La motxilla dels pares
Anna Bayo Des de fa uns anys sorgeix al nostre país una necessitat de renovació educativa i de canvi en les escoles. Ens qüestionem l’escola tradicional, la fragmentació dels continguts en assignatures, l’ús de llibres de text, els exàmens i els deures... Enmig d’aquest rebombori ressorgeixen amb força les anomenades “pedagogies alternatives” i els noms de Montessori i Waldorf es converteixen en “marques educatives” que porten implícit el segell de qualitat i innovació pedagògica. Però el cert és que no es tracta d’innovació. No inventem res de nou, sinó que rescatem mètodes que es porten utilitzant des de ja fa quasi 100 anys. Mètodes que desenfoquen els objectius tradicionals, les qualificacions i les avaluacions, i se centren en el desenvolupament de l’infant,
sense estar pendent de l’edat o de complir uns continguts curriculars concrets. Fer una mirada des d’una altra perspectiva no és una mala opció, però, com tot, no ens hem de deixar enlluernar per la tendència. És important conèixer en què es basen aquestes metodologies per poder discriminar, decidir i entendre cap a on volem que vagi enfocada l’educació dels nostres fills. La motxilla dels pares
13