Issuu on Google+


Olius

Miquel Manzano

L'alcalde d'Olius és el nou president de la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès Va caldre una segona votació per determinar l'elecció de Ramon Sala L'alcalde d'Olius, Ramon Sala, va ser escollit divendres passat nou president de la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès. El ple va mostrar certes diferències internes a CiU. Sala era el candidat oficial de la formació nacionalista, però l’anterior president de la Mancomunitat d’Aigües, Marià Torra (CiU), no va tenir en compte la disciplina de partit i va presentar la seva candidatura, que va tenir el suport dels tres representants d’ERC a l’organisme i l’abstenció d’un representant de CiU anònim en la primera votació. Això va forçar una segona votació. Finalment, Ramon Sala va ser escollit amb cinc vots favorables i cinc abstencions. En declaracions a aquest mitjà, el batlle d'Olius ha manifestat que "l'elecció va ser una mica accidentada, però que les coses són com són". Quant a pro-

jectes el nou president de la Mancomunitat d'Aigües ha afirmat que "cal seguir amb la baixada de l'aigua sense descuidar altres temes també importants". La Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès és una Entitat Local, que té per delegació i encàrrec dels Ajuntaments que la constitueixen, tal com expliciten els seus estatuts, la realització de totes les gestions, projectes i obres necessaris per l’abastament d’aigua, i l’administració i prestació del servei en tota la seva amplitud. La Mancomunitat agrupa deu dels quinze municipis del Solsonès, i en la darrera legislatura va tenir un paper destacat en les negociacions amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) pel que fa al traçat de la xarxa d’abastament d’aigua de la Llosa del Cavall.

La Barra del Mia

L'alcalde d'Olius nou president de la Mancomunitat



Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


L'entrevista

Miquel Manzano

"...treballarem per aconseguir les degudes contraprestacions a l’afectació que pot causar la baixada d’aigües de la Llosa del Cavall..." Ramon Sala, president de la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès

Pantà de la Llosa del Cavall

El seu nomenament va tornar a mostrar discrepàncies a CiU?  Discrepàncies no, ja que és del tot legítim que qualsevol membre de la Mancomunitat opti a ser president. Tot i que sí que és veritat que la major part del meu grup m’havia demanat que liderés la Mancomunitat aquesta legislatura.

amb l’Agència Catalana de l’Aigua. L'ACA ha compensat als municipis afectats pel pas de la canonada de la xarxa d'abastament d'aigua de la Llosa? No, encara no. Degut a la nostra pressió el que hi ha és un compromís de la conselleria de signar un conveni on exposem les nostres reivindicacions consensuades amb els Ajuntaments, el Consell Comarcal i l’Associació d’empresaris.

En què canviarà la forma de gestionar la mancomunitat en aquesta nova legislatura? La gestió de la Mancomunitat, en els seus trenta anys d’història, fins ara sempre ha estat modèlica i el servei sempre ha estat a l’alçada de les demandes i circumstàncies que s’han produït. La Mancomunitat compta amb una xarxa de prop de 800 Km de canonada i 1700 connexions i serveix una superfície de 710 km2. Hem d’aconseguir que es continuï oferint un bon servei però a més a més s’ha de donar un impuls important a les possibilitats que té la comarca per poder gestionar els seus propis recursos.

El Solsonès hauria de poder participar més i millor en les actuacions derivades de la construcció i gestió de les seves infrastructures? Evidentment, i aquest és el principal motiu que em va ajudar a acceptar el repte d’encapçalar la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès. La nostra comarca ha de participar més activament en la construcció i gestió de les infrastructures, i en aquest cas, defensant un bé tan preuat com és l’aigua.

Quines són les prioritats de la Mancomunitat d'aigües del Solsonès? Fins ara la prioritat de la Mancomunitat d’Aigües ha estat fer arribar l’aigua i donar un bon servei a tots els veïns dels 10 municipis que en formen part. En aquesta legislatura a banda de continuar oferint un bon servei treballarem per aconseguir les degudes contraprestacions a l’afectació que pot causar la baixada d’aigües de la Llosa del Cavall (preu de l’aigua, construcció de depuradores a la comarca, salt elèctric de la Llosa del Cavall…). A més a més, cal impulsar una captació alternativa a Riulacó per resoldre una situació d’extrema sequera.

La crisi afectarà les futures inversions? Indiscutiblement que sí. Però des del nostre punt de vista, el que la comarca demana creiem que és comprensible que es faci efectiu. Fins ara la Mancomunitat agrupa 10 dels 15 municipis, hi ha prevista alguna ampliació? Creiem que sí, estem en condicions i voluntat de poder ampliar-la. Actualment tenim sol.licituds d'ajuntaments en aquest sentit. Actualment s’ofereix el servei d’abastament d’aigua a la totalitat dels veïns dels municipis de Clariana del Cardener, Castellar de la Ribera, Lladurs, La Molsosa, Pinell, Llobera, Olius, Pinós, Riner i Biosca. A més s’ofereix també a una part dels veïns dels municipis de Solsona, Basella, Torrefeta i Florejat, Vilanova de l'Aguda, Torà i Cardona.

En quin punt es troba la baixada de l'aigua de la Llosa? Quant a l’obra, s’està al final de l’execució, a 10 mesos de la finalització i quant a les contraprestacions s’està negociant

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011




Solsona

Ajuntament de Solsona

La reforma del PIRMI pot afectar una setantena de famílies solsonines L’alcalde defensa la gestió que se’n fa des dels Serveis Socials i assegura que ningú de la ciutat no comet frau Una setantena de famílies de Solsona poden veure’s afectades per l’anunciada reforma de la llei que regula la renda mínima d’inserció (PIRMI). L’alcalde, David Rodríguez, assegura que “a Solsona en cap cas no s’ha comès frau”, ja que tots els expedients estan sotmesos a un seguiment exhaustiu per part dels Serveis Socials, que estableixen un pla de treball per a cada beneficiari. La retallada, si s’aplica, requerirà un redimensionament del Fons d’emergència social de Solsona per poder absorbir els usuaris que quedin exclosos d’aquesta contraprestació. Els PIRMI que es tramitaven a Solsona abans de la crisi, que eren de tipus social, eren mínims, segons destaca l’alcalde. Com a màxim, es va arribar a una dotzena d’expedients, i algun any només n’hi havia hagut un sol beneficiari, fet que “demostra que a Solsona s’ha dut a terme una bona gestió d’aquests ajuts”. “Aquí fa molts anys que es fan les coses ben fetes i no podem pagar justos per pecadors”, assevera David Rodríguez, que lamenta que es tracti tots els municipis per igual.

Aquesta contraprestació es tramita a Solsona a través dels Serveis Socials de l’Ajuntament

o ajuts per invalidesa. A més, hi ha una vintena de sol·licituds cursades des del maig que tampoc no han rebut resposta.

Replantejar el Fons d’emergència social

Perfil divers de beneficiaris

A més, el 2009, “Solsona es va avançar a la Generalitat amb la creació del Fons d’emergència social per evitar que s’accentués la fractura social que la situació econòmica podia provocar”. Amb tot, la renda mínima d’inserció de caràcter no social, en aquest cas permetia alleugerir el Fons, de recursos limitats. Però la situació que es beslluma arran de l’anunci del govern català farà que es giri la truita, per la qual cosa serà necessari redimensionar aquest programa local, que en aquests moments disposa de 20.000 euros. Els Serveis Socials de Solsona alerten que si s’aprova la modificació de la llei que regula el PIRMI en quedaran excloses la majoria de les cinquanta famílies que actualment reben la contraprestació. Un dels requisits que es fixaran i que afectaran aquests beneficiaris és la incompatibilitat de la renda mínima d’inserció amb qualsevol altra prestació pública, com subsidis

El perfil de ciutadans beneficiaris d’aquesta contraprestació és divers. Els que reben el PIRMI social presenten problemàtiques relacionades amb toxicomanies i malalties mentals, en molts casos, mentre que els que s’acullen al PIRMI no social són persones amb dificultats d’inserció laboral, entre les quals hi ha immigrants, noies joves amb poca experiència laboral, dones grans i famílies monoparentals. L’alcalde de Solsona lamenta que s’hagi incentivat un “alarmisme social” al voltant d’aquest ajut i reclama “més coherència” en les polítiques d’austeritat, ja que “no és coherent retallar per als més necessitats i reduir els tributs a un 6 per cent de la població, que és la més rica”. Les polítiques econòmiques dels països avançats s’han de caracteritzar per a “una redistribució equitativa de la riquesa, que tendeixi a eliminar les diferències socials”, rebla Rodríguez.

OPORTUNITAT Es traspassa llicència de Taxi a Solsona amb vehicle inclòs.

647 626 024 

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Solsona

Miquel Manzano

El director general de prevenció, Jordi Gassió, afirma a la cadena Ser: "hi ha parcs de bombers com el de Solsona, que fa vergonya entrar-hi" El director general de prevenció de la Generalitat, Jordi Gassió, va reconèixer, aquesta setmana, en una entrevista a la cadena Ser, que "hi ha parcs de bombers com el de Solsona, que fa vergonya entrar-hi" referint-se a les males condicions de les instal·lacions. A més va afegir-hi: "no entenc com s'ha pogut mantenir un parc en aquestes condicions". Gassió també ha destacat que sort n'hi ha dels mateixos bombers que conserven els parcs, perquè sinó estarien molt més degradats. El director dels Bombers, Jordi Gassió, ha estat crític també amb les inversions dels anteriors responsables de la conselleria. “S’han fet alguns parcs i oficines de regió molt luxoses, de molt disseny, i amb el que ens ha costat allò podríem tenir molts més parcs nous o reformats al país”, ha lamentat Gassió. Segons la cadena Ser, el Departament reconeix que hi ha una trentena de parcs de bombers, entre professionals i vo-

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

luntaris, que estan en mal estat i que necessitarien actuacions urgents. Dels 150 parcs de Bombers que hi ha a Catalunya, només cinc -el de Calaf, Valls, Camprodon, Llançà i Guardiola de Berguedà- s’han salvat de les retallades perquè en la majoria les obres ja estaven començades o a punt d’acabar.




Solsona

Solsona

Miquel Manzano

Josep Maria Borés

La campanya de donació de sang compta amb poca participació La campanya de donació de sang que es va duu a terme el passat dissabte al Club Catalunya Caixa va comptar amb 53 participants. Les donacions efectives que es van comptabilitzar van ser 47. Aquesta xifra va ser inferior a les expectatives que tenien els organitzadors. El representant de l'Associació de Donants de Sang del Solsonès, Miquel Arnau, atribueix la baixada de participació a "la calor, les vacances i, a que fa dos mesos de la Marató de Sang". La propera vegada que els solsonins tenen oportunitat de donar sang serà el 17 de setembre al Club Catalunya Caixa.

Neteja i tractament de la façana de la Catedral Aquesta setmana hem pogut veure com l'Esteve Pintor estava realitzant tasques de manteniment de la porta gran d'entrada a la catedral de Solsona. S'ha netejat tota la pedra del verdet i fongs, raspallant amb compte tota la brutícia que ennegria les pedres. Posteriorment, una vegada eren totes netes, s'hi ha aplicat un tractament hidròfug per evitar que la pedra absorbeixi humitat.

Donants de sang

Salut

SOLMÈDIC

SOLMÈDIC posa en marxa el nou servei de densitometria òssia

Lladurs

Redacció

Un motorista resulta ferit molt greu en un xoc contra un cotxe

SOLMÈDIC ha iniciat la seva campanya de detecció i tractament de l'osteoporosi Per això ha posat en marxa el nou servei de densitometria òssia. La densitometria està especialment indicada en totes les persones de més de 50 anys d'ambdós sexes ja que la detecció precoç de l'osteoporosi permet fer un millor tractament i evitar les seqüeles en forma de fractures. Per a sol·licitar hora cal trucar al 973 48 09 33 o sol·licitar-la directament a carretera de Manresa 49, baixos.

Un motorista va resultar ferit molt greu en una col·lisió contra un cotxe. L'accident es va produir aquest passat dissabte a les 16.55 hores, al quilòmetre 6 de la carretera C-462 a Lladurs, segons va informar el Servei Català de Trànsit. El ferit és un home de 45 anys. Fins al lloc del sinistre, s’hi van desplaçar l’helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), dues ambulàncies i una dotació dels Bombers de la Generalitat. L’helicòpter del SEM va traslladar el ferit a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. En el sinistre 2 persones més van resultar ferides lleus. 

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011




Consell Comarcal del Solsonès

Finalitza la Campanya per al Foment de la Recollida Selectiva de Residus municipals al Solsonès El Consell Comarcal del Solsonès ha promogut la prevenció i la reducció de l’impacte sobre el medi ambient a l'hora de conscienciar i potenciar la participació ciutadana en la recollida selectiva Aquest estiu finalitza la campanya de comunicació per al Foment de la Recollida Selectiva de Residus municipals a la comarca del Solsonès 2011 impulsada pel Consell Comarcal del Solsonès. La campanya ha comtat amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, l’Agència de Residus de Catalunya, Ecoembes, Ecovidrio i a nivell de recursos humans l’empresa Ambiens s’ha encarregat de la seva coordinació. Els objectius generals de la campanya han estat els de promoure la prevenció i la reducció de l’impacte, sobre el medi ambient, de les fraccions d’envasos i vidre, conscienciar a la població del Solsonès de la importància de fer una bona selecció en origen, potenciar la participació ciutadana en el procés de recollida selectiva i aproximar el sistema de recollida selectiva als ciutadans de la comarca.

forma lúdica i pedagògica els conceptes bàsics de la recollida selectiva dels residus. En el mateix espai habilitat per la festa del reciclatge, es va instal.lar un punt informatiu de promoció del reciclatge i la recollida selectiva per tal d’atendre els ciutadans, informar sobre la recollida selectiva, resoldre dubtes, recollir suggeriments i queixes, amb la intenció d’esdevenir un punt d’interacció entre l’administració i els ciutadans. En el marc del projecte de cooperació interterritorial Masovera, que té per objectiu conèixer la situació actual de les persones que viuen en habitatges rurals aïllats i millorar-ne les condicions de vida, s’organitzaren les jornades Masies + Sostenibles. El Consell Comarcal del Solsonès, integrant l’activitat en la campanya per al foment de la recollida selectiva, va ser l’encarregat de desenvolupar la part relacionada amb els residus. Amb el nom de El Reciclatge en una masia es va desenvolupar un taller pràctic sobre la problemàtica dels residus i la importància i necessitat del seu reciclatge. En les jornades es registrà la participació de més de 100 participants en les jornades tècniques i més de 200 visitants a les diferents activitats de les jornades.

