Page 1


Solsona

Redacció

El ple de l'ajuntament aprovarà els tràmits per la nova escola Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré Agraïments especials a:

Sector de la Cabana del Màrtir on s'ubicarà la nova escola de Solsona

El Ple extraordinari que es va celebrar ahir a la nit, a les 9 del vespre, va sotmetre a votació l’aprovació provisional del Pla Parcial del sector de la Cabana del Màrtir. L'aprovació d'aquest punt és necessària per tal que l'ajuntament pugui cedir el terreny per a la construcció de la nova escola de Solsona al Departament d’Educació. A més també es va va tractar l'aprovació del projecte d’urbanització bàsica i complementària dels carrers d’Ensija, el Turp, la Serra del Verd, el Padró i Busa, a la urbanització de la Cissa. Aquesta és una actuació

pendent condicionada especialment per la nova urbanització que s’està consolidant. La superfície de carrer afectada és de 8.344,63 metres quadrats. En el mateix plenari es tractarà una moció per adherir-se a l’onzena edició del Correllengua, una iniciativa popular i reivindicativa per aconseguir la plena normalització del català i l’increment del seu ús social i que recorre totes les comarques dels Països Catalans entre la primera setmana de setembre i la primera de novembre. El Celsona Informació informarà sobre el desenvolupament del ple en l'edició de la setmnana vinent.

La Barra del Mia

Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels collaboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51

2

524- Divendres, 6-7-2007


Solsona

Ramon Estany

El sou del primer tinent d’alcalde, primera polèmica de la legislatura entre govern i CiU El Ple del Cartipàs de dijous passat ja va obrir la primera escletxa de la legislatura. CiU no comparteix el raonament del govern d’assignar un sou més alt que el de l’alcalde al primer tinent. La polèmica pels sous que s’atribueixen alcalde i regidors és recorrent, tant si es fa amb transparència com si no. En aquest cas, el govern municipal de Solsona (ERCEl Comú- PSC-PM) ha volgut posar les cartes sobre la taula i donar-ho a conèixer sense amagar res. Així, l’alcalde Xavier Jounou (ERC) percebrà 2.500 euros al mes (14 mensualitats) per una dedicació exclusiva. Martí Abella (El Comú) és l’únic regidor amb dedicació exclusiva i rebrà 2.900 euros al mes (14 mensualitats). El segon tinent d’alcalde Josep Caelles percebrà 760 euros nets al mes i la resta de regidors amb responsabilitat de gestió, Salvi Nofrarias, David Rodríguez, Sara Alarcón, Jordi Fraxanet i Encarnació Tarifa, 500 euros nets mensuals. Per assistència als plens els regidors percebran la quantitat de 60’10 euros per sessió, que serà compatible amb qualsevol altra retribució o indemnització.

Altres punts D’altra banda, es va aprovar mantenir el nombre i la situació dels càrrecs de confiança provinents de l’anterior equip de govern. Com a “mesura de prudència”, segons va manifestar l’alcalde, es mantindran fins al dia 30 de setembre, “abans de prendre decisions”. En aquest punt, Jordi Riart va suggerir a l’executiu que es canviï el tipus de contractació d’aquest personal perquè sigui d’interinatge fins que surti la seva plaça a concurs, al qual també pugui optar. L’exalcalde va reiterar que “la tasca política corresponia als càrrecs electes i no la que exercien aquestes persones”, que “han demostrat ser absolutament professionals”. Així mateix, en aquest primer plenari es va donar compte al Ple del nomenament dels tinents d’alcalde, que coincideixen amb la Junta de Govern Local, i de la distribució de regidories. Malgrat el cartipàs, Xavier Jounou va voler matisar que “continua oberta la disponibilitat del govern d’atribuir algunes àrees de gestió a CiU”. També es van nomenar els portaveus dels grups municipals, que seran Jordi Riart, per CiU, Salvi Nofrarias, per ERC, Martí Abella, per El Comú i Josep Caelles, pel PSC. Tots quatre integraran la Comissió Informativa i també formaran part de la Comissió Especial de Comptes. Igualment, es va ratificar el nomenament de Nofrarias com a dipositari de l’Ajuntament.

Periodicitat dels plens Es va aprovar per unanimitat que l’Ajuntament en Ple tingui les seves sessions ordinàries, cada dos mesos, el darrer dijous de cada mes senar, començant a partir del proper mes de setembre, a les 21 hores. Xavier Jounou, va comentar la voluntat de l’equip de govern de fer de moment els plens ordinaris amb aquesta periodicitat, però no es tanquen de banda que durant la legislatura puguin fer les sessions ordinàries mensuals. Els va semblar que valia més que primer s’aposentessin, amb l’estiu entremig, ja que no descarten fer els plens més participatius.

Remuneració als grups municipals També es va aprovar al Ple la remuneració que rebran els grups municipals de CiU, ERC, El Comú i PSC-PM, que serà de 200 euros mensuals, més 130 euros per regidor i mes. Jounou va explicar que “hem pujat una mica la retribució dels grups municipals i el que percep cada regidor, ja que és per al manteniment de les infrastructures necessàries dels grups municipals." 524 - Divendres, 6-7-2007

3


Solsona

Ramon Estany

“no es podia fer d’altra manera que posant una dedicació exclusiva”

Xavier Jounou “Ens ha semblat que els regidors amb delegació de l’alcaldia i amb dedicació parcial, alguns d’ells, en les seves feines, han rebaixat les hores de dedicació fins a un 20%. Ens va semblar, per tant, que l’estipulat fins ara de 430 euros nets al mes s’havia d’arrodonir per compensar la pèrdua que tindrien. En el cas del Josep Caelles, el motiu del seu sou és perquè es visualitzi que és el segon tinent d’alcalde i a més perquè porta unes regidories de molta dedicació. En el meu cas personal, serà dedicació exclusiva, amb una retribució de 2.500 euros, i en quant al primer tinent d’alcalde, Martí Abella, aquí és potser on ho hem d’explicar més bé. El Martí Abella, fins ara, treballava a Barcelona, i pujava un cop a la setmana per fer les seves feines com a regidor

de l’oposició, però jo li vaig demanar quina podria ser o no la seva disponibilitat de pujar a treballar íntegrament a l’Ajuntament de Solsona, i tenir unes dedicacions molt àmplies. Creiem que tota l’àrea d’Urbanisme, Habitatge, Serveis Municipals d’Aigua, enllumenat i a més a més la nova regidoria de Participació no es podia fer d’altra manera que posant una dedicació exclusiva. El Sr. Abella s’ho va pensar i va acceptar l’oferiment. Vam trobar l’escull que tenia un sou elevat i ell va posar a disposició el que creia que havia de percebre per compensar. Hem arribat finalment a un acord que cal dir, que si en el decurs de la legislatura creiem i ell veu que no cal en la seva dedicació aquesta exclusivitat, es rectificarà l’acord.”

“això equival a una càrrega per l’ajuntament que sobrepassarà probablement els 4.500 euros de cost”

Jordi Riart “És lícit, faltaria més, però aquesta diferenciació del primer tinent d’alcalde respecte a la resta de regidors i fins de l’alcalde, d’entrada ens sorprèn. Dic això, perquè si no vaig errat, el primer tinent d’alcalde cobrarà nets els 2.900 euros més els 200 del portaveu, i per tant, seran 3.100 euros nets mensuals, i això equival a una càrrega per l’ajuntament que sobrepassarà probablement els 4.500 euros de cost. Quan el primer tinent d’alcalde de l’ajuntament passat cobrava 850 euros. Una cosa que sí destacaria és que aquest sou sobrepassa el del propi alcalde. Jo diria que no és estrany trobar en algun ajuntament que hi hagi càrrecs professionals, tècnics bàsicament, que cobrin més que l’alcalde. Però són càrrecs estrictament professionals. Això podria tenir una lectura que no m’agradaria que fos així, si

és que aquest sou respon a que farà més feina o tindrà més responsabilitats que el propi alcalde. Evidentment, si això fos així crec que no seria propi. Per tant, aquesta diferència de 3.100 euros respecte dels 2.500 euros que cobra l’alcalde, veig que és una diferència que alguna justificació tindrà. Potser, la justificació passa per arreglar una situació personal del primer tinent d’alcalde, que deixa una feina a Barcelona i la ve a fer a Solsona. Però, evidentment, sí que entenc que no és una feina tècnica la que farà el tinent d’alcalde, és un càrrec polític, i per tant fa una feina de gestió política de les carteres encomanades i voldria entendre que no té més responsabilitats polítiques que les del propi alcalde. I això m’agradaria que m’ho aclarissin.”

“aquesta dedicació exclusiva ha d’acabar significant un estalvi important en les despeses de l’ajuntament i una millora en l’eficiència del servei”

Martí Abella “Puc dir d’entrada que poso a disposició de qui vulgui comprovar-ho, el meu sou actualment a l’empresa on treballo, al qual renuncio després d’estar 22 anys treballant-hi, i encara que en el decurs del debat al respecte d’aquesta situació algú ha plantejat que evidentment la meva vida familiar milloraria o m’estalviaria viatges de Barcelona, puc dir que estic renunciant a un lloc a on he arribat després de 22 de treballar sempre al mateix lloc. I a més a més, la meva dedicació a la política al Solsonès des de fa 4 anys ha estat sempre a base d’anar retallant el meu sou. Quan l’alcalde em planteja poder venir a treballar aquí amb dedicació exclusiva, jo em plantejo també que estic disposat a continuar perdent una mica més però no d’una manera massa important, i en aquest sentit sí que crec que és just que al nivell d’una antiga dedicació exclusiva que hi havia en aquest ajuntament, de l’ordre similar al que jo estava cobrant a Barcelona,

encara que per sota. No demano cobrar més del que cobrava més a l’Ajuntament de Solsona, amb responsabilitat i dedicació exclusiva. Aquest és un plantejament que es pot discutir, però entenem que per un costat a l’ajuntament de Solsona pot semblar que sigui més car que en situacions anteriors però també hem de dir que el fet que hi hagi una persona que forma part de l’equip de govern amb dedicació exclusiva dedicada a temes d’urbanisme, de barris, d’empresa d’aigües i enllumenat creiem que aquesta dedicació exclusiva ha d’acabar significant un estalvi important en les despeses de l’ajuntament i una millora en l’eficiència del servei. Si això és així, nosaltres considerem que el fet que algú cobri un sou que pot ser discutible tindrà alguna raó que el justifiqui. Si no aconseguim aquesta eficiència i millora, humanament donarem la raó a qui ho vegi contràriament a la nostra posició.” 4

524- Divendres, 6-7-2007


Solsona

Ramon Estany

Representants municipals als patronats, mancomunitats, entitats i fundacions MANCOMUNITAT DE SERVEIS DEL SOLSONÈS Jordi Fraxanet i Nadal Josep Antoni Pelegrina i Múrcia

PATRONAT DEL MUSEU DIOCESÀ

COMISSIÓ MUNICIPAL DE TURISME

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL POUM

Josep Caelles i Subirana Jordi Fraxanet i Nadal David Rodríguez i González Jordi Riart i Vendrell

Xavier Jounou i Bajo Josep Caelles i Subirana Salvi Nofrarias i Bellvehí Martí Abella i Pere Jordi Riart i Vendrell

Sara Alarcón i Postils vicepresident nat Míriam Semís i Castro

CONSELL MUNICIPAL DE COMUNICACIÓ

MANCOMUNITAT D’AIGÜES DEL SOLSONÈS Martí Abella i Pere

David Rodríguez i González Martí Abella i Pere Encarnació Tarifa i Fernández Jordi Riart i Vendrell

Salvi Nofrarias i Bellvehí Jordi Fraxanet i Nadal Josep Caelles i Subirana Montse Albacete i García

HOSPITAL DEL SOLSONÈS, FUNDACIÓ PÚBLICA COMARCAL

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE SOLSONA MITJANS, SL

HIDROELÈCTRICA DE SOLSONA, SA.

David Rodríguez i González

FUNDACIÓ PÚBLICA MUNICIPAL, ESCOLA DE MÚSICA DE SOLSONA Xavier Jounou i Bajo, president nat Sara Alarcón i Postils Martí Abella i Pere Encarnació Tarifa i Fernández Francesc Azorín i Montaña Míriam Semís i Castro

CREU ROJA David Rodríguez i González

CONSELL DE LA GENT GRAN David Rodríguez i González Martí Abella i Pere Encarnació Tarifa i Fernández Montse Albacete i García

David Rodríguez i González Martí Abella i Pere Encarnació Tarifa i Fernández Jordi Riart i Vendrell

CONSELL DE REDACCIÓ DEL PORTAL David Rodríguez i González Portaveus municipals de CiU, El Comú i PSC-PM

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS Jordi Fraxanet i Nadal Salvi Nofrarias i Bellvehí Encarnació Tarifa i Fernández Josep Antoni Pelegrina i Múrcia

JUNTA DE COMPENSACIÓ DEL POLÍGON 8 Martí Abella i Pere

Xavier Jounou i Bajo, president Salvi Nofrarias i Bellvehí, tresorer Martí Abella i Pere, vocal

JUNTA DE COMPENSACIÓ DE CAL DOT Martí Abella i Pere

CONSORCI PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA COMARCA DEL SOLSONÈS Josep Caelles i Subirana

CONSORCI TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE Vice-president: Xavier Jounou i Bajo Representant al consorci: David Rodríguez González

SOLSONÈS TURÍSTIC CONSORCIAT Josep Caelles i Subirana

CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL Salvi Nofrarias i Bellvehí Jordi Fraxanet i Nadal Encarnació Tarifa i Fernández Francesc Azorín i Montaña

CONSELL ESPORTIU DEL SOLSONÈS Salvi Nofrarias i Bellvehí

AMISOL David Rodríguez i González

FUNDACIÓ VOLEM FEINA Jordi Fraxanet i Nadal

ADF Josep Caelles i Subirana 524 - Divendres, 6-7-2007

CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL

5


Solsona

Josep M. Montaner i Reig

Les escoles bressol de Solsona tenen dificultats per absorbir la demanda d'inscripcions per al curs vinent Les llars d'infants de Solsona esperen la resposta positiva del Departament d'Educació per ampliar el nombre de places dels centres Les llars d'infants de Solsona estan treballant per poder donar resposta a totes les sol.licituds de matriculació d'infants que han registrat pel curs 2007-2008. Enguany la demanda de places ha superat l'oferta existent a la ciutat, i de moment, una desena d'infants no tenen assegurada encara la plaça a la qual els seus pares els van apuntar durant el període de pre-inscripcions. Els centres on s'imparteix el primer cicle d'educació infantil (de 0 a 3 anys), l'Escola Bressol Municipal i la Llar d'Infants d'Arrels- es troben al límit de la seva capacitat i per això ja han demanat al Departament d'Educació l'augment de la ràtio de places per fer front a l'increment de la demanda. Està previst que Educació dongui una resposta als centres i a l'ajuntament de Solsona -que també està fent gestions en relació aquesta problemàtica- en els propers dies. L'escola Bressol Municipal, que l'any passat disposava de 94 places, ha superat enguany el centenar de sol.licituds i per això està a l'espera que Educació els ampliï el nombre de places i poder acollir tots els alumnes que han fet la pre-inscripció al centre. Tot i això els responsables de l'Escola Bressol Municipal no han volgut avançar esdeveniments fins que hi hagi una resposta definitiva del departament. Per la seva banda, la Llar d’Infants d’Arrels començarà el curs al màxim de la seva capacitat. A hores d’ara aquest centre ja té les 86 places de què disposa actualment ocupades. Els seus responsables han sol.licitat, també, un augment de la ràtio que permetria ampliar la capacitat de l'escola en 8 places més. Tot i això, dificílment podrà satisfer la demanda total de preinscripcions que ha registrat enguany. Segons ha reconegut Montse Sanmartí, directora del centre, "si ens acaben concedint l’augment de ràtio encara ens quedaran 8 infants fora del centre". Sanmartí ha afegit que “ja fa temps que ens plantegem la possibilitat d’ampliar el centre, però de moment no disposem de l’espai necessari”. L’ampliació de la Llar d'Infants d'Arrels es podria fer realitat un cop el Centre Tecnològic pugui alliberar alguns dels espais que utilitza actualment.

Imatge de la Llar d'Infants d'Arrels

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona ofereix repàs escolar el mes de juliol Com cada estiu, l’Ajuntament de Solsona ofereix un servei de repàs escolar durant el mes de juliol en una aula del Casal de Cultura i Joventut. Aquests dies ja poden formalitzar als serveis socials del Consell Comarcal les inscripcions al programa També es pot aprendre a l’estiu. Poden accedir a aquest servei alumnes de primària i de primer i segon de secundària. En la majoria dels casos, els mateixos centres escolars deriven aquells alumnes amb necessitats de reforçar determinades matèries als serveis socials, que es posen en contacte amb les famílies per inscriure’ls. Els objectius d’aquest programa, per al qual es contracta un mestre, que treballa conjuntament amb una educadora social, són reforçar els coneixements bàsics que serviran com a base de posteriors aprenentatges; incidir en l’aprenentatge de la llengua catalana en els alumnes de nova incorporació al sistema educatiu, i fer un seguiment dels infants en risc social. Les classes, que són gratuïtes, són d’una hora de durada i es duen a terme de dimarts a divendres al matí. L’equip docent classifica els alumnes en grups en funció de les edats. L’estiu passat van utilitzar aquest servei 45 infants. El programa També es pot aprendre a l’estiu està subvencionat per l’Ajuntament i el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat.

6

524- Divendres, 6-7-2007


Solsona

Ramon Estany

La Generalitat substituirà les cobertes de l'estació d’autobusos de Solsona L’executiu adjudicarà les obres a mitjan de juliol i el període d’execució és de dotze mesos

Façana del Bar Restaurant La Graella de Solsona, on van segellar la butlleta del milió d’euros.

