__MAIN_TEXT__

Page 1

NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE

Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria

VILAFRANCA

MATARÓ

BARCELONA

novembre 16 núm. 22 trivium.cat


núm. 22

novembre 2016 el butlletí de paper TRIVIUM Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38 www.trivium.cat Edició: Trivium Direcció: Mireia Sala i Carme Huguet Redactors: Anna Bayo i Edgar Gonzàlez Correcció: Llengua de foc Disseny: Edgar Gonzàlez Racó científic: Marta Reinoso

Il·lustracions: Edgar Gonzàlez Impressió: Gabinet Trivium S.L. Col·laboradors de redacció: Carme Huguet, Mireia Sala i Mateo Gonzàlez


Editorial

A Trivium, com a centre que busca l’aprenentatge i el benestar de les persones, ens plantegem com podem aprendre de la nostra pròpia experiència i fer cada cop intervencions més efectives, i volem que tinguin una base científica. També tenim present que la tecnologia forma part de l’aprenentatge i estem invertint energies en el desenvolupament d’aplicacions i materials propis. Per això aquest mes us volem plantejar dos articles que van en aquesta línia: un és “Importància de la pràctica basada en l’evidència en logopèdia, psicologia i pedagogia”, i l’altre és “L’escola que canvia”. També en el butlletí d’aquest mes podreu trobar, al racó científic, un article sobre les TIC als centres hospitalaris, a més de les nostres seccions de recomanacions i l’entrevista professional.

Seguiu-nos a: facebook.com/Institut-Trivium

Editorial

twitter.com/InstitutTrivium

3


novembre

Agenda CONFERÈNCIES

Jornada sobre intel·ligències múltiples a l’aula. Universitat de Girona. Banyoles, 2, 3 i 4 de desembre

III Jornada de Excelencia e Innovación en Psicología. UNED. Madrid, 16 de desembre

NIPS 2016 The Thirtieth Annual Conference on Neural Information Processing Systems. Barcelona, del 5 al 10 de desembre

TALLERS

Sessió pràctica de psicologia infantil i juvenil. Eines d’avaluació i tècniques d’intervenció. Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. Barcelona, 12 de desembre

ACTIVITATS

“Divertim-nos amb els Romans”. Museu Arqueològic de Tarragona. Tarragona, 11 de desembre Companyia Zig Zaga Danza. Activitat familiar. Teatre Tantarantana, 3 i 4 de desembre

Agenda

4

Saló de la Infància i la Joventut. “Campi qui jugui”. Manresa, 27 de desembre-4 de gener


Racó científic Les TIC a les aules hospitalàries: una oportunitat per a seguir connectats/des

El diagnòstic d’una malaltia i l’ingrés hospitalari suposa un impacte significatiu en la vida de l’infant i la seva família. Un dels principals efectes és la interrupció de certs projectes i activitats, també a nivell escolar. És en aquest context que sorgeix el projecte ALTER (www.um.es/aulashospitalarias), el qual té per objectiu millorar l’atenció educativa de l’alumnat hospitalitzat gràcies a l’aprofitament de les noves tecnologies. En el treball, elaborat al llarg de tres anys i liderat per M. Paz Prendes i J. Luis Serrano, de la Universitat de Múrcia, han col·laborat investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la i de la Universitat de les Illes Balears. També hi ha pres part tot l’Equip d’Atenció Educativa Hospitalària

i Domiciliària de la regió de Múrcia, els infants hospitalitzats de llarga estada i els seus pares i mares. En una primera fase de l’estudi es va fer el disseny tecnicopedagògic de l’eina telemàtica i es creà un banc de recursos ampli i organitzat. Posteriorment, i mitjançant la combinació de mètodes qualitatius i quantitatius, es procedí a recollir informació relativa a les TIC i al seu ús educatiu. Una de les principals conclusions obtingudes a través d’aquesta recerca és que les noves tecnologies milloren la participació i la motivació de l’alumnat hospitalitzat i el seu estat anímic, així com la satisfacció dels docents. Les TIC faciliten el seguiment i la superació de les assignatures

