Page 1

INFORMÀTICA:

Sistemes operatius  

Alumna:​ Sandra Valverde Alonso Professor:​ ​Roberto Pérez García Curs:​ 4t d’ESO Trimestre:​ 1r Any:​ 2019-2020 Data d’entrega:​ 3 / 12 / 2019 C.E. San Francisco


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Índex dossier dossier 1T

ÍNDEX: TASCA

IND/ COL

INCLÒS AL DOSSIER

OBSERVACIONS

N. PÀG.

1. Recerca d’informació: Sistemes operatius

COL

Aquest treball es va fer amb el grup de classe, en aquest cas el 4B, format per el Guillermo Delgado, l’Arnau González, l’Adelina Zavaleta i jo.

4 - 17

2. Presentació sobre la recerca d'informació

COL

Aquest treball es va fer amb el company de ciències del grup 4B, l’Arnau González.

3. Sistema operatiu: GNU/Linux

COL

Aquest treball es va fer amb el company de ciències del 4B, l’Arnau González, i tres alumnes escollits pel Roberto: el Rubén Frías, l’Aurelio Ramírez i l'Alvaro Molina.

18 - 22

4. Apunts: Sistema operatiu Linux

COL

Aquest treball es va fer amb el company de ciències del 4B, l’Arnau González, i tres alumnes escollits pel Roberto: el Rubén Frías, l’Aurelio Ramírez i l'Alvaro Molina. Dins d’aquest treball entren els apunts i la línia del temps de Linux.

23 - 26

5. Exàmen pregunta-resposta Linux

COL

Aquest treball es va fer amb el company de ciències del 4B, l’Arnau González, i tres alumnes escollits pel Roberto: el Rubén Frías, l’Aurelio Ramírez i l'Alvaro Molina.

27 - 29

6. Exàmen pregunta-resposta Linux solucions

COL

Aquest treball es va fer amb el company de ciències del 4B, l’Arnau González, i tres alumnes escollits pel Roberto: el Rubén Frías, l’Aurelio Ramírez i l'Alvaro Molina.

30 - 31

7. Rúbriques d’avaluació fem de profes

COL

Aquest treball es va fer amb el grup de classe, en aquest cas el 4B, format per el Guillermo Delgado, l’Arnau González, l’Adelina Zavaleta i jo.

32 - 33

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

2/48


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Índex dossier dossier 1T

8. Fem de mestres: conclusions

COL

9. Recerca d’informació del projecte de la revista

IND

10. Resum-esquema del tema S.O.

IND

C.E San Francisco

Informàtica

Aquest treball es va fer amb el company de ciències del 4B, l’Arnau González, i tres alumnes escollits pel Roberto: el Rubén Frías, l’Aurelio Ramírez i l'Alvaro Molina.

34 - 35

36 - 48

Està fet en paper.

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

3/48


Recerca d’informació:

SISTEMES OPERATIUS

Grup:​ 4B. Guillermo Delgado Companys Arnau González Arcas Sandra Valverde Alonso Adelina Zavaleta Villacorta Professor:​ ​Roberto Pérez García Curs:​ 4t d’ESO Trimestre:​ 1r Any:​ 2019-2020 C.E. San Francisco


Recerca d’informació: Sistemes operatius

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

ÍNDEX: 1.

Guió de recerca dels sistemes operatius

2.

Sistemes operatius

3.

Per què serveixen els sistemes operatius?

4.

Parts del sistema operatiu

5.

Tipus de sistemes operatius 5.1.

Linux

5.2.

Windows

5.3.

Mac OS

6.

Compatibilitat dels sistemes operatius

7.

Història dels sistemes operatius

8.

Software

9.

8.1.

Tipus de software segons les funcions

8.2.

Tipus de software depenent dels drets d’autor

8.3.

Llicències

Hardware

10.

Diferències entre software i sistema operatiu

11.

Instal·lació i manteniment

12.

11.1.

Manteniment

11.2.

Instal·lació

Fonts d’informació

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

2/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

GUIÓ DE RECERCA DELS SISTEMES OPERATIUS

1. 1. 2. 3. 4. 5.

Què és un sistema operatiu? Per què serveixen? Quines funcions té un sistema operatiu? Quines son les seves principals característiques? Quina va ser la persona que va desenvolupar els sistemes operatius? (Figures representatives) 6. Quan van sortir els primers sistemes operatius? 7. Quines són les empreses i els desenvolupadors dels sistemes operatius? 8. Com van evolucionar els sistemes operatius? 9. Quants sistemes operatius existeixen avui en dia? Quins són els més populars? 10. Quin va ser el cost del primer sistema operatiu? 11. Com es va fer el primer hardware? I el primer software? 12. Perquè es van crear els sistemes operatius? 13. En quin any van sortir mundialment els sistemes operatius? 14. Quins eren els millors sistemes operatius anteriorment? 15. Com es van programar els sistemes operatius? 16. Quin canvi van fer els sistemes operatius a la societat? 17. Quins principals problemes van tenir els desenvolupadors dels sistemes operatius? 18. Quan va aparèixer el primer ordinador personal? 19. Components d’un sistema operatiu 20. Com funcionen els sistemes operatius? 21. Expansió 22. Principals consumidors 23. Futurs avenços 24. Comercialització 25. Com uneixen el hardware i el software 26. Compatibilitat 27. Versions dels sistemes operatius 28. Tipus de llicències i drets de l’empresa 29. On trobem sistemes operatius? 30. Diferències entre el software i els sistemes operatius 31. Tipus de softwares 32. Instal·lació i manteniment

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

3/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

2.

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

SISTEMES OPERATIUS

Un sistema operatiu és un conjunt de diferents programes informàtics (software) que quan iniciem l'ordinador s'encarreguen de gestionar tots els recursos del sistema informàtic, tant del hardware com del Software, permetent així la comunicació entre l'usuari i l'ordinador. Tots els ordinadors, portàtils, tablets, smartphones i servidors, tenen i necessiten un sistema operatiu. Els sistemes operatius utilitzen imatges i botons per poder comunicar-nos amb l'ordinador de forma senzilla i fàcil per dir-li el que volem fer en cada moment.

3.

PER QUÈ SERVEIXEN ELS SISTEMES OPERATIUS?

Les funcions bàsiques del Sistema Operatiu són administrar els recursos de l'ordinador, coordinar el hardware i organitzar arxius i directoris en els dispositius d'emmagatzematge del nostre ordinador. Algunes coses més concretes que pot realitzar un Sistema Operatiu són: - El sistema operatiu executa els programes. - Quan tenim múltiples programes que es poden executar al mateix temps, el sistema operatiu determina quines aplicacions s'han d'executar en quin ordre i quant de temps. - Gestiona l'intercanvi de memòria interna entre múltiples aplicacions. - S'ocupa de l'entrada i la sortida de les dades des de i cap als dispositius de hardware connectats, com ara discos durs, impressores, ports de comunicació, teclat, etc. - Envia missatges a cada aplicació o usuari sobre l'estat de funcionament i els errors que s'hagin pogut produir. - En els equips que poden proporcionar processament en paral·lel, un sistema operatiu pot gestionar la forma de dividir el programa perquè s'executi en més d'un processador alhora.

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

4/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

4.

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

PARTS DEL SISTEMA OPERATIU

El sistema operatiu consta de molts components i de moltes característiques diferents. No obstant això, les tres parts usades per tots els sistemes operatius són: - Kernel: és el programa del sistema operatiu que s'anomena nucli del sistema operatiu. És molt important. Kernel és el primer que es carrega quan arrenca el sistema operatiu i proporciona un control sobre tots els dispositius de hardware de l'ordinador. Les funcions principals inclouen llegir dades de la memòria i escriure dades en la memòria, processar ordres d'execució, determinar com funcionen els dispositius com el monitor, el teclat i el ratolí, com reben i envien dades, i com interpretar les dades rebudes de les xarxes. Kernel generalment s'executa en una àrea aïllada per evitar que un altre software de l'ordinador el manipuli. - Interfície d'usuari: aquest component permet la interacció amb l'usuari, el que pot ocórrer a través d'icones gràfics i un escriptori o mitjançant una línia d'ordres. - Interfícies de programació d'aplicacions: aquest component permet als desenvolupadors d'aplicacions escriure codi modular.

5.

TIPUS DE SISTEMES OPERATIUS

Els sistemes operatius normalment vénen precarregats en qualsevol ordinador que compris. La majoria de les persones utilitzen el sistema operatiu que ve amb l'ordinador, sent possible actualitzar-lo o fins i tot substituir-lo per un altre alternatiu. Els tres sistemes operatius més comuns per als ordinadors personals són el Microsoft Windows, l'Apple Mac OS X, i el Linux.

