Issuu on Google+


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Alumnes de tercer d’ESO produeixen curtmetratges sobre la immigració Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré

Treballen sobre un projecte impulsat per l’Ajuntament i elaborat pel Pla Comarcal de Ciutadania i Immigració Retratar el grau de convivència entre la població autòctona de Solsona i els nouvinguts des de l’òptica dels joves i potenciar la reflexió sobre la societat intercultural són els principals objectius del projecte de producció d’un curtmetratge de temàtica social que duen a terme alumnes de tercer d’ESO de l’Institut Francesc Ribalta i l’Escola Arrels de Solsona. Aquest programa, impulsat per la regidoria d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament i planificat pel Pla de Ciutadania i Immigració, s’impartirà durant el primer trimestre del curs. Des de l’Institut aquest taller es pot realitzar com un crèdit variable, mentre que a l’Arrels es pot escollir com a activitat extraescolar. El projecte consta d’una part teòrica sobre el fenomen de la immigració, una altra que se centra en la producció de curtmetratges i, finalment, una sèrie de sessions perquè els mateixos joves posin a la pràctica els coneixements adquirits realitzant un guió per fer la gravació i la producció del treball. La idea és poder enllestir els films a final d’any i fer-ne una presentació pública a l’Ajuntament.

Segons David Rodríguez, regidor d’Acció Social i Ciutadania, aquesta proposta pretén “sensibilitzar els joves sobre el fenomen de la immigració, perquè el visquin de prop i a través d’un mitjà que els pot resultar atractiu”. I és que, tal com posa de manifest Lluïsa Camps, responsable del Pla de Ciutadania i Immigració, “malgrat que no s’han detectat problemes evidents de convivència a Solsona, hi ha una escassa relació entre persones de cultures diferents”. En aquest sentit, segons Camps, “es comparteix un mateix espai, però no s’interactua”. Cal recordar que els nouvinguts representen prop del 19 per cent de la població de Solsona. Institucions i centres escolars de la ciutat tenen la voluntat de dotar de continuïtat aquest taller de producció audiovisual, que és subvencionat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat. Per aquest motiu, tot i que enguany s’ha encarregat de l’assessorament dels alumnes un equip d’educadors especialitzats, també s’ha fet un curs de formació per als professors solsonins per poder realitzar el taller en propers cursos.

Agraïments especials a:

Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques... abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina. Tens ganes de veure com s'imprimeix el Celsona?, entra a www.elsolsones.net els dijous al vespre i m'hi veuras...

2

535 - Divendres, 21-9-2007


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona s’adhereix per primer cop a la Setmana de la Mobilitat Sostenible Solsona celebra enguany la Setmana de la Jordi Fraxanet, que recorda que “hi ha alternaMobilitat Sostenible i Segura, que tindrà lloc entre tives al vehicle privat”. A més, indirectament, els dies 22 i 29 d’aquest mes. Amb aquesta iniciatisegons comenta, canviant el model de mobilitat va, que Catalunya organitza per setè any consecutiu, tindríem menys problemes de circulació i de el consistori té l’objectiu de conscienciar l’opinió manca de places d’aparcament. pública solsonina sobre la necessitat d’una nova mobilitat urbana, que eviti els efectes negatius derivats Per organitzar la Setmana de la Mobilitat de l’ús abusiu del vehicle privat a la ciutat. Sostenible i Segura, el consistori compta amb la Per aquest motiu, durant tota la setmana que col·laboració del Consell Comarcal, el Grup de ve, el bus interurbà de Solsona a Olius serà gratuït, Natura del Solsonès, el Centre Excursionista del gràcies a un acord de col·laboració de l’Ajuntament Solsonès, el Club BTT, el Consell de la Gent Gran, amb el Consell Comarcal. Així mateix, el dia 29 es Jordi Fraxanet, regidor de l’Associació de Jubilats i Pensionistes Estel i el durà a terme la primera Marxa Sostenible de Solso- Medi Ambient i impulsor Club Sant Jordi. d’aquesta iniciativa a la ciutat na, consistent en la lectura d’un manifest per part de Jordi Fraxanet, regidor de Medi Ambient i impulsor d’aquesta iniciativa a la ciutat, i en dues rutes pel municipi. Es proposarà als ciutadans fer un recorregut a peu, amb patinet, patins o algun altre vehicle no motoritzat, o bé un altre amb bicicleta. La sortida, en tots dos casos, serà a les 10 del matí a la plaça del Camp. “No es tracta d’una activitat competitiva, ja que el component esportiu és baix”, matisa Fraxanet, “amb una clara voluntat d’arribar a tots els públics”. Així mateix, es distribuirà un fulletó informatiu sobre la mobilitat sostenible. D’aquesta manera, l’Ajuntament vol sensibilitzar la població sobre les necessitats reals del cotxe i el seu impacte sobre la qualitat de l’aire, l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, així com l’ocupació de l’espai públic. “Els ciutadans hem de reflexionar sobre si el vehicle cal agafar-lo sempre”, afirma el regidor de Medi Ambient. “Hauríem de canviar d’hàbits i desplaçar-nos als llocs a peu, amb bicicleta o amb el transport públic”, afegeix El bus interurbà serà gratuït durant tota la setmana que ve

Solsona

Redacció

Organitzen un taller d’experiència vivencial sobre les dones L’Associació Teixit Rural amb col.laboració amb el Consell Comarcal i l’Institut Català de les Dones realitzarà durant les properes setmanes a Solsona uns tallers sobre experiències vitals de les pròpies participants, reflexionant sobre el paper de les dones a la societat actual. El taller està pensat perquè s'imparteixi en cinc sessions, de quatre hores cada una, vinculades coherentment entre sí.

La 3a sessió serà el 6 d’octubre, Construint el relat de vida I (Infància).

La 1a sessió serà el 22 de setembre amb el tema: ¿Qui sóc? Construint el meu autoretrat.

Les sessions van destinades a dones i són una activitat gratuïta. Tindran lloc els dissabtes de 17 a 21 h. al Consell Comarcal del Solsonès. Les places són limitades i les inscripcions es poden fer demanant per Irina 973 48 42 97

La 4a sessió arribarà el 20 d’octubre, Construint el relat de vida II (Joventut i maduresa). I la 5a sessió i darrera, el 27 d’octubre, Construint el relat de vida III (Vellesa).

La 2a sessió serà el 29 de setembre i portarà per títol Genealogia materna: tocant els nostres lligams. 535 - Divendres, 21-9-2007

3


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Disminueix el nombre de transeünts de pas per Solsona El 79% de persones són de nacionalitat espanyola i el 90% són homes El nombre de transeünts que fan parada a Solsona decreix progressivament des del 2004. En dos anys, aquest collectiu s’ha reduït en un centenar de persones i l’any passat se’n van registrar un total de 126. Aquestes dades es desprenen de l’última memòria sobre el funcionament del projecte Llar del Transeünt, elaborada pels Serveis Socials de l’Ajuntament. L’any 2006 van passar per Solsona cinc transeünts menys que l’any anterior. Malgrat aquesta lleugera disminució, es manté la tendència a la baixa apuntada els darrers tres anys i cal remuntar-se a l’any 1992 per trobar una incidència de pas més baixa. Tal com exposa la memòria anual, la reducció de pas es pot atribuir a la contractació en origen dels temporers, que ha fet que es redueixi la mà d’obra espontània; a una tendència a l’envelliment d’aquest tipus de persones i a l’índex d’atur cada com més baix de Catalunya i Espanya. El regidor d’Acció Social i Ciutadania, David Rodríguez, destaca que “pot ser un bon indicatiu” el fet que cada any Solsona aculli menys transeünts, perquè “significa que la situació social i econòmica d’aquestes persones pot haver millorat”. Però també es pot atribuir a la “pèrdua de facultats físiques” d’aquestes persones, a causa de l’envelliment, que fa que es quedin a les grans ciutats en lloc de voltar i, aleshores, “estan en pitjors condicions”. Tal com apunta el regidor, “aquest és un fenomen que sobrepassa l’àmbit estrictament local i que caldria estudiar-lo des d’un nivell més ampli”. En qualsevol cas, el programa que es coordina des de diferents institucions per atendre aquest col.lectiu a Solsona “continua sent molt necessari”, segons Rodríguez, en tant que “és una problemàtica complexa a la qual les institucions han de donar resposta posant a l’abast d’aquestes persones uns recursos i uns mitjans a canvi d’una contraprestació”. El 90 per cent dels transeünts que es van atendre a Solsona l’any passat eren homes, majoritàriament d’edats compreses entre els 36 i els 55 anys. Els joves menors de 25 anys continuen sent un grup minoritari. Del total de persones registrades, el 56 per cent no havien passat mai, mentre que el 39 per cent ho havien fet en anteriors ocasions. Cal tenir en compte que la normativa fixada pel servei d’atenció al transeünt estableix que tan sols es pot passar un cop l’any. Una altra dada destacable que es fa palesa en aquest informe és la procedència dels transeünts, en tant que la majoria són de nacionalitat espanyola, en un 79 per cent dels casos. Els estrangers representen el 21 per cent d’aquest col·lectiu, entre els quals els portuguesos són el grup més nombrós. A banda dels transeünts, l’any passat l’alberg municipal solsoní va atendre quatre persones derivades pels Serveis Socials o Càritas que, per diferents motius, es van quedar sense domicili i calia allotjar-les temporalment abans de trobar una solució més adient.

Instal.lacions de la Fundació Volem Feina que acull els transeünts

del Consell Comarcal situat a prop del magatzem municipal, a la plaça de Sant Jordi. L’estada està limitada a un sol dia de treball. Amb tot, si el transeünt arriba al migdia, se’l deixa quedar el dia següent. Aquest projecte és fruit de la coordinació de l’Ajuntament –regidories d’Acció Social i Ciutadania i de Governació, Policia Local i Serveis Socials–, Càritas Arxiprestal, la Fundació Volem Feina i el Consell Comarcal. Els representants de cada institució i entitat es reuneixen dues vegades l’any per fer el seguiment del programa.

Condicions d’atenció Tot rodamón que vol ser atès a Solsona ha de fer una contraprestació laboral al servei Volem Feina. A canvi, és pagat amb vals de menjador i amb diners –la meitat del Salari Mínim Interprofessional vigent– i pot allotjar-se a l’alberg, un edifici 4

535 - Divendres, 21-9-2007


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Una conferència sobre el solsoní Arnau de Torroja inaugurarà el curs de l’Aula d’Extensió Universitària La primera sessió, al Teatre Comarcal, és oberta a tothom L’historiador, arxiver i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Josep M. Sans Travé, serà l’encarregat d’inaugurar el nou curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona el proper 4 d’octubre amb una conferència sobre el solsoní Arnau de Torroja, escollit mestre major de l’orde dels templers el segle XII. Aquesta primera sessió serà de portes obertes, per a tot el públic, i es durà a terme al Teatre Comarcal. La conferència correspon al discurs amb el qual Sans Travé va ingressar l’any passat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres. El director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, especialista en l’orde del Temple, reivindica la catalanitat d’Arnau de Torroja, a qui qualifica com a català universal, que va lluitar en les croades i a qui sovint es fa passar per francès. Com en els dos cursos anteriors, l’Aula d’Extensió Universitària, un servei coordinat des de la regidoria d’Acció Social i Ciutadania, s’adreça a tota la població interessada en la formació continuada de nivell universitari. El mètode educatiu consisteix en una sèrie de conferències i sortides culturals amb personal docent universitari i professionals que treballen en el sector que es tracta. La temàtica és variada i l’escullen els mateixos alumnes. Les sessions són quinzenals i s’imparteixen els dijous a les 6 de la tarda a la sala cultural de l’Ajuntament. L’Aula d’Extensió Universitària és un servei organitzat per l’Ajuntament de Solsona, amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, AFOPA (Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran) i el Consell Comarcal. Tot i això, l’Aula s’autogestiona a través d’una junta, que és presidida per la solsonina Mercè Bonany. D’altra banda, aquest servei compta amb subvencions de la Generalitat de Catalunya, la Caixa i Caixa Manresa, fet que abarateix el curs. Per inscriure-s’hi, els alumnes han d’abonar una quota anual de 40 euros. Enguany s’enceta el tercer curs de l’Aula d’Extensió Universitària, per a la qual creix l’interès de la població. Si al primer curs s’hi van apuntar 46 persones, l’any passat ja es va arribar al centenar d’usuaris, una xifra que es preveu incrementar els propers mesos. L’Ajuntament ha editat un fulletó amb la programació del primer trimestre. Entre altres temes, es

535 - Divendres, 21-9-2007

(ARXIU) Sessió inaugural del curs passat, a la sala cultural de l’Ajuntament

tractarà l’art modernista de Santiago Rusiñol, la maçoneria, els conflictes anticlericals a l’entorn dels quals gira l’argument de l’obra El silenci de les campanes, de Jordi Albertí, i els secrets de la música. Així mateix, es farà una excursió al Cau Ferrat de Sitges.

5


Solsona

Cambra de Comerç

Josep M. Montaner i Reig

Josep M. Borés

La UBIC de Solsona deixa Objectiu, potenciar el sector comercial el Consorci de Turisme La Cambra posa en marxa la Diagnosi Comercial del Punt de Venda, un servei gratuït de suport tècnic, orientació i assessorament a aquest sector

La Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona (UBIC) ha optat per retirar-se de la seva participació al Consorci de Turisme del Solsonès, una renúncia que se suma a l'anunciada la setmana passada per l'ajuntament de Solsona. La UBIC de Solsona, que agrupa gairebé 150 establiments comercials de la ciutat, formava part del Consorci de Turisme del Solsonès, des dels inicis de la creació del màxim organisme turístic de la comarca ara fa dos any. El president de la UBIC, Francesc Ester, ha explicat que la seva sortida es deu sobretot al fet que "en tot aquest temps encara no estigui clar quin és el funcionament i objectiu del consorci". A més, ha afegit que "tampoc no s'han resolt qüestions importants com el finançament o la participació del consell comarcal", segons ha apuntat Ester. La UBIC, que va comunicar la seva decisió a través d'una carta adreçada als responsables del consorci, no descarta continuar col.laborant amb el consorci més endavant. De moment, però, es retiren "perquè és prou important que tot s'aclareixi i que els que estan al davant del consorci el puguin liderar i fer funcionar", ha apuntat Ester. Per la seva banda el president en funcions del Consorci Turístic del Solsonès, Josep Puig, ha lamentat la decisió de la UBIC, tot i que ha apuntat que "ara quedaran els que realment volen ser al consorci". Pel que fa a les possibles conseqüències econòmiques que pot generar la renúncia de la UBIC a participar en el consorci, tant Puig com Ester li han restat importància, ja que, segons han explicat, la UBIC no havia aportat encara la quota que li pertocava. Puig ha explicat també que el consorci "continuarà endavant per dotar la comarca d’un organisme de promoció turística de primer ordre” i ha recordat que el consorci continua tenint el suport de la resta d’ajuntaments que el formen, del Consell Comarcal del Solsonès i d’entitats com el Gremi d’Hostaleria, l'Associació de Turisme Rural, (TRAS), i el patronat de Turisme de la Vall de Lord o la Cambra de Comerç.

Es tracta d'un servei adreçat a tots els comerciants i empresaris del sector del comerç i serveis que vulguin millorar la gestió del seu negoci o adequar-la a les noves necessitats del mercat. De ben segur que, en el dia a dia del vostre negoci, us sorgeixen dubtes i us agradaria el consell d'un professional entès, o potser penseu fer canvis en l'estratègia del vostre comerç i no esteu segurs de quin camí heu de seguir, o voleu fer millores al vostre establiment o necessiteu algú que us ajudi a detectar possibles problemes i aportar-hi les solucions adients. Per tot això, el Servei de Comerç Interior de la Cambra de Comerç de Lleida posa a la vostra disposició el nou servei de Diagnosi Comercial del Punt de Venda, un servei totalment gratuït que us ajudarà a resoldre tots aquests dubtes. En aquests monents 4 comerços de Solsona ja estan gaudint d'aquest assessorament expert. Per a més informació cal adreçar-se a la Cambra de Comerç al telèfon 973 23 61 61 (Blanca Siurana) o dirigir-se a la delegació de Solsona, a l'Av. dels Països Catalans, 7, baixos.

Els Sants de la Setmana Divendres, 21 Sant Mateu o Leví, apòstol i evangelista. Dedicació de la catedral de Girona a Santa Maria; santa Ifigènia; santa Celina. Dissabte, 22 Sant Maurici (o Mori), venerat a Suïssa, i altres companys, mrs.; santa Digna; sant Fèlix IV. Diumenge, 23 Santa Tecla. Sant Andreu; sant Lli o Linus. Dilluns, 24 Mare de Déu de la Mercè. Sant Gerard o Grau; sant Pacífic; beat Marc Criado. Dimarts, 25 Sant Dalmau Moner. Mare de Déu de la Misericòrdia (Reus); santa Aurèlia. Dimecres, 26 Sants Cosme i Damià. Sant Nil; santa Justina. Dijous, 27 Sant Vicenç de Paül. Sant Caius o Gai; sants Adolf i Joan 6

535 - Divendres, 21-9-2007


535 - Divendres, 21-9-2007

7


Societat

Ja fa 25 anys que el Ramon i la Dolors varen signar el contracte més important de la seva vida. Moltes felicitats!!

Ep, la Foto!

Ramon Estany

Noies de festa a l'Sputnik

El nostre col.laborador Pere Espinal avui fa 89 anys! El volem felicitar de part de tota la redacció.

L'Anna el dia 24 farà 18 anys!! Per molts anys et desitgem tots els qui t'estimem. 8

535 - Divendres, 21-9-2007


Solsona

Ramon Estany

Lliurament de premis dels concursos de Festa Major Sala de plens de l’Ajuntament 22 de setembre, 19 h La sala de plens acull el lliurament de premis dels diferents concursos convocats per l’Ajuntament amb motiu de la Festa Major. Es tracta del Concurs de flors als balcons, del Concurs de Pintura Ràpida i del Ral·li Fotogràfic. Tot seguit, es visitarà l’Aula de Cultura Caixa Penedès per inaugurar l’exposició dels treballs guanyadors al Ral·li i de totes les obres participants al Concurs de Pintura Ràpida.

