a   la  intervención.  Navarro,  J;  Fernández,  Mª.Tª;  Soto,  F.J.  y  Tortosa  F.  (Coords.)   (2012)  Respuestas  flexibles  en  contextos  educa6vos  diversos.  Murcia:  Consejería   de  Educación,  Formación  y  Empleo.  Recuperat  de   hˆp://diversidad.murciaeduca.es/publica.php   •  Rigo,  E.  (2002).  Las  necesidades  olvidadas.  D.  Forteza  y  MD  Roselló  (Coords.),   Actas  de  las  XIX  Jornadas  de  Universidades  y  Educación  Especial,  19-­‐78.   •  Valls,  R.,  &  Siles  Molina,  G.  (2012).  L’ampliació  del  temps  d’aprenentatge,  una   pràccca  inclusiva  que  millora  el  rendiment  acadèmic  de  tot  l’alumnat.  Pedagogia   i  Treball  Social:  revista  de  ciències  socials  aplicades,  2012,  vol.  2,  núm.  1,  p.  46-­‐62.   86


Referències de les imatges Diapositiva 2: https://flic.kr/p/9iKjQg Diapositiva 3: https://flic.kr/p/dVanfz Diapositiva 4: https://flic.kr/p/jAkko7 Diapositiva 5: https://flic.kr/p/7i6NDH Diapositiva 6: https://flic.kr/p/nXyF5i Diapositiva 7: https://flic.kr/p/9RhHPM Diapositiva 8: https://flic.kr/p/ay2c29 Diapositiva 9: https://flic.kr/p/5SE1CF Diapositiva 10: https://flic.kr/p/4ohV7 Diapositiva 11: https://flic.kr/p/5wAwwX Diapositiva 12: https://flic.kr/p/74EMbH Diapositiva 13: https://flic.kr/p/o51jBH Diapositiva 14: https://flic.kr/p/dc3Dyj Diapositiva 15: https://flic.kr/p/8ts9QN Diapositiva 16: https://flic.kr/p/4p3Fiw Diapositiva 17: https://flic.kr/p/4AodCN

Diapositiva 19: https://flic.kr/p/guhsdX Diapositiva 20: https://flic.kr/p/4YJRV3 Diapositiva 21: https://flic.kr/p/qMDbxB Diapositiva 22: https://flic.kr/p/edYY9V Diapositiva 23: https://flic.kr/p/5p4Vfw Diapositiva 24: https://flic.kr/p/4YBbeV Diapositiva 25: https://flic.kr/p/nQfnvS Diapositiva 26: https://flic.kr/p/9bUbH3 Diapositiva 27: https://flic.kr/p/2kr1cR Diapositiva 28: https://flic.kr/p/53wt6y Diapositiva 29: https://flic.kr/p/efX8AU Diapositiva 30: https://flic.kr/p/ooQJ9M Diapositiva 31:https://flic.kr/p/6XDLbw Diapositiva 32: https://flic.kr/p/5SadAz Diapositiva 33:https://flic.kr/p/bJmE9Z Diapositiva 34: https://flic.kr/p/8Hp3hU Diapositiva 35:https://flic.kr/p/aSeEyH Diapositiva 36: https://flic.kr/p/4sY59B Diapositiva 38: https://flic.kr/p/6fWKzp Diapositiva 39: https://flic.kr/p/6vBwhj Diapositiva 40: https://flic.kr/p/dVd2nY 87

Actuacions d'èxit begoña definitiu 11 abril  

Presentació de Begoña de la Iglesia al Cep de Palma_11 d'abril de 2016

Advertisement