5.1. LINUX L'inventor de Linux és l'enginyer de Software finlandès Linus Benedict Torvalds. Linux està modelat com un sistema operatiu tipus Unix. Des dels seus començaments, Linux es va dissenyar perquè fos un sistema multitasca i multiusuari. El 5 d'octubre de 1991 va anunciar de la primera versió de Linux. A partir d'aquest moment, Linux va començar a evolucionar ràpidament. El gener de 1992 es va adoptar la Llicència pública general per a Linux. Aquesta va afegir llibertats d'ús a Linux totalment oposades a les del software propietari, permetent la seva modificació, distribució, còpia i ús il·limitat. Els avantatges de Linux són que és gratuït i que té moltes versions diferents, de manera que pots triar. Cada versió té una aparença diferent, i les més populars inclouen Ubuntu, Mint i Fedora.

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

5/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

D'acord amb el StatCounter Global Stats, els usuaris de Linux representen menys d'un 2% del mercat de sistemes operatius des de setembre de 2014. No obstant això, molts servidors funcionen amb Linux pel fet que és relativament fàcil personalitzar-lo. Tux és la mascota del sistema operatiu Linux, ideada per Linus Torvalds i dissenyada per Larry Ewing el 1996.

5.2. WINDOWS Windows és una creació de la companyia Microsoft, i, més concretament, del seu fundador, Bill Gates. Aquest va començar a treballar en el primer Windows en l'any 1981, encara que no ho va comercialitzar fins a 1985. Windows 1.0 va triomfar gràcies al seu fàcil maneig i una interfície gràfica molt eficaç intuïtiva. En el nou sistema operatiu ja no era necessari introduir estranys ordres per a l'execució de tasques, sinó que els usuaris puguin treballar de manera més senzilla a través d'un sistema de finestres. Després de Windows 1.0 arribarien Windows 2.0, Windows 2.1 i altres versions com Windows 95, Windows 98 o Windows XP. També van aparèixer: el navegador Internet Explorer, el reproductor Windows Media o els programes Paint i WordPad. Al llarg dels anys, han anat apareixent diferents versions de Windows, però les més recents són el Windows 8 (publicat el 2012), el Windows 7 (2009), el Windows Vista (2007) i la versió actual, Windows 10 (2015). Aquest sistema operatiu ve precarregat en la major part d'ordinadors nous, el que el converteix en el sistema operatiu més popular del món. Si compres un ordinador nou o l’actualitzes a una nova versió de Windows, pots triar entre diverses edicions diferents de Windows, com el Home Premium, el Professional o l'Ultimate. Depenent per què utilitzis l'ordinador, et convindrà una edició o una altra.

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

6/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

5.3. MAC OS Jef Raskin, un dels primers empleats d'Apple, va ser el creador. MAC OS és una línia de sistemes operatius creats per Apple. Ve precarregada en tots els ordinadors nous de Macintosh o Mac. Les versions més recents són conegudes com a OS X, i versions específiques incloent Yosemite (publicada el 2014), (2012), Lió (2011), i Snow Leopard (2009). Apple també ofereix una versió anomenada Mac OS X Server, dissenyada per a ser executada en els servidors. D'acord amb el StatCounter Global Stats, els usuaris del Mac OS X representen el 9,5% del mercat de sistemes operatius des de setembre de 2014. L'única raó perquè passi això és degut al fet que els ordinadors Apple solen ser molt més cars. No obstant això, moltes persones prefereixen l'aparença del Mac OS X.

6.

COMPATIBILITAT DELS SISTEMES OPERATIUS

La majoria dels programes de Software estan dissenyats per funcionar amb el sistema operatiu d'una sola empresa, per exemple només Windows (Microsoft) o només Mac OS (Apple). Un software d'indicar clarament quins sistemes operatius admet i serà molt específic si cal incloent la versió o versions d'aquest sistema operatiu que admet. Els desenvolupadors de software també solen llançar versions addicionals del seu software que funcionen amb altres sistemes operatius o versions diferents.

7.

HISTÒRIA DELS SISTEMES OPERATIUS

Els primers ordinadors (1946) no tenien sistemes operatius. Al principi, cada programa que s'executava en aquests primers ordinadors, havien d'incloure tot el codi necessari per executar-se en l'ordinador, comunicar-se amb el Hardware connectat i realitzar el càlcul que el programa estava destinat a realitzar. Això feia que els programes més simples fossin els més complicats. En veure aquest problema, els propietaris dels ordinadors centrals, van començar a desenvolupar un software que facilités l’escriptura i l’execució dels programes que incloïa l'ordinador. Aquest va ser el començament dels sistemes operatius.

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

7/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

El primer sistema operatiu va ser creat per General Motors el 1956 per executar una sola ordinador central d’IBM. Va ser molt bàsic, l'única cosa que feia era començar l'execució d'un programa quan l'anterior acabava. (General Motors i IBM són dues empreses dedicades a la tecnologia)

En la dècada del 1960, IBM va ser el primer fabricant d'ordinadors en assumir la tasca de desenvolupar sistemes operatius i va començar a distribuir sistemes operatius inclosos en els seus ordinadors. També als anys 60 es produeix una revolució en el camp dels Sistemes Operatius. Apareixen conceptes com a ​sistema multitasca​, ​sistema multiusuari​, ​sistema multiprocessadors​ i ​sistema en temps real​. A finals dels 60, es va desenvolupar la primera versió del sistema operatiu Unix. Escrit en llenguatge de programació C​, i disponible de forma gratuïta durant els seus primers anys. Unix es va adaptar fàcilment als nous sistemes i va aconseguir ràpidament una àmplia acceptació. UNIX és la base de la gran majoria dels Sistemes Operatius que existeixen avui dia.

*L ​ lenguatge de programació C: ​És un llenguatge orientat a la implementació de sistemes operatius, concretament Unix. Popular per crear softwares de sistema, tot i que també s'utilitza per crear aplicacions* Als anys 70 es produeix un boom en qüestió d'ordinadors personals, acostant aquests al públic genera, convertint l’ordinador en una eina quasi indispensable en la vida de la gent. Això fa que es multipliqui el desenvolupament, creant-se el llenguatge de programació C (dissenyat específicament per reescriure completament el codi UNIX). Als 70 també va sonar molt el nom de Gary Kildall. Gary Kildall (19 de maig de 1942 - 11 de juliol de 1994) va ser un programador i un emprenedor, que en el 1972 va decidir treballar en el sistema operatiu CP/M. No va ser fins al 1977 que, Gary, va decidir comercialitzar el seu producte obtenint així que el seu sistema operatiu sigui dels més famosos de la època.

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

8/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

En els anys 80, la prioritat a l'hora de dissenyar un sistema operatiu era la facilitat d'ús, sorgint així les primeres interfícies d'usuari, ja que la gent tenia un coneixement baix i els sorgia problemes per fer funcionar els programes. En els 80 van néixer sistemes com Mac OS i Windows.

A la dècada dels 90 fa la seva aparició Linux, publicant-se la primera versió del nucli el setembre de 1991, que posteriorment s’uniria al projecte GNU, un sistema operatiu completament lliure, similar a UNIX. Aquí enllacem a una línia del temps dels sistemes operatius. Línia Del Temps

8.

SOFTWARE

El software són les instruccions per comunicar-se amb l'ordinador i que fan possible el seu ús. Sense el software, els ordinadors o ordinadors serien inútils. També podríem dir que el software d'un ordinador és la part que no podem tocar.

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

9/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

8.1. Tipus de software segons les funcions: - Software d’aplicació Engloba les aplicacions, els programes i les eines que utilitzem activament d’acord amb les nostres necessitats. El software d’aplicació és el software que va ser dissenyat pels usuaris finals dels equips informàtics o mòbils. - Software de sistema Permet que el nostre hardware funcioni de manera correcta. Dintre d’aquesta categoria trobem els sistemes operatius, els controladors de dispositius, els servidors de dades, utilitats del sistema i eines de correcció d’errors. - Software de programació És el software més important de tots. Els programadors creen software utilitzant diferents programes com a editors de text, compiladors, depuradors de codis i entorns de desenvolupament integrat (IDE). - Software maliciós Les aplicacions malicioses com els virus són instal·lades per les seves víctimes sense que s’adonin. Aquests afecten tant a un ordinador com a xarxes corporatives on generalment causen danys més valuosos.

8.2. Tipus de software depenent dels drets d’autor: - Freeware o software gratuït Tot aquell programa que es distribueix gratuïtament, amb cap cost addicional. També existeixen autors que l'únic que demanen és que et registris, és a dir, que els diguis que fas servir el seu programa. - Shareware És una altra modalitat de comercialització encara més estesa, el programa es distribueix amb limitacions, bé com a versió de demostració o avaluació, amb funcions o característiques limitades o amb un ús restringit a un límit de temps establert. - Software adware Programes totalment gratuïts, però que inclouen publicitat en el seu programa. - Software de codi lliure Pot ser de pagament o gratuït, però un cop adquirit el programa, l'usuari té accés al codi font i pot modificar-lo i / o ampliar-lo i distribuir-lo lliurement. - Software de pagament: Són programes que tenen un cost que cal pagar per comprar per poder usar-lo. D'aquest tipus n'hi ha molts.