L’Ajuntament condiciona la vegetació de la ribera i la Mare de la Font L’Ajuntament de Solsona ha contractat dos efectius per dur a terme els treballs de manteniment, sanejament i replantació de l’entorn vegetal de la ribera i el parc de lleure Mare de la Font. Hi estan treballant des de final d’agost i és previst que les tasques s’allarguin fins a final de desembre. Com cada any, aquest projecte és realitzat per dues persones a l’atur, una de les quals és finançada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, a través d’un pla d’ocupació.

Els gegants de Solsona ja fan vacances Un cop passada la Festa Major, i després de romandre una setmana al vestíbul de l'Ajuntament, els nostres gegants de la Festa Major han retornat a la Sala de la Quadra per passar l'hivern i la primavera, fins a les festes de Corpus de l'any vinent, gaudint d'un merescut descans. A la foto, veiem els geganters que van recollir els gegants dissabte passat a la tarda.

El calendari El 2008 les festes s'avancen molt. Corpus tindrà lloc el diumenge 25 de maig, amb tota seguretat, una setmana després de la Fira de Sant Isidre.

Empresa de la zona NECESSITA

Conserges

Treballant en el desbrossament de la zona

- Formació a càrrec de l'empresa - Contracte / Alta a la Seg. Soc.. - Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana)

1r Premi de la Festa del Barri de Sant Ramon

- Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Interessats truqueu al

Núm. 5.000. Premi d’una cistella Qui tingui el número es pot dirigir a Cal Coll 535 - Divendres, 21-9-2007

649 09 40 99 9


Solsona

Ramon Estany

La maternitat d'Elna mostra a Solsona els valors de la solidaritat i la generositat enmig de la crueltat de la guerra En la postguerra espanyola, la mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz va organitzar una maternitat a la vila rossellonesa d’Elna per atendre les parteres procedents dels camps de concentració i els seus fills. Aquell servei es convertiria en la llum al final del túnel per a moltes mares exiliades i els seus nadons. Més de 50 anys després, la història queda recollida en l’exposició “La maternitat d’Elna; el bressol dels exiliats”

Josep Vendrell, Secretari General de Relacions Institucionals i Participació, Marià Chaure, President del Consell Comarcal del Solsonès, i Sara Alarcón, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Solsona.

Assumpta Montellà, historiadora i autora del llibre homònim, participà a la presentació de la mostra, el dia 15, a les 8 del vespre. A l’acte hi van assistir el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, el Secretari General de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, la regidora de Cultura de l’ajuntament de Solsona, Sara Alarcón, i la representant del CEL, Ester Miralles.

“té una sèrie d’ingredients que la fan peculiar”

L'exposició es troba al pati gòtic del Consell Comarcal

Marià Chaure, després d’agrair als assistents l’haver vingut a l’acte, va manifestar que “aquesta exposició arrodoneix la clara aposta de la comarca per la cultura i la recuperació del passat de la nostra memòria”. Chaure va recordar que el Solsonès ha acollit durant el darrer any altres exposicions destinades a recuperar la memòria històrica com “L’Olimpíada Popular del 36”, “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, “Guerra Civil a Catalunya. Testimoni i vivència”, “L’exposició de la República. Cartells i cartellistes del 32 al 39”. No obstant, pel president del Consell Comarcal, “La maternitat d’Elna” “té una sèrie d’ingredients que la fan peculiar”, perquè dins d’aquest context s’allunya una mica dels temes habitualment abordats a la història, i se centra molt específicament en la vida quotdiana i el vessant més humà. Chaure també va destacar el fet que el protagonisme de l’exposició parteix d’una noia, centrat en la seva capacitat transformadora en un entorn tan hostil com és la guerra. Finalment, el president va subratllar que l’Exposició arriba al Solsonès a través de l’estreta col.laboració entre el Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona, el CEL, l’Institut Català de les Dones i l’Arxiu Comarcal, i que es podrà gaudir gràcies al suport del Memorial Democràtic.

Els plafons estan montats originalment damunt lliteres

EXPOSICIÓ: ‘La maternitat d’Elna; el bressol de l’exili’

pati gòtic del Consell Comarcal del 16 al 30 de setembre, divendres, de 17 a 20 h, caps de setmana, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h 10

535 - Divendres, 21-9-2007


Solsona

Ramon Estany

“una dona anònima va ser clau per a la supervivència de fins a 600 infants i moltes mares.”

Sara Alarcón, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Solsona

Alarcón va recordar que la ciutat de Solsona ha col.laborat en diverses ocasions en les polítiques referents a la recuperació de la Memòria Històrica i en aquest cas donant suport a les iniciatives que tenen aquest objectiu. Recalcà que és important que les institucions locals “agraïm l’esforç d’entitats que - com el Centre d’Estudis Lacetans - apropen al públic solsoní en activitats culturals i divulgatives referents a la història de la nostra cultura i del nostre país”. Així mateix, “cal reconèixer la funció que realitza el PIAD del Solsonès adherint-se a iniciatives com aquesta, on la figura de la dona té una especial rellevància”, en aquest cas cal destacar, com en tantes vegades a la història, que “una dona anònima va ser clau per a la supervivència de fins a 600 infants i moltes mares.” En representació de l’Ajuntament de Solsona la regidora també va agrair el suport de les diferents entitats que han fet possible l’exposició, i en especial a la historiadora Assumpta Montellà, en “el seu treball i la seva dedicació en accions tan dignes i tan elogioses.”

“la història em va captivar des del primer moment i la gent se l’ha feta seva.” La historiadora Assumpta Montellà va dir que aquesta és una història molt viva que malgrat els anys transcorreguts continua donant moltes sorpreses i vivències que van sortint de mica en mica. Ella sempre ho anomena “el llegat de la maternitat d’Elna, perquè contínuament van sortint històries noves al voltant d’aquesta gran dona que va ser l’Elisabeth Eidenbenz” Tot i definir-se historiadora, va advertir que es dedica bàsicament a la memòria oral, perquè creu que “és important recopilar la història de les persones anònimes, del carrer, com nosaltres, que possiblement no surten mai als manuals d’història però en canvi ens ajuden a obtenir un perfil, una fotografia de l’exili amb molts detalls, com quan ampliem L'historiadora Assumpta Montellà una fotografia i trobem coses noves.” Montellà creu que s’ha parlat poc d’aquell mig milió de persones que van haver de marxar l’any 39, els quals “l’únic pecat que van fer va ser que foren fidels al govern legítim de la República.” "La història de les dones està mal explicada- va afirmar- tot just ara comença a tenir un relleu". En aquest cas va començar a buscar dones i nens que passaven les fronteres, buscant sempre la història oral. Va ser d’aquesta manera com va entrar en l’infern d’Argelé, una platja amb condicions infrahumanes l’any 1939. Aquí va començar a buscar què feien aquelles dones allà dins. I es va horroritzar, ja que no només patien totes les injustícies dels exiliats sinó vexacions de tota mena. A les dificultats de les dones per donar a llum s’afegia que els nadons no podien menjar perquè les mares no tenien llet. I quan va trobar unes senyores grans que parlaven d’una dona jove de 25 anys que ajudava les embarassades i es deia Isabel, va veure els valors de la solidaritat i la generositat. En l’exposició podem veure als plafons el dia a dia de la maternitat d’Elna, com les dones podien parir amb dignitat i sobretot amb garanties de sortir endavant, juntament amb els seus nadons, tot i que no hi havia luxe ni comoditats, i les mateixes dones, entre totes, ho feien tot. Finalment, va cloure que “la història em va captivar desde el primer moment i la gent se l’ha feta seva.”

“Una de les exposicions més maques que hem tingut el plaer de dur a Solsona”

Ester Miralles, representant del CEL

Ester Miralles, per la seva banda, va comentar que és “una activitat més que s’emmarca dins les propostes que estem fent enguany de recuperació de la Memòria Històrica. Per una banda, una mirada sobre la nostra història més propera del Solsonès, i una altra mirada sobre la resta del país.” En aquest sentit, subratllà que “aquesta exposició, sobre la història del que va ser l’horror de l’exili, és especialment propera i emotiva. La maternitat d’Elna és una de les exposicions més maques que hem tingut el plaer de dur a Solsona.”

535 - Divendres, 21-9-2007

11


Solsona

Ramon Estany

Castellar de la Ribera mostra els seus enterraments prehistòrics El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ha produït una mostra sobre pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera. L’exposició “Obrir els ulls al més enllà” està patrocinada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i té la col·laboració de l’Ajuntament de Castellar de la Ribera i el Grup de Prehistòria del Solsonès. Romandrà oberta fins a final d’any.

Les autoritats en la inauguració, visitant la mostra

Teresa Canal, alcaldessa de Castellar de la Ribera “Ens enorgullim de poder tenir aquesta exposició aquí, i de poder donar a conèixer el seu patrimoni arqueològic, amb tres necròpolis prehistòriques. Són uns treballs iniciats fa molt de temps i que encara no s’han acabat. Es van fer les excavacions corresponents, s’han restaurat i conservat les estructures i s’han documentat. Això ha estat gràcies a molta gent que desinteressadament han col.laborat perquè això fos possible. Cal destacar l’actuació del Grup de Prehistòria del Solsonès, amb els arqueòlegs Josep Castany i Lídia Fàbregas. Gràcies a ells ha estat possible fer l’exposició. Cal agrair també el treball del Jaume Bernades, director del Museu i coordinador de l’exposició, que en tot moment ha vetllat perquè fos possible i que es pogués fer en el marc idoni del Museu Comarcal; i al Bisbat de Solsona per facilitar-ho.”

Josep Manuel Rueda, cap de l’Àrea de Difusió i Explotació de la Generalitat de Catalunya.. “La línia que porta el Jaume Bernades és una línia que volem reforçar, la de la vertebració del territori a través del patrimoni i dels seus museus, apropant-los a la gent, girant la mirada al territori. Quant a l’exposició, hi ha dues coses que sempre m’han agradat, com la mirada transversal que fa el Jaume ( de fet ell té dues vessants, antropòleg i arqueòleg, i això es nota) i el títol per a mi és molt suggerent, obrir els ulls al més enllà, títol interessant, perquè entre altres coses ens suggereix obrir una finestra cap a l'espiritualitat, i quin aspecte més espiritual que la mateixa mort, els rituals d’enterrament, i veure com han anat evolucionant. Això reforça aquesta mirada transversal. En el cas d’aquí va més reforçat per tractar-se d’un museu diocesà i també comarcal. Aquests dos últims anys el recolzament de la Generalitat amb el Museu s’ha potenciat una mica i esperem que aquesta línia pugui augmentar.”

Mons. Jaume Traserra, bisbe de Solsona “Agraïment a totes les entitats i persones que han col.laborat i preparat l’exposició. També felicitats perquè el Museu no sigui només el lloc on es conserven i es miren amb un amor especial les obres d’art i tot el que tenim de tresors de la comarca i de la ciutat sinó que sobretot es difon, fent que els aspectes del Museu arribin a tothom. Això és funció del Museu també, difondre la necessitat de conèixer més. A més, el Museu Diocesà s’alegra, formant part de l’Església de Solsona, que el títol sigui mirar més enllà, un títol que també és molt propi de l’Església.”

12

535 - Divendres, 21-9-2007


Solsona

Ramon Estany

Xavier Jounou, alcalde de Solsona "Amb l’exposició “Obrir els ulls al més enllà” tenim l’oportunitat d’apropar-nos una mica més al coneixement sobre com eren, com vivien i com s’enterraven els nostres avantpassats més remots a la Prehistòria. Descobrir les pràctiques funeràries del Neolític, del Calcolític i el període del Bronze a la comarca, de segur que servirà com molt bé diu el Sr. Bernades a la presentació del llibre publicat per l’ocasió perquè respectem i valorem el nostre patrimoni arqueològic. Per tot, cal lloar la tasca del Grup de Prehistòria del Solsonès i del Museu Diocesà i Comarcal per posar a l’abast del gran públic una ciència tan desconeguda, especialment en una comarca tan fèrtil en jaciments i amb una llarga experiència amb excavacions. Van empendre aquesta recerca Mn. Serra i Vilaró, uns anys més tard va continuar-la el Dr. Antoni Llorens, els anys 90 els senyors Cardona i Guàrdia, Castany i Guerrero van aprofundir en la temàtica, així com el grup de Prehistòria, ben entrat

el segle XXI. Calia fer justícia a tot aquest esforç invertit. Aquí en tenim la mostra. Evidentment, cal reconèixer la feina del Museu Diocesà en la restauració, conservació i documentació del recursos recuperats així com la col.laboració de l’Ajuntament de Castellar de la Ribera, i dels propietaris dels terrenys on s’han dut a terme les excavacions arqueològiques. Gràcies a totes aquestes persones, entitats i institucions, s’aconsegueix oferir al públic de la comarca i al visitant una exposició didàctica i il.lustrativa que fa honor al ric patrimoni cultural del Solsonès i la seva història. A banda de tots aquests mèrits propis de la mostra, si aquest treball ha de servir com a excusa per aproximar més al públic el Museu Diocesà, benvingut sigui també. Per tant, enhorabona a tots, i per molts anys poguem oferir treballs com aquest, fruit de la col.laboració entre les institucions.”

Jaume Bernades, director del Museu Diocesà i Comarcal “Per què de l’exposició? L’Ajuntament de Castellar de la Ribera va proposar al Museu Diocesà fer aquesta exposició sobre els seus jaciments arqueològics trobats al seu municipi. D’això ja en fa 5 o 6 anys. Una sèrie de vicissituds de tots tipus van fer que s’anés ajornant, i aquest any per fi s’ha pogut fer. Castellar de la Ribera és un municipi que s’ha preocupat de conservar el seu passat. Recuperant, restaurant i difonent, per divulgar-los, els jaciments i altres elements de la seva història. També això ha permès engegar una iniciativa i continuar-la els propers anys, que és la col.laboració amb tots els municipis de la comarca de cara a donar a conèixer i divulgar el seu patrimoni local, d’una banda per poder-lo restaurar, conservar i divulgar i per l’altra per contextualitzar els objectes mobles i immobles, intentant relacionar l’estructura d’on provenen. Un municipi que es preocupa de donar a conèixer el seu passat és la millor manera d’adobar i regar les arrels de l’arbre genealògic d’aquell poble.

nerals a tot Catalunya, península i altres parts d’Europa. Per tant, a partir del Neolític és quan podem suposar que segurament hi havia una sèrie de creences, rituals i tabús entorn del fenomen de la mort, i que això suposava una possible creença, especialment a partir del Neolític, per que la gent se sedentaritza, viu en un sol lloc tot l’any, i amb l’observació de la natura, aquesta mort-renaixement que observem cada any, quan cau la llavor que ha de morir per tornar a renèixer, és molt probable que fes nèixer aquestes creences que ens han arribat vives fins als nostres dies. És aquesta creença en un més enllà, en una suposada vida o existència després de la mort, d’on ve el títol de l’exposició: Obrir els ulls al més enllà. Obrir els ulls al més enllà, tant pels que van morir a la Prehistòria que creien que després d’aquella hora de temença obrien els ulls en un altra vida, com obrir els ulls nosaltres per entendre què pensaven i com practicaven aquests rituals entorn de la mort.

Per què aquesta temàtica i aquest títol? Perquè es dóna la circumstància que a Castellar de la Ribera tots els jaciments que s’han excavat són estructures funeràries. Fins ara només s’han trobat tombes i dòlmens i per tant vam considerar que era una ocasió excel·lent per tocar aquest tema. Un tema que no es toca gaire sovint, i que és força desconegut. En la Prehistòria no hi ha documents escrits i, per tant, cal analitzar, estudiar i interpretar el que queda, les tombes, per deduir què pensaven i per què ho feien. Sobretot, a partir del Neolític, hi veiem una sistematització molt clara en les pràctiques funeràries. Això no vol dir que en temps anteriors, en el Paleolític, no es trobin pràctiques funeràries, peró sí molt esporadicament i molt disperses. Per tant, és a partir del Neolític, quan trobem d’una manera sistematitzada aquestes pràctiques que són molt ge535 - Divendres, 21-9-2007

A qui va dirigida l’exposició? A tothom, tot tipus de públic. No és una exposició per a especialistes, ni arqueòlegs ni investigadors, sinó al gran públic, pel seu llenguatge senzill. La informació és minimalista, amb unes quantes idees de cada instrument. Va dirigida, molt especialment, als habitants de Castellar de la Ribera, és el seu municipi, són els seus avantpassats remots. Finalment, cal agrair a les autoritats i institucions, al personal del Museu, a tots els pagesos de Castellar de la Ribera i sobretot als propietaris dels terrenys, que han col.laborat i no han posat impediments per dur-hi a terme les excavacions i investigacions.” 13


Bisbat de Solsona

Ramon Estany

El bisbe de Solsona ordena dos nous diaques La diòcesis de Solsona va viure el diumenge, 16 de setembre, la joia de les ordenacions diaconals Marc Majà Guiu (Miralcamp, 1980) i Raül Aguilar Maza (Tàrrega, 1974) van rebre el ministeri de diaques de mans del bisbe Jaume Traserra, en una celebració emotiva, viscuda i celebrada amb goig. A partir d’ara, el Marc ampliarà els seus estudis a Roma i el Raül continuarà la seva tasca pastoral a Mollerussa. A més, tenim un nou seminarista, el Xavier Torner, que ha deixat la seva feina de professor de cuina per entrar al Seminari de Solsona.

La Catedral de Solsona era plena de gom a gom

“Dia de goig gran per la nostra església diocesana”, Amb aquestes paraules inicià el senyor bisbe la salutació als fidels a l’inici de l’Eucaristia d’ordenació de diaca dels seminaristes Raul i Marc, el diumenge 16 de setembre, a les 7 de la tarda, a la Catedral Basílica de Solsona. Traserra afegí també que és un dia d’alegria gran per al Raül i el Marc, doncs després d’uns anys de preparació, ara “el Senyor els concedeix el do del servei diaconal”. És també “un dia d’alegria per les seves famílies i amics”, afegí el prelat, que exhortà als fidels a pregar per ells demanant “que el Senyor els ompli dels seus dons i els prepari per a ser uns dignes ministres de la nostra Església”. Alegria, també, perquè “novament el Senyor crida i troba una nova resposta cordial i definitiva, en aquests homes que responen al Senyor amb generositat i que a partir d’avui seran els seus enviats i missatgers.”