Les actuacions dutes a terme al llarg de l’any 2011 s’iniciaren amb el disseny d’un logo, un lema i la creació dels disseny conceptual i gràfic dels material per tal de transmetre un missatge clar de la campanya. Per aconseguir els objectius plantejats a l'hora d’informar sobre la importància i funcionament de la recollida selectiva, el lema escollit fou “LA RECOLLIDA SELECTIVA AVANÇA...A PAS DE GEGANT”. Es dissenyaren punts de llibres, en els que a través d’unes figures amb una gran simbolisme com són els gegants, en una comarca de tradició gegantera com el Solsonès, es recalca la necessitat i la importància de la recollida selectiva. S’editaren 5.000 punts de llibres que van ser repartits durant la festa del reciclatge i també s’entregaren a escoles, biblioteques i llibreries. En el marc de la campanya de Nadal es van publicar diversos anuncis a mitjans de comunicació locals i comarcals en els que d’una forma divertida es recordava la importància i necessitat de la recollida selectiva. Emmarcat dins del mateix recinte de la Fira de Sant Isidre 2011, s’organitzà la Festa del Reciclatge, un acte festiu que va disposar d’un espai propi on van tenir lloc jocs i tallers relacionats amb el reciclatge. Al voltant de 579 nens van participar en l’activitat del pop dels reciclatge, coneixent d’una 

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


espaigua

centre d’esport i salut Aquagym Escola de Natació Tonificació Gent Gran Pilates Ritmes Llatins Hip-hop Ciclisme Indoor Body Art Abdominals Estiraments

Gimnàstica Postural Big Dance Bosu Running Gimnàstica Artística Gimnàstica Rítmica Funky Pre-esports Pre-part Nadons

Activa’t! vine a espaigua Si vols, t’estalvies la matrícula! C. Pedraforca, 31 - SOLSONA - Tel. 973 48 25 24 - www.espaigua.com Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011




Vall de Lord

Montse Riu

La ruta del contraban

III Nit literària i musical a la Vall de Lord La Vall de Lord ja es prepara per a la III Nit literària i musical de la Vall de Lord Per tercer any consecutiu i sota l’empenta del Sol del Solsonès, s’organitza pel proper dia 27 d’agost aquesta festa de solidaritat, amb l’ajuda del Club de jubilats l’Arcada i els Ajuntaments de la Vall. Sembla que cada cop s’agafi amb més força la festa. En aquesta edició es compta amb una gran i variada quantitat d’artistes. Aquests artistes ja fa dies que assagen i preparen la diada. Es poden veure actuar persones de totes les edats, entre ells els grups que ja han anat actuant des de la primera edició, com són els alumnes del gimnàs, els de la professora de música Lluïssa Melet, el grup de teatre el Perxe, els acordionistes de la Vall, el grup de country i la Coral Morunys. Durant l’acte s’intercanvien música i literatura fent molt amena la diada. Les entrades es poden adquirir anticipades a l’Oficina de Turisme de La Vall de Lord i mitja hora abans de la funció al Teatre Municipal. Cada any es compta amb un ple absolut. L’acte serà presentat per la Montse Fruitòs i la Judit Llohis. Serà inaugurat per la sra. Maria Pintó, presidenta de l’Arcada i clouran l’acte el sr. Enric Roures, alcalde de Sant Llorenç de Morunys i el sr. Enric Serra, president del Sol del Solsonès. Esperem que aquest any l’assistència també sigui un èxit com en les passades edicions. El lema de l’acte és “Ajuda’ns a ajudar”.

Ja arriba la dissetena edició de la ruta del contraban. Ja fa 17 anys una colla de caminadors, que es van anomenar contrabandistes, van iniciar aquest projecte. Van decidir de retre un homentatge a la gent que baixava des d’Andorra i travessava la frontera practicant el famós contraban, carregats amb fardos de material, d’aquesta manera molts d’ells s’hi guanyaven la vida. Una colla de gent amb molta empenta i ganes de caminar van muntar aquesta ruta. Té una durada de 2 dies, fent nit pel camí. Els primers anys la ruta sempre va ser des d’Andorra fins a La Coma. Actualment i amb el pas dels anys la ruta s’ha anat modificant i recorren diferents parts de la geografia de la zona. En aquesta ocasió la caminada surt des de Valls en direcció al molí de Gósol (lloc on es dormirà) , passant per Pont Quebradís i Moripol. El segon dia se surt de Gósol direcció a La Coma, passant per Coll de Belitres i La Borda. L’arribada acostuma a ser pels voltants de migdia. També es va decidir de posar sempre el mateix cap de setmana, perquè així tota la gent habitual de la trobada pugui guardar-se aquests dies. Es tracta de l’últim cap de setmana d’agost, la sortida el divendres i l’arribada el dissabte. Per acabar la festa, sopar a la sala de la Piscina amb entrega de diplomes i petit obsequi a tots els participants. Aquest cop la trobada és organitzada pel Club Excursionista Pre-pirineu, juntament amb els Contrabandistes i l’Ajuntament de La Coma. Durant tota la ruta, un grup de persones la recorren amb cotxes i es troben amb els caminadors en diferents punts de la ruta, fent així d’intèndencia i per a possibles abandons. Des de l’organització també obren la possibilitat per si algú només vol fer la segona part de la ruta, és a dir, des de Gósol fins a La Coma.

Guixers renova cartells i edita un tríptic turístic L’Ajuntament de Guixers durant aquests dies ha renovat els cartells senyalitzadors del terme municipal Ja es poden veure els nous cartells, i tota la seva estructura, arreglats i pintats. Aquests es troben situats a l’entrada del terme municipal de la població. D’aquesta manera deixen millor senyalitzat i amb més informació el municipi. Igualment per primera vegada han editat un tríptic turístic per tal que totes les persones que visitin la Vall de Lord es trobin ben informats en relació amb tot el que poden trobar dins el municipi de Guixers. Dins aquest tríptic s’hi pot trobar un mapa de situació dels diferents punts d’interès. 10

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Vall de Lord

Montse Riu

Festa Major de Santa Maria de Valls (Guixers)

Carta d’agraïment

Els passats dies 14 i 15 d’agost es va celebrar la Festa Major de Valls (Guixers)

La residència d’avis La Vall vol agrair a totes les persones que han participat en la recerca del nostre resident i amic Rosendo Ramellat, que va desaparèixer el dia 16 d’agost. Gràcies als cossos de seguretat, mossos d’esquadra, bombers, als ajuntaments, per fer una tasca exemplar i molt especialment als vilatans de la Vall de Lord, que de manera desinteressada i solidària han emprat el seu temps i esforç per ajudar en la recerca per poder-lo trobar. En reconeixement a totes aquestes persones que han mostrat el seu suport i s’han acostat a la residència per poder ajudar en uns moments difícils, la nostra admiració, doncs això ens enorgulleix com a poble.

Església de Santa Maria de Valls

La festa començava el diumenge dia 14 d’agost a les 8 del vespre amb una cantada d’havaneres a càrrec del grup Xató. Durant l’acte es va donar coca, xocolata i cava per a tothom. Durant la cantada els nens i les nenes de la SES de Sant Llorenç de Morunys van vendre números per al sorteig d’uns lots per al finançament del viatge del projecte Orator. El dia 15, dia de Santa Maria, començaven els actes amb la missa solemne. A la sortida de la missa, ballada dels gegants de la població i repartiment de coca i barreja per a tots els asssistents. A les 12 del migdia tocava el torn a la Coral Morunys, que va oferir un concert a tots els assistents. A la tarda, ball de Festa Major amb el Josep M. i la Yolanda al local del costat de l’Ajuntament. Tots els actes varen ser gratuïts i amb una molt bona participació.

Moltes gràcies

Nens i nenes amb els guanyadors dels lots

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

11


Oliana

Marcel Ribera – Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Cerdanya francesa (Parc Animalier des Angles)

Grup de persones vora el Parc Animalier des Angles

El passat dia 15 d’agost sortim de viatge per conèixer “in situ” coses noves i alhora gaudir de la natura, aquesta natura que tant poc cuidem; últimament, però, sembla que hi ha una mica més de conscienciació. Després de fer quilòmetres parem

a esmorzar i, com col.loquialment es diu, a estirar les cames. A l’hora convinguda arribem a peu de pistes que hi ha vora el Parc Animalier des Angles. I retornem a Puigcerdà, on portem a terme l’àpat del dinar.

Camp de futbol

3a Caminada de resistència Circular pantà d’Oliana

Els antics vestidors del camp de futbol de la nostra vila es trobaven en un estat molt deteriorat; també cal dir que no complien amb la ja existent normativa de barreres arquitectòniques. Per tant, l’ajuntament va prendre la decisió de fer-ne uns de nous, adequats al temps actual. Està calculat que en un curt termini estiguin acabats.

Reunió informativa del Grup Excursionista d’Oliana El passat 18 d’agost a les 7 del vespre, a l’Ajuntament es va celebrar una reunió informativa sobre el dia 3 i 4 de setembre, en que es portarà a terme la caminada de resistència 3a. Circular pantà d’Oliana, de 81 quilòmetres.

Detall de les obres

Alguns dels assistents a l’acte 12

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Oliana

Parròquia

Marcel Ribera – Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Parròquia de St. Andreu

Peramolins amb nom

Resum de les col.lectes manades l'any 2011 i que puntualment han estat trameses a la Cúria diocesana. Infància Missionera: 1.048,50 euros; Sants Llocs: 393,30 euros; Mitjans de Comunicació Social: 81,70 euros; Òbol de Sant Pere: 90,50 euros.

Dissabte 13 d’agost a les 7 del vespre a Peramola es va fer la projecció d’un resum, d’uns retalls del dia de Sant Jordi d’enguany, de l’homenatge que el poble de Peramola va retre a l’escriptor i lingüista Josep Espunyes. A continuació es va portar a terme la presentació d’un nou llibre de l’amic Josep, del qual n’és l’autor. A l’esmentat acte de “PERAMOLINS AMB NOM” vam assistir-hi un bon nombre de persones. Cal dir que en Josep Espunyes és un autor molt prolífic de les nostres contrades. En la seva tasca ha rebut diferents premis. “Peramolins amb nom” presenta els veïns del municipi de Peramola o dels descendents d’aquests veïns o dels veïns d’adopció que han tingut o tenen una projecció social en el camp de l’art, literatura, teatre, pintura, música...-en el de l’esport i en el de l’ensenyament superior, amb obra científica publicada o assistència a congressos, conferènies i col.loquis nacionals o internacionals, a més dels que han exercit càrrecs públics corporatius al municipi o en algun de fora. També inclou una relació de barons i baronesses de Peramola, més que res de les nissagues dels Peramola i dels Desbrull (segles X-XV) que al seu temps foren protagonistes d’un fet notable històricament.

Campanar de l’església parroquial

Petit incendi El diumenge dia 7 d’agost es va produir un petit incendi vora la Taurus a l’exterior on hi havia unes “deixalles”. La intervenció dels bombers va fer que tot quedés en una senzilla anècdota.

CAMBRILS

Festa dels Jubilats.- Dissabte, 27 d’agost, Missa a 2/4 d’1 a l’església parroquial amb l’assistència dels jubilats d’Odèn, Canalda i Cambrils.

CASTELLAR DE LA RIBERA

Primera Comunió.- El diumenge 28 d’agost, a les 12 del migdia, el nen Guillem Ginestà Capdevila farà la Primera Comunió a l’església de Castellar.

LLADURS

Festa Major del Cap del Pla.Diumenge vinent, 28 d’agost, en la mateixa de Sant Agustí, Missa a les 12 en honor del patró i repartiment del pa beneït per a tothom.

MADRONA

Missa.- El dissabte 27 d’agost, Missa dominical a les 7 de la tarda.

SANT CLIMENÇ

Celebració del Remei.- Diumenge vinent, 28 d’agost, a 2/4 de 12, Missa del Remei a la capella del Puit. No hi ha Missa a la Parròquia.

SANT LLORENÇ

Festa de Sant Lleïr de Casabella.Diumenge vinent, 28 d’agost, a 2/4 d’11, Missa i benedicció del pa a la capella de Sant Lleïr.

VALLFEROSA

Aplec de Salomons.- Diumenge, 28 d’agost, a les 12, Missa a la capella de Sant Martí de Salomons. En sortir, coca i beguda per a tothom.

SOLSONA

Barri de Sant Agustí.- Diumenge, 28 d’agost, participarem a la Missa de 2/4 de 12 del Cor de Maria, en honor de Sant Agustí, patró del barri.

MISSES ENCOMANADES

Lloc on es va produir l’incident

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

L’Anna Vidal i altres persones recollint el seu exemplar signat 13

SANT LLORENÇ: Dia 26.- Per Joan Plana Corominas, Josepa Balagué Cardona i Joan Saló Reixach. Dia 27.- Per Josep Solé Malé i Miquel Canals Corominas, Balbina Vila Puig. Dia 28.- Per Josep Bajona Riu i Isabel Sala Vilà.


Teatre

Lacetània Teatre

Molta pudor! Dijous passat l’Abocador del Solsonès va ser l’escenari del vídeo promocional de l’obra de la Festa Major d’enguany, a càrrec de Lacetània Teatre Vestits d’etiqueta i envoltats de brossa i deixalles, per no dir “merda”. Aquest és el punt de partida de RUMORS, una comèdia trepidant adaptada a l'“alta societat” solsonina. Rumors es va estrenar a Broadway l’any 1988 i és una de les obres més divertides de Neil Simon, autor de L’estranya parella, Descalços al parc, Califòrnia Suite i La noia de l’adéu entre d’altres. Els assajos s’han dut a terme íntegrament al Tatrau Teatre, i a partir d’aquesta setmana, Lacetània Teatre s’instal·la al Teatre Comarcal. Més informació a: www.lacetaniateatre.blogspot.com

Celebracions

Miquel Manzano

Calor i bon ambient a la Festa Major de Sant Bernat Com cada any, la tercera setmana d'agost se celebra la Festa Major de la partida de Sant Bernat. La jornada festiva va començar amb la tradicional Missa a la capella, i al sortir els priors van repartir coca i pans. Enguany com a novetat es van instal·lar dos castells inflables per als més petits. Aquests no van desaprofitar l'oportunitat de divertir-se mentre els grans ballaven. El ball de Festa Major amb el grup Crystal va començar amb retard degut a la calitja i, a les altes temperatures. Un cop va baixar el sol, va començar la música i la placeta de la capella es va omplir de balladors. A la mitja part es van sortejar diversos premis i es va fer el bingo. Un any més es va fer una bona Festa Major, on la calor i el bon ambient van ser els protagonistes. Els infants van gaudir molt amb els castells inflables

Números premiats a la Festa Major de Sant Bernat Primer premi: 6065 (ja entregat) Segon premi: 2070 (ja entregat) Tercer premi: 9905 (pendent d'entregar) Quart premi: 0117 (pendent d'entregar) Cinquè premi: 0010 (ja entregat) Quan va baixar el sol va començar el ball de Festa Major 14

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Castellers de Solsona

Cap de setmana actiu de la Colla Castellera de Solsona Feia setmanes que els ulls de la gent de la colla estaven posats en aquest passat cap de setmana del 20 i 21 d'agost. Primerament per l'assaig conjunt del divendres amb Margeners de Guissona i segon per les dues actuacions que hi havia aquest cap de setmana: Peramola dissabte i Ardèvol diumenge Dir que el fet casteller està començant a arrelar a la nostra terra ara ja no és cap bogeria. És més, ara ja tenim l'aval d'un conjunt d'actuacions a ciutats properes a Solsona que, durant les seves festes majors o respectives trobades, opten per contractar una actuació castellera com a màxim atractiu d'aquestes: Castellar de la Ribera, Sant Climenç, Oliana, Sant Guim de Freixenet, Sant Ramon, Peramola, Ardèvol... i cada vegada en són més les que s'interessen pels castells. Aquest cap de setmana teníem doble actuació: primer dissabte a la comarca de l'Alt Urgell, ens vam desplaçar fins a Peramola coincidint amb la festa major del poble. També va coincidir amb la festa major del poble l'actuació del diumenge a Ardèvol. Van ser dues actuacions molt semblants, amb molta calor i gairebé els mateixos castells. Abans però tocava assajar divendres, ho vam fer juntament amb Margeners de Guissona. Va ser un assaig on les dues colles es van esforçar al màxim pensant en actuacions que ens vénen el mes vinent i que són d'una gran importància de cara a com s'afrontaran els respectius finals de temporada. Referent a les dues diades, comencem per Peramola: una actuació on hi tornava a haver ganes de castells després d'un cap de setmana, el passat, en que es va optar per donar descans al ritme que hem agafat i que fa que haguem d'actuar cap de setmana sí, cap de setmana també. Els grocs vam descarregar els 3 pilars de 4, més tard el 4 de 6 "lleuger", el 3 de 6 amb agulla, el 4 de 6 amb agulla i es va tancar l'actuació amb el pilar de 4 per sota. A Ardèvol els castells van ser els mateixos exceptuant els

2 pilars de 4 a Ardèvol

pilars d'inici que enlloc de 3 es va optar per enlairar els 2 pilars de 4. En les dues poblacions l'expectació va ser molt bona. La pròxima actuació serà a Tiurana el diumenge vinent a les 12 del migdia. Ens veiem a plaça, Salut i Castells!