“Pesquen” un milió d’euros a la Primitiva Una penya formada per cinc solsonins va encertar dissabte passat, 23 de juny, un ple a la Primitiva. Aquest grup afortunat de solsonins es reuneixen sovint a esmorzar al Cine París. En concret, van encertar un sis i 6 cincs més el complementari, amb un resultat a repartir de 963.165 euros ( 192.633 euros per a cadascun, o en pessetes, uns 32 milions). És dóna la curiositat que aquesta colla, que feia la Primitiva setmana rere setmana, aquell dia no s’havien posat d’acord en els números i cadascun d’ells en va triar un, i el sisè, el va posar l’administrador de loteria del bar La Graella, on van segellar la butlleta. És el primer premi important que cobra aquesta colla jugant a la Primitiva. En canvi, per al Bar La Graella, no és la primera vegada que reparteixen un premi important. Ja l’any 2005 hi va tocar un 15 a la travessa de futbol, valorat en 296.728 euros, gairebé cinquanta milions de pessetes.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) substituirà, de forma conjunta, les cobertes actuals de les estacions d’autobusos dels municipis de Balaguer, les Borges Blanques, Solsona, Tàrrega i Tremp. El pressupost de sortida del conjunt de les cinc obres, de prop de mig milió d’euros, inclou també la reparació i substitució dels canalons, canons de desguàs i dels baixants d’aigües pluvials. El passat mes de juny, l’empresa pública Gestió d’Infrastructures, SA (GISA) va treure a licitació el projecte de reparació conjunta de les cinc estacions d’autobusos i, aquest juliol està previst que quedi adjudicada a la millor oferta que s’hagi rebut per part de les empreses interessades a executar aquestes obres. En concret, les obres de millora de les estacions d’autobusos d’aquests cinc municipis suposaran la retirada de totes les plaques de policarbonat, poliester reforçat o similars, existents; el reforç de l’estructura de les cobertes, quan correspongui; el sanejament i repintat de l’estructura metàl·lica afectada; la col·locació de les noves cobertes de policarbonat compacte i dels cartells indicatius de ‘Coberta no transitable’; la substitució de les canals i els canons de desguàs, quan correspongui; i dels baixants, quan correspongui, fent la connexió dels nous baixants amb el clavegueram existent; i, finalment, la col·locació de reixa en el canaló per evitar embussos. Les obres, que tenen un període d’execució inferior a 12 mesos, no afectaran el servei d’autobusos que tenen parada en aquestes estacions, que seguirà funcionant de forma regular. El 24 de novembre de 2005, GISA va encarregar a l’empresa Informes y Proyectos, S.A. (INYPSA), l’assistència tècnica per a la redacció del Projecte constructiu de substitució de cobertes en estacions d’autobusos de les comarques de Lleida. Un cop finalitzat aquest informe, GISA, l’ha tret a licitació perquè les empreses interessades puguin participar en el concurs. Segons publica GISA, el 12 de juliol es procedirà a l’obertura de pliques entre les empreses que optin a aquesta concessió d’obres. 524 - Divendres, 6-7-2007

L'Espieta

Un fanal perillós

Al carrer Alcalde Moles un fanal mostra perillosament el cablejat elèctric al descobert, amb el risc que qualsovol s'hi pugui fer mal

7


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’augment de la plantilla de la Policia Local és prioritari per al nou regidor de Governació de Solsona Es gradua una nova aspirant a agent i el setembre ingressa un altre efectiu a l’Escola de Policia de Catalunya Un dels primers passos que caldrà impulsar des de la regidoria de Governació de l’Ajuntament de Solsona és l’increment progressiu del cos de la Policia Local. Ho ha afirmat el nou regidor de l’àrea, Josep Caelles, que aquests dies està mantenint reunions amb els policies per recollir informació. En aquests moments, integren la plantilla un caporal, set agents i un auxiliar, una xifra que situa “la ràtio d’agents de Solsona molt per sota de la mitjana i, per tant, cal fer un esforç per normalitzar la situació”, segons assenyala Caelles. Aquests dies s’ha reincorporat al cos de la Policia Local de Solsona Eva Ayala, l’última efectiu en fase d’oposició que ha superat el Curs de formació bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya en la vintena promoció. Després de la seva graduació, la setmana passada en un acte al qual van assistir l’alcalde, Xavier Jounou, i el regidor de Governació, ara la policia haurà de superar sis mesos de pràctiques per convertir-se en agent del cos solsoní. És previst que el setembre ingressi a l’Escola Jordi Alòs. Així mateix, l’Ajuntament preveu ocupar enguany una nova plaça, que està pressupostada per aquest exercici. En aquests moments s’està estudiant el procediment a través del qual es pot convocar aquesta plaça a fi de fer-la efectiva al més aviat possible, segons ha explicat Josep Caelles.

Caelles i Jounou, amb la nova agent, el dia de la graduació

ons i, per aquest motiu, s’hi buscarà una sortida. Tanmateix, “serà necessari elaborar un estudi global de la circulació a la ciutat”, ha matisat el regidor.

Millora de la mobilitat

D’altra banda, “la mobilitat és una de les qüestions en què més decididament cal incidir”, segons ha exposat la Policia Local al nou regidor. Un dels aspectes que ja s’estan analitzant és la millora de la senyalització horitzontal en alguns punts del nucli urbà solsoní. A tall d’exemple, un dels indrets en què s’intervindrà és la cruïlla de l’avinguda de la Mare de Déu del Claustre amb la Pujada del Seminari. Una altra de les cruïlles que poden esdevenir problemàtiques si no s’hi adopta cap mesura és la de la carretera de Manresa amb el carrer del Pedraforca, a la urbanització de la Cissa. Cal tenir en compte, segons Josep Caelles, que a mig termini s’incrementarà el volum de trànsit en aquella zona un cop se n’enllesteixin les noves urbanitzaci-

Solsona

Ramon Estany

Nou Jutge a Solsona 140 jutges de la 57 promoció de la carrera judicial han rebut aquesta setmana a Barcelona els seus despatxos en un acte presidit pel rei Joan Carles I. Tres d’aquests 140 jutges tenen la destinació a les comarques lleidatanes, i en concret, Joan Lluís Cardona, serà el jutge de Solsona. Amb l’arribada d’aquests nous jutges, els jutjats lleidatans deixaran de tenir jutges substituts, com tenien fins ara. 8

524- Divendres, 6-7-2007


Solsona

Colla Gegantera del Carnaval

V Trobada de Gegants a Solsona, amb aires de Carnaval La Colla Gegantera del Carnaval de Solsona organitza pels propers dies 13, 14 i 15 de juliol, la cinquena edició de la Trobada de Gegants a la ciutat, que té lloc cada dos anys La Colla, juntament amb l’Associació de Festes del Carnaval, la Unió de Botiguers i Comerciants i el Casal Popular la Fura, han preparat un programa d’actes per a tot el cap de setmana, per a tots els gustos i per a totes les edats, carregat de sorpreses i novetats. Els actes començaran el divendres al vespre amb una botifarrada popular oberta a tothom, ball amb els Lucky Lucke i concert amb Nasty Mornings, tot gratuït i a la plaça de la Catedral. El dissabte engega al matí amb el carnaval d’estiu infantil de la UBIC, a la plaça del Camp, on hi participaran els Pepsicolen i es repartirà coca i xocolata per a tothom. A la tarda, arribaran les colles de fora de Catalunya i algunes d’aquí, que realitzaran una plantada a la plaça del Camp, un cercavila pel nucli antic i una exhibició de ballets a la plaça del Consell Comarcal. A la nit, hi haurà ball amb el Jordi Caselles, plaça del Camp, passa bars amb la xaranga els Faisans de la Font del Gat i concert amb Catiuska i Rauxa a la Sala Xelsa. El preu de l’entrada serà de 5 euros si s’hi assisteix amb la bata de Carnaval o bé 8 euros si no. El diumenge serà el dia on seran presents a Solsona totes

524 - Divendres, 6-7-2007

les colles convidades, un total de 15, les quals arribaran a les 10 del matí a Solsona i realitzaran un cercavila pels carrers de Solsona i finalitzaran a la plaça del Camp amb una exhibició dels ballets i un dinar geganter. Durant tot el cap de setmana es podrà visitar el folklore del Corpus i de la Festa Major, el qual estarà exposat a la Sala la Quadra juntament amb fotografies antigues i històriques d’aquesta manifestació. Ho organitza l’Agrupació de Geganters de Solsona. A la trobada hi assistiran les colles de: Orduña (Bilbao), Caravaca de la Cruz (Múrcia), Oliana, Peramola, Navàs, Prats del Lluçanès, Santa Maria d’Oló, Vilassar de Mar, barri de Gràcia (Barcelona), Vilanova i la Geltrú, Sant Joan de Vilatorrada, Camarasa i els Gegants del Carnaval de Solsona. Una trobada carregada de bon ambient i gresca. Una trobada amb aires de Carnaval.

Podeu trobar més informació i la programació a la web:

www.gegantersdelcarnaval.net

9


Solsona

Ramon Estany

Dinar de germanor del CF Solsona Com a cloenda d’una temporada excepcional per al Club de Futbol Solsona, dissabte passat, 30 de juny, directiva i jugadors del primer equip es van trobar al restaurant Can Puig de Clariana per gaudir d’un dinar de germanor. En el decurs de l’acte es van lliurar trofeus al jugador més regular, Eduard Vilaseca, i al màxim golejador, Josep Sala Espar. També al final del dinar es van repartir obsequis entre tots els jugadors i membres de la directiva, especialment cap al seu president, Josep Maria Divins, que deixa el càrrec per obligació dels estatuts i especialment perquè ja assolit les fites marcades pel club, com la instal.lació del camp de gespa artificial, i l’ascens del juvenil i el sènior.

Els jugadors, a la taula

Gent del club de tota la vida

L'entrenador, molt somrient

Directius tècnics i president

La taula de la premsa 10

524- Divendres, 6-7-2007


Solsona

Ramon Estany

Foto de grup als jardins del restaurant Can Puig

Pòster del CF Solsona La setmana vinent, conjuntament amb el CELSONA, trobareu gratis dins la revista un pòster del primer equip del Solsona. No us el deixeu escapar!!!!

524 - Divendres, 6-7-2007

11


Solsona

Ramon Estany

Solsona dóna la benvinguda a l’estiu amb la revetlla de Sant Joan Els solsonins van rebre la flama del Canigó amb una gran traca i una foguera al Camp del Serra, per tot seguit degustar la tradicional coca amb xocolata desfeta.

El grup local de Pinós, Bottomless, va obrir la nit musical a la Plaça del Camp

La regidora de Cultura i Joventut, Sara Alarcón, va ser l’encarregada de dur la flama del Canigó i de llegir el manifest

El grup de música tradicional i folk La Carrau va portar la seva marxeta fins a la matinada

De festa als locals solsonins

Compte amb els petards

Joves celebrant la revetlla 12

524- Divendres, 6-7-2007


Solsona

Associació de Veïns de Sant Antoni de la Plana

Festa de Sant Antoni de la Plana, 2007 Com cada any toca dir adéu i fins el que ve, com ha de ser!!!. Simplement volem dir que hem gaudit d’una gran festa de cap de setmana amb totes les actuacions i campionats realitzats, animacions infantils... Cal agrair a tots els col.laboradors (bars, empreses, pubs, l’ajuntament, consell comarcal, benestar i família, Adigsa) l’ajut que ens han donat per dur a terme aquesta gran festa del barri. I als veïns, moltíssimes gràcies per tot, també a tota la ciutadania d’aquesta magnífica ciutat que han vingut a treure el cap i gaudir d’aquesta gran festa. Gràcies a tots, sense vosaltres res d’això no fóra possible!

Mossèn Josep Torres va oficiar la Missa al barri de Sant Antoni de la Plana

Els guanyadors dels campionats han estat: Petanca 1r. Miquel Cases, Antonio Ferrer i Miquel Ferrer 2n. Jordi Cases, Edu Ferrer i Alberto Losada 3r. Cristian Sánchez, “Ito”, Jordi. Botifarra 1r. Miguel Ferrer, Antonio Ruiz 2n. Miquel Cases, Sosu. - 3r. Fabian Molina, Lupi. L’orquestra CRYSTAL va amenitzar el ball del dissabte a la nit

Tennis Taula 1r. Daniel Alconchel 2n. Josep Maria Carreira 3r. Nerea Alòs Dibuix infantil 1r. (0-5 anys). Pere Casafont - 1r. (6-14 anys). Mar Uroch 1r. (+14 anys). Montse Mina Número guanyador dels 300 euros: 0067 (Marc Xavier) Des de l’Associació de Veïns de Sant Antoni de la Plana, gràcies i fins l’any vinent

524 - Divendres, 6-7-2007

13


Comarca

Ramon Estany

6’5 Milions d’euros per als camins del Solsonès

El titular de Política Territorial i÷ Camins

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Consell Comarcal del Solsonès van signar divendres passat, 29 de juny, un conveni per tal de desenvolupar la primera fase del Pla comarcal de camins del Solsonès. Aquest pla, elaborat pel Consell Comarcal del Solsonès, preveu la millora de diversos camins rurals i forestals distribuïts per tota la comarca i ha comptat amb la col.laboració dels ajuntaments interessats. Per tal d’executar-lo, el DPTOP aportarà 6’5 milions d’euros destinats a l’arranjament i condicionament de 32 camins en un període de 2 anys.

a les comarques de muntanya per tal de millorar-ne la mobilitat. D’acord amb això, iniciatives locals que van en aquesta direcció poden rebre el finançament necessari per a la seva execució. La finalitat és combinar la visió propera dels ajuntaments i consells comarcals amb la perspectiva global del territori que té l’administració de nivell autonòmic, dins l’exercici de les seves corresponents competències. És en aquest sentit que el DPTOP i el Consell Comarcal del Solsonès han signat aquest conveni per tal de millorar la xarxa de camins de la comarca. Es preveu que el seu desenvolupament i contrastació pugui transformar l’experiència en un model vàlid de col.laboració entre administracions (ajuntaments-comarca-Generalitat) extrapolable a futures actuacions de trets similars o equiparables.

Pla de camins El Solsonès es caracteritza per ser un territori on les tres quartes parts de la seva superfície són terreny forestal i muntanyós. Les seves poblacions es troben disperses i són abundosos els camins rurals que les connecten. Aquesta xarxa de comunicacions requereix d’una millora i condicionament regular que permeti una millora de les comunicacions en el territori. Amb aquesta intenció, el Consell Comarcal, com a gestor de bona part de les actuacions de condicionament i millora de la xarxa de camins municipals, va acordar dur a terme un Pla comarcal de millora de camins en col.laboració amb els ajuntaments interessats que van ajudar a concretar les prioritats i objectius a assolir. A partir d’aquest inventari s’ha pogut establir una primera fase d’actuacions consistent en la millora i condicionament de 32 camins municipals en un període de dos anys. El DPTOP, per la seva banda, té entre els seus objectius impulsar i dur a terme programes integrals de millora de camins

Finançament i supervisió del Pla Amb el conveni signat, el DPTOP subvencionarà la despesa que comporta l’execució de la primera fase del Pla comarcal de millora de camins del Solsonès amb una aportació de 6’5 milions d’euros que rebrà el Consell Comarcal del Solsonès. El DPTOP també supervisarà l’assoliment dels objectius establerts i l’eficàcia de les actuacions dutes a terme.

32 camins beneficiats en la primera fase d’execució del Pla Camins ...................................................................... Inversió Serra Seca- La Valldan- Límit comarcal .................... 306.520 El Montnou- Coll de Jou .............................................. 401.756 14

524- Divendres, 6-7-2007


Comarca

Ramon Estany

Coll de Jou – Port del Comte – Cruïlla Tuixen ............207.971 C-26 – St. Pere de Graudescales ................................. 158.904 Ctra. Prades..................................................................173.297 Santuari de Pinós – Ardèvol ....................................... 136.590 Vallmanya – Cabot.........................................................76.685 L-300 – Pont de les dues aigües ................................... 197.973 Camí de Matamargó ................................................... 362.384 Camí de Matamargó a Vallmanya ...............................258.863 Nucli de Pinós ................................................................78.437 L-301 – Prades ............................................................. 157.166 De Sant Just a la LV-3002 ............................................144.107 El Miracle – Casamartina ........................................... 260.380 Camí de Trullàs ...........................................................129.075 Camí de Sant Martí de Riner ....................................... 311.451 Serra de Sant Jaume .......................................................44.136 Torregassa C-451 ........................................................ 224.839 C-149a Sant Climent-Llorenç .........................................49.077 Camí de Sallent ............................................................136.938 C-149a Serra de Sant Tirs ........................................... 282.468 Camí de Clarà ..............................................................152.708 Sant Julià de Ceuró- Les Grioles .................................271.873 Camí d ela Ribera Salada ............................................ 451.571 Camí de la Mora Comdal.............................................414.569 Pla de Busa .....................................................................52.947 Camí de la Selva .......................................................... 311.272

Comarca

Moment de la signatura del conveni

Camí d ela Mora ..........................................................190.589 Camí de Pegueroles .................................................... 278.022 Camí de Joval...............................................................190.276 Camí de Canalda.......................................................... 113.476 Camí de Miravé ............................................................ 23.067 Total inversió .......................................................... 6.549.402

Ramon Estany

Justícia nomena els jutges de Pau de Navès, Lladurs i Castellar de la Ribera La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la sessió de data 12 de juny de 2007, anuncia el nomenament per al càrrec de jutges de pau: Jutge de Pau titular de Castellar de la Ribera, partit judicial de Solsona; Neus Ollé i Torrent. Jutge de Pau substitut de Castellar de la Ribera, partit judicial de Solsona; Josep Bosch i Argerich. Jutge de Pau titular de Lladurs, partit judicial de Solsona; Joan Vilà i Cantó. Jutge de Pau substitut de Lladurs, partit judicial de Solsona; Josep Porredon i Rovira. Jutge de Pau titular de Navès, partit judicial de Solsona; Jaume Argerich i Prat. Jutge de Pau substitut de Navès, partit judicial de Solsona; Lluís Sala i Sampons. Els Jutges de Pau prendran possessió del seu càrrec respectiu en el termini dels vint dies naturals següents a l’endemà de la publicació del seu nomenament en el Butlletí Oficial de la Província; amb el jurament o la promesa previs davant el jutge de Primera Instància i Instrucció del Partit, o del Degà si n’hi ha varis. La durada del manament es computarà des de la publicació del nomenament en el Butlletí Oficial de la Província per a un període de quatre anys. 524 - Divendres, 6-7-2007

15


Comarca

Josep M. Montaner i Reig

Bons resultats dels alumnes del Solsonès a la Selectivitat vament la directora del Centre, Arantxa Gómez. "En general tenim uns resultats molt bons", i a més, ha remarcat el fet que "hi hagi algunes notes molt altes", ha explicat Gómez. Cal destacar que un dels alumnes d'aquest centre , Ivan Viladrich, ha aconseguit la millor nota de Lleida, amb un 9,49. Els responsables de l'Escola Arrels Secundària han destactat el fet que dels 30 alumnes que aquest any han cursat segon de batxillerat al centre "23 hagin pogut accedir a la selectivitat" ja que "demostra que s'està fent una tasca educativa molt positiva". Els alumnes d'Arrels han obtingut un 5'3 de nota mitjana de selectivitat, tot i que 4 alumnes no han superat la prova. Alguns alumnes han fet la selectivitat "sense tenir-ne necessitat" ja que "els estudis que escolliran no la demanen". Tot i això els responsables del centre han explicat que "l'escola recomana fer les proves per tal que els alumnes no es tanquin cap porta en el futur".