Solemnitat i emoció L’acte a la Catedral de Solsona va ser de gran solemnitat. La Missa va estar presidida pel bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra i Cunillera, i concelebrada pel capítol catedralici i preveres de la diòcesi, així com pels sacerdots de les parròquies on treballen actualment els diaques; i per sacerdots amics dels dos ordenats. També van assistir els familiars dels joves, companys seminaristes d’estudis de la Facultat de Teologia de Barcelona i nombrosos feligresos de les parròquies on col.laboren els nous diaques. Entre el públic que omplia la catedral també hi havia els alcaldes de Mollerussa, Vilagrassa i Miralcamp. La cerimònia va comptar amb la participació musical de la Coral Cor Stabat Mater de Mollerussa, que contribuí a solemnitzar encara més aquesta joiosa ordenació. Finalitzada la celebració, es va servir un refrigeri per a tots els assistents als Claustres de la Catedral. El diaconat serà en aquest cas el camí previ per rebre l’ordre del sacerdoci, el qual es preveu per d’aquí a uns mesos.

La funció dels diaques Els diaques administren el baptisme, conserven i distribueixen l’eucaristia, assisteixen i beneeixen el matrimoni en nom de l’Església, porten el Viàtic als moribunds, llegeixen la Sagrada Escriptura als fidels, instrueixen i exhorten el poble, presideixen el culte i la pregària dels fidels, administren els sagramentals, i presideixen el ritu dels funerals i de la sepultura. 14

535 - Divendres, 21-9-2007


Bisbat de Solsona

Ramon Estany

Homilia del Sr. bisbe “Per la vostra vida i per les vostres activitats apostòliques, el Senyor ha de ser més conegut, les seves paraules més escoltades, el seu rostre més contemplat, la seva persona més estimada.”, digué el senyor bisbe en l’homilia dirigint-se als nous diaques. Mons. Traserra els recordà també que “L’Esperit Sant us farà ser misericordiosos, compassius, humils, pacients, propers als germans. Crearà en vosaltres un cor capaç d’estimar com Jesús estimava, us revestirà dels sentiments que escauen als escollits de Déu, sants i estimats” i es referí al diaconat com un servei: “l’Esperit Sant us portarà a estimar els qui més us necessiten: els afligits i els pobres. Aquells que no tenen ningú que els estimi, ningú que els escolti, ningú que els consoli. Tot estimant-los, però, els heu de guiar i acompanyar cap al Senyor, l’únic capaç de redimir l’home, i heu de dir-los sovint: “Vine i ho veuràs”. I dirigint-se als joves presents a l'acte, Mons. Traserra els interpel.là: “Sou molts els joves que heu volgut acompanyar el Raül i el Marc el dia de la seva ordenació diaconal. Em sembla que haig de preguntar-vos obertament: ressona en el silenci de la vostra consciència la paraula afectuosa de Jesús: “vine i segueix-me”? Si és així, esteu disposats a donar-ho tot al Senyor per tal d’estar amb Ell i ser ministres de l’Església?”

Ritus d’ordenació L’ordenació prosseguí amb les preguntes rituals al nous diaques de voler viure en celibat, servir l’Església amb humilitat i amor, viure l’Evangeli i imitar a Crist; finalitzant amb la promesa d’obediència al bisbe. Tot seguit, els ordenants es postraren a terra mentre es cantaven a continuació les lletanies dels sants, i el bisbe els imposà les mans i féu la pregària d’ordenació. Finalment, els revestiren amb l’estola creuada i la dalmàtica. El bisbe lliurà als nous diaques els Evangelis, finalitzant amb el bes de pau, acollintlos així a l’ordre diaconal. L’Eucaristia continuà amb els nous diaques exercint el seu ministeri en el servei de l’altar.

“Fer camí acompanyat és més fàcil i vosaltres no m’heu deixat mai”

“Jesucrist ens fa el regal de fer-nos fills seus estimats, de poder-ho descobrir i de poder-ho anunciar als altres”

Raül Aguilar

Marc Majà

L’ordenació va cloure amb les paraules d’agraïment dels dos nous diaques. El Raül Aguilar, en una llarga intervenció, donà les gràcies a tots aquells que han estat a prop seu en el camí de la vocació, especialment al seu pare, que ja no està entre nosaltres però “segur que ha viscut aquesta celebració d’una manera diferent”. El Raül va tenir paraules d’agraïment per la seva mare, germans i demés familiars. Pel Bisbe i per tots i cadascun dels rectors i mossens que l’han ajudat, per les comunitats cristianes de Tàrrega, Mollerussa, Vilagrassa i Miralcamp, les comunitats religioses, especialment les Vedrunes, i als joves de les Colònies Sant Jaume, perquè “Fer camí acompanyat és més fàcil, i vosaltres no m’heu deixat mai”. El darrer agraïment, i més especial, va ser per al Marc Majà, company de seminari que rebia el do del diaconat com ell; “Aquest 29 de setembre farà cinc anys que vaig guanyar un amic. Avui guanyo un germà” 535 - Divendres, 21-9-2007

Ja com a diaca, el Marc Majà va tenir unes paraules d’agraïment per als familiars, per Miralcamp, als del Campament Estel, a l’Escola de Música de Mollerusa, l’Institut, la Universitat, al seminari de Solsona, als companys i formadors i professors de la facultat, al grup de la parròquia de Tàrrega i a les Delegacions Diocesanes i pel Sr. Bisbe. Va tenir un record especial per tots aquells que ens han deixat i finalment donà gràcies a Déu perquè, “ell és el qui en definitiva ens fa a cadascun de nosaltres el regal d’un magnífic camp ple de fruits que és la vida. Ell ens fa el do de tantes persones que ens estimen al nostre voltant i sobretot, encara més, ell és qui en Jesucrist ens fa el regal de fer-nos fills seus estimats, de poder-ho descobrir i de poder anunciar-ho als altres”.

15


Solsona

Solsona

Ramon Estany

Redacció

Solsona acomiada a Ramon Gilibets (Gilmon)

L’Editorial Fragmenta es presentarà a Solsona

El passat 13 de setembre moria Ramon Gilibets Moncunill, a l’edat de 55 anys. Era molt conegut a Solsona per la seva vinculació amb el Carnaval i l’orquestra Patinfanjàs, com bé va recordar en el funeral Mn. Jesús Huguet, que va recalcar les qualitats humanes i personals del Ramon i com va estar de content quan la gent del Carnaval li va dedicar una placa a la façana de casa seva, just davant la Plaça del Consell Comarcal. La catedral de Solsona va acollir el divendres 14 de setembre a les 5 de la tarda el funeral del Ramon Gilibets, acompanyat de familiars i d’un gran nombre de solsonins que li van donar el darrer adéu.

El proper dijous 27 de setembre, a 2/4 de 9 del vespre, l’Editorial Fragmenta farà la seva presentació pública a la ciutat de Solsona. En concret a la Parròquia, a la sala gran. Es presentaran els llibres de l’Editorial amb les seves novetats, la de Marie Balmary El monjo i la psicoanalista, traducció d’Andreu Trilla; i la de Marcel Légaut Itinerari. Fragments d’una recerca (edició a cura de Domingo Melero, traducció de Mercè Puig-Pey, pròleg de Lluís Ylla). Aquests dos llibres sortiran a la venda aquest setembre. És gairebé segur que la presentació comptarà amb la presència d’Ignasi Moreta (editor de Fragmenta).

També a l'Ajuntament de Solsona La mateixa editorial tornarà a presentar-se el dimecres 24 d’octubre del 2007, a les 20.30 h, a la sala cultural de l’ajuntament de Solsona. En aquesta ocasió hi intervindran: Josep Àngel Colomés, llicenciat en Filologia Catalana i delegat diocesà de Mitjans de Comunicació de Solsona. Ignasi Moreta, llicenciat en Humanitats i editor de Fragmenta. Inês Castel-Branco, doctora en Arquitectura i editora de Fragmenta. La família Gilibets – Moncunill agraïm sincerament les mostres de condol i els moments de companyia que hem rebut durant aquest dolorós moment de la mort del “Gilmon”. Especialment, voldríem agrair els detalls que s’ha tingut des de l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona, l’orquestra Patinfanjàs i el Mia del Castell. El “Gilmon” us apreciava molt a tots i vosaltres heu demostrat que ho feia amb raó. Moltes gràcies a tothom. Família Gilibets - Moncunill

Els editors de Fragmenta, Inês Castel-Branco i Ignasi Moreta.

Ignasi Moreta (Barcelona, 1980) és llicenciat en Humanitats i Diploma d’Estudis Avançats per la UPF. Ha tingut cura de l’edició de diversos llibres en l’àmbit de les religions i en el de la literatura catalana, i ha realitzat treballs de correcció de català i de crítica literària. Actualment escriu la seva tesi doctoral sobre el pensament religiós de Joan Maragall.

Margarita Rovira i Colilles

Inês Castel-Branco (Lisboa, 1977) és doctora en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya amb una tesi sobre l’espai del teatre ritual als anys seixanta, màster en Arquitectura, Art i Espai Efímer per la UPC i arquitecta per la Universitat de Porto. Va guanyar el Premi Joan Maragall en l’edició del 2003. Realitza treballs de disseny gràfic i de pintura.

El Club Estel del Solsonès expresssa el seu condol a la família per la pèrdua de Margarita Rovira Colilles, expresidenta del club i sòcia n. 116

16

535 - Divendres, 21-9-2007


L'entrevista

Josep M. Montaner i Reig

Entrevista a Xavier Jounou, alcalde de Solsona Tres mesos després de ser investit alcalde de Solsona, Xavier Jounou reconeix que les seves noves responsabilitats al capdavant del govern de la ciutat li prenen molt de temps, però assegura que l'esforç compensa i destaca el gratificant que és poder resoldre els problemes de la gent.

"s'està rebaixant el to de llunyania i prepotència de l'anterior govern" Porten ja tres mesos, gairebé 100 dies de govern. Han canviat moltes coses des de llavors? Nosaltres defensàvem la necessitat d'introduir una altra manera de governar a l'ajuntament de Solsona i voldria entendre que des del primer dia hem intentat obrir l'ajuntament, en el sentit d'escoltar més la ciutadania i de fer que l'administració local sigui més propera. Crec que s'ha rebaixat aquell to de llunyania i fins i tot de prepotència, que al meu entendre, tenia l'anterior govern, tot i que també és cert que potser encara no ha passat el temps suficient perquè tot això es pugui visualitzar de manera molt clara.

Xavier Jounou al despatx d'alcalde de Solsona

"volem ampliar la participació ciutadana en l'elaboració dels pressupostos i en els plens municipals" fet amb l'obertura del procés participatiu per acabar de definir la urbanització de l'espai públic del Camp del Serra. A més, també es va seguir un procés similar en la presentació de la urbanització del carrer Nou.

S'ha d'aprofundir més en aquests canvis? Sí, i sobretot en qüestions referents a la participació ciutadana. Aquesta setmana, per exemple, es visualitzarà aquest

Els canvis es limitaran a les qüestions de participació? No, però jo he quedat parat de la gent que ha demanat parlar amb l'alcalde i que després m'han agraït haver-los rebut perquè deien que abans costava molt més. Això també ha passat amb els regidors i sorprèn molt. Nosaltres volem obrir la participació de la gent en les decisions que afecten a tot el municipi, com per exemple en l'elaboració dels pressupostos i en els plens municipals.

S'han comès alguns errors de coordinació, però l'ambient i les relacions entre els membres de govern és molt bo"

Jounou: "no és cert que el tinent d'alcalde mani més que l'alcalde" La primera polèmica del seu mandat va venir a causa dels sous. Des de l'oposició vostès van criticar la situació financera de les arques municipals. Com s'explica això? Primer s'ha de dir que l'ajuntament de Solsona mai no havia tingut un estalvi net negatiu com va passar en l'últim any de la passada legislatura, i això és un fet. Pel que fa als sous s'ha de valorar la rendibilitat que pugui acabar generant aquesta decisió, ja que tot dependrà de la feina que es faci. En quatre anys hi havia hagut persones que no havien parlat mai amb el regidor d'urbanisme, i si jo hagués de portar l'ajuntament tal i com es portava en l'anterior etapa difícilment me'n sortiria.

de les qüestions pendents que hi havia, era i és prioritari. Entenc que algunes persones no hi estiguin d'acord, però també s'ha d'entendre que era molt necessari actuar sobre aquesta àrea. A més, s'ha de recordar que el pacte inclou la possibilitat de canviar aquesta situació si més endavant no és necessària la dedicació exclusiva. La decisió dels sous continua generant fortes crítiques. La crítica que ens han fet a nosaltres ha vingut majoritàriament de l'entorn de CiU. Tot i això, ara s'ha sabut el sou que cobraran el president i el vicepresident primer del Consell Comarcal del Solsonès. Jo no hi tinc res a dir, a més, ara se sap quin és el sou del president i ho trobo molt correcte. Tampoc no tinc res a dir del sou que cobra el vicepresident, però en comparació, cobra més que el president; i per tant val la pena fer la següent reflexió: a nosaltres ens criticaven que si el tinent d'alcalde cobrava més que l'alcalde era perquè manava més, i això no és cert, com tampoc no deu ser cert que el vicepresident primer del consell comarcal mani més que el president.

Però en la majoria de feines la rendibilitat es premia un cop es demostra. Potser sí, però nosaltres volíem que el regidor d'urbanisme es pogués dedicar en exclusiva, i des del primer moment, a aquesta tasca, ja que hi està capacitat i perquè és una àrea important que necessitava algú que pogués fer-hi front. Descarregar feina als tècnics municipals i desencallar moltes 535 - Divendres, 21-9-2007

17


L'entrevista

Josep M. Montaner i Reig

Com es farà això? Volem que la ciutadania s'impliqui en l'elaboració dels pressupostos, ja que davant les moltes necessitats que hi ha a la ciutat i les prioritats que s'han de marcar, no està bé que la seva elaboració depengui exclusivament del govern municipal i l'oposició. No es tracta que la gent hagi de fer els pressupostos però sí que poden donar moltes opcions vàlides. Aquest any serà difícil posar-ho en pràctica perquè són els primers i també cal veure la situació econòmica de l'ajuntament, però de cara l'any vinent volem obrir-los a la participació. Pel que fa als plens hi ha propostes, com que un cop acabat el ple es pugui fer preguntes als regidors aprofitant que són tots allà. Què és el que més li ha sorprès de ser alcalde? La percepció que tenen moltes persones de la figura de l'alcalde. Notes molt respecte i un tractament institucional molt gran. Hi ha gent que t'investeix d'una certa autoritat i el tractament cap a la figura de l'alcalde, tot i les possibles divergències que hi pugui haver, és sempre molt respectuós. La figura de l'acalde de Solsona sorprèn gratament pel prestigi institucional de què gaudeix i això s'ha de saber portar.

"alguns dels actuals càrrecs de confiança haurien de ser per concurs públic, ja que formen part són del funcionament normal de l'ajuntament"

I el més negatiu? S'han comès alguns errors de coordinació dins l'equip de govern. Tot i que l'ambient i les relacions entre els membres de govern és molt bo, encara ens falta acabar de lligar la coordinació entre les diferents àrees. A nivell personal em fa estar neguitós el fet que molts solsonins i solsonines tenen moltes esperances dipositades en aquest govern. Hi ha molta il.lusió perquè les coses es facin d'una altra manera i això a cops comporta una pressió afegida, ja que no saps si sabràs estar a l'alçada de tot el que s'espera, de nosaltres com a govern, i de mi com a alcalde.

gran predisposició que hi ha entre tots els membres del govern. Els partidismes o els personalismes que hi podien haver abans d'estar al govern ara s'han acabat i val la pena manifestar-ho.

"el grup de CiU té una oferta de govern oberta i negociable damunt la taula però de moment no l'ha exercida"

Com es porten les crítiques? Jo sempre he pensat, i ja actuava així abans de ser alcalde, que la millor crítica me la fa la consciència. Si m'equivoco i algú m'ho fa notar ho accepto. Pel rodatge que porto sé que això passa i passarà perquè no pots dir sempre que sí a tot i a tothom, però també he de dir que moltes crítiques es desmunten quan s'explica bé i es dóna la informació necessària del per què s'ha pres una decisió determinada. Per altra banda considero que rectificar no és de febles, tot i que en política, massa sovint es pensa el contrari.

El govern municipal està prou cohesionat? No tinc més que lloances de la bona voluntat i la

En què ha quedat la seva oferta de donar responsabilitats de govern a l'oposició? El grup de CiU a l'oposició a l'ajuntament de Solsona té

Empresa de la construcció de la zona necessita: 1 Peó de fontaneria 1 Gruista amb carnet I n t e r e s sats telefoneu al núm.

637 524 134

18

535 - Divendres, 21-9-2007


L'entrevista

Josep M. Montaner i Reig

una oferta de govern oberta i negociable damunt la taula. Els la vam presentar per escrit i signada formalment per l'alcalde, però de moment no l'han exercit. Però tindrien una regidoria o formarien part de la comissió de govern de l'ajuntament? L'oferta presentada no passa per formar part de la junta de govern local, ni per tenir tot el pes exclusiu d'una regidoria , però sí que obre importants àmbits de col.laboració en el govern municipal. De moment, però, no han volgut ni parlar-ne i per tant no tenim cap resposta seva.

Actuacions prioritàries de govern

"la figura de l'acalde de Solsona sorprèn gratament pel prestigi institucional de què gaudeix"

Quines són les prioritats del seu govern per aquest primer any de mandat? Primer cal posar molta atenció als serveis municipals per millorar-ne el funcionament, la coordinació i l'organització. A banda, cal posar especial cura en sanitat, benestar social i educació i sobretot acabar les obres pendents.

I els càrrecs de confiança? Fins el 30 de setembre estan prorrogats, així ho vam acordar i fins llavors no en parlarem. Ara bé, jo tinc clar que hem de fer el que sigui millor per l'ajuntament. Entenc que hi ha càrrecs que siguin de confinaça però alguns dels actuals crec que s'haurien de regir per concurs públic, ja que formen part del funcionament normal i correcte d'un ajuntament i no poden estar supeditats a la confiança ni al color polític dels qui governen en una legislatura o altra.

Sala Polivalent? S'està executant la tercera fase que correspon als tancaments i volem que la quarta fase, que servirà per posar a punt l'equipament interior, es projecti i s'acabi definitivament aquesta legislatura. Piscina Coberta? La volem tirar endavant durant aquests 4 anys, a més, volem acabar les obres del segon pavelló i fer el rocòdrom.

És més fàcil fer oposició o governar? Jo havia governat del 95 al 99 amb l'alcalde Ramon Llumà i he de dir que és més gratificant governar perquè pots incidir directament en la gestió de la ciutat i resoldre problemes que afecten els teus conciutadans. De totes maneres, també he estat molts anys a l'oposició i crec que és indispensable que hi sigui i si, a més, es fa de manera constructiva, és molt positiu.