Es traspassa llicència de taxi de 9 places de Solsona 629 36 11 52

4 de 6 a Peramola

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

15


L'entrevista

Montserrat

GUILLERMO MARTÍNEZ ROMERO, de Cañizares a Solsona amb bondat i esperit creatiu

Guillermo Martínez Romero amb tres dels seus treballs artesans. La fotografia posada dins del marc mostra la mare del Guillermo amb ell en braços quan era infant

Benvolguts lectors del Celsona, feia temps que tenia la ferma intenció d’entrevistar en Guillermo Martínez Romero pel fet que dedica bona part del dia al treball artesà. En començar a conversar amb ell, però, em vaig adonar que parlava amb el cor i amb sinceritat de tot un munt de coses viscudes ben mereixedores també de ser publicades, les quals, si voleu, podeu llegir tot seguit. El Guillermo nasqué l’any 1924 a Cañizares de la Sierra (Cuenca). Un poblet d’uns 700 habitants que vivien principal-

ment del treball a la fàbrica de resina i de ramats de cabres i ovelles. Hi havia ramaders que tenien 1.000 caps de bestiar. El pare del Guillermo tenia l’ofici de carreter i transportava la resina del bosc a la fàbrica. En recorda prou bé quan amb tan sols 11 anys d’edat començà a ajudar-lo els dies que carretejava molta càrrega i havia de posar un matxo de reforç al davant dels dos de costum. El Guillermo s’aplicava de debò en guiar bé aquell animal, però -en ser prop del poble i dir-li el pare que ja no li calia el seu ajut- cuita-corrents content se n’anava al frontó a jugar a pilota a mà. És clar que, com és ben sabut, no hi ha roses sense espines, i d’aquells anys el Guillermo en té una de clavada al cor que encara hi punxa de debò: La mort del seu germà -tres anys més gran- ocorreguda en enganxar-se a l’eina de piconar que el pare emprava per aplanar el carrer amb l’ajuda dels matxos. El Guillermo en té molt bon record, dels pares. El pare -home d’esquerres, carreter i fill de carreter- fou també tinent d’alcalde de l’ajuntament de Cañizares (del 1924 al 1936) i sempre mantingué bona entesa amb l’alcalde que era de dretes, tant en les funcions d’alcaldia com en el terreny personal. La qual cosa fou ben profitosa per al petit llogarret. En pot servir d’exemple el fet que en aquells temps, a Cañizares, no hi havia infant ni jove que no sabés llegir i escriure. L’Ajuntament pagava l’escolarització dels nens i nenes de 6 a 14 anys d’edat, i la dels joves de 14 a 21 que volguessin seguir estudiant, però a la nit. La mare -mestressa de casa- dedicava el seu temps a

Cañizares (Serranía Alta de Cuenca). Foto actual 16

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


L'entrevista

Montserrat

Figures fetes pel Guillermo, entre les quals la seva mare filant, el Gegant Vell de Solsona i la Mare de Déu del Claustre

Així mateix, ni tan sols somiava que al cap d’un any (1946) el farien anar a Solsona, la petita ciutat de Catalunya on trobaria l’amor, hi formaria una família i s’hi quedaria a viure per sempre més. El mes de maig de l’any 1946, doncs, hi arribà com a soldat de l’exèrcit espanyol per combatre els maquis (guerrillers antifranquistes, el període de màxim apogeu dels quals foren els anys 1944-1949). Dels mesos en què Solsona quedà plena de soldats, però, us en parlaré més endavant -en un altre escrit-, puix el Guillermo me n’explicà bocins d’història ben interessants i poc coneguts. Ara, doncs, ens traslladarem a primers de febrer de l’any 1947 quan el Guillermo hagué de marxar de Solsona per anar al quarter de La Seu d’Urgell. Això, sí, havent donat paraula de casament a la noia solsonina de qui s’havia enamorat -Carme Miquela Solé-, amb la qual, ja llicenciat del servei militar, es casà l’any 1948 sense poder gaudir de l’estimada companyia dels seus pares. La cerimònia va ser oficiada per Mn. Sebastià Calaf Oromí a les 5 del matí a la Capella de la Mercè de la Catedral de Solsona. En acabar, tingueren el temps just de menjar la xocolata desfeta que a casa els havia preparat una bona amiga i, a les 6, pujaren al cotxe de línia que els portaria a Manresa, la primera estació del viatge de noces que els conduiria a Cañizares, on sí que podrien gaudir de la companyia i estima dels pares absents a la boda. De nou a Solsona, els recent casats començaren la vida matrimonial al segon pis de la casa Cal Ton Jaio. El Guillermo treballaria els primers 17 anys a Maderas Vimel S. A. (Ctra. de Torà, on ara hi ha les cases de la Plana). Hi començà guanyant 18 pessetes/dia (8 hores de treball) més la llenya pel consum familiar. A la Vimel fabricaven per encàrrec caixetes de fusta per a posar fruita, tomàquets i verdura. Les treballadores hi solien cantar mentre feinejaven i el Guillermo recorda encara amb esglai l’instant en què s’adonà que a una de molt jove se li enganxaven els cabells a la màquina i que, per sort, ell tingué la suficient serenor per fer parar la màquina ràpidament.

tenir cura de la família i mantenir la llar (feines domèstiques, filar llana, fer jerseis a mà, confeccionar la roba de casa, vestits, pantalons... amb l’ajut de la màquina de cosir). La Guerra Civil (1936-1939), però, ho trasbalsà tot. Quan acabà, el pare del Guillermo fou empresonat durant 3 anys pel sol fet de ser d’esquerres. El Guillermo tenia 15 anys i per tal de poder menjar es llogà a tallar pins per un sou de 40 a 45 pessetes diàries. Poc temps després, el fill del que havia estat alcalde li oferí treballar amb ell (tenia carnisseria, posada, estanc, i ostentava el càrrec de “Jefe de la Falange de Cañizares”). El Guillermo acceptà l’oferiment de treball i el prec d’oblidar errors i injustícies del temps de guerra. Deixà al seu nou amo eines que li mancaven per poder tirar bé endavant i en rebé reiterades demostracions de confiança. Passats dos anys, però, el Guillermo se n’anà a treballar en la construcció d’un pantà a prop del poble fins que fou cridat per fer el servei militar obligatori. Del qual pogué escollir destí gràcies a persones influents que li oferiren aquesta possibilitat. Trià Madrid pel fet que hi tenia bastants familiars, però tres dies després d’entrar al quarter el portaren al campament de Colmenar Viejo per tal de rebre-hi la corresponent instrucció militar. Poc es pensava que l’estada seria sols d’un dia pel fet que hi emmalaltí i el tornaren a Madrid on s’hagué de pagar de la seva butxaca les injeccions necessàries per curar-se, puix els militars argumentaven que hi havia manca de calés.

Les eines que ajuden el Guillermo a elaborar objectes amb les mans

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

17


L'entrevista

Montserrat

Anys després, El Guillermo bous pels caps o bescolls a la carreta-. canvià d’empresa però no de feina, El Guillermo ja de ben petit guaitava puix començà a treballar a la Serratreballar els dos homes, s’hi fixava i dora Sarri (prop de l’escorxador) on agafà afició i traça a fer objectes amb serrà fusta (bigues), embalatjà enceles mans: una pilota per jugar al frontó, nalls i, com a la Vimel, féu d’ajudant caretes de carnaval, una eina per tirar d’encarregat. la palla a l’era… L’any 1959 el Guillermo i la Ja a Solsona també observà Carme deixaren de descansar els diubones estones com treballava el fuster menges i festes de guardar en acceptar veí -Joan Pintó- i s’atreví a fer alguns portar el bar del Casal Parroquial mobles de fusta per casa i per persones que abans havien regentat Joan Casas amigues o conegudes que l’hi demanaColell (Joanet Sabater) i un paleta que ren. La seva filla Rosa encara recorda es deia Climent. Els tractes per portar amb tendresa el dormitori per a nines aquest negoci els feren amb el llavors que el pare li regalà. rector de Solsona Mn. Josep Balaguer Al present, les mans que l’ajuSin. Amb el qual acordaren que no s’hi den a viure la vida de jubilat segueixen podrien jugar partides de cartes amb creant amb gran traça bonics objectes diners i que no s’hi serviria alcohol a la i figures de fusta de boix, perer, oliver, canalla que, essent així, solia demanarnoguer, faig, pi... hi xarop de grosella. Als adults, però, Tot ho ha creat i ho crea amb els podria servir tot el que trobarien les mans i el cor, però està especialQuatre dels treballs artesans que el Guillermo té exposats en altres bars. ment satisfet de la figura de la seva a casa També, els diumenges i dies mare filant llana, de les que tenen a festius que hi havia funció a la sala del veure amb Solsona: la Mare de Déu teatre, el Guillermo omplia de cacadel Claustre, el gegant vell, els ballauets, patates fregides, llaminadures… dors del Ball de Bastons... i de l’escut una cistella plana que el jove Jaume heràldic de la ciutat (en una paret de Gilibets es penjava al coll per portarl’Ajuntament, n’hi ha un de penjat que les-hi a vendre. és fet per ell). Per al Guillermo i la Carme L’artesania del Guillermo ha el treball dels diumenges, i d’alguns estat mostrada a Solsona i a Navès. A vespres dels dies de cada dia, al Casal casa de la seva filla -on ara resideixParroquial acabà, però, al cap d’uns 20 n’hi ha d’exposada, i els seus néts anys d’haver-lo començat. Un represen-Xavier i Jordi- tingueren la delicadesa tant del bisbat els comunicà que així d’obsequiar-li àlbums que testimonien havia de ser pel fet que tenien intenció el caràcter laboriós de l’avi, puix contede vendre’s l’antic edifici de l’Hospital nen bells reculls fotogràfics de la seva d’en Llobera on estava ubicat. obra creativa tan digna de conèixer, Del Casal P. encara en guarden valorar i preservar. un bon munt de records. El Guillermo L’entrevista amb el Guillermo evocà el dels campionats d’escacs que tingué un final ben emotiu. Una ves’organitzaven al bar. A ell li agradava gada acabades les meves preguntes, de debò fer partides d’escacs i hi ha qui Un dels escuts heràldics de Solsona fets pel Guillermo amb els ulls entelats per llàgrimes recorda que era un molt bon jugador. d’emoció li plagué comentar la seva Val a dir, també, que el Guillermo no abandonà del tot satisfacció d’haver assistit anys endarrere a un Curset de l’activitat que fins llavors havia dut a terme al Casal P., puix Cristiandat i haver-se fet “cursillista”. En aquest moviment durant temps ajudà la seva cunyada al bar que regentava al Portal d’Església vivencial trobà bons amics i se li desvetllà el del Pont, on ara hi ha la Farmàcia Boix. desig de fer el bé. Bé, i al relat dels bocins de vida que em contà el GuiGràcies per tot, Guillermo! Va ser un plaer escoltar-te. llermo, no hi poden pas faltar els que ens acostaran al treball Que “per in sécula seculòrum” l’amistat i el bé continuïn artesà que al present tant li omple la vida. essent tan importants en la teva vida, en companyia dels Començaré dient que el seu pare i un oncle treballaven la teus familiars i de les formoses coses que has creat i vagis fusta -l’oncle era fuster i el pare feia els jous amb què junyia els creant. 18

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


En recordança

Agraïment La família de l'Albert Selva Clotet volem agrair totes les atencions dispensades i l'excel·lent tracte rebut per part del personal del Centre Sanitari i del servei del PADES, dels doctors i dels infermers, per la seva professionalitat i, sobretot, per la delicadesa i consideració que van mostrar en tot moment. El seu suport i la bona feina professional ens han ajudat a passar millor el dur tràngol. Volem donar les gràcies també a tots els que ens heu acompanyat en aquests moments difícils. Gràcies de tot cor.

Records

Josep M. Borés

Ens deixa un altre emprenedor Ahir, a les 12 del migdia es celebrava a la Catedral de Solsona l'enterrament i el comiat d'un altre Solsoní, l'Albert Selva, el barber Roig. Sense desmerèixer la professionalitat dels altres barbers de Solsona, em sabreu entendre quan us dic que estic convençut que a una gran part de tots nosaltres ens vénen al cap moments de conversa, moments relaxats, esperant que ens arreglés, moments que amb una revista a les mans i atents a la conversa, es repasssava l'actualitat, les notícies, i sobretot, les aficions de l'Albert. I, és que no costava gaire fer-hi petar la xerrada. L'Albert era sempre discret i de tracte afable, content i optimista. "Com ho farem això, Josep Maria. Els buidem de dalt i curtet pels costats?"... Veig l'Albert com un professional i una persona entregada a les seves aficions. l'Aeromodelisme, tant als anys seixanta, com als vuitanta, com avui dia, té a la comarca uns quants protagonistes. Un d'ells era l'Abert, que ens en va ensenyar i ens va saber engrescar a tots els que hi som. I què m'en dieu del golf. Si a la comarca gaudim del Golf a la Ribera Salada és gràcies a l'empenta del l'Albert. A quants de nosaltres les primeres paraules com Tee, Par o Booguie ens les havia explicat ell. I els rellotges... uff, l'Albert vivia i gaudia amb passió. Bé, en aquests moments només puc acomiadar-me, la vida no ha estat justa amb tu, darrera queda gent, bona gent que segueixen el teu exemple. Adéu Albert, et trobarem a faltar.

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

El Solsonès Modelisme lamenta la pèrdua del que va ser un dels seus impulsors a la comarca. L'Albert Selva Vola, amic nostre, vola...

A l’esposa, fills i demés familiars de l’Albert

Selva (Barber Roig)

Les persones que formem part del CLUB BITLLES SOLSONA, volem expressar-vos el nostre més sentit i sincer condol per la pèrdua de l’Albert. Malgrat la seva absència, perdurarà amb nosaltres el seu record per la seva companyonia afable i servicial. Albert, et trobarem a faltar.

