Page 1


Solsona

Redacció

Solsona presenta una Festa Major que posa l’accent en els trabucaires, el patrimoni musical i l’oferta juvenil Sara Alarcón i Pere Cuadrench donen a conèixer la imatge gràfica de la 357a edició Una trentena de propostes culturals, esportives i lúdiques, una desena de convocatòries musicals per a tots els públics i l’esquema festiu tradicional, focalitzat en la imatgeria folklòrica d’una festa patrimonial d’interès nacional, componen el programa de la 357a Festa Major de Solsona, presentat aquest migdia per la regidora de Cultura, Sara Alarcón. Aquesta edició es caracteritzarà pel protagonisme cedit als trabucaires, la recuperació del pasdoble autòcton sobre la festa més antic que es conserva i l’oferta musical per al jovent. Coincidint amb el 45è aniversari de la colla solsonina, la més antiga del país, el 5 de setembre a les 12 del migdia es presenta al Teatre Comarcal el llibre Homes de terra i foc: els Trabucaires de Solsona, obra de Montse Auguets, Ramon Montraveta i Pere Cuadrench, editada per l’Ajuntament. Hi participarà el folklorista Ramon Felipó. A més, per primera vegada els trabucaires galejaran disposant d’un protocol formal, aprovat a final de juliol pel Ple municipal. Per això, “els cedirem el protagonisme que es mereixen com a element festiu patrimonial d’interès nacional”, destaca Sara Alarcón.

Sara Alarcón i Pere Cuadrench sostenen el cartell de la Festa Major



685 - Divendres, 27-08-2010


FESTA MAJOR 2010 – Del 7 a l’11 de setembre

Solsona

Redacció

Per donar més relleu al rol dels trabucaires, s’ha convidat totes les colles de Catalunya a participar en una circumval·lació el dia 5 a les 11 del matí. Així mateix, enguany la ciutat tornarà a ponderar el patrimoni festiu tradicional amb la recuperació d’un pasdoble ballat pels gegants els anys 30. Sara Alarcón ha subratllat la voluntat de Solsona, edició rere edició, de “recuperar, preservar i enriquir la festa amb elements que la dignifiquen patrimonialment”. En aquest sentit, el músic local Albert Fontelles ha estat l’encarregat d’arranjar la peça, obra de Ramon Pujol, considerada el pasdoble autòcton més antic dels que es conserven. Es podrà tornar a sentir per primer cop el dia 8 de setembre a la tarda després de l’homenatge a la Mare de Déu del Claustre. L’interpretarà l’Orquestra Patinfanjàs. Però a banda del programa més tradicional, no hi hauria festa grossa sense vetllades musicals. En aquest àmbit, la regidoria de Cultura qualifica de “punt fort” la gestió de l’oferta juvenil malgrat l’obligada contenció pressupostària. “Intentem que la branca jove de la població se senti partícip de la festa”, assevera la regidora de Cultura i Joventut. Per aquest motiu, entre el 4 i el 10 de setembre actuaran a la Solsona Obrint Pas –concert solidari organitzat pel SOM– (dia 4), Revolta 21 (dia 8) i Mr. Potato (dia 8), Els Amics de les Arts (dia 9), un dels plats forts del programa, i Llamp te Frigui –actuació muntada pel Casal Voliac i Casal Popular La Fura– (dia 10). Tots els concerts seran gratuïts i a la plaça de Sant Joan, excepte el del dia 4, que es farà a la sala Xelsa amb entrada. Aquest any la Festa Major mantindrà la diversitat d’oferta dedicada a tots els públics que la caracteritza, com l’obra que estrenarà el Grup de Teatre Lacetània, Giganti (gegants de la muntanya), de Luigi Pirandello, els espectacles infantils, l’oferta musical per a la gent gran, com el concert d’havaneres a càrrec de Barca de Mitjana (dia 7), i la popular Trobada Internacional d’Acordionistes (dia 4), per primer cop sense el polifacètic artista Josep Valls, “Joe”, al capdavant.

imatge apareix un domàs que ornamenta un balcó per reivindicar un dels “petits gestos” inherents a la celebració. Pere Cuadrench, que ha abocat en aquesta tasca tot el sentiment que té envers la festa amb motiu de la seva vinculació –és el macip major de l’Agrupació de Geganters– ha agraït a la regidoria de Cultura la llibertat amb què ha pogut treballar el disseny i la maquetació interior del programa, una de les publicacions més cuidades per l’Ajuntament. En aquest sentit, Sara Alarcón ha destacat que “l’artista ha de ser totalment lliure per plasmar gràficament la festa”. Aquesta “ha de ser la fórmula per garantir que cada edició tingui un disseny únic”. El programa de la Festa Major es pot consultar a través del web www.solsonalafesta.net. En format paper es pot recollir gratuïtament a l’OAC del consistori des d'avui divendres. 1

Els balls de la Festa Major no es mouran de la Plaça del Camp La regidora de Cultura, Sara Alarcón, ha defensat la postura de l'equip de govern, que sempre ho ha manifestat des del primer any de legislatura, perquè és un encert gaudir d'aquest espai públic, popular, festiu, "però evidentment hi ha un condicionant que no depèn de nosaltres, que és la meteorologia". Alarcón ha respost que si els impediments de la pluja obliguessin a portar a cobert els balls de la Plaça del Camp, es durien a la Sala Polivalent, a més a més és a prop i la gent té ganes de veure-la.

Queda pendent la recuperació del Porrer Alarcón ha manifestat que aquest element depèn del Bisbat i fins al moment actual no se'ls ha comunicat res al respecte. Quan es va deixar de fer és perquè ningú no volia prendre el relleu. Ara bé, "es vol mantenir, el vestit hi és, però depèn del Bisbat".

Un disseny que ‘no deixa indiferent’ Un dels elements que generen més expectació del programa de la Festa Major és el disseny gràfic de la portada i el cartell, que s’ha mantingut en secret fins aquesta setmana. Dimecres al migdia, però, la regidora el va fer públic amb el seu autor, Pere Cuadrench. “Representa un trencament en l’estètica de les passades edicions que no deixarà ningú indiferent”, opina Alarcón. “Hi ha un canvi en el format, l’estructura, la tècnica i la textura”. La tècnica emprada és el collage i, tal com ha explicat l’autor, “vol despertar un sentiment de festa popular, de les persones, que posa l’accent en els fets quotidians”. Per a Cuadrench, “aquest ha de ser un programa humà, que reflecteixi la vivència de la Festa Major des de les famílies”. Els elements protagonistes del disseny, una dona en un balcó i la geganta vella, emfatitzen la feminitat de la festa. Alhora, al centre de la 685 - Divendres, 27-08-2010

Un programa sostenible A proposta del dissenyador del programa, Pere Cuadrench, tota la imatge gràfica de la festa ( programa i pòsters ) s'ha fet amb paper reciclat.

Canvi poc efectiu en l'eleció de les pubilles Alarcón ha reconegut que la flexibilització en les normes de presentació de candidates a pubilles no s'ha notat gaire, doncs només n'hi ha hagut tres, com l'any passat, però que amb el temps i la constància s'aniran veient els fruits d'aquest petit canvi. També ha reconegut que potser la situació econòmica hi ha influït i ser pubilla té un cost econòmic, de temps i de compromís.




Solsona

Josep M. Borés

Solsona TV ja es pot sintonitzar en el senyal digital de TV Cable La imatge de la plaça Major durant la Festa Major i el Carnaval estarà disponible en TDT L'empresa està ultimant també l'obertura de 4 canals digitals de pel·lícules d'estrena

Indesol TV Cable ofereix més de 100 canals de televisió digital als seus abonats. Aquí teniu una vista del seu equipament tècnic

Indesol TV Cable ha informat que ja està a disposició de tots els abonats al servei de TV Cable el canal Solsona TV que es fa servir per sintonitzar la càmera que hi ha cada any situada sobre Cal Massana i per on es podran seguir en viu i en directe tots els actes de la Festa Major de Solsona. En aquests moments, cal que tots els abonats facin una resintonització dels seus receptors digitals i veuran una sèrie de reportatges que s'estan emetent tot el dia. En el moment que la càmera estigui en marxa, pel mateix canal es veuran els actes que es celebrin a la plaça Major de Solsona. Si algú no se'n surt pot trucar al 973 48 01 25 o enviar un correu a indesol@ indesolcable.com Indesol TV Cable ha hagut de digitalitzar el senyal per poder-lo oferir via TDT perquè tots els seus abonats puguin gaudir d'aquest valor afegit.

Solsona

Tanmateix, ja es poden sintonitzar tres canals més en obert, Canal 9, Canal Sur i Canal Castilla la Mancha i està en fase de proves la implantació de quatre canals digitals on es podran veure pel·lícules d'estrena i on, per mitjà d'una targeta, els abonats podran sintonitzar i gaudir del millor cinema d'última fornada. Aquestes pel·lícules passen en format continu 24 hores al dia i això permet que qualsevol abonat les pugui gaudir sigui l'hora que sigui. Tant aviat com aquest servei estigui en marxa us n'informarem. Pel que fa al senyal de la càmera de la plaça Major, també podem avançar que es podrà veure en format stream d'internet al canal que el Celsona Informació posa a disposició de tot el món. L'adreça és http://www.livestream.com/elsolsones.

Ramon Estany

S'aprova el padró d'aigua del 2n trimestre del 2010 La regidoria d'Hisenda ha aprovat el padró d'abonats d'aigua corresponent al 2n trimestre del 2010 i que ascendeix a 338.259'94 euros. Així mateix ha aprovat el calendari de cobrament que estableix que la recaptació voluntària s'efectuarà del 10 de setembre del 2010 al 10 de novembre del 2010.

Nomenament al consell supramunicipal de serveis socials del Solsonès

El barri de Sant Agustí prepara la seva festa El proper dissabte 28 d'agost, s'iniciarà la celebració del barri de Sant Agustí amb una missa a les 10 del matí a l'església del Cor de Maria. Tot seguit, a les 11 del matí, s'oferirà un esmorzar amb coca i xocolata. A les 5 de la tarda, la mainada podrà gaudir amb jocs i animació i a les 6, se servirà la tradicional xocolata desfeta (cal portar la tassa). A les 9 del vespre, hi haurà el sopar de germanor, amb entrepans de botifarra, formatge, beguda i postres. La festa continuarà a les 10 del vespre amb un espectacle a càrrec del "Mag Pere".

L'ajuntament de Solsona ha nomenat a la regidora d'Acció Social, Clara Agut i Vilaró, com a representant al Consell supramunicipal de serveis socials del Solsonès, on hi ha d'haver representació de tots els municipis del Solsonès. 

XXVII Trobada Internacional d'acordionistes

Solsona-Festa Major 2010 A la plaça de Sant Joan, dissabte 4 de setembre - 2/4 de 6 de la tarda Homenatge a Josep Puig i Riu (Pioner de la trobada) Actuacions: Grup Folklòric Do Alto Minho (residents a Andorra) - Joves acordionistes de l'Àtic - Frederic Monasor de Sabadell, campió d'Espanya i d'Europa - Grup Terra Ferma del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona - Surti com surti de la Seu d'Urgell - El rei de les cançons inèdites de pagès, Valentí Alsina - Coral Sant Jordi. A més d'acordionistes andorrans, portuguesos, francesos, catalans i solsonins. Premi Regió 7. En cas de pluja es farà al Teatre Comarcal. 685 - Divendres, 27-08-2010


685 - Divendres, 27-08-2010




Olius

Castellar de la Ribera

Solsona FM - Josep M. Borés

El Bocamoll - Solsona FM

100 noves línies telefòniques gairebé a punt per al Pi de Sant Just

Fosses sèptiques en una cinquantena de cases de Castellar

· L’Ajuntament d’Olius confia que el mes vinent Telefónica substituirà el cablejat aeri pel soterrat

Una cinquantena de masies de Castellar de la Ribera ja disposen d’un sistema per canalitzar les aigües residuals

· És el darrer pas per resoldre definitivament els problemes de telefonia fixa i internet al Pi de Sant Just i al polígon industrial

L'equipament tècnic ja està tot instal.lat, la fibra òptica ja arriba al Pi i ara només resta el cablejat dels abonats

Instal.lació de fossa sèptica a la Casa Nova de Clarà a Castellar

Castellar de la Ribera instal·la fosses sèptiques en una cinquantena de masies del municipi. Es tracta de minidepuradores per canalitzar les aigües residuals de les cases de pagès. Actualment s'està duent a terme la primera fase d'un total de 48 masies. De cara a la tardor s'executarà la segona etapa dels treballs. L'actuació es finança a través d'un ajut del Pla Únic d'Obres i Serveis de 142.000 euros.

Olius té el compromís ferm que al setembre es resoldran definitivament els problemes de telefonia i internet. Les dues noves centraletes que Telefònica havia d'habilitar per ampliar les línies a la urbanització nova del Pi de Sant Just i al polígon industrial ja estan a punt. Segons explica el regidor d'urbanisme i tinent d'alcalde Antoni Márquez, el cap d'infrastructures de Telefónica a Lleida li ha assegurat que l'operació - fer el canvi del cablejat aeri pel soterrat- es produirà el mes que ve. Antoni Márzquez avança que "hem pogut de comprovar que es troba en ple funcionament, en el sentit que ja es podran connectar totes les línies del Pi de Sant Just i ara només resta el procés de cablejar utilitzant les escomeses soterrades i fins que això no estigui acabat, aquests dos armaris no subministraran senyal als usuaris". Aquestes dues centraletes podran subministrar a un centenar de línies noves i resoldran els problemes que es calcula que pateixen com a mínim el 20% dels usuaris del Pi. Recordem que les mancances de telefonia fixa i internet s'arrosseguen des de fa tres anys i l'assumpte fins i tot va arribar al Síndic de Greuges el 2008. 