Els alumnes del Solsonès que enguany s'han presentat a la selectivitat han superat per més de 4 punts de diferència la mitjana d'aprovats a tot Catalunya. Al Solsonès han superat la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) un total de 44 alumnes, dels 48 que s’hi van presentar, el que suposa el 91,67% del total. Amb aquesta xifra el Solsonès supera la mitjana catalana que s'ha quedat en el 87,26%. Els bons resultats dels alumnes de la comarca -tant de l'IES Francesc Ribalta, com de l'Escola Arrels Secundària- han situat el Solsonès com la quarta comarca amb un percentatge més alt d'aprovats de tot Lleida, per darrera de l'Alt Urgell (96,1), la Cerdanya (96,3) i l'Alta Ribagorça (92,3). Tot i això, la nota mitjana de Selectivitat dels alumnes del Solsonès (5,6) ha estat sensiblement inferior a la mitjana catalana (5,9) i de Lleida (5,8). Els alumnes de l'IES Francesc Ribalta han superat les proves amb una mitjana de 6, un fet que ha valorat molt positi-

Entrevista a Ivan Viladrich, millor nota de selectivitat de Lleida És de la casa Les Cots de Sant Climenç de Pinell, té 17 anys i ha cursat el batxillerat a l'IES Francesc Ribalta de Solsona. Amb una 9,49 ha tret la millor nota de Selectivitat de Lleida i la setena de Catalunya

"no entenc perquè s'ha generat tan enrenou" T'esperaves aquest nota? Potser sí que m'esperava arribar al 9, però passar-lo de llarg no m'ho pensava. Vaig acabar els examens amb bones sensacions sobretot en les matèries de ciències més que en les de llengües, però clar, mai no t'esperes un resultat tan bo.

En el futur tens clar a què et voldries dedicar? No en tinc ni idea, encara. Ara és força aviat per saber-ho però de moment m'agrada tant el món professional de l'empresa, com la part d’investigació. Ja ho veurem quan arribi el moment.

Has hagut d'estudiar molt per treure aquesta nota? S'ha d'estudiar força. Jo vaig seguir el pla d'estudis que ens preparava l'institut. Durant els 15 dies abans de la selectivitat anava 5 hores a classe durant el matí i cada tarda hi dedicava unes 4 hores més.

I has pogut compaginar els estudis amb sortir i anar de festa amb els amics? No sóc molt de sortir de nit. De dia m'agrada fer coses i vaig i faig el que toqui però de nit prefereixo quedar-me a casa. Però bé, això no és significatiu perquè hi ha companys a qui els agrada sortir i després també treuen molt bones notes.

Tens decidit què vols estudiar a partir d'ara? M'agradaria entrar en un centre especialitzat de la Universitat Politècnica de Catalunya que et permet fer una doble titulació de Telecomunicacions i Matemàtiques, però per entrar he hagut de fer una prova d'accés i encara no tinc els resultats.

T'agrada estudiar? Suposo que he trobat la manera de fer que m'agradi. Em motiva sobretot el repte de solucionar problemes, i això es nota molt més en les assignatures de ciències. En canvi, les llengües se’m resisteixen més. 16

Quantes entrevistes t'han fet aquests dies? Unes quantes. M'han entrevistat a La Vanguardia, al Segre, al Regió 7, a La Manyana, al Celsona, a Catalunya Ràdio, Onda Cero, Solsona FM i Ràdio Manresa. No entenc perquè s'ha generat tan enrenou. Però tens la millor nota de Lleida i la setena de Catalunya? Sí, però potser no n'hi ha per tant. És normal que a nivell local se'n parli però que mitjans d’abast general també s'hi interessin tant m'ha sorprès força. 524- Divendres, 6-7-2007


Comarca

Comarca

Ramon Estany

L’Agència Catalana de l’Aigua finalitza els estudis sobre les captacions d’aigua de les estacions d’esquí destinades a la innivació

Odèn prepara el segon concurs de gossos d'atura del municipi Odèn celebrarà el proper 15 de juliol el segon concurs de gossos d'atura que organitza l'ajuntament d'aquest municipi. El concurs, que es va celebrar per primer cop l'any passat, comptarà enguany amb dos campions de Catalunya de la modalitat i amb la participació de Jordi Muxach, un dels pastors més populars de Catalunya. Entre els participants hi haurà dos representants del Solsonès, Florenci Serra Serra i Florenci Serra Riba que ja van participar en l'edició de l'any passat d'aquest certamen, a més, també s'ha confirmat la presència de pastors de Navarra, Àlava i altres punts de Catalunya. Els responsables de la inciativa han destacat "la bona acollida" que la iniciativa va despertar l'any passat "tant pel que fa a públic, com al nivell i el nombre de participants" i han explicat que confien que es pugui repetir l'èxit de la primera edició "i consolidar aquest certamen al Solsonès". Els organitzadors del concurs de gossos d'atura d'Odèn han volgut agrair a les administracions i als patrocinadors privats el seu suport per poder tirar endavant el concurs.

S’han obert cinc expedients sancionadors per incompliments Durant la temporada 2006-2007 els controls que es desenvolupen cada any han estat més intensos a causa de l’escassetat dels recursos hídrics. En tres estacions d’esquí s’ha requerit el cessament de la captació. L’Agència Catalana de l’Aigua ha practicat, durant la temporada d’hivern 2006-2007, diverses inspeccions a nou estacions d’esquí catalanes (sis de la conca de l’Ebre i les tres restants de les conques internes de Catalunya) per analitzar els aprofitaments de l’aigua per a la innivació de les pistes d’esquí. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua ha obert cinc expedients sancionadors per incomplir el cabal concedit i per no mantenir el cabal del torrent de Molins (Baqueira Beret); per una captació no concedida al barranc dels Clots i també d’una font per subministrar una instal·lació hotelera (Port Ainé); per una captació no atorgada del llac de la Bassa o dels Estanyets (Espot); l’existència de vuit pous de captació quan encara no es disposa de concessió tramitada (Masella) i per no disposar de concessió i per haver captat d’un pou i dues fonts (Port del Comte). En tots aquests casos s’ha requerit el compliment del títol concessional en tots els seus termes, en els casos de Baqueira Beret i la Molina (les dues amb concessió vigent), i el cessament de la captació en els casos de Port Ainé (amb concessió en tràmit), Espot (amb concessió denegada per la CHE) i Masella (amb concessió en tràmit). Pel que fa a Port del Comte, la concessió també es troba en tràmit.

524 - Divendres, 6-7-2007

Josep M. Montaner i Reig

17


Comarca

Josep M. Montaner i Reig

El crack del Barça, Samuel Eto'o torna a visitar el Solsonès El golejador barcelonista comparteix el matí amb els nens i nenes que han estat participant en el campus que el jugador apadrina a Can Bajona El davanter camerunés del Barça, Samuel Eto'o, va ser dilluns passat a Clariana de Cardener per trobar-se amb els nois i noies que han participat al campus de futbol que ha apadrinat el crack blaugrana i que s'està portant a terme a les instal.lacions de la Granja Escola Can Bajona. La trobada entre l'estrella del Barça i els joves futbolistes va ser una festa i Eto'o va passar el matí jugant i responent les preguntes dels més joves, que no paraven de fer-li fotos i demanar-li autògrafs. El golejador del Barça, que també va atendre la vintena de periodistes desplaçatas, es va mostrar en tot moment molt afable i cordial. "Quin és el gol més important que has marcat?", "continuaràs al Barça?", "què sents quan marques un gol al Madrid?" o fins i tot "encara ets amic de Ronaldinho?" van ser algunes de les preguntes que els nens i nenes del campus van fer-li al crack blaugrana. Eto'o va ser força diplomàtic però va confessar que volia continuar al Barça i que Ronaldinho era un bon company i un dels millors jugadors del món.

Samuel Eto'o parlant amb els joves futbolistes

Segona edició a Can Bajona Aquesta és la tercera edició del Campus de Futbol Samuel Eto'o, una iniciativa conjunta de l'empresa, Players Sport i Gestió, i el diari Sport i que entre l'1 i el 8 de juliol ha reunit a Can Bajona -que acull el campus per segon any consecutiu- més de 100 nens i nenes de 6 a 15 anys. El director del campus, Sergi López, ha explicat que les instal.lacions de Can Bajona "a més de ser perfectes per la pràctica de l’esport es troben en un entorn natural idoni per desenvolupar altres activitats complementàries per als nens".

Els nens i nenes del campus es van poder fotografiar amb el seu ídol

La Granja Escola Can Bajona disposa de 4 camps de futbol -un de gespa artificial- 4 de futbol sala, 4 pistes de bàsquet i piscina. López va agrair "la feina i les

facilitats que sempre ens han donat els responables de Can Bajona" i va avançar que de cara l'any vinent "ens agradaria continuar aquí".

REBAIXES DE TEMPORADA

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

Liquidació Talles grans 18

524- Divendres, 6-7-2007


Comarca

Servei de Premsa del Consell Comarcal

Conferència d’Esteve Soler

El Consell Comarcal cedeix a l’ADF Vall de Lord i l’ADF Solsonès Oriental dues pales lleva neus per a realitzar tasques d’extinció d’incendis

El proper dissabte 7 de juliol a les 20.30h i a la sala gòtica del Consell Comarcal es realitzarà la segona xerrada del cicle “Converses sobre immigració” que s’organitza des del Pla de Ciutadania i Immigració La conferència “Visions del Pròxim Orient” anirà a càrrec del periodista Esteve Soler. Esteve Soler és un gran coneixedor del Pròxim Orient ja que ha estat durant 3 anys i mig corresponsal de Televisió de Catalunya a Jerusalem, la qual cosa li ha permès conèixer de primera mà el conflicte entre israelians i palestins. També, el 2003, va estar a l’Irak informant de la intervenció armada i la caiguda de Saddam Hussein. Aquestes experiències professionals i personals l’han portat a escriure dos llibres: Llàgrimes per la Nasser i Un català al laberint de Terra Santa. Actualment elabora reportatges des de l’equip del programa 30 minuts de TV3.

En la sessió ordinària de Junta de Govern del Consell Comarcal del Solsonès s’aprovà cedir a l’Agrupació de Defensa Forestal Vall de Lord una de les dues pales lleva neus que el Consell té per tal que a partir d’ara pugui ser utilitzada per a les tasques d’extinció d’incendis, nevades i altres situacions d’emergència. L’altra pala propietat de l’organisme comarcal ja va ser cedida fa unes setmanes a l’Associació de Defensa Forestal Solsonès Oriental. Aquesta cessió es farà mitjançant un conveni signat entre les dues parts on el Consell Comarcal cedeix gratuïtament i de forma indefinida aquesta eina i l’ADF es compromet a utilitzar-la per a desenvolupar tasques amb finalitats de caire públic. Amb aquestes dues cessions es reforça el paper del Consell Comarcal en la coordinació de tasques de prevenció d’incendis, ara que comença la temporada de major risc.

524 - Divendres, 6-7-2007

19


Comarca

CTFC

La Generalitat es fixa per aquest mandat fins a quatre grans plantes de biomassa que ajudaran a reduir el perill de grans incendis forestals La Generalitat ha assumit públicament el compromís que durant aquest mandat entraran en servei fins quatre grans plantes de generació d’energia a partir de la biomassa forestal dels boscos catalans. La posada en servei d’aquestes centrals permetrà que es reduexi substanciament la fusta i restes vegetals que hi ha acumulades als boscos i que esdevé un autèntic perill de gran incendi forestal. El compromís de la Generalitat l’ha fet públic aquest migdia el director general de Medi Natural, Joan Pallisé, en el decurs de l’acte de presentació de conclusions del projecte europeu Enersilva que, a Catalunya, ha coordinat el Centre Tecnològic Forestal, i que des de fa dos anys i mig s’ha portat a terme a diferents comunitats de l’estat espanyol, França i Portugal. Pallisé ha remarcat la voluntat personal del president José Montilla d’apostar decididament per la gestió forestal i ha dit, a Barcelona, davant un auditori d’experts en biomassa que “a Catalunya comencem a veure el final del túnel del sector forestal. És un sector que pocs anys enrere havia tocat fons, però ara es detecta un dinamisme amb gent jove i formada amb ganes de tirar endavant”. Tant el director general del Medi Natural, com el gerent del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Francisco Rovira, i representants de diferents organitzacions de propietaris, consideren molt important que es facin realitat els projectes relacionats amb l’aprofitament energètic de la biomassa. A banda de les quatre grans plantes, a Catalunya hi ha més de trenta projectes d’envergadura inferior, la majoria dels quals són pensats per a escalfar aigua d’equipaments públics o privats. La investigadora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Judit Rodríguez ha posat de relleu el paper que ha tingut el projecte europeu Enersilva per a la dinamització de l’aprofitament de la biomassa per a energia. En aquest sentit, ha remarcat que la realitat actual de la biomassa és molt més

engrescadora que un temps enrere i que “ara hi ha molts emprenedors per tirar endavant projectes”.

20

524- Divendres, 6-7-2007


Reportatge

Josep M. Montaner i Reig

El Solsonès activa la campanya d’estiu contra els incendis forestals Els sectors implicats en la lluita contra els focs defensen la prevenció i la coordinació com a eines clau per evitar el risc d'incendis forestals Coincidint amb l'arribada de l'estiu i l'augment del risc de focs, el Solsonès ha activitat les mesures per prevenir l'aparició d'incendis i d'actuació per fer-los front. El pla comarcal coincideix amb la campanya de prevenció i extinció d'incendis forestals que desplega la Generalitat durant els mesos d'estiu, que va començar el passat 15 de juny i finalitzarà el proper 15 de setembre. Al Solsonès les mesures adoptades, tant per l'administració autonòmica, com pels diversos agents locals implicats en la lluita contra el foc -Parc de Bombers de Solsona, Cos d’Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, ADF’s, Consell Comarcal i ajuntaments- "permetran reforçar totes les àrees de prevenció i extinció i millorar la gestió dels dispositius d’actuació contra el foc", segons ha explicat Francesc Rodríguez, cap del Parc de Bombers de Solsona.

tura Viva -Pinós, Riner i La Molsosa-, l'ADF Solsonès Oriental -Navès i Clariana de Cardener-, l'ADF Alt Solsonès –Lladurs i Odèn- i l'ADF Vall de Lord -Sant Llorenç de Morunys, Guixers i La Coma i la Pedra. Les 5 ADF's del Solsonès agrupen més de 500 voluntaris que treballen en les tasques de prevenció i extinció d'incendis durant tot l'any. Per la campanya d'aquest estiu disposaran d'unes 25 cubes amb capacitat per 3.000 litres d’aigua cada una, a banda dels mitjans que utilitzen habitualment en les tasques d'extinció. Però l’activitat de les ADF's no es limita només a actuar en cas de foc sinó que "cada cop més apostem per la prevenció al llarg de l’any", segons explica Armengol Riart president de l'ADF Sòl Verd, la més gran del Solsonès pel que fa al nombre de municipis que abarca. Riart, destaca també la importància de fer actuacions de prevenció com ara mantenir els camins forestals, fer tallafocs, assegurar els punts d’aigua, desbrossar el sotabosc i fer aclarides forestals "per tal de minimitzar tant com sigui possible el risc d’incendis i les seves conseqüències".

Efectius i mitjans d’extinció

El desplegament del dispositiu comarcal permet instal.lar un Parc d'Estiu a Navès que disposa d'un vehicle amb capacitat per 3.000 litres d'aigua i 5 efectius diaris permanents a la zona, dos bombers i tres auxiliars forestals. A més, també es posen en funcionament les tres torres de guaita que hi ha al Solsonès (al Tossal de Carissols, a la Guàrdia de Busa i al Santuari de Pinós) i s'augmenta la plantilla del parc de bombers de Solsona amb la incorporació de 10 auxiliars forestals, que se sumen als 21 bombers professionals, als 17 voluntaris i els 6 peons forestals amb que compta el parc en condicions normals. A més, el Solsonès compta també amb les dotacions dels municipis de Pinós i Sant Llorenç de Morunys amb 17 i 12 voluntaris respectivament.

ADF's

Al Solsonès hi ha un total de 5 Associacions de Defensa Forestal. Són l'ADF Sòl Verd -que abarca els municipis de Solsona, Olius, Llobera, Pinell i Castellar de la Ribera-, l'ADF Na-

524 - Divendres, 6-7-2007

Coordinació

Una altre dels aspectes relacionats amb la lluita contra el foc que el Solsonès reforça durant la campanya d'estiu és la coordinació i la gestió dels recursos i els mitjans de què disposa. Mentre dura la campanya els diversos agents implicats celebren setmanalment una reunió conjunta al Consell Comarcal per determinar la situació exacta de la comarca en relació al risc d'incendis. El protocol d'actuació es basa en analitzar les dades i les previsions meteorològiques de la setmana, avaluar la situació general i definir els punts de risc. D'aquesta manera, es determinen les zones on s'ha d'extremar la vigilància i les actuacions puntuals que s'hagin de dur a terme en el territori. A més, d'executar el Pla d’Incendis del Solsonès, el Consell Comarcal dóna suport logístic a l'operatiu en temes relacionats amb les transmissions i comunicacions, així com en el subministrament d’aigua i aliments en cas d'incendi. 21


Reportatge

Josep M. Montaner i Reig

El Solsonès no disposarà aquest estiu de la base per l'helicòpter contra els incendis forestals La base, que operava a la comarca des de l’any 1999, s'ha desplaçat a Cardona La Direcció General d'Emergències de la Generalitat de Catalunya ha hagut de reubicar a Cardona l'heliport i l'helicòpter bombarder del què disposava la comarca des de feia 7 anys, després dels grans incendis forestals de l’any 1998. La decisió s'ha pres després que la Direcció General d'Aviació Civil -depenent del Ministeri de Foment- denegués l'autorització per legalitzar l'emplaçament del Solsonès per no reunir els requisits tècnics i de seguretat necessaris. Francesc Rodríguez, cap del Parc de Bombers de Solsona, ha reconegut que les ubicacions que fins ara s'havien anat utilitzant responien "a la provisionalitat" i no disposaven del pla tècnic i de seguretat necessaris per aquest tipus d'instal·lacions. Tot i això, Rodríguez ha assegurat que el canvi d'emplaçament "no comporta la desprotecció de la comarca" ja que en cas d'incendi "el temps de resposta de l'helicòpter per arribar a Solsona és inferior a 5 minuts". El president en funcions del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Serra, ha coincidit amb Rodríguez en el fet que el canvi d'ubicació "és més un problema psicològic que real" ja que en cas d'incendi l'helicòpter es desplaçarà el Solsonès "molt ràpidament". Serra ha assegurat també que la comarca "no ha perdut la possibilitat" de tenir la base i l’helicòpter "perquè

