Page 1

NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE

Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria

VILAFRANCA

MATARÓ

BARCELONA

novembre 17 núm. 31 trivium.cat


núm. 31 Edició Institut Trivium

Direcció Mireia Sala i Carme Huguet

Redactors Anna Bayo - Reflexió Edgar Gonzàlez Thais Lorenzo - Racó Científic

Correcció Llengua de foc

Disseny i il·lustracions Edgar Gonzàlez Impressió Institut Trivium Col·laboradors de redacció Carme Huguet Mireia Sala Mateo Gonzàlez el butlletí de paper novembre 2017

02


Editorial

Tenim pressa, sempre amunt i avall, asseguts al metro, a la sala d’espera d’algun lloc. Instintivament, mentre caminem, posem la mà a la butxaca i ja tenim el telèfon mòbil a la mà, mirant els últims tuits o els posts de Facebook... Com si l’actualitat canviés a cada moment i aquesta, de retruc, afectés la nostra vida més immediata. Aquesta immediatesa en la qual estem immersos ens dificulta la reflexió, sense la qual els processos de resiliència és més difícil que es duguin a terme. Si com a adults que tenim consciència de la importància de l’empatia i la resiliència en les nostres relacions tenim tants obstacles per mostrar-noshi, què estem transmetent a les futures generacions? Si aixequem la mirada serem conscients que de vegades les persones més properes són les que poden fer més per nosaltres. Aquelles que tenim al davant fan més per la nostra felicitat i benestar que les que trobem de tant en tant a les pantalles, així com en els inputs que rebem al llarg del dia.

Seguiu-nos a

facebook.com/Institut-Trivium

twitter.com/InstitutTrivium

03

Editorial


desembre

CONFERÈNCIES

I Congreso de Educación Física, Neuromotricidad y Aprendizaje, Madrid, 11-13 de desembre de 2017.

Conferència: “Reunió d’Hivern de la Societat Catalana de Neuropsicologia. Grup de Recerca de Catalunya”. Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, Barcelona, 14 de desembre de 2017.

ACTIVITATS I TALLERS

Taller de descubrimiento: “El archipiélago de las islas perdidas”, Fundació Miró, Barcelona, 17 de desembre de 2017. Exposició: “Música amb veu de dona”, Palau Robert, Barcelona, del 10 de novembre de 2017 al 23 d’abril de 2018

04

Exposició: “Després de la fi del món”, CCCB, Barcelona, del 25 d’octubre de 2017 al 29 d’abril de 2018.


Com seria recordar tots els aspectes de tot allò que ens ha passat a la nostra vida? Parker et al. (2006) van exposar el cas d’A. J., una dona de 41 anys que tenia una capacitat extraordinària per recordar el seu passat. El seu record, però, sorgia de forma automàtica, no sota control conscient. Hom podria pensar que tenir una memòria com aquesta deu ser meravellós, però res semblant a això: «La meva memòria governa la meva vida… És com el meu sisè sentit… Sense esforços… És com una pel·lícula que mai para, com una pantalla partida… És excepcional… però es una càrrega». Parker et al. (2006) anomenen aquesta condició síndrome hipertimèsic, i mostra el preu a pagar per una memòria “prodigiosa”.

la memòria, cada cop són més els que tracten la transitorietat i els mecanismes d’economització de la memòria, és a dir, sobre l’oblit. En un article publicat a Neuron, els investigadors Richards i Frankland (2017) subratllen la importància de la transitorietat i l’oblit en la memòria i proposen un nou model per definir-la. Desafien la perspectiva tradicional en què l’oblit és considerat un procés de pèrdua gradual inevitable: l’objectiu de la memòria, més enllà d’emmagatzemar informació, és optimitzar la presa de decisions en un entorn constantment canviant. Des d’aquesta perspectiva, l’oblit no és el fracàs de la memòria, sinó que és el resultat de la inversió en l’optimització d’una “nova” estratègia memorística (Terada, 2017).

I tu, preferiries la memòria de l’A. J. o la teva? Potser oblidar no sigui tan dolent com ens pensàvem. Tot i que la majoria d’estudis científics s’han centrat a estudiar els mecanismes de persistència de

05

Racó Científic


Com bé indica Youki Terada (2017), sovint ens imaginem la memòria i els records com una llibreria amb prestatgeries i llibres als quals podem accedir quan vulguem, però en realitat els records són codificats al llarg de xarxes neuronals i estan distribuïts en milions de neurones connectades entre si. És a través d’aquestes xarxes que l’experiència es converteix en record.

