Page 1


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Campanya contra les antenes parabòliques a les façanes Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré Agraïments especials a:

Foto Llàtzer

A partir del gener es multaran els propietaris dels immobles que contravinguin l’ordenança municipal Els propers tres mesos l’Ajuntament de Solsona durà a terme una campanya informativa per retirar totes les antenes parabòliques del nucli urbà que estan instal.lades a les façanes. Amb aquesta mesura es vol fer complir l’article de l’Ordenança de convivència ciutadana referent als exteriors dels immobles. L’alternativa passa per la unificació d’antenes a les teulades o els terrats. A partir del 18 de gener es procedirà a multar els propietaris d’aquells habitatges que continuïn contravenint el reglament. L’article 42 de l’ordenança municipal tipifica aquest tipus d’instal.lacions a les façanes com a falta greu, sancionable amb una multa de 90 euros. En el cas que al cap d’un mes de la primera sanció no es retiri l’antena de la façana es considerarà falta molt greu, a la qual correspondrà una multa de fins a 300 euros. Amb tot, Josep Caelles ha avançat també que s’està estudiant la possibilitat d’actualitzar aquestes infraccions.

Aparells col.lectius a les teulades L’alternativa que proposa l’Ajuntament per a la instal.lació d’antenes parabòliques és unificar els aparells particulars d’una mateixa comunitat de veïns que reben el senyal del ma-

teix satèl.lit, en la mesura que sigui possible, i col.locar-los tots a les teulades o bé als terrats dels edificis. Per a qualsevol problemàtica que pugui sorgir en el si de les comunitats de veïns o propietaris, a més, els responsables municipals s’ofereixen a fer de mediadors, tal com ha explicat el titular de Governació. Igualment, Josep Caelles ha recordat que en el cas dels immobles del centre històric els veïns poden acollir-se a subvencions per a particulars del Pla d’intervenció integral del nucli antic per col.locar antenes col.lectives a les teulades. Els ajuts cobreixen el 15% del cost dels aparells de nova instal.lació. Aquest regidor també s’ha reunit, prèviament, amb una de les principals empreses instal.ladores d’aquesta tecnologia a la ciutat, la qual ha assegurat que són els mateixos veïns els que col.loquen les antenes en llocs visibles des de la via pública. Així mateix, Josep Caelles ha exposat la problemàtica a alguns representants de la comunitat musulmana de la ciutat, ja que es percep un major nombre d’antenes als edificis habitats per aquest col. lectiu de nouvinguts. Segons Caelles, aquests ciutadans “han expressat una bona predisposició a corregir aquesta pràctica”.

La Barra del Mia

... el gegant, en Rocafesa de Peramola, al jutjat!!

Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

...denuncia un Mosso perquè un gegant li va tirar la gorra a la festa d'Oliana...

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51

2

538 - Dijous, 11-10-2007


Solsona i Comarca

Josep M. Montaner i Reig - Fotos: Ramon Estany, Jordina Tarré, Lluís Closa

El teixit econòmic, social i polític de la comarca reclama a Montilla inversions en infrastructures i en equipaments socials El president es compromet a treballar per assegurar millores en carreteres, telecomunicacions i serveis socials pel Solsonès El president de la Generalitat, José Montilla, va ser divendres passat al Solsonès en la primera visita que feia a la comarca com a president de Catalunya. Montilla va dedicar bona part de la seva estada al Solsonès a conèixer de primera mà les necessitats de la comarca i ho va fer a través de diverses reunions amb els agents polítics, socials i econòmics del Solsonès, que van aprofitar l’ocasió per traslladar-li les seves demandes i inquietuds. Montilla es va comprometre, referint-se a la demanda dels representants econòmics, socials i polítics de la comarca, a millorar les telecomunicacions i les infrastructures viàries de la comarca i a continuar donant suport a les polítiques i als serveis socials que es presten a través dels ajuntaments. Xavier Jounou i José Montilla observen les obres del Pla de Barris

Solsona

del govern per respondre a les necessitats del territori". El compromís col.lectiu, l’esforç tenaç i l’esperit emprenedor van ser els elements reivindicats pel president per tal que "la societat catalana no caigui en el desànim ni en la resignació". Per la seva banda, l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, va descriure el Solsonès com una comarca "petita en demografia però gran en humanitat i identitat" i va destacar, especialment, "la marcada capitalitat que hi exerceix Solsona". Montilla va recollir les paraules de Jounou en la seva dedicatòria al llibre d’or de l’ajuntament en el qual va definir Solsona "com una ciutat orgullosa de la seva personalitat, que treballa per continuar sent el punt de referència d’una comarca forta".

En la recepció oficial celebrada a la sala de plens del consistori, el president va destacar "la història i la identitat" de Solsona i es va mostrar "satisfet" de ser al Solsonès, "una comarca orgullosa de la seva personalitat i convençuda de les seves possibilitats". En el seu discurs Montilla va animar els presents a treballar "amb empenta i amb rigor" per fer que la comarca i el país "vagin endavant" i va destacar "la voluntat

Reunió amb el teixit associatiu A continuació la corporació municipal i els representants del teixit econòmic i social de la comarca es van reunir amb el president en una trobada que es va allargar més del previst. Al terme de la reunió, Montilla va explicar que els interlocutors

Les autoritats en un moment de la visita pel nucli antic de Solsona 538 - Dijous, 11-10-2007

El president va entrar a a la Pastisseria Cal Massana 3


Solsona i Comarca

Josep M. Montaner i Reig

Firmant autògrafs sortint de la Llibreria Cal Dach

locals havien reclamat millores en carreteres, en el desplegament de la banda ampla i en la cobertura de telefonia mòbil, a més de demanar avenços en la formació de professionals i en els serveis assistencials de proximitat. En aquest sentit, el president va afirmar que al Solsonès "també es necessiten grans infrastrucrures de país" i es va comprometre a treballar perquè el govern "garanteixi a tots els ciutadans de Catalunya, al marge del lloc en el qual visquin, els mateixos drets". Responent a les demandes del diferents sectors presents a la trobada, Montilla va reconèixer l’interès perquè "a la Catalunya central hi hagi un aeroport que funcioni" i va destacar també la importància que té "el desplegament de l’AVE per Catalunya i per aquesta comarca", atès que algunes empreses locals exporten la seva producció a l‘estranger. Finalment, Montilla va assegurar també que confia que ben aviat es formalitzi la concessió del títol de Festa Nacional d’Interès Patrimonial a la Festa de Major de Solsona i que "Solsona i els solsonins tinguin un nou motiu per lluir encara amb més orgull la seva marcada personalitat".

Un cop a la Catedral la comitiva va visitar la Capella del Claustre

Sant Llorenç de Morunys A la tarda Montilla va visitar Sant Llorenç de Morunys, on es va reunir amb l’alcalde de la vila, Enric Roures, i la corporació municipal. Roures va agrair la presència a Sant Llorenç de Morunys "del màxim mandatari del país" i va destacar "la profunda admiració per la trajectòria política i personal d’un alcalde de base" que ha arribat a la presidència de la Generalitat. Roures va demanar a Montilla la complicitat i la

El president amb la corporació municipal de Solsona

sensibilitat del seu govern "per fer front a les necessitats dels pobles petits de Catalunya" i va situar la reforma del monestir, la nova escola, la piscina municipal i la reforma de la carretera de Berga com a principals reptes de futur. Al seu torn, Montilla va assegurar que el seu govern "treballarà perquè cap poble de

La Comitiva presidencial a l'arribada a Sant Llorenç de Morunys

Una foto de família a la Residència La Vall 4

538 - Dijous, 11-10-2007


Solsona i Comarca

Josep M. Montaner i Reig

Catalunya, per petit que sigui, no quedi exclòs del progrés", i en aquest sentit, es va comprometre "a sumar esforços amb els ajuntaments" perquè tot ciutadà de Catalunya "tingui el meu interès i el del govern que presideixo". Montilla va situar el patrimoni natural i cultural de la Vall de Lord com un dels grans actius "d‘aquest territori amb grans possibilitats de desenvolupament".

Una visita a fons El president de la Generalitat, José Montilla, va tenir una completa agenda d’activitats durant la seva primera visita oficial al Solsonès. Després de la recepció oficial a l’ajuntament solsoní, la comitiva va recórrer el nucli antic de Solsona per conèixer de prop les obres del Pla de Barris. Montilla va encoratjar l’ajuntament "a no estalviar esforços" en el projecte de revitalització del nucli antic i a continuació es van dirigir a la catedral de Solsona després d’entrar a la pastisseria Massana i la llibreria de Cal Dach. Montilla va ser rebut pel bisbe de Solsona, Jaume Traserra i va visitar la basílica i la capella de la Mare de Déu del Claustre, a través de les explicacions de l’arxiver del bisbat, mossèn Enric Bartrina; i va reconèixer que l’edifici necessita

El president amb els alcaldes de la Vall de Lord

L’agenda del president no va incloure la recepció institucional al Consell Comarcal del Solsonès, però Montilla es va reunir amb tots els alcaldes de la comarca en un dinar celebrat a l’Hotel Sant Roc. A la tarda la comitiva es va desplaçar a Sant Llorenç de Morunys, on va ser rebut a l’ajuntament de la vila pels alcaldes de la Vall de Lord i la corporació municipal i després va visitar el monestir i l’església de Sant Llorenç de Morunys a través de les explicacions de l’estudiós de la història local Francesc Regàs. Montilla va finalitzar la seva estada al Solsonès amb una visita a la residència La Vall, que enguany celebra els 15 anys de la seva creació.

Anècdotes

algunes millores. Després de veure el pou de gel, el matí es va completar amb una visita a la seu del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. El president va conèixer el projecte del nou edifici del centre a través d’un audivosiual i seguidament els seus responsables -el president i el gerent del CTFC, Eduard Pallejà i Francisco Rovira, respectivament- van mostrar al president les tasques que les diferents àrees del centre porten a terme en aquesta institució. Una visita a l’AMISOL va completar l’agenda del president.

L’arribada del President Montilla a Solsona es va fer per la plaça Sant Joan, ja que el mercat i les obres del carrer Sant Pau impedien l’accés pels punts habituals. Un bon grup de persones van aplaudir l’entrada del president a l’ajuntament, tot i que també es va sentir algun tímid xiulet. Un cop a l’ajuntament, el president va explicar que coneixia Solsona de visites que hi havia fet en anteriors ocasions, i a més va confessar que "molt aprop d’aquí hi viu un amic meu". A l’hora de signar el llibre d’honor, Montilla va treure un petit paper de la butxaca que mirava mentre anava apuntant la dedicatòria, un procés que també va seguir a Sant Llorenç de Morunys. Durant la seva visita al Solsonès, Montilla no es va cansar de signar autògrafs, principalment als nens més joves que s’apropaven al president per saludar-lo. La visita de Montilla al Solsonès va generar el rebuig d'alguns col.lectius que van realitzar pintades en contra del president en diferents punts de la comarca. A Sant Llorenç de Morunys, els Mossos d'Esquadra van retirar dues pancartes del casal l'Estaca.

La visita també va incloure una recepció al CTFC

Dinar d'alcaldes amb el president de la Generalitat

Un moment de la visita del president a l'Amisol

538 - Dijous, 11-10-2007

5


L'Entrevista

Josep M. Montaner i Reig

Entrevista al president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla

“Les claus de futur del Solsonès passen per millorar les infrastructures i els serveis socials de la comarca” José Montilla va ser divendres passat al Solsonès en la primera visita que feia a la comarca com a president de la Generalitat. Montilla va completar una llarga jornada de reunions amb els representants de diversos sectors polítics, econòmics i socials de la comarca que van exposar-li les seves demandes i inquietuds respecte al futur comarcal. Al terme de la visita va concedir aquesta entrevista al Celsona Informació

“No he estat mai partidari de les divisions entre la Catalunya rural i la urbana, per a mi Catalunya és Barcelona, Solsona, o qualsevol poble o racó del nostre territori”

Com ha anat la visita pel Solsonès? Bé, molt bé. He tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà la personalitat de la comarca i les moltes possibilitats que té el Solsonès. Veig que són claus les actuacions en matèria de comunicacions, telecomunicacions i desenvolupament industrial per reforçar la seva economia i en aquests àmbits, poc o molt, s’avança i està programat fer més. També s’ha de treballar per millorar els serveis socials.

jo no he estat mai partidari d’aquestes divisions com la de la Catalunya rural contraposada a la Catalunya urbana. Per a mi Catalunya és Barcelona, Solsona, o qualsevol poble o racó del nostre territori. Què li ha semblat el que ha vist o coneix del Solsonès, com el definiria? El Solsonès és una terra amb molta identitat i amb uns paratges plens de bellesa, que em permeto dir-vos que potser no exploteu del tot. Solsona té molta història al darrera, i us en podeu sentir ben orgullosos. Però no ens podem quedar només en el passat. Com a la resta de Catalunya, s’ha de combinar la tradició amb la modernitat i potenciar l’esforç i el mèrit per sobre la resignació.

Quin és l’objectiu d’aquestes visites pel territori català? Un governant, o un càrrec polític, està obligat a trepitjar el territori, a conèixer cada vegada més el país i a parlar amb la gent. No n’hi ha prou amb la feina de despatx. El meu objectiu és recórrer tots els indrets de Catalunya, perquè cap poble, per lluny i petit que sigui, no ha de ser aliè al Govern. Es parla molt de la Catalunya rural i la Catalunya urbana. Ha notat aquestes diferències? Catalunya és molt diversa. Cada indret té la seva idiosincràsia. Això és el que dóna riquesa i encant al nostre país i

De les reunions que ha mantingut aquí, quines necessitats li han exposat? Bàsicament la millora de les comunicacions viàries i les telecomunicacions com a banda ampla, la telefonia mòbil. També han sortit els temes relatius a la formació i els serveis més de proximitat que presten els ajuntaments, el Consell Comarcal i algunes entitats. Finalment, s’han comentat problemes de caràcter general com el port, l’aeroport o l’arribada de l’alta velocitat. M’han fet arribar que aquestes grans infrastructures de país també són importants per terres com el Solsonès. S’ha pres algun compromís concret? He vingut a escoltar les inquietuds i els projectes dels alcaldes de la comarca, així com dels agents socials i econòmics de la ciutat. Acabo de desglossar les necessitats que m’han traslladat i des del Govern ja hi estem treballant.

“El Solsonès és un terra amb molta identitat i amb uns paratges plens de bellesa, que em permeto dir-vos que potser no exploteu del tot”

I com ha vist les comunicacions d’aquesta comarca? Estan millorant. El Govern està treballant en les co6

538 - Dijous, 11-10-2007


L'Entrevista

Josep M. Montaner i Reig

municacions de la comarca. Des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques s’està actuant en diversos projectes. S’està fent obres a la carretera entre Sant Llorenç de Morunys i Berga, on s’està invertint un total de 3,4 milions d’euros en millores del ferm, el traçat i la seguretat vial. També s’està fent millores a la C-26 a Solsona i a Navès i aviat s’ordenaran les cruïlles d’entrada i sortida de Solsona. A més es faran millores a la carretera de Berga, entre Navès i Montmajor, amb una inversió prevista de 14,2 milions d’euros i aviat s’aprovarà la variant de Santa Susanna. A més, recentment s’han anunciat inversions per millorar els camins rurals de la comarca, a través del Pla de Camins del Consell Comarcal.

“En els contactes que he mantingut al Solsonès m’han fet arribar que les grans infraestructures de país també són importants per la comarca”

És possible que el tren de Súria arribi fins a Solsona? Dins de l’estudi de viabilitat de la línea Manresa-Súria s’estudiarà la possibilitat de perllongar la línia fins a Solsona. Com ja sabeu, el Govern transformarà el tren de mercaderies de Súria i Sallent a Manresa en un tren per a passatgers que es posarà en marxa en tres anys i mig i ara caldrà analitzar si això pot ser aplicable a Solsona

Ho ignoro. En la pràctica totalitat de les meves visites territorials no s’ha dut a terme una visita als consells comarcals. Sí que faig, en diverses ocasions, com he fet ara al Solsonès, trobades conjuntes amb alcaldes, en les quals sempre s’ha comptat amb el president del Consell Comarcal. Sempre he tingut una gran sensibilitat municipal i comarcal. La política del meu Govern és de proximitat, i especialment amb els municipis. Entenc perfectament les seves demandes i preocupacions; jo vaig ser alcalde de Cornellà, president del consell comarcal del Baix Llobregat i president de la Diputació de Barcelona.

I la carretera de Sant Llorenç-Berga? Aquesta carretera va ser traspassada a la Generalitat el passat mes d’abril i s’hi ha realitzat una primera actuació fins el límit amb el Berguedà. Hi hem invertit uns 2,4 milions d’euros. Tanmateix, amb la carretera de la Llosa del Cavall hi ha una nova via de comunicació alternativa per millorar la connexió amb Solsona i, posteriorment, amb Manresa.

Quina nota li posa al seu Govern? No és a mi a qui correspon posar notes ni puntuacions. En democràcia, sortosament, els únics que poden avaluar els càrrecs polítics són els ciutadans amb el seu dret a vot. El que el Govern fa, i jo mateix el primer, és treballar sense descans. Res del què passa a Catalunya, independentment de qui tingui les competències, no és aliè al Govern. Crec en el treball i la cultura de l’esforç. Estic convençut que aquesta feina serà percebuda ben aviat pel conjunt dels catalans i seran ells els que posaran notes i puntuaran.

La reorganització territorial i la nova llei electoral es vol portar aquesta tardor al Parlament, es respectarà l’equilibri territorial o primaran els criteris de població? No hi ha cap proposta del Govern de llei electoral. Hi ha un estudi d’una comissió d’experts que ha de servir al Parlament per no partir de zero a l’hora d’elaborar la futura llei electoral de Catalunya. La voluntat del Govern és que aquesta llei es faci al Parlament per ponència conjunta, per tant el Govern no aprovarà cap projecte de llei. No hi ha cap posició del Govern, que quedi clar. Aquesta llei s’ha de fer amb el consens necessari. El Parlament representa persones i territoris. Jo crec que s’ha de trobar l’equilibri necessari perquè sigui representatiu de la voluntat de les persones i els seus territoris. En què hi guanyarem al Solsonès? Haurem d’esperar a veure com queda si finalment s’aconsegueix el consens amb tots els grups parlamentaris.

“La nova llei electoral ha de trobar l’equilibri necessari perquè sigui representativa de Per què creu que des del Consell Comarcal la voluntat de les persones i s’ha generat la polèmica que s’ha generat? els seus territoris” 538 - Dijous, 11-10-2007

7

Què passarà amb l’Estatut, si el Tribunal Constitucional el modifica? El meu horitzó polític és el que estableix l’Estatut. Un Estatut aprovat pel poble de Catalunya i que jo crec que és plenament Constitucional. Si del pronunciament del Tribunal Constitucional en sortís disminuït l’autogovern de Catalunya, les institucions i les forces polítiques catalanes sabríem treure’n les conclusions pertinents per reorientar la seva acció política i institucional. El Govern, i jo com a president el primer, defensarà l’autogovern de Catalunya amb la màxima fermesa, sense renúncies i, al mateix temps, amb la màxima lleialtat institucional.


L'Espurna del Mia

Al.leluia, al.lelulia... Montilla ORDENA dos nous escolanets!!!

Solsona

Redacció

Properament es posarà en marxa el Projecte Òmnia El Punt Òmnia és un servei gratuït d’accés a les tecnologies de la informació i comunicació per a entitats, grups i persones. El Punt Òmnia compta amb una sala amb 8 ordinadors, connexió a Internet (ADSL), impressió de documents (treballs, cartes, CV, fotografies), un escàner i una dinamitzadora que donarà informació i suport en allò que es necessiti. Es tracta d’un projecte obert per a tota la població de la ciutat de Solsona i comarca i s’ofereix un servei permanent i gratuït d’accés a Internet (ADSL) en diferents franges d’horaris, tallers d’iniciació a la Informàtica, tallers per a infants i joves, tallers de recerca de feina i elaboració del CV, i en col·laboració amb el Servei Comarcal de català del Solsonès s’ofereix la possibilitat d’autoaprenentatge de català a diferents nivells. Aquest projecte ha estat promogut per les associacions de veïns de Josep Torregassa i de Sant Antoni de la Plana, a través de la FAVIBC i la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions públiques de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès. A partir del 8 d’octubre podeu rebre informació al Punt Òmnia que trobareu al Local Social de l’A VV Josep Torregassa

al C/ Alcalde Moles, 30 de Solsona. Podeu consultar també la pàgina principal de la Xarxa Òmnia present a tota Catalunya: www.xarxa-omnia.org Us esperem! 8

538 - Dijous, 11-10-2007


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

El consistori solsoní elaborarà un Pla d’igualtat d’oportunitats Incorporar la perspectiva de gènere en totes les àrees municipals i les actuacions que impulsin, així com contribuir a la sensibilització social vers les desigualtats encara existents entre homes i dones seran els principals objectius del Pla municipal d’igualtat d’oportunitats de Solsona. A instàncies de la regidoria de Polítiques d’Igualtat, la Junta de Govern Local ha aprovat aquesta setmana l’elaboració d’aquest pla, que es preveu redactar els propers tres mesos i aprovar a principi del 2008. Aquesta iniciativa, tal com assenyala el projecte elaborat des del Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) per tirar endavant el pla, vol ser "una estratègia institucional destinada a assolir la igualtat real entre homes i dones" als diferents àmbits de la societat, mitjançant actuacions concretes que fomentin la participació equilibrada dels dos gèneres en totes les àrees. El seu desenvolupament es preveu a llarg termini. Tot i que el seguiment de la redacció i la implementació del Pla el liderarà la regidoria de Polítiques d’Igualtat, "es tracta d’un treball en xarxa", comenta la responsable d’aquesta àrea, Encarna Tarifa, pel qual es requerirà la coordinació transversal de totes les regidories. Un cop aprovat aquest projecte a través de Ple, a més, l’Ajuntament podrà optar a les convocatòries anuals de subvencions de l’Institut Català de les Dones destinades als ens locals per implementar-lo. Entre altres mesures, es potenciaran els serveis d’atenció a la infància per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar. Prèviament, a fi d’establir objectius i dissenyar una estratègia, els propers mesos caldrà treballar en l’elaboració d’un informe de diagnosi per conèixer les desigualtats entre homes i dones existents a Solsona, els recursos que la ciutat té a l’abast per eradicar-les i els aspectes positius que cal potenciar. Si bé el Pla se circumscriurà inicialment en l’àmbit municipal –Ajuntament, Escola de Música, Museu Diocesà i Comarcal i biblioteca, entre altres organismes i serveis– , l’objectiu passa per "sensibilitzar el conjunt de la població,

538 - Dijous, 11-10-2007

(ARXIU) Es vol introduir la perspectiva de gènere en totes les àrees municipals

les entitats i, fins i tot, les empreses", remarca Tarifa. I és que aquesta estratègia institucional es concep des de la idea que "l’Ajuntament ha d’actuar com a referent". Precisament el de Solsona és un dels ens locals que trenca amb la segregació vertical i horitzontal. Així ho posa de manifest la Diagnosi de gènere i la situació de les dones a la comarca del Solsonès, elaborada pel Punt d’Informació i Atenció a les Dones i presentada al Consell Comarcal el mes de novembre de l’any passat. L’estudi posava de relleu el fet que els llocs de comandament o responsabilitat a l’Ajuntament de Solsona corresponen fins i tot a més dones que homes. A més, hi ha treballadores municipals en llocs tradicionalment ocupats exclusivament per homes, com els serveis tècnics, la Policia Local i la brigada.

