Issuu on Google+

INTERACCIÓ A L’AULA Olga Esteve Universitat Pompeu Fabra


APRENENTATGE

DESENVOLUPAMENT COGNITIU


DESENVOLUPAMENT COGNITU Enfocament sòciocultural vigotskià i postvigotskià • Internalització (Vigotsky) •

Apropiació (Lave, Rogoff)


LA LLENGUA COM A INSTRUMENT DE MEDIACIÓ


Parlar per aprendre ‘compartint’ i ‘participant’

AMB QUI?

COM?


Interacció amb un mateix: “recursos interns”

Interacció amb iguals

Percepció de ZDP i de ZD percebut

Interacció amb “menys experts”

Interacció amb “ més experts”


TIPUS 1: Interacció entre iguals

FER TASCA

Què sóc capaç de fer d’entrada

REPTE

BASTIMENTADA (ANDAMIAJE) ENTRE IGUALS


TIPUS 2: Interacció amb un mateix Primera verbalització del ‘diàleg interior’ a partir de la pregunta ‘Què sóc capaç de fer sol (d’entrada) – sense ajuda dels altres?’


TIPUS 2: Interacció amb un mateix Verbalització del ‘diàleg interior’ a partir del ‘contrast’ ‘Si comparo el que faig ara amb el que fèia abans: què sóc capaç de fer millor?’ Zona de Desenvolupament Percebut Indicadors de domini de l’activitat (Palacios, 1987)


TIPUS 3: Interacció expert – no expert ASPECTES CLAU Participació guiada segons ZDP Comunitat d’aprenentatge PROCEDIMENTS Prolepsi Contingència Oportunitats d’aprenentatge (affordance)


PROLEPSI (van Lier, 2004) El procediment prolèptic situa els aprenents en un context en el qual el professor assumeix (o pretén assumir) que ells ‘saben més del que en aquell moment son capaços de fer’ Per això, el docent no comença ‘explicant’ sinó incorporant una tasca o activitat perquè facin, pensin. I el docent haurà de recollir els resultats d’aquesta primera accció per fer avançar en la construcció de coneixment (vegeu exemple en ‘Pràctica 2’ i ‘Resultats pràctica 2’)


PROLEPSI En paraules de L. Farró (Formadora Grup de Llengua): (...) i així, partint de l’experiència i de les reflexions dels aprenents fa que emergeixin els objectius essencials de la sessió com si els alumnes tinguessin ja tots els coneixements en el seu interior i el formador (o el docent) només fos l’instrument per fer-los agafar consciència del que ja sabien o volien. Tota una estrategia. Vegeu document ‘Procediments del docent contingent’


CONTINGÈNCIA En paraules de L. Farró (Grup de Llengua): Manipula i dinamitza les sessions per tal d’arribar als objectius que té prefixats, però també interactua i segueix l’orientació que la sessió va agafant. Internament segueix un diàleg flexible i va decidint quin és el millor camí, a l’igual que passa en una conversa ‘natural’(L.F. Grup Llengua)


CONTINGÈNCIA Característica general Concep l’educació com un procés de reciprocitat entenent que ensenyar implica ‘conversar’

Per això el més expert és capaç de connectar el seu propi comportament amb el del menys expert I així ajusta el grau de suport que presta en la interacció a com el menys expert respon en cada moment a aquestes ajudes (Villar & Pastor, 2003)


CANVI DE PERSPECTIVA • P

Presentació

• I Il·lustració

• P Pràctica

• I Interacció

• P Producció

• I Inducció


Intreacció a l'aula