Parle de l’abans esmentada i estimada pels
tats de la mar... A més, és clar, de les dotzenes de
erasmus Nit de Sant Joan al Districte Marítim de
tones de fem i brutícia que la gent deixa al costat
València. En el seu format actual es tracta d’una
de la Mediterrània com a souvenir per a les briga-
espècie d’autoconvocatòria que, en paral·lel a la
des municipals de neteja: «miles de botellas, latas,
festa homònima i més gegantina que transcorre a
vasos y cubos de plástico, [...] unos cuarenta
les platges de Barcelona la mateixa nit, concentra
carros de supermercado, “decenas” de botellas
centenars de milers de persones en cada ocasió
de alcohol o refrescos sin destapar, DNI y otros
(350.000 valencians i visitants, diuen, el 2006).
documentos, y hasta un sofá» (Sena, 2006a: 24-
La Nit de Sant Joan valentina s’ha convertit en
25; vegeu també Sena 2006b: 25).
la vertadera estrela de les celebracions estiuen-
Nihil novum sub sole perquè el dissabte 4 d’a-
ques al Cap i Casal, guanyant per golejada la
gost de 1877, en un setmanari satíric dirigit i impul-
Batalla de Flors de la Fira de Juliol, un acte cele-
sat per Constantí Llombart, i en una série d’entre-
brat per primera vegada el 1891 (Hernández
gues sobre les festivitats de la capital valenciana titu-
1998: 48). La Batalla de Flors, mantinguda per les
lades «Les festetes y els festeros. Cuento de may
autoritats municipals com a tradició venerable —
acabar» (Llombart 1877b: 171), apareixia escrit el
es tracta d’una versió antiga, ordenada, delicada,
següent sobre la nit de Sant Joan:
subtil, perfumada, gens àcida i inevitablement kitsch de la tomatina de Bunyol—, no pot compe-
«Encontren el desquite de esta temporá de for-
tir de cap de les maneres amb els fets que acostu-
sosa abstinènsia, pues aplega la época de la sega
men a anar associats a la nit del 23 de juny en les
del forment, y en la nit de Sen Chuan, lo mateix
platges de la capital valenciana i les seues proxi-
qu’el dia siguient, se la venguen divertinse á mes
mitats: els impressionants embussos de trànsit,
y millor, emportanse les chiques á pendrer el bañ
l’augment de la freqüència de pas i de la forque-
á micha nit, qu’es cuant l’aigua de la mar produix
ta horària dels servicis de metro i bus, els milers de
maravillosos efèctes, y á l’altre dia, á engaldirse
litres de beguda i de quilos de coses per a picar, el
sustansioses paelles en la placha. [...] ¡Cuántes y
confort de l’arena i el gaudi de la carn, els sons de
cuantes cosòtes, si estiguera bé, habiem de dir-
guitarres i CD portàtils, els banys a la llum de la
los así que tots los añs susuixen en esta alegre y
lluna, els salts de tantes i tantes fogueres i brases
divertida berbena!!!.. Alló es un escandalo, pero
entre les Arenes i la Malva-rosa i la platja
d’aquells qu’es dihuen d’Ordago!..»51
d’Alboraia, les detencions per agressió, els resca-
51 Sobre l’excessiva fília cap a la festa dels habitants de la ciutat de València, en el mateix setmanari s’afirmava el dissabte 19 de maig: «Ni la gran siutat de Chaucha, donde, segons canta el romans, se come, se bebe y no se trabaja, pot tindrer, caballers, punt de comparació en esta venturosa capital, ahon continuament els seus fills reunixen á tan incomparable dicha, la de poder anar sempre, com el susuix als donsainers, de festa en festa» (Llombart 1877a: 81). Traure a col·lació estos textos ha estat possible gràcies a l’amabilitat de Xavier Martí, actualment director del Museu d’Història de València (MHV).
128
revistavalencianad’etnologia