9


Solsona

Ramon Estany

Cloenda de la Jornada. Antoni Cid, delegat Diocesà, Jesus Roy, responsable de la SEPAP, Albert Batlle, secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabiltació i Justícia Juvenil de la Generalitat, i Jose Maria Carod, director del Secretariat de Pastoral Penitenciària

Albert Batlle lloa la tasca del voluntariat en la reinserció penal El Secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya va cloure la XIV Jornada de Pastoral Penitenciària dels Bisbats amb seu a Catalunya, celebrat a Solsona el passat dissabte 6 d’octubre Batlle va agrair la tasca que realitza el voluntariat i les entitats, i els encoratjà a no defallir en el treball que desenvolupen, amb la confiança que l’administració l’aprecia i des de l’administració de Justícia s’agraeix de forma molt sincera la feina que fan.

de Pastoral Penitenciària, va comentar que “aquesta jornada serveix als voluntaris per a reflexionar sobre què han de fer per acollir a les persones un cop surten de la presó, ja que quan són dins el recinte penitenciari, d’alguna manera tenen cobertes les necessitats i amb molts professionals al seu servei, però que sovint quan surten a fora, es veuen perduts” Després d’una estona de debat i diàleg amb, al migdia, els participants assistiren a una Eucaristia a la Catedral de Solsona. A la tarda, després de dinar, tingué lloc una taula d’experiències sobre les mesures alternatives a la presó, amb la participació de Marc Cerón, subdirector General de Medi Obert i Mesures Alternatives i el testimoni de Teresa Rodríguez i Elena Alfaro, de la Fundació ARED.

La Jornada, a la qual hi van assistir unes 90 persones d’arreu de Catalunya, va ser inaugurada pel bisbe de Solsona, Jaume Traserra que, després de dedicar unes paraules de benvinguda i agraïment per haver escollit la diòcesi de Solsona per aquesta Jornada, va comentar que la diòcesi de Solsona acaba d’instituir la Delegació i comença d’organitzar-se l’acció caritativa de l’Església envers els més pobres dels pobles. Traserra va afegir que encara ara dins el territori diocesà no hi ha cap presó però s’ha anunciat que d’aquí poc n'hi haurà una a prop de Tàrrega. El bisbe solsoní manifestà que “també sentim com a nostres les presons dels bisbats germans de Lleida i de Vic, i també de Barcelona, tot i que no limitem amb ella”. Traserra advertí que “aquesta presència dels cristians en el món penitenciari és important perquè complim el deure de visitar el Senyor que està a la presó i que està representat en tants germans nostres privats de llibertat”. El prelat solsoní justificà la necessitat de la Pastoral penitenciària, “imprescindible en els nostres temps, en els quals per desgràcia augmenta tant la població reclusa” Seguidament, Mn. Josep Escòs, rector de Navarcles, oferí una ponència sobre el pecat, la culpa, el perdó i el càstig, ajudant a reflexionar sobre aquests elements tan importants, no solament per la vida dels que estan a la presó sinó per tots nosaltres, perquè cadascú porta a sobre també el seu pecat, la seva culpa i la necessitat de perdó. El Pare Jesús Roy, responsable de la SEPAP, Servei

Inauguració de la Jornada. D’esquerra a dreta, el P. Jesus Roy, Mn. Josep Escòs, el bisbe de Solsona, Jaume Traserra, i el delegat de Pastoral Penitenciària de Solsona, Antoni Cid 10

538 - Dijous, 11-10-2007


Solsona

EL SOLSONÍ TORROJA, GRAN MESTRE DELS TEMPLERS

Aula d’Extensió Universitària

Tret de sortida del III Curs de l’Aula d’Extensió Universitària

El dia 4 d’octubre, l'Aula d'Extensió Universitària va fer la presentació del nou curs, al Teatre Comarcal, amb la conferència "El Solsoní Torroja, Gran Mestre dels Templers", a càrrec del Dr. Josep M. Sans i Travé. El conferenciant en explicà com s'havia creuat en el decurs de les seves investigacions, sobre "Els Templers" i "la repoblació de la Conca de Barberà", amb la família dels Torroja. De seguida va respondre a la pregunta que ens fèiem molts dels assistents a la xerrada. Com és que una família d’arrels solsonines es trobava en aquella comarca tarragonina?. L’explicació era lògica: quan la pressió demogràfica, en les terres de les zones muntanyoses del nord, derivava en dificultats per a subsistir, part de les famílies del Solsonès es traslladaven a les noves terres conquerides als musulmans, que els oferien millors condicions de vida. Però aquesta família dels Torroja hi arribà per mitjà de les concessions comtals, acompanyada de molts dels seus vassalls. El discurs del Dr. Sans i Travé ens fa conèixer una mica més els Torroja, a través de l'Arnau, Mestre Templer, i dels seus familiars més propers: Són vassalls dels Comtes d'Urgell i de Barcelona i lluiten al costat dels seus senyors en la conquesta de terres sarraïnes, entre les quals hi havia Tortosa i Lleida. Gràcies a donacions de castells i terres per part del comte com a recompensa dels serveis prestats al seu costat, van anar ampliant el seu poder territorial i econòmic. Sembla que el primer que pren el cognom de Torroja és Ecard Miró (S XI), avi de l'Arnau, quan en una de les campanyes el comte li donà el castell de Torroja, entre altres possessions, i adoptà el nom del castell com a propi de la seva nissaga. La família va anar adquirint prestigi entre la noblesa, ja que un nebot de l'Arnau es casà amb una cosina del Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i així emparenten amb la Casa Comtal de Barcelona. Arriben al zenit del seu poder i prestigi quan Guillem de Torroja és nomenat bisbe de Barcelona i més tard arquebisbe de Tarragona, màxima autoritat eclesiàstica de la Tarraconense i a més a més conseller del Comte. També Pere de Torroja, nebot de l'anterior, és nomenat bisbe de Saragossa. Segurament aquest nomenament té a veure amb l’enllaç matrimonial de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, ja que en Pere de Torroja era persona de la seva confiança i el comte tenia una persona amiga en terres aragoneses. Per si això fos poc, Arnau de Torroja és elegit Mestre Provincial del Temple al Castell de Gardeny, i més tard Mestre Major de Jerusalem. Segons el conferenciant es por afirmar que la família dels Torroja és una de les que tenen més poder polític i eclesiàstic, en territori de la Corona d’Aragó, en el transcurs del segle XII. La nissaga continua sota la casa dels Cardona (S. XIII), quan Agnès de Torroja contrau matrimoni amb Ramon Folc IV. Va ésser una conferència molt enriquidora per als assistents, ja que la majoria desconeixíem la importància que van tenir els Torroja, que un dia van ser senyors del Castell de Solsona.

Sans Travé proposà a l’alcalde de posar a un carrer de Solsona el nom d’Arnau de Torroja

Moment de la presentació, d'esquerra a dreta, el Dr. Sans i Travé, l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, la presidenta de l'Aula d'Extensió Universitària, Mercè Bonany, i el regidor d'Acció Social, David Rodríguez.

Dijous passat el Teatre Comarcal de Solsona acollí la lliçó inaugural del III Curs de l’Aula d’Extensió Universitària, un curs que en paraules de l’alcalde Xavier Jounou, “es va solidificant en qualitat i en extensió dels ciutadans de Solsona i l’entorn de la comarca”. Jounou, va recordar, “que mai no és tard per aprendre” i desitjà que el curs sigui fructífer per a tots. Per la seva part, la presidenta de la Junta de l’Aula d’Extensió, Mercè Bonany, aprofità per anunciar les properes activitats, una excursió cultural a Sitges, alhora que donava la benvinguda a tots i especialment als nous incorporats, subratllant els més de 100 assistents al curs, i les nombroses i variades activitats i sortides culturals, seguint una temàtica ben diversa. Bonany, en la línia de les paraules de l’alcalde, va advertir que “l’aprenentatge no és propi de la joventut, sinó de tota la vida”

El doctor Sans i Travé durant la xerrada 538 - Dijous, 11-10-2007

11


Comarca

Josep M. Montaner i Reig - Fotos: Ramon Estany - Lluís Closa

Jordi Pujol assisteix a l’acte de commeració dels 25 anys de la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès

com ho podien ser les comunicacions o els serveis socials" va afegir. Finalment, Pujol va felicitar especialment a Ramon Llumà, Francesc Xavier Ballabriga, Joan Serra i Ramon Clotet per l'impuls que van donar al projecte

L’expresident va ser el convidat d’honor d’un acte que va retre homenatge a totes les persones que han format part de l'ens des de la seva constitució Jordi Pujol va ser a Solsona per assistir a l’acte de celebració dels 25 anys de la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès, un organisme creat l’any 1982 amb l'objectiu de dotar el Solsonès d’una xarxa de captació i distribució d'aigua per abastir els diferents municipis de la comarca. L'acte va servir per homenatjar amb una placa una seixantena de membres que han format part de les successives juntes de la mancomunitat i per presentar el llibre L'Aigua del Solsonès editat per la Mancomunitat d'Aigües en motiu del seu 25è aniversari.

Un projecte cabdal per al passat i el futur del Solsonès

Per la seva banda, l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, va destacar "el paper cabdal" que la mancomunitat "ha jugat per evitar la desruralització del camp i impulsar la riquesa de la comarca". Jounou va qualificar de "decisiva" la tasca feta per la mancomunitat i "com alcalde i pagès" va destacar l'eficàcia d’un projecte "que ens ha permès afrontar moments molt difícils" d'escassetat d'aigua. A més, l'alcalde de Solsona va aprofitar per avançar la intenció de l'ajuntament solsoní de crear un empresa municipal per la gestió de l’aigua "que serveixi per sumar esforços" i millorar l'abastiment d'aigua a tota la comarca. El president de la Mancomunitat, Marià Torra, va destacar "l’ànim i l’entusiasme" que van marcar els primers anys de

Exemple de reequilibri territorial

En la seva intervenció Pujol va qualificar la tasca feta des de la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès de "gran obra" i va felicitar els representants comarcals per haver tirat endavant "un projecte molt notable, que ha permès portar l'aigua a tantes i tantes masies aïllades del Solsonès". Pujol va vincular el desenvolupament de la Mancomunitat amb la voluntat dels governs que va presidir "per treballar pel reequilibri territorial de Catalunya", i en aquest sentit, va destacar la contribució que "en uns momenst difícils" va fer la mancomunitat per garantir l'accés a l'aigua en "una comarca eminentment agrària com el Solsonès". A més, va felicitar els impulsors del projecte "pel mèrit de tirar endavant la iniciativa sense massa entrebancs ni picabaralles politíques" i per la contribució que aquesta obra "sorgida des de la comarca" ha fet pel desenvolupament "no només agrari sinó també industrial i turístic" del Solsonès. La manca d'aigua de boca va ser, segons Pujol, una de les principals preocupacions que hi havia al país quan va accedir a la presidència de la Generalitat. "En moltes comarques catalanes l'aigua era insuficient i vam treballar per resoldre una qüestió tan fonamental pel desenvolupament del país,

L'expresident Jordi Pujol va saludar l'exalcalde de Solsona, Ramon Llumà 12

538 - Dijous, 11-10-2007


Comarca

Josep M. Montaner i Reig - Fotos: Ramon Estany - Lluís Closa

funcionament de l'ens i es va comprometre a seguir treballant "amb aquesta il.lusió" per garantir un servei "assequible i eficient amb els recursos dels quals disposem". Per la seva banda, el gerent de l'Agència Catalana de l'Aigua, Adolf Martínez, va cloure l'acte qualificant la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès de "model a imitar" per altres territoris de Catalunya i amb el desig que la tasca feta fins ara serveixi per aconseguir l’esperada portada d'aigües de l'embassament de la Llosa del Cavall.

Es va lliurar un record a tots els membres de la Mancomunitat

L'acte es va celebrar al Teatre Comarcal de Solsona i va comptar amb la presència, a banda de l'expresident català, de l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, el president de la Mancomunitat d'Aigües, Marià Torra, el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, el gerent de l'Agència Catalana l'Aigua, Adolf Martínez, i la diputada provincial Teresa Canal.

El Teatre Comarcal es va omplir de públic per seguir l'acte

538 - Dijous, 11-10-2007

13


Comarca

Josep M. Montaner i Reig

La Mancomunitat d'Aigües inaugura la nova captació d'aigua del Cardener El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar inaugura les obres que garantiran l'abastament a nou municipis del Solsonès La Mancomunitat d'Aigües del Solsonès va inaugurar dimarts passat les obres de la nova línia de captació d'aigua del riu Cardener, que ha de permetre garantir l'abastament a nou municipis de la comarca que pertanyen a la xarxa de la Mancomunitat (Solsona, Clariana de Cardener, Lladurs, Olius, Pinós, Riner, Castellar de la Ribera, Llobera i Pinell de Solsonès). Les obres han consistit en la construcció d'un nou pou d'extracció d'aigua al riu Cardener i la instal. lació d'una canonada de reforç de 5 quilomteres de longitud connectada a un nou dipòsit d'aigua de les Codines de Llera. El dipòsit té una capacitat de 800 Un moment de la inauguració amb les autoritats locals i els responsables de la Generalitat metres cúbics d'aigua i compta amb els equips necessaris per han durat 5 mesos i s'han executat per via d'emergència a partir fer tractaments per la potabilització i la millora de la qualitat del Decret de Sequera de la Generalitat. La millora permetrà disposar de 30 litres per segon d'aigua més que en l'actualitat de l'aigua. Aquesta actuació permetrà afrontar els períodes de se- gràcies a la instal.lació de tres bombes que bomebegen l'aigua a 270 metres de profunditat. A més, i segons van explicar els responsables de l'obra amb aquesta actuació la xarxa d'abastament de la mancomunitat queda preparada per a la seva connexió amb la futura canonada que anirà des de l’embassament de la Llosa del Cavall fins a Igualada, i que millorarà l’abastament a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, acompanyat pel president de la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès, Marià Torra, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Manuel Hernández, i també d’altres autoritats locals, va inaugurar les noves instal.lacions coincidint amb el 25è aniversari de la seva constitució.

S'ha construït un dipòsit amb capacitat per 800 metres cúbics d'aigua

quera amb més tranquilitat, segons va explicar el president de la Mancomunitat d'Aigues del Solaonès, Marià Torra, que va destacar "la importància d'una obra que ha de donar servei sobretot a Solsona però també a la resta de la comarca". Per la seva banda el Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que va qualificar "d'impressionant" la xarxa de la mancomunitat, va mostrar la seva "satisfacció" per posar en marxa un equipament "que reforça de manera molt important la feina i la xarxa de la mancomunitat". Baltasar va destacar també "la celeritat" amb que s'han dut a terme les obres que han tingut un cost d'1'9 milions d'euros (uns 300 milions de pessetes) que ha finançat el seu departament a través de l'Agència Catalana de l'Aigua. Les obres, dutes a terme per la Constructora de Calaf

Baltasar, Chaure i Torra inaugurant les obres 14

538 - Dijous, 11-10-2007


La Coma i la Pedra

Josep M. Montaner i Reig

Els porcs senglars envaeixen La Coma Es passegen pel poble i les urbanitzacions per buscar menjar i provoquen destrosses als jardins L'augment del nombre d'exemplars de porcs senglars al Solsonès s'està notant especialment al municipi de La Coma i la Pedra, on aquests animals han començat a proliferar sense aturador entre les cases del poble i les urbanitzacions de la zona. De moment, la part més afectada és la urbanització La Part, a tocar de les fonts del Cardener on els senglars entren gairebé cada nit als xalets i destrossen els jardins. Aquests animals s'han habituat a la presència de les persones, i fins i tot, es passegen pels carrers de la urbanització davant la impotència dels veïns, que no troben cap sistema que els foragiti definitivament. A més, tot i que s'han organitzat batudes i s'han posat filats, els porcs continuen entrant a les urbanitzacions on troben jardins ben adobats, aglans en abundància i fruita caiguda dels arbres. La situació la va denunciar aquesta setmana Agustí Bernadich, un veí de La Coma que porta el manteniment de diferents jardins de la zona i que assegura que "estem envaïts de porcs senglars". Les destrosses dels porcs han afectat una desena de cases de la urbanització, tot i que Bernadich explica que "els porcs també es passsegen sovint pel poble". "Sempre hi hagut senglars però com aquest any mai", comenta Bernadich, que explica que els animals van començar a aparèixer amb freqüència per la zona fa un mes. Ara és habitual veure’ls gairebé cada dia quan es fa fosc i Bernadich n'ha arribat a comptar 9 de junts. Els porcs han llaurat també horts i camps de conreu i se'ls pot veure amb freqüència per la carretera de La Coma a Sant Llorenç de Morunys. A l'entorn de l'Hotel de les Fonts del Cardener també han provocat alguns desperfectes. Les destrosses dels porcs han afectat una desena llarga de cases de la Coma i la Pedra. Tot i que en principi són inofensius i pràcticament no s'espanten, Bernadich es preocupa per si poden provocar algun accident "ja que les bèsties vénen amb les cries". Els porcs han arrencat la gespa dels jardins de la zona, on troben cucs per menjar, i Bernadich ha avisat als

538 - Dijous, 11-10-2007

Els senglars han llaurat la pràctica totalitat de la gespa d'aquest jardí

propietaris que fins que no es trobi una solució difícilment es podran evitar les destrosses. A banda dels filats elèctrics la solució passa per fer batudes i caçar els animals. El diumenge 30 de setembre se'n va organitzar una i es van abatre fins a 6 porcs "però a la nit els porcs van continuar passejant i menjant per la urbanització" explica Bernadich. L'alcalde de La Coma i la Pedra, Marc Escarré, ha reconegut que "és un problema que afecta al nostre muncipi però també a altres poblacions" i ha explicat que el mes de juliol ja es va demanar una autorització per organitzar una batuda extarordinària. Tot i això, Escarré ha admès que el problema persisteix. L'alcalde de La Coma confia que amb l'inci de la temporada de caça "el problema disminueixi" i ha explicat que demanaran als responsables de la Reserva Nacional de Caça del Cadí i a Medi Ambient que autoritzin més batudes. De moment, Escarré ha recomanat la instal. lació de vailets en horts i jardins per minimitzar l'impacte dels porcs senglars.

15


La Coma i la Pedra

Ramon Estany

La Coma i la Pedra convoca plaça d’administratiu municipal Per Resolució de l’Alcaldia de data 2 d’octubre de 2007, ratificada en sessió plenària de la mateixa data, s’aprovaren les bases i la convocatòria per a cobrir una plaça d’administratiu per a aquest Ajuntament, en règim laboral fix, mitjançant sistema de concurs oposició La plaça referida està adscrita a la subescala administrativa d’administració general (grup C) i les tasques que té encomanades són les següents: les que corresponguin a l’administració ordinària de l’ens local dins i fora de l’oficina municipal, exceptuant les que siguin pròpies de secretaria intervenció i les que impliquin exercici de l’autoritat. La jornada de treball serà de 37,5 hores setmanals, fixant com a dia de descans el diumenge. L’horari de treball s’adequarà a la jornada intensiva, podent fixar-se un horari flexible depenent de les circumstancies. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de: - Fotocòpia del DNI o, si s’escau, passaport. - Documents acreditatius de la titulació exigida en la convocatòria així com dels mèrits i circumstàncies al·legats que hagin de ser valorats. La selecció constarà de dues fases: 1a. Fase: oposició Constarà dels exercicis següents: Primer exercici. Prova escrita. Consisteix a respondre un qüestionari de preguntes relacionades amb el temari d’aquestes bases. Segon exercici. Prova pràctica. Consisteix en efectuar les tasques d’administració que assenyali l’òrgan de selecció, relacionades amb el lloc de treball La puntuació màxima que podrà concedir el tribunal en la fase d’oposició pel conjunt dels seus apartats serà de 10 punts. La fase d’oposició serà eliminatòria, pel cas que no s’assoleixi un mínim de 5 punts l’aspirant serà eliminat. 2a. Fase: concurs El tribunal efectuarà la valoració dels mèrits al•legats i justificats documentalment pels aspirants, d’acord amb el

Pinell

Membres de l'Ajuntament de La Coma i La Pedra

vàrem següent: - Experiència acreditada en llocs similars (administració pública), fins a 2 punts. - Experiència acreditada en tasques similars en el sector privat, fins a 2 punts. - Pel coneixement de la zona, fins a 2 punts. - Per cursos realitzats relacionats amb les tasques administratives a desenvolupar a l’ajuntament, fins a 2 punts. - Altres mèrits que consideri oportú valorar l’òrgan de selecció, fins a 2 punts. - Entrevista personal, fins a 4 punts. La puntuació màxima que podrà concedir el tribunal en la fase de concurs pel conjunt dels seus apartats serà de 14 punts. Els aspirants han d’acreditar el coneixement suficient de la llengua catalana.