Pati del CEIP Setelsis? Volem que l'escola tingui el pati que necessita. Si urbanisme ho autoritza la solució passa per desplaçar el carrer Marià Fortuny i incorporar part del solar contigu a l'escola al pati, tal i com es va aprovar al ple del mes de març de 2006.

"rectificar no és de febles, tot i que en política, massa sovint es pensa el contrari"

Pla de Barris? Hem de donar-li un nou impuls. A més s'ha de fer realitat la biblioteca municipal, tot i que el fet que estigui a l'illa cultural ho complica. Hem d'adoptar mesures per revitalitzar el nucli antic, ordenar-ne la circulació i actuar sobre els estacionaments. POUM? La nostra voluntat és que sigui operatiu al més aviat possible. A primers d'octubre passa a la Comissió d'Urbanisme de Lleida i ja hi hem fet aportacions puntuals. Entre d'altres aspectes és important destacar que s'ha incorporat una provisió de sòl per fer la variant sud de Solsona, ja que l'equip redactor del POUM només contemplava l'opció Nord. Polígon Santa Llúcia? Urbanisme n'ha aprovat la modificació de les normes subsidiàries i ara estem a l'espera que l'Incasòl, promotor de l'obra, pugui començar les obres al més aviat possible.

535 - Divendres, 21-9-2007

19


Solsona

Ramon Estany

Les sardanes omplen la Plaça del Camp Un total d’onze colles van participar dissabte passat, 15 de setembre al concurs de colles sardanistes puntuable pel 33è Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma. Van ser una colla aleví, dues d’infantils, dues de juvenils i 6 de categoria gran les que van concursar al so de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. El concurs va ser organitzat per l’Agrupació Sardanista de Solsona, la Unió de Colles Sardanistes, ACSTLL i la Federació Sardanista, amb el patrocini de l’Ajuntament. Les colles participants van ser: Sant Martí de Juneda, Noves Branques de Vilanova de Bellpuig, Somni de Lleida, Dolç infant de Lleida, Pep Ventura de Juneda, Margaridoia d’Ivars d’Urgell, Remebrança de Lleida, Escola Espígol d’Agramunt, Verge del Miracle de Balaguer, Jovencells de Cervera i Font de Valldans de Ponts.

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament reutilitza l’aigua de les piscines municipals per netejar els carrers Solsona ha començat a reutilitzar l’aigua de les piscines municipals, no apta per al consum humà, per a la neteja dels carrers de tot el municipi. Aquesta mesura la duu a terme l’empresa concessionària del servei de recollida de la brossa i la neteja viària, Oró Vila, diàriament fins divendres. El rentat dels carrers començava entre les 6 i les 7 del matí, especialment al nucli antic, per tal d’evitar molèsties als vianants i als comerços. Jordi Fraxanet, regidor de Medi Ambient, destaca que aquesta actuació, a més de suposar una millora qualitativa en el servei de neteja viària, “respon a la necessitat d’usar racionalment els recursos hídrics i fomentar l’estalvi". 20

535 - Divendres, 21-9-2007


Clariana de Cardener

Josep M. Montaner i Reig

Clariana construirà una pista polisportiva i un parc infantil al sector d'Hortoneda Les obres començaran a finals d'any i l'equipament podria entrar en funcionament la primavera que ve L'ajuntament de Clariana de Cardener ja té a punt el projecte per a la construcció d'una pista polisportiva i un parc infantil que es començaran a construir al municipi a finals d'any. Aquests equipaments se situaran al sector de l'Hortoneda, just darrera de la gasolinera de Clariana, i en els terrenys on el municipi té previst desenvolupar el seu Pla d'Ordenació Urbanistica Muncipal (POUM), segons ha explicat l'alcalde de la població, Albert Bajona. El projecte es finançarà a tarvés del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) i té un import de 260.000 euros (uns 43 milions de pessetes). L'objectiu del consitori és que estigui acabat la primavera vinent, ja que actualment el municipi no disposa de cap equipament d'aquestes característiques. L'alcalde de Clariana, Albert Bajona, ha explicat que era necessari dotar el municipi d'una pista polisportiva "perquè en aquests moments els veïns estan obligats a desplaçar-se a altres llocs per fer ús d'una instal.lació d'aquest tipus". A més, Bajona ha apuntat que "per les previsions de creixement que tenim al municipi estem obligats a donar resposta a les necessitats de serveis i equipaments que Clariana tindrà en un futur immediat". La nova pista polisportiva de Clariana de Cardener tindrà una superfície de 20 per 40 metres, estarà vallada i tindrà il.luminació. A més disposarà de zona de vestidors i un petit magatzem. El projecte preveu també la construció d'una parc de

Comarca

Zona on s'ubicarà la nova pista polisportiva i el parc infantil de Clariana de Cardener

jocs infantil adjacent i inclou una reserva d'espai per ubicar-hi, en el futur, algun altre tipus d'equipament municipal. L'ajuntament de Clariana està pendent de fer efectiva la compra dels terrenys on s'han d'ubicar la futura pista i el parc infantil. L'espai total té una superfície d'1'4 hectàrees i l'ajuntament té un preacord de compra per valor de 120.000 euros (20 milions de pessetes). L'adquisició dels terrenys permetrà, també, desenvolupar aquest sector del municipi, tal i com preveu el POUM de Clariana de Cardener, segons ha explicat l'alcalde, Albert Bajona.

Josep M. Montaner i Reig

Sant Llorenç acollirà la junta anual del Consell General de Muntanya Dilluns vinent se celebrarà a Sant Llorenç de Morunys la junta anual del Consell General de Muntanya de la Generalitat. La reunió serà presidida pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que a més també presideix aquest organisme que agrupa el total de les 10 comarques catalanes de muntanya i a tots els departaments de la Generalitat de Catalunya. A l'acte també hi assistiran Joan Ganyet, director general d'Arquitectura i Paisatge -direcció que gestiona el Consell General de Muntanya- i els presidents 535 - Divendres, 21-9-2007

Nadal va visitar el Solsonès el març de 2006 21

comarcals de les 10 comarques (Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Solsonès, Berguedà, Ripollès, Cerdanya i Vall d'Aran) que integren el Consell General de Muntanya. La reunió servirà per definir el Pla Comarcal de Muntanya pel període 20072012 que ara s'està elaborant. El Consell General de Muntanya és l'organisme de la Generalitat destinat a promoure actuacions en zones de muntanya i a assessorar els muncipis i les comarques d'aquests territoris i es reuneix un cop l'any en algun dels municipis de muntanya del territori català.


Comarca

Josep M. Montaner i Reig

Un incendi calcina una pallera a Brichs Les flames cremen 27.000 quilos de palla i 30.000 de farratge en una nit Un incendi va calcinar entre la nit de diumenge i dilluns el matí la pràctica totalitat d'un paller a la Casa Brichs, al muncipi d'Olius. El foc es va originar diumenge a quarts d'onze de la nit en una pallera pròxima a unes granges de pollastres i de cavalls, i tot i la ràpida intervenció de Bombers, Mossos d'Esquadra i veïns de la zona, les flames van cremar fins a 57.000 quilos de palla i farratge per al bestiar.

Els bombers remullant la granja de pollastres mentre la pallera encara fumejava

Un equip del programa de televisió Els Matins de TV3 va informar de l'incendi

Les tasques d'extinció, en les que hi van participar fins a 7 vehicles terrestres, van durar tota la nit, i dilluns al matí, els Bombers encara remullaven la zona i removien, de manera controlada, les brases del foc per acabar d'apagar-lo. La pluja que a la tarda va caure a la zona va afavorir les tasques d'extinció i els Bombers van donar per extingit l'incendi aquell mateix vespre. Tot i que ni els Bombers ni els Mossos d'Esquadra no van avançar quina podia haver estat la causa del foc, el propietari de la granja de cavalls, Pere Canal, va assegurar que es tractava amb tota probabilitat d'un incendi intencionat, tot i que no en va voler explicar cap dels motius. Segons va assegurar, la granja havia patit un sabotatge la passada setmana motiu pel qual ja havia presentat, el dissabte abans del foc, una denúncia als mossos. El propietari calcula que les repercussions econòmiques dels danys causats per l'incendi poden ascendir a uns 30.000 euros. Els Mossos d'Esquadra han iniciat una investigació per mirar de determinar les causes del foc. L'absència de vent i la ràpida intervenció dels efectius contra incendis van evitar que les flames es propaguessin cap a la granja de cavalls contigua a la pallera i cap a la granja de pollastres situada just davant del foc. Tot i el fum que el foc va provocar no va caldre evacuar la trentena de cavalls i eugues de la granja "Eugassada Brichs", ni els més de 30.000 pollastres de la granja situades les dues a tocar del foc.

El foc es va donar per extingit dilluns al vespre

22

535 - Divendres, 21-9-2007


Pinós

Josep M. Montaner i Reig

CiU i El Comú governaran conjuntament al municipi de Pinós El Comú participarà en 7 de les 8 carteres municipals i portarà en exclusiva la cartera de Sanitat i Benestar i Família Els grup de CiU i d'El Comú a l'ajuntament de Pinós han arribat a un acord per compartir les responsabilitats del govern municipal durant aquesta legislatura. La decisió s'ha pres després que CiU -que amb 4 regidors té majoria al ple del consistori de Pinós- oferís als tres membres de l'oposició -tots d'El Comú- la possibilitat d'entrar a formar part del govern i participar directament en la majoria de les carteres del cartipàs municipal. La fórmula ja s'havia utilitzat a Pinós durant les dues últimes legislatures, en què El Comú va guanyar les eleccions, però és el primer cop que CiU la posa en pràctica. Segons ha explicat l'alcalde de Pinós, Josep Isanta, la decisió s'ha pres amb la voluntat de "mantenir el clima d'unió al govern municipal" després d'haver constatat personalment "l'existència d'una certa divisió política al poble". Isanta espera que la mesura permeti superar "les divisions i les polèmiques" i serveixi per fer "més i millors coses per Pinós". A més, confia que la col.laboració es pugui mantenir al llarg de tota la legislatura "ja que hi ha una molt bona predisposició de totes les parts". Per la seva banda, Pere Garriga, portaveu d'El Comú a l'ajuntament de Pinós i coordinador comarcal d'aquesta formació, ha explicat que "aquesta fórmula no és cap novetat", ja que "en els 8 anys que El Comú va governar a Pinós ja ho va fer amb la participació de CiU al govern municipal", ha apuntat. Tot i això, Garriga ha valorat positivament la decisió

Comarca

D'esquerra a dreta: Jesús Oliva, Jordi Casellas i Marta Santaulària de CiU, Josep M. Casas, Marcel Colell i Pere Garriga d'El Comú i l'alcalde Josep Isanta (CiU)

"ja que aquesta manera de fer permet sumar esforços i anar units és la millor manera de fer les coses". A més, Garriga ha apuntat que en la majoria de qüestions que afecten al municipi "hi ha més coincidències que separacions". El Comú compartirà amb CiU les carteres de Cultura, Joventut, Ensenyament i Esport, Agricultura i Ramaderia, Urbanisme, Serveis, Turisme i Indústria i Medi Ambient i tindrà en exclusiva la de Sanitat i Benestar i Família. Hisenda i Patrimoni queda a mans de CiU. CiU va recuperar l'alcaldia de Pinós en les darreres municipals de la mà de Josep Isanta, que s'estrena com a alcalde i regidor. A més, s'estrenen Jesús Oliva i Jordi Casellas i continua Marta Santaulària, tots tres de CiU. Completen el ple municipal, els regidors d'El Comú Josep M. Casas, Pere Garriga i Marcel Colell, que ja ho eren la passada legislatura.

M. Teresa Canal, Diputada provincial per al Solsonès

La Diputació de Lleida redactarà el projecte de millora de la carretera del pantà de Sant Ponç Els Ajuntaments dels municipis afectats, han demanat el seu arranjament així com també el traspàs a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya El proppassat dijous, dia 20 de setembre, tècnics del Servei d’Infrastructura Viària de la Diputació de Lleida, han revisat l’estat actual de la via per tal de prosseguir els treballs de la redacció del projecte. La carretera del pantà de Sant Ponç, que actualment és titularitat de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), té una longitud de 8,1km i una amplada de tan sols 4,5 m i l’estat actual del ferm és molt deficient. Aquesta via uneix les carreteres C-55 i C-26, corresponents a la xarxa bàsica de carreteres. El seu traçat passa pels municipis de Riner,

535 - Divendres, 21-9-2007

Clariana de Cardener i Navès. Els alcaldes dels tres ajuntaments dels municipis afectats per aquesta carretera, han demanat en diverses ocasions a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, el manteniment, millora i traspàs de la via. M. Teresa Canal, diputada pel Solsonès a la Diputació de Lleida, ha avançat que un cop s’hagi finalitzat el projecte, es presentarà a l’administració competent per tal de demanar que executi l’obra.

23


Pinós

Àrea de Comunicació de Coordinació Rural de Catalunya

Sopar multicultural a Pinós Pinós va acollir per segon any consecutiu el camp de treball internacional “desenvolupament rural, després del foc” de Coordinació Rural de Catalunya. Els participants, joves de 18 a 30 anys de diferents països europeus, van treballar al llarg de la seva estada, del 12 al 31 d’agost, en la neteja i arranjament de la font del Mossèn Benet i la font del rector d’Ardèvol, neteja i prevenció a Matamargó i treball de conscienciació sobre els incendis i la ruralitat a través de xerrades informatives i descobertes respectivament.

Breus Comarca

Els joves també van gaudir d’activitats lúdiques així com danses tradicionals, participació a la ràdio de Pinós, visita a Ardèvol i visita a festes majors locals, entre d’altres. El camp de treball va cloure amb un sopar multicultural el dijous 30 d’agost a Pinós, on més de 70 persones entre veïns del municipi de Pinós i joves del camp de treball es van aplegar per gaudir d’una degustació de plats típics de Grècia, Turquia, Àustria, Sèrbia, França, Itàlia, Bèlgica, Rússia i Eslovàquia. Una iniciativa que fomenta la relació entre població local i joves de diferents nacionalitats. Els veïns de Pinós van aportar mistela i ametlles garapinyades per tal que l’intercanvi gastronòmic i cultural fos més ric. Agraïm a l’Ajuntament de Pinós el seu suport i collaboració, als veïns del municipi de Pinós la resposta que van tenir i la seva hospitalitat i a tots els participants del camp de treball internacional pel seu treball i a tots/es per fer possible el sopar multicultural.

Redacció

Tres projectes ambientals per al municipi de Navès El Ple de l’Ajuntament de Navès en sessió ordinària del dia 4 de setembre de 2007 aprovà inicialment el projecte d’Abastament d’aigua a masies properes al nucli de Besora a càrrec de l’enginyer Joan Garriga Torres i per un pressupost de 179.931,00 euros Patriulmaceo, SL, ha sol·licitat llicència ambiental per una instal. lació fotovoltaica de 84,5 kWp amb seguiment solar connectada a la xarxa, situada a la finca Montanyà. Josep Aubets Bonet, ha sollicitat llicència d’obres i llicència ambiental per la construcció d’una nau de porcs d’engreix de 1200 caps, situada a la finca cal Trinxa.

L’últim cap de setmana d’aquest mes, torna com cada any la festa major de Freixinet de Riner. Des del divendres 28 al dilluns 1 d’octubre, tindrem 4 dies plens d’activitats per a totes les edats. Aquest any hem incorporat un campionat de Play Station 2, amb el famós joc Pro Evolution Soccer 6, pel diumenge a la tarda. Hi haurà ball divendres, diumenge i dilluns, amb els Tryfasic, Jordi Caselles i Joan Vilandeny respectivament. Tant el divendres com el dissabte tindrem concerts amb grups d’arreu de Catalunya. Catiuska animarà la festa divendres. El grup de Sabadell té un directe fresc i explosiu, amb uns estils que van des de l’Ska fins al Reegae, amb incursions a altres estils més accelerats com el Punk o el Hardcore. El dissabte obrirà la festa Banda Barretina. Aquest grup té per

24

objectiu divulgar la música catalana i la seva ideologia mitjançant lletres compromeses. Una llarga gira, incloent l’Acampada Jove 2007 avalen aquesta banda vallesana. El duet barceloní La Carxofa i la Ceba també actuarà a Freixinet. Sempre lligat a la cultura catalana, no us podeu perdre la seva música fresca i festiva. I finalment els cardonins Tsunami, ja presents en els dos últims anys de festa major, tancaran la festa del dissabte. Una llarga llista d’actes com sopars populars, teatre, campionat de bitlles i de botifarra, tast popular de les llonganisses del poble i concert de corals, acabaran d’omplir els 4 dies festius del poble. La comissió de festes de Freixinet et convida a participar a la Festa Major 2007. T’hi esperem!!!

535 - Divendres, 21-9-2007


Odèn

Josep M. Montaner i Reig

Urbanisme regularitza les instal.lacions del centre de falcons d'Odèn La comissió territorial d'Urbanisme de Lleida va aprovar el passat mes de juliol el projecte recopilatori del centre de cria i emancipació de falcons, promogut per l'empresa Roc Falcon a la finca Caballera Alta de Canalda, al municipi d'Odèn. La resolució favorable d'Urbanisme comporta, segons l'ajuntament del muncipi i els responsables de l'empresa, la regularització automàtica de totes les construccions dedicades a la cria de falcons que s'han edificat en aquesta finca. L'abril d'aquest any la Generalitat va anul.lar les llicències municipals atorgades fins aquell moment per l'ajuntament d'Odèn, i a més, va ordenar la redacció d'un projecte urbanístic unitari per totes les instal.lacions del centre i a nom d'un sol titular. Per tot això, l'ajuntament d'Odèn va posar a exposició pública el projecte recopilatori i ara Urbanisme hi ha donat el vist-i-plau definitiu. L'alcalde d'Odèn, Andreu Alet, ha afirmat que amb la resolució d'Urbanisme "tot el tema urbanístic queda resolt i es demostra que les coses s'han fet bé i que no hi ha res d'il. legal". Alet ha avançat, també, que el consistori està pendent de rebre els últims informes del departament de Medi Ambient -que ja s'estan tramitant- per poder regularitzar totes les instal.lacions en matèria mediambiental i concedir les llicències d'obres a la part del complex que queda per acabar.