Joan Serra i Carol Casa Guingueta (Navès) 23 d'agost de 2011 Soci fundador de la Societat de Caçadors de Navès. Expressem el nosre més sincer condol a la família. Societat de Caçadors de Navès

19


El reportatge

Miquel Manzano

Es projecta una associació en defensa dels animals Els gossos es poden adoptar o apadrinar, l'objectiu és oferir una vida millor als "peluts"

Instal.lacions on viuen els gossos abandonats. En primer terme el nou gos Milú

Tot va començar quan l'Anna Puertas, representant de l'associació, va trobar-se un gos abandonat al carrer. Aquest fet va fer que s'informés sobre on anaven a parar els gossos sense amo a Solsona. En veure l'escassa qualitat de vida que tenien els animals, es va reunir amb un grup de noies, també interessades en el tema, per crear l'associació. Durant la Fira de Sant Isidre, l'Ajuntament (el qual té la responsabilitat legal d'aquest tema) va cedir un espai a l'associació, per tal que aquesta mostrés el treball que està realitzant en benefici dels gossos abandonats de Solsona i perquè la gent es pogués conscienciar del que significa tenir un animal de companyia. Des de fa pocs mesos aquest grup de solsonines treballen solidàriament amb l'objectiu d'ajudar els animals, concretament els gossos, recolzant l'ajuntament en aquesta tasca. Per fer-ho possible, els 7 membres que integren l'associació, han començat a tramitar la documentació per crear l'Associació en Defensa dels Animals de Solsona.

Missió de l'associació "Des que vam començar, l'associació ja ha aconseguit casetes. A la gàbia tots els gossos es barallaven", comenta l'Anna Puertas. A més, l'associació també ha demanat a l'Ajuntament un terreny per ubicar els animals, ja que on estan ara no és

un lloc gaire adient per als gossos, tenen un petit espai al dipòsit municipal. Els principals objectius de l'associació són: Sensibilitzar la població respecte als animals, rescatar animals abandonats, amb símptomes de maltractament o sense les mínimes condicions per viure com cal, promoure les adopcions dels gossos i trobar cases d’acollida temporals. Per intentar arribar al màxim de gent possible, l'Associació en Defensa dels Animals a Solsona ha obert una pàgina de facebook amb aquest nom. Allà s'ofereixen els gossos sense casa, per tal que algú se'n pugui fer càrrec. Segons l'Anna, de moment la pàgina està donant bon resultat. "Quan vaig arribar hi havia dos gossos, un se'l van endur a Súria i fa dos dissabtes, després d'un any d'espera, en van adoptar un altre". Al facebook també es poden deixar comentaris referents als gossos. Actualment hi ha quatre gossos, a les instal·lacions que fan de gossera, dos dels quals estan apadrinats. El Pinxo, el Pekas, el Dayron i el Milú esperen pacientment una nova família que els cuidi i els tracti com es mereixen. Per això si vols adoptar-los vine a coneixer-los.

Com ajudar? Per ajudar, l'associació té la figura del padrí. Els padrins cuiden els animals i s'ocupen de cobrir les necessitats del gos com passejar-los, netejar-los... També 20

es pot donar material (casetes, mantes, palla, collars). Per ser padrí només cal dirigir-se a l'associació. Altres formes de donar un cop de mà són: Fer difusió dels gossos que hi ha perquè siguin adoptats o oferir una casa d’acollida temporal. La representant de l'associació, Anna Puertas, ha afirmat que "faltava una associació, perquè abans amb els gossos es feien barbaritats". Aquesta iniciativa solidària amb els animals està aconseguint millorar les pèssimes condicions en les quals es trobaven habitualment els gossos abandonats.

Abandonament de gossos i gats a Catalunya al 2010 L’any passat es van recollir a Catalunya 16.394 gossos i 5.568 gats abandonats, xifres gairebé iguals a les del 2009.

Adopció de gossos i gats a Catalunya al 2010 L’any 2010 es van registrar 5.738 adopcions de gossos, un 23% menys que el 2009, i 1.789 adopcions de gats, un 12,4% menys que l’any anterior. Font: Estudi Fundació Affinity

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


El reportatge

Miquel Manzano

Pinxo, en adopció

Pekas, en adopció

Dayron, en adopció

Pinxo

Pekas

Dayron

Té nou messos. Des que va néixer va viure sense aigua i menjar. Quan va arribar era molt poruc i desconfiat. Ara gràcies a la feina de la seva padrina ha millorat molt i està sociabilitzat.

Va ser trobat a la carretera de Sant Llorenç. Fa mesos que està esperant una nova família. Té dos anys, és molt juganer i carinyós. És un gos molt obedient i fidel.

Va ser abandonat. És molt carinyós i obedient, li agraden els nens i es porta bé amb els altres animals. S'està tractant de leishmania. Requereix medicació fins a febrer de 2012.

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

21


Sol del Solsonès

La Mosca Puck

III Nit literària i musical de la Vall de Lord

Hola, estimats amics: Després d'un estiu de deliberacions al voltant del meu nom, per fi ja l'hem aconseguit. Gràcies a tots per col·laborar i ajudar-me a crear la meva identitat com a mosca. Us comunico que a final del proper mes de setembre tindrà lloc la meva presentació davant de tots vosaltres. Ja us n'aniré informant. Prepareu-vos perquè serà sonada. Confieu en mi.

(Sant Llorenç de Morunys, La Pedra i La Coma i Guixers) 27 d’agost de 2011. A les 22:00 hores al Centre de Sant Llorenç de morunys. Anem-hi tothom!!!!

Atentament, La Mosca Puck

Club Estel

Tallers d’informàtica

Presenten l’acte: Montse Fruitós i Judit Llohis. Inauguració de l’acte a càrrec de Maria Pintó, presidenta de l’Arcada. Cloenda a càrrec del sr. Enric Roures, alcalde de Sant Llorenç de Morunys i el sr. Enric Serra, president de Sol del Solsonès.

Ja s’han convocat els tallers d’informàtica pel tercer trimestre, patrocinats per l’Obra Social de la Caixa, amb les següents propostes:

ACTUARAN ELS SEGÜENTS ARTISTES: Gimnàs municipal de Sant Llorenç (dansa) Aristogatos, Dansa dels vels, Polka i Lady Gaga. Maria Casas (poesia) La cuereta; qui fa bé, bé trobarà. Grup d’alumnes de la professora Ma. Lluïsa Melet: Rosa Llohis (piano) Cargol treu banya i El petit pony; Julia Tristany (piano) Quan el pare no té pa i El vals; Grimi Llohis (piano) Petit vals i El botón; Gisela Plana i Josep Plana (piano) Estudi n. 2 come rock stars; Josep Plana (piano) Allegro. Grup de Teatre el Perxe (poesia) un fragment de Joan de Los de Josep M. de Sagarra. Josep Cases (acordionista de la Vall) Quan jo tenia 4 anys i Vals dels Pirineus. Ramona Coma (poesia) Cançó de suburbi de Josep M. de Sagarra. El Sol Canta La libertad és mas que una palabra i Serra del Verd, Cardener, Busa i Bastets, actuen per primera vegada. Angelina Pintó (petit monòleg); Ariadna Ribot (flauta travessera), Enric Ribot (violí), M. Eulàlia Portí (piano) programa a convenir. Maria Graus (poesia) Oda a la sardana de Llorenç Moyà i Gelabert. Joan Muntada (acordió) Vals musette. Grup de Teatre el Perxe (poesia) de cançons de remi de vela La Balada de Luard, el Mariner de Josep M. de Sagarra. Ma. Lluïsa Melet (cant) i Marina Vallcorba (piano) Professora de piano de l’Institut de Música d’Andorra la Vella Caro Mio Ben i El cant dels ocells. Grup de country amb dos balls. Antoni Besora i Emília Drets (divertit diàleg matrimonial) Un manat de bledes, Serafí Milan (cant) Professor de cant de l’Institut de Música d’Andorra la Vella i Marina Vallcorba (piano) amb dues cançons. Roser Canal (poesia) De bracet i rambla avall… de Rosa Trian. Coral Morunys amb dues cançons.

Taller d’iniciació: (24 hores). Dilluns i dimecres de 10 a 12 h del matí. Taller d’internet:(24 hores). Dilluns i dimecres de 3 a 5 de la tarda. També es proposa, com a alternativa, en el cas que algun d’aquests no tingués prou percentatge d'inscrits, un Taller d’Eines de Presentació (Powerpoint) (20 hores) Us podeu inscriure ja en qualsevol dels tres i els dos primers. En omplir-se seran els que es cursaran. El termini d’inscripcions serà al setembre i les classes començaran la primera setmana d’octubre.

Agrupació de geganters

Anem de festa! Voleu portar els gegants de Solsona?

Des de l’Agrupació de Geganters s’organitzen les sessions d’assaigs dels ballets dels nostres improperis del 22 d’agost al 2 de setembre (de dilluns a divendres) a partir de les 9 del vespre. També, a partir de les 7 assajaran els nens i nenes del ball de bastons i cavallets. Animeu-vos a participar-hi! ANEM DE FESTA!

Venda d’entrades anticipades a l’oficina de Turisme de Sant Llorenç de Morunys i mitja hora abans de la funció al Teatre Municipal 22

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


CTFC

Batucada Takumba

Nous cursos per a l’obtenció del certificat Actic al Telecentre del Solsonès

T'agradaria tocar en un grup de Batucada?

En aquesta edició, els cursos van adreçats principalment a les dones AcTIC és un certificat acreditatiu de la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i aptituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència. La finalitat dels cursos és orientar i donar suport a l’alumnat per ajudar-lo a la superació de la prova per a l’obtenció del certificat acTIC. Els cursos per a obtenir aquest certificat consten de 30 hores presencials i 30 hores on line. Són gratuïts i han estat organitzats amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones. Es pot obtenir més informació per a la realització d’aquests cursos al telecentre del Solsonès (telecentre@ctfc.es).

El grup de batucada Takumba de Solsona estem buscant gent per unir-se al grup. Si tens 18 anys o més, ganes de fer soroll i passart'ho bé, t'estem esparant! Per més informació podeu contactar amb el grup a través del facebook o per correu electrònic: takumba.batucada@gmail.com

Ateneu Viure i Conviure Concert a l'Ateneu. Continua per tu...

El CTFC ofereix el servei d’extensió en control del xancre del castanyer El CTFC ha endegat un Servei d'Extensió en Control Biològic del Xancre del Castanyer destinat a silvicultors i propietaris de finques de castanyer. El xancre infecta els castanyers a través de les ferides naturals o induïdes per l’home. Una vegada germinades les espores, el fong es desenvolupa i bloqueja la saba de l’arbre. Això provoca la mort de les parts superiors al focus d’infecció i el fong acaba, a la llarga, matant l’arbre. Amb aquest servei es pretén donar cobertura a les problemàtiques associades amb el xancre del castanyer, oferint assistència tècnica que englobarà visites a parcel·les afectades pel xancre, mostreigs, caracterització de soques fúngiques, seguiment d'inoculacions, avaluació de la presència de soques hipovirulentes i tractaments biològics, amb els objectius de controlar els danys produïts per la malaltia. Aquest servei compta amb el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

Concert popular català Cançons de tota la vida Avui divendres a les 8 del vespre Vine a passar un vespre agradable amb bona música i bona companyia. Hi participen Marc: veu; Saxa: acordió; Anna: Piano; Josep M.: Violí; Teresa: veu

Escoltes

Anna Gilibets

Atenció! Els escoltes obrim les preinscripcions! Si vas néixer l'any 2005 o abans i tens ganes de venir al cau el curs que ve, no badis i segueix les instruccions següents: Passa per Cal Davesas de l’11 d’agost al 17 de setembre. Omple una butlleta amb les teves dades, i posa’t a punt per l’octubre!! Els més petits cal que tingueu en compte que només disposem d'unes 10 places, les quals adjudicarem per ordre de preinscripció. Per més informació, us podeu posar en contacte amb nosaltres al 696 79 23 13 o al 690 37 34 59. Fins aviat! 23


Concert solidari

Solsonès Obert al Món

LAX'N BUSTO a Solsona

El pròxim 3 de setembre, el grup musical Lax'n Busto actuarà a Solsona en el concert solidari de festa major organitzat per l'ONG el Solsonès Obert al Món, a benefici de la formació de joves a Santa Rosa del Peñón (Nicaragua)

Lax'n Busto està format per Jaume Piñol Mercader: bateria i cors, Jesús Rovira Costas: baix i cors, Pemi Rovirosa: guitarra i cors, Cristian G. Montenegro: guitarra, Eduard Font: teclista i Salva Racero Alberch: veu des de l'octubre 2006, substituint l'antic cantant Pemi Fortuny. Els Lax'n Busto es formen l'any 1986 al Vendrell. A principi del 87 varen començar a fer actuacions en directe. El 1989 editen el seu primer disc. Van rebre els Premis Enderrock 2001 al millor grup, millor disc, millor cançó, millor videoclip i millor concert. També els van atorgar el Premi al Disc Català de l'any 2000 per Ràdio 4 "Música sense fronteres". El 2006, després de vint anys i molts èxits, hi ha un gran canvi en el grup: el Pemi Fortuny deixa el grup per anar a Sierra Leone per desenvolupar un projecte solidari com a cooperant i s'incorpora al grup el cantant manresà Salva Racero. A part d'una intensa activitat musical tant en el terreny de la creació com en l'enregistrament i els concerts en directe, Lax'n Busto desenvolupa una interessant acció relacionada amb la pedagogia i que durant el curs 2010-2011 han tingut ocasió de gaudir els estudiants de secundària de Solsona. Aquesta activitat ha estat molt ben valorada tant pels joves estudiants com pel professorat.

Els mateixos músics parlen així de la seva proposta "Lax’n’busto a les aules": Com a membres dels Lax’n’Busto, la nostra preocupació principal i per la qual estem immersos en aquest projecte tan important, és la responsabilitat que sentim com a professionals amb una certa experiència en el món musical, envers els joves i adolescents de fer-los partícips d’una "cultura de l’esforç" i de donar-los l’oportunitat de conèixer de primera mà una feina, sovint poc coneguda, que necessita de la preparació, dedicació, voluntat i esforç per poder realitzar-la. A la vegada pensem que, en aquestes xerrades, els valors de la professió de músic poden perfectament extrapolar-se a altres feines i àmbits de la vida. A través de la música i d’exemples pràctics i musicals, es pot veure i aprendre que al darrere d’un treball musical hi ha tot un procés d’elaboració on els valors com l’esforç, la responsabilitat, la constància, la creativitat i la imaginació formen part de la vida quotidiana del músic professional, així com la de qualsevol persona que faci bé la seva feina. Esperem que el dia 3 de setembre, a dos quarts de dotze de la nit, la Sala Polivalent de Solsona s'ompli per sentir-los i participar en el concert solidari de Festa Major.