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

10/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

8.3. Llicències: Les llicències de software bàsicament són un contracte entre l'autor del programa i l'usuari, i tenen una sèrie de termes i clàusules que l'usuari haurà de complir per utilitzar el programa. - Software Lliure o Free Software: És un software disponible per a qualsevol que vulgui utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo, sigui en la seva forma original o amb modificacions. Si un programa és lliure, pot ser potencialment inclòs en un sistema operatiu també lliure. Important no confondre software lliure amb software gratuït, hi ha programes gratuïts que no poden ser modificats ni distribuïts. També hi ha programes de pagaments. - Software amb Domini Públic: El software amb domini públic, bàsicament és software sense copyright. - Software Semilliure: El software semilliure és un software que no és lliure però permet que altres individus el facin servir, el copiïn, el distribueixin i fins el modifiquin. - Software Propietari: El software propietari és aquell la còpia, redistribució o modificació són, en alguna mesura, prohibits pel seu propietari. Per utilitzar, copiar o redistribuir, s'ha de sol·licitar permís al propietari o pagar. - Software Comercial: El software comercial és el software desenvolupat per una empresa amb l'objectiu de lucrar amb la seva utilització. La major part del software comercial és propietari, però hi ha software lliure que és comercial, i hi ha software no-lliure que no és comercial.

9.

HARDWARE

El hardware és la part física d'una computadora, és a dir, tot allò que pot ser tocat. Això inclou el teclat, les targetes de xarxa, el ratolí, el disc de DVD, el disc dur, les impressores, etc. Una computadora és un equip electrònic que processa gran quantitat d'informació en un temps molt curt. Per a això requereix unes instruccions (el software) que són realitzades per uns dispositius o equips (hardware).

10.

DIFERÈNCIA ENTRE SOFTWARE I SISTEMA OPERATIU

La diferència entre el software i el sistema operatiu és que el sistema Operatiu suposa ajuda a l'usuari per relacionar-se amb l'ordinador i fer un ús més com del mateix, mentre que el software són programes que cooperen amb l'usuari per a la realització de les activitats esmentades.

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

11/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

11.

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT 11.1.

Manteniment:

Quan s'acaba d'instal·lar el sistema operatiu, l'ordinador funciona a ple rendiment. Després, es van instal·lant i actualitzant programes als quals l'usuari, sigui conscient o inconscientment, dóna permís per a modificar i configura el sistema operatiu. El manteniment del PC és necessari perquè aquestes configuracions són les que, a poc a poc, van deteriorant el sistema operatiu, fent-lo més lent i inestable. Formatar el sistema operatiu el sistema operatiu és la solució més efectiva per tornar a gaudir de l'ordinador com si fos el primer dia, fent un ús dels recursos net i ràpida. Però també es pot dur a terme una cura constant de l'ordinador que permeti mantenir-lo en un estat el més semblant a quan l'usuari va estrenar l'aparell.

Algunes tasques que es realitzen per al manteniment del PC són molt útils per millorar la integritat de les dades, augmentant la velocitat. Es pot, per exemple, fer una neteja del registre del sistema operatiu per eliminar i actualitzar referències a programes instal·lats. També és possible seleccionar els programes que s'executen a l'inici i així obtenir un sistema més estable i amb una arrencada més ràpid. Netejar els arxius temporals d'Internet, del sistema operatiu o d'altres programes també permet millorar el rendiment i la rapidesa de les aplicacions. En definitiva, els principals motius per fer el manteniment de l'ordinador són tornar a gaudir d'un ordinador "com a nou", aconseguir allargar la seva vida útil, arreglar tota mena de problemes i errors i millorar el seu rendiment a tots els efectes.

11.2.

Instal·lació:

Per a instal·lar un sistema operatiu cal realitzar diversos passos previs: preparar el disc, formatar, verificar si té errors i si n'hi ha, solucionar-los i després començar amb la instal·lació. Molts sistemes operatius d'ús generalitzat poden requerir una instal·lació completa quan es donen fallades crítiques o quan cal actualitzar a noves versions del sistema operatiu. Fins i tot encara que no sigui necessària una instal·lació completa, sovint els programes s'han de tornar a instal·lar perquè funcionin correctament en el nou sistema operatiu.

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

12/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

12.

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

FONTS D’INFORMACIÓ:

AREA TECNOLOGIA. ​Sistemes operatius. <​https://www.areatecnologia.com/sistemas-operativos.htm​> (desconeguda) [01-10-2019] (Sandra Valverde Alonso) RETROINFORMATICA EL PASADO DEL FUTURO. ​La historia de los sistemas operativos. <​https://www.fib.upc.edu/retro-informatica/historia/so.html​> (Descpmeguda) [01/10] - Arnau González Arcas DESCONEGUT. ​Signifcat de Windows: <​https://www.significados.com/windows/​ > ( 8/04/2014 ) [3/10/2019] ( Guillermo Delgado Companys ) DESCONEGUT. ​Qué es GNU/Linux <​https://www.debian.org/releases/stretch/mips/ch01s02.html.es​> ( desconeguda) [3/10/2019] ( Guillermo Delgado Companys ) DESCONEGUT. ​Significat redhat: <​https://www.significados.com/?s=red+hat​> ( 2013 ) [ 3/10/2019 ] ( Guillermo Delgado Companys ) DESCONEGUT. ​Qué es Chrome OS <​https://conceptodefinicion.de/chrome-os/​> (2011) [ 3/10/2019 ] ( Guillermo Delgado Companys ) DESCONEGUT. ​Que es Mac Os? <​https://es.m.wikipedia.org/wiki/Mac_OS​ > ( desconeguda ) [ 2/10/2019 ] ( Guillermo Delgado Companys ) DESCONEGUT. ​Que es FreeBSD. <​https://maslinux.es/que-es-freebsd-querrias-probarlo-en-lugar-de-gnu-linux/​> (9/7/2018) [ 2/10/2019 ] ( Guillermo Delgado Companys ) IES Virgen de Las Nieves.​ Els sistemes operatius. <​http://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoblog/jlecdel/files/2014/01/U.D.1-LOS-SISTE MAS-OPERATIVOS.1.pdf​> (desconeguda) [01-10-2019] - (Sandra Valverde Alonso) MONOGRAFIAS.COM. ​Historia de los sistemas operativos​. <​https://www.monografias.com/trabajos12/hisis/hisis.shtml​> (Desconeguda) [02/10] - Arnau González Arcas ECURED.​Què és un sistema operatiu. <​https://www.ecured.cu/Sistema_operativo​> (desconocido) [ 1/10/2019 ] (Adelina Zavaleta Villacorta) S.SLIDESHARE.​Tipus de sistemes operatius. <​https://es.slideshare.net/nerea_d/sistemes-operatius-10087371​ > (9/112011) [ 1/10/2019 ] (Adelina Zavaleta Villacorta) ENCICLOPEDIA.​Funcions del sistemes operatius.​ <​https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0142997.xml​> (desconeguda) [ 1/10/2019 ] (Adelina

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

13/14


Recerca d’informació: Sistemes operatius

4B. Guillermo Delgado, Arnau Gonzalez, Sandra Valverde, Adelina Zavaleta

Zavaleta Villacorta) WIKITEKA.​Diferència entre software i sistema operatiu. <h ​ ttps://www.wikiteka.com/apuntes/diferencia-sistema-operativo-software/​>(2019) [4/10/2019] (Adelina Zavaleta Villacorta) OCW. ​Característiques del sistema operatiu. <​http://ocw.uv.es/enginyeria-i-arquitectura/informatica-i-fonaments-de-la-informatica-pels-nousestudiants-de-grau/sessio6-tema4ssoo.pdf​> (desconegut) [ 1/10/2019 ] (Adelina Zavaleta) SABERIA. ​Qui va inventar Linux?​ <​http://www.saberia.com/quien-invento-linux/​> (desconeguda) [02-10-2019] - (Sandra Valverde Alonso) SABERIA. ​Qui va inventar Windows?​ <​www.saberia.com/quien-invento-windows/​> (desconeguda) [02-10-2019] - (Sandra Valverde Alonso) DESCONEGUT. ​Tipus de software i la seva classificació. <​https://okhosting.com/blog/tipos-de-software-su-clasificacion/​> (desconeguda) [02-10-2019] - (Sandra Valverde Alonso) TECNOMAGAZINE. ​Tipus de software. <​https://tecnomagazine.net/2018/10/25/tipos-de-software/​> (25-10-2018) [02-10-2019] - (Sandra Valverde Alonso) GRAÑA, Raquel. ​Què és un sistema operatiu i quins tipus hi ha? <​https://comofuncionaque.com/que-es-un-sistema-operativo-y-que-tipos-hay/​> (23-01-2015) [03-10-2019] - (Sandra Valverde Alonso) AREA TECNOLOGIA. ​Què és el software? <​https://www.areatecnologia.com/informatica/que-es-software.html​> (desconeguda) [03-10-2019] - (Sandra Valverde Alonso) DEBIAN. ​Descripción del proceso de instalación. <​https://www.debian.org/releases/stretch/i386/ch03s01.html.es​>(Desconeguda) [03/10] Arnau González Arcas MONOGRAFIAS.COM. ​Instalación de sistemas operativos. <​https://www.monografias.com/trabajos12/insis/insis.shtml​>(Desconeguda)[03/10] Arnau González Arcas TECNOLOGIA & INFORMATICA. ​Tipos de licencias de software. <​https://tecnologia-informatica.com/tipos-licencias-software-libre-comercial/​>(Desconegu da)[04/10] - Arnau González Arcas Sariya121. ​Quina és la diferència entre software i sistema operatiu. <​https://brainly.lat/tarea/4960904​> (31-03-2017) [04-10-2019]- (Sandra Valverde Alonso) GLEYNS RODRIGUEZ. ​Tipos de licencias. <​http://sistemasoperativos-org.blogspot.com/2009/07/tipos-de-licencias.html​> (2009)[04/10]