Sant Llorenç de Morunys

La denúncia que Ipcena va presentar alertava que l'empresa promotora de l'aviari havia construït edificis, com granges de conills i de rates, per alimentar els falcons, per a les quals no disposava de les llicències pertinents. Roc Falcon, però, sempre va defensar que tot el que havia construït a la zona havia estat autoritzat en cada cas per Urbanisme i a través de llicències parcials. La resolució d'urbanisme que arriba ara ha permès regularitzar totes les edificacions del complex de cria de falcons de Caballera Alta.

Redacció

15 anys de la Residència “La Vall” El centre ha programat una setmana plena d’actes per commemorar el seu quinzè aniversari Durant l’última setmana de setembre, la residència d’avis de la Vall de Lord organitza diferents actes, emmarcats dins “la setmana de la gent gran”, que enguany prendran un color especial en commemorar-se el 15è any de vida del centre. Des de l’organització conviden tothom a participar-hi.

Programa d’actes: Dilluns, 24 de setembre: 11.00: Joc del Bingo 17:00: Música d’acordió amb el Josep de les Nogueres i el seu cunyat Dimarts, 25 de setembre 11:00: Sortida a buscar bolets 17:00: Campionat de Petanca (inscripcions fins al dia 24) Dimecres, 26 de setembre 11:00: Projecció de fotografies dels actes del centre 17:00: Ball amb el grup Vite-Combo 535 - Divendres, 21-9-2007

Dijous, 27 de setembre Sortida al Cim d’Àligues i a Sant Miquel del Fai (informació a programes a part) Divendres, 28 de setembre 11:00: Final del campionat de Petanca 17:00: Cine Dissabte, 29 de setembre 17:00: Visita del Pallasso Lucas, Luquito i de les Súpernenes Tremendines Diumenge, 30 de setembre 11:00: Missa cantada per la Coral “Cor Juvenil” del centre i en acabar aperitiu popular en celebració dels 15 anys del centre 18:00: Concert amb la Coral Morunys 25

S'aprova la cessió definitiva dels terrenys per la construcció de la nova escola Després del concurs públic, Sant Llorenç de Morunys ha adjudicat l’0bra per la construcció de la llar d’infants a l’Empresa Constructora Immobiliària del Solsonès (CISSA) S.A.de Solsona, amb la que s’ha convingut una execució no inferior a 8 mesos i un import pressupostat de 325.000 euros. També s’ha aprovat la proposta de sol·licitud d’un ajut per import de 120.000 euros al Departament de Política territorial de la Generalitat de Catalunya, destinats a la construcció dels vestuaris de la piscina. I amb el vist i plau dels grups polítics amb representació al municipi, el consistori ha pres la decisió d’assumir la gestió del gimnàs Sticsa, ubicat al mateix municipi de Sant Llorenç de Morunys.


Odèn

Centre de Natura d'Odèn

II Jornada de reconeixement de plantes medicinals per les muntanyes d’Odèn El diumenge 19 de setembre es va celebrar la II jornada de reconeixement de plantes medicinals per les muntanyes d’Odèn, a càrrec d'en Carlos Pla, naturòpata i president del Centre d’Estudis Pirineu Natural Van participar-hi 52 persones del Solsonès, de l’Alt Urgell, del Bages, la Noguera i d’Andorra. Des del Centre de Natura d’Odèn volem contribuir a la divulgació d’aquesta tradició herbolària, donant a conèixer les principals plantes remeieres de l’entorn i els seus usos. Entre les diferents plantes que vam conèixer durant un trajecte de 4 Km de baixa dificultat, destaquem el pericó o herba de Sant Joan, el gordolovo, el fonoll, milfulles, la cua de cavall, l’espígol, l’agrimònia, etc. La milfulles és d’aquelles plantes que té múltiples propietats medicinals, per exemple és antidiarreica i astringent, serveix per baixar la pressió arterial,

molt eficaç en el tractament intern de les varius i les inflamacions de les venes, molt adequada per a les males digestions, ardor d’estómac, vòmits, etc. De la cua de cavall, abundant a la font de la Mosquera, en destaquem la seva capacitat per a eliminar aigua del cos, per tant un gran depuratiu que serveix per a persones amb problemes d’obesitat, d’excés d’àcid úric, amb malalties de l’aparell urinari, etc. Tothom va poder identificar les 40 plantes remeieres més comunes que vam trobar pel camí antic de Llinars a Cam-

26

brils, les seves peculiaritats i aprendre’n els seus usos i aplicació. Però, sobretot, vam a aprendre que algunes plantes són molt tòxiques o tenen propietats que s’han de dosificar amb molta precisió. Per tant, el consell d’un expert és imprescindible quan es volen evitar sorpreses desagradables i aprofitar al màxim aquesta farmaciola que ens ofereix la natura. Els assistents van marxar molt satisfets després de descobrir tots els beneficis per a la salut de l’extensa varietat de plantes remeieres a l’abast de tothom.

535 - Divendres, 21-9-2007


celsonainformacio180x267 31/8/07 19:26 P�gina 1 C

535 - Divendres, 21-9-2007

27

M

Y

CM

MY

CY CMY

K


Canalda

Comissió: Canalda, 1.100 anys

Caminada popular de Canalda Volta al Puig Sobirà

Nucli de Canalda

El diumenge, 23 de setembre, a dos quarts de nou del matí, comença la setena caminada popular de Canalda. Com en anys anteriors, aquesta activitat enceta la festa Major que es clou el cap de setmana següent, amb un concert del Roger Mas, el dissabte i, el diumenge, missa i dinar de festa major. Enguany us proposem fer la volta completa al Puig Sobirà. Aquest és un cim emblemàtic del nord del Solsonès, ho és pels habitants d’Odèn on presideix el territori i també ho és més enllà dels límits comarcals des d’on es veu la immensa roca de Canalda que sobresurt del massís. El recorregut dóna la volta completa per una franja que se situa entre les cotes 1.300 i 1.700 d’altitud, aproximadament. Aquest camí privilegiat ens mostra unes àmplies vistes a la llunyania i en la proximitat, uns racons desconeguts i esplèndids. El recorregut no arriba als 14 quilòmetres. La sortida és al Planellot, una mica més enllà de Canalda. Ho trobareu ben indicat. Des d’allà es recorre tot el peu de la roca passant per ca la Rita, l’espluga Malera, les Coves del Moros, el tossal de l’Àliga,... per després enfilar-nos fins la collada del Tancat. Ben a prop d’aquí

trobarem l’esmorzar que ens ajudarà a completar la ronda, ara ja de baixada. A les envistes del Montnou ens canviarà el paisatge i també la vegetació. Rodejats de pi negre al començament i d’alzines cap al final del trajecte, passarem pels Clots, Larrat, el Portell de les Bòfies, la Borda fins a cloure la ruta al Planellot on ens donaran un petit record de la jornada. Com és habitual en aquestes caminades, a cada control es donarà avitua-

llament. A la sortida, amb la inscripció, es donarà un llibret amb el recorregut i articles referents a la zona caminada. Un any més hem volgut recuperar els antics camins de bast, alguns esborrats per la vegetació i per això estem agraïts als qui ens els han ensenyat --al Ramon Pujantell, al Joan Sabata-- als propietaris d’aquestes terres, als que any rere any ens regalen hores per fer la caminada més planera i als nois de l’escola taller del Centre Tecnològic Forestal.

Recorregut Caminada 2007

Perfil Caminada 2007 28

535 - Divendres, 21-9-2007


Oliana

Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRAFIC : Marcel Ribera

“Ha passat un altre any! exclama la gent En realitat els anys no passen, és la nostra vida la que corre de pressa en un espai concret d’un temps infinit” Des de fa uns anys les famílies dediquen un dia a l’any a trobar-se, fer la xerrada i si durant l’any ha nascut algun nou membre, aquest, és presentat a la resta de la família En èpoques passades la gran majoria dels membres d’una família tan sols es veien quan es produïa un òbit. Un dels aspectes interessants de passar un jorn tots junts és l’intercanvi d’opinions i gaudir dels més petits de la família, sense oblidar els avis i la resta de persones que hi assisteixen. En aquest cas concret el passat dia 2 de setembre la família BALLETBÒBOIX que descendeix de Cal Roqueta de Membres de la família, Balletbò- Boix Canelles van fer la 2a Trobada Familiar. L’Esmentada Trobada Familiar es va dur a terme a Peramola (Alt Urgell) Durant l’àpat els organitzadors de la festa, la Lola Balletbò Boix, la Carme Balletbò i l’Eloi Balletbò fan entrega d’un arbre genealògic a una cosina seva, Clementina. Des de les pàgines de la nostra revista desitgem a la família Balletbò-Boix que per molts anys puguin gaudir tots junts d’una diada de retrobament entre tots els seus membres. Felicitats!

Pujada al Castell Membres del Grup Ciclista A.C. OLIANA van pujar a l’església-Castell l’11 de setembre, la nostra Diada. És una tradició que any rera any es porta a terme.

Moment de l’entrega de l’arbre genealògic 535 - Divendres, 21-9-2007

29


Associacions i Entitats

Club Estel del Solsonès

Viatge a Madrid

El grup a la plaça del sol

Del dia 12 al 15 de setembre el Club Estel va anar de viatge. Van fer una ruta per Madrid, visitant el Palau Real, la plaça del Sol, la Cibeles... També van visitar Toledo, l'Escorial, el Valle de los caídos i la ciutat de Segovia. Una bona experiència que ens va servir per passar-ho molt bé, com podeu veure a les fotografies. Gràcies a tots els que vau participar en aquest viatge.

A l'Escorial

La Catedral de Toledo

L'Alcázar de Segovia 30

535 - Divendres, 21-9-2007


Ep, la foto

Ramon Estany

Una colla de jovent que aprofita el banc del Passeig

Tres artistes

L'equip del Castellar de la Ribera de festa a l'Aixeta

Estudiants internacionals

535 - Divendres, 21-9-2007

31

Ep, la foto


Associacions i Entitats

El Sol del Solsonès

Viatge a Vic

Junta FECAFAMM

El Sol del Solsonès organitza un viatge a Vic amb motiu el Dia Mundial de la Salut Mental de Catalunya, que se celebrarà el 6 d’octubre. Posem a disposició de tothom un autocar. Sortida a les 7 del matí de l’estació d’autobusos.

El dia 12 de setembre el Sol del Solsonès va assistir a la junta directiva de la FECAFAMM de Catalunya que es va celebrar a Barcelona. Els temes importants varen ser els següents: La propera jornada “Apropant la recerca en salut mental a la societat”, que tindrà lloc el proper dia 20 de setembre a Barcelona. Hi participaran la Hble. Sra. Marina Geli, Consellera de Salut, Sr. Xavier Trabado, president de la FECAFAMM, Hble. Sra. Carme Capdevila, Consellera d’Acció Social i Ciutadania, i diferents personalitats de psicologia i psiquiatria, i de genètica i altres especialitats de medicina. El Dia Mundial de la Salut Mental se celebrarà el dia 6 d’octubre a Vic.

Programa d’actes: 9.30h: Esmorzar per gentilesa de Casa Tarradellas de Vic 10.45h: Espais lúdics. Castellers Els Segals d’Osona 12.15h: Batucada a càrrec del grup Brincadeira 12.45h: Representació artística a càrrec del Centre Mèdic d’Osona 13.30h: Acte institucional 14.30h: Gran dinar amb productes de Vic. Preu tiquet, tot inclòs, 25 euros per persona. Per reserves: Dirigiu-vos al Sol o truqueu al tel. 973483683 o al mòbil de l’Enric 650867025.

Associacions i Entitats

Club Estel del Solsonès

Sortida sorpresa

La maternitat d’Elna El passat dissabte dia 15 de setembre es va inaugurar l’exposició “La Maternitat d’Elna” (Bressol de l’exili 19391944) a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès. El club social del Sol del Solsonès agraeix a l’organització del Consell Comarcal del Solsonès i a l’Ajuntament de Solsona, la confiança dipositada en tots nosaltres per la possibilitat de vigilar l’exposició.

5a NIT LITERÀRIA I MUSICAL

El Club Estel té preparada ja l'excursió sorpresa que organitza cada any. La cita serà el diumenge 23 de setembre, se sortirà de l'Estació d'autobusos a 2/4 de 7 del matí i el preu serà de 44 euros (socis) i 46 euros (no socis) Podeu passar a recollir els tiquets al Club Estel del Solsonès a partir del dissabte 25 d'agost. Per a més informació truqueu al 973 48 10 47.

Parc de la Mare de la Font

Dissabte, 6 d'octubre a les 5 de la tarda El Club Estel convida tots els socis i les persones interessades a fer un berenar-sopar. Passarem una tarda divertida i després ball en directe per als més balladors. Preu socis: 6 euros - Preus no socis: 7 euros Durant el ball se sortejarà una toia entre tots els assistents. Podeu passar a recollir el tiquet al Club Estel a partir d'aquest dissabte 22 de setembre. tel. 973 48 10 47

En motiu de la celebració del DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL, que enguany se celebrarà dissabte dia 27 d’octubre. Com bé sabeu, l’acte de la NIT LITERÀRIA DEL SOL és un esdeveniment reconegut a Solsona i comarca, atès que en ell hi actuen músics, cantants i rapsodes de la comarca. Si ets un d’ells i t’interessa participar-hi, t’agrairem que et posis en contacte amb nosaltres a la seu de l’Associació de dilluns a divendres de 10:00h a 14:00h i de 15:00h a 19:00h al telèfon: 973483683. Us demanem el vostre suport i presència que és important per ajudar-nos a tirar endavant aquest projecte. Sempre estem a la vostra disposició.

El Club Estel informa que el sorteig que es va fer durant la Fira del Caçador consistent en un viatge per a dues persones premiat amb el número 3812 ha correspot al Sr. Lluís Canal, soci del club. Bon viatge i enhorabona. 32

535 - Divendres, 21-9-2007


Associacions i Entitats

CTFC

El CTFC edita una guia per promoure la Certificació de la Cadena de Custòdia a les PIMES

Comença el curs de Català de nivell D al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya en collaboració amb l’Institut Català de la Fusta, ha editat la guia tècnica titulada “Certificació de la cadena de custòdia: aplicació al sector de la fusta de Catalunya” amb l’objectiu de promoure la implantació de sistemes de certificació de la fusta a les PIMES i microPIMES del sector de fuster català i afins. La guia ha estat elaborada gràcies al programa Forestequal, Adaptación Forestal XXI, projecte cofinançat pel Fons Social Europeu en el marc de la iniciativa comunitària EQUAL amb l’objectiu de millorar l’adaptabilitat estructural del sector forestal a Catalunya. La certificació de la cadena de custòdia és un mecanisme gràcies al qual es garanteix al consumidor final que el producte adquirit prové de boscos gestionats amb criteris sostenibles. La guia dóna a conèixer, explica els beneficis, i desgrana el funcionament d’aquest nou sistema de traçabilitat amb finalitats ecològiques. El document pot descarregar-se en format digital i de forma gratuïta a la web del programa Forestequal: www. forestequal.org/webcat/accio8.htm

Aquest dimarts, 19 de setembre, s’ha fet la inauguració al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya del Curs de català de nivell D, que es fa en el marc del pla de formació contínua, organitzat per la Diputació de Lleida i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Aquest curs tindrà una durada de 20 hores i està adreçat al personal de l’administració local. Els seus continguts formen part del curs per a l’obtenció del nivell D, i està impartit per Ramon Montraveta, del Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya. En la programació prevista d’enguany per la comarca del Solsonès, ja s’ha fet un curs de Photoshop i un de Com aconseguir un equip motivat. Es farà properament una jornada sobre la nova Llei de protecció de dades, un curs de Comptabilitat.

535 - Divendres, 21-9-2007

33


Energies renovables

Josep M. Borés

Climatització geotèrmica Extreure calor o fred directament del subsol pot representar un estalvi del 75% de l'energia consumida. O el que és el mateix, passar de pagar 2.400 euros l'any a només 600 euros l'any. En un món, on cada dia els recursos fòssils seran més cars i la consciència mediambiental és més important, aconseguir un estalvi energètic de fins a tres quartes parts de la despesa no és cap rucaria i, aprofitant que al Solsonès s'estan implantant aquest sistemes energètics, hem visitat les obres d'instal.lació d'un sistema de climatització geotèrmic a una casa unifamiliar a Port del Comte, però primer, veiem què és això de la geotèrmia.

Imatge dels tres sistemes d'energia geotèrmica disponibles

fondària. A aquesta fondària la temperatura del sòl és constant. Un forat envia el captador a aquesta produnditat i es pot aconseguir més eficiència posant-hi 1, 2, 3 o més captadors. L'avantatge d'aquest sistema és que el forat es pot fer a pocs metres de distància de la casa sense que siguin necessàries grans instal.lacions per aconseguir-ho. La tercera forma d'aconseguir fred o calor del terra és amb un captador d'aigües subterrànies que és bàsicament el mateix que la sonda geotèrmica, però aprofitant els corrents d'aigua, rius o pous profunds. En aquest sistema s'aconsegueix molta més eficiència, ja que l'aigua dispersa molt més la temperatura.

