Page 34

Opinió

Comparsa La Taska

Segons l’Ajuntament els labavos públics per carnaval no serveixen per res… Les declaracions de l’alcalde de Solsona publicades al diari Regió7 el dia 19 de febrer en relació a les multes per orinar al carrer i a la instal·lació de lavabos públics durant el Carnaval no tenen “desperdici”… Després de la gran idea de l’Ajuntament de bombardejar el poble amb paperets d’advertència de les multes astronòmiques per orinar al carrer, el comentari general de la gent aquest Carnaval en aquest sentit no era altre que la queixa per no disposar de lavabos públics als carrers de Solsona, tal com actualment és més que habitual en qualsevol municipi, per petit que sigui, que celebri una festa popular. Diu l’equip de govern del consistori solsoní que instal· lar lavabos prefabricats no creiem que resolgui el problema. Sr. Alcalde, per solucionar el problema de la gent que pixa al carrer, quina millor solució hi ha que posar a disposició de qualsevol persona amb necessitats vitals uns urinaris propers, públics i gratuïts? Potser és millor la solució d’amenaçar amb les multes i així la bufeta es descarrega sola només de pensar en els 400 euros que haurem de treure del sou per patir les conseqüències de beure... Els motius de no oferir el servei d’urinaris públics, dubtosament convincents, són que es tracta d’una infraestructura molt cara que poca gent utilitza. Molt cara? Si una comparsa ha estat capaç d’assumir el cost d’instal·lar-ne dos durant tot el Carnaval, amb el servei de neteja cada dia, no ho pot fer l’Ajuntament de Solsona o la mateixa Junta de Carnaval? Quin percentatge suposa en els seus pressupostos? Recordem que

Psicoteràpia

l’Ajuntament aporta a la Junta 15.000 euros mitjançant un conveni de col·laboració que entenem que ha de servir per a sufragar les despeses prioritàries (?) d’organització de la festa. Llavors, no és una prioritat evitar que els carrers del nostre poble s’omplin de pixats? És possible que llogar-los surti car, però comprar-ne algun seria totalment assequible si no només es fan servir per Carnaval. Dubtem de si tot plegat és incoherència o simplement hipocresia... Permeti’ns dir-li, senyor Alcalde, que els lavabos sí que s’utilitzen, i molt. La majoria de la gent que volta pels carrers quan els bars ja han tancat les portes, agraeixen que hi hagi uns lavabos al carrer, que dit sigui de pas no feien pudor i estaven situats en un lloc de pas per tothom qui ha sortit de casa aquest Carnaval. I així s’ha demostrat amb les cues que s’han vist cada dia als lavabos que la nostra comparsa va instal·lar a la cruïlla del carrer de Sant Nicolau amb el de Sant Salvador. Potser és una mica agosarat per part del govern solsoní jutjar l’eficàcia d’instal·lar urinaris públics sense ni tan sols haver-ho provat, i més quan és una solució que adopten la gran majoria de poblacions veïnes a les seves festes. Per últim, una petita rectificació a l’article al qual ens referíem al principi d’aquest escrit quan diu que tot i que el consistori no ha instal·lat els serveis, sí que s’ha fet a iniciativa d’alguns col·lectius particulars: no van ser alguns col.lectius, en va ser un, la nostra comparsa.

Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia

Ajuda l’autoajuda? En quin sentit són útils els llibres d’autoajuda? Jo crec que com a mínim són útils en quatre sentits. En primer lloc, quan un pateix i no sap què li passa, veureu-ho escrit, posar-ho en paraules, concretar el problema i així reduir la incertesa ja és calmant, ja és quelcom, alleuja. En segon lloc, comprovar que altres persones poden patir de manera semblant fa sentir acompanyat, i això també alleuja. En tercer lloc, quan un pateix i no troba solucions al seu patiment necessita encomanar-se a algú que potser les tingui i, de vegades, un llibre (o el seu autor) pot fer aquesta funció. Finalment, tot el que acabem de dir (posar nom al problema, sentir-se acompanyat i encomanar-se a algú) pot aportar, a més, consol, el quart factor d’ajuda. Per tant jo crec que els llibres d’autoajuda sí que ajuden, però compte, no tant! L’ajuda d’un llibre d’autoajuda és Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner Edició: Francesc Xavier Montilla - Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

transitòria i superficial per definició. Si un sol llibre tingués realment efectes miraculosos, produís canvis a llarg termini i esdevingués revolucionari com ho pretenen els enlluernats, no tan sols cal suposar que el llegiria tothom (és a dir, no hi hauria tants “ases escèptics”) sinó que, segurament, la seguretat social te l’enviaria a casa i seria de lectura obligatòria a les escoles. Però és que, a més, l’autoajuda no és certa com a tal. No és la pròpia persona la que s’ajuda sinó el llibre (o l’autor), els quals, per cert, deixen escrit el mateix per tothom. Aleshores... poden uns mateixos consells resoldre problemes tan diversos en persones tan diferents? Un llibre d’autoajuda no és inútil, però no pot substituir la interacció humana. I qui no hi vegi aquesta diferència... sergi.ballespi@uab.cat

Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973

48 17 19

Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

34

660 - Divendres, 26-02-2010

Celsona 660  

Divendres 26 de febrer de 2010

Advertisement