Imatge d'arxiu de la base de l'helicòpter situada a la nova urbanització d'Olius

així està acordat entre les administracions competents" però ha lamentat que enguany "la burocràcia hagi impedit" disposar d'aquest equipament al qual altres anys s'havia trobat ubicació. Finalment el màxim responsable de l'ens comarcal, ha recordat que des del consell hi ha hagut sempre "la voluntat expressa" de disposar d'aquest equipament i per això "hi hem destinat els recursos necessaris", ha assegurat Serra. Tant Serra com Rodríguez, han recordat que l'heliport destinat al servei d'helicòpters ja té una ubicació assignada al futur polígon industrial de Santa Llúcia -les obres del qual s'han retardat- i on també es construirà el nou parc de bombers de Solsona. En aquest sentit, el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Solsona i la Direcció General d'Emergències van consensuar fa uns mesos la proposta de disposar de l'heliport que doni resposta a la temporada d'incendis i a qualsevol tipus d'emergència mèdica que sorgeixi a la comarca. El Consell del Solsonès ja ha formalitzat un conveni amb la Direcció General de Transports de la Generalitat per finançar-ne la instal.lació

Dimecres cremat Dimecres passat dos incendis propers a casa nostra van cremar més de 380 hectàrees de bosc i zones de cultiu en la zona de Palà-Cardona i Sanaüja. A les 4 de la tarda es declarava un incendi agrícola prop de Sanaüja que va obligar a tallar la carretera L-340 en un tram de més de 10 km. Un foc agrícola va cremar unes 50 hectàrees de camps de cultiu i margeres. A la seva extinció, cap al vespre hi van estar treballant 14 dotacions terrestres i dues d'aèries. A quarts de 6 de la tarda es declarava un altre incendi prop de Palà i pocs minuts després es declarava un altre focus de foc a només dos quilòmetres de distància, aquest situat també al costat de la carretera prop del pont de la Malagarriga, a Cardona. Segons les declaracions del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, desplaçat al lloc de l'incendi, vam admetre que les circumstàncies "no semblen casuals" i va demanar màxima prudència i col.laboració ciutadana perquè "qualsevol pista pot ser decisiva". Cap al vespre un total de 50 dotacions terrestres, entre bombers, ADFs i 13 aparells aeris treballaven intensament per evitar que el foc agafés per la llera del riu, després que l'entrada de la marinada revifés les flames en direcció a Pinós. Tots dos incendis van poder ser aturats el mateix dia. Aquests incendis, juntament amb el que es va declarar a Mont-Roig, a Tarragona, en el que va caldre evacuar a més de 3.000 persones, van fer que fos el primer dia "negre" a Catalunya. Vista del foc des del Pont de Malagarriga (Cardona) 22

524- Divendres, 6-7-2007


L'entrevista

Josep M. Montaner i Reig

Entrevista a Francesc Rodríguez, cap del Parc de Bombers de Solsona

"cal continuar optimitzant els mitjans d'extinció i prevenció" Rodríguez està al capdavant del parc de Bombers de Solsona des de la seva creació l’any 1981. Tot i que considera que en els darrers anys la prevenció i l'extinció d'incendis ha avançat molt, assegura també que no es pot abaixar la guàrdia davant l'amenaça dels focs, cada cop més present, en comarques eminentment forestals com el Solsonès Com valora els mitjans d’extinció d'incendis de què disposa actualment el Solsonès? Disposem d’un nombre de mitjans humans i materials molt correctes, tant qualitativament com quantitativament. Cal tenir en compte que els mitjans no poden ser il.limitats i des de la Direcció General d'Emergències s'està prioritzant un model que aposta per la creació de molts parcs de dimensions mitjanes per tot el territori que permetin cobrir-lo el millor possible. D'aquesta manera, en cas de produir-se un incendi o qualsevol tipus d'emergència, la resposta és més ràpida i es pot fer de forma conjunta. Quins són els inconvenients d'aquest model en xarxa? El taló d'Aquiles és la simultaneïtat d'emergències. Quan tenim 4 o bé 5 focs actius al mateix moment hem de partir mitjans i llavors és quan som més febles.

Francesc Rodríguez, cap del Parc de Bombers de Solsona

Quin protocol d'actuació se segueix un cop hi ha un avís d'emergència? El telèfon d'emergències (112) rep una trucada i immediatament la centraleta passa l'avís al control central de cada regió d'emergències de Catalunya que, en el cas del Solsonès, és al Centre i té base a Manresa. Llavors el cap de guàrdia del control central activa els mitjans d'extinció dels parcs de bombers més propers al foc. Quan dura aquesta operació? Dos minuts. Aquest és el temps de mitjana que es triga entre que es rep

la simultaneïtat d'emergències és el nostre taló d'Aquiles

S'ha millorat molt respecte els últims anys? Sí, com et deia, s'ha avançat molt tant qualitativament com quantitativament. Ara fa 4 anys la Generalitat va renovar tot el parc mòbil de Catalunya, va adquirir nous camions i es van "jubilar" els vells "egicpcis". Cada cap de comarca té un parc de bombers professionalitzat i amb dotacions en mitjans molt correctes. A més, s'està apostant de manera més decidida en la prevenció i en l'optimització dels recursos.

Quants mitjans surten en un avís normal? Per un avís al Solsonès sortiran d'entrada 5 vehicles terrestres, dos de Solsona, i els altres de Cardona, Calaf o Manresa depenent del lloc on es produeixi l'incendi, a més sortirà un helicòpter bombarder i un helicòpter de comandament dirigit pel cap de guàrdia. Com s'organitza el dispositiu en un foc declarat? Un cop s'està atacant el foc el cap de guàrdia que va a l'helicòpter de comandament i el cap del parc de bombers de la zona determinen com s'ha d’atacar el foc. Per altra banda, des del control central s'encarreguen d'organitzar i coordinar el dispositiu a través d'un punt de trànsit situat a les immediacions de l'incendi. Des d'aquí es coordinen tots els mitjans que van arribant a la zona; estan en contacte amb tots els efectius implicats i donen resposta logística a les necessitats que els mitjans d'extinció puguin tenir. Com preveuen aquesta temporada? De moment la previsió és bona però no s'ha de baixar la guàrdia. Pel que fa a incendis forestals, el juliol és el mes més crític, tot i que aquest any ha plogut força i de forma continuada durant la primavera i això és molt bo. La terra manté bones condicions d'humitat i els arbres estan força verds. De totes maneres, les condicions meteorològiques poden canviar de cop i s'ha d'estar a punt i amb la guàrdia alta.

En què s'ha de millorar? Sobretot a continuar treballant per optimitzar i racionalitzar els mitjans que tenim. S'ha arribat a un sostre d'inversió en recursos i ara cal treballar per treure'n el màxim rendiment. A més, cal fer molta feina en prevenció durant tot l'any. 524 - Divendres, 6-7-2007

la primera trucada fins que sortim cap al focus de l'incendi. Simultàniament es posen en alerta altres mitjans i des del control central es recava més informació sobre l'avís de foc que s'ha produït.

23


Comarca

Partits Polítics

Josep M. Montaner i Reig

Els joves de Torà no aniran a la presó

Josep M. Montaner i Reig

El Solsonès acull l'escola d'estiu de les joventuts d'Iniciativa els Verds

Després d'acceptar els fets que se'ls imputava i penedir-se'n, el jutge de l'Audiència Nacional els condemna a penes mínimes de 2 anys de presó i per tant no hauran d'ingressar a la presó

Els Joves de l'Esquerra Verda, la branca juvenil d'Iniciativa per Catalunya-Verds, celebrarà aquest cap de setmana la seva trobada d'estiu a la Granja Escola Can Bajona, de Clariana de Cardener

Els tres joves de Torà detinguts l'any 2003 acusats de provocar 4 atacs incendiaris contra la casa d'un regidor del PP a Torà, en una torre de telecomunicacions de la Panadella i a un caixer automàtic de Sant Llorenç de Morunys i en un altre de Sant Martí de Tous, no aniran finalment a la presó. El cas es va resoldre a l'Audiència Nacional de Madrid fa dues setmanes i després que els acusats acceptessin els fets que se'ls acusava i es mostressin penedits dels actes que se'ls imputava. El jutge va considerar aquesta circumstància com un atenuant per rebaixar la pena incial, que era de 5 anys, a una altra de 2 anys. La condemna permet als acusats el.ludir la presó, ja que no tenen antecedents penals més enllà dels fets pels quals se'ls jutjava fa dues setmanes. Jordi Vilaseca, un dels tres imputats en els fets, ha explicat al Celsona Informació que la resolució del cas "ha estat un alleujament després de 4 anys d'un procés judicial on se'ns acusava de tot tipus de delictes i de pertànyer a una banda armada". "Al final hem aconseguit que se'ns jutgés per delictes ordinaris i no per terrorisme", ha apuntat Vilaseca, que a més ha denunciat en diferents ocasions haver estat víctima de tortures durant els dos mesos que va passar a la presó. Tot i que de moment les denúncies per tortures han estat arxivades, Vilaseca espera que el recurs presentat al Tribunal Constitucional permeti que finalment s'investiguin els fets "ja que la justícia ha de ser igual per a tothom". Mentre estava pendent de ser jutjat, Vilaseca va viure tres anys a Solsona i ha agraït el recolzament "de les moltes persones que van presentar firmes en suport nostre, al Casal La Fura i a les entiats que sempre ens van recolzar, així com als ajuntaments de Solsona, Olius i Llobera per aprovar mocions de censura contra les detencions".

La trobada durarà tot el cap de setmana i reunirà a Can Bajona més de 80 joves de tot Catalunya que debatran entorn a les diferents propostes polítiques i socials de la formació. A més, l'escola d'estiu d'enguany posarà l'accent en el debat sobre el canvi climàtic i les problemàtiques que aquest fenomen està generant a escala global. En la trobada hi participaran diferents dirigents destacats d’ICV entre els que hi haurà Joan Saura, president d’ICV i Conseller d’Interior i de Participació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i el conseller de Medi Ambient del govern català, Francesc Baltasar. També hi seran presents el diputat al Congrés d'ICV, Joan Herrera, la diputada al parlament de Catalunya, Laura Massana, així com representants d'El Comú del Solsonès. La trobada comptarà també amb la projecció de pel.lícules, conferències, tallers i amb la tradicional festa de dissabte a la nit. Aquesta és la trobada anual que el president d'ICV, Joan Saura, fa amb el conjunt de membres de Joves d’Esquerra Verda. Un dels objectius de la trobada d’estiu és la preparació de les campanyes que l’organització juvenil d'ICV posarà en marxa la propera tardor. Per a més informació es pot consultar la web: www.jev-jic.org

24

524- Divendres, 6-7-2007


Partits Polítics

Partits Polítics

El Comú del Solsonès

Eduard Pallejà i Josep Ramon Mora donen suport a El Comú El passat divendres dia 22 de juny, Eduard Pallejà i Josep Ramon Mora, varen reunir-se amb membres de la Coordinadora d’El Comú del Solsonès. Eduard Pallejà és Secretari General del Departament de Medi Ambient i Habitatge i actual President del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Josep Ramon Mora és Director General de Protecció Civil. Ambdós pertanyen a ICV-EUA, formació política que dóna suport a les candidatures d’El Comú al Solsonès. Eduard Pallejà, que va ser alcalde de Rubí per ICV, va conèixer de primera mà el funcionament i els orígens d'El Comú. Va ser un primer contacte i un intercanvi d’opinions sobre les respectives experiències polítiques, d’especial interès per a El Comú de Solsona en el seu nou repte com a membre del primer govern d’esquerres de la història de Solsona. Eduard Pallejà i Josep Ramon Mora varen explicar l’èxit dels seus respectius mandats a Rubí i Manresa, que es fonamentaven especialment en la proximitat amb els ciutadans i ciutadanes i la participació que ambdós varen impulsar des dels respectius govern municipals dels

524 - Divendres, 6-7-2007

CiU de St Llorenç

Nota del grup de CiU de Sant Llorenç Benvolguts vilatans/es de Sant Llorenç:

que formaren part. La reunió també va servir per establir una mecànica de treball que permeti tractar temes com: parcs eòlics, parc de bombers, recollida orgànica, Port del Compte, falcons d’Óden, residus (pla de residus comarcal), aigua i participació entre d’altres....en una futura agenda de reunions amb els directors generals pertinents per cada tema. Finalment, El Comú va expressar el seu reconeixement a la tasca duta a terme per Josep Ramon Mora com a President del CTFC i Delegat de la Generalitat de la Catalunya Central, a l’hora que va felicitar el nou President del CTFC, Eduard Pallejà, pel seu nomenament.

25

El grup municipal de CiU ens adrecem a vosaltres per explicarvos la nostra posició en el nou ajuntament de Sant Llorenç. A partir del tipus de propostes presentades pel grup d’Independents-P M, el nostre grup hem considerat que la millor opció és treballar des de l’oposició. Això per a nosaltres, significa col·laborar en les tasques que ens semblen correctes i donar alternatives a les propostes que no es considerin escaients. De les actuacions que es portin a terme us en mantindrem informats periòdicament i puntual. Estem a la vostra disposició per escoltar les vostres propostes i, si cal, proposar-les i defensarles davant de l’equip de govern municipal. Gràcies per la vostra confiança i esperem ser-ne mereixedors.


Oliana

Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Concert Fi de Curs 2007 El passat dia 16 els alumnes de l’Escola de Música d’Oliana van fer el Concert de Fi de Curs amb assistència d’un nombrós públic. Per primera vegada l’esmentada audició es va portar a terme a la capella de la Verge dels Àngels, patrona de la nostra Vila. Els alumnes van

Cor d’Àngels d’Oliana.

Detall de la jove Maria Pasques, interpretant amb el violí.

Grup de corda: “Els músics contents”.

Lluïsa Melet ens va delectar amb “l’Ave Maria”.

interpretar diferents peces, en grup o bé com a solistes. També cal comentar que la senyora Lluïsa Melet va posar punt i final al Concert de Fi de Curs cantant l’Ave Maria de Franz Peter Schubert. La seva interpre-

El Roger Esteve, l’Oriol Balagué i en Pau Codina.

tació va ser sense acompanyament musical. A part de felicitar tots els alumnes participants també hem d’agrair aquest detall de poder escoltar la composició del músic austríac que va viure a principi del segle XIX.

El mestre Eugeni al piano amb el Guillem, el Marc i el Toni. 26

524- Divendres, 6-7-2007


Bisbat de Solsona

Ramon Estany

El Bisbat de Solsona celebra el XXX Aplec a Lourdes de la Nou

La Comissió del Cinquantenari fa balanç Acaba de sortir el número 8 dels Fulls del Cinquantenari, que ha estat editant la Comissió. En aquest exemplar es recorda que quan el març de l’any passat sortia el primer número, la finalitat d’aquests fulls era múltiple: informar, demanar la col.laboració en els actes, promoure la devoció a la Mare de Déu del Claustre i fer d’aquesta efemèride la festa de tothom. Un cop passats els nombrosos actes que hi ha hagut, i que han quedat gravats d’una manera especial a la memòria dels solsonins, la Comissió del Cinquantenari aprofita aquest últim full per agrair la col.laboració de tothom, des dels que feren les coses més senzilles i anònimes fins als que feren les més notables i vistoses, concloent que “Fou realment la festa de tothom”. Finalment la Comissió explica els dos objetius proposats en ocasió del Cinquantenari: fomentar la devoció a la Mare de Déu i dur a terme una obra social. En aquest cas, la comissió té entre mans dos o tres projectes per escollir, si bé se’n poden oferir d’altres. Mentre, s’estudia quin és el més viable i quines són les necessitats més urgents d’ara i les que es preveuen en el futur.

Les diòcesis de Solsona i Vic realitzaran un any més l’aplec amb malalts i pelegrins al santuari de Lourdes de la Nou, trobada que organitza l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lurdes i que tindrà lloc el diumenge 22 de juliol. El programa d’actes consistirà en la concentració davant el Santuari a partir de les 11 del matí, amb les confessions. Tot seguit, a les 12 del migdia, hi haurà una Missa concelebrada i cantada per tots els assistents. A la tarda, a partir de 2/4 de 2 tindrà lloc el dinar de germanor. Preu: 26 euros (dinar, 17 euros i transport, 9 euros). Encàrrec de tiquets als responsables de cada poble. Inscripcions fins el 15 de juliol. Passat aquest dia no s’admetran més places. Seguidament, Xerinola de participació espontània davant el Santuari. A les 6: Rosari i benedicció amb el Santíssim. Després, comiat.

Els Sants de la Setmana Divendres, 6 Santa Maria Goretti. Sant Isaïes; sant Ròmul, bisbe. Dissabte, 7 Sant Ot o Odó. Sant Fermí; santa Edilberga; sant Marçal; beat Benet XI). Diumenge, 8 Sant Adrià III; sants Àquila i Priscil•la; sant Edgar; sant Eugeni III.

Balanç econòmic

Dilluns, 9 Mare de Déu Reina de la Pau; sant Zenó o Zenon, mr.; sant Joan de Colònia; beat Teodoric Balat, mr.; beata Joana Scopelli.

S’ha aconseguit un resultat ajustat i positiu, doncs els ingressos han estat de 75.407’77 euros, mentre que les despeses han ascendit a 75.294’30 euros

Dimarts, 10 Sant Cristòfor o Cristòfol; santa Verònica Giuliani; santa Amèlia; sant Ascani, mr.; beats Carmel Boltà, i Francesc Pinazo.

Els ingressos han provingut de donatius públics (24.589’30), de la venda de records, llibres, i entrades de teatre ( 39.453’87), de donatius numerats anònims ( 2.540’00) i de col.laboracions d’empreses i entitats financeres (5.750’00)

Dimecres, 11 Sant Benet. Sant Pius I; santa Olga, reina. Dijous, 12 Sant Joan Gualbert, abat; sant Abund; sant Ignasi Delgado; sant Josep Fernández; santa Marciana.

Pel que fa a les despeses, els actes com les conferències, exposicions, Teatre, trobada de les Claustres, Castell de focs, concerts i certamen literari han tingut un cost de 12.646’37.

Agraïment

L’edició de records i llibres (medalles i clauers, punts de llibre, samarretes, pòsters del Cinquantenari, estampes del mes de maig, Goigs, el llibre “Mareta, Marona, mare” i l’Auca) ha suposat un cost de 35.453’40.

La família d’en JORDI VILADRICH TORRES vol expressar el seu agraïment p er la companyia i el suport rebuts en els darrers mesos de la seva malaltia, i

La difusió i testimoniatge (publicitat, creació i renovació pàgina web, Fulls del Cinquantenari, correu i etiquetes i reportatges fotogràfics i audiovisuals) han costat 18.241’49

per les mostres de condol per la pèrdua del seu espòs, pare i avi, sobretot als familiars, amics, al personal de planta del CAP de Solsona, a la Residència CAL

Finalment hi ha hagut altres despeses, com la restauració de gegants i tabernacle, enramades de carrers i agraïments i obsequis, que han tingut un cost de 8.953’04

524 - Divendres, 6-7-2007

TOMEU (Cabanabona) i a la Residència LA VALL (Sant Llorenç de Morunys), sense el vostre ajut hagués estat més difícil.