5

Racó científic

Marta Reinoso


cursades i a la vegada possibiliten la comunicació amb els companys/es de classe, professors/es i amics/igues. Per tant, els investigadors conclouen que els recursos digitals són de gran utilitat a l’hora de recolzar el procés d’ensenyament-aprenentage. En l’estudi es recullen també una sèrie d’aspectes importants a tenir en compte. El primer d’ells fa referència a les particularitats del context en el qual l’acció educativa es desenvolupa: la diversitat de l’alumnat (quant a edat, estat de salut, interessos, etc.) i les limitacions en la disponibilitat dels recursos (equips tecnològics i espais físics). Una altra de les qüestions a tenir en compte és el nivell de coneixement i competència en l’ús educatiu de les TIC. En aquest sentit, la majoria del professorat entrevistat destaca la necessitat de rebre una formació bàsica inicial (per guanyar familiaritat amb l’eina informàtica) i un assessorament i suport continu (per assegurar la qualitat i millora permanent). Un darrer element identificat fa referència als principis metodològics i edu-

catius. Concretament, es destaca la importància de considerar la disposició de l’alumne/a i les seves necessitats educatives (consensuades amb el/la tutor/a del centre d’origen), planificar l’ús dels recursos digitals i incorporar/eliminar materials al repositori d’acord amb la seva adequació i utilitat. La proposta d’integració curricular de les noves tecnologies plantejada en aquest estudi suposa una contribució important a l’hora de pal·liar les mancances existents sobre aquest tema en la comunitat científica. Encara massa sovint seguim associant les TIC a l’esfera estrictament lúdica i d’entreteniment, quan les seves possibilitats s’estenen i donen resposta a múltiples necessitats. En entorns i circumstàncies de major complexitat, tal com acabem de veure, fan possible que l’aprenentatge surti fora de les aules. Permeten als infants, tot i la malaltia, estar connectats i seguir la seva pròpia evolució acadèmica i personal.

Article de referència Serrano, J. L i Prendes, M. P. (2015). “Integración de TIC en aulas hospitaliarias como recursos para la mejora de los procesos educativos”. Estudios sobre Educación, 28, 187-210. Racó científic

6


Entrevista

Aquest mes entrevistem: Marta Jiménez Psicopedagoga a Trivium Barcelona

Formació i trajectòria professional: Vaig estudiar la llicenciatura de Psicopedagogia a la Universitat de Barcelona. Posteriorment vaig cursar un postgrau de Trastorns Psicopatològics en Infància i Adolescència. Actualment estic finalitzant el grau de Psicologia. Just acabar la llicenciatura vaig treballar en la Fundació Alcohol i Societat (FAS), i paral·lelament fent reeducacions en un centre privat. La meva arribada a Trivium va ser fa tres anys, i ho compagino treballant també com a psicopedagoga en un altre centre. i Descriu el que representa per a tu Trivium amb tres paraules.

Ets llicenciada en Psicopedagogia i estàs cursant el grau de Psicologia. En què et complementa? Després de treballar com a psicopedagoga durant un temps t’adones que la majoria dels nens/ adolescents/famílies amb els quals treballes necessiten també un acompanyament psicològic. Molts cops et trobes davant nois i noies amb dislèxia o TDAH que només amb la reeducació psicopedagògica no se’n surten, necessiten eines

“Necessiten eines per millorar el seu autoconcepte, la seva motivació, etc.” 7

Entrevista

Professionalitat, acompanyament i cooperació.


per millorar el seu autoconcepte, la seva motivació, etc., o famílies desbordades que necessiten pautes psicoeducatives. En la majoria d’ocasions, treballar com a psicopedagoga fa que creïs un vincle emocional amb els nens i les famílies, i a vegades amb el temps t’expliquen situacions problemàtiques amb l’esperança que els puguis ajudar. Vaig pensar a formar-me com a psicòloga per poder atendre millor totes aquestes necessitats emocionals.

“No a tots ens servirà estudiar de la mateixa manera”

La formació permanent és una responsabilitat professional?

Fas diferents tipus d’intervencions amb alumnes preadolescents que fan el pas de la Primària a la Secundària. A Trivium diferenciem el treball d’intervenció psicopedagògica amb un treball més acadèmic, donar eines i estratègies d’aprenentatge. Com gestiones i organitzes aquest moment de canvi?