685 - Divendres, 27-08-2010


685 - Divendres, 27-08-2010




Breus Comarca

Solsona FM - El Bocamoll - Josep M. Borés - Ramon Estany

Castellar i Pinell reorganitzen les bústies

Nou centre d'interpretació a Pinós El consistori de Pinós vol desenvolupar dos projectes per explotar turísticament el barroc i el carlisme. A final d’any, haurà completat les obres d’un centre d’interpretació en l’edifici de l’ajuntament

A Castellar de la Ribera s'ha finalitzat la reorganització de bústies que s'han col·locat sota teulada que d'aquesta manera se segueix amb la reordenació integral de la senyalització del municipi tal i com es va fer amb els cartells indicatius. L'obra, que ha costat 17.000 euros, s'ha finançat a través del Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat. Pinell també reordena i millora les bústies locals. L'ajuntament ha col·locat una cinquantena de bústies noves ubicades estratègicament per millorar la distribució de la correspondència. Algunes bústies són repartides en set conjunts de panells amb teulada rústica de teula local i les altres són del tipus individual. L'equip de govern valora molt positivament aquesta actuació ja que afirma que l'aspecte anterior era lamentable.

Pinós posa en valor el barroc i el carlisme amb obres a la primera planta de l'ajuntament. D'una banda el consistori està buscant finançament dels fons europeus per executar un projecte de millora del Santuari que permeti arranjar una sala per acollir una exposició del barroc i el carlisme. El projecte ha estat redactat per l'arquitecte municipal i està pressupostat en uns 150.000 euros. També inclou la instal·lació d'un ascensor al santuari. D'altra banda, segons va explicar divendres passar l'alcalde de Pinós, Josep Isanta, abans de final d'any s'haurà condicionat un centre d'interpretació a la primera planta de la casa consistorial. En aquest cas l'obra té un cost d'uns 35.000 euros i serà sufragada íntegrament pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat. Amb aquests projectes Pinós vol ampliar els atractius turístics del centre geogràfic de Catalunya.

Conjunt de bústies aplegades sota teulada a Castellar de la Ribera Santuari de Pinós

Guixers adquirirà material pel manteniment de camins El Ple de l’Ajuntament de Guixers en data 17 d’agost de 2010 va aprovar l’adjudicació provisional del contracte del subministrament d’un vehicle polivalent destinat a la conservació de carreteres i altres serveis públics a Catalana de camions S.L per un import total de 96.760,00 euros. En el mateix Ple es va aprovar l’adjudicació provisional del contracte de subministrament d’accessoris per un vehicle polivalent destinat a la conservació de carreteres i altres serveis públics: pala llevaneu i escampadora de sal, a Servomaq S.L per un import total de 29.254,56 euros. 

685 - Divendres, 27-08-2010


685 - Divendres, 27-08-2010




Breus Comarca

Ramon Estany - Solsona FM - Josep M. Borés

La variant de la C-55 respectarà els arbres del jardí de Can Ponç El departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat ha atès les reivindicacions dels veïns de Riner i les obres de la variant de la C-55 no afectaran la tanca vegetal del jardí privat de la masia Can Ponç. Els veïns demanaven que l'ampliació del vial d'accés a Freixinet, prevista en les obres de construcció de la variant de la C-55 al pas pel nucli de Santa Susanna, respectessin els arbres del jardí privat, "d'un alt valor sentimental", i alguns d'ells històrics. Finalment, la vegetació no quedarà afectada, ja que "sense haver de canviar el projecte constructiu, fent-hi petits ajustaments" és possible conservar-la. El mateix conseller Joaquim Nadal va adreçar un correu als veïns per informar-los que la direcció d'obra havia analitzat la problemàtica i "s'ha pogut comprovar que és possible evitar aquesta afectació". Es tracta d'un jardí on sovint assagen amb la coral o fan trobades. Paral·lelament, els treballs de construcció de la futura variant de la C-55 continuen avançant. Aquesta obra permetrà evitar la circulació de pas per l'interior del nucli urbà i posar fi a la perillositat de les cruïlles d'aquesta carretera amb l'accés al pantà de Sant Ponç i al nucli de Freixinet.

Primera estació micrometeorològica FLUXPYR al Pla de Riart per analitzar l’impacte del canvi climàtic a la muntanya FLUXPYR és un destacat projecte interregional que permetrà conèixer l’impacte del canvi climàtic als ecosistemes de muntanya dels Pirineus, amb especial significació en l’agricultura i la ramaderia. Es tracta de la recerca més important en relació al tema del canvi climàtic al nostre país, que dota Catalunya i Espanya d’una infrastructura d’excel·lència a nivell mundial, contribuint a la formació d’un bon nombre d’investigadors i possibilitant la publicació i comunicacions de primer nivell internacional. El projecte preveu, entre altres, el desplegament d’una xarxa de torres micrometeorològiques de mesura de fluxos de carboni, aigua i energia, que seran connectades amb les de la xarxa francesa, en un mòdul pirinenc complert. Aquest mòdul s’integrarà després en la xarxa internacional FLUXNET, que és un dels instruments clau pel seguiment del canvi climàtic global. Serà, per tant, una infrastructura única a tot el Pirineu que, a més de posar les bases d’un clúster

Pla de Riart

bioclimàtic entre Toulouse i Barcelona, permetrà càlculs de balanços de carboni, l'elaboració de models climàtics molt més precisos i útils, i de mapes de cobertura de neu i productivitat ecosistèmica, etc. La primera de les torres ja s’ha instal·lat al Pla de Riart, a Lladurs. Les altres dues torres catalanes s’instal·laran a La Bertolina, a Busa, i a Castellar de n’Hug. Té el suport institucional de la Generalitat de Catalunya a través de l’Oficina de Canvi Climàtic del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Un ciclista ferit lleu en caure tot sol a Lladurs

Ferit lleu en xocar contra una tanca a Olius

Un veí de Terrassa de 43 anys va resultar ferit lleu en tenir un accident quan viatjava en bicicleta. Els fets van tenir lloc diumenge, a les 9 del vespre. L'home va sortir de la carretera tot sol quan viatjava per la LV-4011, al terme municipal de Lladurs. Amb una possible fractura, va ser evacuat en ambulància a l'hospital de Solsona. Cap altre vehicle no es va veure implicat en l'incident.

Un home va resultar ferit lleu dimarts després de tenir un accident a Olius. A les 3 de la tarda, l'home circulava pel quilòmetre 77 de la carretera C-55 quan, per causes desconegudes, va sortir de la via a l'alçada de la farmàcia del Pi de Sant Just. Després de xocar contra una tanca, també va col·lidir amb dos cotxes que estaven estacionats. Va ser evacuat en ambulància a l'Hospital Comarcal de Solsona amb lesions lleus.

10

685 - Divendres, 27-08-2010


Comarca

Ramon Estany

Dinamització a comarques de muntanya Al Solsonès, 9 actuacions s'han beneficiat de 410.600 euros El DPTOP atorgarà un total de 5 milions d'euros en ajuts per a accions de dinamització territorial en les comarques de muntanya, adreçades principalment als ajuntaments i als consells comarcals amb l’objectiu compartit de millorar la qualitat de vida de la població i impulsar el desenvolupament econòmic d’aquestes àrees. Amb aquesta finalitat, s’han pogut acollir a les subvencions un total de 127 actuacions diverses, com ara el condicionament d’equipaments lligats a l’economia productiva, de suport al sector turístic o de caràcter social; la millora integral de nuclis; l’ordenació i valoració del paisatge i medi natural, i la consolidació d’infraestructures d’electrificació. L’ajut no pot superar el 80% del cost total del projecte i, per al seu atorgament, s’han tingut en compte criteris com el grau d’incidència territorial, la generació de llocs de treball, la contribució a fixar població en els petits nuclis rurals i la inclusió de mesures de correcció de l’impacte paisatgístic. Els destinataris dels ajuts són, segons el cas, els consells comarcals, els ajuntaments, però també les entitats municipals descentralitzades, les mancomunitats o els consorcis de desenvolupament.

Neteja d’accessos a estacions d’esquí Port del Comte amb un pressupost de 105.463 euros rebrà 42.824 euros Finalment, el DPTOP concedeix 600.000 euros a les entitats titulars o gestores de les estacions de muntanya (algunes de les quals són ajuntaments) per a la millora dels accessos per carretera a les estacions d’esquí. Aquesta línia de subvencions també emana del Pla director de les estacions de muntanya. Aquests ajuts subvencionen principalment actuacions de manteniment dels accessos a les estacions, que inclouen la millora de les cunetes i els talussos o l’estesa d’aglomerat. Aquesta actuació permet millorar els serveis viaris i alhora augmentar la seguretat dels usuaris i del personal de l’estació. Així mateix, els ajuts es destinen a la neteja de la neu i el gel dels vials, els aparcaments i les instal·lacions de l’estació de muntanya. Per a la concessió de les subvencions es considera el nombre de quilòmetres de carreteres que han de ser objecte de l’actuació, el nombre mitjà d’usuaris de l’estació d’esquí en els darrers tres anys i l’altitud respecte del nivell del mar del nucli de serveis de l’estació de muntanya. 685 - Divendres, 27-08-2010

Renovació de canons i remuntadors d’estacions de muntanya Port del Comte (Guimaru, SL), d'un pressupost per canons de 210.800 euros i un pressupost de remuntadors de 220.100 euros, en rebrà 49.357 de subvenció El conseller Nadal ha resolt atorgar 1,74 milions d'euros per a la renovació dels canons de neu artificial i els remuntadors de les estacions de muntanya. Aquesta convocatòria d’ajuts deriva del Pla director de les estacions de muntanya, aprovat pel Govern el maig de 2006. Els objectius del Pla són impulsar les activitats turístiques de neu i de muntanya, aportar un marc regulador clar i estable, millorar la competitivitat del sector i ordenar els ajuts públics. Per assolir aquestes fites, el Pla preveu diferents estratègies, que es desenvolupen mitjançant programes. Un d’aquests és el de millora de les infraestructures bàsiques de les estacions d’esquí, que pretén garantir l’existència, en les millors condicions possibles, dels dos elements bàsics per a la seva activitat: la neu i un sistema de transport que connecti els diferents espais del complex. Els beneficiaris de l’1,74 MEUR atorgat per a la millora d’aquestes dues infraestructures són les entitats titulars o gestores de les estacions de muntanya que executin les obres durant aquest mateix any. En el cas dels canons de neu, se subvenciona tant l’ampliació i renovació de la maquinària existent com la implantació de noves instal·lacions de fabricació de neu. Els ajuts equivalen, com a màxim, al 20% del cost del projecte, amb un límit de 250.000 euros per cada estació. Pel que fa al sistema de transport, les subvencions van adreçades a l’ampliació i renovació de les infraestructures ja existents. L’import màxim dels ajuts és del 10% del cost del projecte, amb un límit de 250.000 euros per estació. Per a la concessió de les subvencions s’han tingut en compte criteris com ara que les actuacions de millora suposin una consolidació del domini esquiable, la repercussió sobre el nombre d’esquiadors, l’increment de capacitat de transport i seguretat entre el fons de la vall i l’estació, l’augment de l’eficiència en la producció de neu o l’existència d’un projecte integral d’impuls de l’estació de muntanya.

11


Oliana

Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Aplec de Sant Jaume de Graell És un Aplec que cada any guanya en nombre de persones. Enguany va fer bon temps, tothom va poder assistir a la missa i en finalitzar aquest acte es va procedir a la benedicció del terme. Les puntaires, com és de costum, van fer les seves demostracions ... i, com que no podia ser d’una altra manera, en un punt de la plaça, hi havia exposició de pedres de “Mas Serreta” de Jaume Llorens. Interior de la petita capella. Moment de l’acte religiós

Cinema al carrer El divendres dia 13 es va fer, un any més, una sessió de cinema al carrer, concretament a la plaça del Lledoner. Un nombre important de persones vam assistir, a l’aire lliure, a la projecció de la pel.lícula “AVATAR”. En aquesta ocasió alguns van haver d’anar a casa a buscar un jersei a causa de l’aire fresc...

Moment en que el batlle rep les claus

Vehicle polivalent El divendres dia 5 d’agost es va entregar “oficialment” a l’ajuntament d’Oliana un vehicle que es dedicarà a fer diferents tasques a la nostra vila.

Detall d’abans de la projecció

Bretolada

Sortida a Benifallet

Si teniu l’oportunitat de visitar Sant Romà de Perles (Alt Urgell) veureu que algú s’ha dedicat a “empastifar” part del plafó que hi ha a l’exterior de l’església on es pot o es podien llegir les principals dades de l’esmentada església. Ja en altres ocasions hem hagut de comentar, malauradament, aquests fets també ocorreguts en altres indrets. Per desgràcia són fets que passen molt sovint en la nostra societat.

El passat dia 15 d’agost es va portar a terme una sortida per visitar, entre altres llocs, les Coves Meravelles de Benifallet, situades en plena natura. L’àpat del dinar va ser a Sant Carles de la Ràpita, també cal esmentar la parada a Verdú. Una excursió més per conèixer un tros de país “in situ” i gaudir d’un dia d’esbarjo.

Detall del plafó

Sant Carles de la Ràpita. Part del grup d’excursionistes 12

685 - Divendres, 27-08-2010


Vall de Lord

Redacció

La II Nit Literària i Musical del Sol a la Vall de Lord aplegarà una seixantena de participants

Presenten a Sant Llorenç de Morunys el número 7 de la revista Oppidum El passat dissabte dia 21, a la biblioteca municipal de Sant Llorenç de Morunys, es dugué a terme l’acte de presentació de la revista Oppidum (número 7), en la que s’inclouen dos articles històrics que fan referència a la vila de Sant Llorenç.