C.E San Francisco Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof: Roberto Pérez García

14/14


SISTEMA OPERATIU: GNU/LINUX

Grup: Rubén Frías Rodríguez Arnau González Arcas Álvaro Molina Sierra Denis Aurelio Ramírez Tarrillo Sandra Valverde Alonso Professor:​ ​Roberto Pérez García Curs:​ 4t d’ESO Trimestre:​ 1r Any:​ 2019-2020 C.E. San Francisco


Recerca d’informació Linux

​Grup: Rubén Frías, Arnau González, Álvaro Molina, Aurelio Ramírez, Sandra Valverde

INTRODUCCIÓ A LINUX GNU / Linux (també conegut informalment com a Linux) és un sistema operatiu lliure multiplataforma, multiusuari i multitasca. El seu desenvolupament és un dels exemples més prominents de programari lliure: tot el seu codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol, sota els termes de la GPL (Llicència pública general de GNU) i una altra sèrie de llicències lliures. Linux és el software necessari per a que el teu ordinador et permeti utilitzar programes com: editors de text, jocs, navegadors d'Internet, etc. Linux pot usar-se mitjançant una interfície gràfica de la mateixa manera que Windows o Mac OS, però també pot usar-se mitjançant línia d'ordres com DOS.

INTERFÍCIE GRÀFICA

LÍNIA D’ORDRES

Anomenem Linux a tot el sistema operatiu, encara que aquest és en realitat només el nucli del sistema.

CARACTERÍSTIQUES ●

● ●

És de software lliure. La seva condició de codi obert fa possible aprofitar els permanents avances en software, amb programes desenvolupats per programadors de tot el món. Aprofitament de les xarxes. Orientat al treball en xarxa, Linux, és una aliança d'usuaris i distribuïdors de tot el planeta, cosa que permet millores i solucions de forma oberta mitjançant Internet. És el sistema operatiu dels informàtics. La possibilitat de modificacions constants i lliures i el seu gran poder de processament han transformat a Linux en el preferit d'informàtics i especialistes. Capacitat d’adaptació en diferents plataformes i dispositius, com així també capacitat per facilitar les operacions en tota classe de hardware. Permet personalitzar la interfície d’usuari. Cada usuari té la possibilitat de personalitzar la seva interfície. D’aquesta manera els usuaris poden adaptar l’entorn operatiu a les seves pròpies necessitats i requeriments. Capacitat multitasca. Aquesta característica fa possible que Linux s’executin múltiples programes al mateix temps.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez

2/5


Recerca d’informació Linux

● ● ●

​Grup: Rubén Frías, Arnau González, Álvaro Molina, Aurelio Ramírez, Sandra Valverde

Múltiples usuaris poden accedir als recursos i les aplicacions que ofereix Linux al mateix temps i en un marc d'excel·lents condicions de seguretat informàtica. Garanteix un avançat nivell de seguretat. Un exemple clar és que la NASA l'ha triat per a l'operatòria informàtica de moltes de les seves missions. A causa de la característica del codi obert que permet modificacions de qualsevol usuari a tot el món, Linux amplia l'accés lliure i gratuït a la informàtica, com a contraposició a la postura de les grans companyies internacionals de programari propietari, que intenten monopolitzar el mercat i impedeixen l'accés al seu codi font per incrementar els seus dividends econòmics.

COMPONENTS Linux es pot dividir generalment en quatre components principals: el nucli, el shell, el sistema d'arxius i les utilitats. ● El nucli: executa programes i gestiona els dispositius del maquinari. ● El shell: proporciona una interfície per a l'usuari. Rep ordres de l'usuari i les envia al nucli per a ser executades. ● El sistema d'arxius: organitza la manera com s'emmagatzemen els arxius en dispositius d'emmagatzematge. ● Les utilitats: són programes especialitzats, com a editors i programes de comunicacions, que realitzen operacions de computació estàndard. Fins i tot un mateix pot crear les seves pròpies utilitats.

QUOTA DE MERCAT La quota de mercat és un concepte basat en vendes comercials (unitats materials venudes). Linux és utilitzat freqüentment en servidors amb accés públic des d'Internet de manera que la quota de mercat és inferior a la quota d'ús. Per exemple Facebook, Gmail, LinkedIn o Yahoo funcionen sobre servidors GNU / Linux, de tal manera que quan estem accedint des d'un navegador executant-se en Windows / Mac, l'aplicació real s'està executant en servidors Linux i les dades estan emmagatzemant igualment en aquests servidors. Un cop això aclarit, segons les estadístiques de NetMarketShare del setembre de 2017 Linux va augmentar d’un 2,53% a un 3,59%.

AVANTATGES I INCONVENIENTS Linux té 3 avantatges principals que fan que aquest sistema operatiu sigui de molt bona qualitat. Aquests avantatges són les següents: ● Linux és molt robust, estable i ràpid i això el fa ideal per servidors i aplicacions distribuïdes. A més Linux és capaç de funcionar en màquines ​humils,​ és a dir, de poc rendiment. ● Linux és un sistema operatiu lliure i això implica no només que el software sigui gratuït, sinó que també Linux és modificable i té una gran quantitat d’aplicacions lliures d’Internet. ● Per últim, Linux ja no està restringit a persones amb grans coneixements informàtics, perquè els desenvolupadors de Linux ha fet un esforç per donar a aquest sistema, assistents de configuració i ajuda a més d’un sistema gràfic molt potent.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez

3/5


Recerca d’informació Linux

​Grup: Rubén Frías, Arnau González, Álvaro Molina, Aurelio Ramírez, Sandra Valverde

Els inconvenients de Linux més importants que podem arribar a trobar són: ● En la gran majoria de versions i distribucions de Linux s’ha de conèixer bé el hardware a l’hora d’instal·lar.

VERSIONS Una versió és una forma d’anomenar un sistema operatiu per indicar el seu nivell de desenvolupament. Depenent de la versió, el sistema operatiu es pot utilitzar en super ordinadors (ordinadors de grans prestacions) o en ordinadors personals. Algunes de les versions més conegudes de Linux són: Red Hat-Fedora, Suse, Debian, Ubuntu, i Mandriva. A cada comunitat autònoma d’Espanya trobem una distribució de Linux. A Catalunya trobem la distribució Linkat.

Cada versió del nucli es pot distingir per 3 o 4 números separats per punts. El significat de cada número és el següent: 1. Versió del nucli; varia si hi ha una gran modificació en el codi del nucli. 2. Principal revisió del nucli. 3. Revisió menor, com la inclusió de nous Drivers o algunes característiques noves. 4. Correccions d’errors o errades de seguretat dins d’una mateixa revisió.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez

4/5


Recerca d’informació Linux

​Grup: Rubén Frías, Arnau González, Álvaro Molina, Aurelio Ramírez, Sandra Valverde

FONTS D'INFORMACIÓ RUBÉN MUNDO LINUX. CABELLO ALBINO, Clifton. ​Características de Linux <h ​ ttp://www.elmundolinux.com/caractisticaslinux.php​> [consulta: octubre 2019] CARACTERÍSTICAS. 10 características del sistema operativo Linux. <​https://www.caracteristicas.co/sistema-operativo-linux/​> [consulta: octubre 2019] CONCEPTO DEFINICIÓN. ¿Qué es Linux? < ​http://conceptodefinicion.de/linux/​> [consulta: octubre 2019] HISTÒRIA DEL LINUX. Origen del Linux <​http://histinf.blogs.upv.es/2011/12/23/historia-de-linux/​ > [consulta: octubre 2019] SANDRA DESCONEGUT. ​Història de Linux.​ <​https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_Linux​> (01 08 - 2019) [16 - 10 - 2019] PASTOR, Javier. ​Potser sí que 2019 és l'any de Linux a l'escriptori. <​https://www.xataka.com/aplicaciones/igual-que-2019-ano-linux-escritorio​>. (02 - 05 2019) [16 - 10 - 2019] DESCONEGUT. ​GNU/Linux.​ <​https://es.wikipedia.org/wiki/GNU/Linux#Componentes​> (19 - 10 - 2019) [16 - 10 - 2019] DESCONEGUT. ​Components de Linux. <​http://ingosorno.blogspot.com/2017/09/componentes-de-linux.html​> (04 - 09 - 2017) [17 10 - 2019] J.POMEYROL. La quota de mercat de Linux segueix creixent i cada vegada està més a prop de Mac. <​https://www.muycomputer.com/2017/10/02/cuota-mercado-linux-crece/​> (02 - 10 - 2017) [17 - 10 - 2019] GIANNE PAOLA LOPEZ.Linea del tiempo de Window y Linux. <​https://www.slideshare.net/giannepaolalopez/linea-del-tiempo-de-window-y-linux​> (26-may-2019)[18 - 10 - 19]

