Page 1

Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria

NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE

núm. 32 núm. 31gener -febrer 18 trivium.cat

VILAFRANCA

MATARÓ

BARCELONA


núm. 32 Edició Institut Trivium

Direcció Mireia Sala i Carme Huguet

Redactors Anna Bayo Edgar Gonzàlez Thais Lorenzo

Correcció Llengua de foc

Disseny i il·lustracions Edgar Gonzàlez Impressió Institut Trivium Col·laboradors de redacció Carme Huguet Mireia Sala Mateo Gonzàlez el butlletí de paper gener-febrer 2018

02


Editorial

Cada dia ens despertem amb una notícia nova a Twitter, a Facebook o a la premsa digital amb un titular que ens crida l’atenció, amb més pa que sucre. De vegades ni tan sols l’hem llegit en la seva totalitat i a poc a poc ja van quallant i sedimentant unes afirmacions, veritats i relats que s’instal·len en l’imaginari col·lectiu. En el nostre àmbit professional això també succeeix, i com a professionals hem de ser conscients que no estem aïllats en la nostra aula. Formem una part molt important de l’engranatge d’aquesta societat i necessitem estar sempre en formació, aprenent, qüestionant... Així que davant tot això, des de la nostra perspectiva i el petit gra de sorra que posem en l’aprenentatge de les persones, ens reafirmem en la nostra implicació de seguir pràctiques basades en l’evidència científica i continuar amb rigor els nostres protocols i les nostres intervencions al servei de tots els que confieu en nosaltres cada dia.

Seguiu-nos a

facebook.com/Institut-Trivium

twitter.com/InstitutTrivium

03

Editorial


febrer

CONFERÈNCIES

32a edició de l’APAC-ELT Convention. Repensant l’ensenyament: nous reptes i noves solucions. Consorci de l’Educació de Barcelona, Barcelona, 1,2 i 3 de febrer de 2018.

Cicle de conferències: “Barcelona Educa per la pau”. Institut Municipal d’Educació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 15 de febrer de 2018.

Mobile World Congress. Mobile World Capital, Barcelona, del 26 de febrer a l’1 de març de 2018.

ACTIVITATS I TALLERS

EDhack Raval. Fundació Tot Raval i Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 23 i 24 de febrer de 2018.

04

Curs: “La logopèdia en l’atenció precoç. Introducció a la funció del logopeda al CDIAP”. Col·legi de Logopedes de Catalunya, Barcelona, 2 de febrer de 2018.


Neurorehabilitació de l’Afàsia Teràpia intensiva del llenguatge

El terme afàsia significa, literalment, ‘pèrdua de la parla’. De fet, no és la parla el que es perd, sinó el mateix llenguatge: l’expressió o la comprensió, ja sigui per complet o tan sols una part. Es calcula que, aproximadament, una de cada 300 persones pot patir una afàsia crònica deguda a dany cerebral (Sacks, 2010); una tercera part dels casos d’afàsia provocada per un ictus és d’elevada gravetat, i aquesta és predictora de mortalitat i dependència. A més, un terç dels pacients amb afàsia secundària a un ictus té menys de 65 anys d’edat i una esperança de vida de més de 5 anys. La neurorehabilitació de l’afàsia és, per tant, crucial no tan sols per reduir el risc de dependència, sinó també per reintegrar els pacients en la seva vida social i laboral.

Bases de la neurorehabilitació: neuroplasticitat i connexions funcionals

Les lesions cerebrals produeixen un dany irreversible en el teixit nerviós d’una àrea concreta, però també altres zones més àmplies poden quedar afectades funcionalment del cervell. El dany de l’àrea que envolta la lesió (penombra isquèmica) és potencialment reversible, i és que s’ha demostrat que existeix neuroplasticitat en aquesta àrea i en d’altres més distants, tant en la fase aguda com en la fase crònica. La neuroplasticitat pot ser explicada per la llei de Hebb: quan un circuit neuronal és activat de forma freqüent i sincronitzada, la majoria de les seves connexions es veuran reforçades, mentre que aquelles neurones que “disparen” fora del circuit es veuran sotmeses a un debilitament sinàptic i, per tant, a una