Tot a punt per a la II Nit Literària i Musical del Sol a la Vall de Lord, que se celebrarà el proper dissabte 28 d’agost a les 10 de la nit al Teatre Municipal de Sant Llorenç de Morunys L'acte comptarà amb la participació de: Grup de gimnàstica infantil amb una dansa. Maria Casas amb el poema La Terra de Xauxa. El grup d’alumnes de la professora Maria Lluïsa Melet: Gisela Plana Riu ( piano ): El boton, Rosa d’Abril; Ingrid Cabra Parcerissa ( piano ): Quan seré gran, Per Valls Daurades; Juan Vázquez Plana ( acordió ): Guben Noak, Quan seré gran; Josep Plana Riu: Cançó Xinesa, Para Elisa, El Titànic. El teatre també tindrà el seu espai en aquesta nit solidària, amb el Grup de Teatre El Perxe. Jordi Casas llegirà el poema La vaca cega de Joan Maragall i Joan Herrada farà el mateix amb el poema Cant espiritual de Joan Maragall. Així mateix, el Grup de Teatre El Perxe també sortirà a l'escenari. Amb tot, la música serà l'eix central i Maria Lluïsa Melet ( cant ) i Marina Vallcorba ( professora de piano de l’Institut de Música d’Andorra la Vella ) interpretaran La cançó del mestre Jan, i Voi Che Sa Pete. Enric Ribot Portí ( violí ), Ariadna Ribot Portí ( flauta travessera ) i M. Eulàlia Portí Ballabriga ( piano) tocaran Canon de Pachelbel. I Josep Cases ( acordionista de la Vall ) oferirà El ball de la coca i Sota els ponts de París. Serafí Milán ( cant ) Professor de cant de l’Institut de Música d’Andorra la Vella i Marina Vallcorba ( piano ) participaran amb dues cançons. La poesia també tindrà el seu espai i Roser Canal recitarà Oriental acompanyament cantat per Antoni Besora, mentre que Maria Graus recordarà el poema Qui sap si mai de Miquel Martí i Pol i Emília Drets ho farà amb el poema Oh! Els metges. Clouran la vetllada el Grup de country amb dos balls i la Coral Morunys amb dues cançons. Les entrades es poden adquirir anticipades a l’oficina de Turisme i mitja hora abans de la funció al Teatre Municipal.

És la primera vegada que la revista Oppidum es presenta a Sant Llorenç de Morunys. A l’acte, que omplí de públic la sala de la biblioteca, intervingueren Francesc Regàs, secretari de l’Associació Cultural Vall de Lord; Jordi Torner, director de l’Arxiu Comarcal del Solsonès i Montserrat Creus, presidenta del Centre d’Estudis Lacetans. Per altra banda, Jaume Adam comentà els dos articles històrics referits a la vila de Sant Llorenç, i tancà l’acte el President del Consell Comarcal del Solsonès, sr. Marià Chaure, el qual remarcà la importància de la revista Oppidum a l’àmbit cultural de la comarca.

Exposició de fotografia "Retalls de la Vall de Lord" Una exposició de fotografies patrocinada per l'Associació cultural Vall de Lord. L'exposició es diu Retalls de la Vall de Lord i es podrà veure als claustres de l'església fins al 12 d'octubre. L'autor de les fotografies és Xavier Serra. 685 - Divendres, 27-08-2010

13


Solsona

Redacció

Els gegants tornaran a la Casa de la Mare de Déu després de Festa Major Després d'estar acollits al Cambril del Claustre durant dos anys des de principis de gener del 2009, un cop finalitzi la Festa major, els gegants i la resta d'improperis solsonins seran traslladats a la Casa de la Mare de Déu, un immoble que és propietat de la Confraria del Claustre i que ha estat remodelat íntegrament per disposar d'un espai que els pugui acollir permanentment. La rehabilitació de l'edifici que la Confraria de la Mare de Déu del Claustre té al carrer de Sant Llorenç es troba a la recta final i és previst que després de la festa major ja estiguin enllestits els baixos. A aquest espai, que s'hi accedeix pel carrer de Sant Llorenç, s'hi traslladaran els elements tradicionals de la Festa Major de Solsona tan bon punt finalitzi l'edició d'enguany. Amb les obres s'han ampliat les dimensions d'aquest espai i s'ha deixat en condicions òptimes per albergar el patrimoni solsoní. La Confraria del Claustre preveu també, per a les plantes superiors de l'immoble de la confraria, que siguin habilitades per a pisos i estudis destinats al lloguer. També s'hi posarà un ascensor.

Edifici del carrer Sant Llorenç on s'ubicaran els elements folklòrics

14

685 - Divendres, 27-08-2010


Solsona

Ramon Estany

Les plaques de cava tindran rostre de trabucaire L'autor, Pere Cuadrench, s'ha inspirat en el tema de la Festa Major d'enguany, els trabucaires Com va ser que fessis el disseny de la placa? L’any passat l’agrupació de geganters va tenir la iniciativa, amb el suport de l’associació de col·leccionistes de plaques de cava del Solsonès i de l’ajuntament, de crear el cava de la Festa Major. Es va creure oportú que la imatge gràfica de la Festa fos l’etiqueta i que les plaques recollissin algun motiu especial de cada edició. Aquest any, degut al bon resultat de l’any passat, s’ha cregut convenient tornar a repetir l’experiència. Aquest cop ho ha impulsat la Societat Municipal de Promoció Turística. En ser el responsable de la imatge gràfica de la Festa Major d’enguany també em vaig fer càrrec de la placa. Pere Cuadrench, l'autor del disseny de les plaques

Quin és el motiu central i per què l'has escollit? A la placa hi apareix un rostre molt conegut d’un trabucaire, concretament el de més edat de la colla, per tal de posar èmfasi en el caràcter viscut i granat tan característic dels nostres trabucaires. S’ha escollit aquest motiu, perquè els trabucaires aquest any celebren el 45è aniversari de la colla folklòrica i coincideix amb la presentació del llibre Homes de terra i foc, els Trabucaires de Solsona.

Saps quantes se n'editaran? Se n'editaran un total de 250 On es poden trobar aquestes plaques? Es podran trobar a partir de divendres a l'oficina de turisme de l'ajuntament de Solsona a la plaça Major, lloc on d'aquí pocs dies hi haurà instal·lat el punt d'informació de la Festa Major.

Quina tècnica has fet servir? El collage digital.

685 - Divendres, 27-08-2010

La placa amb la imatge del trabucaire

15


Solsona

Ramon Estany

Una exposició repassarà els cartells de més de cent anys de Festa Major Reuneixen un centenar de programes de la Festa Major 'Els colors de la Festa' es podrà visitar a la sala Sant Jordi de Caixa Catalunya del 3 al 12 de setembre, de 12 a 14 h i de 19 a 21 h "Els colors de la Festa" és una exposició de programes de la Festa Major que s'han pogut localitzar al llarg de la història de la celebració. S'hi reflecteixen més de 100 anys de cartellisme i disseny d'àmbit local. És una iniciativa d'una colla d'estudiosos del folklore solsoní agrupats sota el nom de Centre d'Interpretació Festiu El Perdigot. La inauguració de la mostra es farà el divendres 3 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda. Com expliquen els promotors de l'exposició, la idea nasqué de la coneixença de diverses col·leccions de programes de la Festa Major de Solsona en arxius particulars i públics, i es va creure que fóra una bona idea treure'ls a la llum. A més, casualment, enguany fa 50 anys que la impremta Muval edita el programa de forma continuada, i per aquest motiu es va creure molt més adient dedicar una mostra a aquests cartells i programes. L'exposició consta de "tots els programes que s'han pogut localitzar" segons Carles Freixes. El més antic és del 1902, i el darrer serà el de la Festa major d'enguany, del 2010. Amb tot, hi ha alguns petits buits, en els anys 10 i 20 del segle

passat. Freixes destaca dels programes de la Festa Major que són unes petites joies, per la seva qualitat artística, i al ser molt més que un simple programa, adquirint la categoria de llibre. Per aquest motiu, molts solsonins el guarden en una col·lecció. La recerca ha estat laboriosa, buscant en col·leccions particulars, Arxiu Comarcal, Arxiu de l'Ajuntament, etc, fent una tasca de trencaclosques. Com a curiositat, tots els programes descriuen un cicle de l'evolució de les impremtes a Solsona. També s'hi percep l'evolució econòmica, amb uns anys en que són més reduïts, altres que són més gruixuts i grans, l'evolució en els sistemes d'impressió. És un recorregut tant per l'evolució de la Festa com per l'evolució del disseny i la impressió. També és interessant veure la petjada que han deixat els diferents il·lustradors dels programes, des de l'Escola de la Ribera fins als dos grans autors, Pere Coromines i Manel Casserras. Els responsables de l'exposició, estan segurs que aquesta mostra atraurà molts solsonins i solsonines.

16

685 - Divendres, 27-08-2010


Solsona

Ramon Estany

Solsona recupera un pasdoble de la Festa Major De la mà del jove músic solsoní Albert Fontelles i Ramonet, els solsonins tornarem a escoltar una melodia que té més de 70 anys, el pasdoble "La Festa Major de Solsona" de Ramon Pujol i Llanas Quan vas començar el treball de recuperar aquest pasdoble? Bé, ja feia temps que anava guardant les diferents músiques que sortien de Solsona, i es va escaure que la Maria Ramonet i Canal (a.c.s) tenia un manuscrit amb un pasdoble que portava per nom "La Festa Major de Solsona", i ella deia que recordava els gegants pujant i baixant amb aquest pasdoble. Així que fa prop d'un any vaig començar a treballar-hi i després de revisar la partitura vaig veure que era un tema que estava bé i es podia tocar. A partir d'aquí, durant aquests darrers mesos, he anat treballant per orquestrar-lo.

I quan podrem escoltar aquest pasdoble? Serà el dia 8 a la tarda a la pujada de la Processó. Amb una orquestració que ha estat pensada per a catorze instruments: dues flautes travesseres, un flautí, dos clarinets, dos saxòfons alts en Mi b, un saxòfon tenor en Si b, tres trompetes, un fiscorn, dos trombons i un baix. Instruments que a la vegada, són presents a l’Orquestra Patinfanjàs de Solsona. En tot moment he intentat conservar l’estètica “roureniana”, que trobem definida als diferents pasdobles que Joan Roure composà per a la ciutat. Unes formes musicals, una orquestració semblant a la resta, una mateixa línia: És molt diferent aquest pasdoble dels un estil propi. que estem acostumats a sentir? M’agradaria acabar agraint la conNo gens. Té la mateixa estètica i fiança i la col·laboració desinteressada L'Albert Fontelles, dirigint la Cobla Juvenil Ciutat de formes que els pasdobles del Roure, i Solsona dels mestres Albert Guinovart, Narcís s'ha intentat conservar en tot el que ha Mellado, Robert Agustina i Sergi Cuenestat possible, sense sortir gaire dels ca. Sense ells, no hauria estat possible pasdobles que tenim ara, per no desentonar. Amb tot, hi ha un tirar endavant aquesta recuperació. fragment que podríem dir que és una estètica més atrevida o més adaptada al període actual. Hi ha moltes peces inèdites o per descobrir d'aquest autor solsoní, el Ramon Pujol? Aquest autor destaca perquè té molta obra sobretot dels anys 20 i 30 del segle passat, ja que va néixer a final del segle XIX i va morir l'any 1947. D'ell són moltes caramelles, algunes sardanes i les melodies dels Pastorets que actualment s'interpreten, també són seus. Malauradament, el fons d'aquest compositor està dispers o ha desaparegut, i són molt poques les obres que s'han guardat, ja sigui al Claustre, a l'Arxiu Diocesà, a l'Arxiu Comarcal, i en algunes cases particulars, com a casa seva, on tenen una sardana dedicada a la seva àvia, i a la casa de la Maria Ramonet i Canal (a.c.s), on també n'hi ha algunes.

Ramon Pujol i Llanas Va néixer l’a ny 1882 a Solsona, a Cal Folia (plaça de Sant Joan amb carrer de la Regata). Va ser ordenat sacerdot l’any 1907 i, posteriorment, va ser organista de la catedral des del 1922 fins al 1947. Mossèn Folia, tal com era conegut, compongué diverses obres per a la ciutat: goigs, sardanes, els pastorets, marxes, avemaries, pregàries i caramelles, entre d’altres. Fou el primer músic que es cuidà de recollir i inventariar les melodies populars de la Festa Major de Solsona i les harmonitzà per a petita banda. Els seus arranjaments, solemnes, juganers i adequats al nivell musical del moment, canviaren radicalment el panorama musical de la Festa.

No és sorprenent que un capellà fes la música de la Festa Major? No ho és tant, ja que ell va rebre l'encàrrec des de la Vint-iquatrena l'any 1934 d'harmonitzar i fer un recull de les peces dels balls tradicionals a Solsona, fent l'orquestració adient a l'època. No són grans obres d'art, per aquell moment era adequat. Pujol, a part de capellà, era una persona que vivia la música. En la Festa Major del 1934 es fixà per primera vegada un lloc concret de la ciutat per fer dansar els improperis: “A la Plaça de la República, evolució per les danses tradicionals, de Bastons, Cavallets, Gegants, etz.” Fou aquest any que s’estrenaren les harmonitzacions de Pujol del Ball de Gegants i els Balls de Bastons. 685 - Divendres, 27-08-2010

17


Parròquia

Ramon Estany

ALTÈS

MADRONA

Festa Major.- Diumenge vinent, 5 de setembre, a les 12, Missa i benedicció del pa.

Missa.- Cada dissabte, a les 7 de la tarda.

SANT CLIMENÇ

MONTPOL

Festa del Remei.- Diumenge, 29 d’agost, a 2/4 de 12, celebració del Remei a la capella del Puit. No hi ha missa a la parròquia. Els diumenges 5 i 12 de setembre, la Missa serà a les 10 del matí.

Festa Major de Montpol Diumenge 5 de setembre 12 del migdia. Missa i processó de Sant Gil 1 del migdia. Petit i peculiar concert musical amb Pep Pascual. 2/4 de 3 de la tarda. Dinar de Festa Major a la Casa Angrill. Reserves fins al 2 de setembre. 6 de la tarda. Concurs de botifarra 2/4 de 7 de la tarda: Gran ball amenitzat per Jordi Casellas. A la mitja part, coca i xocolata i cava.

SANT JUST-JOVAL Catequesi.- Com cada any, si Déu vol, hi haurà el servei de catequesi, fins allà on arriben les nostres possibilitats. El nombre màxim d’inscrits per a cada grup és de 12. Tindran preferència els nens i nenes de Sant Just-Joval. Hi haurà els grups següents: 1r de preparació per a la Primera Comunió: cada dilluns, hora a convenir. 2n de preparació per a la Catequesi, com el curs passat, cada divendres a les 6. 1r de Postcomunió, mensualment, per als nens que el curs passat van fer la Primera Comunió: dia i hora a convenir. 2n de Postcomunió, mensualment, com el curs passat, el divendres, a les 7.