27


28

524- Divendres, 6-7-2007


524 - Divendres, 6-7-2007

29


Associacions i Entitats

Sol del Solsonès

Primera reunió amb el nou equip de govern de l’Ajuntament de Solsona El dimarts dia 26 de juny del 2007 la comissió del Sol del Solsonès - formada per Enric Serra, el president, Àngel Pujol, Mossèn Clos, Ramona Barrera, Lluís Closa, fotògraf, i Neus Sampons, coordinadora - es varen reunir per primera vegada amb el nou equip de govern de l’Ajuntament de Solsona, amb l’alcalde, Xavier Jounou, i amb el regidor d’Acció Social i Ciutadania, Sr. David Rodríguez. La reunió va durar aproximadament una hora i es van tractar els temes i els eixos principals del nostre projecte. Els membres del nou equip de govern es mostraren cordials i varen expressar posicions molt positives per ajudar a portar a terme el projecte del Sol del Solsonès. El Sol del Solsonès agraeix la bona disposició de l’Ajuntament al Sol i a la vegada desitgem que tinguin tota classe d’èxit en aquesta nova legislatura.

Reunió amb els responsables d'Acció Social de Lleida Per altra banda, el dimarts dia 13 de Juny, el Sr. Andreu Carles Vega, Director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania a Lleida, acompanyat del Sr. Antoni Reinoso Gil, Cap dels Serveis de Gestió Territorial, i de l’adjunt, Sr. Joan Falcó, van visitar el Sol del Solsonès Associació de Familiars de Malalts Mentals i Drogodependents. A l’arribada varen saludar als membres de la junta, amb el seu president, Enric Serra, i usuaris del club social visitant les instal·lacions i a continuació a la sala de juntes del Sol del Solsonès varen mantenir una llarga reunió d’informació de gestió que porta a terme l’associació, la qual va ser molt ben valorada i agraïda per la delegació territorial, a la vegada que el president, en nom de la junta i dels usuaris, els va transmetre l’agraïment de la col·laboració que rebem constantment del departament d’Acció Social i Ciutadania.

El Sol del Solsonès, busca una persona per complir 6 hores a la setmana d’educadora en el club social del Sol del Solsonès. A convenir els dies, podeu adreçar el currículum vitae a la seu de l’Associació c/ Josep Maria de Sagarra 3, baixos, de dilluns a divendres de 10:00h a 14:00h i de 15:00h a 19:00h.

El Centre Tecnològic realitza un curs d’informàtica als membres del club Social

Assemblea general extraordinària de la FECAFAMM El dia 27 de juny es va celebrar a la seu de la FECAFAMM de Barcelona l’assemblea general extraordinària.

Els passats dies 23 i 30 maig i 6-20 i 27 juny, s’ha realitzat a les dependències del Centre Tecnològic Forestal de Solsona un curs d’iniciació d’informàtica amb alguns membres del club social del Sol del Solsonès. La participació ha estat molt bona. Ha estat un curs participatiu i didàctic, que ens ha permès introduir-nos al món de l’internet, aprenent a fer funcionar el messenger, enviar mails... . Així doncs, ha donat molt de si, ja que és una introducció que dóna molt de joc i alhora amb poc temps permet fer grans millores. De cara al setembre, es farà el segon curs d’informàtica i volem donar les gràcies per la proposta que ens van oferir des del Centre tecnològic oferint-nos la realització d’activitats fora de la infrastructura de l’associació, i també agrair la tasca del professorat que ens ha impartit les classes

Es va ratificar i aprovar la posada en marxa de la Fundació per a l’autonomia i integració social de les persones amb trastorns mentals. Després del debat corresponent, els assistents i la presidència de la taula van aprovar definitivament la posada en marxa de la fundació amb la confiança i esperança que aquesta fundació sigui un gran projecte per resoldre les necessitats i problemes que està patint el col·lectiu de famílies i malalts mentals. Per part del Sol del Solsonès va assistirhi el president Enric Serra, Àngel Pujol i Juli Pérez. 30

524- Divendres, 6-7-2007


Associacions i Entitats

Associacions i Entitats

Sol del Solsonès

El Sol del Solsonès, organitza la 5a NIT LITERÀRIA I MUSICAL

Avís de Creu Roja El Solsonès

En motiu de la celebració del DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL, el SOL DEL SOLSONÈS, Associació de Familiars de Malalts Mentals i Drogodependents, organitza la 5a NIT LITERÀRIA i MUSICAL DEL SOLSONÈS; enguany se celebrarà dissabte dia 27 d’octubre. Com bé sabeu, l’acte de la NIT LITERÀRIA DEL SOL, és un esdeveniment reconegut a Solsona i comarca, atès que en ell hi actuen músics, cantants i rapsodes de la comarca. Si ets un d’ells i t’interessa participar, t’agrairem que et posis en contacte amb nosaltres a la seu de l’Associació de dilluns a divendres de 10:00h a 14:00h i de 15:00h a 19:00h al telèfon: 973483683. En la mesura del possible us agrairem que connecteu amb nosaltres tant bon punt estigueu animats a participar, i si pot ser abans de les vacances d’estiu, atès que l’organització de la vetllada requereix un temps.

A partir d’aquest mes la nostra entitat canvia d’horaris. Obrirem els matins i l’horari serà de 9 a 3, us volíem recordar que per qualsevol motiu i fins i tot durant les vacances ens trobareu al telèfon de sempre; al 973480652. Amb aquesta nota pretenem també comunicar que el programa de ràdio que emetem per Solsona FM fa vacances durant el mes d’agost però, al mes de setembre tornarem a estar amb tots vosaltres. Com ja sabeu, tenim una adreça electrònica que és salut@solsonafm.cat, on podeu posar-vos amb contacte per donar-nos un cop de mà i aconsellar-nos, i si voleu que tractem algun tema en concret només ens ho heu de fer arribar. Aprofitem també per donar les gràcies a la Directora de Solsona FM, la Roser Clotet, per oferirnos la possibilitat de fer-lo i a tots els oients que ens escolteu i ens feu arribar les vostres propostes. Des de Creu Roja Solsonès volem desitjar-vos un estiu saludable a tots!!

Visita la nostra web: www.soldelsolsones.org Ets un sol!

524 - Divendres, 6-7-2007

Creu Roja - El Solsonès

31


Associacions i Entitats

Rotary Club de Solsona

Manuel Murillo és nomenat nou president del Rotary Club de Solsona La creacio d’un comitè de nous projectes, la promoció dels joves amb programes específics i l’organització d’actes culturals i esportius són alguns dels objectius amb que Murillo enceta la presidència anual de l’entitat. Josep Vilaseca, president sortint, serà el secretari de la nova junta. El Rotary Club de Solsona té, des d’aquesta setmana, un nou president que, tal com estableixen els estatuts de la Fundació, assumirà el càrrec durant un any. Josep Vilaseca ha cedit el lloc a Manuel Murillo, fins ara estret col·laborador seu. Donar continuïtat a les activitats que en aquests moments l’entitat té entre mans, crear un comitè de nous projectes que faci una planificació anual i un seguiment de les accions, promocionar la gent jove i organitzar actes culturals i esportius són les principals propostes amb que l’enginyer Manuel Murillo encapçala la direcció del club. En el seu parlament com a nou president, Murillo va destacar com a objectius d’aquest any “estimular i fomentar l’ideal de servei als altres, incrementar l’amistat i el coneixement mutu”. Des d’aquestes premisses, “podem intentar ajudar i col·laborar en el desenvolupament d’actuacions per al Centre Sanitari i la residència d’avis i per a l’educació”. També preveu fomentar la captació de nous socis i constituir un comitè d’ajuda a gent gran. D’altra banda, Josep Vilaseca, que serà el secretari de la nova junta, va agrair la “col·laboració excel·lent del conjunt de socis del club i el suport incondicional de les institucions públiques de la comarca, a més de l’ajut de l’Obra Social de Caixa Sabadell”, durant el seu any de presidència. Entre les actuacions dutes a terme els darrers mesos, Vilaseca va recordar la donació, la setmana passada, de 500 euros a l’Hospital Pere Màrtir Colcomés per contribuir a l'acondiciament del jardí de les instal.lacions amb un camp de bitlles. “Sovint el col.lectiu de la tercera edat sembla oblidat en el context d’una societat canviant, preocupada pel progrés i el dia a dia”, va destacar Vilaseca. “I en canvi és poca tota acció que pugui incrementar la seva qualiat de vida”.

Vilaseca (esquerra) ha cedit la presidència a Murillo (dreta)

En aquest sentit, el fins ara responsable de l’entitat va suggerir obrir el camp d’actuació de l’entitat a diferents collectius. “Tot i que el Rotary Club de Solsona va començar el seu treball social en els àmbits de la salut mental i les drogodependències, cal considerar també altres camps, circumscrits sempre a les dimensions locals i comarcals”.

L’ultima accio de l’entitat ha estat la donacio de 500 euros a l’Hospital Pere Martir Colomes

Empresa de la construcció de la zona necessita: 1 Peó de fontaneria 1 Gruista amb carnet I n t e r e s sats telefoneu al núm.

637 524 134

32

524- Divendres, 6-7-2007


Associacions i Entitats

Club Estel del Solsonès

Excursió a Camprodon i Setcases La darrera excursió del nostre club ens va portar prop de la frontera francesa, a les turístiques viles de Camprodon i Setcases. A Camprodon vam visitar el magnífic i majestuós Pont Medieval que ha fet famosa aquesta població, i seguidament vam recórrer el centre del poble, que celebrava la seva Festa Major. Més tard ens vam desplaçar a la veïna Setcases, vila que té la particularitat arquitectònica que totes les cases són construïdes amb pedra vista. Allà vàrem dinar com a ministres. De tornada cap a Solsona vam visitar St. Joan de les Abadesses, on vam fer un beure al centre de la ciutat, acompanyats per música de cobla.

Excursió a la Vall de Núria Diumenge dia 22 de juliol

Sortida de l'Estació d'autobusos a les 7.00h. Arribada a Ribes de Freser, sortida del tren cremallera a Núria a les 10.00h. Viatge, tiquets del tren cremallera de pujada i baixada i dinar: 44 euros socis i 46 euros no socis. Podeu recollir els tiquets al Club Estel.

Excursió a Madrid 12, 13, 14 i 15 de setembre

Properament us anirem informant d'aquesta sortida.

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l’accés i manteniment de façanes necessita incorporar

· 1 Oficial mecànic amb experiència en hidràulica i muntatges de màquines.

· Enginyer tècnic mecànic o deliniant projectista

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05

524 - Divendres, 6-7-2007

33


Ep, la foto!

Ramon Estany

De festa el dissabte a la nit

Saludant al Celsona

Passejant per Solsona

Ep, la foto

Una colla molt animada

Societat

Comiat de solter?

Feliç aniversari. Mil gràcies per ser l'alegria de cada dia. Som els que més t'estimem.

Els més trapelles de la plaça

Bon viatge i que vagi molt bé per Mèxic! Gaudint de Sant Joan 34

524- Divendres, 6-7-2007


Trobada

Colla Gegantera del Carnaval

XIV Trobada de Gegants de Vilassar de Mar Aquest passat dissabte dia 30 de juny els quatre gegants bojos i la Colla Gegantera del Carnaval van visitar la vila de Vilassar de Mar (El Maresme). El motiu va ser la catorzena edició de la trobada de gegants de Vilassar, que se celebra cada any dins el marc de la Festa Major en honor a Sant Joan, així com també la celebració del novè aniversari dels gegants de la vila: el Pigat i la Lucia. La Trobada, on hi participaren diverses colles del país, començà a les 5 de la tarda amb una plantada al carrer Sant Pau. A les 6 de la tarda, tingué

lloc el cercavila pels carrers Sant Joan, l’avinguda Montevideo, el carrer Mestral i finalitzà a la plaça Tarradellas, lloc on es féu una exhibició de ballets. La Trobada acabà amb un sopar popular per a músics i geganters. I fins aquí la crònica de la trobada,

524 - Divendres, 6-7-2007

35

però aprofitem l’espai per convidar-vos a tots a la V Trobada de Gegants de Solsona, que tindrà lloc els dies 13, 14 i 15 de juliol amb actes per a tots els gustos i edats. Una trobada diferent, plena de gresca i bon ambient, una trobada amb aires de carnaval.


Educació

Educació

Pares, mares i alumnes de l’escola de Lladurs

La ciutat i la lluna

Escola de Lladurs - Curs 2006-2007

Agraïment

El passat 7 de juny totes les escoles de la ZER ens vam trobar a l’escola de Sant Climenç per culminar el treball de tot un trimestre. Vam representar la cantata “La ciutat i la Lluna". Després de gairebé tres mesos d’assaig vam pujar dalt de l’escenari i vam ajuntar totes les veus de la ZER. El dia va quedar arrodonit amb una gimcana musical per als més petits i un taller de dramatització de cançons a càrrec de Rosa Mateu per als alumnes més grans. Tot va començar amb el conte de la “Ciutat i la Lluna”. Els alumnes de seguida es van deixar endur per la màgia de la Tona, en Toni i en Rachid, les seves aventures i la tendresa que acompanya sempre l’amistat. Vam aprendre vuit cançons. Cadascuna d’elles parla de com fer amics partint d’una situació diferent. A mida que anàvem avançant les classes, els alumnes se sentien cada vegada més propers als personatges de la història que els omplien d’il·lusió, i tenien ganes de compartir les seves emocions amb la resta de companys de la ZER . Finalment, el dia de la trobada a Sant Climenç, vam fer realitat aquest petit somni durant l’assaig general. Es van adonar que el seu esforç de dies els faria sentir com una sola veu. I va arribar l’hora de la veritat. Amb la companyia dels pares, de l’Eduard Tamames al piano i la mirada atenta dels alumnes seguint el meu gest, va començar el petit gran concert. La complicitat dels alumnes per fer realitat aquesta posada en escena, em va fer sentir que la feina del quatre cursos que he passat a la ZER ha servit per endur-me’n un equipatge ple de rialles i de ganes de continuar omplint de sons i melodies els nous espais que de mica en mica també aniré fent un xic meus. No vull acabar sense agrair als nens i nenes de la ZER la seva bona disposició i el seu esforç a les classes de música i als mestres la companyia que m’han fet durant aquesta etapa a l’escola rural.

Un any més volem agrair a tot el professorat de la nostra escola i en especial al seu director, Cèsar Burgués Llurda, la seva absoluta i indiscutible dedicació. Tant els pares com els nostres fills, que van dia darrera dia feliços a la seva cita amb l’aprenentatge, l’educació i també la diversió. Sabem que enguany ha estat especialment dur, ja que no van poder aconseguir un altre mestre i heu fet un sobre esforç per tirar endavant set cursos alhora. També estem especialment orgullosos de la festa de final de curs, en la que els nostres fills van tenir l’oportunitat de mostrar part de la seva saviesa adquirida, oferint-nos una magnífica representació d'El petit príncep, i del clàssic berenar multicultural preparat pels pares. Un cop més, Cèsar, et donem les gràcies i et demanem que gaudeixis d’unes vacances ben merescudes i que tornis amb forces renovades el proper curs.

Educació

Gemma Solà Rafart - Mestra de música de la ZER del Solsonès.

Alba Santaeulària

Final de curs a l’escola d’idiomes Chit-Chat

“ El temps és com l’aigua, sempre que intentes agafar-la amb les mans, Se t’escola pels dits però et queden les mans humides” (proverbi xinès)

Aquest any a final de curs no vam fer un taller de teatre com l’any passat. Vam anar d’excursió a la granja d’estruços de Cal Prat, a un parell de km de Solsona. Alguns dies hi vam anar en bicicleta i amb els nens més petits caminant. Van ser un parell d’hores ben aprofitades i vam aprendre moltes coses d’aquests animals tan peculiars. El dijous abans de Sant Joan també vam fer el sopar per als alumnes adults. Vam fer un llibret amb les receptes de cuina escrites en anglès de més de vint participants que van portar plats diferents. Va ser un bufet lliure a la terrassa i després vam mirar la projecció de les fotos del viatge que vam fer a Newcastle (Anglaterra) al maig. Ara la majoria d’alumnes fan vacances, menys els nens que s’han apuntat a les estades d’anglès a Ceuró (Castellar de la Ribera) o els que començaran els cursets intensius d’anglès i francès el dia 9 de juliol. És una bona idea aprofitar les vacances per estudiar idiomes.

Transports Especials

Ferran Moreno

Necessita: Conductor amb experiència en tràiler Interessats truqueu:

647 62 60 25 36

Empresa de la zona NECESSITA

Conserges - Formació a càrrec de l'empresa - Contracte / Alta a la Seg. Soc.. - Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana) - Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Interessats truqueu al

649 09 40 99 524- Divendres, 6-7-2007


Educació

IES Francesc Ribalta

Pol Riu i Bonvehí entre els 8 finalistes del Premi de turisme de la Fundació Gaspar Espuña- CETT

Sandra Cases i Mérida continua recollint premis; ara la Pompeu Fabra Els Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Fundació Ernest Lluch, amb el propòsit comú d’incentivar la recerca en l’àmbit de les ciències socials, convoquen anualment el Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques. S’atorga un primer premi al millor treball de recerca desenvolupat en qualsevol disciplina de l’àmbit anteriorment esmentat. Enguany, a més a més, es concediren quatre mencions honorífiques, atesa, segons paraules del propi jurat, “l’elevada qualitat dels treballs presentats”. A la nostra alumna de 2n de batxillerat, Sandra Cases i Mérida, li’n fou concedida una pel seu treball de recerca “Vivències del passat: guerra i postguerra a Cambrils”. L’acte de lliurament dels guardons tingué lloc el dijous, dia 29 de juny, a la Sala de Graus Albert Casamiglia de la Universitat Pompeu Fabra. El jurat remarcà que tots els premiats havien posat molta cura a l’hora de redactar els seus treballs, va parlar d’una possible publicació i va dir que, de moment, quedarien penjats a internet per tal que tothom en pogués gaudir.

Aquesta escola de turisme convoca els Premis a Treballs de Recerca en Turisme de Batxillerat amb la finalitat de fomentar la investigació i el coneixement en el camp del turisme. En aquest sentit es premia el rigor, la qualitat i la profunditat dels treballs presentats. Enguany, l’alumne de 2n batxillerat, Pol Riu i Bonvehí, ha participat en aquesta convocatòria. El procediment de selecció dels treballs ha constat de dues etapes. Una primera, en la qual es van escollir els 8 finalistes i una segona, en la qual aquests finalistes van haver de defensar oralment el seu projecte davant del jurat. Fou aquest dimecres passat, dia 4 de juliol, quan Pol Riu presentà el seu treball “Les torres de guaita del Solsonès”. Independentment del resultat final, el Pol considera que haver arribat fins aquí comporta ja una gran satisfacció i que l’exposició oral ha comportat una experiència molt enriquidora.