Ramon Estany

Nova sala polivalent a Pinell Ha estat aprovat inicialment pel Ple de l’Ajuntament de 5 de setembre de 2007, el projecte de “Nova sala polivalent i reforma i ampliació de la sala preexistent a Sant Climenç de Pinell de Solsonès”, redactat per l’arquitecta Anna Feu i Jordana i promogut per aquest Ajuntament. 16

538 - Dijous, 11-10-2007


Comarca

Josep M. Montaner i Reig

El Consell Comarcal vol demanar la concessió del salt hidroelèctric de la Llosa del Cavall El salt hidrolèctric de la LLosa del Cavall podria ser gestionat per un organisme comarcal si prospera la inciativa del president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, de sol.licitar la concessió de l'aprofitament elèctric del pantà a l'Agència Catalana de l'Aigua. De moment els passos iniciats pel consell han consistit a conèixer quin és l'estat actual dels tràmits per atorgar la concessió del salt, que va ser suspesa l'any passat. La intenció del consell és que la comarca del Solsonès "pugui gestionar el salt sempre i quan sigui possible", segons ha explicat Chaure. Pel president comarcal, aquesta opció seria "una bona oportunitat" pel Solsonès, ja que els beneficis generats per l'aprofitament elèctric del salt podrien "revertir directament" en la comarca. A tal efecte, Chaure proposa impulsar la creació d'una empresa de capital públic en la que hi fossin representats tots els ajuntaments comarcals "que en definitiva són els principals interessats i necessitats de treure rendiment a aquesta infrastructura". L'explotació comarcal del salt permetria al Solsonès rebre unes compensacions a canvi de tenir el pantà. Chaure ja ha exposat aquesta idea al secretrai General del Departament de Medi Ambient, Eduard Pallejà i als responsables de l'Agència Catalana de l'Aigua i ha assegurat que

"en principi" veuen amb bons ulls la inciativa ja que, segons remarca, "permetria al Solsonès disposar d'un equipament de futur i gestionat des del territori". "Actualment el pantà no genera cap benefici directe per la comarca i no és lògic que el Solsonès no pugui rendibilitzar una infrastructura que es troba en el seu territori", ha assegurat Chaure.

La Generalitat anuncia la portada d'aigües de la Llosa del Cavall pel 2010 El cost de les obres, que ascendeix a 34 milions d'euros, serà finançat per la Generalitat (60%) i l'Estat espanyol (40%) D'aquí dos anys es podrien enllestir les obres de la portada d'aigües de l'embassament de la Llosa del Cavall, si es compleixen els terminis que, dimarts passat, va anunciar el Conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar. El titular del departament de Medi Ambient va fer l'anunci al Solsonès durant l'acte d'inauguració de les noves instal.lacions de la Mancomunitat d'Aigües. Baltasar va cocretar els termes de l'acord entre la Generalitat i la Direcció General d’Aigua (DGA) del Ministerio de Medi Ambient espanyol i va assegurar que la qüestió es troba actualment en la fase final de redacció del projecte. Així, la Generalitat confia que les obres es puguin licitar en els propers mesos i tenir l'obra operativa a principis del 2010. Baltasar va assegurar també que les obres seran finançades per l'estat, que es farà càrrec del 40% dels costos, mentre que el 60% restant els assumirà la Generalitat de

538 - Dijous, 11-10-2007

Catalunya a través de l'Agència Catalana de l'Aigua. Les obres es licitaran per un import de 34 milions d’euros (uns 5.800 milions de pessetes) aportats per la Generalitat i l'Estat, ja que, de moment, no es diposa de la subvenció provinent dels fons de cohesió europeus que inicialment preveien finançar fins el 85% del cost de les obres. L'obra està concessionada per conveni a l'empresa Aquamed i, un cop realitzada, la intenció del govern és fer una encomana de gestió de l'equipament amb l'empresa Aigües Ter-Llobregat, segons va explicar el conseller Baltasar que va valorar "molt positivament l'acord ja que tot el que es pugui gestionar des del territori resulta més eficient i barat". La portada d'aigües de la Llosa del Cavall subministrarà aigua a les comarques del Solsonés, Anoia i Bages i està previst que la primera fase serveixi per construir una canonada entre l'embassament i la ciutat de Calaf.

17


Comarca

Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Senyalitzaran els punts d'interès turístic comarcals Un centenar de senyals repartides per tot el Solsonès indicaran punts de valor artístic, cultural, paisatgístic o socioeconòmic El Consell Comarcal està realitzat la instal•lació de senyalització d’aquells punts d’interès de la nostra comarca inclosos en el Pla Director de Senyalització Territorial i Temàtic del Solsonès, el qual es basa en l’inventari de recursos temàtics i territorials més importants

Futura senyal que es situarà a les entrades de Solsona

del Solsonès, redactat l’any 2005 des del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès i amb el vist-i-plau de tots els ajuntaments de la comarca. A partir d’aquest inventari de recursos, elaborat en funció del nombre de visites, de la seva bona accessibilitat i manteniment i del seu interès turístic, es va realitzar l’estudi bàsic de la comarca del Solsonès, que forma part del Pla director de senyalització territorial i temàtica de Catalunya (T&T), creat des de la Direcció General de Carreteres junt amb la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, i que segueix el context de la senyalització d’orientació de les carreteres de Catalunya, per atendre la demanda cada cop més important de senyalització de recursos territorials aïllats amb una temàtica diversa de valor artístic, cultural, paisatgístic o socioeconòmic en general.

Així doncs, recursos naturals com la Font Puda a la Coma i La Pedra o el Parc de la Mare de la Font a Solsona, o monuments com el Santuari de Lord a Guixers o el del Miracle a Riner o nuclis com el de Solsona o el de Sant Llorenç, a partir d’ara estaran indicats amb aquestes noves senyals verticals.

“Futura senyal que indica la cripta i el cementiri d’Olius”

El Consell Comarcal organitza un curs d’atenció a la gent gran a Sant Llorenç de Morunys El Consell Comarcal del Solsonès, a través del Pla de Ciutadania i Immigració i del Servei d’Informació i Atenció a les Dones, organitza un curs sobre atenció a la gent gran a Sant Llorenç de Morunys. El curs és gratuït i va dirigit a totes aquelles persones que treballin en l’àmbit de l’atenció domiciliària i vulguin ampliar coneixements. El curs, que compta amb el suport de la Secretaria per a la Immigració i l’Institut Català de les Dones, té una durada de 8 hores. Les classes tindran lloc a la Biblioteca municipal els dissabtes 20 i 27 d’octubre de 9 a 1 del migdia. Cal formalitzar la inscripció abans de l’11 d’octubre a l’Ajuntament de Sant Llorenç.

18

538 - Dijous, 11-10-2007


Comarca

Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

El Comú en contra del Consell de Dones del Solsonès

Aquest nou organisme va ser aprovat favorablement per CiU, ERC i PM en el passat ple del Consell Comarcal En la passada sessió del Ple del Consell Comarcal del Solsonès es va aprovar la proposta d’acord sobre la constitució del Consell de Dones del Solsonès i el seu reglament de funcionament, amb els vots favorables de CiU, ERC i PM i el vot contrari d’El Comú. El Comú justificà el seu vot negatiu, posant en dubte l’operativitat de l’organisme i pel fet que el president d’aquest nou ens sigui un home, Marià Chaure com a President del Consell Comarcal. Chaure lamenta la decisió d’El Comú ja que “un organisme com aquest calia que comencés amb el màxim consens possible”, també afegeix que “la presidència recau en la institució del Consell Comarcal i no en la persona”. Tot i això, el Consell de Dones del Solsonès té llum verda i tirarà endavant amb el seu procés de constitució i en un primer moment, recollint els representants dels diferents membres: la presidència (el president del Consell Comarcal), la vicepresidència (representant de l’Ajuntament de Solsona), una secretaria tècnica (personal del Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal) i el Plenari,

538 - Dijous, 11-10-2007

que estarà format, a part de les tres figures anteriors, per una representant de cada grup polític amb representació al Consell Comarcal, una representant de cadascuna de les branques juvenils d’aquests partits, una per cadascun dels 15 municipis, dues representants de l’Associació de Dones del Solsonès i una tècnica de Serveis Socials d’Atenció Primària.

19


Vall de Lord

Dolors Pujols

Festa Major de la Pedra La Festa Major de la Pedra va tornar a aplegar grans i petits als peus de l’església de Sant Sadurní. El dissabte a la tarda, els més menuts van disfrutar amb diferents jocs i animació.

Odèn

Redacció

Odèn ens convida a descobrir el món dels bolets En el marc de les muntanyes d’Odèn, el proper diumenge 14 d’octubre a les 11 del matí, al Centre de Natura d’Odèn tindrà lloc una activitat de divulgació i coneixement dels bolets, tot aprenent a distingir els comestibles dels tòxics L’activitat s’iniciarà a les 11 del matí sortint del Centre de Natura cap al bosc, a la caça de bolets. Es tractarà d’anar identificant-los amb l’ajut d’especialistes i anar recol.lectant els comestibles. A més, qui hagi plegat més bolets amb valor culinari rebrà un premi que es lliurarà al final de la jornada. Durant el trajecte també es parlarà dels bolets que es trobin, el seu ús i propietats. A les 4 de la tarda, al Centre de Natura, es farà una xerrada sobre els bolets comestibles que es poden trobar arreu de Catalunya. I durant tot el dia hi haurà una exposició de Bolets al Centre de Natura. El preu d’inscripció és de 5 euros, i es prega confirmar assistència als telèfons 973 48 90 01/ 687 87 56 24 o per mail: centrenatura@oden.ca

Fira de Tardor El passat diumenge, 7 d’octubre els firaires feien parada a la Plaça del Mur de Sant Llorenç en motiu de la fira de Tardor del poble. Lúnica entitat implicada amb la fira, organitzada per l’Ajuntament de Sant Llorenç, van ser els alumnes d’ESO que feien sorteigs per recaptar diners. 20

538 - Dijous, 11-10-2007


Vall de Lord

Dolors Pujols

Èxit de participació al primer Raid d’Alta Muntanya 24 cavallistes van participar al primer raid d’Alta Muntanya de la Vall de Lord, que va tenir lloc el proppassat diumenge, dia 30, al Port del Comte L’Associació de Cavallistes de la Vall de Lord va organitzar el primer Raid d’Alta Muntanya de la Vall de Lord. 24 cavallistes van fer el recorregut, d’uns 20 quilòmetres amb sortida i arribada a l’estació d’esquí del Port del Comte. Sense cap incidència destacable, els organitzadors valoren molt positivament l’experiència. La guanyadora del raid va ser Raquel Busquets, de Calaf, mentre que el segon i el tercer premi van “quedarse a casa”: Núria Bolet i Josep Graus van guanyar el segon i el tercer premi respectivament.

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l’accés i manteniment de façanes necessita incorporar

·

1 Oficial mecànic amb experiència en muntatges de màquines i hidràulica.

·

Enginyer tècnic mecànic o deliniant projectista

·

Soldadors

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05

538 - Dijous, 11-10-2007

21


Llobera

Josep M. Montaner i Reig

La Fira de l'Empelt torna fer el ple L'exposició de fotografies antigues del municipi i la caminada pels escenaris del carlisme van ser les novetats destacades de la fira d'enguany La Fira de l'Empelt de Llobera, que es va celebar el cap de setmana passat a l'Hostal Nou, va tornar a aplegar un gran nombre de visitants als diferents actes programats de la mostra que enguany arribava a la seva quarta edició. El bon temps i els al.licients de la fira van permetre mantenir l'èxit de públic de les passades edicions, que segons els membres de l'organització, es va apropar als 4.000 visitants. El president de la fira, Isidre Canal, es va mostrar molt satisfet, "tant de la participació del públic" que va assistir durant els dos dies a la fira, especialment el diumenge, "com de les vendes" que van registrar la vintena d'expositors del municipi que hi van participar. Canal va destacar "la bona salut" d'una fira que es va recuperar "amb la intenció que els productors de Llobera disposessin d'una plataforma per mostrar i comercialitzar els seus productes, i que en només 4 anys", va afegir,"ha vist com s'acomplia aquest objectiu". Aquest any la fira va presentar com a novetat una exposició de fotografies antigues de Llobera. Més de 600 imatges, cedides pels veïns de la vila, permetrien recórrer la història dels

Els estands del local social van rebre moltes visites

últims 60 anys del municipi. El recull comptava amb fotografies de les festes majors de les diferents parròquies, celebracions familiars o personatges coneguts del municipi. Diumenge al matí es va programar una caminada popular que sota el títol “Ruta dels Liberals durant les Guerres Carlines” va reunir una setantena de persones per recórrer alguns dels escenaris que aquest fenomen va tenir a Llobera. El director de l'Arxiu Comarcal de Solsona, Carles Quevedo, va ser l'encarregat de guiar els participants en un recorregut que va començar a Cal Carro i va acabar, al cap de dues hores, a la masia La Torra Altres actes de la fira van ser la xerrada-col·loqui sobre agricultura ecològica, a càrrec de la professora del Centre de Capacitació Agrària de Manresa, Rosa Serra, organitzada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. A més, enguany es van habilitar dos circuits per fer demostracions de conducció de tractors antics. A més a més, durant tot el cap de setmana el local social de la vila va acollir una vintena d’expositors de Llobera, entre els que destacaven les parades de productes artesanals fets al municipi. Completaven també la mostra els estands de turisme rural, de l'Associació Cultural de Llobera o la Societat de Caçadors Esportius.

L'exposició de fotografies antigues va ser un èxit

Un moment de la xerrada sobre agricultura ecològica 22

538 - Dijous, 11-10-2007


Llobera

Josep M. Montaner i Reig

La fira va comptar també amb una exhibició de caça organitzada per la Societat de Caçadors Esportius de Llobera -amb col.laboració de la Federació de Caça de Lleida- i la tercera trobada de Plaques de Cava. La Fira de l’Empelt va ser recuperada per un grup de veïns del municipi l'any 2004 després de 35 anys sense celebrase. El seu president, Isidre Canal, considera que la fira "està pràcticament consolidada" i va avançar que l'actual junta podria deixar l'organització ja que "quan vam començar ja teníem clar que seria per 4 anys". Canal va explicar que és hora de deixar pas a altres persones, però es va mostrar totalment partidari de col.laborar i ajudar a qui a partir d'ara passi endavant L'actual junta està formada per 9 membres de les cases Xico, Melsió, Farré, Rovirasansa, Armengol, Solé de Munt i Guerres.

La Fira de l'Empelt mostra els productes artesans de Llobera

Una inauguració sense polítics

La inauguració de la quarta edició de la Fira de l'Empelt de Llobera es va fer sense la presència de cap polític local o comarcal i només els membres de l'actual junta van assistir a l'acte d'inauguració del certamen. Aquest fet va motivar el malestar d'alguns membres de l'equip de govern del municipi. L'alcalde de Llobera, Josep Colell, va reconèixer que "sap greu que no convidin l'ajuntament del poble ni a la resta d'institucions que col.laboren amb la fira". Toi i això, Colell va assegurar que no volia entrar en cap mena de polèmica perquè no aniria bé per una activitat tan importnat pel municipi com és la fira. Per la seva banda, el president de la fira, Isidre Canal, va explicar que "no s'ha de veure res estrany en aquest fet, ja que vam inaugurar la fira els que l'organitzem i ho vam voler fer amb independència de qualsevol color polític". A més, Canal va assegurar que la decisió que la fira fos inaugurada exclusivament pels membres de la comissió organitzadora va ser presa per la junta i venia de lluny "ja que en organitzar la fira el primer any ja vam dir que si arribàvem a complir 4 anys la inauguraríem en solitari". 538 - Dijous, 11-10-2007

Els membres de la Comissió organitzadora de la Fira 23


Llobera

Josep M. Montaner i Reig

Entrevista a Ester Torra i Marcel Santaeulària, autors de l'exposició de fotografies antigues de Llobera

"l'exposició permet gaudir i recordar molts racons de la història de Llobera" Quan vau començar a treballar en l'exposició, porta molta feina? Vam començar a recollir fotografies a mitjans d'agost i, tot i les hores que hi hem dedicat, n'estem molt contents, perquè la majoria de les cases i les famílies del municipi ens han respost molt bé i ens han cedit unes fotografies fantàstiques.

el que ha fet passat a Llobera durant mig segle d'història i per tant tenen un valor documental molt important. A més hi ha imatges de festes i celebracions que s'han perdut i que ara amb l'exposició quedaran pel record. Pensem que amb l'exposicó s'ha pogut gaudir de molts racons de la història del municipi.

Quin criteri heu seguit a l'hora d'exposar-les? Les hem agrupat per temes perquè és més fàcil de classificar-les, i a més, ens semblava que seria més còmode pel visitant que vingués a veure l'exposició.

Què és el més important que surt fotografiat? Per nosaltres, que hem organitzat l'exposició però que també som veïns de Llobera, és tan important una festa d'una parròquia com un dinar, una excursió o un bernear popular. Hi ha fotografies d'alguna fontada de molts anys enrera que fan molta il.lusió. Les fotos de festes del poble són les que tenen una càrrega emotiva més gran perquè hi surt la gent del poble i són un record molt bonic pel municipi.

Quines imatges destacaríeu? Les fotografies que més criden l'atenció són les més antigues. Són imatges preses als any 40 del segle XX i tenen, a més d'un valor històric important pel municipi, un component sentimental molt gran per les famílies que ens les han cedides. Són fotografies on es poden veure veïns de Llobera en dies assenyalats de la seva història familiar.

Com ha estat la resposta de la gent? Els agrada molt. Molta gent es reconeix a les fotografies i això sempre fa il.lusió. Al llarg de les més de 600 fotografies que hi tenim hi surten pràcticament tots els veïns del municipi.

És un recull de la història gràfica del municipi? Sí, perquè és una exposició que permet conèixer gran part de la història del municipi. Hi ha imatges de gairebé tot

Penseu que podrien estar exposades de manera permanent en algun lloc del municipi? No ho sabem. De totes maneres, organitzar l'exposició ha comportat molta feina i ara només s'ha pogut veure durant dos dies. Ens hagués agradat que pogués estar exposada més dies , però de moment ningú no ens ha comentat aquesta possibilitat. A qui dediqueu l'exposició? A la gent de Llobera i en especial a les persones que hi han col.laborat tant desinteressadament i que ens han cedit fotografies familiars força íntimes perquè les pogués veure tothom.

24

538 - Dijous, 11-10-2007


Llobera

Regidoria de Benestar Social i Ciutadana.

Curs de Gimnàstica El passat 17 de setembre, va tornar a començar el curs de gimnàstica per la gent gran al municipi de Llobera, amb un nombre de 16 persones (13 dones i 3 homes) Una part d’aquest curs està subvencionada per l’Ajuntament. La gent gran es mereix tota la nostra atenció, i esperem poder destinar tots els nostres esforços i recursos per continuar-ho fent, i des d'aquí animem a tota la gent que ho provi.

Participants al Curs de Gimnàstica

XI Festa dels Jubilats i Pensionistes de Llobera El passat dia 30 de setembre, es va celebrar la XI festa dels jubilats i pensionistes al municipi de Llobera Va començar amb una solemne missa i a les 2 del migdia el local Social acollia un dinar de germanor, al qual hi van assistir una cinquantena de persones. Com cada any, es va fer un homenatge a la persona més gran del municipi i el Sr. Josep Colell, alcalde de Llobera, junt amb els regidors Jaume Badia i Montse Culell, li varen fer entrega d’una placa commemorativa. Durant el dinar es va organitzar una tómbola i finalment a les 6 de la tarda es donava per acabada la festa. Des de l’Ajuntament, ens cal fer un agraïment a totes les persones que hi van col·laborar, i en especial al Sr. Ramon Coromina. Són gent que sens cap mena de dubte, han ajudat a aconseguir que aquesta festa segueixi endavant. 538 - Dijous, 11-10-2007

Homenatge a la persona més gran del municipi

Dinar de Germanor al local social

25


Navès

Associació de Joves de Navès

Navès viu un intens cap de setmana de Festa Major del Roser El temps càlid i assolellat i l’elevada participació en tots els actes han estat els ingredients que han marcat la Festa Major de Navès d’enguany, celebrada el cap de setmana passat. Els actes van començar divendres al vespre amb una interessant xerrada sobre les excavacions que s’estan duent a terme des de fa set anys a la balma de Guilanyà, al costat del camí de Busa. El director de l’equip d’investigadors del CEPAPUAB, Joel Casanova, va explicar, davant d’una cinquantena de persones, les característiques d’aquest jaciment del paleolític superior, d’uns 14.000 anys d’antiguitat, on s’hi han trobat restes humanes. Però la principal troballa d’aquest estiu ha estat una pedra amb incisions formant dibuixos geomètrics. Aquest descobriment ja s’ha dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Després de la xerrada, berenar-sopar i concurs de botifarra, que va comptar amb la participació de 14 parelles. Després de diverses rondes eliminatòries, els guanyadors van ser Pere Guerres i Xavi Serra, de Sant Climenç, mentre que la segona posició va ser per a la parella local formada per Josep Tristany i Carles Tristany.