DANIELA PALACIOS. Línea del tiempo de LINUX. <​https://www.sutori.com/story/linea-del-tiempo-de-linux--5pGMyeiu8LfkAuFTczFQHEMA​> (desconegut) [18 - 10 - 19] DESCONEGUT. Historia de Linux. <​http://www.cad.com.mx/historia_de_linux.htm​> (desconegut) [18 - 10 - 19]

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez

5/5


SISTEMES OPERATIUS. Apunts sobre Linux (Fem de profes)​

​Grup: Frías,R; González, A; Molina, A; Ramírez,D; Valverde, S.

SISTEMA OPERATIU LINUX Per entendre què és Linux hem de saber abans què és un sistema operatiu. Un sistema operatiu és un programa que permet a l'usuari interactuar amb l'ordinador i els seus components i que facilita la realització de tasques bàsiques com copiar o moure fitxers d'un lloc a un altre, editar arxius de text, establir una connexió a internet o fer còpies de seguretat.

INTRODUCCIÓ A LINUX GNU / Linux (també conegut informalment com a Linux) és un sistema operatiu lliure multiplataforma, multiusuari i multitasca. El seu desenvolupament és un dels exemples més prominents de software lliure: tot el seu codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol, sota els termes de la GPL (Llicència pública general de GNU) i una altra sèrie de llicències lliures. Linux és el software necessari per a que el teu ordinador et permeti utilitzar programes com: editors de text, jocs, navegadors d'Internet, etc. Linux pot usar-se mitjançant una interfície gràfica de la mateixa manera que Windows o Mac OS, però també pot usar-se mitjançant línia d'ordres com DOS.

INTERFÍCIE GRÀFICA

LÍNIA D’ORDRES

Anomenem Linux a tot el sistema operatiu, encara que aquest és en realitat només el nucli del sistema.

CARACTERÍSTIQUES ● ●

És de software lliure. La seva condició de codi obert fa possible aprofitar els permanents avances en software, amb programes desenvolupats per programadors de tot el món. Aprofitament de les xarxes. Orientat al treball en xarxa, Linux, és una aliança d'usuaris i distribuïdors de tot el planeta, cosa que permet millores i solucions de forma oberta mitjançant Internet. És el sistema operatiu dels informàtics. La possibilitat de modificacions constants i lliures i el seu gran poder de processament han transformat a Linux en el preferit d'informàtics i especialistes.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez

1/3


SISTEMES OPERATIUS. Apunts sobre Linux (Fem de profes)​

● ●

● ● ● ●

​Grup: Frías,R; González, A; Molina, A; Ramírez,D; Valverde, S.

Capacitat d’adaptació en diferents plataformes i dispositius, com així també capacitat per facilitar les operacions en tota classe de hardware. Permet personalitzar la interfície d’usuari. Cada usuari té la possibilitat de personalitzar la seva interfície. D’aquesta manera els usuaris poden adaptar l’entorn operatiu a les seves pròpies necessitats i requeriments. Capacitat multitasca. Aquesta característica fa possible que Linux s’executin múltiples programes al mateix temps. Múltiples usuaris poden accedir als recursos i les aplicacions que ofereix Linux al mateix temps i en un marc d'excel·lents condicions de seguretat informàtica. Garanteix un avançat nivell de seguretat. Un exemple clar és que la NASA l'ha triat per a l'operatòria informàtica de moltes de les seves missions. A causa de la característica del codi obert que permet modificacions de qualsevol usuari a tot el món, Linux amplia l'accés lliure i gratuït a la informàtica, com a contraposició a la postura de les grans companyies internacionals de programari propietari, que intenten monopolitzar el mercat i impedeixen l'accés al seu codi font per incrementar els seus dividends econòmics.

COMPONENTS Linux es pot dividir generalment en quatre components principals: el nucli, el shell, el sistema d'arxius i les utilitats. ● El nucli: executa programes i gestiona els dispositius del maquinari. ● El shell: proporciona una interfície per a l'usuari. Rep ordres de l'usuari i les envia al nucli per a ser executades. ● El sistema d'arxius: organitza la manera com s'emmagatzemen els arxius en dispositius d'emmagatzematge. ● Les utilitats: són programes especialitzats, com a editors i programes de comunicacions, que realitzen operacions de computació estàndard. Fins i tot un mateix pot crear les seves pròpies utilitats.

QUOTA DE MERCAT La quota de mercat és un concepte basat en vendes comercials (unitats materials venudes). Linux és utilitzat freqüentment en servidors amb accés públic des d'Internet de manera que la quota de mercat és inferior a la quota d'ús. Per exemple Facebook, Gmail, LinkedIn o Yahoo funcionen sobre servidors GNU / Linux, de tal manera que quan estem accedint des d'un navegador executant-se en Windows / Mac, l'aplicació real s'està executant en servidors Linux i les dades estan emmagatzemant igualment en aquests servidors. Un cop això aclarit, segons les estadístiques de NetMarketShare del setembre de 2017 Linux va augmentar d’un 2,53% a un 3,59%.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez

2/3


SISTEMES OPERATIUS. Apunts sobre Linux (Fem de profes)​

​Grup: Frías,R; González, A; Molina, A; Ramírez,D; Valverde, S.

AVANTATGES I INCONVENIENTS Linux té 3 avantatges principals que fan que aquest sistema operatiu sigui de molt bona qualitat. Aquests avantatges són les següents: ● Linux és molt robust, estable i ràpid i això el fa ideal per servidors i aplicacions distribuïdes. A més Linux és capaç de funcionar en màquines de poc rendiment. ● Linux és un sistema operatiu lliure i això implica no només que el software sigui gratuït, sinó que també Linux és modificable i té una gran quantitat d’aplicacions lliures d’Internet. ● Per últim, Linux ja no està restringit a persones amb grans coneixements informàtics, perquè els desenvolupadors de Linux ha fet un esforç per donar a aquest sistema, assistents de configuració i ajuda a més d’un sistema gràfic molt potent. Els inconvenients de Linux més importants que podem arribar a trobar són: ● En la gran majoria de versions i distribucions de Linux s’ha de conèixer bé el hardware a l’hora d’instal·lar.

VERSIONS Una versió és una forma d’anomenar un sistema operatiu per indicar el seu nivell de desenvolupament.

Depenent de la versió, el sistema operatiu es pot utilitzar en super ordinadors (ordinadors de grans prestacions) o en ordinadors personals. Algunes de les versions més conegudes de Linux són: Red Hat-Fedora, Suse, Debian, Ubuntu, i Mandriva. A cada comunitat autònoma d’Espanya trobem una distribució de Linux. A Catalunya trobem la distribució Linkat.

Cada versió del nucli es pot distingir per 3 o 4 números separats per punts. El significat de cada número és el següent:

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez

3/3


3/12/2019

https://mail.google.com/mail/u/0/#inbox?projector=1

La-Histria-de-Linux (1).jpg

1/1


SISTEMES OPERATIUS. Examen (Fem de profes)

Grup: Frías,R; González, A; Molina, A; Ramírez,D; Valverde, S.

Nom i cognoms:________________________________________________

Data:___________

1. ¿Què és un sistema operatiu?

2. Descriu breument Linux:

3. ¿Qui és Richard Stallman? Creador del projecte GNU, inici de Linux

Creador de Ubuntu Creador del Llenguatge C Creador de Linux

4. Digues MÍNIM 5 característiques de Linux:

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez


SISTEMES OPERATIUS. Examen (Fem de profes)

Grup: Frías,R; González, A; Molina, A; Ramírez,D; Valverde, S.

5. ¿Qui és el creador de Linux?   6. ¿Quins són els 3 principals avantatges de Linux?                7. ¿Quins és l’inconvenient de Linux?        8. ¿Quina relació té Linux i GNU? 

9. Digues quins són els components de Linux:

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez


SISTEMES OPERATIUS. Examen (Fem de profes)

Grup: Frías,R; González, A; Molina, A; Ramírez,D; Valverde, S.