Per treballar la persistència de la memòria, tant alumnes com professors poden adoptar estratègies per minimitzar la pèrdua de memòria i reforçar l’assentament d’aprenentatges, maximitzant la quantitat de connexions (Terada, 2017): - Explicacions entre iguals. Quan els estudiants expliquen allò que han après als seus companys, els records debilitats es reactiven, es reforcen i es consoliden. Aquesta estratègia també incentiva l’aprenentatge actiu (Sekeres et al., 2016).

Com podem entendre l’oblit, doncs? Partim del fet que, per a la majoria, al contrari que per a l’A. J., oblidem els esdeveniments quotidians i, a més, l’oblit augmenta amb el pas del temps. Ebbinghaus (1913) va ser el primer a dur a terme l’estudi clàssic sobre l’oblit. Usant-se a ell mateix com a participant, va trobar una relació indirecta entre temps i retenció. Va observar que sense cap reforç o connexió amb els coneixements assolits, la informació era oblidada molt ràpidament: pèrdua de 56% del contingut en una hora, 66% després d’un dia i 75% després de sis dies. Què podem fer, doncs, per preservar el dur treball d’estudi que fan els estudiants? Molts estudiants que preparen un examen es convencen a si mateixos que tot va bé després de fullejar el llibre i comprovar que la major part del contingut els resulta familiar; és a dir, descobreixen que tenen una bona memòria de reconeixement pel material. Malauradament, hi ha una gran diferència entre tenir bon nivell de reconeixement i ser capaços de reproduir el contingut després en un examen.

- Efecte de l’allunyament. En comptes d’estudiar un tema i després oblidar-lo, tracta de repassar les idees clau al llarg de l’any escolar. La recerca mostra que els estudiants tenen un millor rendiment acadèmic quan tenen més oportunitats de repassar el material ja assolit amb anterioritat (Carpenter et al., 2012; Kang, 2016). - Controls freqüents com a pràctica. Semblant a repassar material de forma freqüent, fer controls a mode de pràctica pot promoure la retenció a llarg termini i protegir contra l’estrès davant un examen, el qual pot afectar al rendiment de la memòria (Adesope et al., 2017). - Intercalar conceptes. Quan els problemes similars són agrupats conjuntament, els estudiants no han de pensar sobre les estratègies que han d’usar; apliquen la mateixa solució un cop rere l’altre. Intercalar conceptes força els estudiants a pensar en la seva base i així interioritzen els aprenentatges d’una manera més profunda (Rohrer, 2012; Rohrer et al. 2015).

06


- Combinar text amb imatges. Sovint és més fàcil recordar informació quan es presenta des de diferents vies, especialment si es tracta d’un suport audiovisual que ajuda a organitzar la informació (Bui & McDaniel, 2015).

la quantitat d’atenció i temps que els estudiants dediquen al material que se’ls està ensenyant. Si tenen interès, prestaran atenció; si s’avorreixen, pensaran en altres coses i el procés de consolidació fracassarà. Amb paraules d’Edelmann (1989), la memòria no és quelcom mecànic com una càmera de fotos, hi ha implicats múltiples factors que afecten la memòria i l’aprenentatge: «tota percepció és una creació, tota memòria un recreació» (Sacks, 2001).

Frederic Bartlett va investigar l’afirmació segons la qual els suazilandesos del Sud d’Àfrica tenen habilitats de memòria notables (Bartlett, 1932). Els seus resultats són un exemple d’una de les generalitzacions més importants sobre la memòria: la informació sobre un determinat tema es recordarà molt millor si hi ha interès en aquest. Entra en joc, per tant, la motivació, ja que determina

Artícless de referència

Baddeley, A., Eysenck, W. i Anderson, M.C. (2010). Memoria. Madrid, Alianza. Richards, B. A. i Frankland, P. W. (2017). “The persistence and transience of memory”. Neuron, 94, p. 1071-1084. Sacks, O. (2001). Un antropólogo en Marte. Barcelona, Anagrama. Terada, Y. (2017). Why students forget - and what you can do about it: George Lucas Educational Foundation - Edutopia: https://www.edutopia.org/article/why-students-forget-and-what-you-can-do-about-it.

07

Racó Científic


Neus Abrines

Doctora en Psicologia Clínica i de la Salud a Trivium

Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut per la UAB, postgrau en psicoteràpia integradora a la New School of Psychotherapy and Counselling de Londres i postgrau de pràctica psicoterapèutica a l’Institut Mensalus de Barcelona. Amb més de 12 anys d’experiència com a investigadora, psicòloga i formadora, em dedico a l’avaluació i intervenció en dificultats emocionals i del comportament i a relacions familiars. Al llarg de la meva carrera profes-

sional he aprofundit especialment en les següents àrees: adopció internacional, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, síndrome 22q i models d’intervenció centrats en la família. Compto també amb sis anys d’experiència en diversos centres anglesos d’alta rellevància internacional, com el Great Ormond Street Hospital, l’Anna Freud Centre i la London Schol of Hygiene and Tropical Medicine.