05

Racó Científic


pèrdua connectiva. Partint de la teoria de Hebb, una teràpia de parla i llenguatge (SLT) intensiva estarà associada a millors resultats, ja que per a cada ús d’una paraula en el context apropiat es podrà esperar un reforçament proporcional de les sinapsis de circuits rellevants per a la parla i el llenguatge, especialment si la teràpia és administrada amb alta freqüència. La recerca en neurociència demostra que hi ha connexions funcionals entre les àrees cerebrals sensoriomotores i el còrtex lingüístic: aquestes àrees s’activen quan els pacients entenen paraules o frases que estan relacionades amb accions específiques. Aquelles SLT que tinguin per objecte relacionar llenguatge i acció conduirien, per tant, a una millora més eficaç dels dèficits associats a l’afàsia.

amb gestos. Una característica important de la neurorehabilitació és evitar aquests aprenentatges estratègics que fan els pacients per eludir les seves dificultats. La CIAT, teràpia d’afàsia induïda per restricció (Pulvermüller et al., 2001) és una variant de la teràpia intensiva del llenguatge amb la qual els pacients amb afàsia poden ser guiats a utilitzar estructures lingüístiques que normalment evitarien, en combinació amb accions relacionades. Durant molts anys no hi ha hagut evidència científica sobre els beneficis terapèutics de les SLT en pacients amb afàsia, però Pulvermüller i el seu equip van demostrar l’efectivitat de la CIAT en pacients amb afàsia deguda a ictus: van experimentar una millora diària significativa en rendiment lingüístic i comunicatiu. A més, juntament amb altres estudis (Taub et al., 2002; Meinzer et al., 2004; Breier et al., 2006), s’ha demostrat que els dèficits lingüístics associats a l’afàsia deguda a un ictus poden ser atenuats amb aquesta teràpia tant en estat agut com en estat crònic, fins i tot anys després de la lesió.

La teràpia de l’afàsia induïda per restricció (CIAT)

Alguns investigadors sostenen que el més habitual és que es produeixi una adaptació dels pacients afàsics als seus dèficits. Malauradament, això és un impediment per a la rehabilitació de les lesions ocasionades per l’ictus: una persona que ha patit un ictus i presenta una paràlisi d’un braç tendirà a no fer ús d’aquest; de forma semblant, un pacient amb afàsia mostrarà propensió a utilitzar un llenguatge telegràfic per comunicar-se o, fins i tot, evitarà qualsevol tipus de comunicació verbal i es limitarà a comunicar-se

Alguns autors (Huber, 1999; Kessler et al., 2000) indiquen que la combinació d’una teràpia CIAT juntament amb una teràpia farmacològica pot ser molt efectiva per alleujar els dèficits associats a l’ictus, correlacionant millores en puntuacions de rendiment lingüístic amb un increment del volum sanguini a les àrees cerebrals relacionades. La teràpia farmacològica que ha demostrat ser més efectiva en el tractament combinat de l’afàsia deguda a ictus és la denominada “antidemència”, especialment la memantina.

06


Per concloure, hem de dir que abans de dur a terme qualsevol tipus d’intervenció cal tenir en compte que sovint els dèficits de comunicació estan relacionats amb aïllament, passivitat, depressió i altres trastorns psicològics, i és que la majoria de pacients, tot i ser incapaços de parlar o d’entendre la parla, poden presentar una conservació perfecta de les capacitats intel·lectuals. Pot ser que els pacients amb afàsia deguda a ic-

tus rebin teràpies de tot tipus, però a la seva vida la dimensió social és vital i, amb freqüència, a causa de la seva incapacitat verbal, es poden sentir intensament aïllats o apartats. Hi ha activitats que no requereixen llenguatge i que es poden utilitzar per incloure de nou aquestes persones en la dimensió social, una part imprescindible per a la rehabilitació de l’afàsia.