Com extreure calor o fred directament del terra El terra capta calor a l'estiu, calor que es pot recuperar a l'hivern per escalfar la casa. Per altre costat, la temperatura del subsol és estable i constant, una font de calor que és adequada per ajudar a escalfar o refredar qualsevol edifici, gran o petit, públic o privat. Actualment hi ha tres instal.lacions tipus per aquest tipus de captadors: El Col·lector de superfície que és un serpentí captador de calor de la superfície que, instal.lat a 20 centímetres del terra, recull la temperatura del sòl. És apropiat per terrenys amplis i necessita grans superfícies, però, per contra, el terreny no pot ser tapat per arbres, formigonats... Un altre tipus és la Sonda geotèrmica. Consta d'un captador de temperatura que se situa entre 60 i 100 metres de

Quin rendiment tenen? El rendiment d'aquest tipus d'instal.lacions és de quatre a cinc vegades superior a l'energia consumida per extreure-la,

Una perforadora fa un forat al terra de 100 metres de fondària on hi aniran els captadors d'energia. 34

Detall del tub del circuit captador que se situarà al fons del pou. 535 - Divendres, 21-9-2007


Energies renovables

Josep M. Borés

això suposa un estalvi energètic del 75% respecte a l'energia elèctrica, un 70% respecte del gasoil, i del 45% respecte del gas natural. La seva utilització suposa reduir, depenent de la font d'energia a la que es compari, d'entre un 50 i un 80% de les emissions de CO2, responsables del canvi climàtic, una molt bona proposta per ser coherents amb el medi ambient.

necessiten de gaire espai. El sistema és totalment automàtic i disposa, a més, d'un circuit calefactor per quan es necessita escalfar ràpidament l'aigua. La despesa d'instal.lació se situa entre 18 i 30 mil euros, despesa que en el cas d'una inatal.lació en una casa de nova construcció pot ser ràpidament amortitzada per l'estalvi en combustibles que representa. Les possibilitats d'estalvi Com s'instal.la? d'aquest sistema, juntament amb Aquests sistemes de recuperacaptadors solars d'aigua calenta i dors d'energia ja són comuns a països plaques solars d'energia elèctrica pot de centre i nord d'Europa. Al Solsonès, fer que, amb el temps, casa nostra no s'estan implantant el segon tipus de depengui dels conbustibles fòssils, captadors, les sondes geotèrmiques de cada dia més cars i amb un final a profunditat i ja són quatres les instal. Aquí teniu l'intercanviador de calor i l'acumulador, instal.lats en mig termini clar. lacions realitzades. una petita habitació. Fins a aquí hi arribaran les canonades de les Per a més informació sobre Ens hem atansat a una d'aquestes sondes del terra i es passarà al sistema de calefacció. els sistemes de calefacció geotèrmica obres, realitzada per Instal.lacions Alo per a la seva instal.lació, podeu bert Nadal de Solsona. En una casa unifamiliar a Port del Comte se situen tres pous captadors posar-vos en contacte amb Instal.lacions Albert Nadal, s.l. d'energia de cent metres de fondària cadascun d'ells i per fer-ho - C. Pau Alinyà, 9, 3r, al telèfon 973 48 40 17 o al 627 91 74 36 de Solsona o a instalbertnadal@gmail.com es necessita utilitzar una perforadora de gran potència. La instal.lació, segons ens comenta l'Albert, permetrà estalviar tres quartes parts de la despesa en energia d'una casa normal i corrent, per posar-ho en diners diríem que si la despesa en calefacció i aigua calenta d'una casa se situa en 2.400 euros anuals, a partir de la posada en marxa del sistema, aquesta factura es quedarà en uns 600 euros anuals. Un gran estalvi. Aquest sistema és idoni per ajudar a mantenir la temperatura en cases on es disposi de terra radiant, ja que les diferències de temperatura no són altes (com passa en els radiadors) i això és perfecte per a aquest sistemes de climatització. La instal.lació consta, a més dels pous captadors de calor, d'una bomba intercanviadora de calor i un acumulador que no

Un dels pous ja foradat i amb la instal.lació dels captadors feta. Una vegada finalitzat, a sobre no hi haurà cap rastre de la instal.lació, quedant totalment colgada de terra. 535 - Divendres, 21-9-2007

35


Educació

CEIP Setelsis

Ja hi tornem a ser! El dia 12 de setembre, puntualment, vam tornar a trobar-nos tots a l’escola: a l’alegria dels més grans que retroben els amics, calia afegir-hi algun plor dels més petits que estrenaven l’escola. Repassar si tenim tots els llibres, comentar les vacances d’estiu, acollir aquell nen o aquella nena que arriba a la nostra ciutat o a la nostra escola, comparar la classe actual amb la del curs passat, descobrir una nova mestra o retrobarnos amb aquelles persones que ja ens havien ajudat a aprendre l’any anterior... en definitiva, recomençar l’escola és una petita aventura que es repeteix any rere any. Però perquè el dia 12 tot estigués al seu lloc, el claustre de professors ja feia dies que treballàvem, no només en la preparació de les classes i l’organització del centre, sinó que el professor Lluís Segarra ens impartia un curs per tal de reciclar-nos en l’ensenyament de les matemàtiques. Aquesta formació seguirà al llarg del curs i garantirà que, en una matèria fonamental com són les matemàtiques, la didàctica de l’escola estigui ben actualitzada. A l’escola hi ha alumnes des del primer dia perquè l’acollida que fa l’AMPA els primers dies de setembre va tenir molt d’èxit i una trentena d’alumnes hi acudien cada dia. Aquest curs vindrà marcat per l’inici del Pla d’Esport a l’Escola que juntament amb el Pla Educatiu d’Entorn que estrena Solsona permetrà ampliar i abaratir l’oferta d’activitats

2n A

extraescolars i altres accions que oportunament us anirem explicant. La possibilitat d’afavorir l’exercici físic i les activitats més creatives ens engresca perquè creiem que respon a les necessitats actuals dels nens i nenes. La notícia educativa d’enguany a Solsona és el naixement d’un nou centre d’educació Infantil i Primària. Aquest centre ens permet estabilitzar el nombre d’alumnes de Setelsis i fins i tot disminuir en uns 10 alumnes. Creiem que és un avenç important per la nostra ciutat i que afecta satisfactòriament el nostre centre. Des d’aquestes línies volem saludar el naixement del CEIP de Solsona, a qui desitgem una llarga vida plena d’encerts i vitalitat. Encetem un nou curs amb el sac de la il·lusió ben ple i amb ganes de fer-ho millor cada dia. Bon curs a tothom!

4rt B

P3

5è A 36

535 - Divendres, 21-9-2007


Educació

IES Francesc Ribalta

Novedoses experiències en l’àrea de música a l’Institut Crear música digital, tocar instruments virtuals, gravar o editar partitures són algunes de les moltes i innovadores activitats que els alumnes de l’IES Francesc Ribalta podran realitzar gràcies a la posada en funcionament i a ple rendiment de la nova aula de música. Després de l’aprovació, el curs passat, per part del Departament d’Educació, del Projecte ART-TIC, l’Institut ha iniciat les classes amb un equipament nou a l’aula de música. Es tracta d’un kit d’Internet amb pantalla, canó de llum i so, una impressora i cinc ordinadors amb cinc teclats midi. Això vol dir donar un enfocament molt més pràctic a l’assignatura i crear un espai on l’alumne podrà treballar més autònomament. Amb la finalitat d’optimitzar al màxim aquest equipament, es desdoblen totes les hores de l’àrea de música; en conseqüència, tots els alumnes poden treballar fent ús dels recursos TIC, La música potencia i fa patents aspectes molt importants

tant en l’àmbit individual, de creixement personal, com en el social. Posar les capacitats de cadascú al servei d’un projecte col·lectiu, respectar els gustos i preferències dels altres, aprendre a concentrar-se i a adquirir un domini, tant mental com físic, de si mateix, davant d’una actuació, ja sigui pròpia o d’un company, compartir el plaer de la interpretació... són alguns dels molts aspectes que podrem cultivar en l’alumnat. Des del Departament de Música, esperem que els nois i noies puguin aprendre i gaudir molt més de la música i contribuir així en la seva formació integral com a persones.

Educació

Educació

Vine i aprèn català

Els estudiants de secundària d’Arrels rebran assignatures directament en anglès

A partir d’avui i fins al 30 de setembre hi ha prevista la promoció de quatre espais publicitaris registrats per als mitjans de comunicació audiovisuals, i també de dues falques radiofòniques, que tindran l’eslògan anunciat més amunt: “Vine i aprèn català”. Aquesta promoció coincideix amb la presentació dels cursos que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) organitza en un gran nombre de poblacions catalanes. I és també un recordatori del valor afegit que té el català com a llengua de cohesió social entre les persones nascudes o residents a Catalunya des de fa molts anys i les que han començat el projecte recent de viure-hi. Així doncs, si ara voleu fer vostre aquest eslògan d’aprendre català, us informem que el Servei Comarcal de Català del Solsonès ha ampliat el termini d’inscripció, fins al 5 d’octubre, de dos cursos presencials oferts amb la collaboració del Consell Comarcal del Solsonès: • Nivell bàsic 2. És un curs de 45 hores adreçat a persones no catalanoparants ja introduïdes en la comprensió de la llengua catalana i que volen progressar en la parla en situacions comunicatives quotidianes. • Nivell superior (D). És un curs de 90 hores adreçat a persones que tenen assolit un nivell de suficiència de llengua catalana (C) i que volen fer més extensos aquests coneixements.

Escola Arrels

Amb l’inici del nou curs escolar els nois i noies de primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de l’Escola Arrels podran millorar els seus coneixements en llengua estrangera gràcies a la iniciativa d’impartir ciències socials en anglès, a més a més de les hores curriculars que ja s’ofereixen d’aquest idioma. El fet de realitzar classes d’altres matèries en anglès, respon a l’objectiu de la direcció del centre de dotar els estudiants de la millor formació possible introduint-los aquest tercer idioma com a llengua vehicular. Entre altres novetats, l’Escola de Secundària Arrels, que compta amb gairebé 350 alumnes, també començarà a aplicar la LOE en els nivells de primer i tercer d’ESO, a més d’altres serveis educatius en horari lectiu i extraescolars.

D’altra banda, la inscripció a l’aula d’autoaprenentatge del Servei de Català (ubicat a la segona planta del Consell Comarcal) és oberta de setembre a juny i ofereix guiatge tutorial en tots els nivells, des de l’inicial fins al superior. Consorci per a la Normalització Lingüística - Servei Comarcal de Català del Solsonès 535 - Divendres, 21-9-2007

Prop de 350 alumnes de secundària han iniciat el curs a l’Escola Arrels 37


Cartellera Festa Major d’Ogern - 22-23-24 de setembre

Nou cicle cultural al Monegal Una conferència sobre bolets i la música de Lluís Claret obren la temporada

Dissabte 22. A les 4 de la tarda: Concurs de Botifarra, al local social. A les 11 de la nit, Ball al local amb el grup “DOBLE SWING”

L’Hotel Restaurant El Monegal de Sant Llorenç de Morunys inicia aquesta tardor un nou cicle cultural amb el títol "Plaers de Tardor". Ho farà amb una conferència del micòleg Francisco Barrajón i un sopar degustació amb els pocs bolets que s’estan trobant aquesta temporada

Diumenge 23. A les 12 del migdia: Celebració de l’Eucaristia. A la 1 del migdia: Exposició de rellotges als baixos de la rectoria. A les 5 de la tarda: Teatre “Un polític supersticiós” d’Assumpta Gonzàlez, representada pel grup de Teatre de Llobera. A les 7 de la tarda, Ball al local social amb el Grup CRYSTAL. Dilluns 24. A les 12 del migdia: Missa de difunts i a 2/4 de 8 del vespre: Ball amb Elisabeth Majoral ( a la mitja part hi haurà torrades i arengada per a tothom)

I el dissabte 29 de setembre hi ha una cita amb la millor El violoncelista Lluis Claret música, de la mà del violon- enceta el cicle cultural celista Lluís Claret, Eun Sun Hong, al violoncel i Álex Ramírez, al piano, oferint un programa amb obres de Boccherini, Schuman, Casado, Schnittke i Vivaldi

Exposició dels treballs participants al Concurs de dibuix de pous de glaç i salines de muntanya Aula de Cultura Caixa Penedès (C/Castell, 19, 1r) Del 29 de setembre al 7 d’octubre

Portes obertes al Pou de Gel i el Museu del Ganivet de Solsona per celebrar les Jornades Europees del Patrimoni

L’Aula de Cultura Caixa Penedès de Solsona acull la mostra del conjunt d’obres participants al Concurs de dibuix infantil i juvenil sobre pous de glaç i salines de muntanya, organitzat aquest estiu per diferents municipis de Catalunya que tenen mostres d’aquest patrimoni preindustrial. El mateix dia d’inauguració de l’exposició, el 29 de setembre, a les 12 del migdia, es durà a terme el lliurament dels premis.

Pou de Gel (Portal del Pont) – Museu del Ganivet i Eines de Tall (Trv. Sant Josep, 9) - 29 i 30 de setembre; dissabte, d’11 a 13 h i de 17 a 19 h, i diumenge, d11 a 13 h Solsona també s’afegeix enguany a les Jornades Europees del Patrimoni, que tenen com a objectiu apropar al gran públic el patrimoni cultural, històric i monumental del territori. Per celebrar aquest programa, que té lloc l’últim cap de setmana de setembre, s’oferirà dues jornades de portes obertes al Pou de Gel i al Museu del Ganivet i Eines de Tall.

Estudi del riu Aigua d’Ora Sortida de la plaça del Camp - 22 de setembre, 9 h El Grup de Natura del Solsonès organitza una sortida per analitzar diferents paràmetres d’un tram del riu Aigua d’Ora. L’objectiu de l’activitat, emmarcada en el Projecte Rius, és conèixer l’estat del riu i fer-ne un seguiment. La sortida serà de la plaça del Camp, a les 9 del matí, i es preveu que es torni al mateix punt a la 1 del migdia.

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l’accés i manteniment de façanes necessita incorporar

·

1 Oficial mecànic amb experiència en muntatges de màquines i hidràulica.

·

Enginyer tècnic mecànic o deliniant projectista

·

Soldadors

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05

38

535 - Divendres, 21-9-2007


Agraïment

Més de 1.000 persones coneixen Roc Falcon Els responsables de l'empresa Roc Falcon d'Odèn volem agrair a les més de 1.000 persones que durant el mes d'agost s'han sumat a les visites guiades que hem organitzat a les nostres instal.acions i que s'han interessat per conèixer les activitat que hi portem a terme. Així mateix, donem per acabat el període de visites, ja que a partir d'ara comença el nou cicle de treball, de reproducció i cria dels animals. Esperem retrobar-nos l'any vinent, moltes gràcies.

Imatge de les instal.lacions de Roc Falcon a Odèn

Les visites han estat seguides amb molt d'interès pels veïns del Solsonès Foto: Ivan Medina

Records

Foto: Ivan Medina

Exemplars de falcons criats a Roc Falcon Foto: Ivan Medina

Pere Espinal

Ara us he d’explicar la relació d’un home que tenia el vici de renegar Jo li vaig dir: “això de renegar no està bé i et carregues de pecats mortals”. “Tens tota la raó, però a Déu no li tinc cap malícia, al contrari: si em demanés un favor l’hi faria”. Li vaig respondre: “El millor favor que li pots fer és no renegar” “Això és un vici que tinc. Els vicis tenen una pegamenta tan bona que si n’enganxeu un dificil és treure-us-el de sobre. T’ho faré veure. Si un té el vici de fer pets, el dia que es trobarà en un lloc de compromís se li escaparan i li sabrà greu d’haver-los fet. En conec un que tenia el vici de tirar tiros al cony de les llebres. Quan venia una llebre guapa se li posava l’escopeta a punt de tirar el tiro, però les llebres el van fotre a la misèria. Un altre que li agradava el beure es va trobar fotut i va anar al metge. Si t’estàs de beure i el que et receptaré, et posaràs bé. En sortir del metge va anar a la taverna a fotre’s un got de barreja i va explicar a la tavernera el que el metge li havia dit. La tavernera li va respondre: “Si no el creus et moriràs”. “Si 535 - Divendres, 21-9-2007

els que no beuen no es morissin el creuria, però ja que tots es moren val més seguir el vici i fer-se passar el gust” Un avaro si ha de gastar diners fot una gemegadera que si el dentista amb les estenalles li arranqués un queixal no gemegaria tant. Un malgastador que té diners procura treure-se’ls de sobre. Tu tens el vici de dir Parenostres i n’has dit tants que els del Cel et fotran a la preferència. I si el Cel no existeix hauràs tingut la sort d’apartar-te dels mals vicis. Tens cent duros per si els necessites i vius feliç amb la il•lusió que aniràs al Cel. El qui està enfadat és el fumador que quan vol fumar no té tabac ni diners per comprar-ne. El que és fotut és que ens barallem perquè no pensem igual. La culpa d’això la tenen els grossos, perquè no caben al com. Amb les guerres i desunions els uns en treuen els altres. Els vicis hi són necessaris. El que fa anar malament és passar-se de la ralla i voler treure més el sol que l’ombra. 39


Opinió

Jordi Riart i Vendrell - Portaveu grup municipal de CiU

Festa Major i regidors La identitat de Solsona ve marcada per la seva història i un dels elements clau al llarg dels segles, vinculat als esdeveniments que han assenyalat el pols polític, econòmic i social de la ciutat, és la imatge de la Mare de Déu del Claustre, imatge d’una bellesa impressionant, reconeguda arreu del món com un referent del romànic català, una autèntica joia que atrau cada any, nombrosos visitants, però que per a Solsona i la seva gent se la reconeix com un pòsit de sentiment, de fe, treball, sofriment i esperança. Amb la Festa Major, Solsona ret homenatge a la seva patrona, mantenint un esquema ritual gairebé inalterable des de fa més de tres-cents anys, significant-la com una de les més antigues de Catalunya i actualment a punt d’aconseguir el reconeixement, per part de la Generalitat, com a festa d’interès patrimonial, la qual cosa ha de permetre preservar, per a les generacions futures, aquest ric patrimoni cultural. Per a la ciutat, aquest reconeixement accentua un alt sentiment de pertinença. La imatge de la Mare de Déu del Claustre actua com a símbol identitari i la gent la reconeix, també, com a element genuí de la festa, al voltant de la qual evolucionen tots els altres components. La festa, doncs, ha de quedat al marge de la picabaralla política dels grups municipals, però no em puc estar de comentar l’actitud, respecte a la Festa Major de Solsona, que adopten els senyors Martí Abella i Jordi Fraxanet, regidors d'El Comú. Voldria, amb aquest comentari, generar una reflexió, com a càrrecs electes i membres de l’equip de govern municipal que són, entorn al fet de ser representants del poble. Em pregunto si no és una contradicció assistir el dia 9 de

Opinió

setembre a l’ofici religiós a la catedral i no fer-ho el dia abans, rebutjant formar part del seguici en l’homenatge que la ciutat ofereix a la seva patrona, fet que ja van evidenciar durant la festa del 50è aniversari de la Coronació. És inqüestionable que la imatge de la Mare de Déu del Claustre aglutina l’essència de la identitat col.lectiva dels solsonins. Cada any, els dies 8 i 9 de setembre, així queda palès i, més encara, si recordem la festa extraordinària del 50è aniversari de la Coronació, que va ser viscuda com un insòlit esdeveniment que refermava el nostre sentiment d’identitat i pertinença. Aquesta actitud dels regidors respon al fet de confondre la festa amb el lleure, quan els regidors no són uns turistes ni uns mers espectadors. Respon, també, al fet de confondre identitat amb religiositat, atès que aquesta forma part de la privacitat i de la fe de cadascú. La Festa Major, com a festa tradicional, ho és perquè la gent de Solsona, com a grup, s’hi sent implicada i identificada, per tant, els regidors d'El Comú, rebutjant l’essència de la festa, s’exclouen a si mateixos de la comunitat, és a dir, de la ciutat a la qual pretenen representar. De tot plegat en resulta una mostra d’absoluta incoherència, ja que la seva manera d’actuar ve condicionada per la presència, o no, de membres del govern de la Generalitat. S’ha de quedar bé, es pot pensar, però abans que res i ningú, s’ha de ser conseqüent amb el poble com a comunitat, ser-ho amb convenciment i, sobretot, amb respecte, cosa que els senyors regidors no sembla que tinguin clar.