Digues, en una frase, què significa per a tu formar part de l’equip interdisciplinari de Trivium.

Formar part d’un gran equip de bons professionals que em dóna el suport necessari per poder portar a terme nous projectes professionals.

08


Estàs fent un taller per a pares anomenat “The Nurtured Head Approach”, quines expectatives tens d’aquest taller? I quines poden tenir els pares?

En el teu treball habitualment planteges el poder de la família en el procés terapèutic; per tant, en quina posició queda el psicòleg en la intervenció?

La intenció és oferir noves idees per tal d’ajudar els pares a relacionar-se amb els seus fills i filles d’una manera més positiva i menys esgotadora, així com també oferir un espai de reflexió i d’intercanvi amb altres pares que potser es troben en situacions semblants. Les meves expectatives són que tots els assistents marxin havent après una mica més sobre ells mateixos, sobre els seus fills i filles i sobre la seva relació amb ells/es. Que s’emportin algunes tècniques útils que els facilitin la difícil tasca que fan com a pares. Que s’hagin sentit escoltats, compresos i ajudats pel grup. Els pares i mares que s’apunten al taller poden esperar: - Trobar-se en un espai segur i de confiança on parlar de les seves dificultats. - Escoltar un model educatiu amb moltes idees pràctiques. Algunes que els agradaran molt, d’altres no tant, però segur que totes els faran pensar en com poden millorar la relació amb els seus fills i filles. - Conèixer altres pares i mares en situacions semblants i compartir amb ells a través d’exercicis pràctics. - En la majoria dels casos, si posen en pràctica el model, observaran una millora notable en les relacions i el clima familiar durant el primer mes. A llarg termini, si continuen posant en pràctica el model, observaran un increment de l’autoestima i el comportament dels seus fills.

Sí, a Anglaterra he treballat en diversos projectes i he après sobre els models que potencien l’apoderament de la família, la presa de decisions compartides entre el professional i la família i la visió del professional com un col·laborador amb la família més que com un expert que té totes les respostes. La prioritat del professional és proporcionar una atenció centrada en el nen/a i en la seva família, establint uns objectius de treball clars compartits pels pares, els fills i el professional. La principal idea de base és que el nen/a i la seva família són “experts en la seva pròpia vida” i saben millor que ningú quines coses els ajuden, quines coses se’ls donen bé, quines coses els costen, etc. El professional, en aquest cas jo, els pot ajudar a aclarir idees, a pensar cap on volen anar, proporcionar idees, teories, explicacions i tècniques perquè ho puguin portar a terme, però al cap i a la fi els que tenen el poder per canviar i millorar les seves vides són els mateixos membres de la família. Tota família té molts recursos i aptituds per estar millor. Jo només els

“Oferir noves idees per tal d’ajudar els pares a relacionar-se amb els seus fills i filles d’una manera més positiva i menys esgotadora.” 09


intento ajudar a identificar aquests recursos i a utilitzar-los. Per exemple, un dels meus objectius és facilitar que les famílies puguin expressar com se senten en les sessions, què els ha agradat i què no, què els sembla més útil, la quantitat de suport que necessiten, qui creuen que hauria d’assistir a les sessions etc., de manera que aquestes es van adaptant a cada família. Després és important revisar sovint el progrés durant el procés terapèutic, veure si estem anant pel camí que volem, escoltant sempre les necessitats específiques de cada nen/a i la seva família.

sible, poden sentir certa frustració quan jo els dic que no tinc cap resposta definitiva. En aquests casos es tracta que puguin entendre que, tot i que en el moment immediat implica més esforç, és millor que ells aprenguin a trobar les solucions, ja que els prepararà per actuar en possibles futurs problemes. Així com també pensem que és millor ensenyar a pescar que regalar el peix!