Artícless de referència

Berthier, M.L. y Pulvermüller, F. (2011). «Neuroscience insights improve neurorehabilitation of poststroke aphasia». Nature Reviews Neurology 7, 86-97. Breier, J.I. et al. (2006). «Functional imaging before and after constraint-induced language therapy for aphasia using magnetoencephalography». Neurocase 12, 322-331. Huber, W. (1999). «The role of piracetam in the treatment of acute and chronic aphasia». Pharmacopsychiatry 32(Suppl.1), 38-43. Kessler, J. et al. (2000). «Piracetam improves activated blood flow and facilitates rehabilitation of poststroke aphasic patients». Stroke 31, 2112-2116. Meinzer, M. et al. (2004). «Intensive training enhances brain plasticity in chronic aphasia». BMC Biology 2, 20. Pulvermüller et al. (2001). «Constraint-induced therapy of chronic aphasia following stroke». Stroke 32, 1621-1626. Taub, E. et al. (2002). «New treatments in neurorehabilitation founded on basic research». Nature Review Neuroscience 3, 228-236. Sacks, O. (2010). The Mind’s Eye. Nueva York: Knopf Publishers.

07

Racó Científic


Laia Mateu

Psicòloga a Trivium Vilafranca

Sóc llicenciada en Psicologia a la Universitat de Barcelona i tinc un màster en logopèdia infantil que vaig cursar a l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de Sant Pau. Fa set anys que treballo a un CDIAP (Centre de

Detecció i Atenció Precoç), i per aquest motiu tota la formació que he fet en els últims anys ha anat en aquesta direcció. Treballo com a psicòloga a Trivium VIlafranca des de fa 3 anys.

“La majoria de les demandes que rebo són en relació amb el comportament dels nens o adolescents a casa.”

Diga’ns, en una frase, què significa per a tu formar part de l’equip interdisciplinari de Trivium.

Significa aprendre coses noves cada dia, tant de les companyes i com de les famílies que atenc.

08


Segons la teva experiència existencial, quines creus que són les demandes majoritàries que fan les famílies en els últims anys?

La majoria de les demandes que rebo són en relació amb el comportament dels nens o adolescents a casa. Fer de pares no és fàcil, i les relacions entre pares i fills són cada vegada més complexes. Els infants estan acostumats a tenir-ho tot, voler-ho tot i just en el moment en què ho desitgen. Com posar límits de forma amorosa o com aconseguir que els nens facin cas a les demandes dels pares solen ser les coses que més preocupen.

“S’ha de respectar el ritme que necessitin per anar assolint els objectius abans de plantejar de nous.”

Quins són els missatges que dónes en les sessions i que les famílies més agraeixen?

Crec que el que més valoren les famílies de les meves sessions és el tipus de vincle que estableixo amb ells. Intento que el meu rol no sigui el de professional expert per poder establir una relació d’igual a igual en la qual acompanyo la família a trobar els seus propis objectius de treball, així com les estratègies per solucionar-los. La idea és apoderar la família per canviar la seva realitat perquè puguin millorar la seva qualitat de vida.

Quina durada aproximada tenen les intervencions que fas amb les famílies?

Doncs depèn de cada cas. Cada família fa el seu procés i necessita el seu temps per aconseguir canvis. S’ha de respectar el ritme que necessitin per anar assolint els objectius abans de plantejar de nous. Tot i així, normalment són uns tres mesos de sessions setmanals a l’inici; crec que veure’ns de forma regular ajuda que les dificultats es resolguin abans, i passats aquests mesos normalment proposo espaiar les sessions per poder anar encaminant el final de la intervenció.

09


En una professió com la teva, el treball en xarxa entre els professionals és molt important. Ens podries ajudar a ampliar aquesta mirada?

Per acabar aquesta part de l’entrevista, ens agradaria conèixer quins són els teus referents professionals en qui et fixes per ajudar les famílies que vénen a Trivium.

Estic totalment d’acord amb l’afirmació. Els objectius d’intervenció plantejats funcionen bé en la mesura que tots els espais on és l’infant els comparteixen. Trobar el temps i els moments per poder coincidir amb tutors, educadors o pediatres no és una tasca fàcil, però en els casos en quèho aconseguim i realment ens plantegem objectius comuns es nota una millora evident en l’evolució del cas. He pogut experimentar que si en les reunions de coordinació entre professionals afegim la presència de la família, la millora en la intervenció encara és més notable. Els professionals no estem acostumats a fer aquestes reunions de coordinació de cas amb la participació dels pares, però el fet que hi puguin ser ens permet que estiguin informats de tot el que s’està treballant en relació amb elseu fill, que puguin opinar i decidir sobre quins objectius són prioritaris per a ells i que els puguin aplicar també ells a casa. Tot són avantatges!