Els guanyadors del concurs de botifarra

Fent inscripcions a la caminada

Els nens i nenes escoltant atentament els contes

Dissabte al matí, hi va haver una activitat infantil, una narració de contes a càrrec de Roser Fons. Els més petits van gaudir de valent amb les històries de “La maleta dels contes”. A la tarda, va ser el torn de la segona caminada d’orientació. Hi van prendre part 65 persones, que havien de localitzar nou balises en un recorregut d’uns 12 quilòmetres que sortia i arribava a la Sala d’Esplai i tenia com a punt més allunyat Terracuques. Els grups van trigar entre 1 hora i 5 minuts i 2 hores i ¾ a completar el recorregut. I al vespre, l’acte més multitudinari, el sopar popular que va congregar prop de 200 persones. Aquest any, però, l’àpat tenia un ingredient especial: l’animació per part de dos cambrers molt peculiars que van fer riure de valent els assistents al sopar. I per pair el sopar, ball de festa major, amenitzat pel grup Tryfàsic, que es va allargar fins a la matinada. A la mitja part es va fer el tradicional sorteig del rebost, format per productes cedits pels veïns de Navès. El premi se’l va emportar Vicenç Babià.

Assistents al sopar popular

Uns cambrers molt divertits 26

538 - Dijous, 11-10-2007


Navès

Associació de Joves de Navès

Diumenge a les 12 del migdia, missa a l’església parroquial de Santa Margarida, amb el cant dels goigs del Roser i processó. I en acabat, un vermut a l’ombra del noguer per retrobar-nos amb familiars, veïns i coneguts. La Festa Major es va cloure a la tarda amb un partit de futbol que enfrontava els dos equips locals. El Navès Blue Green es va imposar al

Preparant el sopar

Navès comarcal per 5 gols a 1. I després de l’esforç, un berenar per carregar piles. Des de l’Associació de Joves de Navès agraïm a totes les persones que han fet possible la Festa Major la seva participació i col·laboració. Ens retrobem l’any que ve!

L’alcalde i la regidora d’Esports amb els capitans dels equips de futbol

Castellar de la Ribera

Cap de setmana a Madrid

El passat cap de setmana, l’ajuntament de Castellar de la Ribera va organitzar una sortida a Madrid L’excursió va arrencar a dos quarts de tres de la tarda de Solsona, on un autocar va recollir la quarantena de persones que s’havien apuntat al viatge, per portarles a Lleida. Una vegada a l’estació de tren de Lleida, la sorpresa va ser que el comboi d’alta velocitat, que presumeix d’una puntualitat anglesa, va arribar mitja hora tard per sortir, a tres cents quilòmetres per hora, en direcció Madrid. Una vegada a l’estació d’Atocha, l’Abel, el guia, i el Tino, van recollir a la gent, per fer una visita panoràmica a la ciutat, i donar una passejada al Parque del Retiro, abans de dirigir-se a l’hotel. El dissabte al matí, l’expedició va sortir cap a La Granja, també anomenada “petit Versalles” i cap a Segovia, on es van poder degustar els plats típics, i fer una visita a l’aqüeducte. El diumenge al matí, va quedar temps per visitar el Palau Reial i l’Almudena, per sortir de Madrid a les dotze passades en direcció Solsona, on l’autocar va arribar a dos quarts de deu. 538 - Dijous, 11-10-2007

27


Organismes i Institucions

M. Teresa Canal i Morera, diputada provincial per al Solsonès

La Diputació de Lleida i "La Caixa", impulsen nous projectes en favor el Patrimoni natural del Solsonès Les actuacions aprovades durant l’exercici 2007 es duran a terme als municipis de La Coma i La Pedra i Riner L’any 2006, la Diputació de Lleida i l'Obra Social de “la Caixa”, van signar el conveni genèric per tal de col·laborar conjuntament en el desenvolupament sostenible arreu del territori, integrant els aspectes econòmics, socials i culturals amb el vessant mediambiental. L’Obra Social “la Caixa”, ha destinat un total de 3 milions d’euros en aquest pla i la seva durada és de tres anys. Enguany la Corporació lleidatana està gestionant i executant la segona anualitat dels treballs. Un dels requisits del conveni per a l’execució de les obres, és donar prioritat a l’ocupació de col·lectius de persones socialment desavantatjades en situació o risc d’exclusió social.

Concerts

Molts van ser els municipis de les comarques de Lleida que van presentar programes en el seu moment, per acollir-se a les ajudes. Els municipis del Solsonès que van poder beneficiar-se durant l’exercici 2006, van ser Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, Lladurs i Navès, amb un import total de 264.667,17 euros. Durant aquest any, la Diputació de Lleida, ha aprovat realitzar treballs als municipis de La Coma i La Pedra i Riner. Tal com ha manifestat la Diputada pel Solsonès a la Diputació de Lleida, M. Teresa Canal, durant l’any que ve és resoldran més ajuts que beneficiaran la preservació i difusió dels valors naturals de la nostra comarca.

Ramon Estany

Orgues de Ponent i del Pirineu 2007 arriba a Sant Llorenç de Morunys El proper dissabte 13 d’octubre, a les 18’30 hores, l’Església Parroquial de Sant Llorenç acollirà un concert d’orgue a càrrec de José Santos DE LA IGLESIA El programa serà el següent: ANÒNIM (s.XVII)-Batalla de 5º tono. -Sebastián AGUILERA DE HEREDIA (1561-1627) Obra de lleno- Francisco de PERAZA (1564-1599) Medio registro alto de primer tono -Joan Baptista CABANILLES (16441712) Pasacalles 1er tono- ANÒNIM ESPANYOL (s. XVIII) Tocata - Johann Kaspar KERLL (16271693) Passacaglia - John TRAVERS (1703-1758) Cornet Voluntary: Adagio – Allegro - Bernardo STORAGE (1600-1664) Aria variata sopra “La Spagnoletta”[ària + 5 variacions] - Baldassarre GALUPPI (1706-1785) -Sonata en re menor: Andante – Allegro – Largo – Presto

Actua als principals festivals d’orgue del país: Castella-Lleó, Salamanca, Andalusia, Catalunya, Palau de la Música de València, Euskadi,... Cal destacar els seus recitals a les catedrals de Vitòria, Zamora, Salamanca, Màlaga, Valladolid, Logronyo, Lleó, Astorga,... A Europa participa en nombrosos cicles de França, Andorra, Itàlia i Holanda. Així mateix, col·labora amb diversos instrumentistes o com a solista de diversos grups de cambra i orquestres. Enregistra per a RNE, Radio Cadena Espanyola i ETB sobre programes divulgatius basats en la figura de l’orgue, a més d’un CD amb orgues històrics de la demarcació d’Àlaba. Escriu dos catàlegs sobre els orgues existents a La Rioja i a la demarcació d’Àlaba. Forma part dels assessors sobre restauració d’orgues històrics de Castella-Lleó i de La Rioja. És membre numerari de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del Pais.

SANTOS DE LA IGLESIA, José Va néixer a Vitòria. Realitzà els exàmens d’orgue al Real Conservatorio de Música de Madrid, ampliant posteriorment els seus estudis amb Montserrat Torrent i Guy Bovet. 28

538 - Dijous, 11-10-2007


Comarca

Ramon Estany

RELACIÓ DE DECRETS dictats pel President de la Diputació durant el mes de juliol 1893 4/7/2007: Aprovar atorgar a Ajuntament de la Coma i la Pedra una subvenció per import de 18.000 euros.

de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament d’Olius l’import de 1.748,02 euros.

1908 4/7/2007: Aprovar atorgar a Ajuntament de Lladurs una subvenció per import de 6.000 euros.

2011 10/7/2007: Aprovar certificació d’obra DL-2004/571 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament d’Olius l’import de 7.663,07 euros.

1911 4/7/2007: Aprovar atorgar a Club Esportiu Arrels una subvenció per import de 4.000 euros. 1920 4/7/2007: Aprovar atorgar a Associació de Bàsquet Èlit Jove una subvenció per import de 2.200 euros.

2012 10/7/2007: Aprovar certificació d’obra DL-2004/571 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament d’Olius l’import de 2.648,24 euros.

1926 4/7/2007: Aprovar la modificació del pressupost de l’actuació “arranjament de camins municipals” de l’Ajuntament de Pinell, i fixar-lo en 10.008,48 euros.

2146 18/7/2007: Aprovar atorgar a Club Esportiu Arrels, una subvenció per import de 4.000 euros.

1944 5/7/2007:Aprovar justificació tramesa subvenció a favor Ajuntament Odèn, per import de 2.104,11 euros per abastament d’aigua.

2173 23/7/2007: Aprovar certificació d’obra DL-2004/571 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament d’Olius l’import de 4.416,98 euros.

1945 5/7/2007: Aprovar justificació tramesa subvenció a favor Ajuntament Odèn, per import de 3.744,07 euros per abastament d’aigua. 1964 5/7/2007: Aprovar justificació tramesa subvenció a favor Associació deTurisme de la Vall de Lord, per import de 6.000 euros per prova copa catalana BTT.

2179 23/7/2007: Aprovar atorgar al Club de Tir el Solsonès, una subvenció per import de 10.000 euros.

1965 5/7/2007: Aprovar justificació tramesa subvenció a favor Ajuntament de la Molsosa, per import de 6.000 euros per restauració església Sta. Maria.

2272 30/7/2007: Aprovar certificació núm. 3 projecte de condicionament, eixample, i millora de la Ctra. LV-3002 tram de l’Hostal del Boix al Miracle, per import de 25.885,66 euros.

2010 10/7/2007: Aprovar certificació d’obra DL-2004/571 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional

2276 30/7/2007: Aprovar certificació núm. 19 conservació semi integral xarxa viària zona 2: Alt Urgell, Cerdanya i Solsonès, per import de 51.265,32 euros.

Empresa de la zona NECESSITA

Conserges - Formació a càrrec de l'empresa - Contracte / Alta a la Seg. Soc.. - Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana) - Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Interessats truqueu al

649 09 40 99 538 - Dijous, 11-10-2007

29


Bisbat de Solsona

Ramon Estany

Foto de grup d’alumnes i professors de l’escola de laics del Bisbat

Nou curs de l’escola de Formació de Laics del Bisbat de Solsona

Dissabte passat al matí va tenir lloc a la Sala dels Sants Màrtirs l’acte d’inauguració d’un nou curs de l’Escola de Formació de Laics de la diòcesi de Solsona. L’acte es va iniciar a les 10 del matí amb una pregària al voltant de la Mare de Déu del Claustre. Tot seguit, la sala noble de la Catedral va acollir la presentació del curs, a càrrec del director de l’Escola, Sr. Joan Novell, i d’una interessant xerrada a càrrec de Miquel Àngel Tarin. L’acte

es va completar amb el llirament dels llibres del curs als nous alumnes. La cloenda de la presentació va anar a càrrec del Bisbe de Solsona. Al migdia, tots els assistents van participar en una Missa a la Catedral de Solsona, presidida pel prelat solsoní.

Un moment de la presentació

Lliurament de material bibliogràfic als alumnes 30

538 - Dijous, 11-10-2007


Bisbat de Solsona

Ramon Estany

El bisbe de Solsona ordena acòlits els tres candidats a diaca permanent El diumenge 7 d’octubre, a les 7 del vespre, a la Catedral Basílica de Solsona i envoltats de la seva família i amics, van ser instituïts com a acòlits Antoni Cid i Briansó, Lluís Cañadilla i Serrano i Rodolf González i Muro, que exerciran plegats a la parròquia de Mollerussa. Tots ells caminen cap a l'obtenció del diaconat permanent, de moment, a partir d’aquest dia i com a acòlits, serviran l’altar i administraran l’Eucaristia. Lluís Cañadilla és el més jove dels tres, amb 39 anys, està casat i té dos fills. L’Antoni Cid té 48 anys, està casat i té dos fills. El Rodolf González és el de més edat, té 64 anys, i cinc fills. Tots tres són de Mollerussa.

Els Sants de la Setmana Dijous, 11 Santa Soledat Torres Acosta. Sant Germà. Divendres, 12 Mare de Déu del Pilar. Sant Serafí de Monte Granario; santa Domnina. Dissabte, 13 Sant Eduard; santa Celedònia. Diumenge, 14 Sant Calixt I. Sant Just; santa Fortunata. Dilluns, 15 Santa Teresa de Jesús. Sant Bru; santa Tecla.

Parròquia

Dimarts, 16 Santa Hedvig (Eduvigis); santa MargaritaMaria Alacoque. Sant Gal; sant Galderic o Galdric; sant Bertran.

Administració de la Vint-i-quatrena

Agraïment al voltant del Claustre

Dimecres, 17 Ntra. Sra. de la Bonanova. Sant Ignasi d’Antioquia. Sant Rodolf; santa Exupèria, mr. Dijous, 18 Sant Lluc

Més de dues-centes persones van donar culte a la Mare de Déu, en una Vetlla d’AGRAÏMENT, en el 51è aniversari de la Coronació, el passat diumenge 7 d’octubre Va presidir l’acte el Senyor Bisbe Mons. Jaume Traserra, acompanyat del Vicari General Mn. Antoni Quesada, el Secretari General Mn. Xavier Novell i el President de la Confraria Mn. Josep Torres. Un gr up de joves – Albert Caelles, Elena Capdevila, Eva Capdevila, Josep Àngel Colomés, Laia Comellas, Marta Cuadros, Teresa González, Mònica Mendoza, Tània Pelegrina, Clàudia Ridao i Sílvia Torralba. – va ser el protagonista en elevar la pregària amb la seva participació. Va ser un acte senzill i ple d’emotivitat, coronat per l’elegància d’uns cants interpretats per la Capella i l’Escolania, dirigits per Josep M. Tripiana. L’assistència d’un gran nombre de fidels va arrodonir la Vetlla, que es va cloure amb un besamans, mentre tothom entonava l’himne de la Coronació. Us agraïm a tots la vostra col.laboració. 538 - Dijous, 11-10-2007

31


Societat

Vuitanta anys després d’aquest instant fugisser, en compleixes vuitantanou; i segueixes tan trempada i eixerida. PER MOLTS ANYS!!!, mama, iaia i besàvia. T’estimem!!!.

Dissabte és el sant de l'Eduard. Si us el trobeu, feliciteu-lo, que us convidarà..... Per molts anys, de la colla de l'Aixeta.

Moltes gràcies a tots de part de l’hereu i la pubilla!!!

Aquesta monada de nen ja té 30 anyets! Moltes felicitats, Ramon!!! De part de la colla.

Per tu no passen els anys, abans aguantaves la palma i ara aguantes el palmó. Per molts anys.

32

538 - Dijous, 11-10-2007


538 - Dijous, 11-10-2007

33


Societat La colla de Freixenet del Miracle, amb les gorres regalades per la Caixa de Catalunya Gràcies.

Els pebrots de l’hereu Llonch Aquí podeu veure una pebrotera carregada amb 31 pebrots vermells com dimonis. De gran que és, gairebé no deixa ni veure a la Lourdes i al Pere. La mata ha estat collida a l’hort de l’hereu Llonch. Quins pebrots!

A la sortida de Clàssiques de Súria del dia 11 de setembre, els del grup dels Lluís2 ens vàrem veure agraciats amb el sorteig d’una Pocket Bike, coneixeu al qui li va tocar? A la dreta hi veieu com la va haver de pujar cap a Solsona. 34

538 - Dijous, 11-10-2007


Ep, la foto

Ramon Estany

De boda a l'Sputnik

La barra del Doc'k's

D'Estètica Mar

Ep, la foto

Tres cosins

Ep, la foto

IX Festival Internacional

Orgues de Ponent i del Pirineu Juan Manuel Gómez, trompa José Santos de la Iglesia, orgue Interpretaran obres de Mouret, Aguilera de Heredia, Cabanilles, Leopold Mozart i Kroll, entre d’altres.

DIUMENGE 14 D’OCTUBRE DE 2007 - 17.45 H - CATEDRAL DE SOLSONA

538 - Dijous, 11-10-2007

35


Educació

Educació

Escola Arrels

L’aula de deures de l’Escola Arrels es consolida com una important iniciativa de reforç amb més de 40 alumnes inscrits

IES Francesc Ribalta

Reunió d’inici del curs 2007/08 a l’IES “Francesc Ribalta” La setmana vinent, l’IES “Francesc Ribalta” realitzarà les reunions d’inici de curs. Aquest any hem preparat dues trobades, una per a l’ESO i una altra per al batxillerat i els cicles formatius. Els pares que tinguin fills cursant l’ESO tindran la reunió dimarts dia 16 d’octubre i els que en tinguin al batxillerat o als cicles formatius, dijous dia 18 d’octubre. Ens trobarem a la biblioteca del centre, a les 9 del vespre. També, i com cada any, prèviament, hi haurà l’assemblea de l’AMPA, a 2/4 de 9. Aquesta assemblea està oberta tant als socis com a aquells que encara no ho són. Considerem molt necessària aquesta trobada, ja que s’explicaran totes les novetats del curs actual, tant curriculars, amb el desplegament de la nova llei d’educació (LOE), com les referents als nous projectes educatius. També constitueix una oportunitat immillorable per a establir un primer contacte amb els tutors i per a conèixer tots aquells aspectes més específics de cada curs.

El centre compta enguany amb estudiants de batxillerat per a les tasques de monitors i atenció a l’alumnat d’ESO, després de l’horari lectiu

El projecte de disposar d’una aula de deures per atendre les necessitats dels alumnes de secundària un cop finalitzades les classes, que ja va iniciar l’Escola Arrels l’any passat, s’està consolidant com una interessant iniciativa de cara a pares i alumnes, per tal d’intensificar l’aprenentatge i trobar el suport necessari tant per als nois i noies amb més dificultats com per aquells que pretenen reforçar els seus coneixements. Així, aquesta mateixa setmana, el Centre ja ha posat en marxa l’aula de deures, en la qual s’hi ha apuntat més de 40 estudiants de primer i segon cicle d’ESO, de manera que cada dia en finalitzar les classes puguin dur a terme aquelles tasques acadèmiques que haurien de fer a casa, des de la pròpia escola, amb el suport d’alumnes de segon de batxillerat, que els assessoren i ajuden en allò que els calgui per fer més entenedores les diferents matèries. La directora, Lali Rius, ha expressat la seva satisfacció per la bona acollida d’aquesta iniciativa, i ha explicat que “gràcies a la inclusió del centre en el contracte programa i en el pla d’entorn educatiu, l’aula de deures segueix sent una proposta gratuïta per als alumnes, sense que suposi una càrrega per a l’escola ni per al seu professorat”.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 36

538 - Dijous, 11-10-2007


Salut

Montse Selva Aldomà -psicomotricista i educadora infantil-

El massatge infantil i els vincles emocionals En el regne animal, la mare es vincula amb el seu fill mitjantçant els actes de llepar i tocar, un tipus de massatge que ajuda als petits a adaptar-se a la vida extrauterina. Si la mare i la cria estan separades durant aquest període, però es tornen a ajuntar més tard, és freqüent que la mare rebutji o desatengui al seu petit. La cria pot arribar a morir per manca d’estimulació materna, fins i tot en el cas de ser alimentada de forma artificial. El vincle que s’estableix entre mare i fill en els primers mesos de vida és una relació única entre dues persones, molt especial, que durarà tota la vida. D’aquest vincle en formen part les abraçades, els petons i les mirades. És fonamental començar a establir aquests vincles afectius en les primeres hores després del naixement. D’aquesta manera, a més de satisfer les necessitats comunicatives del nadó, la mare afrontarà amb més seguretat l’etapa que ara comença. L’establiment d’aquest vincle ens ajudarà a ser mares més tranquil.les, que no temen tocar el seu nadó. L’alletament també serà més fàcil i natural, dedicant més temps a observar i mirar el nadó mentre pren l’aliment.

dels nervis i desperta els sentits. Per això és tan important el contacte amb la pell. El tacte és un element essencial en el procés de vinculació amb el nadó. Tot el temps que dediquem a establir-hi contacte farà que la unió sigui més segura. La vocalització és el tercer element en el procés de vinculació pares-fill. Des del primer moment en que el nadó respon als son, (cap els set mesos de gestació) ja escolta la veu del pare i la mare. El seu cos es mou rítmicament segons el ritme de les seves paraules. I li agraden, especialment, els tons aguts. Durant els massatges diaris li podem cantar cançons i parlar-li amb suavitat. Amb el massatge infantil intensifiquem aquesta unió iniciada en el moment de néixer. El nen aprèn a disfrutar de la seguretat que suposa estimar i ésser estimat. Mica a mica anirà adquirint coneixements respecte el seu propi cos. La mare li ensenyarà com relaxar un braç, l’espatlla...o bé l’ajudarà a alliberar els gasos que tant malestar li produeixen. El massatge diari pot ajudar als pares a familiaritzarse amb el llenguatge corporal del seu fill, a conéixer els seus ritmes de comunicació, l’aspecte del seu cos quan està relaxat o bé tens ... en un clima càlid, serè i enriquidor.

