Supose que el fet d’estar tractant de col·lectius,
sió no circularen obertament. Sobre açò es pot pensar
com les plataformes, flexibles, dinàmiques i obertes,
que fins i tot les plataformes, a pesar del seu caràcter
podria ser una de les raons d’esta acceptació. De fet al
obert i flexible, necessiten nuclis xicotets i tancats per a
llarg del temps ho vaig observar també amb persones
poder ser operatives. En tot cas, la sensació de ser un
que durant la campanya s’anaven incorporant a la
manifasser o que em prengueren per una espècie de
Iniciativa. Jo en aquell moment ho vaig pensar més
xivato mai no em va arribar a abandonar.
com a un intercanvi de favors. Donava el meu temps i
(Suposadament un investiga per a després fer pública
la meua participació, i ells em donaven accés i informa-
la investigació.) No sé doncs, si en aqueix reduït nucli
ció sobre les seues activitats. A banda del fet que no
es van resoldre coses rellevants a un moviment social.
fóra una decisió totalment meua, sinó una proposta
L’acceptació inicial no va ser gens problemàtica, la
feta des de la pròpia plataforma, dos elements més van
qual cosa en certa manera també té els seus inconve-
poder haver influït que la incorporació fóra tan ràpida.
nients, sobretot si no t’ho esperes. Estant tan ficat en el
D’un costat, la necessitat de gent que es compromete-
paper d’investigador, a vegades oblidava les preven-
ra activament a participar en la Iniciativa, tant pel tre-
cions lògiques per al treball de camp de què tant s’ad-
ball que es realitza com per les xarxes que poguera
verteix al neòfit. Prenia notes sense curar massa les for-
aportar, sobretot tractant-se d’una campanya que tenia
mes, entusiasmat i endinsat de ple en el meu paper
un termini. D’un altre, el fet d’entendre i fer l’esforç
d’investigador. En alguna ocasió vaig arribar a fer-ho en
d’expressar-me en valencià, que era la llengua utilitza-
altres contextos, la qual cosa em va suscitar algun
da en tot moment pels actors. Així doncs, el trànsit que
entrebanc. Supose que quan un es veu des del principi
hi va haver-hi entre ser investigador i ser un agent actiu
obligat a guanyar-se la confiança aliena va amb més
va ser prou fugaç, encara que ni tan sols açò deixa de
cura. Paradoxalment a mesura que m’integrava en el
ser font de problemes, com ara comentaré.
col·lectiu, el meu rol d’investigador, al principi tan clar,
Al final del treball de camp em vaig adonar que hi
anava oblidant-se’m. Tal era així que al final, alguna
havia aspectes als quals no doní importància als inicis.
vegada que vaig traure el quadern de notes, vaig notar
En la Plataforma hi havia un nucli d’activitats organit-
reaccions d’estranyament en la Plataforma. Sorpre-
zatives, que m’estaven, jo diria, implícitament vedades,
nentment havien oblidat el que m’havia dut allí. Això
ja foren en forma de Comissions directives o en forma
que podria ser considerat com un dels ideals del treball
de reunions de caire totalment informal, o també en
de camp, s’havia convertit en un petit inconvenient. No
les altament formals amb els representants dels partits
obstant, el problema principal va ser que a mesura que
polítics. Encara que mai no vaig sol·licitar accedir-hi a
passava el temps, i feia falta més implicació en la
cap, sobretot a les formals, d’alguna manera pareixia
Iniciativa, a vegades pensava i actuava com si l’Horta
quedar clar que a determinats nivells era millor pel fun-
fos el primer.11 No sabia ben bé si la meua comesa era
cionament de la Iniciativa que la informació i la discus-
fer etnografia o arreplegar firmes per a salvar-la; si hi
11 Arribant al final de campanya els plecs de firmes repartits eren moltísims, però encara pocs els arreplegats, la qual cosa produí la impressió que no s’acompliria l’objectiu d’aconseguir el mínim de firmes exigit. Açò va generar la lògica inquietud i ansietat, amb una consegüent intensificació d’esforç i dedicació.
16
revistavalencianad’etnologia