Un final de curs brodat Un any més els alumnes de 2n de batxillerat de l’IES Francesc Ribalta s’han presentat a la selectivitat. El dijous passat, dia 29 de juny, en el moment de recollir l’acta, vàrem rebre la felicitació del tribunal perquè havien aprovat la totalitat dels nostres alumnes. I a aquest fet cal afegir-hi el fantàstic resultat obtingut per l’Ivan Viladrich. L’Institut vol felicitar i acomiadar amb els millors desitjos els alumnes de 2n de batxillerat que deixen el centre. Ha estat un curs ple d’agradables notícies i sobretot ple d’esforç i dedicació per part de tots. L’enhorabona, doncs, per aquests anys d’enriquiment mutu i el desig de molts èxits en la nova etapa que ara inicien aquests joves.

La Sandra amb els seus pares 524 - Divendres, 6-7-2007

37


Educació

Escola Arrels

Premis Enric Farreny El passat dimarts 26 de juny a l’Auditori Municipal de Lleida va tenir lloc l’acte de proclamació i lliurament dels premis corresponents a la XXIXena convocatòria del certamen de literatura jove Enric Farreny. Dotze alumnes de l’escola Arrels foren premiats pels seus treballs i acompanyats pels seus familiars i professors assistiren a l’acte de lliurament dels premis.

Els guardonats foren: PRIMÀRIA

PROSA: Sheila Lara, Maria Freixes POESIA: Maria Moreno, Marc García, Alba Casaldàliga

SECUNDÀRIA

POESIA: David Planes, Kaouthar Challali, Adrià León, Ariadna Serra, Marta Codina, Anna Estany

Educació

L'equip d'educadores - Llar d'Infants Arrels

Fi de curs emotiu A la Llar d’Infants Arrels vam despedir el curs 2006-07 el dia 20 de juny amb una festa prou dolça i animada. Al matí vam esmorzar coca i xocolata desfeta que ens van preparar les cuineres de l’escola amb molta il.lusió i a la tarda vam convidar els pares i mares, avis i àvies, tiets i tietes de l’escola a gaudir d’un espectacle de ball, música i cançons al pati de l’escola amb l’animador infantil: LLUÍS ATXER. Va ser una cloenda molt alegre que ens va ajudar a despedir un curs prou emotiu que va deixar entreveure alguna llàgrima d’emoció…. Bon estiu a tots/es i fins a la tornada !!!!!

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques... abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina. info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 38

524- Divendres, 6-7-2007


Cartellera Recorregut històric i arquitectònic pel nucli antic de Solsona

Ja heu reservat els dies 13, 14 i 15 de juliol? Per cert, traieu la pols de la bata de carnaval

El Casal Popular la Fura organitza un recorregut pels principals carrers i racons desconeguts pel nucli antic. L’Anna Mujal ens guiarà i ens mostrarà fotografies dels interiors dels principals edificis. Dia: Dissabte 7 de juliol - Hora: 19.00 Sortida: Plaça Sant Pere - Casal Popular la Fura.

CONCERT: Orquestra Simfònica de la Universitat de Cambridge

Teatre Comarcal - 7 de juliol, 20 h Els joves músics de l’Orquestra Simfònica de la Universitat de Cambridge fan parada a Solsona per oferir un concert amb obres de P. Txaikovski, A. Arutiunian i C. Frank. Dirigiran el grup Carlos del Cueto i James Sherlock. Actuarà com a solista Ethan Eade. Aquest concert, organitzat conjuntament per l’orquestra anglesa i el consistori solsoní, és d’entrada lliure.

Nota: El Casal restarà obert a tots els socis i simpatitzants els vespres d’estiu de 8 a 10 h. del vespre.

EXPOSICIÓ: ‘Guerra Civil a Catalunya’ pati gòtic del Consell Comarcal del 16 de juny al 22 de juliol, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

XERRADA: ‘Diversitat de paisatges a Xile’

Teatre Comarcal - 6 de juliol, 21.30 h Guèisers, glaciars, llacs, rius i salts d’aigua, la immensa serralada dels Andes, el desert i la rica flora i fauna del país són alguns dels aspectes que el Grup de Natura del Solsonès mostrarà en la xerrada que duu per títol “Diversitat de paisatges a Xile”. Anirà a càrrec de M. Àngels i Carme Àngel, en el marc del cicle de xerrades de viatges. Per a més informació de les activitats del Grup de Natura del Solsonès, podeu consultar el web de l’entitat (www.lacetans. org/gns) o enviar un correu electrònic a gns@ lacetans.org.

Agenda de la Vall Dissabte, 7 de juliol

Primera festa d’estiu Bar el Jardí A partir de les 12 de la nit amb l’actuació del duet acústic “Vermú”

524 - Divendres, 6-7-2007

39


El conte

Gemma Puig

El tren d'en Marc Aquell dia el cel era de color gris. El vent bufava molt fort. A casa, en Marc dormia sense adonar-se del que estava passant al seu voltant. Tenia cinc anys, el Nadal s’acostava i ell somiava amb el tren de fusta que havia demanat als Reis Mags. Li agradaven molt els trens; veure com anaven per les vies i feien “Xuu Xuuuu”. La mare, quan el va despertar, tenia la cara molt blanca. Mig adormit, en Marc, va mirar per la finestra. Els núvols tapaven el cel, aviat plouria. Es va fixar en la roba que duia la seva mare i li va dir: - Mare, com és que t’has vestit com el dia? La mare va somriure. Portava un jersei gris fosc, una faldilla negra, i unes sabates i unes mitges tan fosques com els núvols que es veien per la finestra. La mare es va eixugar una petita llàgrima i va contestar: - Perquè avui el cel està de dol i la mare també. En Marc va preguntar: - Què vol dir estar de dol? La mare el va mirar amb dolçor: - De dol vol dir estar trist. I això fa que alguns dies el cel i la mare no vulguin vestir-se amb els colors de l’arc de sant Martí. En Marc va tornar a preguntar: - I per què el cel i tu esteu tristos? - Es pot estar trist per moltes coses, però el que provoca més tristor és quan una persona ens diu adéu. En Marc no entenia el que li deia la seva mare: - I qui ens ha dit adéu mare?

Opinió

- Algú que ens estimem molt. L’avi Pere ha agafat un tren cap al cel i se n’ha anat. En Marc va regirar les seves butxaques i en va treure una petita locomotora. La va ensenyar a la mare: - Mare, i amb aquest tren el podríem anar a veure? La mare es va posar a plorar: - No, petit, l’avi ha agafat un tren que només agafem quan ens fem grans. En Marc es va acostar a la mare i li va fer un petó: - No ploris mama, construiré un tren màgic i l’anirem a veure. Ja ho veuràs. La mare va deixar de plorar i el va abraçar molt fort. Aquella nit en Marc va somiar que l’avi li deia adéu somrient dalt del tren.

Ramon Gualdo

No revisen el cas Puig Antich Tossuts i tancats, durs i encarcarats, hi ha tribunals i sectors poderosos, que es neguen a moltes coses, ja és un costum, negar-se. I ara encara no fa pas un mes, la sala militar del Tribunal Suprem es va tornar a negar a revisar la sentència sobre Puig Antich. Aquell noi que ens el van matar a començaments de març de 1974. I de passada, us dic que se n’haurien de revisar moltes de sentències, de penes signades, de judicis, etc. que es fomulaven durant la dictadura franquista. Encara hi ha sectors que els fa por reconèixer això: que dels molts judicis, de les moltes sentències, en va resultar la mort de persones innocents. Ho he dit molts cops i ho torno a dir: La repressió contra els vençuts, va ser ferotge. El cas de Puig Antich, a aquestes alçades del temps, encara ens mostra una resistència dura a estudiar proves i detalls del cas. Això que valdria la pena aturars’hi i dedicar-hi atenció amb calma i amb rigor. Perquè,

per exemple, a les batusses de la detenció, en el forcejament es van disparar almenys cinc trets i no pas tres, com van fer constar en l’autòpsia del policia que va morir, i justament una de les noves proves que es voldria presentar és aquesta: Que el doctor Ramon Barjau en examinar el cadàver del policia Francisco Anguas hi va comptar almenys cinc orificis de bala. Podria ser, doncs, que els trets que van causar la mort d’Anguas, no haguessin pas estat disparats per Puig Antich. Davant de tot això els advocats de la família pensen arribar si cal, al Comitè de Drets Humans de l’ONU. Comentat aquest cas, jo també desitjaria que, tal com demanen polítics i sectors socials, es declarin illegítims els Tribunals Franquistes. I que es faci conèixer tot el que va passar del 1939 endavant, uns disbarats que encara algú els voldria amagar. I amagar-ho no soluciona res. 40

524- Divendres, 6-7-2007


Opinió

M Nadal

Sols de la feblesa humana, que en pocs moments pot canviar la cosa … per un accident de trànsit? De treball? Explosió de gas (massa sovint) malaltia, o atac sobtat de cor? Feridura?, o qualsevol altra cosa demostren lo poc que som, encara que no ens ho pensem. Aquí va aquesta real historieta ...

La ciutat de Pompeia Fa prop de 2000 anys que, per una gran catàstrofe, la pròspera i rica ciutat de Pompeia i la seva veïna Herculà –ambdues situades a la part meridional d’Itàlia, no gaire lluny de l’actual Nàpols- foren enterament sepultades per una terrible i inesperada erupció del volcà Vesubi. Doncs bé: El matí del 22 d’agost de l’any 79 de la nostra era, aquesta vila opulenta d’estiueig dels romans, amb els seus banys, teatres, circ i tresors de l’art i la ciència, fou recoberta inesperadament de lava i cendres per unes formidables explosions del que feia segles restava adormit? Vesubi. Quan tothom feia la seva vida normal, amb tranquil•litat i com de costum, fumejant una miqueta, solament la muntanya del Vesubi esdevingué la catàstrofe! Feia un dia calorós, més aviat de xafogor, com sol fer moltes vegades a l’agost. Però aquell dia el sol, un xic apagat, sense un alè d’aire, ...i una estranya quietud? No es movia ni una fulla. I contràriament al costum de jaure a l’ombra, els animals, sobretot els del circ – lleons i panteres – es mostraven inquiets, no parant de remugar i donar voltes. Però, com sol passar, ningú no en va fer cas. Tot d’una tremolà la Terra i començaren les explosions. (A la pel•lícula està molt ben representat). La segona, més gran que la primera. I la tercera pitjor que la segona i així successivament, sense parar de vomitar rocs de lava, foc i cendres ...!

Opinió

Esdevingué de nit el dia, amb una gran foscor. La gent no sabia què fer ni on anar. Els gasos verinosos en mataren molts i els qui van intentar fugir pel mar, a part d’algunes barques cremades, ja hi havia l’aigua bullint. I no va parar pas la cosa, fins que les ciutats foren sepultades del TOT! Els treballs i les excavacions que es van practicar des de fa prop de 200 anys i que ara serveixen pel turisme, diuen que s’hi veuen coses sorprenents. Portes i finestres als seus llocs, quadres que conserven encara els colors, carns dintre cassoles, algun ou sencer, alguns cossos humans, naturalment, tot petrificat. Però es veu perfectament, fins i tot un pretorià de guàrdia, amb la seva llança, que sembla que no havia rebut ordres d’abandonar el “puesto”. Per això Roma fou tan Poderosa, per això. Des de llavors, el Vesubi no ha parat mai més de vomitar lava, encara que en poca quantitat. De vegades més o menys, però res comparable a l’esdeveniment de l’any 79. Però, compte! Perquè els geòlegs i experts pronostiquen que més o menys, a la ratlla de cada 2000 anys el Vesubi ¿té la mala intenció? De tornar a fer alguna animalada d’aquestes. Ara ja fa 1928 anys de la tragèdia. Per tant, en quedarien tan sols entre 70 o 75 o 80 perquè es repetís la cosa? Sols els queda als moradors d’allí el consol que la major part ja no hi seran. Però, i els quins hi siguin?

F. Torres

L’heretge i l'inquisidor En una vella faula es diu que un famós inquisidor en arribar a casa seva, quan venia d’executar un auto de fe cremant un heretge, va morir inesperadament. Simultàniament tots dos van arribar al judici de Déu completament nusos com tots els homes davant d’aquest tribunal. Déu comença fent-los a tots dos la mateixa pregunta: Quin pensament tenen d'ell. L’heretge comença engegant un complicat discurs expressant les seves teories sobre Déu, precisament les mateixes per les que a la Terra havia estat comdemnat. Sorprenentment en cap de les respostes Déu no se sentia identificat. Seguidament toca el torn a l’inquisidor, que, ple d’orgull, desplega el seu engranatge d’ortodòxia, el mateix que havia exigit que l’heretge acceptés, portant-lo a les flames per la seva rotunda negació. Per segona vegada Déu continua sense entendre res, no aconsegueix descobrir si tots dos són heretges, dements o simplement falsos. Quedava ben clar que Déu no era res del que tots dos exposaven. Els fa retirar i encarrega als seus àngels que li portin el cor de tots dos. Llavors es va descobrir que cap dels dos no tenia cor. Aquesta faula pot ser molt poc ortodoxa; però a mi 524 - Divendres, 6-7-2007

em va impressionar en llegir-la, perquè estic convençut que el dia del judici tindrà més a veure el nostre cor que les nostres idees. Tot sent així, aquí baix ens passem la meitat de la vida barallant-nos per les nostres idees i oblidant-nos del més important, el fet d'estimar-nos. En certa ocasió, al nunci Roncalli (més tard Joan XXIII), en un banquet li va tocar seure de costat amb un famós polític d'idees no precisament semblants a les d’un bisbe. Durant vàries hores van parlar de tot el diví i l’humà. Algú va sentir que el nunci, tot somrient, deia: “Resumint, a vos i a mi l’únic que ens separa son les idees". Jo no crec que Roncalli restés importància a les idees, però sí crec que ell no les col·locava en el punt únic i central que solem fer la majoria dels homes. Per a ell era primer l’amor que les idees, perquè sabia molt bé que dues persones amb idees oposades tenen mil camins per apropar les seves vides. Quan dues persones s’estimen arriben a descobrir que les idees de tots dos no estan tan distants com s’imaginaven. “Al final del camí em diran: Has viscut? I, jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms”. (P. Casaldàliga). 41


Opinió

Pere Ortís

Ja no tenim rossinyols En tenim un d’escadusser que canta en un arbre solitari. I el seu cant és més aviat el cant del cigne que res més. Els han foragitat del terreny la pràctica dels insecticides, pràctica funesta, letal, i la tala d’arbres que ha arribat a límits de bogeria. I no em refereixo al bosc sinó a la plana, a les seccions de conreus. Al bosc no hi ha ocells, ja de si; l’ocell habita en llocs on l’aigua és accessible, raó per la qual moltes vegades no en sentim cantar als boscos. Un bosc amb aigua per beure i banyar-s’hi, és un refugi d’ocells que cal preservar ni que sigui a mossegades. Aquesta falta de rossinyols és altament simptomàtica; ho és tota la falta d’ocells. Vol dir que l’hàbitat, l’ecosistema, han estat alterats i que la vida va per avall. Hi van la vida animal i la vida racional, acompanyades de la vida vegetal. Potser que no ho notarem en el maldecap o el mal d’estómac, però ho notarem a llarg termini, el mal estat del planeta, el seu escalfament, afectarà seriosament la vida humana i potser força més aviat que no creiem. Però tornem als rossinyols, dels quals no ens hauríem de distanciar mai. Jo tinc molt estudiat el tarannà d’aquest ocell i m’he cansat de voler sentir-lo cantar a Amèrica, tant a la del sud, com a la del nord; raó per la qual he conclòs que en aquell continent no existeix. N’hi ha de semblants, que et fan dubtar, però els seus refilets mai no arriben al nivell de sublimitat que atenyen els del veritable rossinyol. Qui canta, tinc entès que és el mascle, i ho fa sota dos conceptes i en dues fases. Primers fase i concepte: impressionar el seu amor i atreure’l al niu; segons concepte i fase: protegir la parella quan pon i cova, defensant el rodal del niu de possibles intrusos de l’espècie i llançar al vol les cadències que celebren el goig de la companya i els pelatxos que cobren vida tot embrutant el niu. Poesia d’alta inspiració. El rossinyol canta durant el període biològic de l’amor, que comença si fa no fa el deu d’abril, en l’any solar, i acaba a mitjan juny, que és quan ja la petita tropa s’ha esquerat i ha emprès el vol per a viure i cantar. I estem al caire de perdre’l. Però hem perdut aquells esbarts, i si no esbarts, sí que abundant presència de canors, que feien els pinsans, les caderneres, les aloses, les mallerengues, els lluers i tants altres que amenitzaven la pesada feina dels pagesos al camp i entonaven la plana i el tossal. Però és que l’hàbitat del rossinyol és l’arbre; rarament en veureu un a terra i poc els veureu volant, d’arbre a arbre. Casa seva la fan aquests arbres ufanosos i frescals que cria el terrer, pollancres, àlbers, freixes, oms, verns, que són arbres que no donen pessetes i que han incorregut en l’odi de pagesos i d’administradors públics. Veureu que els han eliminats de prop dels conreus, perquè diu que xuclen la saba de l’alfals i dels pebrots, (he mirat al rodal on s’estenen les possibles arrels d’aquests arbres i no he apreciat minva ni en l’alfals, ni en els pebrots que hi creixen), els han eliminats dels marges, de les carreteres i, si algun en resta per misericòrdia en un angle neutre, s’enduu la indiferència d’uns i altres, quan no és fet objecte de

maltractaments. Si, per exemple, hi ha un arbre d’aquests vora un camí i una branca seva fa nosa al pas de vehicles, veure-ho que li atansen un monstre d’aquests mecanitzats i li empenyen la branca fins que l’estripen i la fan enllà, perquè es podreixi i emmalalteixi l’arbre, per comptes de serrar-la com Déu mana i no faci mal al conjunt. Els arbres mereixen el respecte professat a un ciutadà. Fan un bé insubstituïble a la humanitat, encara que de moment no tinguin el fruit de la pesseta penjat al cap de la branca. Llancen milers de tones d’oxigen a l’espai, durant l’any. I hi fan un goig i una fresca que enamoren. I no es queixen ni es defensen, quan els ataquen brutalment. Allà, a mitjan seixantes, que és quan acabava de néixer Serra d’or, aquesta revista portava un escrit on s’insinuava que l’administració central tallava tots els arbres de les carreteres catalanes amb el secret intent d’empobrir Catalunya, detall que s’hi colà a desgrat de la censura, la qual tampoc no era tan acèrrima en aquesta revista. I si això era cert, a fe que ho han obtingut. Aneu a França i veureu com la majoria de les carreteres estan plenes d’arbres. Tinc perfecte record que les carreres eren plenes d’arbres, al meu temps d’infantesa. Tots han anat avall dràsticament, com si hagués estat efecte d’una invasió de bàrbars. Cal pensar-hi seriosament, en això. Fa l’aspecte fonamental d’allò que volem fer per a preservar la vida al planeta. Salvem arbres i rossinyols. Els ocells i les feres, fins la fera humana; són el tendre exponent de la salut del món.