24

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Galeria de personatges

Josep Maria Poblet

Galeria de personatges

Ivanna Dankova "És una pena que la meva mare no podrà veure Catalunya i Barcelona...” Qui així em parla és la Ivanna Dankova, una intel·ligent i comunicativa dama ucraïnesa de 36 anys, casada, i mare d’una nena de 12 anys, la Irina. La Ivanna nasqué a la ciutat de Ivano – Frankivsk, a la part oest d’Ucraïna, en la que predomina més la cultura i influència europea que la russa. Viu a Guissona des de fa sis anys. La parella va viure un any a Portugal abans de venir a Catalunya. “El meu marit - afegeix la Ivanna - s’ha adaptat molt millor que jo a Catalunya. Jo sento una gran enyorança de la meva terra, dels familiars, en especial de la meva mare, i amics, que he deixat a Ucraïna. Encara que aquí la vida és molt millor”. M’explica que en el seu país la compra d’un nou aparell de televisor pot privar-te de comprar un cotxe i a l’inrevés, cosa que no els ha passat aquí. El marit treballa en el ram de la mecànica i la Ivanna té cura d’infants, si bé a Ucraïna va exercir de professora d’idiomes. Ah, afegeix la Ivanna, el meu marit va participar una temporada en una colla castellera. Un dels motius de la seva vinguda a casa nostra fou de caràcter econòmic, per millorar la seva posició. Em manifesta que aquí veuen un futur més clar per la seva filla, qui està cursant, sense problemes, els estudis que corresponen a la seva edat. Em diu la Ivanna que aquí la vida és més tranquil·la, que a Ucraïna predominen els aspectes econòmics sobre els socials, i que la majoria dels seus paisans viuen molt estressats i preocupats pel futur immediat de la seva feina, i que l’atur en la joventut ha portat a molt joves a un abús excessiu de l’alcohol. La Ivanna enyora la natura del seus país. Cuina amb freqüència les receptes de la cuina autòctona pròpia, si bé també coneix i aprèn la nostra cuina. He observat des del principi de la nostra conversa una especial concentració i atenció en tot el que em narra amb una sinceritat admirable la meva interlocutora. Parla pausadament i meditant totes les seves opinions, vol que capti el vertader sentit del que m’explica. Quan ha parlat de la seva mare, de la seva terra, etc, ha aflorat en els seus bells ulls una llàgrima i he notat en la seva dicció i posat un autèntic sentiment d’enyor... jo he respectat amb una breu pausa tota aquesta emoció de la que m’he volgut sentir partícip. En un noment donat la Ivanna diu en veu alta, fent-se una pregunta i tot expressant el que sent: “Per què no tornem allí...?” La Ivanna, com ha quedat adés apuntat, m’ ha manifestat la pena que sent perquè la seva mare no podrà conèixer Catalunya i Barcelona, que tant li agraden a la Ivanna. “És pel tema del Visat d’entrada - em diu - es molt difícil en aquests moments obtenir aquest document a Ucraïna”. Em parla del control

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

25

excessiu sobre els ciutadans que impera al seu país, ben diferent d’aquí, on un cop comprovada la teva identitat per part de qualsevol autoritat et deixen circular i viure tranquil... La Ivanna va col·laborar amb la bielorussa Natalia Holnik en la redacció de La gaseta, una publicació local en la que tractaven temes històrics, culturals i socials, i es facilitaven informacions sobre feina i immigracions. Col·laboració que ens fa palesa fins a quin punt ha estat i és una realitat la seva integració i implicació en els afers de casa nostra, que viu com a propis. Hem parlat del tema de l’estrès en que viuen els seus compatriotes, degut per una part a aquesta atàvica actitud controladora i a la incertesa del treball, i ara parlem també del tema dels idiomes. Em comenta que a Ucraïna se’n parlen dos, d’idiomes: el rus, i l'ucraïnès. I parlem també de la distribució i llocs on preferentment es parla cada idioma. La Ivanna està al cas de la casuística idiomàtica de Catalunya. Crec no haver apuntat encara, i ho faig ara amb molta satisfacció, que la Ivanna parla un català correctíssim, idioma en el que hem mantingut tota la nostra dilatada i pausada conversa. Ha estat un autèntic plaer parlar amb aquesta dama ucraïnesa. Li faig palès el meu sincer agraïment per la sinceritat i franquesa que en tot moment ha emprat en les seves manifestacions. Per la meva part vull deixar constància que després de cinc anys duent a terme aquests tipus d’entrevistes (n’he fetes una trentena) amb ciutadans nouvinguts a Catalunya, ha estat parlant amb la Ivanna, quan he copsat més profundament l’enyorança dels familiars, de la cultura, dels costums, i de la terra on va néixer, i que es pot sentir quan tot lo suara citat resta tan lluny d’un mateix... Mai no oblidaré el sentiment de la Ivanna, que em va envair profundament a mi també, i aquell breu, però intens plor en els bells ulls de la meva entranyable nova amiga.


L'entrevista

Miquel Manzano

"...En aquest llibre el lector hi trobarà les meves vivències com a músic i sobretot moltes anècdotes..." Josep Colillas, músic

El Josep Colillas Iñiguez va néixer l'any 1930 a Barcelona. Des dels 12 anys es va dedicar a estudiar música, la seva gran passió. Ràpidament va anar progressant i en Josep Maria Roure Figueres, director de l'orquestra Lirian's, li va proposar formar part de la banda. Més tard va tocar a la flamant orquestra Diamant Club, on va viure grans actuacions i viatges. Finalment, l'any 1953 va deixar la vida regular com a músic i es va dedicar a la professió d'electricista, sense deixar mai del tot la música. Ara en Josep ha escrit un llibre on plasma les seves vivències: “La meva vida com a músic”.

Què hi trobarà el lector? En aquest llibre el lector hi trobarà les meves vivències com a músic i sobretot moltes anècdotes, tot això sempre mirant el costat positiu de les coses, les coses més alegres. Quants exemplars s'han imprès en aquesta primera edició? S'han fet uns 200 exemplars. On es pot comprar? Està a la venda a les llibreries de Solsona. La presentació del llibre serà el dia 31 d'agost a 2/4 de 9 del vespre a l'Ajuntament. A pr i ncipi del s a nys 4 0 a Solsona hi havia dues orquestres, la Lira Solsonina, més tard Lirian's, i la Moderna Solsonina; hi havia rivalitats entre els seus components? Sí i no, la Moderna Solsonina tenia un format diferent al de la nostra. La Lirian's sonava diferent de nosaltres, no tenien amplificació, cantaven amb uns embuts llargs que amplificaven la veu i no portaven ni piano, ni acordió. No havien sofert cap transformació, però la gent ballava igual. Quan la Lira Solsonina va passar a ser la Lirian's, nosaltres teníem personal més jove, amplificació, el vestuari era molt més nou. Tot i així, això va durar poc perquè quan va tornar el Roure vam fundar la Diamant Club, on es va reunir els elements més joves dels dos conjunts que existien llavors.

Em queda un molt bon record dels amics i dels resultats que vam tenir amb l'orquestra

Per què va decidir escriure aquest llibre? Tot va venir de les visites al CAP, parlant amb el doctor Josep Casserras Aynés, que també havia actuat com a músic. Sempre ens explicàvem anècdotes i un dia em va dir: Tot això ho hauries d'escriure en un llibre perquè no es perdi. Ho vaig comentar amb els altres companys, ells em van animar a fer-ho i vaig veure que me'n sortia i estic molt content amb el resultat.

Vostè va començar a la Lirian's, que era una continuació de la Lira Solsonina, i desprès va venir la Diamant Club... A la Diamant Club va anar molt bé, cada dia milloràvem. Quan vaig plegar, l'orquestra estava al moment més triomfal. Vaig anar al servei militar, encara vaig tocar durant tot aquest temps i després vaig plegar. Van ser uns anys molt bons de viatges i anècdotes. Una petita orquestra de poble es va convertir en el referent d'una comarca per tot Catalunya, el sud de França, Andorra i bona part d'Espanya. La Diamant Club va tocar fins al 1956 més o menys.

La Diamant Club tocant a la Festa Major de Cambrils, als anys quaranta 26

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


L'entrevista

Miquel Manzano

Festa Major de Tàrrega

Quins van ser el seus mestres? El primer va ser el director de l'escolania de Solsona, en Josep Armengou de Berga. Ell tocava el piano, com que el meu pare m'havia comprat un piano donava lliçons amb ell. Més tard el meu pare em va comprar un acordió. Va venir molta gent a ensenyar-me, fins que en vaig trobar un que em va alliçonar molt bé, li deien Jaumet Xic, mai no vaig saber com es deia de cognom. Vaig anar progressant i em van matricular a l'Acadèmia d'Acordions Mozart de Barcelona, allà vaig estar mig any. Quan vaig tornar a Solsona, el Josep Maria Roure em va dir per tocar a la Lirian's.

Josep Maria Roure va dir que tampoc no en volia. Era estrany perquè a ell sí que li agradava l'escudella. Quan vam marxar em va explicar que no havia menjat perquè havia vist com la cuinera treia amb un culler de dins de l'olla una sabata d'un nen petit.

Per què va acabar la seva vida regular com a músic tan prematurament? Jo em vaig casar l'any 1955 i la meva dona va dir que a la família amb dos músics ja n'hi havia prou. Un era el seu pare i l'altre era el Roure. Encara vaig continuar fent col·laboracions, quan li faltava algú em trucava i pujava a Andorra. Vaig continuar a la música com un hobby. Amb la Diamant Club cobrava 100 pessetes per actuació.

Amb què es queda d'aquests intensos anys com a músic? En conjunt em quedo amb tot. Em queda un molt bon record dels amics i dels resultats que vam tenir amb l'orquestra. Nosaltres a tot arreu on anàvem fèiem amics, si en un lloc no hi havia hotels anàvem a les cases particulars.

Fins i tot el NO-DO (noticiari franquista) els va filmar... Hi havia un director del NO-DO que es va conèixer amb el Roure, van fer col·laboracions amb cançons. El NO-DO estava filmant a la Vall d'Aran i nosaltres ens hi vam trobar al mig de les festes que van fer allà i vam tenir la sort de sortir amb l'orquestra Diamant Club.

Vol afegir alguna cosa? Vull fer un agraïment a la gent que se'n recorda. Els que llegeixin el llibre també es trobaran un retrat de la Solsona d'aquell temps, que era una cosa molt fosca, la gent tenia una mentalitat molt tancada. Solsona estava molt aïllada, el més a prop que teníem era Cardona a 20 quilòmetres d'aquella època. Aquí era un nucli tancat ple de capellans. Nosaltres vam començar a sortir amb l'orquestra i se'ns va obrir el món.

Ens pot explicar alguna anècdota que aparegui al llibre? Un cop estàvem a Sanaüja i a mi l'escudella mai no m'ha agradat, no en menjava mai. Ens van fer anar a dinar a una casa, allà hi havia un foc a terra amb una olla grossa que penjava. Quan ens vam posar a dinar vaig dir que no volia escudella i el

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

27


Opinió

Ramon Solé i Capdevila. President del Comitè Executiu Local de CDC de Solsona.

Temperatures extremes

El mes d’agost es caracteritza a casa nostra, políticament parlant, per la manca de notícies rellevants. Una mostra la tenim a la premsa escrita, els diaris es redueixen, quasi bé, a la meitat dels fulls, i a les tertúlies de les ràdios hi escoltem noves veus de joves que aporten frescor al debat polític, no menys interessants, però. És cert, també, que aquest any haurem viscut un estiu atípic. Pràcticament, fins aquest mes d’agost, no haurem gaudit de l’estiu, bé, d’unes temperatures coherents amb l’època estival, encara que aquest passat cap de setmana les temperatures han estat, també, atípicament altes, exactament com les temperatures (llegiu fogots) que hem patit els “culers” en l’inoblidable Barça-Madrid, jugant els uns i guerrejant els altres per emportar-se la Supercopa d’Espanya amb un final de partit ben trist, lamentable i indigne per part de l’entrenador del Real Madrid, el sr. Mourinho, quan, per l’esquena, és a dir, amb traïdoria, va ficar el dit a l’ull al sr. Tito Vilanova. Doncs ja tenim tema candent juntament amb el PIRMI per a qualsevol entaulada amb amics a l’hora de fruir d’un refresc a qualsevol de les terrasses que han proliferat per Solsona aquest estiu. El que m’ha sorprès és com els partidaris del Madrid han tancat files i defensen l’actuació del sr. Mourinho com a fruit de no sé quines provocacions dels jugadors del Barça, curiosament, no demostrades. Els únics que han quedat retratats, i ben retratats, ha estat el Mou i alguns dels seus jugadors. Negar l’evidència és per fer-s’ho mirar amb lupa. L’altre tema que ha augmentat atípicament la temperatura política aquest mes d’agost ha estat el control del frau i la reforma de la Prestació de la Renda Mínima d’Inserció, el PIRMI. És cert que tota acció és susceptible de millora, i el model que s’ha optat per controlar-ne el frau podia haver estat menys traumàtic pels receptors del PIRMI, que, cal dir, no han deixat de percebre’l. Reconegut l’error, quan he demanat un model alternatiu de control la resposta és prou significativa; ...no ho sé, però un de diferent. Doncs si no tenim alternatives, de què estem parlant?

El que he copsat, per sort dels qui en parlàvem, és que fins que s’ha encetat aquesta polèmica demagògicament per part del tripartit, desconeixíem aquesta prestació, la seva incidència social, el seu cost i l’existència d’un frau milionari permès pel tripartit mentre varen governar aquest país. Aquesta ajuda neix amb la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d’inserció, aprovada en el Govern de Jordi Pujol l’any 1997, en compliment d’una resolució de lluita contra la pobresa del Parlament Europeu de l’any 1998. És una renda d’ajuda per les persones més excloses socialment, que, llegint el preàmbul de la llei; ...es configura com un conjunt d’instruments encaminats a la inserció social i, sempre que sigui possible, a la inserció laboral, mitjançant unes contraprestacions que les persones beneficiàries es comprometen a dur a terme a canvi de rebre les diferents actuacions i prestacions que estableix aquesta Llei, mirant sempre d’evitar que entrin en el circuit de l’assistencialisme. Queda clar, doncs, que aquesta prestació ve acompanyada d’un seguit de deures per part dels prestataris per evitar, concretament, el que ha succeït, la seva cronificació, quan havia estat concebuda com una ajuda provisional. S’ha de reconèixer que alguna cosa s’ha fet malament quan els programes socials d’integració laboral no han estat suficients o no han funcionat correctament. Quan el govern decideix posar ordre per evitar que a la llarga paguin justos per pecadors, no és aliè a les crítiques demagògiques que rebrà per part dels qui sabien de l’existència del frau al PIRMI, mentre varen governar i no van fer absolutament res, - ara comença a aflorar el frau, es calcula que podria ser del 25%. La pífia, com molt bé ha dit el conseller Mena, ha estat el malbaratament de recursos mantingut aquests darrers anys. El president Artur Mas ha estat prou explícit quan ha recordat que tal i com anava creixent l’acolliment al PIRMI, el mes d’octubre, el seu pagament seria inviable; o s’actua trencant l’abús o simplement a l’octubre no es podrà pagar a ningú. Davant d’aquesta expectativa, què s’ha de fer? Mantenir el frau o fer justícia social i posar ordre.

28

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Opinió

Oriol Junqueras – Esquerra del Solsonès

Espanya és inviable Els pressupostos generals de l'Estat espanyol per al 2010 autoritzen un endeutament d'uns 78.000 milions d'euros. En concret, el punt 1 de l'article 50 del capítol I del títol V de la Llei de pressupostos diu, literalment: ‘Se autoriza a la Ministra de Economía y Hacienda para que incremente la Deuda del Estado, con la limitación de que el saldo vivo de la misma a 31 de diciembre del año 2010 no supere el correspondiente saldo a 1 de enero de 2010 en más de 78.135.978,85 miles de euros’. I a més a més, el punt 2 afegeix que aquest llindar es pot superar: ‘Este límite será efectivo al término del ejercicio, pudiendo ser sobrepasado en el curso del mismo, y quedará automáticamente revisado’. I tots plegats (o gairebé tots) es queden tan amples. No cal dir que és una xifra monstruosa. De fet, aquest any, l'Estat preveu recaptar aproximadament 150.000 milions (una xifra similar a la del 2009). I, per tant, el nou deute públic que es generarà representa un terç dels fons disponibles de l'Estat, i equival a la meitat del que s'ingressarà per via tributària. Una estructura pressupostària inviable, fins i tot, a curt termini. A quantes infrastructures i a quantes prestacions socials haurem de renunciar per poder pagar aquest deute? I durant quant de temps estarem hipotecats?