Francesc Azorín - Regidor de CiU Ajuntament de Solsona

Aclariment sobre la utilització dels equipaments Esportius de Solsona En relació a la nota de premsa apareguda als mitjans de comunicació local sobre l’ús del pavelló municipal, cal fer els següents aclariments: El pla d’usos i gestió a què fa referència, aprovat ple ple municipal en data 25 de maig de 2006, per unanimitat de tots els grups polítics, és exclusivament referit al camp de gespa artificial i no inclou la resta d’instal. lacions esportives. Aquest pla d’usos i gestió era una condició indispensable per optar a l’ajut destinat al camp de gespa artificial i que permet regular tant la taxa dels diferents serveis (camp, vestidors, enllumenat…) com dels usuaris. El pavelló i la resta d’equipaments esportius tenen una taxa d’utilització aprovada pel ple municipal anual-

ment en el presupost general del municipi. Aquestes taxes s’han anat aplicant de de la creació dels equipaments esportius, amb la revisió anual corresponent. L’equip de govern té competència per subvencionar, o no, el cost d’utilització d’aquests espais esportius. L’equip de govern de CiU, en l’anterior mandat, destinava una partida al foment de l’esport base i per altra banda, en el cas concret de la lliga comarcal, subvencionava els equips locals oferint l’ús gratuït del pavelló. Per tant la decisió és criteri del tripartit municipal en funció, evidentment, de la política esportiva que ha començat a aplicar.

40

535 - Divendres, 21-9-2007


Poesia

Opinió

Joana Cervera

El tribunal de la Rota, el Vaticà, la COPE...

I aquells ulls Rellotge circadià de Déu on els sentits més balbs prenen sentit, desperta’ns! d’aquest present ensopit la lluna no s’ho repensa dimecres 19 creix un quart més en si mateixa hom reneix qui sap si sap la llum que ens uneix? el suspens, comú denominador de les inexactes matemàtiques algoritmes de l’àgora o senzillament l’egoisme natural de ser Déu meu on ets?. Foren de fora sempre tot i nascuts aquí vestits de llustre i pedaços esgarrips de color sorgits peus nus de nuesa exercien involuntaris la misèrrima misèria i aquells ulls encegats de por no podien encetar el joc i aquella veu s’engolia fins l’abnegació ets en tant que et penses però, et penses en off. I és dolorós l’exili car més trist és entristir

manllevant vida present pel passat que hom visqué amb la mirada ancestral patint ressentiment sovint sento aquella veu: “en aquesta casa ni es canta ni es parla en castellà” i els meus ulls s’enfosquiren fins avui podríem perdonar als respectius i deixar de dur la pell dels nostres avantpassats en nom de l’Estatut i el català cerco la forma de regalar-me a tu àdhuc he estat infant per l’estada de mi que no oblido és més que estimo i aquells ulls que.... divendres 21de setembre dia internacional de la Pau

El dibuix del Celsona Aquí veiem la Mar Espuga Tristany (10 anys) recollint el premi que va guanyar amb el dibuix que va fer la setmana passada sobre la Festa Major de Solsona

535 - Divendres, 21-9-2007

Ramon Gualdo

41

Tots plegats, m'han fet agafar un bon emprenyament (tractant-se de gent d'aquestes instàncies, deu ser un santíssim emprenyament). Per què? Vegeu: Ja sabeu que la cadena COPE té algun espai i algun locutor que engega disbarats sense parar. La propietària és la Conferència Episcopal Espanyola. Cansats de tants insults i mentides que surten d'aquells micròfons, el grup "Cristianisme al Segle XXI", va presentar una demanda davant estaments judicials del Vaticà. Abans de continuar, us remarco que certs programes de la COPE (molts ho deveu saber), són una font de barbaritats, insulten de manera directa les institucions de Catalunya, manipulen, menteixen, deixen anar injúries, i dient que aquella emissora no causa cap mal als cristians i als ciutadants de Catalunya. Els components d'aquest tribunal han tingut molt poc respecte davant de les queixes de "Cristianisme al segle XXI", i de ben segur que ja havien rebut un bon pilot de queixes. És que a aquell tribunal i al Vaticà tant se'ls en fot, que ens insultin des de "la ràdio dels bisbes"? Els importa un rave que un locutor porti odi en les paraules, quan hauria de ser un mitjà per afavorir la convivència i la cultura? Algun locutor de la COPE, quan agafa el micro actua d'una manera ben bèstia. Allò sí que m'escandalitza. M'escandalitza més que no pas algun acudit de la revista "El jueves." Pare nostre que esteu en el Cel: Hauríeu de fer una reestructuració a l'empresa. En alguns verals l'Església Catòlica necessita una renovació de plantilla, algunes jubilacions anticipades... I el cardenal Renato Martino? (en un altre tema) Es mostra molt dur i molt rígid davant d'uns avortaments que necessiten més aviat comprensió i amor, i en aquesta matèria ataca sense miraments Amnistia Internacional. Pare nostre: El nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor. Sí, però que no sigui tan sec, tan dur de rosegar.


Opinió

J. H.

Quatre pessics de sal i pebre Rússia ha fabricat una bomba quatre vegades més potent que la d’Hiroshima. Però aquí està la gràcia: no emet irradiació. Això fa que, immediatament després de la catàstrofe, tot allò que tingui la sort d’haver quedat viu podrà continuar fent vida normal sense perills. O sigui, que mata molt més que les altres, però de manera neta i sense danys superflus. Podríem dir que es tracta d’una bomba ecològica. El nostre món és així de contradictori. Fem mans i mànigues per salvar una espècie animal o vegetal, o un simple tauró, i no tenim cap inconvenient a eliminar un poble, una llengua o cultura. Es veu que això de la biodiversitat no val per als homes. Zapatero ens va venir a anunciar una gran alegria: el dia que la Generalitat gestioni rodalies, les coses aniran millor. Sort que ho comencen a entendre! Per què es pensen

Premis

que volem la independència? “José Luís, no nos falles”, va clamar Montilla. I ara!, per què ho havia de dir, això? Que ens ha fallat mai? Qui gosarà contradir les paraules contundents de Zapatero: « Vaig acceptar l’Estatut tal com va sortir del Parlament de Catalunya » ? Definitivament, no es jugarà el partit amistós de futbol entre les seleccions de Catalunya i Nord-Amèrica. Per quina raó? Simplement, perquè Espanya ho ha volgut així. I els esclaus han de fer sempre el que els manen els amos. El fet no té tanta importància en si com pel que significa. Precisament perquè es tracta d’una cosa trivial, fa veure encara més clar fins a quin punt arriba la nostra dependència i submissió. Només ens falta haver de demanar permís per anar al lavabo.

Redacció

L'escriptor Jordi Cardona premiat a Organyà L'escriptor i estudiós de la història local d'Ogern, Jordi Cardona, va rebre una menció especial durant la cerimònia d'entrega dels premis literaris "Homílies d'Organyà" que es van celebrar a principis de setembre en aquesta localitat de l'Alt Urgell. Cardona va ser guardonat per una narració titulada "Camí de Casa" que va concursar en l'apartat de narració "Premi Pirineus". L'alcalde d'Organyà, Antoni Fiol va presidir l'acte i va entregar a Cardona el guardó. Els premis literaris "Homílies d'Organyà" estan organitzats pel Consell Comarcal de l'Alt Urgell, l'Ajuntament d'Organyà, l'Associació Cultural Tresponts, Avall i la revista Lo Banyut, i enguany han arribat a la seva cinquena edició. Jordi Cardona en el moment de rebre el guardó

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques... abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina. info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 42

535 - Divendres, 21-9-2007


Atletisme

Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

XIX Cross de l’Ametlla de Merola Diumenge dia 16 de setembre a les 10’30 h. es va disputar el XIX cross de l’Ametlla de Merola, un cross que any darrera any aplega més atletes i agrupa l’elit de l’atletisme nacional. A les 9’30 h. es va donar la sortida a les curses de 2.000 i 4.000 metres per els més joves, i una hora més tard la del cross de 10 quilòmetres amb molta calor i un recorregut típic de cross. Prop de 500 atletes van prendre la sortida, dels quals 468 van creuar la línia d’arribada, entre ells hi havia tres atletes dels Fondistes del Solsonès: Sara Vila, Sancho Ayala i Josep Alconchel. La cursa va ser guanyada per Driss Lakhuaja (32’00 minuts) que es va imposar en un llarg esprint al seu compatriota Abdelghane El Hassany (32’03 minuts) i tercer va ser Nacho Caceres amb un temps de 32’28 minuts. Sancho Ayala va entrar al lloc 16 de la general amb un temps de 37’28 minuts i Josep Alconchel ho va fer al lloc 196 de la general amb un temps de 47’43. En dones, la guanyadora va ser Meritxell Calduch, amb un temps de 38’29 minuts, seguida de Mireia Sosa amb 40’00 minuts i tercera va entrar Estrella Ribó amb un temps de 40’58 minuts. Sara Vila, amb un temps de 48’44 minuts, va entrar al lloc 229 de la general i 12 en fèmines. L’últim atleta ho va fer amb un temps d’1 hora i 37 minuts.

Pròximes Curses 30 de setembre: Mitja Marató i 10 quilòmetres d’Andorra 30 de setembre: Mitja Marató de Somontano (Barbastro) 6 d’octubre: Cursa Penya Blaugrana (Santpedor) 7 d’octubre: Mitja Marató de Sant Cugat 14 d’octubre: Cursa de Sant Muç 10 quilòmetres (Rubi) 14 d’octubre Mitja Marató de Puigcerda 14 d’octubre Cursa del Torró 2-8 i 10 quilòmetres (Agramunt) 21 d’octubre: Mitja Marató de Mollerussa Més informació Ribera Esports i Atletisme.com

535 - Divendres, 21-9-2007

43


Futbol Sala

J. A. - Fotos: Resol

El Llobera s’emporta el 1r triangular J. Canal Dissabte 15 de setembre, a la tarda, el municipal de Castellar va viure un torneig amistós amb alguns dels millors equips de la lliga comarcal que ja està a punt de començar. El Castellar estrenava camiseta, la qual estava patrocinada per Excavacions Ramon Roma i per Resol Fotografia. Agraïm a aquests fidels col·laboradors la seva aportació, molt important per a tots els jugadors.

Llobera

Els resultats dels partits van anar d’aquesta manera: Llobera, 0 – Bar Castell, 0 (en els penals el Llobera va guanyar) Castellar, 2 – Bar Castell, 1 Castellar, 0 – Llobera, 3 El Bar Castell no va tenir el seu millor dia, tot i disposar de molt bones ocasions per marcar, mentre que en el Llobera s’intuïa la seva millor versió, tot i que de moment va estar faltat de gol. Els penals, molt igualats, van caure de la banda del Llobera i el Castell se les va veure amb un Castellar amb una plantilla molt llarga, a que li va funcionar força bé l’empenta d’alguns dels seus jugadors, com per exemple, la del Marc Angrill. En el partit decisiu va sorgir el “Llobera express”, és a dir, veterania i joventut a peu baix. El Castellar es va veure sorprès en algunes accions i el Llobera amb un excel·lent Xavi Mujal, millor jugador del campionat, va guanyar còmodament el torneig. Remarquem el tercer gol del Xavi, finta de xut davant del porter i vaselina, en un contraatac rapidíssim d’execució magistral. Finalment agraïm al Llort (Josep Canal) la seva constància i la preparació d’aquest torneig, ja que a tots plegats ens va fer molta il·lusió jugar-lo.

Castellar de la Ribera

Bar Castell 44

535 - Divendres, 21-9-2007


Lliga Comarcal

Servei de Premsa del Consell Comarcal

JORNADA 1 - 22 i 23 de setembre

JORNADA 2 - 29 i 30 detembre

BAR CASTELL – ARDEVÒL (dissabte, a les 16 h al pavelló) GUITART CLARIANA DE CARDENER – EXC. J. RIBERA (dissabte, a les 17 h al pavelló) GUITART CASTELLAR DE LA RIBERA – ESPORTIU FREIXINET (dissabte, a les 18.30 h a Castellar de la Ribera) ORTIZ OLIUS – FONDA NIN (dissabte, a les 17 h al Pi) ORTIZ MONTMAJOR – SANT LLORENYS DE MORUNYS (dissabte, a les 18.00 h a Montmajor) FELICES EXPERT RAFART NAVÈS – SOLSONA (dissabte, a les 16 h a Navès) FELICES SANT CLIMENÇ – HOMBRES G (Diumenge, a les 11.15 h a Sant Climenç) IONEL LLOBERA – CLÍNICA VETERINÀRIA “EL SOLSONÈS” (diumenge, a les 12.45 h a Llobera) IONEL LLADURS DESCANSA

EXCAVACIONS J. RIBERA – BAR CASTELL (a les 16 h a Freixinet) CASTIILO EXP. FREIXINET – CLARIANA DE CARDENER (a les 17 h a Freixinet) CASTILLO FONDA NIN – CASTELLAR DE LA RIBERA (a les 19 h a Sant Llorenç ) XELI SANT LLORENÇ DE MORUNYS – OLIUS (diisabte, a les 18 h a Sant Llorenç) XELI SOLSONA – MONTMAJOR (dissabte, a les 16 h al pavellò) MORENO HOMBRES G – EXPERT RAFART NAVÈS (diumenge , a les 12 h al Pavelló) IONEL CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – SANT CLIMENÇ (dissabte, a les 17 h al pavellò) MORENO LLADURS – LLOBERA (a les 16 h a Lladurs) XELI ARDEVÒL DESCANSA

535 - Divendres, 21-9-2007

45


Bàsquet

CB Solsona

Un cap de setmana molt especial per al bàsquet solsoní L’esport del basquetbol va ser el gran protagonista a Solsona el cap de setmana passat. El CB Solsona va protagonitzar un intens programa: tot celebrant el 30è aniversari del club, dissabte va ser l’amfitrió de la Festa de la Delegació de les Comarques Centrals de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) i diumenge va organitzar la 13a. edició del torneig 3x3 a la plaça del Camp. La Festa de la Delegació de les Comarques Centrals es una trobada que organitza la FCBQ com a acte de cloenda de la temporada anterior, en aquest cas la 2006-07. En aquesta ocasió, degut a la celebració dels 30 anys del CB Solsona, es va escollir aquesta ciutat com a seu dels actes. En el marc de la trobada es van dur a terme diferents activitats. Al matí hi va haver dos bons partits de bàsquet. A

per l’antic coach dels solsonins, en Miquel Batallé). Era, per tant, un partit amb molt de “morbo” i la primera ocasió per veure la plantilla pràcticament complerta. Es va notar molt la manca de rodatge i d’entrenament, però cal destacar l’actitud dels jugadors solsonins. Després d’iniciar l’encontre dominant el marcador, La Salle els va anar remuntant i es va posar per davant. Però gràcies a l’esforç i a la concentració dels solsonins en els minuts finals del partit, es va assolir la victòria, per un sol punt de diferència. A primera hora de la tarda hi ha haver encontres amistosos 4x4 amb la presència d’una representació del Bàsquet Puig-reig i, després, dos partits de veterans, femení i masculí, entre el CB Solsona i una Selecció de les Comarques Centrals. Una colla d’antics jugadors i jugadores dels club, que en alguns casos feia un munt d’anys que havien deixat de practicar aquest esport, van rememorar vells temps i van fer passar una bona estona al públic assistent. Fins i tot la primera autoritat local

Amistós femení

les 11 hores, el Cadet femení preferent Solsona -Torelló es va enfrontar a una selecció de jugadores de les comarques centrals. Les locals es van acabar imposant amb claredat, però en els dos primers quarts la selecció va oferir molta resistència. Els assistents van poden gaudir de bones jugades i de la qualitat individual de diverses jugadores que sens dubte estan entre les millors de Catalunya. A continuació, a les 12,30 h., es va jugar un partit amistós sènior masculí entre els dos primers equips del CB Solsona i La Salle Manresa (equip rival a la categoria, que és entrenat

Veterans CB Solsona

no va deixar perdre l’ocasió de tornar a posar-se l’equipació taronja i negre i jugar uns minuts. Finalment a la nit es va fer en el pavelló vell, el sopar i acte de cloenda en el transcurs del qual es va fer lliurament del guardons corresponents a la temporada recent finalitzada. En començar l’acte, aprofitant la culminació de l’Any Europeu del Bàsquet Femení, instituït per la FIBA, el CB Solsona va presentar un vídeo com a acte de reconeixement a totes les dones, noies i nenes que practiquen o han practicat l’esport de la cistella a la nostra ciutat. Durant el sopar es van atorgar els següents trofeus: - Al club que ha participat en més activitats de la Delegació: Foment del Bàsquet (C.B. i Unió Manresana) - A l’escola que ha participat en més activitats de la Delegació: CEIP Sant Ignasi. - Club amb més equips femenins (en el marc de l’Any Europeu del Bàsquet Femení): Societat Atlètica Súria.

En Joc 46

535 - Divendres, 21-9-2007


Bàsquet

CB Solsona

I quatre reconeixements aconseguits a partir de les votacions dels diferents clubs de la Delegació: - Al Club que ha ofert millor tracte als equips: CB Artés - A l’àrbitre de la Delegació amb millor actitud: Jordi Salut - Al directiu amb millor tarannà: Jordi Prat (CB Artés) - A l’entrenador amb millor actitud. Toni Manyoses (CB i UM i Joviat)

Reconeixements

Per acabar l’acte es van fer els parlaments institucionals - que van ser especialment emotius - a càrrec del president del club, Jordi Padró, del president de la Delegació, Francesc de Puig i l’alcalde de la ciutat, Xavier Jounou. Francesc de Puig va ser homenatjat en recordança de la tasca que va dur a terme fa 30 anys, quan va venir a Solsona per iniciar en l’esport de la cistella als primers esportistes de club. Xavier Jounou va recordar el context en què es va fundar fa 30 anys el Club Bàsquet Solsona.