Sí, no hi ha cap dubte. Sigui quina sigui la professió d’una persona, la formació constant és l’única manera de ser un bon professional.

Primer de tot, intento conèixer molt bé el nen o la nena. Intento començar la feina un curs abans del canvi a l’ESO, introduint la gestió i organització del temps d’estudi; és molt important que arribin a l’ESO amb la consciència que el treball a casa haurà de ser diari. Fem lectures, però en lloc de fer preguntes els dono eines per fer un resum, un esquema, un mapa conceptual..., perquè cada nen o nena pugui escollir després quina és la millor manera per a ell o ella, ja que no a tots ens servirà estudiar de la mateixa manera. Un altre aspecte important que treballo és que comencin a pensar què volen ser de grans, perquè comencin a traçar el seu camí de futur; és una manera de motivar-los en el pas de l’ESO, han de veure que és un pas necessari per aconseguir el que volen.

“La formació constant és l’única manera de ser un bon professional.”

Entrevista

8


Es poden equiparar els hàbits d’estudi amb altres disciplines de caràcter més artístic?

“I no tan sols és necessari parlar amb l’escola per obtenir informació, sinó que hi ha d’haver una coordinació per les dues bandes”

Els hàbits d’estudi requereixen constància i treball, igual que qualsevol disciplina artística. Quantes més hores dediques a una disciplina artística, ja sigui la dansa, el cant, la pintura o el teatre, per norma, millor et sortirà. El mateix passa amb els hàbits d’estudi: quant més t’esforces a estudiar (amb un mètode eficaç) millors resultats s’obtindran. Això no vol dir, però, que per molt estudiar s’aprovi, ja que hi ha molts altres factors a tenir en compte, com els nervis, la situació emocional, la motivació, etc.

Si no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries?

A Trivium fem seguiment amb les escoles dels nostres alumnes. Com coordines aquestes intervencions? Quin tipus de relació s’estableix amb l’escola?

No m’ho he plantejat mai, però des que feia l’ESO m’agradava el món de la Psicologia i l’Educació. Potser, si no m’hagués decantat pels estudis universitaris hauria triat la branca de la dansa o algun àmbit més artístic.

Entrevista

Coordinar-se amb l’escola és un aspecte molt important. És necessari tenir tota la informació possible per fer una bona intervenció psicopedagògica, tant la família com l’escola són fonts imprescindibles. I no tan sols és necessari parlar amb l’escola per obtenir informació, sinó que hi ha d’haver una coordinació per les dues bandes perquè tot funcioni.

9


Preguntes breus

Quina qualitat creus que la gent aprecia més de tu?

No m’ho he plantejat mai, hauria de preguntar-ho a les persones del meu voltant! Potser la meva empatia, però com que cada persona aprecia coses diferents, suposo que és gairebé impossible respondre a aquesta pregunta.

Què t’agradaria aprendre a fer que encara no saps?

Tocar un instrument musical.

Quin és el teu passatemps preferit?

Ballar i passejar vora del mar.

La cançó que més escoltes

És impossible triar-ne una, gairebé tota la música m’agrada.

Recomana’ns un llibre:

Innocència radical, d’Elsa Punset.

El teu refrany preferit

“Feina començada és mig acabada”.

On serien les teves vacances ideals?

El meu gran desig seria donar la volta al món. Però no tinc cap destí predilecte, conèixer totes les cultures del món seria meravellós per a mi. Suposo que això es demanar massa, així que em conformo coneixent qualsevol racó del món on no hi hagi estat mai.

10


Reflexió

IMPORTÀNCIA DE LA PRÀCTICA BASADA EN L’EVIDÈNCIA EN LOGOPÈDIA, PSICOLOGIA I PEDAGOGIA

Edgar Gonzàlez dual de qui fracassa a l’hora d’aprendre, o internes (símptoma o inhibició). No existeix una única causa ni situacions determinades en el procés d’aprenentatge. Els problemes d’aprenentatge posen en evidència la necessària interrelació dels nivells orgànics, corporal, intel·lectual, expectant i de context institucional (Alicia Fernández, 1999) en les intervencions. La presa de decisions en les intervencions i en la utilització d’un mètode o un altre no ha de partir d’una actitud arbitrària. Haurien de tenir una confirmació empírica, i en això busquem una pràctica basada en l’evidència (PBE) on existeixi una relació entre la investigació i la pràctica. Aquest