Em costa molt imaginar-me fent una altra cosa. Però potser algun tipus de disseny, gràfic o d’interiors. Sempre m’ha generat curiositat. En general, tant la meva experiència com la de les famílies és bona. Per al terapeuta és una manera de compartir la responsabilitat del canvi amb la família i per tant t’allibera de molta pressió. Per altra banda, les famílies agraeixen molt formar part del procés, sentir-se informades i saber cap on anem. En la majoria dels casos els fa sentir molt més aptes i capaços de gestionar la seva vida, fins i tot en el cas de nens/es petits. De vegades, però, hi ha famílies que tenen l’expectativa que el professional els donarà totes les respostes i totes les solucions, i com és compren-

010


Si en lloc d’un llibre puc recomanar un conjunt de vídeos, serien tots els de The school of life, una perspectiva divertida, didàctica, sensible i intel·ligent sobre els dubtes que tots ens plantegem sobre la vida.

En la meva última feina, quan vaig marxar, em van dir que una bona qualitat meva era que tenia un tracte molt fàcil i proper.

Cuinar una paella i que em surti com la de la meva mare.

La vida és bella, la vaig veure durant la meva adolescència i em va emocionar molt com aquell pare aconsegueix protegir el seu fill en aquelles circumstàncies.

L’hivern passat vaig començar a aprendre a fer punt de mitja i he de reconèixer que m’hi vaig enganxar una mica!

Molt senzill: un lloc amb sol, amb el mar, on es mengi bon marisc i amb molts racons per explorar!

Difícil triar-ne una! Però n’hi ha una que m’he posat de manera repetida en moments complicats o quan em volia animar a fer alguna cosa que em feia por: “Brindis”, de Soledad Pastorutti.

011


els elements del nostre entorn. Ens permet calcular “aproximadament” un nombre d’objectes i distingir entre “molt” i “poc” (Cordes i Brannon, 2008). A partir d’aquestes competències quantitatives bàsiques es van construint un conjunt de capacitats numèriques més complexes, com per exemple associar números amb paraules, traçar la grafia d’una quantitat o llegir i traduir números.

Utilitzem el terme discalcúlia del desenvolupament per referir-nos a un trastorn específic sobre dificultats en el processament numèric i el càlcul i que acostuma a manifestar-se en nens i nenes amb una capacitat intel·lectual normal i amb un nivell educatiu adequat. Té una base neurobiològica i probablement genètica, tot i que encara no s’han especificat els patrons de risc. La seva prevalença és equivalent a la de la dislèxia (Shalev, 2004), tot i que a la pràctica s’observa que el seu diagnòstic és menys freqüent. Acostuma a manifestar-se comòrbidament amb altres trastorns del neurodesenvolupament, com la dislèxia (17%), el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (26%) i algunes alteracions cromosòmiques. Els últims estudis indiquen que en la discalcúlia hi ha una alteració del sentit numèric, considerada com una habilitat innata que permet quantificar

Podem sospitar de discalcúlia, en general, quan hi ha un decalatge significatiu entre el coeficient intel·lectual i el processament numèric segons l’edat, i en particular, quan el nen mostra algun d’aquests símptomes: - Utilitza molt els dits per comptar. - Té moltes dificultats per comptar cap enrere. - Li resulta molt complicat fer càlculs aproximats. - Li costa molt manipular xifres grans, com centenes o milers.

012


- Mostra problemes per saber quina operació s’ha d’aplicar per resoldre un problema. - Li resulta molt difícil memoritzar les taules de multiplicar, sent possible que les oblidi d’un dia per l’altre. - Té errors de transcripció, com per exemple quan ha d’escriure números dictats. - Acostuma a dedicar molt de temps i esforç a fer els deures en les àrees de matemàtiques sense obtenir resultats positius. - A mesura que passa el temps és freqüent que es manifesti ansietat o bloqueig cap a les tasques matemàtiques, ja que existeix sensació de fracàs. Quan apareixen simultàniament alguns d’aquests signes és recomanable acudir a un especialista perquè s’estableixi una valoració i un programa d’intervenció específica.

Per tal de rehabilitar les àrees amb dificultats cal treballar des d’un abordatge multimodal que millori el coneixement del sistema numèric, consolidar la línia numèrica mental, consolidar el sistema decimal, entendre els conceptes d’unitat, desena i centena i comprendre les operacions bàsiques. És imprescindible la intervenció global, incloent-hi el suport de la família i el de l’escola, no només el suport extern. Les demandes metodològiques respecte a les adaptacions escolars poden ser: - Donar més temps extra en la ressolució d’exercicis. - Facilitar estratègies externes que facin les matemàtiques menys abstractes. - Prioritzar l’ús de material concret multisensorial, experimental i vivencial. - Utilitzar fulls quadriculats per facilitar la ubicació espacial dels números. -Proposar models o esquemes que facilitin la resolució dels problemes. - Evitar distraccions reduint la quantitat d’exercicis en un mateix full, marcant en diferents colors les diferents operacions, etc. - Fomentar la revisió per tal tal d’evitar errors.