-Quins són els elements que formen aquesta unió, aquest vincle? Hi ha molt elements que ens ajuden a crear els vincles entre els fills i els pares però els més importants són: El contacte ocular, el contacte de la pell i la veu del pare o la mare. A més, també, les respostes del nen/a, l’olor, l’activació de les hormones maternes mitjantçant el contacte amb el nen, el traspàs d’anticossos inmunitzants que passen al nen gràcies al contacte directe amb el cos de la mare i l’alletament...... El contacte ocular és un dels sistemes de comunicació més importants que existeixen, entre pares i fills. Quan el nadó estableix un contacte ocular, es produeixen exclamacions de joia. Les mares afirmen que el seu primer apropament real amb el nadó coincideix amb el contacte ocular. Durant el massatge diari, l’infant està situat cara a cara amb el pare o mare. Això permet una interacció. Les mares acaricien instintivament els seus fills després del naixement, és un fet que millora el procés de mielinització

538 - Dijous, 11-10-2007

37


Associacions i Entitats

Amisol

Visita del President Montilla a AMISOL Divendres, 5 d’octubre, el President de la Generalitat Josep Montilla, va visitar les instal.lacions del taller que l’Associació Pro Minusvàlids de Solsona i Comarca té a la Partida de Santa Llúcia de Solsona i on es troben ubicats els serveis laborals i d’atenció diürna. A l’arribada, acompanyat per l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, van ser rebuts pels membres de la Junta Directiva i pel director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania de Lleida, Carles Vega. El recorregut, al qual s’hi van afegir alguns dels regidors de l’alcaldia, es va iniciar per la zona de l’administració, prosseguint cap al taller de manipulats i les aules d’ocupacional. Un cop a l’exterior, es continuà pel pati del trossejat de troncs cap a la secció de muntatge de paletes i cap a la secció de serradora. En cadascun d’aquests llocs el president va saludar individualment a cada treballador interessant-se per la seva feina i la seva procedència. Finalment, es passà per l’àrea de cuina i menjador, on va poder parlar amb les cuineres i també amb el personal que treballa a la llar residència i al servei d’estimulació precoç.

En l’acomiadament, i abans de la fotografia de família pel record d’aquest dia especial, se li féu entrega d’un petit detall simbòlic preparat a l’entitat per a l’ocasió. Amisol agraeix al president aquest gest d’interès envers el col.lectiu i de reconeixement a la tasca que es realitza.

38

538 - Dijous, 11-10-2007


Associacions i Entitats

Associacions i Entitats

Assoc. de Dones del Solsonès

Dia mundial de les dones del món rural

El Sol del Solsonès

El Sol del Solsonès participa en el Dia Mundial de la Salut Mental a Vic

La igualtat entre homes i dones és una temàtica en la que l’administració està treballant en diferents vessants, per tal que finalment tant dones com homes siguin tractats de manera igual sense tenir en compte el seu sexe ni els rols tradicionals establerts de gènere. Moltes vegades, però, les persones que treballen per millorar la situació de desigualtat existent, s’obliden de les dones del món rural. Dones que pateixen les mateixes desigualtats que totes les d’arreu però a les quals se’ls sumen més obstacles a causa de la manca d’infrastructures, població disseminada, manca de recursos, entre d’altres. És per aquest motiu que, des de la nostra entitat, volem fer un petit homenatge a totes aquelles dones que viuen a l’àmbit rural, celebrant el dia 15 d’octubre, dia internacional de les dones del món rural.

El dissabte dia 6 d’Octubre una representació del Sol del Solsonès i del Club Social varen assistir a la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental que es va celebrar a Vic. L’assistència d’arreu de Catalunya va ser massiva, de 1350 persones que varen seguir amb molta atenció els espais lúdics com també l’acte institucional. A l’arribada ens varen rebre amb un esplèndid esmorzar per gentilesa de Casa Tarradellas. Tot seguit varem gaudir de diferents representacions artístiques, culturals i musicals. En l’acte institucional va participar la Hble. Sra. Marina Geli, Consellera de Salut, la Hble. Sra. Carme Capdevila, Consellera d’Acció Social i Ciutadania, l’Il.lustríssim Sr. Josep M. Vila d’Abadal, Alcalde de Vic, l’Il.lustrísim Sr. Celestino Corbacho, President de la Diputació de Barcelona, el Sr. Xavier Trabado, president de la FECAFAMM, y el Sr. Ramon Viñas, President AFMMO.. Els assistents varen seguir l’acte institucional amb molta atenció. Així seguim treballant. per una millor qualitat de vida del col.lectiu i pel coneixement social de les malalties, per aconseguir així fer una lectura que ens permeti reconèixer plenament la part sana i positiva de les persones. Es per això que diem “dona la mà a la salut mental i drogodependents”. Finalment varem celebrar el dinar de germanor, el qual va tenir una assistència de 1.350 persones. Agraïm la bona organització, el bon acolliment de la ciutat de Vic i del seu Alcalde, la FECAFAMM de Catalunya, i la col.laboració de la Diputació de Lleida. *El dia 19 a les 5 tarda inauguracio d el’exposició de Fotografies del Taller del Club Social a la Caixa del Penedès. Es servirà un petit refrigeri. Us hi esperem.

En aquest marc, us convidem a tots/es al següent acte: 15 d’octubre de 2007 20:00 h al local social de Llobera xerrada:

Drets legals de les dones pageses

a càrrec de Ramon Dejuan Comella. Advocat

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Empresa de la construcció de la zona necessita: 1 Peó de fontaneria 1 Gruista amb carnet

V Festa Literària i Musical del Sol del Solsonès

I n t e re s s at s t elefoneu al núm.

Tenim el plaer de convidar-vos a la V Festa Literària Musical del Sol del Solsonès en honor al Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebrarà el proper dissabte 27 d’octubre.

637 524 134 538 - Dijous, 11-10-2007

39


Associacions i Entitats

Club Estel del Solsonès

Berenar-Sopar al parc de la Mare de la Font El passat dissabte dia 6 d'octubre el Club Estel del Solsonès va anar a la Mare de la Font a gaudir d'un bon berenarsopar al parc. Tot seguit ball en directe i a més es va sortejar una toia. Molt agraïts a tots els que hi vau participar.

Gran Castanyada al Club Estel Properament us n'anirem informant...

Propera sortida Castanyada al restaurant Bogart de Calaf (dinar + espectacle). Continuarem informant-vos-en...

El Club Estel informa... L'horari de servei al públic De dimarts a dissabte matins de 9 a 12,30 i les tardes de 3 a 8 del vespre. Diumenge i dilluns al matí tancat i a la tarda obert.

Festa anual del Club La festa anual del club se celebrarà el proper diumenge dia 28 d’octubre a les 2 del migdia

Manualitats Ja han començat les manualitats al Club Estel Dilluns: Manualitats, professora: Sussi Capdevila Dimarts: Punta de Coixí, professora: Claustre Pellicer Dimecres: Estampació sobre roba: professora: Montserrat Passada Tots els divendres es farà Patchwork, professora: Claustre Pellicer. L'horari és de 3 a 5 de la tarda. Qui hi estigui interessat pot passar pel Club a apuntar-s'hi

A les 12.30h. se celebrarà una missa solemne a la catedral de Solsona, oficiada per mossèn Joan Clos. A la sortida de missa hi haurà servei d’autocar per fer el trasllat al restaurant Gran Sol. A les 14h., gran dinar de germanor al restaurant Gran Sol. Després de dinar hi haurà ball en directe amb Joan Badia. Durant la vetllada se celebrarà el ball de Toia. Preu del tiquet: 24 euros. Podeu anar acompanyats d’amics, d’amigues i familiars. Aquesta festa és una diada de germanor, d’il.lusió i d’esperança. Val la pena de participar-hi.

Cantaires del Club Estel Ja hem començat a assajar els cantaires del Club Estel a càrrec de Mn. Joan Clos. Qui hi estigui interessat pot passar pel Club a apuntar-s'hi

Us hi esperem a tots!! 40

538 - Dijous, 11-10-2007


Cartellera

42a FESTA DE LES NOIES - ARDÈVOL 20 i 21 d’octubre de 2007

EXPOSICIÓ: ‘Obrir els ulls al més enllà’

Dissabte 20 A partir de les 12 h de la nit, CONCERT DE ROCK amb el grup KAMELOT. I en acabar, DISCO MÒBIL.

del 6 de setembre al 31 de desembre de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16.30 a 19 h; diumenges i festius, de 10 a 14 h - Museu Diocesà i Comarcal

Diumenge 21 A les 6 h de la tarda, TEATRE: “Les dones de Vilasàvia”. Obra de J. Solé Parcerisa, interpretada pel grup de teatre ELS CAVALLERS DE CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS i dirigida per Carme Sala de Calaf. També es comptarà amb la participació dels GRALLERS DE CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS. El preu de les entrades serà de 5 euros.

Casal Popular La Fura Botifarrada contra la Hispanitat Solsona, 11 d'octubre al Casal Popular La Fura 21 hores. Sopar popular (Preu: 4 eurals)

EXPOSICIÓ: Treballs participants al concurs d’idees sobre el Camp del Serra del 22 de setembre al 20 d’octubre feiners, de 17 a 20 h; dissabtes, de 10 a 14 h - sala cultural de l’Ajuntament.

AULA D’EXT. UNIVERSITÀRIA: Visita al Cau Ferrat Sortida del passeig del Pare Claret - 25 d’octubre , 7 h

Restaurant el Monegal - Plaers sensorials

13 d'octubre: L'art romànic al Solsonès, a càrrec de Francesc Regàs, arquitecte. Visita guiada i gastronòmica pel Solsonès

La primera sortida d’aquest curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona se centra en els principals exponents del modernisme català. Per aquest motiu es visita el Museu Cau Ferrat, a Sitges. El que va ser la casa-estudi de Santiago Rusiñol conté avui diverses col·leccions, d’entre les quals la que desperta més interès és la de pintura i dibuixos. S’hi mostren obres dels artistes modernistes catalans de més renom, com Ramon Casas, Joan Llimona, Isidre Nonell i Joaquim Miró. Aquesta sortida també inclou una visita al Museu Maricel, de la mateixa localiltat, i el Museu del Ferrocarril, de Vilanova i la Geltrú. Es preveu tornar a Solsona pels volts de 2/4 de 9 del vespre.

Presentació de l’editorial Fragmenta Sala cultural de l’Ajuntament - 24 d’octubre, 20.30 h L’Ajuntament acull la segona presentació a Solsona de l’editorial no confessional sobre religions Fragmenta. Hi participaran els dos editors, Inês Castel-Branco i Ignasi Moreta, el delegat diocesà de Mitjans de Comunicació Social del bisbat de Solsona, Josep Àngel Colomés i l’alcalde, Xavier Jounou. Es presentaran els primers set volums de Fragmenta, amb firmes com les de Ramon M. Nogués, Xavier Melloni, Marcel Légaut, Raimon Ribera i Francesc Torralba, entre d’altres. Aquesta nova editorial catalana s’autodefineix com un projecte especialitzat en el món de les religions des d’una perspectiva oberta, rigorosa i independent.

Conferència sobre construccions en pedra seca Divendres, 26 d’octubre a les 5 de la tarda Club Sant Jordi Caixa Catalunya

Aquest Tot Sants tindrem: ‘Perversitat sexual’ Teatre Comarcal - 31 d’octubre i 1 de novembre, dimecres, 22 h; dijous, 19 h

La Fundació Viure i Conviure organitza una interessant conferència amb el títol “La vida de la pedra seca” que explica el món de la pedra seca des de moltes perspectives i amb testimonis de persones grans i quitxalla de les escoles, mostrant les barraques de Catalunya, França, Itàlia, Jaén, Algèria, etc. La conferència és amb diapositives i la presentarà i comentarà la periodista Rosa Vendrell. L’acte s’acompanyarà amb una petita exposició de cartells, pòsters, calendaris, llibres, revistes, eines de la pagesia i fotografies que traslladen el públic al temps en que aquestes edificacions es van construir.

Davant l’èxit de públic registrat el mes de setembre, el Grup de Teatre Lacetània ofereix dues funcions més de l’obra L’acceptació dels rols sexuals de cadascú aboca a la incomunicació i al distanciament de l’essència interior de les persones. Aquest podria ser un dels arguments de l’obra “Perversitat sexual”, representada pel Grup de Teatre Lacetània, i basada en “Perversitat sexual a Xicago”, del dramaturg nord-americà David Mamet. Una posada en escena original i el joc dels quatre personatges principals, interpretats per quatre actors cadascun, contribueixen a conferir dinamisme a l’espectacle.

AULA D’EXT. UNIVERSITÀRIA: ‘L’Any de Santiago Rusiñol’ sala cultural de l’Ajuntament - 18 d’octubre, 18 h

CONFERÈNCIA: Els beneficis de l’exercici físic seu social del Sol del Solsonès (C/ Josep M. de Sagarra, 3) - 25 d’octubre, 19 h

L’Aula d’Extensió Universitària de Solsona dedica una sessió teòrica a l’art del pintor, escriptor, dramaturg i col·leccionista Santiago Rusiñol. El professor Lleonard Armentano pronunciarà una conferència sobre “L’Any de Santiago Rusiñol”. L’artista barceloní, del qual es commemora el setanta-cinquè aniversari de la seva mort, és considerat el precursor del modernisme català.

El Sol del Solsonès ofereix una conferència sobre els beneficis que comporta l’exercici físic. La pronunciarà el metge Antoni Fernández a la seu social de l’entitat el dia 25 a les 7 de la tarda. 538 - Dijous, 11-10-2007

41


Opinió

ERC-Solsonès

Tres qüestions d’actualitat 1.- Esquerra valora positivament la iniciativa del Govern Basc, liderat pel lehendakari Ibarretxe, de plantejar la celebració, l’octubre del 2008, d’una consulta a la ciutadania basca. Un règim plenament democràtic no pot desatendre les reivindicacions democràtiques, formulades per una majoria social o nacional. Tard o d’hora, per tant, el govern espanyol de torn, amb Zapatero o sense, amb PSOE o amb PP, haurà d’escoltar la veu del poble basc. I la del poble català quan una majoria social i política així ho plantegi. Esquerra, doncs, respecta i celebra la decisió plenament democràtica del lehendakari Ibarretxe. 2.- Justament un dels gripaus del procés constituent va ser la imposició de la Monarquia com a sistema institucional i de la dinastia borbònica —rescatada pel dictador Franco— com a titular de la institució. Val a dir que Esquerra mai no s’ha declarat antimonàrquica, sinó republicana, ni tampoc antiespanyola, sinó catalana. Són més que dos matisos, són dos principis arrelats profundament en el nostre codi genètic polític. Justament perquè som republicans, un dels nostres principals valors és el del civisme i per tant no compartim les formes dels que per expressar la seva oposició a la monarquia cremen fotografies del Rei. Però encara menys compartim la persecució judicial i mediàtica contra un rebuig legítim a la Corona, ja sigui en forma de crema de fotografies (iniciades amb la visita del Rei

Opinió

a Girona), o amb acudits satírics sobre els hereus reials. La igualtat de drets de tots els ciutadans no ens permet admetre privilegis per a cap família en el tracte per part de cap poder polític, judicial o mediàtic. 3.- En el passat Debat de Política General al Parlament de Catalunya vam sentir al president Montilla respondre a Artur Mas: “Si estigués supeditat al PSOE no seria president de la Generalitat”. És la confirmació absoluta del que Esquerra va denunciar al seu dia, Mas va pactar la retallada de l’Estatut amb Zapatero a canvi que el PSOE el fes president de la Generalitat. Però el PSC fent ús de la seva autonomia, per primera vegada en 30 anys, va desatendre les exigències del PSOE, i va conformar juntament amb Esquerra i ICV l’Entesa Nacional pel Progrés. La hipocresia política de CiU, però, no té aturador i segueix amb dos discursos diferents segons a quin costat del pont aeri es trobi. Mas, des de Barcelona, continua criminalitzant Esquerra per haver fet el que ell volia: governar amb el PSC. Duran, des de Madrid, dia sí, dia també, continua reclamant un “gran pacte” PSOE-CiU a l’Estat i CiU-PSC a la Generalitat (entrevista amb Josep Antoni Duran i Lleida. El Punt, 30 setembre 2007). Malgrat tota la falsa retòrica adreçada a les seves bases “nacionalistes” CiU continua treballant per fer possible, com més aviat millor, la sociovergència.

Ramon Gualdo

El president Companys Ens el va matar la barbàrie feixista. Va ser el 15 d’octubre de 1940. Dilluns, en fa 67 anys. La cosa ja estava cantada, el 13 d’agost del mateix any havia començat la malastrugança. Va ser quan el van detenir a la Balue, zona ocupada pels alemanys de la Bretanya Francesa. Allò ja va ser una captura il·legal, un segrest. I va continuar el calvari: "Un escorcoll de cada racó, mentre els policies militars vigilaven amb metralleta a la mà. Una recerca frenètica, tot va quedar de cap per avall". Retingut a París, traslladat a Madrid... En tot allò hi va tenir molt a veure aquell personatge sinistre, el “cuñadíssimo”: Ramon Serrano Sunyer. Més tard fou dut a Barcelona, on van muntar un judici, judici, que -s’ha dit, i ho puc tornar a dir- va ser una farsa. Folis i folis plens de mentides, on cada línia mecanografiada supurava odi al nostre país i al nostre president.

I la sentència va ressonar amb tota la brutalitat dels mots: "se le condena a pena de muerte". Després d’haver proclamat la sentència, ja es va anar amb agilitat i amb rapidesa. Una rapidesa que portava la velocitat de l’odi. No hi va haver res a fer. No hi van valdre ni súpliques ni peticions de clemència, vinguessin d’on vinguessin. Va ser aquell quinze d’octubre de 1940. Encara fosquejava, els estels s’anaven amagant -potser sentien vergonya de contemplar un fet sagnant-. L’espetegadissa brutal dels fusells va profanar el silenci de la mentida, i van trencar la vida d’un home: De Lluís Companys i Jover. Ens van matar el president de Catalunya. Així doncs, com acostumo a fer en aquestes dates, dedico el meu pensament, amb molt de respecte, vers la figura de Lluís Companys.

42

538 - Dijous, 11-10-2007


Opinió

Casal l’Estaca

El Casal l’Estaca denuncia El passat divendres, dia 5 d’octubre, el Sr. Montilla va visitar la Vall de Lord. A causa d’aquesta visita, el poble de Sant Llorenç de Morunys es va veure immers en un irracional i sobredimensionat setge policial. En aquest context, l’assemblea del Casal l’Estaca havia decidit penjar dues pancartes a dos indrets diferents. L’una fou penjada a la plaça Major, tot just davant del local de l’entitat, aquesta feia referència a la campanya nacional “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” en la qual l’entitat participa activament. L’altra pancarta fou penjada en una barana particular, evidentment, amb el corresponent permís dels titulars, i aquesta literalment deia; “La Vall de Lord no és Espanya”. En ambdós casos, i prèviament a l’arribada del Sr. Montilla, les pancartes varen desaparèixer. En aquest sentit, volem assenyalar que una de les pancartes estava ubicada en una propietat privada i que, per tant, la seva retirada és un acte manifestament il·legal, agreujat per la intencionalitat de coartar un dret fonamental. Posteriorment, i en veure que les pancartes havien estat

Opinió

retirades, dos membres del Casal l’Estaca es disposaren a collocar una nova pancarta reivindicant la llibertat d’expressió, raó per la qual foren interrogats i identificats pels agents dels Mossos d’Esquadra. Per tant, novament ens trobem amb la intimidació que les mal anomenades forces d’ordre utilitzen per silenciar a les persones que de manera lliure i pacífica es volen expressar. Sabem que hi ha gent que no comparteix les manifestacions fetes a les pancartes penjades, ara bé, no obstant això aquestes manifestacions són absolutament legítimes, i l’actuació de les forces d’ordre és totalment fora de lloc. En tot cas, ens neguem a presentar una denúncia i entrar al joc de la il·legítima legalitat de l’Estat Espanyol, i conseqüentment us la remetem a vosaltres, la societat, veritable ens de la legitimitat democràtica. Tot i les seves males arts i la seva prepotència, no ens deixarem silenciar, som lliures d’expressar el què pensem!