11

Reflexió

L’estudi dels problemes d’aprenentatge és relativament nou i una realitat en la nostra societat, i hi intervenen disciplines com la logopèdia, la psicologia i la pedagogia. Hem de tenir clar que estem davant una perspectiva amb disciplines que son a cavall entre les ciències de la salut i les ciències socials. Aquesta realitat ens planteja que les intervencions en les dificultats d’aprenentatge es poden articular de manera subjectiva, neurofuncional i cognitiva, la qual cosa determina la possibilitat d’intercanvis amb diferents objectes del coneixement. Les dificultats d’aprenentatge poden respondre a causes externes, com l’estructura familiar i indivi-


trics, Best Evidence Encyclopedia i Cochrane. Alhora, defensem la proposta de generar recerca davant la mateixa pràctica, aprofitant contextos com el nostre. Aquests estudis poden ser molt més propers tenint en compte el context, l’entorn i les característiques del nens i els joves. Tampoc hem de perdre de vista que el professional que farà la intervenció té un paper clau en tot procés terapèutic i d’aprenentatge. Montfort (2014) ens fa reflexionar sobre les característiques del professional que farà la pràctica, i que també s’han de tenir en compte: la seva creativitat, implicació personal, energia, capacitat de generar confiança i habilitats socials. Aquestes, tot i que estan fora de la quantificació, són variables que hi influiran. Actitud, habilitat comunicativa i didàctica del terapeuta són tan importants com la metodologia emprada. Tots aquests aspectes ens han de distingir com a centre de logopèdia, psicologia i pedagogia, i marquen un tret distintiu en la nostra pràctica i intervenció.

Reflexió

és un concepte que prové de la pràctica mèdica. Agafant la definició de Sackett et al. (1996) i portant-la al nostre context, la podem deixar en “l’ús conscient, explícit i assenyat de l’evidència més actual i vigent en la presa de decisions en l’atenció individual dels nens i joves”, i citant G. Aguado i J. Ripoll (2016) també hi hem d’incloure l’experiència personal. Davant la mateixa experiència del mateix context podem decidir si la pràctica pot ser aplicable o apropiada. Prèviament i conjuntament amb la pràctica, creiem que és important conèixer la naturalesa dels trastorns i els processos que poden estar implicats en les seves intervencions terapèutiques. Tot això ens porta al fet que en la nostra realitat quotidiana hem de buscar investigacions que responguin a les nostres preocupacions. La mateixa cerca i lectura ja ens mou a un exercici de reflexió, i hem de tenir una actitud crítica davant la nostra pràctica professional. En aquesta constant recerca podem dirigir-nos a institucions com What Works, American Speech and Hearing Association (ASHA), Institute of Education Science Find That Works! American Academy of Pedia-

12


La motxilla dels pares

L’ESCOLA QUE CANVIA Reconstruint l’educació del s. XXI

L’escola, entesa com un agent que ajuda les persones a arribar al seu màxim potencial, que pretén fer créixer i desenvolupar les habilitats de cadascú i vetllar pel projecte vital dels alumnes, està en un moment de canvi i en procés d’ebullició. En aquest estat de renovació profunda són molts els agents que promouen i incentiven refer els idearis d’innovació educativa per adaptar-los als canvis que demana la societat actual.

Així doncs, l’escola canvia. Però cap a on canvia? I per què és tan necessari plantejar la reconstrucció de l’escola? Partim de la premissa que l’educació ha d’integrar els quatre grans pilars de l’aprenentatge: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure. Aquests quatre pilars giren entorn de la idea que l’educació és per a tota la vida i és important valorar les transicions, diversificar i reestablir trajectòries. L’educació ha de permetre escollir. Hi ha moltes evidències científiques que demostren que la motivació i les emocions són imprescindibles en els processos d’aprenentatge, i sabem també

Cada cop un nombre més alt de centres escolars estan apostant per crear un ecosistema educatiu propi que serveixi com a marc per al desenvolupament cognitiu, físic, emocional, maduratiu i social dels infants.