Reconeixements

Retorna la competició oficial Amb els partits a casa dels equips júniors i sènior masculí (el TB Assessors CB Solsona) comença la nova temporada 2007-08 de bàsquet. Els dos equips estrenen categoria: el júnior juga a nivell A i el sènior a Segona Catalana (i es troba amb un rival potent, el primer equip del CB Llívia). Després del tast de partits amistosos de la setmana passada, tots els aficionats al basquetbol podran tornar a gaudir de l’emoció de la competició oficial d’aquest esport. Ens veiem dissabte a la tarda al pavelló nou.

Calendari del cap de setmana: Categoria Equip Visitant Júnior masculí La Salle Manresa B Sènior masculí C. B. Llívia

APTA

535 - Divendres, 21-9-2007

47

ra d

mp

pe r

co

SIG

r la

pe

(Preu Dia de l'espectador)

• Diumenge, 23 - 2/4 de 6 tarda

VA L

DORAEMON I EL PETIT DINOSAURE • Dissabte, 22 - 1/4 de 7 tarda

0, 50 '

SIGO COMO DIOS • Divendres, 21 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador) • Dissabte, 22 - 11 nit • Diumenge, 23 - 2/4 de 8 vespre • Dilluns, 24 - 1/4 d'11 nit

O RA COM una e Eu r EM O n ON DIO trada os IE S L.. .

APTA

DO

Dia Hora Dissabte, 22 17.30 Dissabte, 22 19.00


Bàsquet

CB Solsona

EL“3X3” va tornar a omplir de bàsquet la Plaça del Camp Com ja és habitual, diumenge passat es va celebrar l’acte esportiu que clou el calendari d’actes de la Festa Major: el torneig Solsona Bàsquet 3x3. És el dia que el Club Bàsquet Solsona teu l’esport de la cistella del pavelló al carrer. Enguany arribava al seu 13è any i es celebrava en el context de la commemoració dels 30 anys d’història del club. Van ser 29 equips els que es van inscriure, amb prop de 140 esportistes de totes les edats, en una competició en la que els equips són indistintament masculins, femenins o mixtes. També van ser molt concorregudes les competicions de triples, havent dinat. El bon temps i l’afluència de públic van caracteritzar la celebració del campionat. Especialment concorregudes van ser les finals en categoria júnior i sènior, que oferiren emoció i bàsquet d’alt nivell. Al vespre hi va haver el lliurament de premis als guanyadors - amb la presència de l’alcalde de la ciutat - i amb un sorteig inclòs d’una bossa esportiva per gentilesa de RIU ESPORTS I MODA.

Guanyadors del 13è. Torneig Solsona Bàsquet 3X3 Equips Campions i Finalistes Final pre mini bàsquet: 7 a 6

Equip finalista: SUPER HEROIS: Marcel Jané i Cardona, Manel Vila i Fumaz, Guillermo Morales Parra, Tomàs Jané i Jolonch, Paula Jané i Jolonch

CAMPIONS DE TRIPLES Cat. pre mini: Guillem Ortigosa Picó, 7 de 20 tirs anotats Cat. mini bàsquet: Aleix Garcia Semís, 13 de 30 tirs Cat. infantil: José Alberto Torrico Antelo, 5 de 10 tirs Cat. júnior: Gerard Solé Serra, 7 de 15 tirs Cat. sènior: Roger Comas Aynès, 13 de 20 tirs

Equip campió: MEGABOYS: Marcel Xandri i Bonvehí, Èric Colell i Caballol, Xavier Vilardell i Segués, Manel Vila i Fumaz, Guiu Montaner i Gangolells 48

535 - Divendres, 21-9-2007


Bàsquet

CB Solsona

Final mini bàsquet: 20 a 15

Final júnior: 21 a 19

Equip campió: ELS TAURUS: Èric Masdenpinós i Pedrosa, Roger Marsinyach i Sala, Aleix Garcia i Semís, Bernat Moreno i Colilles

Equip campió: XETINYOS: Víctor Moreno i Rodríguez, Albert Caelles i Solé, Gerard Solé i Serra, Albert Pera i Plans

Equip finalista: LA PENYA: Maiol Jorba i Gilabert, Marc Caelles i Solé, Fran Martínez Urraca, Queralt Ribera i Badia

Equip finalista: PEP BYLA’S BOIS: Martí Farràs i Casas, Andreu Soldevila i Corominas, Guillem Soler i Corominas, Oriol Gavaldà i Díaz

Final infantil: 19 a 7

Final sènior: 21 a 17

Equip campió: STREET WARRIORS: José Alberto Torrico Antelo, Joan Marc Moreno i Colilles, Martí Ribalta i Albuixech, Adrià Sala i Romera

Equip campió: TB ASSESSORS, S. L.: Ferran Torres i Barbens, Xavier Díaz i Moya, Francesc Rafart i Torres,

Equip finalista: NOSEKEEÈ!!!: Pau Garriga i Solé, Mohamed Bensalah Belbachir, Miquel Alamillo i Creus, Albert Ramon i Juanico

Equip finalista: SENSE NOM: Antoni Baena i Solé, Ivan Alsina i Costa, Marc Pera i Plans, Xavier Merino Jordan, Roger Comas i Aynès

535 - Divendres, 21-9-2007

49


Bàsquet

CB Solsona

Partits de veterans pels 30 anys del C. B. Solsona Dissabte dia 15, a 2/4 de 7 de la tarda va començar el partit de veteranes entre el C. B. Solsona i la Selecció de les Comarques Centrals Pel Solsona van jugar: Teresa Moreno (1), Claustre Flotats (2), Anna Farràs (8), Montse Codina (4), Pilar Ribera (2); Isabel Roca (1), Rosa Puig (3), Anna Rodríguez, Dolors Andreu (2), Dolors Vilardell (2) i Pilar Solé (4). Cap eliminada, delegades d’equip: Mari Prat i Carme Masdenpinós i d’entrenadors: Neus Closa i Joan Caelles, tots uns clàssics de les banquetes femenines fa 30 anys al bàsquet solsoní. Per part de la Selecció de les Comarques Centrals calen destacar les jugadores De Puig i l’ex-internacional Maria José Castro que van sumar 26 punts dels 36 totals del seu equip. A la mitja part, empat a 16 i al final, 29 a 36. Pel que fa al partit de veterans, jugat a 2/4 de 8 del vespre amb les grades a rebentar, van jugar: Joan Vilaginès (5 p., 1 triple), Xavier Jounou, Pere Riu (1 p.), Joan Caelles (2p.) (tots quatre jugadors del mític equip sènior que va guanyar la lliga provincial de Lleida la temporada 78-79), Ventura Codina (3p.); Lluís Casserras (2p.), Lluís Xavier González (12p. 2 triples), Xavier Borès (5 p.), Jordi Jané (2p.), Jordi Cardona (17p.), Joan Marc Vilaseca (2p. eliminat per 5 faltes), Carles Vilaseca (6 p. 2 triples), Àngel Jorba (2 p.), Jordi Masdenpinós i Joan Castella (1 p.). Els cinc primers punts, com no podia

ser d’una altra manera, van ser de Joan Vilaginés, tot un luxe. A la segona part, amb el marcador en contra, varen surtir Pere Riu; Xavier Borès, Jordi Cardona, Joan Vilaginés i Lluís Xavier González amb l’ordre de remuntar el partit si es que volien tornar a la banqueta a descansar. Ho varen fer amb tres minuts i mig, tot un recital de joc. També cal destacar els dos punts del veterà de la colla, Joan Caelles, 51 anys, aconseguits en un contraa-

50

tac. Podia haver acabat amb una tragèdia, però no, l'ovació va ser generosa. En fi, el partit guanyat pel Solsona amb un resultat de 60 a 56. Cal destacar que l’àrbitre Sr. Sanz, va ser molt generós amb els visitants, tot i les protestes del nostre alcalde Xavier Jounou, que no van servir de res. Felicitats a tots i en particular al C. B. Solsona per organitzar juntament amb la Delegació de la Federació Catalana de les Comarques Centrals aquesta vetllada inoblidable.

535 - Divendres, 21-9-2007


Motor

Motor Club Solsonès

Campionat de Catalunya de 3h de resistència sobre terra El passat diumenge 16 de setembre es va celebrar el Campionat de Catalunya de 3h de resistència sobre terra a la localitat de Fonollet, després d'un llarg descans. El recorregut era d'uns 4 minuts per volta, en un principi amb fang. A mesura que s’ha anat rodant ha marxat el fang i ha sortit pols i el terreny s’ha anat degradant, de manera que a també a mesura que anava passant el temps el recorregut era cada cop més dur. El temps ens ha acompanyat ja que no feia gaire calor. Hi varen prendre sortida 62 equips, dels quals 4 eren del Motor Club Solsonès; aquests últims tingueren una sort dispersa, amb petits problemes mecànics i petits imprevistos. Els equips representants del Solsonès varen ser: - Josep Clop- Jordi Vilaseca: Júnior 4t. - Albert Cardona- Miki Malé: Sènior 125. - Josep Majoral- Ivan Gangolells: Sènior sup. - Toni Vilar- X. Subirana (RIU esports): Júnior 125. L’equip format per Clop- Vilaseca, estrenant la nova montura de KTM exc 540, sortien des de la posició 31. Han fet un bon principi de cursa i a 1 hora del final han tingut problemes mecànics i s’han hagut de retirar. Cardona- Malé amb una kawasaki kx-f 250 sortint des de la posició 32 scrach. Han fet una cursa bona i constant, mantenint la 3a posició de la seva categoria fins a tant sols les últimes voltes, que han perdut una posició. Per tant han quedat 15 scrach i 4ts en la seva categoria. Majoral- Gangolells, sortint de la posició 47 scrach, han fet una cursa constant remuntant posicions fins acabar 40 scrach i 6ns de la seva categoria. Subirana- Vilar, sortint de la posició 42 scrach, han fet una bona carrera sense problemes i remuntant posicions fins acabar 21 scrach i 3rs de la seva categoria, i per tant, han fet el primer podi de l’equip.

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78

Ús recordem que el proper diumenge 23 de Setembre és celebra el 3r Enduret del Solsonès, esta tothom convidat a animar les joves promeses.

3r. Enduret del Solsonès

Olius- Solsona - Prova puntuable pel Campionat de Catalunya - A partir de les 10 del matí Parc tancat i crono: a Cor de Roure (Olius) Prova cronometrada en el marc de la Fira de la Torregassa 535 - Divendres, 21-9-2007

51


Campionat de Botifarra

Redacció - Fotografia: Pere Camps

Concurs Comarcal de Botifarra – 11 de setembre

En segon lloc van quedar Josep Badia Serra i Ramon Selvas Cirera, del municipi de Solsona. En tercer lloc es van classificar Marc Cardona Escolies i Xavier Santaeulàlia Isanta. I en quart lloc, Josep Anglarill Vila i Ton Vendrell Ciuró.

La setmana passada no vam ser a temps de publicar la fotografia dels guanyadors, que sí que us podem oferir ara: Van resultar guanyadors la parella formada per Gaspar Serra Moncunill i Ramon Moncunill Vilardell del municipi de Pinell.

Ràdio

Solsona FM

Arrenca la temporada a Solsona FM Aquesta setmana tornen els programes Si Vols i l’Asterisc i la Festa del Rock 'N' Roll Si Vols

amb l’esport internacional on els germans Bernat i Gerard Solé donaran un cop d’ull a l’actualitat. De tècnic continua el fundador del programa, el Gerard Casas.

Arriba setembre; torna el curs, torna la vida ordenada i metòdica, el món es posa a to... i torna el SI VOLS !! Torna i ho fa amb les piles ben carregades i amb novetats destacables: - Nou horari: divendres, a ¾ de 9 del vespre, i diumenge a les 11 del matí. - Nous col.laboradors: L’Anna Guilanyà i el Jordi Vilalta s’incorporen a la secció que compartien Mn. Bartrina i el Sergi Ballespí, i neix una nova macrosecció de TASTETS, que cada setmana tindrà un caire diferent: TASTETS D’HISTÒRIA (Mn. Bartrina), EL RACÓ DEL HOFFERMAIER (Sergi Ballespí), SALUT!! (Anna Guilanyà) i LA PUNXA (Jordi Vilalta) - Tot un munt de nous convidats i convidades, amb moltes coses per explicar. - Tota una carretada d’il.lusió per compartir amb vosaltres noves mirades des de la finestreta curiosa del SI VOLS.

Canvi de dia amb el Toni Ribalta De dilluns a dimarts. A partir d’ara serà el segon dia de la setmana, els dimarts de 2/4 de 8 a 2/4 de 9, això servirà per aprofundir en l’actualitat amb el Toni Ribalta. Hi col.laboraran el Toni Baena i el Josep Àngel Colomés. Repeticions L’Asterisc es repetirà dilluns a les 10 del matí i dimecres (el programa de dimarts) a la mateixa hora. Recordeu de sintonitzar el 107.5 de la freqüència modulada o www.solsonafm. cat. L’Asterisc també té bloc: lasterisc.blogspot.com. I per enviar informació, podeu parlar amb qualsevol membre del programa o enviar-la a l’adreça lasterisc@solsonafm.cat.

La Festa del Rock’N’Roll

L’Asterisc

Dimecres vinent torna a arrencar el programa musical “La Festa del Rock’N’Roll”. Lo Marraco ens portarà la millor música d’aquest gènere, amb la possibilitat de participar al programa telefònicament. Recordeu que La Festa del Rock’N’Roll es pot escoltar al 107.5 cada dimecres a 2/4 de 10 del vespre i la repetició els dilluns a partir de les 5 de la tarda.

Torna L’Asterisc entrevistant a Jordi Padró, president del CB Solsona. Aquest diumenge a les 6 de la tarda l’Asterisc engega temporada amb el màxim representant del bàsquet solsoní que serà entrevistat per Josep Àngel Colomés. A més, comptarà amb l’habitual secció de l’agent FIFA on el Joan Pau Celdrán repassarà la trajectòria de Nicolau Casaus i també 52

535 - Divendres, 21-9-2007


Concerts

Ramon Estany

La Universal Blues Band són: Trevor Jalla – cantant lider i guitarra. Gary Tan – Bateria. Francis Chan – Baix i veus. Danny Loong - Guitarra, teclats, veus.

Nit de blues inoblidable a l’Sputnik En un dia i hora poc habitual pels concerts, la sala solsonina de l’Sputnik va regalar a un públic més nombros també del de costum amb un frenètic i genial concert de blues a càrrec d’una banda internacional provinent de Singapur. La Universal Blues Band toca i canta el blues amb gust de sentiment i genuïna profunditat. Són músics excel·lents comparables perfectament a les millors bandes de blues americanes. La intensitat de la seva música va fer vibrar de debò l’Sputnik. Van precedits d’un àlbum de debut internacionalment aclamat, festivals en el seu honor, ressenyes a revistes de premsa i tota una cobertura internacional, la banda d’U-blues és veritablement un grup de música únic. El seu progrés en aquest curt temps és un testimoniatge de la seva determinació, inspirada per la sinceritat del blues - un ritme que mai no s’aturarà, mentre es preparen per desvetllar al món una dimensió nova del blues, la veu asiàtica.

Cartellera Orgues de Ponent i del Pirineu 2007 IXè Festival Internacional de Música de Tardor

BELLPUIG (Urgell) - Església Parroquial de Sant Nicolau Diumenge, 23 de setembre. - 19.00 hores “Parnaso Español” Joan Chic, violí barroc - Jesús Gonzalo, orgue 535 - Divendres, 21-9-2007

53


Guia de serveis ACUPUNTURA

ELECTRODOMÈSTICS

TAXI TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places 973 48 11 31 - 689 13 08 08 AUTOTAXI Ramon Castro Servei 24 h. - 608 93 81 37

EXPERT RAFART C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

ESPORTS RIBERA ESPORTS Pg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

AUTOMOCIÓ GARATGE MONTANER Crta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCL Ctra. de torà, 20 - 973 48 03 21 TALLERS MONTSOL, S.L. Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

ESTÈTIQUES TINTORERIES ÒPTIQUES Òptica Jané, ........................973 48 34 29

ARTICLES DE REGAL Articles de Regal PELLICER C/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

BANCS I CAIXES

FERRETERIES - TALLERS Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54 Ganiveteria Pallarès Ctra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

TRANSPORTS AUTOCARS TARRÉS C. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29 TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICH C. Castell, 50 - 973 48 09 09

IBERCAJA Pl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS RESTAURANT CASTELL C. Castell, 8 - 973 48 00 78

TRANSPORTS Joan Guilanyà Servei Grua + Transport

C. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

FRANKFURT DASAI Crta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66 Only Party............................973 48 29 17 RESTAURANT TRABUCAIRE Ctra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

CARNISSERIES Carnisseria Angelina .............973 48 28 50 CARNISSERIA PALÁ Pl. Major, 4 - 973 48 02 64 CAN SOLVI Crta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

CARBURANTS

PAPERERIES - IMPREMTES Apunts Gràfics ......................973 48 17 19 Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

JOIERIES JOIERIA ESTER C. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PERRUQUERIES Perruqueria Bajona...............973 48 06 69 PERRUQUERIA LLUÏSA C. Llobera, 38- 973 48 26 55 PERRUQUERIA NURI C. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

PASTISSERIES LA LIONESA C. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES CONTAGEST PL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ CUINA ESTEL, S.L. Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

FINQUES PLANES Api núm. 7.491 Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

QUEVIURES - BEGUDES BEGUDES DELFÍ C. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09 CAL COLL Ctra. Torà, 6 - 973 48 02 16

Torra Stil, ......................... 973 48 39 46

973 48 06 52

LA QUIMERA Av. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

PODOLOGIA Peusà, centre Podològic C/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

GAUDÍ Ctra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55 CA L’ANITA Al seu servei C/ Castell, 14 - 973 48 02 08

CREU ROJA

VIDEO

PINTURES

MODA

973 48 10 80

Clínica Veterinària Setelsis ....629 39 12 46

BENIGNO ALCÁZAR, S. L. C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

GESTORIA MAS 75 anys al seu servei Av. del Pont, 4 - 973 48 00 95

BOMBERS

VETERINARIS

MOSSOS 088

54

POLICIA L.

973 48 30 40

URGÈNCIES 973 48 14 14

535 - Divendres, 21-9-2007


Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències Dissabte passat va tenir lloc el tradicional Concurs de Sardanes. Entre punt i punt intenteu trobar les 7 diferències en aquestes dues imatges de la Plaça del Camp...

L'Acudit del Simi

535 - Divendres, 21-9-2007

55



Celsona 535