SANT LLORENÇ DE MORUNYS Festa de Sant Lleïr de Casabella.- Diumenge, 29 d’agost, a 2/4 d’11, Missa i benedicció del pa a la capella de sant Lleïr.

SANTUARI DE SANT RAMON (La Segarra) Festa de Sant Ramon Nonat.- Dimarts, 31 d’agost, tindrà lloc el gran aplec de la Segarra a Sant Ramon. A 2/4 de 8, s’obren les portes del Santuari per començar a administrar el Sagrament de la Penitència durant tot el matí. Hi ha misses a les 8, 9, 10, 11, 12 i 2/4 de 2. A les 12, Solemne Concelebració presidida pel senyor bisbe, amb els mercedaris i capellans de la comarca. A la tarda, Missa a les 7 i a les 8. A les 10, hi ha els tradicionals Tres Tombs i a les 11 la benedicció dels tractors i cavalleries.

NAVÈS Festa de la Mare de Déu d’Ossea (capella de Can Feliu).Diumenge vinent, 5 de setembre, Missa a 2/4 de 12.

LLADURS Festa Major del Cap del Pla Diumenge 29 d'agost 12 del migdia: Missa i benedicció del pa 2/4 de 7 tarda: Gran ball amenitzat per Elisabeth Majoral. Durant el ball se sortejarà un xai mort i tallat, una cistella amb dos quilos de llonganissa i dos dinars o sopars, a escollir, al restaurant Cap del Pla.

SOLSONA Barri de Sant Agustí.- Aquest dissabte, 28 d’agost, a les 10 del matí, Missa a l’església del Cor de Maria en honor de sant Agustí, patró del barri. Barri de Sant Ramon.- Dimarts vinent, 31 d’agost, festa de Sant Ramon Nonat, a 2/4 de 10, Missa a l’església del Cor de Maria en honor del patró del barri.

VALLFEROSA Aplec de Salomons.- Diumenge, 29 d’agost, a les 11 (no a les 12, com es va dir), Missa a la capella de Sant Martí de Salomons.

TORREDENEGÓ Festa Major.- Diumenge que ve, 5 de setembre, Missa a les 12 del migdia. 18

685 - Divendres, 27-08-2010


Educació

Centre de Formació d'Adults

El Centre de Formació d’Adults del Solsonès inicia les classes El Centre de Formació d'Adults del Solsonès, que depèn del Departament d’Educació i es troba ubicat al Consell Comarcal, inicia les seves classes el proper 14 de setembre Us informem que el proper període de matrícula als diferents ensenyaments serà del 2 al 7 de setembre i, sempre que hi hagi plaça, continuarà obert durant tot el curs. Del contrari, us apuntarem en llista d’espera. L'oferta educativa, adreçada a totes les persones majors de 18 anys, o que els facin durant el curs, va des del Cicle de Formació Instrumental (alfabetització, neolectors i certificat) fins arribar al Graduat en Educació Secundària (equivalent a l’ESO). Dins dels ensenyaments inicials hi ha els Cursos d’Iniciació a la Llengua Catalana (curs d’acolliment lingüístic, curs de nivell bàsic i curs de nivell llindar), el d’Iniciació a una altra Llengua (anglès i/o castellà) i el d’Informàtica Inicial. Com a competències per a la societat de la informació hi ha el Curs d’Informàtica Usuari (nivell 1 i 2) i el Curs d’Anglès a nivell funcional. El Centre també ofereix la possibilitat de preparar-se per a les Proves d’Accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà. Excepcionalment, els alumnes interessats han de tenir 16 anys complerts en el moment de la inscripció. Com a novetat, aquest curs oferim la possibilitat de preparar-se per a les Proves d’Accés a Cicles Formatius de Grau Superior. L’únic requisit és tenir 19 anys. Pel que fa al Graduat en Educació Secundària, també tenim novetats aquest curs. Com a centre de suport de l’Institut Obert de Catalunya que som, aquest curs oferirem el nivell 1 del GES per mitjà de l’IOC, com ja es feia fins ara (amb tutories i seguiment des del nostre centre) i el nivell 2 amb classes presencials. Tot això possibilita als alumnes poder obtenir aquesta titulació (equivalent a l’ESO) sense haver-se de desplaçar en cap moment. Qui vulgui, també té la possibilitat d'adquirir, mantenir o reforçar els coneixements bàsics de matemàtiques, ciències naturals, ciències socials, català, castellà i anglès. Per informar-se o matricular-se cal adreçar-se al mateix Centre a partir del proper dia 1 de setembre. L'accés es troba a la plaça del Consell Comarcal (tel. 973481366). 685 - Divendres, 27-08-2010

Associacions i Entitats

Solsonès Obert al Món

Obrint Pas amb teloners Després de diversos estira-i-arronses, finalment el concert d'Obrint Pas tindrà teloners. Es tracta del grup manresà Clepton. Aquest grup començarà l'actuació a les 11 de la nit, una hora abans de l'actuació estelar d'Obrint Pas, que serà a les 12h. El ritme de venda d'entrades continua sent bo però encara cal millorar-lo. Per tal de fer realitat l'oportunitat d'accedir a una vida més digna per a molts joves de Santa Rosa del Peñón, a Nicaragua, cal que el dia 4 de setembre la Xelsa s'ompli de gom a gom. Recordem que les entrades es poden adquirir de manera anticipada al preu de 10 euros a l'Ajuntament, l'Espiga, el Cantàbric, ca l'Ester, membres del SOM i Trenkalòs. El dia 4, a taquilla, el preu serà de 12 euros.

Associacions i Entitats

Sol del Solsonès

Nits Literàries i Musicals Volem recordar-vos les properes Nits Literàries i Musicals que se celebraran enguany: 28 d’agost: II Nit Literària i Musical a la Vall de Lord. 23 d’octubre: VIII Nit Literària i Musical a Solsona. 13 de novembre: III Nit Literària i Musical a Cardona. Us animem a participar-hi amb qualsevol tipus d’actuació, ja sigui musical, literària, dansa, teatre, titelles, còmica, màgia...etc. Us podeu posar en contacte amb nosaltres al 973 483683 o soldesolsones@yahoo.es.

19


Associacions i Entitats

Associacions i Entitats

Ass. de Festes del Carnaval

Personalitza el teu navegador d'Internet amb motius del Carnaval

Solsona Jove Ajuda

Solsona Jove Ajuda (S.J.A.) estrena local social El dia 3 de setembre, divendres, a 2/4 de 6 de la tarda s'inaugurarà el local social S.J.A. del voluntariat "Solsona Jove Ajuda". Lloc: casal de cultura 2n pis, n. 8. Tots els amics dels voluntaris, hi queden convidats

L'Associació de Festes del Carnaval de Solsona, en col·laboració amb l'equip de Mozilla Firefox, ha creat el primer "Personas" del Carnaval de Solsona. Està a disposició dels usuaris de forma gratuïta. Les últimes versions del Navegador Mozilla Firefox permeten ser personalitzades amb imatges predissenyades sense cap tipus d'instal·lació ni component addicional. Tothom qui ho vulgui, el podrà trobar a l’enllaç http://www.getpersonas.com/es/persona/284684 i posarse'l de forma fàcil i ràpida com a imatge de fons del seu navegador. La idea del disseny ha estat la commemoració dels 25 anys del Comte de l'Assaltu. Amb aquesta iniciativa s'espera obrir nous canals de promoció del Carnaval de Solsona i fer arribar els trets més identificatius de la festa arreu del món.

Associacions i Entitats

Club Estel del Solsonès

Conferència El dia 16 de setembre podeu assistir a la conferència “La intel·ligència emocional en la gent gran”, que serà impartida al Castell de la Ciutat a la Seu d’Urgell. La sortida es farà des de l’estació d’autobusos de Solsona a 2/4 de 4 de la tarda. Tots els que hi vulguin anar poden passar a inscriure’s per les oficines del club com més aviat millor, ja que les places són limitades. Gràcies.

Viatge a Peñíscola Associacions i Entitats

El club Estel del Solsonès organitza un viatge a Peñíscola pel dia 19 del proper mes de setembre. Totes les persones interessades en aquesta sortida poden passar a apuntar-se i a demanar més informació pel mateix club. La nostra intenció és visitar els llocs més emblemàtics com el Castell fortificat del papa Luna i després temps lliure per poder prendre el sol en les llargues platges o banyar-se si el cos ho demana i el sol ho permet. Creiem també que el menú que ens han presentat per dinar serà un motiu més per apuntar-se a aquesta excursió. Ànims!

Club Viure i Conviure

Berenar-sopar Després de la tornada de París, que serà el dia 12 de setembre, continuarem amb les nostres activitats, amb un berenar-sopar al nostre local per començar la temporada de tardor. El berenar-sopar tindrà un preu de 10 euros i 12 euros els no socis. I serà el dia 18 de setembre a les 8 del vespre. Tant si aneu a París com al berenar passeu pel local a apuntar-vos. Truqueu al 695 36 58 80 - 973 48 26 77. Fi de festa Mag Pere i d'altres. Continuarà...

20

685 - Divendres, 27-08-2010


Associacions i Entitats

Colla Gegantera del Carnaval

Els Gegants del Carnaval a la Festa Major de Martorell

El passat diumenge dia 15 d'agost en motiu de la Festa Major de Martorell, la colla gegantera va participar en el passacarrers com a convidada a la festa. La cercavila, la formaven els Diables de Martorell, que encapçalaven la comitiva, seguits del Basilisc de Reus, amb una gran banda, els gegants i capgrossos de Martorell, "lo Monstre" de Tàrrega, l'Esbart dansaire d'Olot, i la Xaranga Xarop de Canya.

Un grup de turistes croats al.lucina amb els gegants

En arribar a la plaça de la vila es va fer una ballada amb tots els gegants participants a l'acte. La propera sortida serà el dissabte dia 28 d'agost, a La Seu d'Urgell,

685 - Divendres, 27-08-2010

21


Premis Culturals

El Bocamoll - Castellar de la Ribera

VI Premi Cultural Jordi Sunyer i Pla Castellar de la Ribera Modalitats NARRATIVA DIBUIX INFANTIL

- Dibuixos de nens de 8 a 10 anys – Val per valor de 75 euros en una llibreria o botiga de joguines b) Categoria de narració. Hi poden participar els autors que ho desitgin, d’acord amb les observacions especificades en les bases. - Narracions d’autors d’11 a 14 anys – 150 euros - Narracions d’autors de més de 14 anys primer premi – 300 euros segon premi – 150 euros

Ens convocador Ajuntament de Castellar de la Ribera Lliurament dels treballs Secretaria de l’Ajuntament de Castellar de la Ribera: C/ Sant Pau, 23 - 25280 Solsona - Tel. 973 481640 Resum de les bases Poden optar al premi de narrativa totes les obres inèdites que estiguin ambientades, de forma explícita, al municipi de Castellar de la Ribera. Les obres s’han de presentar per quintuplicat, mecanografiades a doble espai, en un sobre tancat. A l’exterior d’aquest sobre cal escriure-hi: (1) VI Premi Cultural Jordi Sunyer i Pla, (2) títol de l’obra presentada, (3) pseudònim i (4) edat de l’autor. Dins d’aquest sobre cal adjuntar-hi, a més, un sobre més petit amb les dades de localització de l’autor: nom i cognoms, adreça, telèfon, adreça electrònica. L’extensió màxima de les obres concursants en narrativa és de cinc pàgines, escrites a una cara.

Termini de presentació de treballs El termini d’admissió de les obres concursants finalitzarà el 29 d’octubre de 2010, a les 13.30 h a la secretaria de l’Ajuntament de Castellar de la Ribera, situada al carrer de Sant Pau, 23, de Solsona. Jurat El jurat estarà format per un nombre no inferior a cinc persones, el veredicte del qual serà inapel·lable. Si ho estima convenient, el jurat podrà proclamar el premi desert. No s’admet altra llengua que no sigui el català. Lliurament dels premis Els premis seran lliurats durant la diada cultural de desembre de 2009 al local social de Castellar de la Ribera.

El premi té les categories següents: a) Categoria de dibuix. Els nens que vulguin presentar un dibuix disposaran d’una hora al local social per fer-lo, el dia 29 d’octubre. El dibuix haurà de tractar sobre el municipi de Castellar de la Ribera, o estar-hi ambientat. - Dibuixos de nens de fins a 4 anys – Val per valor de 75 euros en una llibreria o botiga de joguines - Dibuixos de nens de 5 a 7 anys – Val per valor de 75 euros en una llibreria o botiga de joguines

Dotació Els treballs premiats obtindran la dotació descrita i un guardó. Els treballs guanyadors seran publicats a la revista El Bocamoll de Castellar de la Ribera. El fet de presentar-se implica que la propietat intel·lectual dels treballs passa a pertànyer a l’Ajuntament perquè pugui difondre’ls amb llibertat.

22

685 - Divendres, 27-08-2010


Premis Culturals

Òmnium Cultural del Solsonès

2a edició Premis Drac de Literatura Bo i consolidant els premis Drac d’Òmnium Cultural del Solsonès, surt a la llum l’edició de les dues obres guardonades i reconegudes públicament el dia de Sant Jordi. El jurat va valorar la qualitat dels treballs finalistes especialment, i va atorgar el premi Drac de relat curt a l’obra El préstec de Miquel Torres Gascón, de la ciutat de Castelló de la Plana, de la Plana Alta. El relat es premia pel reeixit intent de copsar el pensament interior i inferir-lo en la casuística existencial. En una paraula, és la nova literatura, aquella que demana l’atenció sobre el sentit de la vida. En el relat, la vida del protagonista, des d’un fet de la quotidianitat, es transfigura en un símbol de la dissolució de les coses. El premi de poesia va anar a l’obra Porfidiosa nostàlgia de Lleonard del Rio i Campmajó, de la ciutat d’Igualada, de l’Anoia. El poema es premia per

Partits Polítics

estava format per: Eugeni Barniol, Dolors Cases, Narcís Clotet, Maria Corominas, Raül Garrigasait, Ramon Montraveta, Rafael Pérez i Felip Vendrell.

la melodia i la musicalitat del llenguatge, per la riquesa del lèxic, per la força de les imatges i per l’estructura cíclica amb què resol la composició. El jurat d’aquesta segona edició

La publicació es podrà aconseguir juntament amb el programa de Festa Major 2010 que edita l’Ajuntament. Val a dir que els dos treballs que ara surten amb format paper, ja es podien consultar a la web www.premisdrac.cat. Òmnium del Solsonès presenta com a novetat la col· laboració amb dues escoles de cinema: la fundació ESCAC (Escola de Cinema de Catalunya) i el CECC (Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya). L’acord estableix que els alumnes de les dues escoles realitzaran un curtmetratge a partir de les obres guardonades, de manera que en l’acte de lliurament de la propera edició es projectaran els muntatges per al públic assistent.