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

En els anys de la bombolla financera i immobiliària, els polítics espanyols van incrementar la despesa pública al ritme d'uns ingressos clarament extraordinaris. I, ara, ningú no està disposat a ajustar la despesa als nous nivells d'ingressos. Si tenim en compte que l'endeutament autoritzat per al 2009 era de 50.246 milions, en tan sols dos anys el deute viu de l'Estat espanyol s'haurà incrementat –segons les dades del mateix Estat– en 128.381 milions. Una xifra similar a totes les aportacions realitzades per la Unió Europea a Espanya en els darrers 24 anys. I l’equivalent al dèficit fiscal que l'Estat espanyol ens imposarà als catalans (la diferència entre tots els impostos que pagarem i tots els diners públics que es gastaran i s'invertiran a Catalunya) durant els propers 7 o 8 anys (en funció de quines siguin les xifres reals, després del darrer acord de finançament i de les seves corresponents revisions). En aquestes condicions, qui haurà de pagar els plats trencats d’aquesta festa? ¿I quants ciutadans dels Països Catalans voldran continuar formant part de l’Estat espanyol en els propers anys?

29


Opinió

Lluís Closa

Encara existeix l'infern? En l'actualitat, l'infern s'ha convertit en un tema tabú. Ningú no en parla. Però a tothom li agradaria saber què hi ha després de la mort. La misericòrdia de Déu és cert que fa difícil que una persona vagi a l'infern, però de la seva existència no en podem dubtar tenint en compte les clares paraules al respecte que Jesús pronuncia i que trobem en força passatges dels evangelis. La mort ens fa qüestionar a tots. El cert és que no ens podem unir a Déu si no hem elegit lliurement d'estimar-lo. Però no podem estimar Déu si pequem greument contra ell, contra el nostre proïsme o contra nosaltres mateixos. Morir en pecat mortal sense haver-se penedit i sense acollir l’amor misericordiós de Déu significa quedar-se separat d’ell definitivament per la nostra pròpia elecció lliure. Aquest estat d’autoexclusió definitiva de la comunió amb Déu i amb els benaurats és el que anomenem “infern”. L’ensenyament de l’Església afirma l’existència de l'infern i la seva eternitat. La pena principal de l’infern consisteix en la separació eterna de Déu, l’únic en qui l’home pot tenir la vida i la felicitat per a les quals ha estat creat i a les quals aspira. Les afirmacions de la sagrada Escriptura i el que ensenya l’Església sobre l’infern són una crida a la responsabilitat amb què l’home ha d’utilitzar la seva llibertat amb vista al seu destí etern. Són, al mateix temps, una crida urgent a la conversió. Déu no predestina ningú a caure a l’infern. Per a això, cal una aversió voluntària contra Déu (un pecat mortal), i persistir-hi fins a la fi per caure-hi. En la litúrgia eucarística i en les pregàries diàries dels fidels, l’Església implora la misericòrdia de Déu, que “no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se” (2Pe 3,9).

Opinió

Josep Àngel Colomés i Serra

Estimar Catalunya Estimar i servir Catalunya és l'alegria més gran que pot tenir un català perquè estimant Catalunya estima la llengua catalana, la cultura catalana, les seves arrels cristianes i, per extensió, tota la seva gent. Catalunya, terra d'acollida, té una personalitat sòlida i definida. Amb senzillesa i temprança, ha resistit tots els embats de la història. Hi ha el perill, però, que oblidem quines són les arrels catalanes i que, oblidant-les, perdem la nostra identitat i ens aboquem al precipici. Catalunya, amb la seva llengua i la seva cultura, així com també amb una manera de ser particular, ha aportat convivència, saviesa, amabilitat i harmonia al món, fruit, especialment, d'uns valors cristians que són uns valors eterns. L'arrel cristiana de Catalunya ha estat imprescindible per aportar uns valors comuns que fins i tot comparteixen molts agnòstics i ateus. La humilitat i la caritat, per exemple, han estat font d'ajuda a la integració en els últims anys així com també font de respecte davant altres religions i pensaments. Podem conviure en pau amb musulmans i altres cristians no catòlics i ens podem estimar profundament malgrat no compartir la mateixa religió però si el mateix Déu i molts dels seus valors. Els reptes als quals s'enfronta Catalunya, per tant, no són només materials, són també espirituals i de valors. Si algú coneix la història de Catalunya s'adonarà que cristians d'arrel o persones que han begut dels valors cristians, han forjat una tradició, una cultura i un país amb una fisonomia singular. Estimar Catalunya, vol dir, per tant, estimar la llengua, el país, les persones que l'integren i valorar totes aquelles personalitats que han contribuït a mantenir la llengua, el país i la bona convivència. Crec sincerament que un país buit de Déu i dels valors religiosos i morals, es va omplint d'ídols i aquests apropen cada vegada més les seves persones a una cultura de la mort. Va dir sant Antoni M. Claret que “la set de béns materials està assecant el cor i les entranyes de les societats modernes”. Si analitzem el Barça de les sis copes i la seva filosofia, hi veiem reflectits valors cristians per excel·lència: humilitat, esforç, modèstia, constància, respecte, solidaritat... Aquests porten a l'èxit que està per sobre de les victòries i de les derrotes. Aquests valors són la millor herència d'una Catalunya mil·lenària que si sap navegar unida, serà garant de pau i de bé per acompanyar els pobles d'Europa en el present i en el futur.

30

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Opinió

Poesia

Ramon Gualdo

Músic, animador, home de festa He volgut escriure alguna referència a la Festa Major, enllaçada amb engrunes de recordança a Joan Subirà. I ho presento abans no arribi el xivarri de la festa, perquè ho faig en silenci i per al silenci, sense el soroll de petards, Tronada i temperi de Trabucaires. Permeteu-me, doncs, fer jugar la imaginació: Hi podria haver escenes com la que engipono per a l'hora de les audicions de sardanes. Veig com alguns familiars o íntims amics del Joan, tenen ganes de fer la ballada. Bé prou que seria una manera viva de recordar aquest home que era músic, animador i home de festa. En entrar a la rotllana, de seguida notareu que aquelles mans que s'enllacen tenen una força especial, i són com una encaixada d'amistat, i aquests dies en què broten sentiments, sembla que us donin l'encaixada de la pau. Deu ser veritat el que diu el poeta: “La Sardana és la dansa sencera d'un poble – que avança i estima donant-se les mans”. És que “la dansa més bella” té aixó, força i alhora ressona més fort. Que les mans s'agafen amb més energia, que hi ha una trompeta amb un so tan potent, que escampa els núvols. I amb els ulls plens de llum, i la veu ben clara, es posen a cridar embogits: “Guaita, Joan, guaita: Solsona també avança i estima donant-se les mans!”. Podria ser? Tot pot ser I si aneu al Besamans... Si els familiars del Joan, la tarda del dia 9 aneu al Claustre, i beseu la imatge, es pot descabdellar una escena com aquesta: Després de posar els llavis als peus de la Verge, alceu els ulls cap al rostre de la Patrona, i amb franquesa li dieu: “Mare: Doneu records al nostre Joan, que el deveu veure sovint”, i la Mare de Déu, fa: “Sí, que sovint el trobo, quan surto a passejar amb el meu fill, el Jesús”. En aquell moment, podria ser que el menut de la casa, aquest marrec que xerra com unes castanyoles, digués: Direcció: Josep M. Borés Redacció: Miquel Manzano Edició: Francesc Xavier Montilla - Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

“Jesús, que és aquell home que fa allò tan "guai"? Que camina damunt de l'aigua i no s'enfonsa?”. “Sí, que ho és”. Doncs, el vostre Joan es posa a xerrar i no para. Ens explica acudits, i ens fem uns panxons de riure... També és una mica trapella. Sabeu què em fa, de vegades? Quan jo me n'he anat a descansar, ell ve al davant de la meva estança, i es posa a tocar la trompeta amb tota la bufera, i no em deixa dormir fins a les tantes de la matinada. Però, per damunt de tot, és molt bon home. Jo hi penso molt, en la gent de Solsona, i veig que m'estima. I tenen cada detall... El 1956 em van posar al front, “Una corona d'amor infinit”. L'Himne que em vareu dedicar és preciós. Cada cop que el canteu m'emociono. I alguns moments, em feu tornar vermella. És que em dieu unes coses... com allò: “Sou l'estrella més clara que ens il·lumina de dia i de nit”. És que els solsonins, ja sou ben especials, ja. Per Carnaval sembla que us torneu bojos. En canvi quan us poseu tendres teniu una ànima molt gran. Vetllaré per volsaltres, tal com em demaneu, tot cantant l'Himne: “Vetlleu pel fills, amorosa i fidel- i en els debats d'aquella última hora – obriu-nos, Mare, les portes del Cel”: Al Claustre, s'ha anat fent una cua llarga de gent. La Patrona ha de dir Adéu. Lectors: Vull acabar parlant més seriosament. Encara que el guió és ficció, les darreres paraules que posaré en boca de la Verge, m'hi jugaria qualsevol cosa que serien les mateixes que diria la Patrona. Dirà aixó: “Família del Joan: Atureu el brollador de les llàgrimes, no ploreu! Feu un somriure!. Perquè heu d'estar segurs d'una cosa: Al “Joan de la Rossa”, a aquest solsoní, quan li van arribar “els debats d'aquella última hora””, jo li vaig obrir de bat a bat les portes del Cel!

Josep Maria Poblet

En Mou, mou el dit Jo penso que al mat Mouriño o actualment li manca un bull o va sobrat d’Albariño per posar-li un dit a l’ull al gran Vilanova Tito, que restà sorprès, fotut, sentint com el dit d’un mico li deixava de vellut. Prepotent, mal educat, ofengué un company d’ofici, dit i amo agosarat cal que algú els porti a judici. El Madrid, equip senyor que ha títols, anys i elegància, no es mereix aquest bufó icona de l’arrogància. Quan al Madrid, a València rebé el títol del Borbó, el Barça, amb sa presència honorà el just campió. Però aquí en el Camp Nou, tots els jugadors blanquets, seguint les ordres d’en Mou fugiren esmoladets... I mentre el Barça rebia un trofeu ben merescut, el Real Madrid ofenia el seu gloriós escut. Si l’estament oficial no detura aquesta bola aviat, algú prendrà mal, ja ens avisa en Pep Guardiola. Si aquesta innoble actitud no la sanciona la F I F A el futbol serà un joc brut, una milionària T I F A.

Formen part de l'equip de suport de Celsona: Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Josep M. Montaner - Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973

48 17 19

Dip. Legal: L-267-1997 - 1.300 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

31


Futbol

CF Solsona

Partit amistós de pretemporada (2011-12)

Partit amistós de pretemporada

CF Puig-Reig, 4 - CF Solsona, 2

CF Solsona, 0 UE Avià, 1

CF PUIG – REIG: Carlos, Cortizo, Costa, Veas, Picado, Carol, Freixas, Clarés, Àngel, Soto i Manubens. A més a més, Ferran, Sànchez, Rosell, Carreras, Óscar, Massana i Romero. CF SOLSONA: Óscar (Nil), Rodri, José Antonio, Miquel Vilar, Mosqui, Lorca, Joanet, Pau, Pep i Micki. També van jugar Ivan García, David Puig, Mas, Falla i Jordi Sànchez.

CF SOLSONA: Óscar (Nil), Rodri, José Antonio, Salva, Puig, Lorca, Mosqui, Joanet, Novelles, Pep i Mas. També, Ivan Romero, Miqui Vilar, Pau, Martín, Falla i Argerich.

D'àrbitre, en va fer el sr. Miguel Ángel JIMÉNEZ MARTÍN. Marcador: 1 – 0 (Àngel, min. 37); 2 – 0 (Veas, min. 55); 3 – 0 (Soto, min. 65); 4 – 0 (Massana, min. 70; 4 – 1 (Mosqui, min. 71) i 4 – 2 (Pau, min. 80).

UE AVIÀ: Dani (Aleix), Pol, Marc Guijarro, Cortizo, Planes, Soler, Revilla, Sellarés, Viladomat, Joan Noguera i Raül. A més a més, Rafa, Ricky, Àlex, Micki, Gerard i Adrià García.

Tot i la diferència en el marcador, el partit va ser molt disputat i igualatat, aprofitant els locals les oportunitats de gol abans que el Solsona. La primera part només va enregistrar un gol d'Àngel, que va aprofitar una centrada de Cortizo. En la segona part, Veas remata un còrner i aconsegueix el 2 a 0. En el 65' és Soto qui aprofita una servei de banda i bat el porter solsoní. Massana tanca el marcador local amb el quart gol, en el min. 70. Els solsonins reaccionen i Mosqui sorprèn el meta local amb un potent i col·locat xut (4 – 1) en el 71'. Nou minuts més tard el Solsona, per mitjà de Pau, redueix distàncies, (4 – 2), també de fort xut. Fins a la fi del partit, insistència del Solsona i contenció del Puig – Reig, no variant el marcador.

EL CLUB FUTBOL SOLSONA INFORMA PARTITS AMISTOSOS IMMEDIATS PRIMER EQUIP (SEGONA CATALANA)

AGOST: Dissabte, 27, al Municipal de Solsona, a les 5 de la tarda, SOLSONA & PUIG – REIG. SETEMBRE: * Dissabte, 3, al Municipal de Solsona, a les 6 de la tarda CF SOLSONA & SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRENAMENTS: De les 9 a 2/4 d'11 del vespres: AGOST: divendres, dia 26; dimarts, dia 30. SETEMBRE: Divendres, dia2; dimarts, dia 6; dijous, dia 8; divendres, dia 9. PRIMER PARTIT DE LLIGA: Diumenge, 11 de Setembre de 2011, al Camp Municipal: CF SOLSONA & CF JUNEDA

SEGON EQUIP (QUARTA CATALANA)

AGOST: Dissabte, 27, a les 6 de la tarda, al Municipal de Vilada: CF VILADA & CF SOLSONA. SETEMBRE: Dimecres, 4, a les 5 de la tarda, al Municipal de Solsona: CF SOLSONA & CF CASSERRES. Diumenge, 11, a les 6 de la tarda, al Municipal de Solsona: CF SOLSONA & CF NAVÀS. Diumenge, 18, a les 5 de la tarda, al Municipal de Navàs: CF NAVÀS & CF SOLSONA ENTRENAMENTS: De les 9 a les 10:30 del vespre: AGOST: Divendres,26 i dimarts, 30. SETEMBRE: Divendres, 2; dilluns, 5 i dimarts, 6. La primera jornada de LLIGA encara no té data.

ASSEMBLEA GENERAL

Dia 2 de setembre de 2011, a la Sala d'Actes del Casal de Cultura, a 2/4 de 9 (primera convocatòria) i a les 9 del vespre( en segona).