10. Imagina que ets un venedor de Linux. Has de vendre el teu producte el millor possible. (Mínim 50 paraules)

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez


SISTEMES OPERATIUS. Solucionari (Fem de profes)

Grup: Frías,R; González, A; Molina, A; Ramírez,D; Valverde, S.

1. ¿Què és un sistema operatiu? Programa que permet a l'usuari interactuar amb l'ordinador i els seus components. Facilita la realització de tasques bàsiques.

2. Descriu breument Linux:

Linux és un sistema operatiu. Permet utilitzar programes com: editors de text, jocs, navegadors… Administra la memòria i del temps de procesadors.

3. ¿Qui és Richard Stallman? Creador del projecte GNU, inici de Linux

és un hacker nord-americà Creador del Llenguatge C Creador de Linux

4. Digues MÍNIM 3 Característiques de Linux: -

Software Lliure. Aprofitament de les xarxes. Orientat al treball en xarxa Capacitat d’adaptació en diferentes plataformes i dispositius. Té la possibilitat de modificacions constants. Permet personalitzar l’interfície d’usuari. Capacitat multitasca etc

5. ¿Qui és el creador de Linux?  Linus Benedict Tovalds

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez


SISTEMES OPERATIUS. Solucionari (Fem de profes)

Grup: Frías,R; González, A; Molina, A; Ramírez,D; Valverde, S.

6. ¿Quins són els 3 principals avantatges de Linux?    ● ● ●

Linux és molt robust, estable i ràpid. Linux és capaç de funcionar en màquines “humils” (poc rendiment) sistema operatiu lliure, no només que el software sigui gratuït. És modificable Persones amb grans coneixements informàtics poden utilitzar Linux

  7. ¿Quins és l’inconvenient de Linux?    Linux ha de conèixer bé el hardware a l’hora d’instal·lar.

  8. ¿Quina relació té Linux i GNU?  Linux és un nucli i al principi de Linux, el seu funcionament era fer de nucli de GNU.

9. Digues quins són els components de Linux ● ● ● ●

El nucli. El shell. El sistema d’arxius. Les utilitats.

10. Imagina que ets un venedor de Linux. Has de vendre el teu producte el millor possible. (Mínim 50 paraules)  Pregunta “Lliure” Busquem una bona expressió i que es destaquin les característiques i punts positius.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez


Sistemes operatius: Rúbriques (Fem de mestres)

Grup: Delgado, G; Gonzalez, A; Valverde, S; Zavaleta, A.

RÚBRIQUES D’AVALUACIÓ 1. Avaluació de treballs: Insuficient 1

Suficient 2

Bé 3

Notable 4

Excel·lent 5

Normes de presentació

Plena de faltes d’ortografia. Sense encapçalamen t ni peu de pàgina.

Correcte però poc atractiu. Falta bastants item de l’ encapçalamen t i peu de pàgina.

Acurat i visual. Estan tots els items a l’encapçalame nt i peu de pàgina, però estan desordenats.

Ben treballat però no està perfecte. Es pot veure alguna falta d’ortografia. Estan tots els items a l’encapçalame nt i peu de pàgina.

Molt ben treballat, sense cap error ni faltes d’ortografia. L’encapçalament i el peu de pàgina estan correctes.

Contingut

El contingut ha estat tan sols reproduït sense una mínima reelaboració.

Poc elaborat i no s'adapta gaire a les condicions del treball que es demanava.

En general ben elaborat.

Força elaborat però no té un enfocament original.

Molt ben elaborat i s'adapta al treball amb un enfocament original.

Recerca d’informació

Poc esforç en la recerca i pobresa dels materials trobats.

S​'aprecia

un esforç, tot i que no sempre són els més adients.

En general hi ha hagut un esforç a buscar els materials i s'han sabut seleccionar.

Bé però no apareix la bibliografia.

S'ha fet una bona recerca de materials i s'han triat els millors. La bibliografia és molt completa.

Treball en equip

Gairebé mai. Han necessitat l’ajuda constant del professor.

S’aprecia una mica de col·laboració.

Les tasques estan relacionades entre si.

Força bé però li falta una mica de discussió.

El document mostra discussió i planificació conjunta.

Puntuacions

Insuficient

0-7

Suficient

8 - 11

12 - 15

Notable

16 - 18

Excel·lent

19 - 20

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez

1/2


Sistemes operatius: Rúbriques (Fem de mestres)

Grup: Delgado, G; Gonzalez, A; Valverde, S; Zavaleta, A.

2. Avaluació d’exposicions orals: Insuficient 1

Suficient 2

Bé 3

Notable 4

Excel·lent 5

Presentació

Poc elaborada. Poc visual. No fa servir imatges, gràfics, enllaços, etc. Temporalització inadequada.

És correcta, però poc atractiva.

És acurada i visual però el suport està una mica desfasat i la temporalització no és àgil.

La presentació està treballada i és atractiva però té algun error.

La presentació està molt treballada, és atractiva visualment i original. Distribució equitativa i temps total ajustat.

Contingut

No arriba als mínims exigits.

A un nivell molt simplista.

El contingut mostra que s’ha entès, però no s’ha treballat prou.

La informació és força clara i mostra una certa reflexió sobre el tema.

La informació és excel·lent: han entès el tema, han reflexionat i han arribat a conclusions.

Llenguatge i entonació

La major part de la presentació s'ha llegit. Llenguatge inadequat.

S'han utilitzat frases entenedores però s'ha abusat de la lectura.

Frases entenedores bona entonació.

S'han utilitzat frases entenedores i una bona entonació. Però el llenguatge és massa col·loquial.

Els termes utilitzats són precisos i molt ben entonats. Llenguatge és adient a la temàtica.

Comunicació

Gesticulatizació dolenta. Mala postura, mans a les butxaques, recolzats i rises.

Poc clara. No han mirat al públic i no s'ha gesticulat correctament .

De tant en tant han mirat al públic i la gesticulació ha estat bé.

La major part de l'exposició s'han mirat al públic i han actuat amb naturalitat.

Molt clara i entenedora. El públic l’ha seguit amb interès.

Puntuacions

Insuficient

0-7

Suficient

8 - 11

12 - 15

Notable

16 - 18

Excel·lent

19 - 20

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

i

Prof.: Roberto Pérez

2/2


Fem de profes: conclusions

Alumnes: Rubén Frías, Arnau Gonzalez, Alvaro Molina, Denis Ramirez, Sandra Valverde

FEM DE MESTRES: SISTEMA OPERATIU LINUX CONCLUSIONS Nosaltres vam fer l’activitat de fem de profes sobre el sistema operatiu Linux. Per duu a terme aquesta activitat vam fer una recerca d’informació sobre Linux, uns apunts sobre aquest sistema operatiu, una presentació per explicar els apunts, un kahoot per avaluar el que ja sabien, un exàmen pregunta-resposta de Linux i el seu solucionari. Vam fer la presentació el dia 06 de novembre de 2019. Durant l’explicació no vam tenir cap intervenció no desitjada, però van haver persones que van fer preguntes de manera activa. Aquests alumnes van ser l’Alba Valenzuela, La Laia Corominas i l’Íker Martínez. Cal destacar que no vam tenir cap incident amb cap alumne, tots ens van escoltar i van ser respetuosos. Com hem nombrat abans l’activitat per avaluar l’aprenentatge dels companys va ser l'examen pregunta-resposta. Per saber si tots els alumnes han assolit els conceptes de Linux hem corregit les proves i aquests són els resultats: Alba Valenzuela

2,8

Unai Castejón

1.8

Lucia Blanco

5

Eric Herranz

8

Iker Martinez

4.5

Andrea Piriz

6.5

Sara Alonso

4

Joel Planas

8.5

Laia Corominas

5.8

Robert Vaduva

7.2

O'Donnell del caño

10

Podem observar que la majoria dels alumnes ha aprovat la prova. La mitja de totes les notes és un 5’8. L’examen tenia 10 preguntes, d’aquestes la pregunta que més persones no ha encertat ha sigut la pregunta número 8: ​Quina relació hi ha entre Linux i GNU? Per una altra banda, el concepte que tots han assolit és qui és ​Richard Stallman​.

C. E. San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Professor​:​ Roberto Pérez Garcia

1/2


Fem de profes: conclusions

Alumnes: Rubén Frías, Arnau Gonzalez, Alvaro Molina, Denis Ramirez, Sandra Valverde

A més de valorar la nostra presentació, també hem valorat als altres professors. ● Grup Mac OS: El grup que va exposar MacOS està format per: la Laia Corominas, l’Iker Martínez, la Alba Valenzuela i el Robert Vaduva. Van atendre als alumnes amb cordialitat. La presentació va estar bé, però hi havia molta informació de les versions de Mac OS a la presentació i als apunts. En canvi, no sortien els avantatges i inconvenients. ● Grup Windows El grup de Windows esta format per el Sergi Belzunce, la Lucia Blanco, la Andrea Píriz, el Joel Planas i l’Antoni ji. La presentació no va estar del tot malament, els apunts igual, deien coses que no sabien el que significa i algunes preguntes de l’examen les van suprimir perquè no l’havien explicat. A més, l’ordre dels apunts i de la presentació no era el mateix. Estava tot desordenat.