CiU

Convergència i Unió celebrarà el diumenge 29 d’agost a Pinós la segona edició de la festa de la federació a la comarca del Solsonès La II Festa de CiU del Solsonès, que comptarà amb la presència de Felip Puig, Albert Batalla i Ramon Farré, serà la presentació pública de Mireia Canals com la candidata de la comarca del Solsonès al Parlament de Catalunya El proper diumenge 29 d’agost a les 12 del migdia se celebrarà al poble de Pinós, al Santuari del Pinós, la segona festa de la federació Convergència i Unió del Solsonès. En l’acte està prevista l’assistència del Secretari General de CiU, Felip Puig, l’alcalde de la Seu d’Urgell i núm. 1 de CiU per Lleida, Albert Batalla, el President de CiU de Lleida, Ramon Farré, el President Comarcal d’Unió Democràtica de Catalunya, Albert Muntada, el President de Convergència Democràtica de Catalunya al Solsonès, Joan Solà, i Mireia Canals. Precisament Canals serà la propera candidata de Convergència i Unió del Solsonès per a la província de Lleida. Aquesta celebració serà una trobada de militants i 685 - Divendres, 27-08-2010

simpatitzants de Convergència i Unió del Solsonès, i els assistents podran gaudir d’una visita guiada per l'edifici del Santuari de Pinós i pel Centre Geogràfic de Catalunya. A continuació, després de conèixer els centres d’interès turístic de la zona, tots els que vulguin podran degustar els plats típics de la comarca en un dinar al mateix poble. El President de Convergència Democràtica de Catalunya al Solsonès, Joan Solà, ha manifestat que “ des de Convergència i Unió del Solsonès volem animar tots els militants i simpatitzants a que vinguin el diumenge a Pinòs per celebrar tots plegats, en un entorn incomparable, una trobada festiva que ens servirà per conèixer millor i estar al costat de la nova candidata del Solsonès, Mireia Canals”. 23


Cartellera LLIBRES 'Homes de terra i foc: els Trabucaires de Solsona'

Teatre Comarcal- 5 de setembre, 12 h El folklorista Ramon Felipó presenta l'obra de Montse Auguets, Ramon Montraveta i Pere Cuadrench. En l'acte també hi intervindran l'alcalde, David Rodríguez, la regidora de Cultura, Sara Alarcón, i els autors. Per cloure la presentació actuarà la pianista Mònica Mendoza.

REVETLLES D'ESTIU Jordi Casellas a la Pl. del Camp Dissabte 28, a les 11 de la nit Entrada lliure.

exposicions 'Veus del record: revivint els últims 50 anys d'Orfeó' Sala cultural de l'Ajuntament. Del 5 al 19 de setembre, de 12 a 2 de la tarda i de 7 de la tarda a 9 del vespre Una de les entitats de més solera de Solsona rememora el mig segle de la seva refundació. La inauguració de la mostra tindrà lloc el diumenge dia 5 a 2/4 de 7 de la tarda.

FOTOGRAFIA Fotògrafs de Natura del Solsonès (F.N.S.)-(C.E.L.)

Sortida fotogràfica Dia: 29 d'agost - Sortida: 7h a la freixera del passeig - Lloc: Mare de la Font-Font dels Frares- Font de St. Ferran i tornada pel Castellvell.

avisos Sopar 40 anysssss... Bones! Això va dirigit a totes aquelles persones que hagin nascut a l'any 1970. Farem un sopar a mig octubre. Es confirmarà la data. Agrairia que em confirméssiu l'assistència al més aviat possible. Rosa - 699 84 74 31. Animeu-vos, els 40 sols es compleixen un cop a la vida!!!

'Anem de festa?': assaig dels ballets de Festa Major

Pl. del Consell Comarcal. Fins al 3 de setembre, 7 de la tarda i 9 del vespre. L'Agrupació de Geganters organitza els assajos dels ballets de Festa Major tots els dies feiners, a la plaça del Consell Comarcal. Són oberts al públic en general. A banda d'això, el 3 de setembre a les nou del vespre, a la plaça del Consell Comarcal, es presentarà el retallable del gegant vell, una novetat d'aquesta edició.

festes Festa del Barri Sant Ramon 2010 Dimarts 31 d'agost

9 matí Tronada i tirada de barballó. 9.30 matí Missa, a l’Església del Cor de Maria. 10.15 matí Esmorzar, amb coca i barreja. 5 tarda Espectacle infantil, per a tots els nens i nenes. 6 tarda Xocolatada. 9 vespre Sopar de veïns. 10 vespre Revetlla amb ”Lucky Luck”. Sortegem: El sorteig del primer premi anirà en combinació amb les quatre últimes xifres del sorteig de l’ONCE del dia 3 de setembre de 2010. - 1r premi: 500 euros per gastar en comerços del Barri St. Ramon. El segon i el tercer premi es sortejaran durant el ball. - 2n premi: Televisor TDT. - 3r premi: 1 caixa de cava.

caminades VIII Caminada popular i solidària del Sol del Solsonès Sortida del passeig del Pare Claret 29 d'agost, a les 10 del matí

El Sol del Solsonès organitza, per vuitè any consecutiu, la seva Caminada popular i solidària, per sensibilitzar la població sobre les malalties mentals i les drogodependències. La destinació, com sempre, és el Castellvell. Les inscripcions es realitzen just abans de la sortida, al passeig del Pare Claret. S'obsequiarà tots els participants i es premiarà els guanyadors de la prova.

esports Preparant el 3x3

Com cada any, el bàsquet tornarà a ocupar la plaça del Camp El diumenge 12 de setembre se celebrarà a la plaça del Camp, en el marc dels actes esportius de la Festa Major de Solsona, el tradicional torneig Solsona Bàsquet 3x3 que enguany arriba a la 16a. edició.

Tirada al plat general Diumenge 29 d’agost

CONferència

cinema a la fresca

"50 anys al Congo"

CINEMA A LA FRESCA: 'Harry Potter i el misteri del príncep'

A càrrec de la Gna. Ramona Angrill Villaró, Una vida dedicada als altres. Divendres, 27 d'agost, a les 7 de la tarda a la sala d'actes de l'ajuntament de Solsona. Acte organitzat per l'Associació de Dones del Solsonès.

Pl. de Sant Joan - 3 de setembre, 10 nit És una proposta organitzada per la Fundació Caixa Catalunya i patrocinada per Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa amb la col·laboració de l'ajuntament de Solsona. L'entrada és lliure. 24

Matí. A les deu, al camp de tir del Solsonès, tirada al plat general, modalitat de 25 plats de color vermell. Organització: Club de Tir del Solsonès

Sardanes d'estiu Dissabte 28 7 de la tarda. Al passeig Pare Claret. 685 - Divendres, 27-08-2010


Opinió

Maria Díaz. COMÚ-ICV Solsonès

Opinió

Deu de juliol i Onze de setembre

Un altre objectiu aconseguit En el programa del COMÚ de Solsona, que presentava per a les eleccions municipals del 2007, hi havia dos punts, entre d’altres, a l’apartat de serveis bàsics, que a continuació transcric literalment: - Crear la regidoria de la sostenibilitat i medi ambient. Potenciar l’estalvi energètic a les activitats i serveis municipals. Incentivar de manera dirigida mesures d’estalvi d’aigua i energia a les llars. Observatori de la sostenibilitat. - Elaborar i implementar l’Agenda 21 del municipi de Solsona. Educació, foment i pràctica dels valors de la sostenibilitat i l’ecologia. És evident i ningú no pot dir el contrari, que en aquesta legislatura s’ha treballat com mai en el tema medi ambiental, i una de les coses que ho demostra és la presentació de les conclusions de l’Agenda 21. L’agenda 21, com el seu nom indica, és una eina per definir les accions que cal fer durant el segle XXI per tal de transformar el model de desenvolupament actual, basat en una explotació dels recursos naturals com si fossin il·limitats, a un nou model de desenvolupament que satisfaci les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures. Així, doncs, per aconseguir l’objectiu de desenvolupament sostenible s’han de buscar accions per millorar l’àmbit econòmic, ambiental i social. Per aconseguir els objectius de l’Agenda 21 és bàsic l’interès i les prioritats d’aquells qui governen perquè són ells qui tenen la funció d’educar i mobilitzar a la ciutadania en pro del desenvolupament sostenible. Aquest projecte pel que ha apostat l’ajuntament de Solsona ha estat un gran èxit, ja que la participació ciutadana ha estat molt important i això demostra que era un tema d’interès pels ciutadans/es que no s’havia treballat mai perquè no era prioritari fins al 2007 i que quan als ciutadans, amb nous aires polítics arribats a l’ajuntament, se’ls ha donat l’oportunitat, han respost massivament. L’Agenda 21 és un esforç col·lectiu, és una prioritat del nostre programa electoral i és una realitat. Potser la conjuntura econòmica actual, ralenteix la seva implantació per manca de recursos econòmics, però ningú no podrà utilitzar aquest fet per “matxacar” en la propera campanya política, perquè aquest projecte ha estat un èxit, la ciutadania el volia, el COMÚ de Solsona el volia, i amb aquestes ganes s’ha aconseguit un altre objectiu del nostre programa electoral. Gràcies a tots/es els ciutadans/es que han participat per creure en una Solsona més sostenible i ajudar-nos a aconseguir-ho. 685 - Divendres, 27-08-2010

Pere Ortís

Fa més de tres-cents anys que celebrem l’Onze de setembre, aniversari del 1714. Aquesta celebració ha estat feta amb un subconscient col·lectiu de derrotats, el qual dimana de l’esperit que visqueren els catalans, i més concretament els barcelonins, arran de la penetració al Cap i Casal de les forces franco-castellanes comandades pel duc de Verwick, fill bastard del rei anglès, rei que tenia l’obligació de protegir-nos, aliats com érem tots plegats i lligats a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria. El historiadors de Catalunya subratllen l’esperit de normalitat amb què els barcelonins, ja el sendemà de la derrota, es dedicaren a la rutina d’abans de la contesa, botigues obertes, tallers a funcionar com si res no hagués estat, jornalers a la feina de bon matí, empreses en marxa, serveis públics a l’ordre del dia. Però la processó anava per dintre. En aquell nou dia es donaven la mà el tarannà realista i la tendència fatalista dels catalans. I així ha durat fins ara, traça anodina d’aleshores ençà, llarg hivernar durant el qual Catalunya viu sumida en l’anonimat, allò d’anar tirant, vida grisa, qui dia passa any empeny. Però s’ha d’haver acabat. Mai no hem tingut la dignitat de llegir amb franquesa i valentia els signes del temps, els catalans. Fa tres-cents anys, i més, que la nostra companya de viatge és la por, la nostra herència torçar el cap al qui ens mana i no ens estima. I, si els signes del temps ens són favorables, ens fan por. Un fet ha tingut lloc, el darrer deu de juliol, que no sabem d’on ha sortit i que desplega amb visió prou clara vers quin horitzó ens cal caminar. És obligat repetir que la manifestació del 10 de juliol (ens cal recordar aquesta data amb orgull, amb força més raó que els americans recorden la farsa del seu onze de setembre) ens assegura que Catalunya és viva, que la seva flama oculta crema amb robustesa, i que disposem d’un gruix satisfactori de voluntat de ser dels catalans (factor que ens anguniejava fins ara). Si existeix en la majoria dels catalans la dignitat d’una voluntat de ser, tenim la Pàtria salvada. Per tant, res d’anòmal en la celebració de l’Onze de setembre d’enguany, allò de “celebrar” una definitiva desfeta, vencem d’una vegada la dualitat goig-espant. Fora el núvol negre al rerafons de la festa, d’ara endavant. I fem-ne el primer esglaó de l’escalinata que serà l’accés a la nostra sobirania. Amb fermesa, tacte, confiança i il·lusió. Ho tenim a les mans, de forjar-ho. De noses i de dificultats, tantes com en vulgueu, i convé que ho tinguem molt en compte, però mai perquè ens acovardim. El gloriós 10 de juliol ens brinda l’ocasió de ser valents i d’ensenyar als contraris un pit que mai no han vist en nosaltres. La fortuna ha estat sempre dels audaços. És el gran moment. El dret està a favor nostre, el món estarà a favor vostre, si no hi ha violència ni atac contra ningú. El món restà parat amb el 10 de juliol, i segur que està a l’aguait. Allò que ell i la Pàtria esperen veure en nosaltres és saviesa, audàcia i constància. El món espera l’art que ho fem sense violència ni trencadissa.

25


Opinió

Poesia

M. Nadal

Josep Maria Poblet

A bon entenedor, poques paraules li són suficients...

