Issuu on Google+


Editorial

Josep M. Borés

Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Edició: Francesc Xavier Montilla Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.500 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Agraïments especials a:

El treball a WWW.ELSOLSONES.NET ja beneficia a tota la comunitat d’internautes Els internautes habituals que visiten www.elsolsones.net ja saben que aquesta web ha passat per èpoques en les que les actualitzacions del servidor ens havia fet anar una mica de corcoll. La web actualment usa un programari GNU, o sigui de domini públic, anomenat Nuke ET, creació de TRUZONE i que és una adaptació millorada del famós PHP Nuke. Després d’utilitzar diverses versions de PHP Nuke i veure que el programari tenia molts defectes i errors, vam decidir utilitzar aquesta altra versió que ha estat tot un èxit, a hores d’ara. Tot i que sempre hi ha detalls de programació que ja anem arreglant, el Nuke ET tenia un greu desavantatge i és que no es disposava del llenguatge català per a aquest programari. La web es podia veure en anglès i en castellà. La tasca de força temps ha estat adaptar parts traduïdes de PHP Nuke i retraduir les parts que no ho estaven del Nuke ET i, com a programari lliure que és, també hem alliberat aquests arxius perquè tothom qui ho desitgi els tingui al seu abast i pugui muntar la seva web en català. Aquesta setmana s’anunciava a la web oficial de Nuke ET www.truzone.org la descàrrega oficial del llenguatge català per a aquest programari. Per a mi és un privilegi contribuïr d’aquesta manera a fer que el català també en sigui una opció possible.

La Barra

Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51

2

458 - Divendres, 17-3-2006


Solsona

Josep M. Montaner Reig

L’Ajuntament de Solsona aprova per unanimitat l’ampliació del pati de l’escola Setelsis El Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Solsona per debatre la futura ampliació del CEIP Setelsis i la requalifiació dels terrenys de la cabana del Màrtir -on s’emplaçarà la nova escola pública de Solsona- es va saldar ahir a la nit amb el vot a favor i, per unanimitat, de tots els grups del consistori solsoní. Amb la decisió presa ahir, el CEIP Setelsis guanyarà 1.500 metres quadrats de pati per mitjà de l’annexió del solar adjacent a l’escola, i la supressió del carrer de Marià Fortuny, que actualment separa els dos àmbits. D’aquesta manera s’escriu, de moment, l’últim capítol d’una polèmica qüestió que va arrencar l’estiu de l’any 2003 quan l’escola Setelsis va comunicar a l’Ajuntament la necessitat d’ampliar les seves instal·lacions. Amb tot, l’alcalde de Solsona, Jordi Riart, va asseguar que amb el ple d’ahir “l’ajuntament mostra un cop més la voluntat de desencallar definitivament aquest tema”. Riart va al·legar que “no era fàcil conciliar els interessos de totes les parts implicades” però es va mostar satisfet perquè “l’ampliació sigui una realitat en un termini raonable de temps”. Per la seva banda, Martí Abella, portaveu del Comú, va justificar el vot a favor de la seva formació “perquè és un projecte que el Comú defensava des del principi”. A més, Abella va afegir que “era absolutament necessari per una escola amb més de 500 alumnes que es trobaven en un espai molt reduït”. Abella també va demanar a l’alcalde que “adquirís el compromís” de realitzar les gestions oportunes perquè el Departament d’urbanisme de la Generalitat “eximís” a l’Ajuntament de posar “altre cop” a informació pública el projecte. En aquest sentit, Riart es va ratificar en la voluntat de fer els possibles per agilitzar al màxim l’execució del projecte. Per la seva banda, el portaveu d’ERC, Xavier Jounou, va lamentar que “s’hagi tardat massa a resoldre aquesta qüestió”, i a més, va criticar “les aventures via túnel i via pont de l’equip de govern que han alentit la solució”. Jounou va criticar, també, “la deixadesa i la falta de previsió de l’actual i els anteriors governs” per trobar una solució a l’ampliació de

458 - Divendres, 17-3-2006

l’escola, un fet que segons el portaveu d’ERC implicarà que “ara la ciutat perdi una zona verda”. El Ple d’ahir va servir, també, per aprovar amb els vots favorables de tots els grups la requalificació dels terrenys de la Cabana del Màrtir per emplaçar-hi la nova escola pública.

Disculpes de Riart L’espectació que havia aixecat la convocatòria d’ahir va reunir a la sala de plens de l’ajuntament una cinquantena llarga d’assitents. Riart va aprofitar per demanar disculpes “públiques” a la direcció de col·legi Setelsis i a l’AMPA del centre per les declaracions que havia fet la setmana passada. Riart va assegurar que “com a alcalde, en cap moment vaig voler ofendre ni molestar ningú del claustre de professors ni de l’AMPA de l’escola”. Tot i això, Riart va apuntar que des de l’AMPA “no s’havien seguit les formes corerectes” ja que, segons l’alcalde, “els tràmits s’haguessin hagut d’efectuar des de fora de l’escola”. Tanmateix, Jordi Fraxanet, president de la Junta de l’AMPA va lamentar que “si bé l’alcalde ha demanat disculpes, en cap moment s’ha retractat ni ha retirat les acusacions que va llançar contra l’AMPA”. A més, Fraxanet va assegurar que “contradient les recomanacions de Riart continuarem utilitzant les motxilles dels nens tal com s’ha fet tota la vida i com marca la normativa del Departament d’Ensenyament”. Per la seva banda, Roser Fons, directora del CEIP Setelsis va valorar “molt positivament” l’acord “per la gran urgència que tenia l’escola de diposar del pati”. I respecte a les disculpes de l’alcalde, Fons va deixar clar que “la direcció del centre no ha fet cap declaració al respecte” tot i que va apuntar que “els que hagin vingut les podran valorar elles mateixes”.