El sr. Raül NOVELL i ÀLVAREZ, de la Delegació de Lleida, va dirigir l'encontre, sense problemes tot i alguna brusquetat i protestes d'alguns jugadors. Va errar en alguna senyalització de fora de joc, però és comprensible en actuar sense líniers. Bona actuació. Targetes grogues per a Martín i Lorca (Solsona) i Ricky (Avià). Gols: 0 – 1 (Minut 92) VILADOMAT

Resultat no merescut En aquest tercer partit de pretemporada, el resultat no reflecteix els mèrits dels equips. El local, perquè va tractar de tu a tu a l'Avià, de superior categoria; el visitant, perquè, tot i guanyar, no va poder imposar el seu joc ni dominar amb claredat. En una primera part d'assentament dels jugadors, amb defenses ordenades, disciplinades i fermes, només es van produir dues ocasions de gol. En la segona part tots dos entrenadors fan canvis, el Solsona es treu la son de les orelles i passa a dominar més i porta perill a la meta d'Aleix. Les faltes a pilota parada, executades per Joanet, porten perill a l'àrea visitant. Una jugada de Pau, una internada-galopada de Mas i una rematada creuada de Lorca van ser els punts àlgids de l'empenta solsonina, que va tenir en l'ordenada i contundent (no violenta) defensa la seva millor arma. Quan el públic es donava satisfet amb l'empat, en la darrera jugada i en el min. 92, l'Avià llança un córner des de la banda dreta solsonina i Viladomat pentina la pilota que es cola a la porteria de Nil (aquest gol no entela la bona actuació del jove porter).

CARTELLERA D'ENTRENAMENTS Cadet-juvenil Femení: Dimarts 30 d'agost a les 6 de la tarda. Cadets: Dimecres 31, a 2/4 de 8 de la tarda. Infantils: Dilluns 29 d'agost, a les 6 de la tarda. Aleví A, B i C ( 2000 - 2001 ) Divendres 2 de setembre, a 2/4 de 8 de la tarda. Benjamins i Prebenjamins a partir del 12 de setembre! T'hi esperem! Vine a jugar amb el Solsona!!

32

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Consell Comarcal del Solsonès

Bàsquet

El Consell Comarcal reuneix als delegats de la Comarcal per planificar la nova temporada

NOTÍCIES DEL CLUB BÀSQUET SOLSONA

Inscripcions per a la nova temporada 2011-2012 - Us recordem que està obert el període d’inscripció per a la pràctica del basquetbol al CB Solsona. Fem una crida als nens i nenes de la comarca que desitgin pràcticament un esport d’equip molt complert i saludable, que vinguin a provar el bàsquet al club. - No oblideu que cal que tots els esportistes menors d’edat complimentin quan abans millor la fitxa d’inscripció de socis familiars (amb l’autorització signada dels pares o tutors) que es pot obtenir a l’oficina del club o bé a la web www.cbsolsona. com. - A banda dels equips superiors, que ja han iniciat els entrenaments, el dilluns 12 de setembre es reprendrà el curs per a tots els esportistes de l’Escola de Bàsquet i equips d’iniciació del CB Solsona. - Per a qualsevol dubte o informació addicional podeu enviar un correu a l’adreça cbsolsona@cbsolsona.com o bé contactar amb els membres de la Junta Directiva.

La temporada començarà el proper dia 17 de setembre amb la disputa de la Supercopa i enfrontarà als equips de Guixers i Castellar de la Ribera El Conseller Comarcal d’Esports, Josep M. Casafont i Augé va reunir els delegats de la lliga comarcal de futbol sala per planificar la nova temporada. Enguany la temporada començarà el proper dia 17 de setembre amb la disputa de la SUPERCOPA i enfrontarà als equips de Guixers i Castellar de la Ribera a les instal·lacions esportives de Clariana de Cardener a partir de les 5 de la tarda. La reunió va permetre presentar les noves novetats del règim disciplinari, elegir els representants dels equips que formaran part del Comitè de Disciplina així com tractar diferents aspectes de funcionament ordinari de la competició. La Lliga comarcal compta en l’actualitat amb la participació de 16 equips i més de 200 jugadors. El sistema de competició serà el d’una lliga regular que finalitzarà a final del mes de maig amb la disputa de les 12 hores. El nou conseller comarcal d’Esports, Josep Maria Casafont, va valorar molt positivament la reunió amb els representants dels equips que conformen la Comarcal. Casafont va manifestar: “ estic satisfet de com ha anat la reunió amb tots els equips i delegats, aquests s’impliquen positivament per millorar any rera any el funcionament de la Comarcal. Amb aquests equips i la seva actitud estic segur que l’esportivitat i competitivitat d’aquesta temporada seran exemplars.”

Patinatge

Club Bàsquet Solsona

Edats i categories de la temporada 2011-12 Prebenjamins (Escola de Bàsquet): nascuts entre el 2004 i el 2006 / Preminis (benjamins): nascuts el 2002-2003 / Minibàsquet: nascuts el 2000 i 2001 / Infantils: nascuts el 1998 i 1999 (preinfantils nascuts el 1999) / Cadets: nascuts el 1996 i 1997 / Júniors: nascuts el 1994 i 1995 / Sèniors: el 1993 i anys anteriors / Bàsquet de manteniment per a adults: homes i dones majors d’edat no federats.

Solsona bàsquet 3X3

El dimecres 31 d’agost finalitza la inscripció Club Patinatge Solsonès

El diumenge 4 de setembre es farà a la plaça del Camp, en el marc dels actes esportius de la Festa Major de Solsona, la 17a. edició del tradicional torneig Solsona Bàsquet 3x3. Es recorda als esportistes que hi vulguin participar que el 31 d’agost finalitza la inscripció. El preu no s’ha modificat i segueix essent de 15 euros per jugador. El full d’inscripció - complimentat i signat - i el resguard d’ingrés bancari cal que es dipositin a la bústia de l’entrada del pavelló municipal o que s’enviïn digitalitzats al correu electrònic del club (cbsolsona@cbsolsona.com). Tots els equips inscrits han d’estar presents a la plaça del Camp el dia 4 de setembre a les 9:30 del matí.

Club Patinatge Solsonès

Vols patinar? Tens ganes de passar-t'ho bé? Pots venir a patinar amb els teus patins (de línia, quatre rodes...). Si no en tens, ja te'ls deixarem. Som un grup de nens i nenes que ens divertim patinant. Vine a patinar amb nosaltres!!! Activitat gratuïta i oberta a tothom. Dilluns i dimecres del mes de setembre de 6 a 7 de la tarda, al pavelló esportiu de Solsona.

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

33


Bàsquet

Club Bàsquet Solsona

Les noies i l’esport

Des del CB Solsona volem promoure el bàsquet femení Al Club Bàsquet Solsona ens trobem que hi ha un predomini d’esportistes masculins. La pràctica femenina del basquetbol no supera la tercera part del nombre total d’esportistes del club, la qual cosa considerem que no és positiva des de la perspectiva de la igualtat de gènere i la necessària tendència cap a la paritat. No deixa de ser un contrasentit que en l’àmbit del bàsquet femení hi hagi hagut des dels orígens d’aquest esport a Solsona una llarga tradició i destacats èxits esportius, però en canvi ara sigui limitat el nombre de nenes jugadores de bàsquet. Això ens porta a fer una reflexió pública sobre la feblesa de l’esport femení i a fer una crida per tal de fomentar-lo. La realitat és que sovint encara els pares i mares animen més als nens que a les nenes a fer esport i no és raonable privar-les dels múltiples avantatges que comporta la pràctica esportiva i, especialment, la pràctica esportiva d’equip. Massa sovint es creu que l’esport és una activitat que podem considerar “masculinitzadora”, el que és ben absurd. No hi ha cap impediment físic que limiti les nenes per a fer esport. Fins i tot, en les etapes d’iniciació, cal tenir en compte que les nenes s’avancen als nois pel que fa a velocitat, força i resistència. És curiós assenyalar que en una societat en la que no paren d’augmentar les opcions d’oci i la qualitat de vida, es dóna la paradoxa que han constatat diferents estudis: les noies de la gene- Les pioneres del bàsquet femení a Solsona ració actual fan menys activitat física que les de fa una o dues dècades i, per suposat, fan molt menys esport que que pateix l’esport femení. Són realment una minoria les nenes els nois. Això preocupa les autoritats sanitàries i educatives i i les noies que fan esport amb regularitat. hauria de preocupar-nos a tots en general. Davant d’aquesta perspectiva, cal incitar a l’acció. Cal El fet descrit no és gens bo i posa de manifest que, ja des convidar a les noies a descobrir l’esport. I des del Club Bàsquet de petita, massa sovint a la nena se l’encasella com la feble. La Solsona brindem un esport d’equip molt complert, que proporforça física es reserva per als nois... Els anuncis de la televisió, ciona beneficis a curt, a mig i a llarg termini: pràctica esportiva per exemple, i diverses actituds socials i educatives empenyen saludable, socialització, relacions d’amistat, millora de l’autocap a aquest model i fan que sovint els pares predisposin els in- estima i, en definitiva, millora de la qualitat de vida. fants a aquesta divisió per sexes. Si a això li sumem que l’horari Per molt que alguns pensin el contrari, les noies tenen escolar per a l’educació física és escàs i que no hi ha excessives molta energia i han de canalitzar-la amb el moviment. Per fer-ho, opcions esportives organitzades per a les nenes, és lògica la crisi és especialment recomanable en les primeres etapes practicar

Partit recent cadet femení 34

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Bàsquet

Club Bàsquet Solsona

esports d’equip (bàsquet, futbol, voleibol...), que tenen un alt component de relació social i d’interacció. Al Club Bàsquet Solsona disposem de l’organització i la infrastructura adequada per acollir les nenes que desitgin fer esport. És un dels nostres objectius prioritaris la promoció de l’esport femení i ens volem esforçar en promoure’l de manera especial. Per això fem una crida a mares i pares a convidar les seves filles a practicar l’esport, sobretot si no fan esport amb regularitat; i, si volen, poden venir a provar si els agrada el bàsquet. En aquest context de promoció del bàsquet femení, el dimecres 31 d'agost i el dilluns 5 de setembre, entre les 7 de la tarda i 2/4 de 9 del vespre es faran al pavelló esportiu de Solsona uns entrenaments oberts, orientats sobretot a les noies nascudes entre 1998 i el 2003. Totes les noies interessades poden venir a provar el basquetbol; només cal que portin calçat esportiu de recanvi. Ah! Parlant d’esport femení..., les mares també poden animar-se a fer bàsquet de manteniment. Per més detalls, contacteu amb el Club Bàsquet Solsona (cbsolsona@cbsolsona. com) i us n'informarem.

Partit femení 1a temporada 77-78

Recomanacions per a les mares i pares: • Evitar fer comentaris de tipus sexista en relació a l’esport. • Invitar les nenes a escollir el seu esport preferit. • Col·laborar i participar en l’organització d’activitats de les entitats esportives (la implicació de les mares i pares és un molt bon exemple per als fills).

El CB Solsona signa un acord de patrocini amb Transmoisès L’equip júnior masculí es denominarà TRANSMOISÈS CB SOLSONA En virtut del nou conveni de patrocini establert entre el Club Bàsquet Solsona i Transmoisès, aquesta empresa de transport de paqueteria i mercaderies per carretera, que fa el servei diari Solsona–Barcelona, serà el patrocinador oficial de l’equip júnior masculí del club per a la present temporada 2011-2012 i per a la temporada 2012-13. El nom oficial de l’equip júnior masculí serà TRANSMOISÈS CB SOLSONA. Així mateix, les samarretes d’escalfament dels quatre equips superiors del club - sènior masculí, sènior femení, júnior masculí i júnior femení - portaran el nom i marca d’aquest patrocinador les dues properes temporades.

El dissabte 20 d’agost els representants del club van formalitzar l’acord amb l’empresari del transport Moisès Riba a la seu de l’empresa al polígon d’Olius.

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

35


Motor Club Solsonès

Fotos: Marta Cardona Novas

La tercera prova del Mototerra guanya adeptes i engresca a Brics El dissabte, 13 d'agost es va celebrar a Brics la tercera cursa del Campionat Intercomarcal de Moto Terra, cursa organitzada pel Motor Club Solsonès. Hi van participar 65 corredors emmarcats en tres categories i els resultats van ser els següents: En la categoria Open, el guanyador va ser Jordi Coletas, seguits pels locals Jordi Vilaseca i Xavier Subirana, segons i tercer respectivament. En la categoria 85 cc, els més petits, el primer va ser Ramon Mascaró. El segon va ser Àngel Perales i en tercera posició va quedar Lluís Villaró. En 125 2t i 250 4t el podi va ser per Miquel Pujol seguit de Toni Vilà, la tercera posició va ser per Xavi Farré. Pels que fa als altres participants també del Motor Club Solsonès, el Xavier Ballarà i el Jordi Vila, que participaven per primera vegada del campionat, van fer 29è i 31è respectivament. Les proves són distretes i animades tant per als corredors com per al públic assistent, fent curses de poques voltes i assistint a semifinals contínuament, durant tota la tarda.

Podi de la categoria 80cc. Al centre el guanyador Ramon Mascaró. El segon (a la seva esquerra) va ser Àngel Perales i el tercer Lluís Villaró

Podi de la categoria Open, d'esquerra a dreta: Àngel Davins (3r), Ramon Salvans (1r) i Xavier Subirana (2n)

Les curses a poques voltes són intenses i emocionants

Podi de la categoria 125 2t i 250 4t. De dreta a esquerra: David Torres (2n), Miquel Pujol (1r) i Oriol Casany (3r)

Xavier Ballarà en plena cursa 36

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Motor Club Solsonès

Fotos: Marta Cardona Novas

Jordi Tordecillas

Jordi Vila

L'última prova del Moto Terra serà demà dissabte, 27 d'agost, amb una Gran Final al circuit de Can Teuler, prova organitzada pels Amics del Motor de Valls de Torroella. A partir de les tres de la tarda es podrà assistir als entrenaments i es passarà a les semifinals i finals.

Per als corredors de les cinc proves, s'alçarà el que hagi puntuat més bé en quatre de les cinc. El campionat d'enguany s'ha celebrat en proves a Lladurs, a Sant Salvador (Cardona), a Brics (Olius), al Sip de Bassella i l'última a Valls de Torroella.

Motorrucs Solsona

Josep M. Borés

S'apropa la 5a trobada Enguany, els Motorrucs també han organitzat la trobada de Motos de Solsona, com és habitual l'últim cap de setmana de setembre. Serà el proper diumenge, 25 de setembre, quan la plaça del Camp s'emplenarà de motos de tot tipus. Els convidats podran anar a visitar tots junts el Castellvell per gaudir de la vista i tot seguit s'els convidarà a un pica-pica.

5a TROBADA MOTERA

Solsona25 setembre

2011

Una quants Motorrucs esmorzant a Súria

Amb la col.laboració de:

Primera trobada a Súria

Bar-cafeteria

Ca la Gabatxa Av. de l’Esport - Tel. 650 87 24 53 - Solsona

La setmana passada els Motorrucs van assistir a la Primera Trobada de Motos Custom que es va organitzar a Súria. La trobada tradicional es va iniciar amb un esmorzar per a tots els assistents. Mentre feien temps, anaven arribant els motards que van emplenar de gom a gom el camp de futbol. Després d'esmorzar es va fer una petita sortida en grup pels voltants i va cloure la festa amb el sorteig de regals per a tots els assistents. Era la primera vegada que s'organitzava una trobada de motos custom a Súria, i va ser tot un èxit de convocatòria.