Curiositats

A l'hort del Joan Escolies Angrill d'Ogern, una patatera ha produït, de forma casual, un petit tomàquet. 42

524- Divendres, 6-7-2007


Opinió

Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació pel PSC

De nou el parc eòlic Tot sembla indicar que el canvi de govern a Pinós pot comportar un canvi d’actitud de l’ajuntament envers el projectat parc eòlic, que fou motiu de discussió i controvèrsia en el passat mandat municipal. Ja vaig anunciar per aquelles dates que una consulta popular com la que es va fer no comportava cap obligatorietat per a ningú. En tot cas a nivell moral pels qui l’havien convocat, però no tenia vigència jurídica ni exigia cap compromís per futurs governs municipals. I heus aquí que el relleu s’ha produït i el nou Consistori té les mans lliures per decidir sobre la qüestió. Sóc clarament partidari de les noves energies. Considero que ja no podem esperar més a invertir en energies netes si volem deixar el nostre planeta en unes condicions mínimament adequades a les generacions futures. No tinc fills, però per responsabilitat social i política, tots estem obligats a col·laborar en la millora del medi ambient. I si tots comencem a dir que no ens agrada el lloc, o el moment o altres coses, al final no posarem res enlloc. Ara mateix ens hauríem de fer una pregunta. Preferim més les hortes solars o els parcs eòlics? No impacte sobre el paisatge una extensió considerable de plaques solars? I si l'extensió ocupa vàries hectàrees? Estem a l’inici d’un desplegament espectacular de producció d’energia mitjançant sistemes innovadors. I estem en un país amb sol. I en tenim molt si ho comparem amb qualsevol altre del nostre entorn. Ho dic amb

coneixement de causa perquè he viscut a Suïssa uns quants anys i he voltat força per molts països i en aquest cas estem en un lloc privilegiat. I hem de treure rendiment d’aquest privilegi. I sincerament considero tant impactant un parc eòlic com una gran horta solar. I si he de triar quasibé prefereixo un parc que no pas gaires grans hortes solars. He visitat uns quants parc eòlics, sobretot a Navarra i evidentment tenen impacte paisatgístic, però com tot, al final queden integrats en el conjunt i formen part del que ja és habitual al cap dels anys. I suposen riquesa per als propietaris i per als ajuntaments. Però també per al país, i lògicament per a les empreses que els impulsen. Evidentment, si les empreses no s'hi guanyessin la vida no farien aquestes inversions. Tornant a la comarca, veurem què fa el nou equip de govern de Pinós. En tot cas, té tota la legitimitat per decidir el que cregui convenient. La consulta popular va donar un determinat resultat. Respectable, però discutible, sobretot perquè per part de molts semblava que no consideraven suficients les compensacions proposades. Ara el nou equip pot fer algunes propostes noves i posar sobre la taula els ingressos que pot portar una instal·lació com aquesta i els beneficis en obres i serveis en que es poden traduir. I si hi afegim que hi ha altres beneficis més generals i globals, potser valdrà la pena reconsiderar aquell "no", per gestionar un "sí". Seguirem amb interès el tema.

L'Acudit del Simi

524 - Divendres, 6-7-2007

43


Opinió

Carles Mujal i Colilles

L’època dels exàmens Aquests dies de juny he comprovat in situ els nervis, l’angoixa, l’estrès d’alguns estudiants (no tots, cal dir-ho també) degut als exàmens, tota una experiència necessària, però no imprescindible, que tothom la passi, els que volen menjar-se el món, els que el volen millorar, els que el volen canviar i no ho aconsegueixen (almenys fan el que poden), fins i tot també els que passen per ell sense esperit, sense esperança. L’època d’exàmens pot servir de preludi per a la vida mateixa, serveix per aprendre a organitzar i a prioritzar, a actuar a temps real, a prendre decisions correctes immediates i ràpides, és a dir, a espavilar-se, a intentar no dissimular els fracassos sinó a superar-los. El respir d’aquest ambient neguitejador, m’ha recordat la meva època d’exàmens d’anys enrere. No és que els trobi a faltar, però tampoc no els tinc arraconats, oblidats en l’interior més profund del subconscient. A diferència de la resta dels meus companys, suposo, m’agradava l’època dels exàmens, enteneu-me, no és que m’agradessin els exàmens, però sí aquell mes perquè, tret dels nervis que podia passar quan alguna matèria no l’havia estudiada prou, no passava a desgust. D’entrada m’estalviava en una intempestiva calor xardorosa bastantes hores de classes avorrides, eternes, i que en el fons sabies que no en trauries cap profit; era l’etapa precedent a una de més bona, la de les vacances; feia un examen cada 2 dies, que no arribaven a les 3 hores, algun

Opinió

potser 4, i llavors tenia totes les tardes i un dia sencer lliures. Recordo també que els exàmens eren a les 9, però molts hi anàvem a les 8 o a dos quarts de 9 per a poder estudiar una mica més ja amb tots els companys i aclarir dubtes d’última hora. Esbalaït pel rebombori que s’acabava creant en l’aula d’exàmens, acabava per sortir i passejar-me amunt i avall del passadís rellegint-me els apunts, però en molts casos, cansat de mirar i tornar a mirar apunts, treia el paquet de “camel” i em fumava un “cigarro”. Aquelles 10, 12 “calades” eren, paradoxalment, com una medicina. Però si alguna cosa bona de debò tenia l’època d’exàmens era l’estona just després d’acabar un examen, ja que et senties relaxat, distès, assossegat, com si t’haguessis alliberat d’una enorme llosa de pedra que duies a sobre, com si desconnectessis del món passés el que passés, com si flotessis. Els que ja heu acabat els exàmens deveu estar despreocupats, tranquils. Només us desitjo sort en les notes, tot i que, el que ja està fet, fet està. Els miracles només a Lourdes. Els que encara no heu acabat, que també tingueu fortuna! Finalment, BONES VACANCES i a descansar. P.D.: Glòria! Que et sigui molt profitosa la teva nova etapa a les “amèriques”.

Assumpció Blanch Zapater

Dretes i esquerres Sóc mestra, ara jubilada. Els meus alumnes van ser en majoria entre 12 i 14 anys. Recordo haver-los advertit que moltes persones no tenen clar el concepte de dreta i esquerra. Sovint, quan preguntes alguna adreça, t’adones que et diuen: veu, a la segona travessia tombi cap a la dreta, i amb la mà fan el gest cap a l’esquerra o a l’inrevés. Que no te’n pots fiar mai. Ara m’adono que no només tenim aquest problema amb les direccions i els sentits dels carrers, sinó també amb el concepte esquerra-dreta, referent a la tendència política. Com que estic jubilada, tinc més disponibilitat de temps i fa uns anys vaig decidir estudiar Humanitats a la UOC, per pur enriquiment cultural. Aquest any, precisament he fet l’assignatura de Teories i sistemes polítics. Hem posat molt èmfasi en les teories democràtiques i els diferents tipus d’aquesta. Els conceptes de dreta, centre, esquerra, no els he trobat per enlloc. O sigui, que ja no estan a l’ordre del dia. Eren usats en els últims segles per comparar esquerra amb persona que volia el canvi polític i normalment no religiosa i dreta amb persona conservadora i normalment religiosa. A partir d’aquí es podien fer components de centre-esquerra, centre -dreta i també amb l’afegitó dels ultres. Bé, però es veu que ara, com passa amb el problema dels sentits dels carrers, aquests conceptes porten a moltes persones a la confusió. Per solucionar aquesta, últimament i, cenyint-me a l’espai polític català, es fa servir més el concepte de “progrés”. Ara els partits que abans es deien d’esquerres són

de “progrés”. Ara bé, què volen dir amb això del “progrés”? Si aquest terme el cerco al diccionari em diu: “acció d’anar endavant, d’avançar”. Aquí ve la meva pregunta. Tots aquests partits i persones de partits de progrés, cap on volen avançar? Endavant cap a on? Si mirem els primers actes de govern que han fet els grups municipals després de les eleccions, el primer ha sigut per repartir-se els càrrecs. Espero que hagin tingut l’encert de repartir-los d’acord amb les seves capacitats, cosa que no passa sempre. I el segon acte, preocupar-se per augmentar-se el sou. Llegeixo que a Manresa la primera decisió ha sigut que els membres que formen l’ajuntament s’han augmentat el sou un 20%, respecte a l’anterior legislatura. Aquí es veu que el problema d'esquerra i dreta o si voleu el de progrés no ha sigut cap obstacle perquè tots es posessin d’acord. Jo em pregunto, això ens porta “progrés”? Perquè, per a mi, en els moments actuals “progrés” és anar cap a la desaparició de les diferències socials: habitatge, sanitat, ensenyament i salaris dignes. Però no només per als membres dels ajuntaments, sinó per a tothom! Aquest fet tan urgent d’augmentar-se el sou, és el que ens portarà a disminuir les diferències socials entre les persones que tenim els mateixos drets de viure amb un mínim de condicions? Serà això “progrés”? O com passa amb la “dreta i esquerra”, tampoc no ens en podem fiar? 44

524- Divendres, 6-7-2007


Opinió

J. H.

L’espoli del Museu de Lleida: ofensiva final (1) Tot va començar amb la desmembració de la Franja: anys 95 (part castellana) i 98 (part catalana). Bé que la decisió va ser fruit d’un complot eclesiàstico-civil, les diligències les va iniciar el ministre de Justícia, Juan Alberto Belloc, avui alcalde de Saragossa, que va acusar Lleida de catalanitzar la part aragonesa de la diòcesi. Consumada la desmembració, el mateix any 1998, carregant-se els principis jurídics més sagrats (presumpció a favor del possessor, legítima prescripció, etc), la Nunciatura va emetre un decret anunciant que “el patrimoni artístic procedent de les parròquies desmembrades i que es troba actualment a Lleida, hi està a títol de dipòsit i no de propietat, mentre el bisbat de Lleida no demostri el contrari en cada cas; per tant, ha de retornar-se”. Durant un segle, diu mossèn Tarragona, responsable del Museu junt amb Montserrat Macià, els pobles de la Franja no van reclamar res. Per què ho fan ara? Cal tenir en compte que el fundador de l’Opus va néixer a Barbastre i que el Santuari de Torreciudad està ubicat en aquest bisbat. Un bisbat que, amb 35.000 habitants, estava condemnat a la desaparició i que, gràcies a l’annexió de 111 parròquies de Lleida (més de la meitat del bisbat), ha passat a ser el segon d’Aragó. Cal afegir-hi l’animadversió de molts aragonesos que es creuen estar encara a l’època de la reconquesta i que per fi han recuperat els territoris “ocupats” pels infidels catalans i ara els preocupa el botí. L’oportunisme d’alguns polítics que han volgut fer carrera a costa de fomentar la divisió i el localisme. I, per damunt de tot, l’anticatalanisme que vam poder constatar sobradament amb motiu de l’Estatut i que, com diu J. A. Pagona, forma part

Opinió

de l'ADN de l’Episcopat Espanyol. En donava fe el bisbe Masnou de Vic: “L’anticatalanisme de la Conferència Episcopal Espanyola és inveterat. Quan s’ha de prendre una decisió sobre Catalunya, tots voten en contra, sigui el que sigui”. I el bisbe Martí precisa: “Només ens recolzaven els bisbes bascos”. I en aquell temps encara no hi havia la brunete dels Roucos, Cañizares, Carles, Gascos i Seguras. Aquest anticatalanisme, interioritzat pel poble, explicaria les paraules del campaner i sagristà de Montsó: “les peces són d’aquí, perquè les van robar d’aquí”. O aquestes de dos jubilats: “aquests espoliadors s’ho emporten tot: els arxius de Salamanca i l’art religiós”. Comprendreu, doncs, que no va ser difícil muntar un veritable complot format per les autoritats religioses i civils d’Aragó i de Madrid, Nunci, Opus, cardenals i altres representants espanyols del Vaticà, tots ells visceralment anticatalans, i arrencar el compromís del cardenal Re, que vindria a ser com el ministre de Governació de la Santa Seu. Fa ben pocs dies el ministre Moratinos va acudir a Roma a demanar al secretari d’Estat del Vaticà la solució ràpida del litigi. Per altra banda, el govern català, que és el qui millor podria impedir la devolució, ja que les 92 peces estan catalogades segons la llei del patrimoni cultural català i protegides per un decret d’unitat museística, s’han blegat a les pressions de Madrid i del govern socialista d’Aragó i sembla que estan estudiant la manera de lliurar les peces sense necessitat de descatalogar-les. Un cas més d’indefensió dels catalans. Continuarà...

Marta Santaulària

Carta d'una regidora de Pinós És la primera vegada que escric al Celsona, de fet, és la primera vegada que escric en un mitjà de comunicació. Mai abans no n’havia tingut la necessitat ni les ganes, però ara, vés per on, en un escrit que, en consciència, sé que és políticament incorrecte, tinc la imperiosa necessitat de fer-ho, i us he de confessar que ho faig per pur egoisme, per sentir-me millor. Divendres dia 22 de juny el diari “Segre” portava un article amb el següent titular “el nou consistori de Pinós preveu reprendre el projecte de parc eòlic”, xocant, oi?. Doncs per a mi, també. L'esmentat titular responia a les declaracions efectuades pel nou alcalde, en què no descartava reprendre el projecte de parc eòlic, que és aquell que es va

524 - Divendres, 6-7-2007

sotmetre a consulta popular, no vinculant, durant l’anterior legislatura en que jo mateixa formava part de l’Ajuntament com a Regidora de CiU a l’oposició, i en què jo mateixa vaig votar en contra de l’atorgament a ENDESA de la llicència ambiental, primer tràmit per a tirar endavant la instal·lació del parc eòlic projectat. Entendreu, doncs que, per coherència, no comparteixo les declaracions de les que fa ressò l'esmentat article. La meva posició, veïns de Pinós, és la mateixa que tots ja coneixeu i que he mantingut durant l’anterior legislatura i aquesta serà la meva fins que, la majoria de vosaltres, em manifesteu el contrari. Per tant, doncs, fins que els veïns em digueu que ara sí que voleu molins de vent.

45


Futbol "Lach"

Escola de Tecnificació de futbol “LACH”

1r Campus de Futbol, Estiu 2007 Al llarg dels matins d’aquesta setmana passada s’ha desenvolupat la primera edició del Campus de futbol “Estiu 2007” organitzades per l’Escola de Tecnificació de Futbol LACH. De dilluns a divendres, quaranta nens han pogut disfrutar i practicar diferents aspectes que engloba el món del futbol. Els pre benjamins (de 5, 6 i 7 anys) es van convertir en el grup del Ronaldinho i de l’Henry, els benjamins (de 8 i 9 anys) eren el grup Messi i, els alevins (de 10, 11 anys) formaven part dels gups del Kakà. Tots ells, van passar per diferents estacions on varen poder practicar la conducció, la passada, el dribling, el colpeig, el joc de cap, la defensa, el control i malabars, situacions de joc real, 1x1, 2x2, 3x3 i fer tallers de manteniment de calçat. Els vostres monitors: David, Paquito,

Guillermo Morales MVP Pre benjamí

Albert Merino MVP Aleví

Víctor Ariza MVP Benjamí

46

l’Albert, Jordi, Eduard, Marc i Albert, esperem que us ho hagueu passat molt bé. També volem agrair el suport inestimable que ens han proporcionat el CELSONA Informació, RIU Esports i Moda i, LA XURRE.

524- Divendres, 6-7-2007


Bàsquet

CB Solsona

En marxa el mini-campus d’estiu del CB Solsona Una bona colla de nens i nenes, d’entre 6 i 12 anys han participat en la primera setmana del ja tradicional mini-campus d’estiu de bàsquet que organitza el club solsoní. Encara resten places per a tots aquells que estiguin interessats a participar en les tres setmanes restants del mes de juliol, de dilluns a divendres, de 7 a 9 del vespre, en aquesta activitat lúdica d’iniciació a l’esport del basquetbol. La inscripció es pot fer a Riu Esports i Moda, o directament al pavelló. Una novetat enguany: un veterà entrenador, i fundador del club ara fa trenta anys, en Joan Caelles, es “reenganxa” i ha assumit la direcció tècnica del mini campus. Aquesta primera setmana ha comptat amb la col·laboració d’un entusiasta entrenador gallec, el “Quique” (actualment al Tenerife Baloncesto), un clàssic de l’Élite Jove a qui li agrada molt d’iniciar als més petits en la pràctica del bàsquet. També s’ha comptat amb els monitors (jugadors del club) que tenen cura dels jocs i exercicis que fan els participants, i amb el suport logístic i organitzatiu que porten a terme directament membres de la Junta Directiva. Aneu a la web del club (www.cbsolsona.com) i podreu veure les imatges actualitzades diàriament de l’ambient del minicampus.

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques... abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina. info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 SOLSONA 524 - Divendres, 6-7-2007

47


Bàsquet

CB Solsona

Convocatòria de l’Assemblea general ordinària del Club Bàsquet Solsona

Atenció! inscripcions dels esportistes per a la temporada 2007-08

D’acord amb el vigents Estatuts, tots els socis i sòcies sou convocats a l’Assemblea General Ordinària de l’entitat.

Per tal de facilitar al màxim les tasques de preparació de la nova temporada i la gestió dels tràmits federatius i d’assegurança esportiva, us preguem que tingueu molt presents les següents indicacions:

Dia: Divendres, 13 de juliol de 2007 Hora: 2/4 de 9 del vespre en primera convocatòria i a les 9 del vespre en segona i definitiva. Lloc: Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona. c/ Castell, núm. 20 (3a planta).

- Per als basquetbolistes menors d’edat, cal que els pares o tutors complimenteu el full d’inscripció i autorització que rebreu per correu o que us podeu baixar de la web (encara que ja hagueu jugat la temporada anterior, cal signar-lo de nou atès que conté l’autorització). El podeu lliurar, juntament amb una fotografia de carnet, fotocòpia del DNI, passaport o llibre de família i – atenció, novetat! – una fotocòpia de la tarja sanitària, a la bústia del club (entrada del pavelló) o a RIU ESPORTS I MODA, abans del 30 d’agost. - Per als esportistes majors d’edat, tant si jugareu com a federats com si fareu bàsquet de manteniment, també cal que empleneu el full corresponent – disponible a la web www. cbsolsona.com - i porteu la documentació que s’indica. - Cal que tots els esportistes passin durant l’estiu la revisió mèdico-esportiva (us recomanem demanar l’hora al centre sanitari amb la suficient antelació). No ho deixeu per a darrera hora. - Els entrenaments, per a l’escola de bàsquet i els equips de promoció, s’inicien el 17 de setembre. Els equips sèniors, júniors i cadets seran convocats amb anterioritat pels seus entrenadors.