● Grup Llicències El grup que va exposar llicències està format per: O’donnell Del Caño, Sara Alonso, Eric Herranz i Una Castejón. La presentació va estar molt bé, però hi havia masses llicències i algunes no eren necessàries. Un altre punt són els companys. El que va explicar l’Eric Herranz i l’Unai Castejón era irrellevant. De manera que ells no van participar a la presentació.

C. E. San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Professor​:​ Roberto Pérez Garcia

2/2


PROJECTE REVISTA DIGITAL:

Recerca d'informació

Alumna:​ Sandra Valverde Alonso Professor:​ ​Roberto Pérez García Curs:​ 4t d’ESO Trimestre:​ 1r Any:​ 2019-2020 Data d’entrega:​ 13 / 11 / 2019 C.E. San Francisco


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

ÍNDEX: 1. Introducció

pàg. 3

2. Revista

pàg. 4

3. Elements d’una revista

pàg. 4 - 6

4. Fonts, imatges i títols

pàg. 7

5. Psicologia i temàtica dels colors

pàg. 8 - 9

6. Tipologia de publicacions

pàg. 9

7. Programari i maquetació

pàg. 9 - 10 - 11

8. Cloenda

pàg. 12

9. Fonts d’informació

pàg. 13

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

2/13


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

1. INTRODUCCIÓ Aquest primer trimestre el projecte és Creem una revista digital. ​L’assignatura motor d’aquest projecte és català, però també entren en el projecte l’assignatura de castellà, ciències socials, matemàtiques, ciències naturals, anglès i informàtica. Aquest treball pertany a l’assignatura d’informàtica i entra dins del projecte. És un treball individual, encara que el projecte és col·lectiu. Abans d’aquest treball he fet tots els articles, reportatges i passatemps necessaris per omplir la nostra revista digital. A més el professor d’informàtica ens va donar el guió de recerca d’aquest treball: - Parts i/o elements d'una publicació (portada, contraportada, Redactat d'Editorial...) - Tipologia de publicacions (Paper, Pdf., Format Web, Altres...) - Psicologia dels colors i la imatge: - Temàtica dels colors - Estil de fonts, Imatges, Títols, etc. - Programari. Software i innovacions a aportar en aquest projecte. - Maquetació. La recerca d’informació de com es fa una revista ens serveix per saber les parts de la revista, aplicacions on fer la revista, maneres de publicar la nostra pròpia revista. Seguint el mètode de projectes, ara mateix estem en el segon pas: recerca d’informació. Ens queda per elaborar l’elecció d’on publicarem la revista, la planificació, l’elaboració i la divulgació o en aquest cas, la maquetació.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

3/13


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

2. REVISTA La revista és un tipus de publicació, generalment setmanal o mensual. La seva finalitat és atraure el lector per les seves notícies i la seva secció d'entreteniment. Utilitza altres valors diferents del diari, com la suggestió, la imatge, el color i l'inèdit.

3. ELEMENTS D’UNA REVISTA PORTADA La portada d'una revista és summament important principalment per dues qüestions fonamentals. D'una banda, és el primer que veuen els lectors quan es troben amb la revista. D'altra, depenent del disseny de la portada i de si els continguts i titulars són les adequades, la comprarà o no. Objectius de la portada: ● Ha de cridar l'atenció del lector, especialment per sobre de les revistes amb contingut similar i mateixa temàtica. ● Ha interessar no només al lector habitual, sinó també a nous lectors. ● Ha d'expressar el potencial i el caràcter de la revista. ● Breument ha d'informar sobre el contingut de la revista, però sense excedir-se. ● S'han d'escollir titulars adequats però que cridin l'atenció. ● Ha de resultar familiar per als lectors habituals.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

4/13


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

Elements de la portada: 1. El format: es tracta del disseny que té la revista i que la identifica de la resta. 2. El logo: conegut també com a capçalera, és l'element més identificable de la revista, juntament amb el format fix. 3. Informació fixa: destaquen elements tècnics com el codi de barres i no tan tècnics, com la data, el nombre, l'editorial ... 4. Il·lustració o motiu principal: és la imatge o il·lustració que tracta de captar l'atenció del lector. 5. Titulars principals i secundaris: aporten més informació al lector.

CONTRAPORTADA És una petita ressenya del contingut de la revista, enunciat breu i sintèticament alguns dels continguts més rellevants que es trobaran a l'interior de l'edició.

ESTRUCTURA INTERNA EDITORIAL És un article que expressa l'opinió del mitjà periodístic, en aquest cas l'opinió de la revista. Es tracta d'una pàgina on es publica un text que destaca per la subjectivitat, ja que l'editorial reflecteix el pensament ideològic dels propietaris de la revista. SUMARI El sumari és conegut també com a taula de contingut de la revista. És com un resum que anticipa les notes que es van imprimir en l'edició i la pàgina en la qual podrà ubicar cadascuna. Es presenta com un llistat ordenat de les seccions, seguint la mateixa successió en què apareixen al llarg del contingut.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

5/13


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

En el llistat del sumari, s'ha de col·locar el número de pàgina d'inici de cada secció, amb el propòsit de facilitar la ubicació de la informació brindada en cada àrea. DIRECTORI El directori amplia i repeteix les dades d'identificació dels continguts a la portada, enumerant els integrants de l'Staff. Sol situar-se en l'estructura interna de la revista, en una pàgina que pot o no estar compartida amb la pàgina editorial. ARTICLES L'article és la part medul·lar de la revista. Planteja un títol, que ha d’enunciar de manera sintètica i atractiu el tema que es desenvoluparà, causant impacte en el lector. El subtítol amplia algun detall rellevant que augmenti la curiositat i impulsi al lector a llegir el contingut de l'article. I el cos de l'article on es desenvolupa la informació a paràgrafs. Entre les classes d'articles possibles destaquen l'editorial, el reportatge, la crítica, la crònica, l'enquesta, l'entrevista i l'assaig. El disseny és igual o més atractiu que el contingut del que es diu, ja que a la revista és molt important la manera com es transmet la informació. IL·LUSTRACIONS Cada temàtica de la revista sol ser acompanyada amb una fotografia generalment cridanera, corresponent al contingut de l'article perquè resulti amè al lector. Així mateix solen utilitzar dibuixos, esquemes, mapes, gràfiques, croquis, quadres sinòptics i qualsevol altre tipus d'il·lustració. La il·lustració fotogràfica habitualment és acompanyada d'un peu de foto. GLOSSARI TÈCNIC És l'enunciació alfabetitzada dels termes o expressions periodístiques de caràcter tècnic, poc comprensibles per als lectors per la seva especialització. El glossari enumera els termes difícils de comprendre al costat un comentari sobre ells, o directament al costat del seu significat. ANUNCIS PUBLICITARIS Els anunciants són els comerços, professionals, empreses, organitzacions i institucions en general que sostenen econòmicament les edicions de cada publicació de la revista.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

6/13


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

4. FONTS, IMATGES I TÍTOLS Les fonts són un element del disseny de revistes molt important, és el que més veu el lector i dedica més temps a mirar. Per seleccionar les fonts de revistes més adequades hem de tenir en compte: ● L'estil i disseny de les fonts seleccionades, han de reflectir el caràcter i esperit de la marca, en cas contrari el lector no la reconeixerà o es farà una idea equivocada. ● La tipografia ha de ser llegible i accessible per als lectors. ● Ús de diferents mides de fonts per als titulars, subtitulares, resum o entradeta i text de l'article, també diferents estils com negretes o cursives. A l'utilitzar diferents estils i mides, faràs el text més dinàmic i fàcil de llegir, a més de divertit. ● Per a alguns títols o subtítols en bàners o fotos, es pot jugar amb l'espai entre les lletres, per aconseguir diferents dissenys. ● El text ha de ser sempre llegible sense importar el color de fons o la imatge sobre la qual s'ha escrit. Per exemple el banner de la marca MAC Cosmetics és il·legible.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

7/13


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

5. PSICOLOGIA I TEMÀTICA DELS COLORS L'elecció del color no ha de ser aleatòria, ja que cada color té un significat i una importància en relació amb un aspecte psicològic. Pel que triar un color per al disseny ha d'estar meditat d'acord amb que volem transmetre. Cada color expressa alguna cosa diferent i ens fa sentir alguna cosa diferent. D'altra banda, hi ha colors associats a determinats sectors. COLOR Negre

QUÈ REPRESENTA

EXEMPLE

En el món de la moda, els logos són negres. Representen sofisticació, elegància, luxe, formalitat i autoritat.