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

SOLSONA

9 matí: Trobada a la plaça del Camp Inscripcions i esmorzar

11 matí: Sortida en ruta i visita al Castellvell tot seguit Pica-pica Per cortesia de Bar Fargo

1 migdia: Ball Country i, tot seguit PAELLADA POPULAR

6 e Esmorzar (Botifarra, cansalada i beguda). 12 e Esmorzar i dinar. Places limitades. L’Organització es reserva el dret d’alterar el programa

Obert a tot tipus de motos. Informació al 646 482 230

37


Música

Acadèmia Internacional de Música de Solsona

Finalitza l'AIMS 2011 Dilluns 22 d’agost, l’AIMS, l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona, finalitzà la seva desena edició desplaçat a diversos centres de Solsona, Mollerussa i Sant Llorenç de Morunys perquè els col·lectius més desafavorits també poguessin sentir-se part del projecte. Diumenge, els alumnes de l’Acadèmia van fer el seu últim concert al Teatre Municipal de Solsona. Va ser una actuació plena d’emoció i de grans intèrprets. El programa estava integrat per músics solistes i per l’Orquestra d’AIMS 2011 sota la batuta d’Alexander Anissimov. Dilluns se celebrà l’últim concert de l’AIMS Festival a la Basílica de Montserrat. Johannes Geffert, professor d’improvisació i d’orgue de l’Acadèmia, oferí un recital amb el nou orgue de la Basílica a les 9 del vespre. D’aquesta manera, es va posar punt i final a la desena edició de l’AIMS, l’únic festival pedagògic de l’estat.

Des del passat 10 d’agost, 65 alumnes de 22 nacionalitats diferents s’han trobat a Solsona per rebre classes magistrals de professors que són solistes a les millors orquestres europees. L’AIMS Festival d’enguany ha ofert un programa de 26 actuacions. El Teatre i la Sala Polivalent de Solsona, el Kursaal de Manresa, la Col·legiata de Cardona, el Teatre de l’Amistat de Mollerussa o les esglésies de Navès, Sant Llorenç de Morunys o el Miracle han sigut escenari dels concerts dels alumnes, professors i de l’orquestra d’AIMS 2011. A banda de les actuacions a sales de concert habituals, AIMS ha ofert, una vegada més, els cicles AIMS Social i AIMS al carrer. El primer ha tornat a portar la música de l’Acadèmia a tots els racons de la ciutat de Solsona i l’AIMS social s’ha

Música

Amisol

L’AIMS ens visita a la llar-residència de l’Amisol

Un any més a la Llar-residència de l’Amisol hem tingut la sort de rebre la visita dels nois i noies de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS), que van venir el passat dia 17 d'agost a tocar a casa nostra. Ens van obsequiar amb sis boniques peces, interpretades amb diferents instruments musicals: el piano, la viola, el violoncel i el violí. També ens van explicar les diferències entre aquests instruments. A les persones de la Llar ens agrada molt la música, i la veritat és que és un privilegi poder comptar amb que grans professionals en aquest art ens facin un concert per a nosaltres. Així doncs, hem volgut dedicar aquest espai a donar les gràcies a aquestes persones que cada any que vénen ens ofereixen un tros de la seva agenda tan plena, i ens fan gaudir de grans moments a tots i totes. MOLTES GRÀCIES AIMS!! 38

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Música

Josep Ma. Massegú i Assumpta Blanch, Amics d’AIMS

En el desè aniversari d’AIMS i de tot arreu, s’han inspirat en els nostres paisatges i en les nostres cançons populars, per convertir-les en obres d’art. I els intèrprets són els que ens les fan reviure; i gràcies a ells les podem escoltar una i altra vegada; i avui, gràcies als enregistraments, fins i tot, les tenim en tot moment a la nostra disposició. “La flauta no sona per casualitat”; ni els fets extraordinaris neixen sense esforç. Cal treballar intensament, calladament; però, a l’hora d’exposar el treball, ha de donar la sensació a l’oient de que aquella obra flueix, senzillament, com l’aigua d’una font. S’atribueix al gran pintor català Isidre Nonell, la resposta afirmativa a la pregunta de si creia en la inspiració, però hi va subratllar l’important afegitó de que la inspiració t’ha d’agafar treballant. Teníem un amic que deia que els gegants són un home petit que hi sua dins. Amb tot això volem dir que AIMS, des del naixement fins avui, ha estat i és gràcies a una suma d’esforços. Certament que la inspiració i la idea va néixer en el si d’un home enamorat, casualment, de la nostra comarca, Peter Thiemann; però també hem d’agrair-ne el naixement i el seu progressiu manteniment i creixement, tal i com va citar ell mateix en el discurs inaugural, als aleshores alcaldes de Castellar de la Ribera i Solsona, així com també al President del Consell Comarcal d’avui fa uns deu anys. I a totes les persones, entitats i ens públics i privats que s’han fiat i han recolzat aquesta iniciativa, que durant aquest decenni ha anat passant d’una simple llavor a fer-se un arbre profitós per a molts. No podem oblidar que en Peter ha trobat un gran suport en el Robert Brufau, que ha tingut i té cura del management i la logística; i dels professors i alumnes que repeteixen un any i altre com a signe evident de la gran qualitat d’aquesta Acadèmia. Ens enorgulleix compartir el fet que el nostre amic Josep Padró, director de l’Escola de Música manresana Esclat, flautista notable, compositor i professor emèrit del Conservatori Municipal de Música de Manresa, ens va dir, un cop acabat el concert que AIMS va fer a Manresa, aquest dissabte passat 20 d’agost, que a Solsona hi teníem una veritable joia. Ens en felicitem; i, felicitem a tots els què formen aquesta digníssima Acadèmia Solsonina i a tots els que l’han fet i la fan possible. I, desitgem, que sigui per molts Anys!!!

Mendelssohn Bartholdy té un deliciós llibre de piano per a infants, on hi va incloure una sèrie de consells. En recordem especialment un, en que els recomana que si quan estudien noten tedi i avorriment, els serà més de profit que vagin a passejar per la natura. I és que a plena natura, si ho sabem veure i escoltar, ja hi ha la música escrita, com en les seves beceroles. De vegades “Una música callada” com diria Frederic Mompou; tanmateix, també meravellosos sons de milers d’ocells, que cavalquen per sobre d’una mena de baix continu: el diàleg del vent amb els arbres, l’aigua dels rius, el cant de les cigales a ple sol, els grills cadells a la nit... Tots els mesos de l’any tenen les seves característiques i els seus encants. Aquest agost, doncs, aparentment, no ha variat gaire dels anteriors: rostolls, camps llaurats i preparació per a la nova sembra, hortes plenes de fruits i d’hortalisses; visitants pels carrers de Solsona, pels nostres pobles i pels nostres monuments... Segurament, però, que la diferència, petita si voleu, està en que els nostres boscos han conservat aquella gamma de verds tan intensos i nets, gràcies a les pluges de juny i de juliol, i a la tardança en arribar la veritable calor estiuenca; que, com molt bé va escriure el poeta italià Ungaretti, “transforma en un trist color de rosa / el bell fullam”. Durant deu anys, any rere any, l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona també s’ha fet present en el nostre paisatge, en els nostres pobles, com un fet esperat i natural. Per a molts, el mes d’agost va associat a la vinguda dels alumnes i professors d’aquesta rellevant acadèmia i els seus concerts itinerants per a la nostra geografia. I que, convertint Solsona com a centre, allarga la seva presència fins al Bages: Manresa, Cardona i Montserrat; les terres de Ponent: Lleida i Mollerussa; i els indrets de la nostra comarca: Sant Llorenç, Navès, Olius, El Miracle i Ceuró. Ells ens recorden, com va dir Joan Vives en una de les seves conferències d’aquesta desena edició d’AIMS, que la música ha estat i és la companya fidel de la nostra vida. Perquè ens fa companyia tant en els moments d’alegria com en els de tristesa. Què serien de les nostres festes i de les nostres penes sense aquest miraculós suport. Els grans músics, d’aquí

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

39


Societat

L'Àliga de Solsona va mostrar dilluns passat la seva cara més transgressora. Infringint les regles del protocol, va traspassar les muralles del casc antic de la ciutat i davant d'una multitud totalment entregada efectuà el seu ball a la Terminal 1 de l'Aeroport del Prat. Una vegada a Solsona, i interrogada per les autoritats locals, es va defensar esgrimint el fet que "l'ocasió s'ho valia!". BENVINGUTS DANI i RAKEL!!!

La Manola va fer 73 anys. Felicitats de part de la família, amics i Ateneu. Si la coneixeu, feliciteu-la! Si veieu aquest "cinquentón"... feliciteu-lo!

Aquí podem veure uns tomàquets siamesos. Estan collits a l’hort de la casa del Soler de Pinell

El Manolo ja ha iniciat l'habitual campanya de Nadal. Enguany la tasca és repartir la sort de la Loteria de Nadal venent butlletes de la Penya Barcelonista que duen els número 80.856. Que hi hagi sort!. 40

Aquí veiem el Salvador Montilla amb un girasol "d'alçada", fa 3 metres i 70 centímetres i el té a l'hort de casa seva.

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Cartellera celebracions

Festa del Barri Sant Ramon 2011

XXVIII Trobada internacional d'acordionistes Homenatge a Ramon Riu "El Silo" (pioner de la trobada)

Dimecres, 31 d’agost 9 matí: Tronada i tirada de barballó. 9.30 matí: Missa, a l’Església del Cor de Maria. 10.15 matí: Esmorzar, amb coca i barreja. 5 tarda: Espectacle infantil amb Jaume Barri per a tots els nens i nenes. 6 tarda: Xocolatada. 9 vespre: Sopar de veïns. 10 vespre: Revetlla amb ”Lucky Luck”. Durant la revetlla se celebrarà un bingo amb: Un mínim de 500 euros al bingo Un mínim de 150 euros a la línia.

Festa Major del Cap del Pla Diumenge, 28 d’agost de 2011

A les 12 del migdia: Missa i benedicció del pa A 2/4 de 7 de la tarda: Gran ball amenitzat per Elisabeth Majoral

Solsona - Festa Major 2011. A la plaça de Sant Joan, dissabte 3 de setembre a 2/4 de 6 de la tarda Actuacions: Grup Folklòric Do Alto Minho (residents a Andorra) La cantant Leonor Manau Grup Terra Ferma del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona Surti com surti de la Seu d'Urgell El rei de les cançons inèdites de pagès Valentí Alsina A més d'acordionistes andorrans, portuguesos, francesos, catalans i solsonins Premi Regió 7 Organització: Associació d'Amics de l'Acordió Direcció artística: Joan Ribera Decoració: Ramon Silo Muntatge de so: Ajuntament de Solsona Presentadors: La presentdora de TV Laia i Maria Rosa Gau. En cas de pluja l'actuació es farà a la sala polivalent.

Font dels Frares

Dissabte, 27 agost de 2011 21:00h: Open & Sopar 23:30h: Séptimo A 01:00h: Ambient by Dj. Xic 01:30h: E-bastards 02:30h: Ambient by Dj. Xic 03:00h: In-fussion 05:00h: Two flames Entrades anticipades: Estanc de baix i Studi photographics

Festa de l’aparició miraculosa de la Mare de Déu a la Serra de Pinós Dijous, 1 de setembre de 2011 PROGRAMA: A les 12, Missa concelebrada, acompanyada per la coral Esplai de Súria. En acabar, concert de la coral. A les 2, Dinar de germanor. Menú: Paella d’arròs, llom amb `pinya, gelat, vi, cava, cafè, licors. Preu: 16 euros. Els tickets es vendran el mateix dia al local social.

Durant el ball se sortejarà un xai mort i tallat, una cistella amb dos quilos de llonganissa i dos dinars o sopars, a escollir, al restaurant Cap del Pla. El restaurant estarà obert fins a les 11 de la nit. Per a les reserves, truqueu al telèfon: 973 49 90 54

PROGRAMACIÓ ESTIU 2011 (4 juliol-4 setembre) Dilluns 9h. El Rebost dels Contes 10h. A Cop d’Ull 11h. Si Vols 15h. El Rebost dels Contes 16h. Aprenents 19h. Historietes 21h. El Vermut

Dimarts 9h. El Rebost dels Contes 10h. A Cop d’Ull 11h. Camins 15h. El Rebost dels Contes 16h. Varietats 19h. Historietes 21h. Si Vols

Dimecres 9h. El Rebost dels Contes 10h. A Cop d’Ull 11h. Noms Propis 15h. El Rebost dels Contes 16h. Societat Anònima 19h. Historietes 21.30h Electrozona

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

Dijous 9h. El Rebost dels Contes 10h. A Cop d’Ull 11h. Entre Tots 15h. El Rebost dels Contes 16h. El Vermut 19h. Historietes 21h. Retransmissió dels Plens municipals mensuals 41

Divendres 9h. El Rebost dels Contes 10h. A Cop d’Ull 11h. 70xhora 13.30h. L’Informatiu 15h. El Rebost dels Contes 16h. Si Vols 19h. Historietes 20h. L’Informatiu 22.30 Nova Orleans-Solsona, en una estona

Telèfon: 973 48 42 25 www.solsonafm.cat

Dissabte 11h. El Rebost dels Contes (repetició) 13h. Preferits digitals 16h. L’Informatiu 17h. Camins 22.30 Electrozona (repetició)

Diumenge 11h. Societat Anònima 13h. Què mengem? 16h. L’Informatiu 17h. Entre Tots 22.30 Nova OrleansSolsona, en una estona


Humor - passatemps

Josep M. Borés

Acudits de bascos Continuem amb els tòpics i tots coneixem com se suposa que són els bascos. Gaudiu d'una quants acudits "una mica bèsties"

El pardalet Un pardalet de Bilbao que va volant per la carretera, quan, de cop i volta, impacta contra el casc d’un motorista. Aquest baixa de la moto, el troba inconscient al terra, el recull, se l’emporta a casa, el posa dins una gàbia, li deixa menjar i se’n va. El pardalet es desperta, s’adona que està entre reixes i diu: ­- Mecagoenlaostia!!! (és de Bilbao i parla amb castellà) Ya me he cargado al motorista…

L'estudiant Els alumnes d’una escola de Bilbao van anar de viatge de fi de curs a París. Van pujar a la torre Eiffel i -ja se sap que la mainada no està mai quieta- una de les criatures es va enfilar i va caure daltabaix. Un cop a baix, s’aixeca, s’espolsa i exclama: “Sort que sóc de Bilbao, que si no… quina nata m’hauria fotut!”

Catequesi Un catequista basc provava d’explicar la humilitat de Crist: “Mireu si n’era d’humil Jesucrist, que va néixer a Betlem havent pogut néixer a Bilbao.”

El naixement Això són un català i un basc parlant… – Escolta Patxi, tu on vas néixer? – Yo, a Albacete la ostia. – Collons, llavors no ets basc! – Mira, los vascos nacemos donde nos sale de las pelotas, joder!

l'Altre naixement - Anda, Txumaru! – Oye, Patxi! Sabes qué? Me he comprado 500 bueyes y 500 mulas, me va a quedar un belén de la ostia!

Natura Entra un home a una botiga d’animals a Bilbao i diu: -Perdoni, és cara la cacatua? -Ho sento, no parlo Euskera…

Solucions de la setmana passada

Josep M. Borés

42

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011


Passatemps

Les 7 diferències La setmana passada els Motorrucs van assistir a la Primera Trobada de Motos Custom que s'organitzà a Súria. Podríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues imatges?

L'acudit del Simi

Celsona 736 - Divendres, 26-08-2011

43



Celsona 736