Bosc i muntanya, indústria tradicional, comerç i serveis ( Temes d'etnografia valenciana; 3)

la veiérern, en un capitol anterior, com l'intercanvi económic tradicional es caracterizava per nombrases contradiccions que suposaven, en conjunt, un moviment molt ampli i molt lento Així, el moviment es realitzava a gran distancia, pero també amb gran esforc: el consum anava més enllá de les produccions i deIs límits locals, peró hi havia un gran estalvi de matéries primeres i de productes, que es reciclaven fins a límits extremats; la producció era possible amb una gran aportació d'esforc físic, pero de l'ús de l'estalvi, del reciclat i de la saviesa tradicional resultava una aparent convivencia harrnónica amb la Natura.

De quina manera es va realitzar el canvi cap a una societat basada econórnicament en un intercanvi més rápid, en un con su m creixent? Cal tenir en compte dues coses: eixe canvi cap a una societat més industrialitzada i per tant abocada al consum no fou repentí; i l'aspecte tradicional, económic, tecnológic i industrial ha estat molt mal estudiat. És a dir, la societat tradicional aná rebent tota una serie d'atacs, alguns vinguts de fora del sistema, i d'altres interns, que anaren exigint un necessari canvi, el que no vol dir que eixe canvi es realitzás de manera ordenada i coherent. Així tenim la revolució deis transports, amb la intraducció deis ferrocarrils i deis transports marítims a vapor, i les epidérnies, com ara la del cuc de seda o la de la fil·loxera, que desbarataren uns conreus básics dintre I'economia tradicional. Pero si eixe canvi fou més o menys rápid a escala domestica i local, mal ho podem saber: la historia i l'economia han estat escrites pels guanyadors, i així com es fácil trobar materials i informacions de les noves indústries, poca cosa (i gens valida) trobem escrita de I'economia familiar o de les artesanies tradicionals. la vam veure com hem tingut que reconstruir, de mala manera i massa provisionalment, la xarxa de fires i mercats, 197