Barcelona-Lleida quatre hores

A bon entenedor, poques paraules li són suficients, i penso que és “cert”,... Bé!, he tornat a rellegir, en el Celsona número 682 del 6/8/2010 “La il·lusió de tota una família, el seu malson: No sé qui són aquesta família, ni el contractista a qui es refereixen, ni qui té la raó o no: Però sí que lo que diuen, per desgràcia passa massa sovint, i això és cert com l'evangeli! - com se sol dir. Crec, com ells, que hi ha una altre tipus de justícia. “La força de la raó, no la raó de la força, del poder o de l'ocasió. “La de l'honestedat, dignitat i paraula de les persones, per poder dormir amb la consciència tranquil·la, mirar als ulls de la gent, no haver d'abaixar el cap, o inventar-se més mentides encara... Com pot imperar tant cinisme? Tanta mentida? Tant egoisme? O poca personalitat, o digueu el que us vingui de gust. El seu escrit, - vés per on- s'equipara, sense voler, amb el quin escrigué el dia 13 d'agost, el número 683, a la pàgina 30, sobre un cas -bastant semblant!- també d'una estafa a uns jubilats. Sembla que n'hi ha d'altres, també. Podeu llegir-ho tot en aquell Celsona. Comentant aquests casos amb alguns, un tertulià deia: – Aquesta gent! (referint-se a estafes) són com els cocodrils, que per atraure les seves víctimes saben plorar com “criatures”, per devorar-les... Un altre deia: – Calla, home, més aviat els comparo amb les fastigoses i repugnants hienes, que amb els seus xans, udols planyiders i ploriquixos, esdudien la manera d'atacar-la millor,...! –Bingo!

Us vull parlar, tot seguit, de la realitat d’un tren, que us semblarà un acudit d’Adif, de Renfe i Foment.

Humor: Dos enemics, irreconciliables, després de xerrar un parell d'hores els seus veïns aconseguiren que fessin la pau, i donar-se les mans. Un: – Aquí va la meva mà, com a prova que li desitjo el que vostè em desitja a mi. L'altre: –Ja hi tornem a ser? Es que no sabrà mai vostè de callar lo que pensa...! ___ Un famós catedràtic de medicina del segle XIX, explicava als seus “col· legues” lo poc que sabien els seus alumnes de medicina: Fixeu-vos que a un d'ells, l'espavilat de la classe, li vaig preguntar: –Quines mides s'ha d'adoptar amb una persona que ha pres Arsènic? I la seva resposta fou: –Les úniques mides que s'han de prendre són les de la caixa. Potser tenia l'alumne tota la raó!

Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner Edició: Francesc Xavier Montilla - Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

És el tren que fa el trajecte Barna – Lleida, per Manresa, només apte pel subjecte que viatja sense pressa. El temps que el tren inverteix per fer aquest recorregut, és més o menys el mateix que, avui, fa a peu, un ruc. Per fer el trajecte sencer, sabeu quan tarda, companys? Tarda el mateix temps, ho sé, que fa uns cent - cinquanta anys. Bé. Nova presa de pèl de Foment i Renfe, amics, que clama venjança al cel... I aquí els Vips, adormits. Els Vips saben els ensurts greus, i que aquí tot s’esquerda? No. Estan massa entretinguts tirant-se entre ells la merda. L’abandó absurd de Foment a mi ni em sorprèn ni estranya, ja he dit, anys ha, que aquest tren és el pitjor tren d’Espanya. La culpa, ens juren sempre, és del coure que els xoricen, la veritat és que Renfe fa molts anys que, aquí, se’ns pixen.

Formen part de l'equip de suport de Celsona: Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973

48 17 19

Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

26

685 - Divendres, 27-08-2010


Opinió

Opinió

Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Excés de fauna salvatge Aquests dies torna a ser notícia la queixa de pagesos i ramaders per la competència que els fan els nombrosos ramats de fauna salvatge que han anat proliferant per les nostres muntanyes del Solsonès, Berguedà i en part del Ripollès. M’he assabentat de les reunions tingudes a Barcelona per tractar d’aquest tema i posar-hi remei. De fet, fa anys que el problema s’arrossega i és que vist des de Barcelona, es considera que tenir molts cérvols, cabirols, isards, i fins i tot porcs senglars, és signe de natura viva i imatge bucòlica. Per tant, toca protegir totes aquestes espècies, costi el que costi i peti qui peti, sense tenir present que “totes les masses, piquen” i el que pot ser positiu en xifres raonables, pot ser perjudicial quan es cau en la massificació. I és que en ben pocs anys, tot ha canviat molt. Si abans era ben difícil anar al bosc i trobar un cérvol, ara és ben fàcil de trobar-n'hi un ramat. I si abans, els isards, els havíem d’anar a veure a cotes ben altes, ara han anat baixant fins a llocs impensables. I ja no diguem dels cabirols. En fi, que tot plegat comporta una ocupació del territori i una competència deslleial pels ramaders que veuen com les pastures no són suficients pel bestiar que tenen. Alguns responsables de Medi Ambient han hagut de pujar personalment per creure’s les explicacions de caçadors i ramaders. Davant l’evidència i les crítiques, han autoritzat la caça de 300 exemplars, per controlar-ne el número i sobretot la descendència. Ja era hora, però com en moltes altres coses, s’hauria d’escoltar més la gent del territori. Tot sovint parlo amb caçadors i ells mateixos saben el què cal fer i el que no, en matèria de fauna salvatge. Són els primers interessats a garantir l’equilibri de les espècies, i res millor que escoltar-los per prendre les decisions pertinents. De fet, aquesta nova polèmica ha posat sobre la taula un dels temes que haurà de ser corregit en el proper mandat del Govern de la Generalitat. Les competències en matèria de caça i pesca seria millor que retornessin al Departament d’Agricultura, i no quedar-se a Medi Ambient. Veure la fauna com un tema només mediambiental, ajuda a fer una política esbiaixada, no compatible amb la realitat del territori ni amb els interessos dels pagesos i ramaders, i de rebot amb la pràctica de la caça, o de la pesca. Funcionava millor abans, en mans d’Agricultura, que no pas ara, en mans de Medi Ambient. I ho diuen no solament els caçadors sinó també els pescadors. En aquest cas, la mania de confiar en les noves tecnologies per treure els permisos de pesca ha complicat enormement la pràctica d’aquest esport i tampoc no funciona a gust de ningú. I tot plegat, hauria de fer veure que si gairebé ningú no està content amb el funcionament actual, alguna cosa bàsica falla. D’aquí la recomanació que hem fet arribar tot un seguit de càrrecs institucionals o de partit, al Govern de la Generalitat per tal d’aconseguir aquest canvi d’adscripció. A tots ens agrada veure fauna salvatge, i a tots ens interessa la seva preservació, però no ha d’anar en detriment del present i futur de pagesos i ramaders, que són els primers vigilants i protectors del territori. Si han de plegar per culpa de competència deslleial, vingui d’allà on vingui, malament. Difícilment els podrem reemplaçar. Esperem, doncs, que les gestions fetes pels caçadors d’aquestes comarques, i pels ramaders, comportin un canvi d’actitud, a benefici de tots plegats.

685 - Divendres, 27-08-2010

27

Ramon Gualdo

Joan Maragall i el Cant de la Senyera

En aquest 2010 es compleixen cent cinquanta anys del naixement del poeta Joan Maragall. La seva producció literària és enorme. (Poesia, periodisme, prosa, etc.) Dins de la seva obra, hi trobem la lletra d'aquell cant patriòtic que tots coneixeu: El Cant de la Senyera. D'aquí ben poc (dins de la primera quinzena de setembre) a la ciutat serà visible, confiem, la senyera. Pessiguem algun bocí d'aquells versos: “Voleiant al grat de l'aire- el camí assenyalaràs – dóna veu al teu cantaire – llum als ulls i força al braç”. Doncs, a fe de món que sí, que convé que ens assenyali el camí, perquè els catalans ens hem de posar a caminar buscant la llibertat i no ens convé despistar-nos en els trencalls, perquè ja ens hem perdut massa vegades. “Llum als ulls i força al braç”. I tant, que ens ha de donar llum. Perquè hi hem de veure clar on posem els peus, i perquè no ens entrebanquem amb pedruscall (Tribunals Constitucionals, “Unidades indisolubles”, etc.) “Força al braç”: I molt que ens convé tenir força al braç, perquè al damunt dels nostres cants, hi haurem d'aixecar una senyera molta estona. La caminada serà llarga. I també força al braç per repartir abraçades a dotzenes, quan arribi el dia en què, al contemplar la senyera en sa dolça majestat, veurem que “voleia al grat de l'aire”. I aquell aire ens adonarem que és l'aire de la llibertat.


Futbol

Futbol Sala

CF Solsona

Consell Comarcal del Solsonès

Partit amistós de la temporada 2010-11

CF Solsona, 3 - FC Artés, 1

S’acorden les bases de la propera Lliga Comarcal 2010 - 2011

CF Solsona: Barcons, Codina, Obiols, Solé, Vilar, Gilibets, Freixes, Novelles, Tripiana, Mas i Casanovas. A la segona part, també van jugar: Juanjo, Rodri, Adrián, Jiménez, Miki, Sala, Moncunill i Martín. L’entrenador és en José Manuel Prieto, que està auxiliat per l’Ivan Romero (preparador físic i de porters). FC Artés: Alan, Reixach, Casòliva, Toral, Roca, Adrià Torres, Rodríguez, González, Posas, Marín i Serrat. També, Larrea, Tarik, Aleix Torres, Arnau, Lluís Serrat i Caballero.

L’Àrea d’Esports del Consell Comarcal del Solsonès reuneix als representants dels equips de la Comarcal per tal de posar les bases de la nova temporada

L’encontre el va dirigir el Sr. Raül NOVELL i ÀLVAREZ, que no va tenir cap mena de complicació, col·laborant els contendents amb un joc net i de “fair play”.

El passat dijous 19 d’agost a les 8 del vespre a la Sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal del Solsonès se celebrà una reunió entre tots els representants dels equips de futbol de la Lliga Comarcal i el Conseller Comarcal d’Esports, Joan Solà. Solà va voler destacar el balanç positiu de la temporada anterior, una lliga que ha durat més de nou mesos, formada per 16 equips i ha mobilitzat més de 200 jugadors de la comarca del Solsonès També cal destacar que entre tots plegats acordaren modificar alguns punts del reglament de la Lliga Comarcal, com per exemple que quedarà tipificat l’ajornament dels partits i que s’entén per equip no presentat, les targetes vermelles s’hauran d’afegir a l’acte del partit amb els motius, etc. Una de les novetats d’enguany de la Comarcal serà que els equips locals faran arribar a l’organització una crònica del partit, i el Consell Comarcal del Solsonès les publicarà al seu portal web amb la possible repercussió d’aquestes als mitjans de comunicació. També es debatí sobre els terminis d’incorporació dels nous jugadors. El conseller comarcal d’esports, Joan Solà, va manifestar que “és un plaer estar en una reunió amb tots els equips i delegats que s’impliquen positivament per millorar el reglament i el funcionament de la Comarcal. Amb aquests equips i aquest tarannà estic segur que l’esportivitat i competitivitat d’aquesta temporada seran exemplars.”

Amb el bon posicionament que presenten els visitants, els solsonins juguen la pilota des de la zona defensiva, pivotant sobre Solé, fent passades llargues per guanyar l’esquena als contraris. Aquests responen amb sortides ràpides, però són abortades pels locals. A pilota parada, Freixes porta perill sobre Alan. Es pressiona més i Casanovas s’interna i provoca penal de Rodríguez, que és executat per Freixes, obtenint l’1 a 0 (min. 20). Els visitants intensifiquen el seu atac, portant cert perill. En el min. 33, es treu un còrner des de l’esquerra de Barcons. És superat, per alt, toca la pilota en el pal i en el seu cos, arriba a un jugador contrari i Barcons fa una magnífica intervenció, evitant el gol. Joc distret, i internada de Tripiana, que perd la pilota en el darrer moment. Tot seguit, es recupera la pilota en la defensa solsonina, s’ataca, Casanovas remata i aconsegueix el 2 a 0 (min. 43). S’inicia la segona part amb canvis en ambdós equips. L’Artès vol reduir distàncies i ataca amb perill, fent-ho a la contra sobretot. En els primers 5 minuts porten perill en tres ocasions. El Solsona respon sense precipitar-se i, la bona centrada de Tripiana, la remata magníficament de cap Miki, aconseguint el 3 a 0 (min. 51). Continua el joc a la contra dels visitants i la resposta imprecisa dels locals. En el 74’, en un contraatac dels bagencs, és Tarik qui progressa per l’esquerra i creua molt bé la pilota, superant la sortida de Juanjo. És el 3 a 1. Segueix el joc distret i alternatiu, més perillós i insistent per part solsonina, amb xuts de Moncunill i Miki (un, amb bon rebuig d’Alan, i un altre, al pal). Als pocs minuts es dóna per finalitzat l’enfrontament, tenint en compte que és el primer assaig i els equips militen en Categories diferents (Primera i Segona Territorial, respectivament). Els tècnics trauran les seves conclusions i faran les valoracions corresponents.

PROPERS AMISTOSOS Ahir dijous, 26 d’agost, a les 9 del vespre, s’ha jugat amb el CF Cardona. Dissabte, 28 d’agost, a les 6 de la tarda, al Camp Municipal de Solsona, partit entre CF SOLSONA & CF NAVARCLES

Reunió dels representants de la Comarcal al Consell

28

685 - Divendres, 27-08-2010


Futbol Sala

Records

Redacció

Horaris dels partits de la 26a edició 24 hores de futbol sala “Ciutat de Solsona”

Les 24 Hores de Futbol Sala Ciutat de Solsona, fa 10 anys (II)

27 i 28 d’ agost de 2010 al pavelló GRUP A Boca El Manzano i Aquests Kaskarrelles del Cul Hattrick Masters Q Jove

GRUP B Versàtil Bar Cantàbric Trepovi L’Auba Freixinet Clínica Vet. El Sols.