Pere Ortís

El referèndum del Lehendakari Els peninsulars tenim tan clavat al cap el dogma de la unidad, que qualsevol bri de cosa que la qüestioni, qualsevol anunci que li cerqui les pessigolles, ens treu de polleguera, ens fa dir despropòsits i a molts els torna histèrics. Blasphemavit! Bé, cal anar per pams i, davant l’anunci d’Ibarretxe, cal mantenir l’equilibri, i mirar-se l’anunci amb repòs i saviesa. Que no és demanar poc. Em sento compulsat a dir, una vegada més, que aquestes reflexions no les faig en clau política, en clau de verd, de groc, de negre, ans basant-me estrictament en els drets fonamentals dels pobles. Dels quals, el primer que al.lego és aquest, també con tantes altres vegades: Els pobles neixen per a ser lliures. Que un poble cerqui la seva llibertat, la seva plena sobirania, és quelcom que s’ajusta perfectament al dret natural, al més elemental sentit comú, al dret diví i al dret humà. El poble que no se sent lliure i calla, i aguanta, i sospira covardament en un segle que ofereix possibilitats per a redimir-se, és un poble sotmès i, per tant, degradat. Quan un anunci d’aquesta mena, en la península ibèrica, aixeca aquesta polseguera, senyal que hi ha encarcaraments històrics que se’n ressenten, interessos no confessats que se n’alarmen, privilegis que perillen, és a dir, cames del mal que en senten la punyida. Molts dels polítics invoquen la llei, contra aquesta idea d’Ibarretxe. Cal considerar que la llei natural hi és abans que la llei escrita, que és aquella que han dictat els homes. També invoquen la constitució, i aquí també cal dir que el dret natural està per damunt de la constitució. Crec que els bascos no la van aprovar, la constitució espanyola. Per tant, en consciència, no tenen cap obligació d’obeir-la. A més, 538 - Dijous, 11-10-2007

la constitució espanyola, ja en els seves primeres declaracions estableix el dogma de la unidad per a tots els pobles ibèrics i dóna via a la violència armada, de l’exèrcit, per a defensar aquesta unitat, declaració que va contra els drets fonamentals dels pobles. Per tant, és il.lícita, és feta en un moment d’incertesa, en el context psicològic de por al bastó del dictador que encara estava enlaire, dictada a favor de les idees fixes d’un poble, a favor d’aquest poble dominador, que no vol perdre la paella pel mànec. Que és tot el soroll que fa. Però la solada de la reacció contra el referèndum d’Ibarretxe és de por. Li tenen por els del govern de Madrid i li tenen por els espanyols. És por a la veritat. Perquè cobra una doble dimensió, la de no voler saber que el poble basc pot pronunciar-se en majoria a favor de la seva plena sobirania i perquè la cosa causi estampida internacional i se n’assabentin potències armades, i no armades, del món. Referent a la primera por, considereu les massives manifestacions a favor dels drets dels bascos, desenes de milers de ciutadans manifestant-se amb valentia. Respecte a la segona por, considereu els signes del temps, a Europa, que marquen l’hora de l’emancipació dels pobles colonitzats o sotmesos, per formar un estat propi i integrar-se a la Unió Europea, amb un sol Parlament. És per aquí on van els trets dels bascos. Bascos dividits en “espanyols” i “francesos”. Catalans dividits en “espanyols” i “francesos”. Ai, quants de crims conté la història, quines vergonyes que encara aguantem els pobles desarmats! Senyors, barretada i suport a aquell que és valent i vol tornar l’honor, la unió i la sobirania al seu poble. Siguem-hi tots. Que hi calem tots per a sortir-nos-en. 43


Opinió

Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Restauracions pactades La comarca del Solsonès, com tantes altres, conté un enorme volum de monuments mereixedors de ser preservats i restaurats. Fins ara, s’ha fet ben poca cosa per planificar-ne una restauració global, i puntual, de tots i cadascun dels que mereixen ser salvats del pas del temps. I el temps passa inexorablement i a poc a poc, va deixant “víctimes” pel camí. L’església catòlica és la principal propietària de monuments històrics, i no té capacitat econòmica ni tècnica per actuar-hi a tots. Cal, doncs, un pacte entre institucions per garantir-ne la preservació, a canvi d’un ús “civil” que justifiqui els diners públics que s’hi esmercin. Però no només de monuments eclesiàstics viu la cultura solsonina, en el seu més ampli terme. En aquestes pàgines del Celsona, tot sovint veiem aparèixer altres tipus de monuments, alguns de gran antiguitat, que són objecte de descobriment o d’investigació, sense tenir assegurat el seu futur, quan deixin de ser una novetat. I precisament en aquest moment és quan corrin perill de desaparició. Excavacions començades, i no continuades o no prou protegides, es poden convertir en objecte de destrosses per sempre més. Convé, doncs, endegar plans globals i pactats entre tots. I no solament al Solsonès. De fet a nivell general de Catalunya, fins ara les actuacions en el patrimoni han estat molt caòtiques, individualistes i poc planificades. Fa molts anys que em dedico a predicar i cridar l’atenció sobre monuments en perill per tota la Catalunya Central, que és el territori que més conec.

El balcó del Jordi de Cal Jalmar

I he tingut alguns èxits puntuals, via Diputació de Barcelona o Generalitat, però estem lluny de disposar d’una eina essencial per actuar amb criteris històrics i objectius. És a dir, considero que a nivell de cada comarca, hauria d’existir un inventari complert, de tot el patrimoni mereixedor de ser salvat i restaurat. I tot seguit, pactar entre institucions i organismes afectats, unes prioritats clares per actuar-hi d’una manera professional. I, en funció de la riquesa, urgència i diversitat, dedicar-hi tants diners com faci falta perquè en un temps raonable tot el pla quedi executat. Serien diners ben invertits, i amb una rendibilitat clara de cara el futur, tant a nivell cultural, com històric o turístic. La gent cada vegada es mou més per interessos culturals, i tan important és tenir la catedral en perfectes condicions, com disposar d’un museu excel·lent per contingut i exposició, o un santuari del Miracle digne de ser visitat. Però, a la comarca hi ha obres “civils” d’admirable arquitectura, com poden ser un centenar de cases de pagès, i construccions auxiliars que mereixen ser preservades de cara el futur. També aquí s’hi hauria d’invertir i ajudar els propietaris a la seva restauració. I tenir el conjunt de la comarca en perfecte estat de visita és la millor postal per atreure gent a tots els racons. El problema fins ara ha estat la falta de coordinació entre institucions i organismes, a part de no dedicar a aquestes feines els percentatges que per llei, hi estan obligats. Però queda clar que si tothom ho demana i la comarca pressiona, al final s’aconsegueix.

Jordi de Cal Jalmar

Quan et demano que m'escoltis Quan et demano que m’escoltis i tu comences a donar-me consells, no em sento escoltat. Quant et demano que m’escoltis i tu comences a fer-me preguntes, o a donar-me arguments, o comences a explicar-me el que jo sento o el que hauria de sentir, aleshores em sento agredit. Quant et demano que m’escoltis, només et demano que estiguis aquí, que hi siguis present, en aquest instant tan fràgil en el que cerco una paraula tal vegada desafortunada, inquietant, injusta o caòtica. Tinc necessitat de les teves oïdes, de la teva tolerància, de la teva paciència, per poder dir tant allò que és dificil de dir com allò que és fàcil. Sí, tinc necessitats només de que m’escoltis... sense excuses ni acusacions, sense que sigui desposseït de la meva paraula. Escolta’m, només escolta’m. L’únic que et demano es que m’escoltis. El més a prop possible de mi. Només et demano que acullistracto de dir, allò que intento dir. Si et plau, no interrompis el meu pobre murmull, no tinguis por del meu balbuceig o de les meves imprecacions. Tant les meves contradiccions com les meves acusacions, per molt injustes que siguin, són importants per a mi. A través de la teva escolta, tracto de descobrir la meva

identitat, tracto d’escoltar, sobretot, a mi mateix. D’aquesta manera, puc accedir a la meva pròpia paraula, de la que he estat desposseït fa molt de temps. No, no tinc necessitat de consells. Puc actuar per mi mateix i també puc equivocar-me. No sóc un inutil; tal vegada estic disminuït, desanimat, dubtós, però no sóc sempre un zero a l’esquerra. Si actues en el meu lloc, contribueixes a augmentar el meu temor, accentues la meva inadeqüació i augmentes la meva dependència. En canvi, quan em sento escoltat, per fi aconsegueixo escoltar-me a mi mateix. Quan em sento escoltat, puc restablir les relacions; puc establir ponts, fràgils passarel·les entre la meva història i les meves “històries”; puc lligar els esdeveniments, les situacions, els retrobaments o les emocions per capacitat d’escolta en la meva vida. Sí, la teva escolta em resulta apassionant. Si et plau, para l’orella i escolta’m. I si tu també vols parlar, espera només un instant perquè pugui acabar, i t’escoltaré jo també, sobretot millor si m’he sentit comprès. 44

538 - Dijous, 11-10-2007


Opinió

Jordi Fraxanet - Regidor de Medi Ambient i del Vinyet

MANIFEST – I MARXA SOSTENIBLE DE SOLSONA (i II)

Setmana de la mobilitat sostenible i segura Residus:

• El transport públic representa només el 2,1% de les emissions contaminants totals.

Un vehicle de motor està format per unes 15.000 peces i conté diversos fluïds que són necessaris per garantir-ne el correcte funcionament, com els olis, el refrigerant o els líquid de fre i de bateria, entre d’altres. Igualment, s’hi poden identificar fins a 600 tipus de materials diferents. Si bé actualment els cotxes es fabriquen amb un elevat percentatge de peces reciclables, els automòbils que es desballesten continuen tenint elements no recuperables. En general, el 25% d’un vehicle està format per materials que no es poden reintroduir en el cicle productiu. A Espanya, es desballesten prop d’un milió de vehicles, cada any, xifra que suposa unes 200.000 tones de residus no metàl·lics que acaben als abocadors.

Fem un ús racional del cotxe i la moto: Tots sabem que en algunes circumstàncies el transport privat és quasi l’única alternativa, ja sigui per una distància elevada, per la manca de transport públic en certs horaris o bé per la necessitat de portar una càrrega. Però cal que fem un ús racional i responsable del cotxe o de la moto per evitar al màxim els impactes negatius que hem vist. Des de l’Ajuntament de Solsona fem una crida a la reflexió ciutadana a partir del coneixement de tots aquests factors. Cal fer l’esforç de plantejar-nos si en algun moment podem deixar de banda el vehicle privat i utilitzar un transport alternatiu. Si no donem el tomb als nostres hàbits de desplaçament, el problema esdevindrà cada any més i més gros. Però tots hem de ser corresponsables de la transformació del model de mobilitat que ens convé. Els ciutadans i les institucions. Per aquest motiu vull anunciar la voluntat de l’Ajuntament de Solsona d’implementar actuacions i mesures per facilitar l’accessibilitat a peu i eliminar barreres arquitectòniques; fomentar la mobilitat segura per reduir la sinistralitat i planificar i gestionar millor la mobilitat urbana, entre moltes altres. Gràcies per la vostra participació. Salut i endavant en la primera Marxa sostenible de Solsona!

Cost del cotxe: L’automòbil és el mitjà de desplaçament menys econòmic si el fa servir habitualment una sola persona. Si es tenen en compte totes les despeses associades a l’ús habitual de l’automòbil, un trajecte en transport públic té un cost d’una tercera part del que costa un trajecte en vehicle privat. El cost per a l’economia domèstica pot arribar a superar els 250 euros mensuals, i el cost total per quilòmetre recorregut, tenint en compte tots els costos directes i indirectes, és de 81 cèntims per quilòmetre. A Solsona, el parc de vehicles s’ha incrementat des dels 3.883 vehicles, l’any 1991, fins als 6.117, l’any 2004. Aquest augment representa un 57% en 13 anys, mentre que la població només ha crescut un 22% en aquest mateix període. Això fa que Solsona sigui una de les ciutats més altament motoritzades del país en relació amb la població. Un cop analitzats els inconvenients del cotxe i la moto, parem atenció a les alternatives que tenim: Si anem a peu: • Per a distàncies inferiors als tres quilòmetres, moure’s a peu és el mitjà de desplaçament més eficient; molt més que qualsevol mitjà de transport motoritzat i, naturalment, molt més saludable. • La major part dels desplaçaments per la ciutat són inferiors als 2,5 quilòmetres, de manera que anar a peu pot substituir perfectament la utilització del cotxe. Si anem en bicicleta: • La bicicleta pot substituir còmodament el vehicle privat per a distàncies inferiors als 8 quilòmetres. És un mitjà compacte, relativament ràpid (la velocitat mitjana en zona urbana és de 15-25 km/h), accessible, flexible, sa i ecològic. • Mentre que a moltes ciutats europees més d’una quarta part dels ciutadans es desplacen diàriament en bicicleta, a Catalunya encara menys d’un 1% dels desplaçaments es fan en aquest mitjà.

13 ANYS

r0 ,5 r mp

pe

co r la

45

LA

EC

pe

OS D

• L’espai urbà que fan servir els vianants i el transport públic és unes 100 vegades inferior al que utilitzen els automòbils i les seves places d’aparcament. Per cada viatger transportat, l’autobús, per exemple, necessita només el 5% de l’espai utilitzat pel cotxe.

VA L

LA CARTA ESFÉRICA • Dijous, 11 - 1/4 d’11 nit • Divendres, 12 - 2/4 de 8 vespre • Diumenge, 14 - 2/4 de 6 tarda

LA 0 ad RO 'un Eu ae CA MAR r RT n I D t rad os AE OY a SF ÉR MAR ICA IDO

OS DECLARO MARIDO Y MARIDO • Divendres, 12 - 1/4 d’11 nit • Dissabte, 13 - 11 nit • Diumenge, 14 - 2/4 de 8 vespre • Dilluns, 15 - 1/4 d'11 nit

Si anem en transport públic:

538 - Dijous, 11-10-2007

7 ANYS


Opinió

M. Nadal

Qui més qui menys, tots somiem amb tenir una salut de ferro (lo principal). Amb riqueses per poder fer grans coses. Amb la fama, amb divertir-nos molt. Amb ésser molt agradables. Amb deixar un bon record abans no ens traspassin, cosa ben segura per a tothom. Dormint, somnis que semblen ben reals alguns, i estranys i impensables altres… Bé, aquí hi va aquest, de real i –segons l’autor – vertadera historieta.

El somni de Carles Cinquè El gran rei Carles, Primer d’Alemanya i Cinquè d’Espanya, trobant-se un dia de cacera fou separat del seu seguici i dels seus servidors per una violenta i inesperada tormenta …i anà a ficar-se en una cova per guardar-se dels trons, llamps i pluja torrencial. Baixà del cavall, però va tenir una desagradable sorpresa. Que allí hi jeien quatre homes de pèssima “catadura”, que simulaven dormir profundament. Tot d’una un d’ells s’aixecà i li diu al Rei (a qui no conegué): “Senyor cavaller, sigueu benvingut. En aquest precís moment jo somiava que la vostra preciosa capa de vellut passava sobre les meves espatlles”. I tot dient-ho el lladre, d’una tibada, se n’apodera. “Senyor Escuder –diu el segon – jo també somiava que el vostre preciós gorro de plomes, el canviava pel meu barret, brut i foradat...” I tibada al canto. “Jo –digué el tercer- que el vostre preciós cavall m’aniria estupendament”, i al mateix temps el prenia amb les regnes... “I jo –exclamà el quart- que rebia el vostre magnífic xiulet d’argent” i ja allargava la mà per agafar-lo...

Poesia

“Molt bé, amics –digué Carles V- però un moment. Aquest xiulet és especial. Deixeu abans que vos demostri com funciona, perquè en pugueu treure molt profit. I en dir això xiulà ben fort. Tres vegades... Amb uns minuts més de 50 homes ben armats s’agruparen al voltant del Rei, tot excusant-se d’haver-lo perdut de vista per causa de la tormenta. Llavors el Rei digué als lladres: “Molt bé, valents. Jo també he tingut un somni...i és que abans d’una hora sereu tots penjats. L’ordre fou donada de seguida, acabant d’aquesta manera amb els lladregots, que no sabien fer altra cosa que assaltar i perjudicar el pròxim. Reflexió: Pot ser que en aquell temps s’abusés massa de l’autoritat. Però, no fóra convenient una miqueta més d’ordre? Que es fes complir més les lleis pels quins se les passen pel darrera? Menys xerrameca, potser menys lleis? Però ben fetes i , a complir-les! Més protecció als ciutadans honrats, que ja es cuiden de les seves obligacions. Segurament aniria molt millor la cosa.

Opinió

Joana Cervera

Blau d'hisop M’agrada ser a casa reposar, feinejar acaronar les plantes abraçar-les fins el verd i a cau d’orella estimar-te àdhuc que poc hi sóc duc als dits la falta entestada en fugir de tu d’un cos que crida fallir cap present és passat i menys futur. Les lloses del temps procuren un seient on l’herba creix lenta poruga de capvespre en última instància cap estança és millor a la que tens ara de música tibetana no per res, per tot que fàcil bescanvia el Sol...

Josep Maria Poblet

Sols faramalla

per si et refreda el bosc procura’t la cura de blau d’hisop.

Llorejats incompetents

Quan no saps tothom sap i diu i jutja per no dir prejutja l’origen d’autoanàlisi cito a Marvin Minsky al model del “jo únic” perquè em ve degust perquè cerco colors de tardor en la llum atravessant finestres de teulades i fum.

i tota mena de trens,

en arranjar avaries, les catenàries, les vies, Foment té avui les patents de mentir sense manies i prometre utopies que no pot complir aquest ens. En un estat més normal en Morlán i la ministra serien sols faramalla, però a l’Espanya imperial després del proper sinistre els daran una medalla. A Foment la incompetència garanteix la permanència.

46

538 - Dijous, 11-10-2007


Futbol Convocatòria d'eleccions a la Junta Directiva Solsona, 27 de setembre de 2007 Per la present s’informa a tots els socis d’aquest club que queda obert el període d’inscripció per l’elecció a President i Junta Directiva del C. F. Solsona. Les candidatures s’han de presentar a les oficines del club abans del dia 31 d’octubre de 2007 a les 21:00 hores. Les condicions per ser elegibles són les següents: Ser major d’edad i tenir establert com a mínim un any d’antiguitat com a soci. Cada candidatura ha d’incloure el candidat a President i els candidats a Junta Directiva (mínim 5), indicant-se per cadascú el nom, cognoms i DNI. Article 26è. Si només es presentés o restés vàlida una única candidatura, es procedirà directament a la proclamació dels seus components com a elegits per a la Junta Directiva. Si no es presenta cap candidatura la Comissió Gestora del club haurà de convocar noves eleccions en un termini màxim de tres mesos. En cas que n’hi hagi més d’una, es procedirà a establir un calendari electoral que culminarà amb una votació.

Primera Territorial G4

Andalusia 1 - Solsona 2 El Solsona anota la primera victòria Un encertat Sala, amb 2 gols, va aconseguir capgirar el marcador en un partit en que a la primera part dominaven els locals gràcies a un matiner gol al minut 7. Gràcies a aquesta victòria, el Solsona suma 3 punts, 2 gols a favor i 13 en contra, quedant cinquè per la cua de la classificació. Aquest diumenge, el Solsona rebrà l'Avià al camp Municipal d'Esports.

Comissió Gestora de C.F. Solsona

Infantils 1a divisió. Primera jornada: 29 de setembre de 2007

Segona jornada: 7 d’octubre de 2007

Puigcerdà,1 - CF Solsona, 3

CF. Solsona, 5 Manresa "B", 3

(1 Robert Tripiana, 2 Gerard Roca ) Entrenadors: Paquito Alconchel, Èric Tarifa. Marc Martínez, Joan Vilà, Gerard Vilanova, Aleix Ribera, David Alconchel, Gerard Roca, Albert Aresté, Joan Vendrell, Mariano, David Solé, Robert Tripiana, Jaume Colilles, Dídac Mercader, Àlex Pascual.

(2 Joan Vendrell, 2 Albert Aresté, 1 Robert Tripiana) Entrenadors: Paquito Alconchel, Èric Tarifa. Jugadors: Marc Martínez, Joan Vilà, Gerard Vilanova, Aleix Ribera, David Alconchel, Gerard Roca, Albert Aresté, Joan Vendrell, Mariano, David Solé, Robert Tripiana, Jaume Colilles, Dídac Mercader, Àlex Pascual, Guillem Vila, Aleix Colell, Arnau Múrcia.

Primer desplaçament amb autocar, a la capital de la Cerdanya. Tot i el llarg viatge vàrem poder arribar en condicions per poder jugar. No obstant a la primera part els entrenadors, el Paquito i l’Èric, es van fer un tip de patir amb l’equip, perquè no es veia un joc fluïd i àgil com el primer dia. Durant el partit, el nostre porter, el Marc Martínez, va fer un gran treball com també la resta de la defensa, destacant l'Aleix Ribera manant i posicionant a la resta de companys. La graderia de pares i animadors també va patir de valent. El partit va ser molt emocionant i ple de situacions de perill per part dels dos equips. Va finalitzar la primera part amb el resultat d'1-2. El resultat anava molt ajustat fins que vàrem poder marcar 1-3 avançada la segona part.

Primer partit, amb els nervis habituals del començament de temporada. Un Solsona, molt ben situat al camp, comença amb la intenció de fer bon futbol: bons passes, bones triangulacions i amb molt de compte amb les posicions dels jugadors al camp. Tot i avançar-se per 2-0 vàrem arribar a la mitja part amb el resultat de 2-3, ja que quan el Manresa ens va marcar el 2-1 vàrem patir un seguit de nervis que van provocar uns deu minuts de desconcert. Després del descans el partit es va redreçar i vàrem poder fer una segona part amb un parcial de 3-0 inapel·lable. Moltes felicitats a tots els jugadors, en aquesta nova categoria, ja que, finalment la passada temporada es va poder pujar a primera. 538 - Dijous, 11-10-2007

47


BTT

Club BTT del Solsonès

Celebració 10è aniversari del Club BTT del Solsonès 20 i 21 d’octubre de 2007

Després de 10 anys de practicar i promocionar el ciclisme tenim moltes ganes de celebrar aquest aniversari. Per això hem preparat un cap de setmana ple de ciclisme de muntanya i, a més, per tots el gustos. Així doncs, hi haurà activitats per a tothom, per als més petits, per als grans, per als tranquils, per als ràpids, per als qui vulguin millorar els seus entrenaments, per als qui només vulguin viure dels records amb l’exposició de fotografies, per als qui vulguin aprendre una mica de mecànica, ... Bé, sense allargar-nos més us detallem el programa d’actes i esperem retrobar-nos el cap de setmana del 20 i 21.

DIUMENGE 21 D’OCTUBRE: a les 9:00 h. A la plaça del Camp SORTIDA EN BTT D’UNA MARXA LENTA D’UNS 20 km. Participació gratuïta per a tothom. Només hi haurà avituallament líquid.

DISSABTE 20 D’OCTUBRE AL MATÍ: curses en un circuit al Camp del Serra i tallers de mecànica.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DELS 10 ANYS DEL CLUB BTT DEL SOLSONÈS:

Horaris: 10:30: Cursa promeses nascuts el 2.001 – 2.002 10:40: Cursa promeses nascuts el 1.999 – 2.000 10:50: Cursa principiants nascuts el 1997 – 1998 11:00: Cursa Alevins nascuts el 1995 – 1996 11:30: Taller de mecànica: reparació de punxades. 12:00: Cursa infantils nascuts el 1993 – 1994 12:15: Cursa cadets nascuts el 1991 – 1992 12:30: Taller de mecànica: reparació i manteniment d’uns frens de disc.

Durant els dos dies, 20 i 21 d’octubre, es podrà visitar a la sala d’exposicions de l’Ajuntament de Solsona una petita memòria històrica del que han estat aquests 10 anys. HI COL.LABOREN: Ajuntament de Solsona i Consell Esportiu del Solsonès.

NOTA: TOTS ELS PARTICIPANTS TINDRAN PREMI. I ÉS OBLIGATORI L’ÚS DEL CASC. Les inscripcions es poden fer fins el divendres dia 19 a Bicicletes Farràs.