ORDRE DEL DIA 1. Memòria de les activitats realitzades, temporada 2006/07 2. Programa d’activitat de la temporada 2007/08; commemoració del 30è. aniversari del club; presentació del nou projecte esportiu. 3. Aprovació de reglament de règim intern. 4. Liquidació i estat de comptes de la temporada 2006/07 5. Pressupost temporada 2007/08. Aprovació de quotes. 6. Convocatòria per a la renovació de la Junta Directiva. 7. Autorització per a sol·licitar préstecs, en cas que la junta directiva ho consideri necessari. 8. Torn obert de paraula Us preguem l’assistència i participació, en benefici de tota l’entitat i del basquetbol solsoní. La Junta Directiva

El campus Élite Jove Ha començat a Solsona la 21a. estada de tecnificació de bàsquet masculí de l’Associació Esportiva Élite Jove, consolidada com una de les experiències formatives en bàsquet més valorades pels principals clubs de la península i Canàries, que rivalitzen per aconseguir que els seus millors jugadors hi siguin acceptats. Val la pena veure alguns dels noms que han passat per Solsona en la seva etapa de formació com a jugadors de bàsquet: els germans Gasol, Raül López, Alex Mumbrú, Albert Oliver, Jordi Trias, Paco Vázquez, Sergi Vidal, Rafa Martínez, etc. Un munt de bons entrenadors vénen expressament, fins i tot des de Turquia, de forma totalment gratuïta, per poder participar en l’Élite Jove. Tota la informació detallada del dia a dia de l’activitat es pot consultar a la web www.elitejove.org, on es pot observar la dimensió real d’aquesta estada, que requereix d’un gran esforç i sacrifici dels participants i que, de forma tenaç i discreta, s’ha convertit en el principal referent per a les promeses de l’esport del bàsquet. Aquest dissabte finalitza la primera tanda - la de categoria infantil -, amb presència d’un jugador del club – l’Adrià Sala

Els dos directors tècnics dels Campus de bàsquet solsonins. Joan Caelles (Mini Campus del CB Solsona) i Jou Marimon (Èlite Jove)

- i diumenge s’inicia el treball dur per als jugadors i entrenadors del segon torn (el dels cadets), amb participació dels jugadors solsonins Guillem Soler i Oriol Gavaldà. Us continuarem informant... 48

524- Divendres, 6-7-2007


Bàsquet

CB Solsona

CAMPIONS? DONCS, CELEBREM-HO!! El dijous 21 de juny l’equip del Mini Mixt B, del CB Solsona va celebrar el sopar de final de temporada. A l’acte hi van assistir la totalitat de la plantilla, els dos entrenadors i les famílies dels jugadors i jugadores. En el decurs del sopar es va fer lliurament d’un detall als entrenadors Pere Riu i Ventura Codina i al delegat de l’equip, Francesc Xavier Casas, i també d’un trofeu a cada membre de la plantilla. Finalment, hi va haver pastís de campions. L’acte va ser especialment alegre, perquè, a més a més del final de la temporada, se celebrava la consecució de la lliga.

524 - Divendres, 6-7-2007

Enguany, el Mini Mixt B ha guanyat la lliga d’un dels grups de la Federació Catalana de Bàsquet, en la categoria de Mini, nivell C, amb una trajectòria impecable: ha aconseguit 25 punts, en 12 victòries i només una derrota, amb un partit menys, ja que el darrer no es va jugar perquè ja no alterava el resultat final. El campionat els ha dut des d'indrets tan propers com Cardona, a altres més llunyans com Llívia. Us heu ben guanyat les vacances. Felicitats, campions !!

49


Patinatge

Club Patinatge Solsonès

El C.P. Solsonès porta el muntatge coreogràfic IRIS a les Borges Blanques El passat diumenge 17 de juny, les patinadores del C.P. Solsonès van participar al XIX Festival de Patinatge Artístic de les Borges Blanques. En aquest festival, van aplegar-s’hi diferents clubs: C.P. La Bordeta, C.P. Bell-lloc, C.P. Torrente de Cinca, C.P. Bell-caire i, el nostre, C.P. Solsonès. L’espectacle va tenir lloc a les sis de la tarda, i es va desenvolupar en dues parts. El C.P. Solsonès va tenir el seu moment, després de la mitja part. Es va presentar la coreografia IRIS, un muntatge basat en el contrast del dia i la nit, en el joc de la penombra i la llum, i una redefinició dels colors de l’Arc de Sant Martí. En aquest muntatge hi participen, pràcticament, totes les patinadores del club. Tot plegat, es va teixint amb la música de diferents temes musicals: Requiem for a dream theme, Michela, Dances Polovskianes i la música de Hans Zimmer i Bryan Adams. Aquest treball d’equip va ser presentat pel C.P. Solsonès, en el seu I Festival de Patinatge Artístic, que va tenir lloc el dia 11 de març d’aquest any, i, per

Patinatge

tant, aquesta ha estat la segona vegada que s’ha pogut lluir en públic. Agraeixo al C.P. Borges, el fet d’haver-nos convidat a participar en el seu festival i, agraeixo la bona voluntat de la gent del nostre club a seguir-nos. Però per damunt de tot, des del club, agraïm als

participants en aquest festival: Marta Auguets, Iris Viladrich, Berta Llorens, Iris Capdevila, Núria Cardona, Núria Llorens, Sira Capdevila, Anna Vila, Sheila Lara, Montse Rodríguez, Marta Ortiz, Ma. del Mar Badia, Berta Carrasco i Andrea de la Osa. A totes elles, moltes felicitats!

Solsona Patí Club

Cristina Cabestany al Trofeu Ciutat de Lleida El dia 23 de juny, a la Bordeta (Lleida), es va celebrar el XVI Trofeu Ciutat de Lleida reunint a la majoria de patinadors de categoria de la nostra província. El Solsona Patí Club va estar representat per Cristina Cabestany a la Categoria Aleví. Va ser el debut d’aquesta patinadora al Trofeu Federació dividit en tres fases: Trofeu Ciutat de Lleida, Trofeu Ciutat de Solsona i Trofeu Ciutat de Mollerussa, i d’allí esdevé el guanyador del Trofeu Federació. La nostra patinadora tant sols fa vint dies que ha aconseguit entrar a Categoria i es defensa força bé. Èlia Rebolledo havia de competir a la Categoria Infantil però no hi va poder participar per malaltia. La Cristina va començar amb el

programa curt, i el va fer tant bé com sabia, aconseguint una excel·lent sisena posició provisional. El programa llarg no va sortir tan bé com en el curt però va aconseguir unes bones puntuacions situant-la en una molt bona sisena posició. La Junta Directiva i l’Equip Tècnic del Solsona Patí Club dóna l’enhorabona a la Cristina per tot el treball que està fent aconseguint aquestes fites tant importants; us desitgem molta sort. També volem destacar el treball dels nostres espònsors (“Enyesados Juan José Martínez”, “Segura Pintors” i “Riu Esports i Moda”) per tota l’ajuda que ens donen dia a dia. Moltes felicitats, Cristina! Èlia desitgem que molt aviat estiguis donant guerra a totes les competicions! 50

524- Divendres, 6-7-2007


Motos

Josep Maria Borés

50è aniversari Fa un parell de setmanes els que ens veiem a la fotografia fèiem festa, celebràvem el 50è aniversari i renaixement d'aquesta flamant Ossa 125 B i com ha de ser, la moto lluia la seva millor imatge, resultat de les hores de feina i l'esforç de tot el grup. La moto ha estat restaurada per la tropa del MotorClub Solsonès i he vist com una moto bella es convertia en una moto antiga, una moto que a més de ser ara un vehicle bonic, és present a la memòria dels seus amos essent la moto que de jove conduia per aquestes carreteres un avi de la família. Por molts anys!!

Aquest cap de setmana se celebra al circuit de Montmeló, la 2a concentració motard Ruta 24, un acte que reuneix a milers de Motards d'arreu d'Espanya. Aprofitant la cursa de les 24 Hores de Motociclisme, s'han organitzat tres dies d'actes especialment dirigits a la comunitat motera. Concerts, exhibicions, concursos, i fins i tot l'oportunitat de córrer el traçat de Montmeló amb la vostra pròpia moto. Una bona oportunitat de ser present en un acte inmens destinat exclusivament al món de la moto. Per a més informació www.ruta24.com o a www.circuitcat.com

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques... abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina. info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 524 - Divendres, 6-7-2007

51


BTT

La Junta - Club BTT del Solsonès

Curses BTT Aquesta temporada al Club BTT del Solsonès hi ha dos ciclistes que estan disputant les curses de BTT que es fan aquesta temporada. Són el Toni López i el Xavi Cantón, i ara que estem a mitja temporada, farem un resum de la part ja disputada. El Toni López, per problemes físics encara no ha pogut disputar cap cursa, i el Xavi Cantón està participant a la Copa Catalana Internacional Marathon BTT, a l´Open d´Espanya, a la Copa Catalana BTT Internacional Gran Premi Massi, a part de participar també en algunes pedalades. El Xavi Cantón, competeix en la categoria cadet, i a la Copa Catalana BTT Internacional, havent-se disputat ja cinc curses va classificat en 11a posició de la general d´un total de 53 corredors cadets, amb un total de 304 punts. Actualment aquest jove ciclista, amb gran progressió, és entrenat per l´Enric Ramoneda, un molt bon ciclista reconegut dins del món de la BTT.

Xavi Cantón

Us recordem que el Club BTT continua sortint com sempre cada diumenge a les 9 del matí de davant del Casal durant tot l´any i que no cal ser soci per poder venir, a part per aquest estiu hem preparat unes sortides organitzades: 1a sortida nocturna: divendres dia 13 de juliol a la Platja d´Ogern 2a sortida nocturna: divendres dia 27 de juliol a Sant Climenç 3a sortida nocturna: divendres 24 d´agost a Pinós Sortida de Gran Fons: al Port del Comte diumenge dia 12 d´agost

El Club BTT del Solsonès aquest any també ha format un equip que participa a l'Anbaso, que està format també pel Xavi Cantón i el Toni López, a més del Jordi Viladrich, Pep Vilardell, Isidre Lema i Pau Torra, una altra jove promesa del Club BTT. Des del Club BTT els desitgem molta sort!!

Per les sortides nocturnes us hauríeu d´apuntar abans, ja què se soparà de restaurant. Per a més informació o apuntarvos podeu dir- ho a qualsevol membre de la Junta o a Bicicletes Farràs. Us animem a venir amb nosaltres i a les sortides nocturnes a gaudir d´aquest esport a la nit i a la fresca.

Open Espanya

Copa Catalana 52

524- Divendres, 6-7-2007


Teatre

Ramon Estany

Un musical fet per estudiants L’alumnat d’extraescolar de teatre de l’IES Francesc Ribalta va presentar divendres passat, 29 de juny, al Teatre Comarcal, l’obra DE 2 EN 3 de Jordi Santasusagna i Paco Hernández. Un bon sopar, després d'una bona obra

En un bar hi poden passar moltes coses i de molt estranyes. La gent hi pot arribar de dos en dos o de tres en tres i de vegades encara s’hi poden afegir algunes persones més a la festa. Però el més segur és que al final tothom acabi cantant. Els alumnes de l’IES Francesc Ribalta ens presentaren aquesta comèdia musical formada a partir d’esquetxos i situacions que podrien passar en un bar.

Repartiment

Presentació: Eladi Sànchez i Marc Grifell Cambrera en tots els actes: Laia Borràs Acte 1. A l’altra vorera: Neus (Clàudia Gangolells), Rosa (Alba Carrelero) i Manel (Mia Parcerissa) Acte 2. Les fletxes de l’amor: Teti (Sílvia Gangolells), Mari (Mercè Carrelero), Loli (Clara Corominas), Mario (Marc Grifell) Acte 3. Amor de dona: Sara (Aroa Gangolells), Eva (Clàudia Gangolells), Roni (Mia Parcerissa) Acte 4. No ens en parlis: Judith (Clara Corominas), Júlia (Sílvia Gangolells), Marisol (Mercè Carrelero), Beatriu (Clàudia Gangolells). Acte 5. De festa amb la mama: Yole (Clara Corominas), Vane (Mercè Carrelero), Emília (Alba Carrelero) Acte 6. El Butipark: Mireia (Aroa Gangolells), Joan (Marc Grifell), Marcel (Mia Parcerissa). Acte 7. En l'amor tot és enganyar: Marc (Mia Parcerissa), Ester (Silvia Gangolells), Francesc (Albert Colell) Direcció i adaptació: Ester Colell Decorats: Ramon Colell, Bar El Ral, Dock’s Irish Pub i Jaume Gangolells Col.laboracions: Àlex Núñez, Óscar, Jordi Sala, Jordi Ruiz i Àngel Badia. A la taula del bar

A la taula del bar

13 ANYS

13 ANYS

EL BUEN NOMBRE

Uns presentadors amb talent 524 - Divendres, 6-7-2007

53

co r la

pe

(Dia de l'espectador)

• Diumenge, 8 - 2/4 de 6 tarda • Dilluns, 9 - 1/4 d'11 nit

VA L

• Divendres, 6 - 1/4 d'11 nit

pe r0

EL NOVIO DE MI MADRE

mp ,5 EL r EL BUE a d'u 0 E n NO N N u VIO OM a entr ro ad s DE BR a MI E ...

• Dissabte, 7 juliol - 11 nit • Diumenge, 8 juliol - 2/4 de 8 vespre


Concerts

Ramon Estany

MAPS són Maria Antònia Pujol: veu i tenora- Xavier Guitó: piano - Francesc Espona: violoncel - Víctor Pedrol: percussions

Preestrena de l’espectacle VIDA a l’Sputnik

La seducció del jazz i la bossa nova, a l’Sputnik

Dissabte passat, 30 de juny, a les 7 de la tarda, l’Sputnik va oferir en primícia exclusiva una proposta musical a càrrec d’un grup de professionals que organitzen escoles d’estiu d’educació musical.

Diumenge passat, 1 de juliol, la sala solsonina va acollir una interessant audició a càrrec de dos joves músics, Dani Freijo, a la guitarra i veus; i Vitalik Bagry al saxo. Ambdós van oferir un repertori basat en cançó d’autor i “bossa nova” així com un recorregut per una barreja de ritmes celtes i jazz.

El grup MAPS presentà el concert VIDA, un espectacle que haurà estat estrenat oficialment el 3 de juliol als Jardins de la casa d’Espiritualitat de Banyoles. Les cançons tradicionals i les seves músiques tenen una funcionalitat en la societat on han estat creades. Amb el temps la societat canvia i també canvia els seus costums, els seus hàbits, els seus interessos. Això fa que els contextos d’expressió en la vida quotidiana també canviïn i moltes manifestacions artístiques puguin ser vàlides en altres entorns. Això és el que és VIDA: una invitació a sentir la vida a partir d’un enfilall de cançons tradicionals catalanes, una invitació a veure i a viure el que s’esdevé en cadascú, una invitació a sentir-nos vius a partir de les nostres emocions i sensacions. VIDA és un enfilall de cançons tradicionals catalanes, que fora del seu context i lluny de la seva funcionalitat, volen il·lustrar el recorregut d’una existència humana qualsevol.

Ràdio

Solsona FM

Torna l’Entre tots a Solsona FM

Música irlandesa al Dock’s

Si t’agrada el rock clàssic, el britpop, el rock en català o el pop llatí, però, sobretot, si el que t’agrada és la música i et ve de gust passar una bona estona, ja ho saps, aquest estiu, cada dimarts, de 2/4 de 9 fins a les 10 del vespre, sintonitza amb Solsona FM perquè tornem un altre cop.

El Dock’s, va transportar-nos divendres passat, 29 de juny, a l’ambient d’un autènctic pub irlandès, amb l’actuació de la Jam Session Band, que va oferir tot un repertori de música celtica. 54

524- Divendres, 6-7-2007


Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències Dissabte passat el CF Solsona va celebrar el dinar de Germanor tot tancant una gran temporada. Proveu de trobar les 7 diferències entre les dues fotografies...

Horòscop - JULIOL

Núria Picola

ÀRIES

LLEÓ

SAGITARI

TAURE

VERGE

CAPRICORN

BESSONS

BALANÇA

AQUARI

CRANC

ESCORPÍ

PEIXOS

Aquest és un mes per a aprendre a tenir paciència i a prendre’t la vida amb calma, aquest seria un bon moment per a agafar-te unes vacances. En el cas que estigues buscant treball, és un mes amb molta claredat mental Segueixes tenint molta energia, seria ideal canalitzar-la a través de l’esport. Amb els diners procura pensar bé les teves compres i les teves inversions. En l’amor procura deixar espai a la teva parella Pots sentir-te una mica frustrat en no veure resultats ràpids a la teva vida, els resultats es veuran més endavant. Utilitza els teus dons naturals “la comunicació”, perquè és natural en tu Enhorabona! És el moment anual on les teves energies es renoven. Estàs imposant la teva voluntat i és un bon període per a fer els canvis que desitges. La salut és excel. lent però tingues prudència

Aquest mes has de prendre’t les coses amb certa filosofia, ja que no tot ha de sortir com tu desitges i pots sentir-te frustrat. En el terreny econòmic és un bon moment per a fiar-te de la teva intuïció Aquest és un moment on la bellesa i l’elegància et proporcionen un gran atractiu, i necessitaràs renovar el teu vestuari. En l’amor pots viure un amor platònic, fet de moltes fantasies Continues al cim professional de l’any i t’afavoreix la teva organització laboral. Si estàs solter i sense compromís trobis l’amor fora del teu àmbit habitual. T’interessa un tipus de persona més espiritual És un mes molt important a nivell professional, és de vital importància la teva sociabilitat i contactes, també hi ha millores econòmiques. En l’amor tens molts dubtes, si estàs solter et poden sortir dues persones, has de meditar-hi

Pg. Pare Claret 3, baixos Tel. 973 48 38 76 - SOLSONA 524 - Divendres, 6-7-2007

Has de tenir una mica de paciència, tu vols córrer i tot va lent. Els assumptes familiars estan tranquils, i per tant pots dedicar-te a la teva professió. La salut i l’energia són bones Tot a fora va lent, però tu t’hi sents còmode, per ser propi de la teva naturalesa. En l’amor estan sortint a la llum temes que encara no havies enfrontat amb la teva parella En l’amor si estàs solter hi ha trobades interessants aquest mes. Entren també nous amics, sobretot es presenten en al teu lloc de feina o al gimnàs. La salut és una mica delicada aquest mes. Cuida’t Les vacances te les podries agafar aquest mes, ja que estàs més preparat per a les diversions i per disfrutar dels viatges. En l’ amor és un mes més per a aventures que no pas per a relacions serioses

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - Previsions nuriapicola@terra.es - www.nuriapicola.com 55


Celsona 524  

Celsona 524 desde les dates: 6/7/07 al 21/6/07

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you