La veritat és que tinc una mirada força integradora i intento aprendre i aplicar coses de totes les teories que conec. Em costa poder citar algun referent en concret. Tot i així, la mirada que més m’influencia actualment és la del model centrat en la família, i l’autora que em ve al cap és la Linda Leal. Us recomano la lectura d’un document seu que es diu Un enfoque de la discapacidad intelectual centrado en la familia. És un document molt amè i interessant sobre els fonaments més generals d’aquest nou model.

I ara, canviant de tema, i no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries?

La meva feina m’encanta i cada tinc la sensació d’haver trobat la professió a la qual m’havia de dedicar. Tot i així, si penso en altres possibilitats em decantaria per alguna feina que impliqui igualment la relació amb les persones. Potser seria infermera o mestra de Primària.

010


Quina qualitat creus que la gent aprecia més de tu?

Recomana’ns un llibre:

Jo confesso, de Jaume Cabré.

La transparència. Què t’agradaria aprendre a fer, que encara no saps?

La pel•lícula que et va fer plorar:

Em fan plorar quasi totes... però recordo especialment dramàtica Mar adentro, d’Alejandro Amenábar.

Tocar un instrument. Quin és el teu passatemps preferit?

M’agrada molt cantar. Canto en corals des dels 4 anys.

On serien les teves vacances ideals?

A qualsevol lloc! Sempre tinc la maleta apunt per viatjar.

La cançó que més escoltes.

“WhatYouKnow”, dels TwoDoor Cinema Club.

011


Fake news: com afrontar aquesta batalla dins de l’aula S’escolta la vibració d’un telèfon d’un alumne de Secundària, es fica la mà a la butxaca, agafa el mòbil, abaixa la mirada, treu una mica la pantalla de la butxaca i llegeix: ”ÚLTIMA HORA: Després de la decisió de Donald Trump, soldats israelians maten un palestí en el ‘dia de la ira’”. Torna el telèfon a la cova de la butxaca, aixeca el cap i intenta recuperar el fil de la classe de fonètica.

fosca, molt més fosca que els semblava als adolescents de l’època prexarxes socials. Com a adults, ja sigui amb el rol de pares o mares, educadors/es, mestres, etc., podem ajudar a filtrar tota aquesta informació que els arriba aportan el nostre coneixement previ de la història, expressant el nostre optimisme sobre la humanitat, fent allunyar la mirada del focus de la notícia per veure-la amb perspectiva. Hem de tenir en compte que els adolescents estan envoltats d’un torrent d’esdeveniments actuals que passen en un instant, moltes vegades relatats d’una forma molt negativa i que els pot deixar en un estat d’ansietat i vulnerabilitat. No és difícil entendre que aquestes situacions estan fent augmentar el seu estrès. Per altra banda, també hi ha adults als quals els costa regular emocionalment aquesta inundació d’informació, amb comentaris irracionals a xarxes socials, sense reflexió prèvia, deixats emportar per la impulsivitat.

Amb cada clic de ratolí, amb cada like a un post o subscripció a un canal, afegim un torrent d’informació al nostre background digital, que acostuma a anar seguit d’un torrent de titulars que se centren en desastres naturals, acusacions d’assetjament sexual, guerres, conflictes polítics... No s’està posant sobre la taula un tema que sigui una novetat, però el que sí que és nou és que aquesta generació d’adolescents és única pel que fa al bombardeig de notícies que reben. A aquest torrent de dades li hem d’afegir tant les variables respecte de la procedència de les informacions (mitjans de comunicació, xarxes socials,canals de notícies 24 hores, etc.) com les tècniques informatives que utilitzen, en determinats moments del tot qüestionables. Com a resultat, per a un adolescent la vida al món d’avui pot semblar

012


portant recordar que tots els llocs web tenen articles que s’han de verificar. També es pot buscar informació sobre un mateix esdeveniment des de diverses perspectives i treballar sobre el plantejament mateix del titular de la notícia per comprovar si està fet des d’una vessant positiva, negativa o en quins estereotips se centra.