Vermell

S'utilitza sobretot en el sector de l'alimentació. Representa energia, passió, acció, audàcia i sol cridar més l’atenció. També se sol relacionar al perill.

Blau

Les empreses automobilístiques i les aerolínies funcionen amb el color blau, perquè transmet seguretat, calma, honestedat, força, cura i confiança. Aquest color és molt usat també per les empreses de xarxes socials com Twitter, Facebook, Tumblr…

Verd

S'associa amb tot el que tingui a veure amb l'ecològic, la salut, la tranquil·litat, els diners i la natura. L'efecte del verd depèn molt de la seva tonalitat; els tons profunds evoquen abundància, mentre que els clars, calmen. Des de fa segles també es considera símbol de fertilitat.

Groc

Se sol utilitzar en empreses de restauració, consum, energia i construcció. Representa calidesa, precaució, alegria, curiositat i crida l'atenció. No obstant això, també propicia el cansament de la vista.

Morat

Significa lleialtat, benestar, èxit, saviesa, noblesa, ambició, luxe, justícia, glamur, sofisticació, espiritualitat i fantasia/màgia. El trobem principalment en empreses que venen productes d'educació, luxe, caramels,

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

8/13


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

xocolates, maquillatges o adorns en general. Rosa

Representa feminitat, maternitat, innocència, sensualitat, sinceritat, sofisticació, calma, dolçor, romanç i amor. Les principals empreses que fan ús del rosa en els seus diferents tons són: maquillatge, roba, joguines, associacions per la cura de la dona, pastisseries, revistes i botigues departamentals.

Taronja

Representa l'amistat, la joventut i el positivisme. S'associa també amb felicitat, entusiasme, creativitat, energia, determinació, seguretat i calidesa. En empreses de menjar i begudes és molt recurrent l'ús d'aquest color, ja que es relaciona a l'alimentació sana i a l'estímul de la gana. També l'utilitzen freqüentment les marques infantils i de tecnologia.

Blanc

El blanc representa simplicitat, puresa, veritat, neteja, higiene. Per això és utilitzat per empreses relacionades amb la salut, i per aquelles que vulguin projectar simplicitat.

6. TIPOLOGIA DE PUBLICACIONS REVISTA DIGITAL Es tracta d'aquelles revistes que són publicades per la Internet, on per accedir-hi el lector haurà d'estar davant d'un equip amb accés a Internet. Hi ha diversos tipus de revistes en línia com són les informatives, d'entreteniment, de ciència, especialitzades, infantils, etc. REVISTA FÍSICA Normalment les revistes estan fetes de papers esmaltats, la característica és que absorbeix la tinta de bona manera, reflectint colors de forma ideal.

7. PROGRAMARI I MAQUETACIÓ Per maquetació entenem aquell procés d'estructuració d'un document o bé d'una pàgina web. Al mateix temps, consisteix a ajustar tots els elements que hi ha a l'espai de la nostra feina, com a títols, imatges, vídeos, textos, il·lustracions, etc.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

9/13


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

L'objectiu és disposar tots aquests elements de disseny dins del nostre espai de treball i aconseguir aquesta harmonia estètica entre ells. El procés de maquetació abans estava reclòs només per als professionals de l'àmbit, però ara, gràcies a la creació de programes en línia gratuïts i de codi obert, no caldrà que siguem un dissenyador professional per dur a terme aquesta operació.

PROGRAMES DE MAQUETACIÓ Canva. Canva és una eina en línia de maquetació. Maquetar amb aquest programa és molt fàcil, perquè té una funcionalitat bastant senzilla per a tota mena d'usuari. És un programa online molt fàcil i ràpid per treballar. Compta amb una estètica molt intuïtiva. Avantatges d'utilitzar Canva: ● Ofereix dissenys creatius i professionals. ● No requereix una instal·lació. ● Disposa de centenars de plantilles i models de dissenys ja preparats, la majoria gratuïts. ● Compta amb una versió 'pro' de pagament, que ofereix més plantilles. ● Conté formats de maquetació elegants i professionals. ● Versió gratuïta. ● Simple i intuïtiva. ● Galeria amb centenars d'imatges i elements de disseny. Joomag. Joomag és una plataforma en línia de maquetació gratuïta. Està especialment enfocada per a les revistes en línia, llibres electrònics, catàlegs de productes o llibres fotogràfics. A més de la composició, ofereix fer un seguiment i monetitzar publicacions digitals, cosa que s'agraeix enormement. Entre els seus avantatges podem destacar: ● Compta amb una versió gratuïta. ● Ofereix l'opció de fer la teva feina digital o imprès. ● Centenars de plantilles i models predissenyats. ● Té quadrícules tipografies i capes per gestionar el treball. ● Compta amb contingut interactiu.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

10/13


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

Lucidpress. Aquesta permet tant a la composició com crear les teves pròpies publicacions impreses i digitals. Podràs compartir els teus continguts a la xarxa i de manera completament gratuïta. També, en la seva opció de pagament, permet imprimir en PDF o en altres formats digitals. A més facilita importar imatges directament des de Flickr, Facebook i Dropbox. Aquesta eina és la més semblant a un dels programes de caràcter professional. Entre els seus avantatges destaquem: ● Versió gratuïta. ● Genera, organitza i visualitza els teus treballs. ● Accés a tutorials. ● Disposa de nombroses plantilles de disseny adaptades a tota mena de treball. ● Funcionalitat senzilla i intuïtiva. ● Introdueix vídeos de Youtube. ● Enllaça documents de Google Drive. ● Sense necessitat d'instal·lar.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

11/13


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

8. CLOENDA Una vegada elaborat aquest treball he après les parts d’una revista, què significa cada color i quan s’utilitzen i les aplicacions per fer revistes digitals. Amb aquesta informació ara puc agafar una revista i identificar els elements d’aquesta i les sensacions que em donen els colors. Mentre feia la recerca de la tipologia de colors he trobat dades que m’han sorprès una d’elles és que la majoria d'empreses de moda utilitzen logotips de color negre. Una altra dada que m’ha sorprès és el fet que un munt de pàgines webs relacionen el rosa amb les nenes i les dones i el blau, vermell i gris amb els homes. El següent pas després d’acabar la recerca, tal com he nomenat a la introducció, és dissenyar la revista i fer la maquetació. Fer aquest treball no m’ha resultat gens complicat, però ha sigut una investigació llarga. En ser un tema d’actualitat i que a mi m’interessa se m'ha fet més amè el treball.

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

12/13


​Alumna: Sandra Valverde Alonso

Projecte: recerca d’informació revista

9. FONTS D’INFORMACIÓ PARTES DE. ​Parts d’una revista.​ <​http://partesde.com/la-revista/​> (desconeguda) [28-10-2019] MARTINEZ, Catherine. ​Parts d’una revista i les seves característiques. <​https://www.lifeder.com/partes-revista/​> (desconeguda) [28-10-2019] TERESA, Carmen. ​Elements de la revista. <​https://elementosdeunarevista103.blogspot.com/2016/11/elementos-de-una-revista_44.html > (5-11-2016) [28-10-2019] IMPRIMIR REVISTA. ​Elements importants en una portada de revista. <​https://imprimirmirevista.es/blog/elementos-importantes-en-una-portada-de-revista/​> (27-02-2012) [28-10-2019] LAURA. ​6 tipografies pels títols i 6 tipografies pels textos. <​https://feelingstudio.es/6-tipografias-para-titulos-y-6-tipografias-para-textos/​> (12-02-2015) [05-11-2019] IMPRIMIR REVISTA. ​5 consells per seleccionar les fonts de revistes adequades. <​https://imprimirmirevista.es/blog/5-consejos-para-seleccionar-las-fuentes-de-revistas-adecua das/​> (19-11-2014) [07-11-2019] ENTREPRENEUR. ​Infografia: La psicologia dels colors en els negocis. <​https://revistasumma.com/infografia-la-psicologia-los-colores-los-negocios/​> (05-10-2017) [08-11-2019] BAADMIN. ​El color a les marques / Color groc. <​https://brandia.com.mx/el-color-en-las-marcas-2/​> (29-10) [08-11-2019] BAADMIN. ​El color a les marques / Color rosa. <​https://brandia.com.mx/el-color-en-las-marcas-color-rosa/​> (21-10) [08-11-2019] TIPOSDE.COM. ​Tipus de revistes​. <​https://www.tiposde.com/revistas.html​> (05-2016) [12-11-2019] IMPRIMIR REVISTA. ​3 programes gratuïts per a principiants del disseny i la maquetació.​ <​https://imprimirmirevista.es/blog/programas-gratuitos-novatos-diseno-maquetacion/​> (28-01-2019) [12-11-2019]

C.E San Francisco

Informàtica

4t ESO 2019/2020 - 1T

Prof.: Roberto Pérez García

13/13

Profile for sandraa.valverde

Dossier informàtica 1r trimestre - Sandra Valverde  

Dossier informàtica 1r trimestre - Sandra Valverde  

Advertisement