Fase Regular 23.00 h 23.35 h 00.10 h 00.45 h 01.20 h 01.55 h 02.30 h 03.05 h 03.40 h 04.15 h 04.50 h 05.25 h 06.00 h 06.35 h 07.10 h 07.45 h 08.20 h 08.55 h 09.30 h 10.05 h

Boca – Hattrick Masters El Manzano i Aquests – Q Jove Versàtil – L’Auba Freixinet Bar Cantàbric – Clínica Vet. El Solsonès Boca – Q Jove Kaskarrelles del cul – Hattrick Masters Versàtil – Clínica Vet. El Solsonès Trepovi – L’ Auba Freixinet El Manzano i aquests – Hattrick Masters Kaskarrelles del cul – Q Jove Versàtil - Trepovi Bar Cantàbric – L’Auba Freixinet Hattrick Masters – Q Jove Boca – El Manzano i Aquests Versàtil – Bar Cantàbric Trepovi – Clínica Vet. El Solsonès Boca – Kaskarrelles del Cul L’ Auba Freixinet – Clínica Vet. El Sols. El Manzano i Aquests – Kaskarrelles D. C. Bar Cantàbric - Trepovi

Quarts de Final 16.00 h 16.35 h 17.10 h 17.45 h

1r Grup A – 4t Grup B = S1 2n Grup A – 3r Grup B = S2 3r Grup A – 2n Grup B = S3 4t Grup A – 1r Grup B = S4

Semifinals 18.20 h S1 – S3 18.55 h S2 - S4

Finals 19.30 h Tercer i quart Lloc 19.45 h Final 20.30 h Entrega de premis

Aspectes a tenir en compte: Els partits de Fase Regular seran de 15 minuts per part a temps corregut amb 5 minuts de descans entre partits. La final, semifinals i 1/4rts de final seran de 15 minuts per part, a temps corregut i, el 3r i 4t lloc serà d’una part de 10 minuts a temps corregut. 685 - Divendres, 27-08-2010

Arxiu: Celsona

29


Natació

Ajuntament de Solsona

Dofins i guardons en el final de curs de les piscines municipals Pares, mares, germans, avis, tiets i amistats. Desenes de persones van voler seguir diumenge passat la festa de cloenda de les activitats multiesportives d’aquest estiu a les piscines municipals de Solsona L’alcalde, David Rodríguez, va ser l’encarregat de lliurar els dofins, diplomes i medalles que premien l’esforç dels nedadors. Com sempre, a les 11 del matí tots els nens i nenes que han participat a les activitats d’aquesta temporada van fer una desfilada, seguida d’una demostració de natació començant per aquells que aquest estiu han assolit el dofí blanc i acabant pels que han assolit el taronja. Els nedadors dels dofins verd, verd-blau, blau-taronja i taronja van nedar 50 metres de crol, 25 de braça i 25 d’esquena; els del dofí vermell-verd, 25 metres de crol i 25 de braça, i els del blanc, blanc-groc, groc, groc-vermell i vermell, 25 metres de crol.

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78 30

685 - Divendres, 27-08-2010


Concerts

Ramon Estany

Gira de setembre dels solsonins Pell de Serp Pell de Serp segueix presentant el seu segon treball "Palla Borratxa". Després d'un estiu tranquil·let engega el mes de setembre amb una minigira andorrana on telonejarà novament a Marky Ramone, i acabarà aterrant a la plana d'Osona en el 22è Mercat de Música Viva de Vic, on espera deixar el seu segell personal, en aquest aparador de l'escena musical catalana actual..

Propers concerts

4 setembre Sala el Cau d'Arinsal (Andorra) 5 setembre Envelat del Parc Central d'Andorra la Vella telonejant a Marky Ramone 8 setembre Festa Major de Solsona amb Revolta 21 i Mr. Potato 16 setembre al 22è Mercat de la Música Viva de Vic escenari El sucre 1 23 setembre a la sala Copas de Manresa

La música tranquil·la d'Akústix omplí el carrer Castell El passat dissabte el conjunt musical format per Marc Montraveta-guitarra i veus, Teresa Gonzàlez-veus i Mònica Mendoza-piano i veus, acompanyats de la veu del Joan Borrell, van interpretar diferents peces de Louis Amstrong, Robbie Williams, alguna que altra banda sonora, Frank Sinatra, Antonia Font, Manel, Norah Jones, Lluís Llach ... Lady Gaga (!!)..etc, davant d'un nombrós públic que s'anà aplegant a la Plaça de l'Ajuntament.

Pell de Serp, teloner de MARKY RAMONE’S BLITZKRIEG amb Michale Graves dels Misfits de cantant, el 5 de setembre El concert consta de 32 temes dels Ramones. www. myspace.com/markyramone La data serà el diumenge 5 de setembre a l’envelat del Parc Central. Aquesta data està inclosa dins la gira Mundial que el bateria està fent aquest 2010-2011. Horari: 10 de la nit. Grup teloner: Pell de Serp. Entrades: 15 euros (anticipades) -18 euros (dia del concert). Punts de venda: Xarxa ticketmaster, www.ticketmaster.es, i punts de venda habituals.

Biografia: Després d'haver tocat i cantat a les celebracions de la seva escola, l'any 2008, M. Teresa Gonzàlez, Mònica Mendoza i Marc Montraveta, decideixen muntar un grup: Akústix. Es tracta d'un grup especialitzat a amenitzar celebracions religioses (o no), actes públics, i altres esdeveniments. El grup porta allà on va una música íntima i acústica.

Concert barroc al Monegal El proper 4 de setembre el restaurant Monegal inicia el seu cicle de concerts de tardor, amb una audició barroca a càrrec de la soprano Maria Hinojosa, al violí Francesco Coletti i al clavicèmbal Dani Espasa. El concert s'iniciarà a les 6 de la tarda

685 - Divendres, 27-08-2010

31


Concerts

Ramon Estany

El Teatre Comarcal de Solsona vibra d'emoció en la cloenda d'AIMS 2010 Diumenge passat va ser una nit especial per la clausura del IX AIMS, amb un concert que omplí de públic el Teatre Comarcal per gaudir de les interpretacions de l'alumnat de l'AIMS i la magistral direcció del músic rus Alexander Anissimov que va dirigir l'orquestra de Cambra de l'Acadèmia. La vetllada també va servir per acomiadar de Solsona alumnes i professors, tot agraint, en paraules del director de l'Acadèmia, Peter Thiemann, la fidelitat del públic que ha assistit a tots els concerts, i el suport de empreses i institucions que fan possible "l'únic festival pedagògic de Catalunya".

Elena Abad (Espanya) i Rodrigo Daniel Martínez (Mèxic), violins, Francesca Zappa (Itàlia), viola i Ana Karen Rodríguez (Mèxic), violoncel interpretaren el Quartet de corda núm. 12 en fa major "Americà", d'Antonín Dvorák

Alexander Kandour (Rússia) al violí i Jordi Farran (Catalunya) al piano interpretaren el concert per a violí i orquestra en mi menor de Felix Mendelssohn

Elliott Perks (Anglaterra) a la viola i Jordi Farran (Catalunya) al piano interpretaren Concertstück de George Enescu

Janine Capella (Catalunya) al piano interpretà l'Estudi en fa Major, op. 10 núm 8 de Frederic Chopin

Elena Abad (Espanya) al violí i Jordi Farran (Catalunya) al piano interpretaren Tzigane de Maurice Ravel

Maria Grazia Corino (Suïssa) al violí i Jordi Farran (Catalunya) al piano interpretaren la Romança núm 2. op. 50 de Ludwig van Beethoven

L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, va lliurar els diplomes als alumnes del curs

32

685 - Divendres, 27-08-2010


Concerts

Ramon Estany

Va cloure la vetllada musical l'Orquestra de Cambra AIMS 2010 dirigida per Alexander Anissimov, que interpretà la Serenata per a corde en do major, op 48 de Piotr Ílitx Txaikovski

Concerts

El públic va omplir el Teatre Comarcal

Sol del Solsonès

AIMS al Sol del Solsonès El Sol del Solsonès va rebre el passat dijous 19 d’agost a les 6 de la tarda la visita dels membres de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS). Com ja s’havia fet en anys anteriors els músics de l’Acadèmia varen tenir la sensibilitat d’oferir-nos un meravellós concert dut a terme pels seus músics i intèrprets, que ens feren arribar l’essència de les peces a tots els assistents. El concert constà de tres actuacions, la primera duta a terme per l’Anna Karen Rodríguez al violoncel i la Janine Capella al piano. Aquest duet ens va tocar una peça de Schumann “Adagio i Allegro”. Acte seguit va actuar María Grazia Corino al violí i en Jordi Farran al piano, ells ens interpretaren una peça de Beethoven Romança. L'última peça va ser interpretada de forma magistral per la jove d’origen romanès Maria Mihai que tocà el violí i fou acompanyada per Jordi Farran al piano. Ells ens obsequiaren amb l’obra de Saint-Saens i Ysaÿe

685 - Divendres, 27-08-2010

anomenada Capriccio sobre un vals. L’acte fou presentat per mossèn Joan Clos, la cloenda a càrrec del president Enric Serra i es va obsequiar als membres d’AIMS amb un detall fet amb ceràmica al Sol. Volem donar les gràcies a aquests formidables músics que ens van fer gaudir del seu virtuosisme, apropant la música al si de la societat i obrint els sentits de tots aquells que hi assistírem.

33


Concerts

Amisol

Concert de l’AIMS a la llar-residència de l’Amisol El dia 18 d’agost, com cada any, la Llar-Residència de l’Amisol va rebre la visita de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS), que ens van oferir un magnífic concert. Dos nois i una noia van interpretar tres boniques melodies amb un violoncel, una viola i un violí, i amb l’acompanyament del piano en dos dels tres temes que van tocar. Les cançons van ser escoltades amb moltíssima atenció per part de tota l’audiència que vam assistir a l’acte. Hem de dir que tothom va gaudir moltíssim amb aquesta visita, perquè a la nostra Llar-Residència ens agrada especialment la música. Així doncs, agraïm molt a l’AIMS que ens ofereixin aquests moments tan singulars i tan agradables per nosaltres, i esperem que l’any que ve tornin a visitar-nos i puguem repetir l’experiència.

34

685 - Divendres, 27-08-2010


Opinió

Josep Ma. Massegú i Assumpta Blanch

Solsona: tretze dies com a melic de mig món

De l’11 al 23 d’agost, i gràcies a l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS), el nom de la nostra comarca ha ressonat per molts països i ciutats del món: quan els professors i els alumnes han comunicat amb les seves respectives amistats i famílies, ben segur que han anomenat amb interès la ciutat de Solsona i els pobles de la nostra comarca. Igualment com a través de Catalunya Música i dels canals catalans de TV, quan han dedicat temps a parlar d’aquest esdeveniment solsoní. Així com, també ho han fet, la gent que estima i que li agrada la música, de les comarques frontereres del Solsonès i la de la nostra mateixa comarca, quan s’han mogut, en un moment o altre, per assistir a aquesta sèrie de concerts que ens honoren... Certament que hi ha la temptació de pensar que potser no val la pena tan d’esforç humà i econòmic, perquè al cap i a la fi cau més aviat en benefici de la gent de fora que no en la dels nostre pobles. Tanmateix, hi ha una majoria de persones que creuen que ha estat i que és una veritable joia i una prova de generositat, el fet d’obrir-nos als altres i al món: per donarnos a conèixer, per compartir i, en definitiva, per enriquir-nos, ja que els beneficis sempre són recíprocs, tant pels que vénen com pels que hi som. A més, per força ha d’haver estat molt bona aquesta pluja de música clàssica d’alta qualitat, per sobre de les nostres tradicions i costums. Tot va començar, com gairebé totes les coses importants, d’una manera molt senzilla. Un bon dia el músic alemany i violoncel·lista excepcional, Peter Thiemann, va guanyar les oposicions per a esdevenir violoncel solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i, com a conseqüència, es va establir al nostre país. Més endavant, cercant tranquil·litat pels seus estudis i interessat per conèixer el país, va venir a passar uns dies al Santuari del Miracle de Riner. Allà va fer amistat amb un monjo que parlava l’alemany i que el va acompanyar per la nostra comarca, de la qual en Peter va quedar enamorat. Aquest fet, va fer establir a aquesta família de músics, esporàdicament, 685 - Divendres, 27-08-2010

però amb una certa continuïtat, a Castellar de la Ribera. Des d’aquest bell racó del món, doncs, i amb el suport de persones i d’institucions de la nostra comarca, va néixer la idea de crear una escola de música d’estiu al Solsonès, de la qual en Peter en va ser i n’és l’ànima. Així va sorgir el primer, i de moment únic, Festival de Música de Catalunya enfocat a l’ensenyament i al perfeccionament de futurs valors en l’univers de la música; ja que en aquesta Acadèmia, els alumnes en són l’eix i el fi principal. En Peter, aprofitant els seus contactes i, sobretot, l’amistat amb músics i directors d’orquestres internacionals, ha anat, durant aquests estius, convidant a Solsona un nucli de grans mestres d’instruments, sobretot de corda i piano, i obrint-ho a alumnes que volguessin perfeccionar els seus coneixements. Vet aquí que amb el temps la criatura ha anat creixent i cada any els seus concerts van arribant una mica més enllà; fins i tot, arribant al límit de les seves possibilitats de desplaçament. Aquest estiu, per exemple, fent centre a Solsona, el cercle s’ha anat expandint fins a Mollerussa i Lleida, Cardona i Manresa. Ens atrevim a afirmar, que aquest Festival, per la gràcia d’en Peter, de la seva muller i dels seus amics professors, ha estat i és una benedicció per als joves músics d’arreu del món, per a Solsona i per a la seva comarca. Pensem que és d’agrair i de valorar l’esforç que pressuposa l'organització d’aquest Festival d’AIMS, tant a nivell humà com econòmic. No solament ens hem de felicitar de l’alt nivell musical i de la qualitat humana, tant dels professors com dels alumnes, sinó, també, de les entitats que ho han fet i que ho fan possible: els nostres ajuntaments i entitats diverses, les nostres parròquies, el suport i el caliu humà del públic assistent als concerts...; sense oblidar-nos de l’equip de management que durant l’any, i en cada moment, han tingut i tenen cura de tots els detalls perquè tot funcioni a la perfecció. Enhorabona i moltes gràcies a tots i a totes! 35