Sigui com sigui, els nostres alumnes han de conèixer el que els envolta, i part del nostre treball com a pares o mares, educadors/es, mestres, etc., és preparar-los per al món que existeix fora de les aules. Hem de saber que estem caminant per un camí difícil, ple de responsabilitat, on alhora que els exposem a aquests esdeveniments actuals els hem de formar per a un futur molt pròxim que nosaltres encara no hem desxifrat com serà a causa de la velocitat amb què es mou tot. Per tant, com poder crear actualment un relat honest, sense caure en la negativitat però sent responsables a l’hora de transmetre l’actualitat en el seu conjunt? Una opció seria no abordar els esdeveniments actuals, però això afavoriria el desenvolupament de persones sense criteris propis, que no buscaran contrastar la informació. Davant el dubte de què fer, Heather Wolpred-Garow ens proposa una forma d’enfocar aquesta batalla:

Ajudar els estudiants a llegir amb esperit crític per separar el que és vertader del que és qüestionable i del que és fals. Tant els educadors com les institucions de l’àmbit educatiu hauríem d’assumir aquests pretextos i treballar amb aquests objectius. Ensenyar als estudiants la necessitat de desconnectar de vegades de la informació. Que la desconnexió és un exercici saludable tant per al nostre cor com per al nostre cap. Hauríem de tenir la necessitat que els nostres alumnes deixin les aules informats i crítics, però també amb un bri d’esperança. Des de l’àmbit educatiu tenim la responsabilitat d’equilibrar els horrors amb l’esperança i la festivitat. Ajudem a fer que secentrin en el seu bé propi i en el del del seu voltant. Intentem que l’ambient que es respira a l’aula sigui positiu, perquè moltes vegades aquest torrent de notícies que els arriba no té gairea veure amb l’estat de la seva vida adolescent.

Utilitzar recursos que diferenciïn la informació segons el nivell de lectura. I no només això:caldria seleccionar els articles perquè siguin adequats a les diferents etapes emocionals dels alumnes. Després de tot, el fet que un estudiant estigui preparat acadèmicament per llegir un text complex no significa que estigui preparat emocionalment per fer-ho. Crear un arxiu de recursos que se centri en històries positives. Per exemple, trobar fonts que ajudin els estudiants a conèixer els avenços i les millores aconseguits per la humanitat. Podem utilitzar fonts com la Common Sense Media per a nens. És im-

Extracte de Teaching Current Events in the Age of Social Media, Edutopia

013


Aprenentatge a l’aula És millor prendre apunts a mà o amb ordinador?

Prendre apunts a mà avui dia sembla que quedi força lluny en el temps; progressivament s’ha anat donant pas a l’ús d’ordinadors, portàtils i tauletes com a mitjans per fer-ho. Si assisteixes a una aula d’institut, d’universitat o fins i tot si vas a una conferència i escoltes atentament és difícil que no sentis el tecleig d’un ordinador de fons i, amb tota probabilitat, serà el teu propi. Sovint s’utilitzen els ordinadors com un magatzem extern d’informació rellevant: sembla que tots els records i apunts estaran més segurs allà i mai els perdrem! Us heu plantejat, però, si aquest canvi aporta algun altre benefici per a nosaltres més enllà de la nostra comoditat?

Un estudi recent dut a terme per l’equip de Mueller & Oppenheimer (2014) a Los Angeles sembla indicar que els estudiants que prenen apunts amb ordinador o tauleta tendeixen a tenir un rendiment inferior davant preguntes de desenvolupament o conceptuals; conclouen que, tot i que aquests alumnes tenen tota la informació al seu ordinador, aquesta no ha arribat a consolidar-se en el cervell. Si fem un repàs de la recerca realitzada fins ara en aquest àmbit (Kay & Lauricella, 2011; Sovern, 2013; Kraushaar iNovak, 2010), sembla que la majoria d’estudis coincideixen a apuntar cap a la mateixa direcció. Segons aquests, l’ús de l’ordinador en context acadèmic no solament serveix com a distractor, sinó que pot afectar la manera i la qualitat de prendre apunts a classe.