Atès que en el processament numèric hi intervenen diverses funcions, l’avaluació de la discalcúlia és complexa. Es tracta d’un diagnòstic clínic que ha de constar de: - Un estudi neuropsicològic: valoració de les àrees cognitives implicades en l’aprenentatge i, en particular, en el càlcul. També es poden integrar diferents escales de comportament per a la família i per a l’escola. - La capacitat intelectual: a través d’una escala d’intel·ligència. - Valoració de les funcions atencionals i executives. - Valoració de les funcions visuoconstructives i visuoperceptives. - Estudi de la lectura i l’escriptura. - Estudi de les capacitats numèriques.

Resum d’un capítol del llibre La neuropsicologia infantil en l’àmbit educatiu A. Sanguinetti i J. M. Serra Grabulosa

013


El nostre equip del Departament d’Estratègies d’Aprenentatge realitza diversos tallers sobre estratègies i tècniques d'estudi en centres de formació professional de Catalunya. La principal activitat d'aquest workshop és fer reflexionar els alumnes de Cicles Formatius sobre l’efectivitat en l’estudi per aconseguir l’èxit. En aquest èxit hi intervenen quatre factors:

més enèrgics, desperts, descansats... En definitiva, a rendir més i a poder potenciar la nostra capacitat de concentració. Alguns consells poden ser tenir en compte l’alimentació, canviar de tant en tant la postura corporal o fer algun exercici físic i vigilar les hores de descans. . És el procés en el qual ens plantegem objectius, fem servir mitjans adequats per durlos a terme i mantenim la conducta adequada amb el propòsit d’aconseguir-los. Aprendre és complex i exigeix un compromís actiu. Hem d’analitzar per què volem adquirir un coneixement nou. I quan ja estem decidits entren en joc l'automotivació o la motivació intrínseca.

De la mateixa manera que ens preparem per anar al gimnàs o per a un dinar o sopar important, ens hem de preparar per a l’estudi. L’espai físic ajuda a la concentració. Un mobiliari còmode, la ventilació, la temperatura i la il·luminació, així com procurar que hi hagi silenci i que disposem dels recursos necessaris per treballar: ordinador, llibres, material… Per altra banda, un bon estat físic ens pot fer sentir

014


Com fem el nostre pla de treball? S’ha de poder dur a terme, ha de ser realista; primer de tot, hem de ser conscients del temps de què disposem, i per a això es poden analitzar les activitats que fem i els desplaçaments i deixar marge per al temps lliure. Si som massa exigents potser no podrem complir amb els nostres propòsits, i això pot generar desànim o frustració. S’han de poder ajustar a canvis o imprevistos, han de ser adaptables. El ritme de vida està ple de contingències i situacions que ens obliguen a ser flexibles. I finalment, ha de ser personal: cadascú té el seu ritme de treball i el seu moment en què la concentració és més òptima. Es poden utilitzar diferents eines d’organització: per als més tradicionals pot ser una agenda; per als més tecnològics, infinites aplicacions al mòbil que ens poden ajudar en l'autogestió del temps. El taller conclou amb una activitat pràctica en la qual els assistents elaboren un mapa conceptual en tres etapes: lectura i subratllat, per tal d’extreure les idees principals; resum, per redactar amb les pròpies paraules allò que hem entès, i mapa conceptual, per jerarquitzar i potenciar la memorització de les idees clau.

Conèixer estratègies o tècniques ens pot ajudar si no sabem com començar. Tots tenim més o menys habilitats per recordar el que veiem, recordar el que escrivim o recordar el que fem. Això influeix en el mètode més eficaç per a cadascú. És clar que no totes les assignatures les podem estudiar de la mateixa manera. Hi ha algunes en les quals hem de memoritzar més i d'altres que requereixen més pràctica. Per aquest motiu és important tenir en compte la planificació del temps i el material que necessitarem.

Si esteu interessats en aquesta formació podeu adreçar-vos als nostres centres o a info@trivium.cat per demanar disponibilitat o una reunió per a la personalització del curs a les necessitats del vostre centre.

015


La comunicació es a la relació com la respiració es al manteniment de la vida. Virginia Satir

Un espai, 5 centres TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38 TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a 08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30 TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a 08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13 TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B 08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15 TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53 www.trivium.cat

info@trivium.cat

Revista novembre 2017 cat  

Tenim pressa, sempre amunt i avall, asseguts al metro, a la sala d’espera d’algun lloc. Instintivament, mentre caminem, posem la mà a la but...

Advertisement