Odèn

Centre de Natura d'Odèn. Fotos: Lluís Barniol

Una vista dels jutges

Una vista des de lluny de l'àrea del concurs, a Montnou

Abans de començar el concurs

Botiguers i botigueres a punt per vendre

Aquesta "espavilada" va saltar el tancat ficant-se entre el públic

Molta gent va gaudir dels gossos, pastors i ovelles

Un altre Border Colli abuixant les ovelles

La Kiss va quedar tercera classificada 36

685 - Divendres, 27-08-2010


Odèn

Centre de Natura d'Odèn. Fotos: Lluís Barniol

Els gossos d'atura treballen a Odèn Un miler de persones viuen, l'art de menar un ramat amb un gos Diumenge passat es va celebrar a Montnou la 5a edició del concurs de gossos d'atura, on es va aplegar un miler d'espectadors per veure com 11 pastors, amb l'ajut dels seus gossos, intentaven fer creure un grup d'ovelles en un concurs d'habilitat del que, enguany, se n'ha apujat la dificultat, per fer-lo una mica més interessant. L'any passat les proves eren massa fàcils pels pastors i gossos. Arribats de tot Catalunya (un de la mateixa localitat d’Odèn i dos més de Bellver de Cerdanya) i també des del País Basc, els gossos es van enfrontar a dues proves: A la primera van haver de conduir el ramat per quatre portes col·locades en ziga-zaga i en l’altra fer-lo entrar al corral i tornar-lo a treure. Van sortir guanyadors el pastor Hilari Novillo i el gos Caliu, de Santpedor, que van ser els que van treballar més bé i van obtenir la màxima puntuació del concurs. “Aquest any hem augmentat la dificultat de les proves per donar més categoria al concurs, ja que l’any passat van resultar massa fàcils, i estem molt contents amb el resultat que hem obtingut”, explicava al diari Segre l'alcalde Andreu Alet. El segon lloc va ser per a la gossa Nuca de José M. Pleguezuelos, campions de Catalunya de l’any passat i més recentment del Concurs de gossos d’atura de Llavorsí, que es va celebrar el passat 15 d’agost. Finalment, el tercer premi del certamen del Solsonès va ser per a Jordi Muxach i Kiss. El bon temps va acompanyar els assistents al concurs, que va durar unes tres hores després de la celebració de la missa de benedicció de pastors, gossos i ramats. “Hem guanyat en públic i creiem que el concurs està consolidat”, va assenyalar Alet. A Montnou, per assistir al concurs s'hi va poder veure a part de les autoritats locals, el tinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Williams, la diputada al Parlament, Marta Alòs i el vicepresident del Consell Comarcal, Joan Solà. Al final la classificació va ser: 1r. Hilari Novillo, amb “Caliu” 2n. José Mª Pleguezuelos, amb “Nuca” 3r. Jordi Muxach, amb “Kiss” 685 - Divendres, 27-08-2010

Alguns de l'onzena de pastors que van participar al 5è concurs de gossos d'atura

Entrega de premis. Aquí teniu el guanyador, Hilari Novillo amb el gos Caliu de Santpedor, rebent el premi de mans d'Andreu Alet i en presència d'altres autoritats

El matí va ser esplèndid, amb bon temps i calor 37


Societat

Aquesta setmana han començat els assajos dels ballets de la Festa Major. Aquí tenim la mainada del Ball de bastons

On és en Wally? Passejant per Solsona

Aquí veiem la primera noia que ha trobat el Wally al Cobert, i que ha guanyat una pizza. Enhorabona!

Els guardians del local

Agraïda a les meves companyes de ball, per tot l'esforç, comprensió i recolzament en tot moment... A tu Anna, Ma. Alba, Merxe i a la preciosa Mar. Un petó...

38

685 - Divendres, 27-08-2010


Editorial

Josep M. Borés

8.000 dius?

Cultura

Ramon Estany

Celsona Informació guanya 1.000 lectors i arriba als 8.000 La crisi reforça l'audiència de la premsa comarcal i local

Hola, sóc el Josep Maria ... – que no, home, que no... com pot ser... 8.000. Però si descomptes els que no la compraran mai... i, aquesta foto hi poso? Pensatiu fent-me el xulo. Què dirà la gent?... Ep, que torno a estar aquí, doncs resulta que després de trucar a més de 30.000 telèfons, aquests del Baròmetre de la Comunicació diuen que el Celsona el llegeixen 8.000 persones cada setmana, que multiplicat per 4 fan 32.000 i per 52, diríem que 416.000, vés per on quasi mig milió l'any. ... – però 8.000, d'on surten, tants?. La crònica que ens presenta el Ramon aquí al costat ens comenta que degut a la crisi, la gent s'està d'altres lectures, però de la premsa local no se n'està i, en general, tots els mitjans hem augmentat la nostra difusió. ... – I ara com dic que costa un colló aguantar-ho, que no s'ha tocat el preu i que de la publi no en fotem brot... En resum, us puc ben assegurar que som afortunats, sóc afortunat, per disposar de l'equip que tinc, la meva dona, la tropa, els col·laboradors engrescats i els lectors que continuen confiant en nosaltres i en aquesta senzilla revista. ... – Sí, en això hi estic d'acord. Sóc afortunat. Però no sóc seriós, això no és un escrit d'un director com Déu mana ... – Ei, que penso en veu alta!! 685 - Divendres, 27-08-2010

A 30 de juliol del 2010, la Premsa Comarcal i Local, gaudeix, conjuntament, de 913.000 lectors, 7.000 més que en l'onada anterior. Aquestes dades les ha fet públiques el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Com ja és habitual, la premsa comarcal i local, ocupa els primers llocs del rànquing per comarques, i sovint, la seva audiència, està per sobre de les anomenades revistes del cor, que són de la mateixa categoria quant a periodicitat. Els diaris.- Pel que fa als diaris associats, El Punt se situa en 155.000 lectors, Segre en 107.000 i Regió 7 en 55.000. Els setmanaris.- El col·lectiu setmanal continua gaudint de bona salut quant a públic fidel, i en guanyen de nou, en augmentar conjuntament la seva audiència en 12.000 lectors. Revista del Vallès, amb una audiència de 66.000 lectors, lidera el col· lectiu de les setmanals, seguida pel Diari de Vilanova amb 48.000 i 43.000 el Setmanari de l'Alt Empordà. El 3 de Vuit té 31.000 lectors, enfront els 30.000 de l'onada anterior, La Comarca d'Olot també en guanya 1.000, situant-se en 25.000, seguida molt de prop per El Vallenc, que en té 24.000. La Veu de l'Anoia és manté amb 17.000. Diari de Sant Cugat passa a tenir 14.000 lectors, 1.000 més que l'informe anterior. La Veu de l'Ebre i el Diari del Baix Penedès es mantenen pràcticament igual amb 13.000 i 11.000 lectors, respectivament, els mateixos que té L'Eco de Sitges. El Ripollès continua amb uns estables 10.000 lectors, i les publicacions d'àmbit més local com Nova Tàrrega, Montpeità, L'Informador, Torelló i Setmanari de Súria continuen amb el mateix nombre de lectors que al maig passat. Nova Conca també es manté en 7.000 lectors, els mateixos que Setmanari de Montbui; Celsona en guanya 1.000 col·locant-se en 8.000 lectors, i Ancora 9.000. Osona Comarca i Forja se situen en 5.000 lectors. Per sobre queda La Veu de la Segarra, amb 6000 lectors d’audiència. Quinzenals.- Som Garrigues, de Les Borges Blanques, a la comarca de Les Garrigues, se situa en 12.000 lectors i El Pregoner d’Urgell, de Bellpuig, en té 3.000 de lectors. El treball del Baròmetre de la Comunicació es realitza a partir de 31.081 entrevistes, realitzades a la llar de l'entrevistat. Si algun mitjà no hi figura pot ser per dues raons, o bé per no haver acumulat 12 mesos de treball de camp, com és el cas de les publicacions associades 30 Graus, Diari de Manlleu i Diari de Priorat, i l'altre, que sobretot es dóna en el mitjans d'àmbit local més petit, perquè la dada obtinguda supera el marge d'error acceptat. El Baròmetre està dissenyat per a obtenir precisió estadística comarcal, tal i com indica la seva metodologia. 39


Societat

El Marc el dia 15 va fer 3 anyets!

El Gerard el dia 30 farà 2 anyets.

Moltes felicitats als cosinets de part dels tiets i la família.

El diumenge aquesta noia farà 18 anys. Feliciteu-la

Aquí veieu la Thaissa que va passar les vacances a Brasil amb el seu pare gaudint dels seus cavalls. Aquí la podeu veure de tornada passant per Londres

Tot i que te'n poso uns quants més, continues sent una joveneta!! Moltes felicitats! Lo de la "mona" serà broma oi!!! 40

685 - Divendres, 27-08-2010


Teatre

Ramon Estany

El Grup Lacetània s'atreveix aquesta Festa Major amb un clàssic del teatre italià

"Pirandello va imaginar coses molt complicades de portar a escena, però ho intentarem"

Els gegants de la muntanya, que a Solsona prendrà el nom de Giganti és l'obra teatral d'aquesta Festa Major, que l'Aleix Albareda ha adaptat i dirigit. Concebuda el 1928, represa i inacabada, Pirandello mostra a Els gegants de la muntanya la posició de rebuig i vexació que la societat representada pels Gegants, fa de la Poesia defensada per la companyia de la comtessa Ilse i també pel mag Cotrone.

Aleix Albareda, director de "Giganti" Aleix, per què has triat una obra de Pirandello? Doncs perquè és un obra d’un autor que ja és un clàssic universal. Una obra preciosa, que parla del teatre dins del teatre, de l’art a la recerca del seu públic i que esdevé un repte tant actoral com de muntatge. I per què Giganti? N’hem fet una adaptació i no hi volíem posar el mateix títol. És “gegants” en italià, l’autor era sicilià. I “Giganti” no es confon amb els improperis del folklore solsoní.

Imatge promocional de l'obra

Què ha sigut el més complicat, i el més fàcil d'aquesta obra? El més complicat, se’ns dubte, el muntatge. Pirandello va imaginar coses molt complicades de portar a escena, però ho intentarem. A més a més, l’obra està inacabada. Pirandello va morir mentre l’escrivia. Les últimes paraules que va dialogar són “Tinc por, tinc por!”. L’últim acte només està esbossat. I el més fácil ha estat el treball amb els actors. Fa dos mesos que hem “emprès un viatge” molt gratificant.

Giganti (Gegants de la muntanya)

Teatre Comarcal de Solsona. Venda d’entrades una setmana abans a l’Ajuntament de Solsona, els dies de Festa Major al Punt d’Informació i una hora abans de cada funció a la taquilla del teatre. Horari: dia set, onze de la nit - dia onze, deu de la nit dia dotze, set de la tarda - dia divuit, deu de la nit dia dinou, set de la tarda

Amb aquesta obra feu algun record o homenatge per al Xavier Jounou i Bajo? Doncs sí. “Sense escarafalls”, com diria ell. A mi em va prometre que quan deixés de ser alcalde faria una obra amb mi. I ho ha complit. Algú es pot sentir identificat en aquesta obra? Tothom, absolutament tothom. Es parla dels actors i també del públic. Què hem de descobrir els espectadors en aquesta representació? Descobrireu amb quins ulls veieu el teatre. Riureu, tindreu por, us emocionareu, recapacitareu… en definitiva, gaudireu com tots nosaltres.

Els actors han enregistrat un video promocional 685 - Divendres, 27-08-2010

41


Publicacions

Ramon Estany - Josep M. Borés

El Bocamoll 14

El Babau 85

Riu Amunt 12

De fa una setmana podreu trobar als llocs habituals una nova edició de El Bocamoll, el butlletí informatiu de Castellar de la Ribera. Com ja és costum fa un repàs de les festes locals, els anuncis oficials i entrevisten al Josep de la Vila. Els veïns ja la deveu tenir a casa.

Aquesta setmana ha sortit el número 85 d'El Babau de Navès. Entrevisten al Ton i la Roseta del Castell, continuem llegint la història de Sant Mamet i una sorprenent crònica de Maria Àngels Clotet: Els Carter a Cardona. Un tal Jimmy Carter, americà. Us sona?, A Cardona?

Ja tenim el número 12 de Riu Amunt. El podreu trobar, amb els següents continguts: Aplecs independentistes del Castellvell i Cardona, Neix la ruta Caracremada, el Parlament de Catalunya prohibeix les curses de braus o l'entrevista al pastor Josep Bella de Guixers, entre d'altres.

Avisos

Redacció

Exposicions

Redacció

Tornen les samarretes Kukuxumusu

Òmnium Cultural porta a Solsona l’exposició “Història de Catalunya”

Aquest any l'Agrupació de geganters ha tornat a editar les samarrates Kukuxumusu degut a l'acceptació que han despertat en les darreres edicions de la festa. Es poden adquirir als assaigs dels ballets a les 7 de la tarda i a les 9 del vespre a la plaça del Consell. També es podran adquirir al punt d'informació de la Festa Major.

L'exposició s'inaugurarà el diumenge, 5 de setembre, a les 8 del vespre, a la Sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal del Solsonès. L’exposició, cedida per Òmnium Cultural del Berguedà, proposa un tomb pels moments claus de la història del nostre país, en vinyetes il·lustrades, de forma amena, clara i entenedora. La presentació de l’exposició anirà a càrrec de Jaume Farguell, President d’Òmnium Cultural del Berguedà i del Casal d’Europa, de Berga. L’acte també comptarà amb l’actuació del Trio de flauta travessera, format per Núria Canes, Marta Real i Anna Segués. L’exposició restarà oberta del 5 al 12 de setembre, amb els següents horaris: Dissabtes i feiners - d'11 a 1 del matí Diumenges i festius - d'11 a 1 del matí i de 7 de la tarda a 9 del vespre.

42

685 - Divendres, 27-08-2010


Diferències

Les 7 diferències Diumenge passat es va celebrar a Montnou la 5a edició del concurs de Gossos d'atura on va aplegar un miler d'espectadors per veure com 11 pastors amb l'ajut dels seus gossos intentaven fer creure un grup d'ovelles en un concurs d'habilitat. Sabríeu trobar-hi les 7 diferències? Solucions diferències Celsona 684

L'acudit del Simi

685 - Divendres, 27-08-2010

43


Celsona 685  

Divendres 27 d'agost de 2010