Els últims estudis semblen apuntar que es podria estar perdent el que era una via molt eficient d’aprenentatge. Hi ha hagut molt debat al voltant de l’ús dels ordinadors i tauletes per prendre apunts a l’escola. Molts professors i pares creuen que són una font de distracció per a l’aprenentatge a l’aula (Yamamoto, 2007). D’altra banda, molts estudiants pensen que, tot i ser motiu de distraccions, el seu ús els és beneficiós i els permet automatitzar l’aprenentatge (Kay & Lauricella, 2011).

Podria ser que, tot i el moment tecnològic en el qual vivim, prendre apunts a mà fos més beneficiós per a la consolidació dels aprenentatges dels nostres alumnes? Prendre apunts i notes en context acadèmic pot ser

014


Llavors, volem que els alumnes assoleixin un aprenentatge més consolidat, de connexions més profundes, o ens conformem amb un aprenentatge superficial que oblidaran amb més facilitat? Precisament perquè som al segle xxi i tenim una sobreexposició a la informació i un ràpid accés a ella, ja no es tracta d’emmagatzemar el màxim d’informació possible. És més important motivar el desenvolupament d’habilitats per relacionar els nous coneixements amb situacions i aprenentatges que ja es troben consolidats al cervell.

el que es denomina “generatiu” o “no generatiu”, en funció de si motiva una producció activa de coneixement (mapes conceptuals, resums…) o es basa en la còpia literal del que s’escolta; aquest últim tipus es relaciona amb un pitjor rendiment, especialment en tasques integratives i en preguntes conceptuals. D’acord amb Mueller i Oppenheimer (2014), quan els alumnes prenen apunts amb l’ordinador, tendeixen a transcriure literalment el que escolten; prendre apunts, però, no es basa en la transcripció literal del contingut de les classes. El que els falta en aquest tipus d’apunts és la síntesi i la reelaboració del contingut, que desemboca en la comprensió i la consolidació de la informació. Segons els autors, aquells estudiants que transcriuen amb l’ordinador formen connexions cerebrals més superficials davant el nou contingut que se’ls presenta. En canvi, els alumnes que prenen apunts a mà processen la informació i la representen d’una manera que té sentit per a ells; aquests últims estan formant unes connexions més profundes i, probablement, més sòlides.

En definitiva, segons els estudis, tot i que no podem obviar les virtuts de l’era tecnològica, de vegades, canviar l’ordinador per un bolígraf pot enriquir l’adquisició d’aprenentatges. Avui dia tot va molt de pressa, i al final hem de centrar esforços a economitzar el temps sent més eficients. Doncs bé, mentre l’ordinador ens pot servir com a eina de suport per als nous aprenentatges, prendre apunts a mà ens pot ajudar a ser més eficients en l’assoliment i la relació dels mateixos.

Artícless de referència Mueller, P. A. i Oppenheimer, D. M. (2014). “Pen in mightier than the keyboard: advantages of longhand over laptop note taking”. Psychological Science 25(6), 1159-1168. Kay, R.i Lauricella, S. (2011). “Exploring the benefits and challenges of using laptops computers in higher education classrooms: a formative analysis”. Canadian Journal of Learning and Technology 37(1). Kraushaar, J.M.i Novak, D. C. (2010). “Examining the affects of student multitasking with laptops during lectures”. Journal of Information Systems Education 21, 241-251. Sovern, J. (2013). “Law student laptop use during class for nonclass purposes: temptation v. Incentives”. University of Louisville Law Review 51, 483-517. Yamamoto, K. (2007). “Banning laptops in the classroom: is it worth the hassle?”. Journal of Legal Education 57, 477-520.

015


“Qualsevol persona pot fer complicat el que és simple. La veritable creativitat consisteix a fer simple el que és complicat”. John Coltrane. Saxofonista i compositor de jazz

Un espai, 5 centres TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38 TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a 08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30 TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a 08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13 TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B 08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15 TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53 www.trivium.cat

info@trivium.cat

Revista trivium gener cat 18  

Cada dia ens despertem amb una notícia nova a Twitter, a Facebook o a la premsa digital amb un titular que ens crida l’atenció, amb més pa q...

Revista trivium gener cat 18  

Cada dia ens despertem amb una notícia nova a Twitter, a Facebook o a la premsa digital amb un titular que ens crida l’atenció, amb més pa q...

Advertisement