13

La motxilla dels pares

Anna Bayo


La motxilla dels pares

que perquè un aprenentatge sigui significatiu hem de construir el coneixement a partir de situacions que parteixen de la realitat. Actualment, però, dediquem molt de temps als continguts i en canvi molt poc a les habilitats i actituds. Els indicadors d’avaluació se centren sobretot en la memòria i la mecànica. Posem per davant el “conèixer” davant del “fer, ser i conviure”. El sistema ens fa moure en una falsa seguretat del “saber fer”; l’experiència dels anys i les pedagogies ja conegudes ens deixen en un camp de joc ple de paranys i riscos cada cop més evidents. Ens trobem davant d’una realitat ben complexa i topem amb molts interrogants que ens fan entreobrir portes i buscar respostes noves; diversitat d’alumnat, tecnologies dins les aules, deures o no deures, programes per projectes… Si bé és cert que el sistema pretén el canvi, també hem d’acceptar que es troba en un estat de rigidesa que l’entorpeix. El professorat ha d’invertir molta energia per proposar canvis en la metodologia, en l’ús dels recursos alternatius i innovadors, però existeix un gran desànim en admetre que moltes vegades és el mateix sistema el que frena les solucions efectives, innovadores i sostenibles. Segons l’informe de la UNESCO Repensar l’educació, hem de tenir clara la urgència de replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge. Si no desenvolupem eines d’aprenentatge capaces d’ajudar-nos a adaptar-nos a un entorn en estat de creixement exponencial del coneixement, la societat tendirà a entendre els resultats de les competències bàsiques com a rànquings de notes, nivells i estigmes.

Però el futur pot fer por. I si ens equivoquem? Fem bé o no fem bé? És correcte aplicar nous models pedagògics? No tenim evidències que ens demostrin que les noves iniciatives promouran un canvi real, profund. Seran positius per als nens del futur? Són molts els que pensen i viuen els canvis amb amenaça i desconcert. L’educació i el sistema educatiu estan en crisi? Siguem positius! Els petits actes sumen al canvi, i qualsevol proposta de millora de l’educació, ja sigui en sentit macroscòpic (sistema), mesoscòpic (de centre) o microscòpic (d’aula), implica lluitar contra la resistència al canvi i ens ha de portar a assumir que podem no ser efectius, podem cometre errors. Cada pas endavant és una projecció al futur, i l’hem de fer amb la mirada ben encarada endavant i no enrere. Tenim a les nostres mans les grans reflexions pedagògiques del passat i hem d’utilitzar-les amb les nostres idees i creativitat per reconfigurar-les. Hem de tenir clar que el canvi ha de ser sistèmic. Canvi de tots i canvi per a tots.

14


Recomanables En aquesta secció analitzarem recursos interessants que ens semblen recomanables perquè més petits i joves s’inspirin, estimulin la seva creativitat i aprenguin.

Això era un alfabet; una història per a cada lletra

Ed. Andana Si amb les paraules es creen les històries i amb les lletres es creen les paraules, llavors les històries estan fetes de lletres. En aquest llibre trobaràs històries fetes de paraules per a totes les lletres. Històries serioses, històries simpàtiques, surrealistes i fins i tot boges. No són històries clàssiques. Són històries majúscules, una per a cada lletra.

Una exposició que us farà pensar Cosmocaixa És un espai equipat amb bancs, taules de treball i de proves perquè els nens i nenes puguin practicar l’art de pensar amb les mans, mentre dissenyen, fan i experimenten. Es tracta d’una nova manera d’aprendre treballant amb materials molt quotidians i fàcils d’obtenir amb eines de baixa i alta tecnologia.

15

Recomanables

Creativity


La frase

“Hi ha una esquerda en tot, així és com entra la llum” Leonard Cohen

TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a 08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30

TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53

TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B 08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15

TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a 08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13

TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

Un espai, 5 centres www.trivium.cat info@trivium.cat

Profile for Trivium

Revista novembre 2016 català  

A Trivium, com a centre que busca l’aprenentatge i el benestar de les persones, ens plantegem com podem aprendre de la nostra pròpia experiè...

Revista novembre 2016 català  

A Trivium, com a centre que busca l’aprenentatge i el benestar de les persones, ens plantegem com podem aprendre de la nostra pròpia experiè...

Advertisement