Escoles Esportives

DISSABTE A LA TARDA: a les 19:30

Curs 2007-2008

XERRADA sobre l’entrenament del ciclisme de muntanya (com millorar la forma física per preparar marxes en BTT), a càrrec Xavier Ràfols (director tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme) i de l'ex-corredora olímpica Sílvia Rovira. Es farà a la sala d’actes de l’Ajuntament de Solsona.

ESCOLA MULTIESPORTIVA Dies i hores: Dissabte, d’11 a 2/4 d’1 Edat: Nats entre el 95-2002 ambdós inclosos Esports: Iniciació esportiva la futbol sala, voleibol, bàsquet, tennis, bàdminton, bitlles catalanes, cross, atletisme, orientació al medi natural, handbol, hoquei sala, escacs...

QUOTA

60 Euros a l’any en totes les activitats (inclou assegurança esportiva)

INSCRIPCIONS

Lloc: Casal de Cultura, local núm. 15 Tel. 973 48 25 55 - Horari: Tarda de 15,30 a 19,30

INICI D’ACTIVITATS:

Envieu-nos les vostres cròniques i

La setmana del 15 al 21 d’octubre de 2007

col.laboracions a la nostra redacció

El Consell Esportiu del Solsonès es reserva el dret d’anul.lar una activitat si no hi ha un mínim d’inscrits.

abans de DIMECRES al migdia

Organitza:

Amb la col.laboració de: Generalitat de Catalunya

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 48

538 - Dijous, 11-10-2007


Bàsquet

CB Solsona - Foto: Pere Riu

3a jornada Júnior Masculí

Infantil Femení

CB Solsona, 65 CB Martorell, 59

CB Solsona 22 Albert Disseny CB i UM 63

Jugadors: Oriol(1), Pera(1), Padró(3), Gerard, Dani(10), Lluís(5), Caelles(34 i 7 triples), Joan(3), Arnau, Xetos(8), Àlex

1a part 6-37 2a part 16-26 Raquel.E, Julià.C, Betlem.S, Núria.R 12p, Mireia.R 4p, Nira.C 4p, Mireia.M, Irene.B 2p i Maria.G

Tercer partit per l’equip patrocinat per COINSA i una altra victòria molt treballada. L’equip solsoní va sortir despert des del principi i va imposar-se en un primer període de molta igualtat(16-13). Els taronges van baixar una mica el rendiment en el segon període i així marxarien al descans 3 punts a sota en el marcador. El tercer quart va tornar a ser totalment taronja, amb uns tiradors inspirats i amb un bon joc col·lectiu va tornar a imposar-se en el tercer període. L’últim quart va ser el de la tranquil·litat i de jugar amb intel·ligència, sense cometre els errors que els van fer perdre en la primera jornada, i així, s’enduien la victòria davant d’un rival que mai no va abaixar els braços. Felicitem l’Albert Caelles que està actualment en un nivell de forma molt alt i seguim animant l’equip júnior, al qual li queda tota una llarga temporada, esperem, que d’èxits.

Un equip molt bo per a començar la temporada

L’infantil femení comença una nova temporada, de moment estem a nivell B i depenent de què fem amb aquesta fase passarem a un nivell més alt o més baix. L’equip solsoní començava la temporada contra el CB i UM, el rival que es preveu més fort d’aquest grup, Així, doncs, les noies patrocinades per Riu Esports i Moda van començar molt fredes i la superioritat de l’equip manresà es va notar des d'un bon principi. Així que l’equip visitant pressionant després de cistella es posaven per davant 2 a 18 al final del primer quart, les males opcions de tirs i els tirs mal efectuats feien que hi hagués aquesta diferència a la mitja part 6 a 37. A la segona part les solsonines van millorar el seu joc i el seu encert a cistella, en no estar tant pendents del marcador, fet que va provocar que les solsonines no tiressin amb l'ansietat d’anotar sinó que tiraven quan ho veien més fàcil, trenant més duna jugada treballada per tot l’equip. Es va veure un equip que si treballar pot aspirar a la segona o primera posició, però cal prendre's més seriosament els entrenaments i treballar més.

Calendari de partits de bàsquet del C.B. Solsona Amb motiu del pont del Pilar, no hi ha jornada en les categories de promoció. Només jugaran aquest cap de setmana els equips sèniors i el júnior.

Informem a tots els esportistes, familiars, amics del bàsquet i seguidors del CB SOLSONA que el proper diumenge 14 d’octubre, a les 11,30 del matí, tindrà lloc la FESTA D’INICI DE TEMPORADA, amb l’acte de presentació dels equips, reconeixements en els 30 anys d’història i fotografia oficial. Us hi esperem!

538 - Dijous, 11-10-2007

49


Bàsquet

CB Solsona - Foto: Pere Riu

Sènior Masculí

TB Assessors CB Solsona, 73

Quico Rafart (8), Pau Colell (0), Marcel Call (7), Jordi Vives (8), Sergi García (0), Xavi Viladrich (0), Xavi Merino (20), Ferran Torres (10), Fèlix Codina (0), Marc Sala (12), Marc Pera (8), Albert Caelles (0).

CB Parets“A”-Barnasfalt, 62

Montálvez (8), Gallina (12), Ganella (0), Rodríguez (14), Planas (0), González (2), Salgado (16), Pachón (6), Vidal (4), Alcántara (0). Parcials: Min.10 - 12-15. Min.20 - 31-25. Min.30 - 51-45. Min.40 - 73-62.

als pívots del Parets. També destaquem la gran defensa del júnior solsoní Caelles sobre el jugador visitant Gallina, al qual va aconseguir anul·lar durant el segon quart. Ja en la segona part, els visitants es posaven en defensa zonal, cosa que va causar alguns problemes inicials als solsonins, fins que no van ajustar les passades interiors, on van acabar de decidir el partit. Durant aquesta segona meitat, l’atac solsoní passava per mans de jugadors no habitualment anotadors, com el Jordi Vives i el Marc Pera, que deixaven bons detalls al públic solsoní. Al final, victòria dels solsonins per onze punts, 73-62, i el regust de veure com sense fer un partit gaire regular i amb algunes imprecisions, es podien obtenir els dos punts. Ara convé ajustar més el joc en atac per tal d’evitar algunes pilotes perdudes innecessàries, i sobretot entrenar els tirs lliures (20 fallats en aquest partit), que en altres partits poden ser molt més decisius. El proper partit, diumenge vinent a la tarda, a les 18 hores, a la pista del Súria “A”. Un desplaçament proper i un partit important contra un equip de la part alta de la classificació, que ha de fer que el públic solsoní es desplaci a animar l’equip.

Imprecisions, millora, bons detalls, i segona victòria solsonina En partit disputat durant la jornada matinal de diumenge passat, el TB ASSESSORS CB SOLSONA rebia la visita d’un rival de la zona mitja-baixa de la classificació, el CB Parets del Vallès “A”, i després de 40 minuts intensos, els local aconseguiren la segona victòria en tres partits. El nombrós públic assistent al pavelló va poder gaudir en general d’un bon partit del CB Solsona. La primera part, però, començà amb moltes pèrdues de pilota solsonines, fruit més de les nombroses imprecisions que no pas d’una defensa asfixiant. En l’altra cistella, però, els locals van fer una bona defensa, fet que va propiciar que el marcador al descans fos d’avantatge local per un curt resultat de 31-25. Convé destacar el partit molt complet sota les anelles tant del Xavi Merino com del Ferran Torres, que aconseguien dominar les dues zones intimidant amb taps i una gran defensa

Campionat de Catalunya Cadet Femení:

Campionat de Catalunya Sènior Femení (3a Cat.)

C.B. Navas, 50 C.B. Solsona, 28

Iberhogar Cornellà, 57 Solsona/Torelló BF, 82

Gemma Muntada 8, Ariana Rafart 4, Agnès Sala, Marta Borràs, Clara Tordesillas 9, -cinc inicial-. Gemma Torres 3, Alba Llorens 2, Laura Viladrich, Mariona Vendrell 2, Carla Vendrell Parcials: 12-5 / 30-13 / 43-22 / 50-28.

Parcials: 9-18 / 26-30 / 42-56 / 57-82. Berta Codina, Carla Carbonell 27, Anna Estany 2, Betània Ginés 1, Belén Armengol 8, –cinc inicial-. Elena Sierra 8, Mar Portet 9, Paula Vilaginés, Míriam Martínez 11, Cristina Bubé 16.

Desesperant, partit per oblidar:

El millor, el resultat

Ja els primers compassos del joc: primer la Gemma Muntada; per un fort cop fortuït i tot seguit la Marta Borràs, per una estrebada muscular han d’abandonar la pista; aquesta última sense poguer tornar-hi. El primer quart acaba amb un tempteig baix favorable a les locals; la diferència en el joc no és la que assenyalava el marcador; el que passa és que l’equip solsoní ha estat molt desencertat. El segon ha sigut una rèplica del primer: no hi havia manera d’anotar; es desaprofitaven accions clares sota cistella, contraatacs, tot l’ofensiu; en canvi el Navas, sense fer res de l’altre món anava sumant. La segona part del matx, el Solsona ha ajustat la defensa, això li ha permès recuperar vàries pilotes que no han servit de res perquè es continuava desaprofitant tot. L’últim quart ha sigut prolongar una mica més la desesperació. El percentatge de tirs lliures ho diu tot: 8 de 28.

Victòria molt important a la pista d’un rival directe per aconseguir la classificació a la següent fase. Un partit amb dues cares molt diferents: La primera meitat, un STOBF amb manca de criteris i un Cornellà que ho aprofita i es va creixent a poc a poc; per més inri els àrbitres s’afageixen al pèssim espectacle que oferien els dos equips i xiulen d’una manera poc parcial; massa casolana. La segona meitat del partit, les jugadores taronja han sortit amb les idees més clares i amb pocs minuts han agafat una bona renda. La bona direcció de la Cristina Bubé ha estat determinant per canviar la dinàmica del joc. En el tercer quart, el partit ja ha quedat finiquitat; I l’útim ha servit per ratificar encara més la clara superioritat del STOBF. 50

538 - Dijous, 11-10-2007


Bàsquet

Supercopa Comarcal

CB Solsona

CB SOLSONA MIXTE “A” 6/10/2007

La Supercopa Comarcal enfronta enguany el Bar Castell, el Castellar de la Ribera i l’Excavacions J.Ribera

CB Solsona, 81 Remosa SA Súria, 74

Jugadors: Maiol, Roger, Aleix, Bernat, Queralt, Marc, Anna i Èric.

Un bon començament

Comença una nova temporada i amb ella un canvi de normes en els partits i en els arbitratges. La incertesa de no saber com anava el marcador durant el partit va donar emoció al matx fins l’últim període, al qual es va arribar en empat a setanta-dos punts. Per sort, en la pròrroga els nostres jugadors van estar més encertats que els del Súria, guanyant el partit amb el resultat de vuitanta-un a setanta-quatre. En el partit cadascú va aportar i fer allò que se li va demanar: el Maiol va estar ràpid i àgil, el Roger lluitador i treballador, l’Aleix encertat i consistent, el Bernat potent i hàbil, el Marc defensiu i amb voluntat, l’Anna segura i constant i per acabar, l’Èric, amb caràcter i lluitador. Però també cal dir que tot no va ser perfecte ja que es van fallar algunes cistelles fàcils en contraatacs. Tot i això, cal felicitar l’equip pel partit i animar-los a seguir treballant fort en els entrenaments i a millorar aquells aspectes que calen reforçar.

Patinatge

El torneig tindrà lloc demà a les 5 de la tarda a Castellar de la Ribera Demà, dia 12 d’octubre, es disputarà una nova edició de la supercopa comarcal, temporada 2006-07, que enfrontarà els equips del Bar Castell, guanyador del torneig d’hivern, de primavera i de les 12 hores, amb el Castellar de la Ribera -segon classificat en el torneig d’hivern- i amb l’Excavacions J. Ribera, segon classificat en el torneig de primavera. Enguany, com a novetat, el torneig es disputarà a Castellar de la Ribera a partir de les 17 h i els partits tindran una durada de 25 minuts cadascun, essent el primer el que enfrontarà el Bar Castell amb el Castellar de la Ribera.

Solsona Patí Club

Cristina Cabestany i Patrícia Cases a la 4a Jornada de Tecnificació del Programa ARC Èlia Rebolledo també hi estava convocada però no hi va poder assistir per una greu lesió El passat diumenge dia 7 d’octubre, al Pavelló Municipal d’Esports de La Bordeta (Lleida), es va celebrar l’últim entrenament de Tecnificació del Programa ARC per aquesta temporada. Del Solsona Patí Club hi van estar seleccionades Cristina Cabestany, Patrícia Cases i Èlia Rebolledo, però l’Èlia no hi va assistir a causa d’una greu lesió als adductors i desitgem que molt aviat comencis a notar millora. Els entrenaments, a la 4a Jornada de Tecnificació del Programa ARC, constaven de dues parts: un entrenament tècnic dirigit per Cristina Gibaja, acompanyada de sis entrenadors dels quals una d’elles era la nostra entrenadora Ester Fornell; i un entrenament físic dirigit per Xavier Orrit que també és entrenador del Solsona Patí Club. Després d’aquests durs entrenaments, el coordinador del Programa ARC va felicitar als patinadors per l’evolució 538 - Dijous, 11-10-2007

que estan portant i els va animar a seguir treballant per millorar dia a dia. El patinatge artístic és un esport que requereix constància i dedicació, a part de moltes hores d’entrenament, però l’esforç que un patinador fa sempre li dóna alegries i satisfaccions. Cristina, Patrícia i Èlia, us volem felicitar per l’evolució que esteu tenint i us animem a seguir treballant per aconseguir tot allò que us proposeu! L’Equip Tècnic i la Junta Directiva del Solsona Patí Club, estan orgullosos de veure que tots els nostres patinadors, a tot arreu on van, porten el nom de l’entitat i mostren un elevat nivell tècnic, esportiu i humà. Dia rere dia el Solsona Patí Club és una entitat més ferma en el món del patinatge. També volem agrair als nostres espònsors (“Enyesados Juan José Martínez”, “Segura Pintors” i “Riu Esports i Moda”) tota l’ajuda que ens estan donant. 51


Futbol Sala

PB Solsona La Xurre

Sporting Esplugues 4 PB Solsona La Xurre 1 SPORTING ESPLUGUES: Rosell, Merino, Medina, Lahoz, Fernández, Álex, Guillermo, Manzanares, Gauma, Ferrer, Barrera i Gil PB SOLSONA LA XURRE: Seuba, Obiols, Ricard, Llosada, Torregasa, Alsina, Quique, Vicenç, Ivan i Divins Àrbitres: García i Serrano (2) Gols: 1a part: 1-0 min.2 Medina,2-0 min.5 Fernández,3-0 min.7 Lahoz, 3-1 min.9 Obiols - 2a part: 4-1 min.39 Fernández (dp)

Primers minuts decisius Amb aquest encapçalament queda tot dit, ja que el partit va decidir-se en aquest període de temps. Els de LA XURRE van sortir a la pista un xic adormits, mentre que els de casa van sortir molt endollats i amb un ritme de joc força ràpid, fet que va propiciar que en els seus tres primers xuts a porteria aconseguissin la diferència de 3 a 0. En aquest moment, des de la banqueta es va demanar minut per tal de poder situar altre cop l’equip dins del partit, amb més intensitat defensiva i més ànsia de poder marcar. Això va fer efecte i en dos minuts l’Obiols retallava distància al marcador. El partit va tornar a ser més igualat, amb ocasions per tots dos conjunts i que no encertaven a materialitzar en gol. Amb aquest resultat tothom va anar al descans. A la segona part els de Solsona van sortir més posats en el partit i van pressionar als d’Esplugues per tal d'intentar retallar la diferència, però amb poca fortuna. A més, van haver de lluitar en contra d’algunes decisions dels àrbitres, que aquesta segona part van canviar totalment el criteri, després de “conèixer” al president de l’entitat local i tot era contra els forasters. Els de LA XURRE van gaudir d’alguna bona ocasió de marcar però no van poder fer-la. Els locals no van aconseguir la tranquil·litat fins al minut 39, mitjançant la transformació d’un doble penal.

Aquest cap de setmana tornaran a jugar fora aquest cop a la pista de Sant Andreu de la Barca a les 18,30.

TORNA LA LLIGA JUVENIL AL PAVELLÓ CAMPIONAT DE CATALUNYA 1a DIVISIÓ -a 17,30 H PB SOLSONA LA XURRE – CAEIO-PERE TUBILLA

Futbol Sala Primera Territorial

Castellar Ribera, 5 Estructuras Bolesco, 1

Bitlles Catalanes

Dos de dos

Tercera divisió B

El Castellar ha començat bé la nova temporada, i dissabte ho va confirmar guanyant clarament a un recent ascendit. Els visitants plantaven cara a base de lluita, velocitat i un joc bastant dur, però el Castellar es va anar imposant a mesura que passaven els minuts. El primer gol va ser en pròpia porta, tot i que va ser atorgat a C. Solé. Posteriorment, Tripi feia el segon després d’un contratac de llibre. Els visitants inquietaven el pavello fent el 2-1, pero ven aviat, Txotxa despues d’un altre contraatac, C.Solé amb un xut fluix però col·locat, i Angrill rematant una bona jugada, sentenciaven el matx.

El Bitlles Solsona perd amb el Bellpuig.

Aquest diumenge, l’equip solsoní jugarà contra el Preixana Classificació

GOLEJADORS TEMPORADA Serra, 3 - Txotxa, 3 - C.Sole, 2 - Angrill, 1 - Tripi, 1 - Xerol, 1

52

538 - Dijous, 11-10-2007


Lliga Comarcal JORNADA 4 13 i 14 d’octubre ESP. FREIXINET – ARDÈVOL (dissabte, a les 17 h a Freixinet) FONDA NIN – BAR CASTELL (dissabte, a les 19.30 h a St. Llorenç) SANT LLORENÇ DE MORUNYS – CLARIANA DE CARDENER (dissabte, a les 18.30 h a St. Llorenç) SOLSONA – CASTELLAR DE LA RIBERA, (dissabte, a les 18 h al pavellò)

Clariana de Cardener

HOMBRES G – OLIUS, (dissabte, a les 19 h al pavelló) CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – MONTMAJOR (diumenge, a les 11.30 h al pavellò) LLADURS SPUTNIK – EXPERT RAFART NAVÈS (dissabte, a les 16 h a Lladurs) LLOBERA – SANT CLIMENÇ (diumenge, a les 12.45 h a Llobera) EXC. J. RIBERA DESCANSA Fonda Nin

538 - Dijous, 11-10-2007

53


Esports Oliana

Marcel Ribera - Francisco Vizcaino

Sergi López Sorribes De nou, una vegada més portem a les pàgines de la nostra revista Celsona un balanç del que ha donat de si la temporada del jove atleta infantil de la nostra Vila Olianesa, en Sergi López Sorribes. Aquesta persona té un currículum esportiu molt brillant, la qual cosa fa que els olianesos ens en sentim molt orgullosos. Cada any en aquestes dates fem una breu exposició del que ha sigut la vida esportiva d’en Sergi López. En la seva segona temporada com atleta federat amb el club Medilast Sport de Lleida, en Sergi ha assolit nombrosos podis, com ara a la Sant Silvestre de Lleida, a la Sant Silvestre d’Andorra, a la Milla de la Sagrada Família de Barcelona, al Cros de Valls, al Cros d’Andorra, al Cros de Vila-seca, etc. Però el que destaquem sens dubte són el dos títols assolits de Campió de Catalunya: Campió de Catalunya Escolar de Cros i Campió de Catalunya Escolar d´Atletisme a la cursa de 1000 metres.

Aquí el podeu veure, a en Sergi López, participant en cinc llocs diferents.

Després d’aquestes victòries d’en Sergi López tan sols ens resta desitjar-li que no es desanimi mai i que continuï aquesta carrera d’èxits esportius. A pesar de la seva joventut l’esportista Sergi brilla amb llum pròpia dins la seva categoria. Felicitats!!!.

A continuació relacionem les victòries d’en Sergi en aquesta temporada 2006-2007:

23-09-2006 19-11-2006 17-12-2006 26-12-2006 28-01-2007 04-02-2007 04-03-2007 01-05-2007 12-05-2007 17-06-2007

VII Milla Urbana Vila d´Almacelles. II Memorial Ramon Blanch de Vilanova de la Barca. XXVI Pujada a la Seu Vella de Lleida. XXIV Cursa de l´Indiot de Mollerussa. XXXII Cros Vila d´Arbeca - Memorial Ramon Bellmunt. Campionat de Catalunya Escolar de Cros a Alcarràs. XXIX Cros Ciutat de Mollerussa - Memorial Culleré. XVI Milla Urbana de Santa Eulàlia de Hospitalet. Categoria Cadet. Campionat de Catalunya Escolar de Atletisme- Cursa de 1000 metres a Lloret de Mar. XXVII Cros Escolar de Primavera a la Seu d’Urgell.

54

538 - Dijous, 11-10-2007


Atletisme

Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

XV CURSA ATLÈTICA PENYA BLAUGRANA DE SANTPEDOR

David Alconchel 1r a la mini cursa de Santpedor La popular cursa de Santpedor va tenir una participació de més de 600 participants dels quals 559 van passar per la línia d’arribada, entre ells 4 atletes del club Fondistes del Solsonès: Sancho Ayala, Josep Miquel i Josep Alconchel, que van participar a la cursa de 10 quilòmetres, mentre que David Alconchel ho va fer a la mini cursa de 4 quilòmetres.. A les 6 de la tarda del dissabte es va donar la sortida conjunta a les dues curses. Sancho Ayala i David Alconchel van anar força tram junts al grup capdavanter de la cursa, que va ser guanyada per Nacho Caceres, en un esprint molt disputat amb Abdelghane El Hassani, tots dos amb el mateix temps de 31’17 minuts, i tercer va ser Josep Marichica amb 32’35 minuts. Sancho Ayala va entrar al lloc 17 de la general amb un temps de 34’55 minuts, Josep Miquel Alconchel va entrar al lloc 130 amb un temps de 42’49 minuts i Josep Alconchel va entrar al lloc 264 amb un temps de 46’34 minuts. En categoria femenina la guanyadora va ser per cinquè any consecutiu la manresana Meritxell Calduch amb un temps de 37’10 minuts, seguida de Carme Tort amb un temps de 40’36 minuts i tercera va arribar Ester Solera amb un temps de 41’41 minuts. En la cursa de 4 quilòmetres en primer lloc va entrar l'Aleix Pedered, seguit del David Alconchel, que va entrar en segon lloc amb un temps de 14’34 minuts, a 3’35 minuts/km molt bon temps per aquest jove atleta. En acabar la mini cursa, els que anaven al davant van comentar que el nen que havia guanyat havia fet “camp a través” però no hi havia proves. Els vídeos van demostrar que en realitat el guanyador va ser en David Alconchel.

Dilluns el David Alconchel va rebre un correu de l’Organització de la cursa dient-li que sentien molt l’incident i que ell havia estat el guanyador de la mini cursa. Felicitats David

Pròximes Curses 14 d’octubre cursa de Sant Muç 10 quilòmetres (Rubí) 14 d’octubre Mitja Marató de Puigcerda 14 d’octubre Cursa del Turró Agramunt 10 quilòmetres 21 d’octubre Mitja Marató de Mollerussa. 538 - Dijous, 11-10-2007

55


Tennis

Junta CTS

CAMPIONAT SÈNIORS

Solsona-Cardedeu

El diumenge passat, 7 d’octubre, les pistes de tennis van ser plenes de gom a gom. El CTS van organitzar un campionat amistós de sèniors entre jugadors del CTS i CT Cardedeu. El bon ambient i l’esportivitat van ser presents tota la jornada tennística. La Junta del CTS vol agrair a tots els socis la seva participació i suport, i...molt especialment, volem agrair l’esforç i treball que ha realitzat el Toni Carbonell, que ha estat l’impulsor i coordinador d’aquest campionat.

56

538 - Dijous, 11-10-2007


Karting

Vicenç Sellés (director esportiu d’Eska.racing.team)

3a prova del Campionat Internacional d’Andorra Hola afeccionats, el pasat cap de setmana dies 29/30 de setembre es va disputar la 3a prova del Campionat Internacional d’Andorra, el Real Club d'Automobilisme d’Andorra va organitzar amb molt d’esforç aquesta curssa. En el cirucuit Andros del Pas de la Casa, la nostra escuderia va desplegar un sol pilot per la categoria absoluta. Va ser el solsoní Joan Miquel Sellés. Per la proximitat d'Espanya, Andorra i França, ens vàrem trobar que érem els únics catalans a la graella, la majoria eren francesos. El dissabte, el dia dels entrenaments, tot va anar molt bé, després de comprovar temperatures, grips, caigudes i dades dels plats i pinyos, vam fer un bon temps i vàrem quedar entre els cinc primers. Més tard vam recollir i ens vam sentir molt satisfets. El diumenge, el dia de la cursa, va començar amb sorpreses no esperades. Tot anant a posar el cotxe en marxa va fer pifia, no engegava, no sabíem què passava, vam cambiar la bugia, vam comprobar la bateria, l’encesa, vam desmuntar el motor d’arrancada i res de res, ens vàrem perdre els entrenaments lliures... i enmig del buelling de pilots (el Joan Miquel no hi era) ens vam adonar que sota la centraleta de l’ordinador un fusible s’havia fos. (vol 20 cm). Quasi sense temps J. Miquel va anar al Buelling i va demanar si podria sortir l’últim a les tandes cronometrades (ho vàrem fer per escalfar motor i frens). I aquí se'ns van acabar els problemes, ja que Joan Miquel va fer el millor temps de la graella, lo demés no té gaire història;

Celebrant la victòria 538 - Dijous, 11-10-2007

Donant classes a uns amics solsonins

va sortir com un llamp i va guanyar les dues “mànegues” amb molta solvència (no ens ho esperàvem pas). Aquesta vegada no puc parlar de la cursa, ja que J. Miquel ho va fer molt fàcil (per sorpresa de tothom). Felicitats al nostre pilot. 2n va ésser l’andorrà J. Moreno i 3r l’Àlex Loal, també andorrà. La pròxima cursa es correrà aquest cap de setmana a Sallent. La sisena prova del català de Karting es farà aprop de casa. Joan Miquel està lluitant per les primeres posicions absolutes del català, 1r, 2n o 3r, a manca de dues proves. Tot està obert. Si ens voleu veure ja sabeu on estarem el 12, 13 i 14 d’octubre. Estem organitzant una cursa de resistència de tres hores per aficionats sense llicència. El lloc, el Plà de Sant Tir, els equips seran de dos o tres pilots per cotxe. L’organització posa el cotxe, el casc, el quimono, etc. Vosaltres només hi heu de posar les ganes de córrer. Podran ser nois i noies (edat mínima 13 anys). La inscripció serà limitada a 20 equips (circuit llarg de competició). Serà algun diumenge del mes de novembre de 10.00 a 15.00 hores. Inclou: buelling, cronometratge, cursa i entrega de trofeus. Per més informació cal fer una trucada a Eskaracing: 617 201 601. Salutacions a tots els aficionats al motor solsonins.

Jaon Miquel en acció 57


Un cafè amb....

Ramon Estany

Aleix Serra Espunyes Porter de la Unió Esportiva Lleida

L’Aleix Serra és tot un exemple per als joves solsonins aficionats al futbol. Amb 18 anys tant sols, té tota una carrera per davant en el món de l’esport, una carrera que ha forjat amb esforç, sacrifici i dedicació i que l’ha dut a les portes de jugar en les categories més elevades del futbol lleidatà

Quan vas començar a practicar el futbol? Vaig començar bastant d’hora, quan tenia 4 anys, aquí al Solsona, quan encara no existien ni les categories de prebenjamins. Vaig haver d’esperar 2 o 3 anys per poder jugar amb els benjamins. I després, quan vaig tenir l’edat, vaig començar amb els benjamins i amb jugadors més grans que jo. Amb el Solsona vaig estar en les categories de benjamins i alevins. A infantils vaig marxar a l’Arrels, on m’hi vaig estar una temporada i mitja, per marxar després al Manresa, on vaig jugar mitja temporada als infantils i els dos anys de cadets, directament amb el cadet A del Manresa. L’última temporada al cadet A ja vaig poder anar de suplent amb el Juvenil A, a la Lliga Nacional i fins i tot amb opció d’haver pogut acompanyar al primer equip. Quan va acabar la temporada, el Manresa seguia interessat per mi, però només al juvenil A i de suplent, perquè encara no tenien gaire confiança en mi.

del Lleida, de l’Atlètic Segre i de la Damm, i amb el meu pare vam estudiar quina de les tres opcions podia ser la més bona, i ens vam decidir pel Lleida, tot i que vaig començar amb mal peu amb un trencament de fibres a l’abductor, però vaig fer un esforç i se’m van quedar. Allà vaig estar tota la temporada passada jugant al Juvenil A del Lleida, a la Lliga Nacional, aconseguint l’ascens a Divisió d’Honor, la màxima categoria estatal. I bé, aquest any estic jugant amb el Juvenil A del Lleida com a titular en divisió d’honor i entrenant com a 3r porter del Lleida oficialment. Entreno amb el primer equip i amb els juvenils, i es pot dir que el doble que els meus companys. -És molt dura la vida d’un futbolista professional? Quan de petit em deien que és molt dur jugar a futbol, clar estàs jugant amb els amics, t’ho passes bé, et lleves els dissabtes i vas a jugar un partit sense pressió de res, però ara sí que t'adones que has de deixar de sortir amb els amics, quedarte a casa, i amb la concentració gairebé es pot dir jugant del divendres al vespre fins al diumenge, el dia del partit. Els entrenaments, sobretot amb el primer equip, són molt durs, molt forts, i quan puges per primer cop, els primers quinze dies o tres setmanes notes uns jugadors, una gent que saben el que és jugar futbol professional, i que ells viuen d’això, i saben que cada diumenge ells han de cobrar del que donen al camp, i sobre el partit que treuran.

-I llavors va ser quan un altre equip et va trucar? Sí, el Tàrrega em va fer una oferta, i el primer any vaig jugar amb el juvenil, amb una bona temporada que em va permetre acabar jugant amb el primer equip, de porter suplent, amb 16 anys. Va ser una temporada dura, combinant entrenaments amb el juvenil i el primer equip, anava a jugar els dissabtes amb els primers, i el diumenge de suplent amb els segons. Després d’aquesta temporada, vaig rebre una trucada 58

538 - Dijous, 11-10-2007


Un cafè amb...

Ramon Estany

Pots compaginar-ho amb els estudis o la feina? No. L’any passat vaig acabar un cicle formatiu a Solsona, i estant a Lleida, havia de pujar i baixar 5 cops per setmana. Me’l vaig treure amb feines. I aquest any ja no puc pas. En teoria, volia treballar pels matins, però quan em van dir que havia de ser el tercer porter del primer equip, i havia d’entrenar matins i tardes, clar, no es pot compaginar tot, perquè fas vida de jugador professional, tot i que encara no arribes a tenir la professionalitat que tenen els jugadors del primer equip. Segueixes la situació dels equips de futbol solsonins, com els veus? I tant, el meu germà està als juvenils del Solsona. Van millorant. Jo quan jugava al Solsona i a l’Arrels, sempre estàvem en camps de terra, ara en canvi, fa tres anys que no trepitjo cap camp de terra. És una millora per al futbol solsoní que pugui disposar d’un camp de gespa. El Solsona està a Primera, és una categoria maca, i si es pogués aguantar, fóra una bona categoria per poder jugar aquells futbolistes que pugen de les categories bases amb ganes. Què recomanaries a un jove que es volgués dedicar al futbol? A les categories que juguem a Solsona, o es fa per passar-s'ho bé, amb els amics, i acabes el partit te’n vas a sopar o ja vas a buscar la meva opció, que saps que t’has de comprometre molt fort i deixar de fer moltíssimes coses. Hi

L’Aleix al camp del Lleida

ha moments que fins i tot es passa molt malament i has d’estar molt bé per no deixar-ho, i saber que tens un futur per davant que et podria solucionar la vida. I afegiria moltes ganes de treballar, d’entrenar i de donar-ho tot als partits, perquè no saps en quin moment hi haurà algú vigilant-te i que al final de la temporada et trucarà.

Entrenant

Cartellera d'Esports Futbol

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78

Camp Municipal d’Esports Dissabte, 13 d’octubre 2/4 de 10 del matí: Campionat benjamí 7 Solsona-Arrels 11 del matí: Campionat aleví 2ª divisió Solsona – Arrels Diumenge, 14 octubre 12 migdia: Campionat infantil 1ª divisió Solsona – B. Sagrada Família 4 tarda: Campionat 1ª regional CF Solsona – UE Avià 538 - Dijous, 11-10-2007

59


Concerts

Ramon Estany

“6

metros cuadrados”

porta bon jazz a l’Sputnik

Divendres passat el públic de l’Sputnik va gaudir amb el bon jazz d’un quartet integrat per dos catalans, un danès i un nordamericà, que van saber oferir una combinació ideal de jazz instrumental amb ritmes rockers i influències de pop, en definitiva, un jazz jove i modern, de la mà d’un saxo, una

Ràdio

guitarra, un contrabaix i una bateria. El nom original del grup evoca les dificultats d’avui en dia que tenen els joves, i en concret, com la música, sovint es compon en els espais petits i estrets d’una habitació.

Solsona FM

El Vermut inicia la tercera temporada El programa s’emetrà cada diumenge a les 12 del migdia i comptarà amb novetats importants com la col.laboració especial d’un dels periodistes més prestigiosos de Catalunya El proper 28 d’octubre, El Vermut iniciarà la seva tercera temporada a Solsona FM mantenint l’esperit inicial del programa però incorporant algunes novetats importants per tal de donar un aire nou a aquest magazín dels diumenges. El programa, doncs, continua amb la seva voluntat de complir el triple objectiu que es va fixar en el moment de néixer: oferir entreteniment de qualitat, fomentar el debat plural a la ràdio i esdevenir un espai efectiu de participació. Amb aquest teló de fons, El Vermut reprendrà les seves emissions setmanals sota la presentació del periodista Oriol Montanyà i amb la collaboració d’un equip de 15 persones. Com a novetats més importants d’aquesta temporada cal destacar el nou horari d’emissió (que s’avança 30 minuts per començar a les 12 del migdia), un espai setmanal de ciència a casa, una secció de consells educatius a càrrec de la Súper Dani, el particular repàs setmanal a la revista Celsona per part del Roger Vilaginés, i un recull de notícies curioses que oferiran

el Jordi Montanyà i el Pere Obiols. A més a més, el programa comptarà amb imitacions de polítics locals, com Xavier Jounou i Jordi Riart, la col·laboració especial d’un dels periodistes més prestigiosos de la història de la comunicació a Catalunya, i les recomanacions musicals de l’Albert Alabedra. A banda d’això, el magazín de Solsona FM continuarà apostant pel debat d’idees amb una tertúlia setmanal sobre temes d’actualitat que s’exposaran mitjançant les conegudes xàldigues de Mn. Jesús Huguet. Aquesta secció, que durant els dos anys anteriors ha recollit les opinions de més de 150 tertulians, també comptarà amb xàldigues de Mn. Ramon Cabana, Xavier Solé i Ramon Montraveta. Seguint amb la programació de les temporades anteriors, El Vermut es podrà escoltar en diferit cada dimarts a les 11 del matí. Obrim unes olivetes, que corri el Martini… Comença El Vermut! 60

538 - Dijous, 11-10-2007


Guia de serveis ACUPUNTURA

ELECTRODOMÈSTICS

TAXI TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places 973 48 11 31 - 689 13 08 08 AUTOTAXI Ramon Castro Servei 24 h. - 608 93 81 37

EXPERT RAFART C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

ESPORTS RIBERA ESPORTS Pg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

AUTOMOCIÓ GARATGE MONTANER Crta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCL Ctra. de torà, 20 - 973 48 03 21 TALLERS MONTSOL, S.L. Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

ESTÈTIQUES TINTORERIES ÒPTIQUES Òptica Jané, ........................973 48 34 29

ARTICLES DE REGAL Articles de Regal PELLICER C/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

BANCS I CAIXES

FERRETERIES - TALLERS Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54 Ganiveteria Pallarès Ctra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

TRANSPORTS AUTOCARS TARRÉS C. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29 TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICH C. Castell, 50 - 973 48 09 09

IBERCAJA Pl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS RESTAURANT CASTELL C. Castell, 8 - 973 48 00 78

TRANSPORTS Joan Guilanyà Servei Grua + Transport

C. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

FRANKFURT DASAI Crta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66 Only Party............................973 48 29 17 RESTAURANT TRABUCAIRE Ctra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

CARNISSERIES Carnisseria Angelina .............973 48 28 50 CARNISSERIA PALÁ Pl. Major, 4 - 973 48 02 64 CAN SOLVI Crta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

CARBURANTS

PAPERERIES - IMPREMTES Apunts Gràfics ......................973 48 17 19 Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

JOIERIES JOIERIA ESTER C. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PERRUQUERIES Perruqueria Bajona...............973 48 06 69 PERRUQUERIA LLUÏSA C. Llobera, 38- 973 48 26 55 PERRUQUERIA NURI C. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

PASTISSERIES LA LIONESA C. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES CONTAGEST PL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

538 - Dijous, 11-10-2007

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ CUINA ESTEL, S.L. Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

FINQUES PLANES Api núm. 7.491 Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

QUEVIURES - BEGUDES BEGUDES DELFÍ C. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09 CAL COLL Ctra. Torà, 6 - 973 48 02 16

Torra Stil, ......................... 973 48 39 46

973 48 06 52

LA QUIMERA Av. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

PODOLOGIA Peusà, centre Podològic C/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

GAUDÍ Ctra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55 CA L’ANITA Al seu servei C/ Castell, 14 - 973 48 02 08

CREU ROJA

VIDEO

PINTURES

MODA

973 48 10 80

Clínica Veterinària Setelsis ....629 39 12 46

BENIGNO ALCÁZAR, S. L. C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

GESTORIA MAS 75 anys al seu servei Av. del Pont, 4 - 973 48 00 95

BOMBERS

VETERINARIS

MOSSOS 088 61

POLICIA L.

973 48 30 40

URGÈNCIES 973 48 14 14


Premi Literari III premi cultural Jordi Sunyer i Pla Castellar de la Ribera Modalitats: NARRATIVA - DIBUIX INFANTIL

- Dibuixos de nens de 8 a 10 anys (Els que vulguin presentar un dibuix, disposaran d’una hora al local social el 26 d’octubre)

Ens convocador: Ajuntament de Castellar de la Ribera Lliurament dels treballs: Ajuntament de Castellar de la Ribera - C/ Sant Pau, 23 - 25280 Solsona - Tel. 973 481640

b) Categoria de narració hi poden participar els autors que ho desitgin, amb els barems i paràmetres que s’especifiquen en les bases. - Narracions d’autors de fins a 14 anys - Narracions d’autors de més de 14 anys

Resum de les bases: Poden optar a aquest premi totes les obres inèdites que estiguin ambientades, de forma explícita, al municipi de Castellar de la Ribera. Les obres s’han de presentar per quintuplicat, mecanografiades a doble espai, en un sobre tancat amb el títol i pseudònim a l’exterior del sobre. També hi ha de constar la indicació “III Premi Cultural Jordi Sunyer i Pla”. A part, cal adjuntar-hi un altre sobre, a l’interior del qual hi haurà les dades de l’autor (nom, cognoms, adreça, telèfon, correu electrònic, i totes aquelles dades que en facilitin la localització). L’extensió màxima de les obres concursants en narrativa és de 5 pàgines, escrites a una cara.

El termini d’admissió de les obres concursants finalitzarà el 5 de novembre de 2007, a les 13.30 h a la secretaria de l’Ajuntament de Castellar de la Ribera, situada al carrer de Sant Pau, 23, de Solsona. El jurat estarà format per un nombre de cinc persones, el nom de les quals es donarà a conèixer en l’acte de lliurament dels premis. Si ho estima convenient, el jurat podrà proclamar el premi desert. No s’admet altra llengua que no sigui el català. Termini de presentació de treballs: 5/11/2007 Lliurament dels premis Els premis seran lliurats durant la diada cultural de finals de desembre de 2007 al local social de Castellar de la Ribera.

El premi té les categories següents: a) Categoria dibuix - Dibuixos fins a 3 anys - Dibuixos de nens de 4 anys - Dibuixos de nens de 5 a 7 anys

Concursos

Dotació: Un guardó i 150 euros en cada una de les quatre categories, així com la publicació dels treballs guanyadors a la revista El Bocamoll de Castellar de la Ribera.

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

Concurs fotogràfic:

Concurs de Cartells Carnaval 2008

“La bata de carnaval arreu del món III”

• Participants: Tota persona interessada. També poden participar-hi les no interessades. • Tema: Lliure. • Mida: 40x55. Vertical o horitzontal. • Nombre de cartells: Indefinit. Han de ser rigorosament inèdits. • Identificació: Darrere del cartell, hi ha d’haver el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor dins un sobre tancat. • Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, Ajuntament de Solsona i Oficina de Turisme. • Admissió: Fins el 9 de novembre de 2007. • Veredicte: 10 de novembre de 2007. • Premi: 400 eurals!! L’organització comunicarà personalment al guanyador la data i el lloc d’entrega.

L’Associació de Festes del Carnaval premiarà les fotografies que mostrin la bata de Carnaval en els llocs més llunyans, originals, inhòspits o emblemàtics. Aprofitant que els mesos d’agost i setembre molta gent fa les maletes per fugir de la rutina, l’Associació de Festes del Carnaval torna a obrir el concurs per animar la gent a fotografiar-se amb la bata del Carnaval durant les seves vacances. Qualsevol indret pot ser bo, ja que no només es valorarà la llunyania sinó també l’originalitat i creativitat de la fotografia. Sota el nom “La bata del Carnaval arreu del món”, el concurs quedarà obert fins el dia 18 de gener del 2008. Els interessats podeu fer arribar les vostres fotografies a través de correu electrònic a l’adreça carnavalsolsona@yahoo. es; a través de correu convencional a l’apartat de correus núm. 67 de Solsona; o bé deixant-les a l’Oficina de Turisme. Amb la fotografia cal adjuntar-hi el nom i cognoms del concursant, així com també un telèfon de contacte. Enguany, es premiarà la millor fotografia amb un viatge, i les dues finalistes, amb un lot de productes del Carnaval. Totes les fotografies que es recullin passaran a formar part de l’arxiu del Carnaval i s’exposaran durant la festa solsonina. SOM-HI! LA BATA DE CARNAVAL ARREU DEL MÓN PER TERCERA VEGADA!!!

Nota: Els cartells que no segueixin les normes anteriorment esmentades quedaran fora de concurs. L’Associació retornarà tots els cartells a l’autor excepte el guanyador, que quedarà en propietat de l’Associació. Per qualsevol dubte, pregunta, aclariment o qualsevol altra cosa, podeu dirigir-vos a carnavalsolsona@yahoo.es. 62

538 - Dijous, 11-10-2007


Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències L'Ajuntament vol aturar la proliferació de parabòliques a les façanes. Mentrestant intenteu trobar les 7 diferències...

L'acudit del Simi

538 - Dijous, 11-10-2007

63


Celsona 538  

11/10/07 a 19/10/07

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you