3


Solsona

Josep M. Montaner Reig

Joaquim Nadal i Jordi Riart signen el conveni per la millora del nucli antic Generalitat i Ajuntament es faran càrrec de la inversió a parts iguals

La inversió total se situarà entorn als 11 milions d’euros El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, i l’Alcalde de Solsona, Jordi Riart, van signar divendres passat el conveni per la millora del nucli antic de la ciutat. L’acord garantitzarà una inversió total d’11 milions d’euros -gairebé 2 mil milions de pessetes- per reformar i rehabilitar el nucli antic de Solsona en un període de 4 anys. Amb la firma del conveni -que s’inclou dins el Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya- l’administració autonòmica es compromet a desemborsar 5’7 milions d’euros, mentre que el consistorí solsoní hi haurà d’aportar una suma equivalent. Alguns dels ajuts que preveu el Pla de Barris ja s’han invertit en algunes intervencions que ha dut a terme el consistori solsoní, com són la restauració del Portal del Pont i de la Torre de les Hores (una obra que va començar fa unes setmanes) o l’adequació de l’aparcament de la Plaça de les Moreres. La resta del ajuts s’invertiran en la millora de la pavimentació de carrers, la renovació de la xarxa de serveis, o la dotació d’epais verds. A més, el Pla de Barris servirà també per reformar entre altres equipaments la Casa Morató -on s’ubicarà la futura Biblioteca Comarcal- i la casa del metge Solé -dos edificis que conformaran la futura illa cultural de Solsona-. Pel que fa a les ajudes als propietaris particulars, aquests es podran beneficiar de subvencions de fins a 18.000 euros per la restauració de les façanes i dels elements estructurals dels edificis. Igualment va avançar que l’ajuntament buscaria noves línies d’ajuts a través d’altres institucions i va destacar, també, l’acord signat amb les entitats financeres de Solsona per tal d’ajudar els propietaris a rehabilitar el seus immobles. Es preveu que el termini per la presentació de les sol·licituds es pugui obrir a partir del mes d’abril. Per la seva banda, Joaquim Nadal va destacar el compromís del Govern de la Generalitat per engegar el Pla de Barris a Solsona. Segons Nadal aquest projecte suposa “una injecció econòmica molt important per tal de crear noves oportunitats al centre històric de la ciutat”. En aquest sentit Nadal va ssegurar que el pla servirà perquè Solsona no deixi morir el seu nucli

antic i perquè no perdi l’essència de la seva pròpia història, per a Nadal el Pla és la millor manera de reforçar i afirmar la identitat de Solsona. A més, Nadal va reconèixer que són molts diners en un espai on viu relativament poca gent i per iaxò s’hi haurà de notar molt. Per a Riart, la signatura del conveni és el tret de sortida d’un projecte que “ha de canviar la vida no només del nucli antic sinó de tota la ciutat de Solsona” ja que tot Solona s’identifica plenament amb el centre històric de la ciutat. Segons Riart, el Pla de Barris permetrà millorar la qualitat de vida del nucli antic de Solsona. APUNT La inversió global del Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya ascendeix a 800 milions d’euros sufragats a parts iguals per l’administració autonòmica i els diveros ajuntaments que s’hi han adherit. El Pla té una durada de 4 anys i conclourà un cop s’acabi la present legislatura. Segons la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques ja s’han sumat al Pla de Barris un total de 60 municipis de Catalunya.

El Conseller Nadal visita les obres de la carretera la Llosa del Cavall Nadal va aprofitar la seva estada a Solsona per visitar les obres d’acondicionament de la carretera de la Llosa. Uns treballs que consisteixen en la reposició del ferm dels trams més espatllats i la instal·lació de xarxes de contenció als talussos. Les obres, que està previst que finalitzin el mes d’agost, han estat finançades pel Ministeri de Medi Ambient -actual titular de la via- amb una inversió de 6’9 milions d’euros (1.100 milions de pessetes). Nadal va avançar també, que un cop acabades les obres, i segons el compromís adquirit pel Ministeri de Medi Ambient, es preveu incorporar definitivament la via a la xarxa de carreteres de la Generalitat. 4

458 - Divendres, 17-3-2006


458 - Divendres, 17-3-2006

5


Solsona

Josep M. Montaner i Reig

Detenen un home a Solsona per presumpta agressió sexual Els Mossos d’Esquadra van detenir dijous passat al possible responsable d’una agressió sexual comesa en un pis de la ciutat. La detenció es va portar a terme després que la víctima efectués la corresponent denúncia dels fets a la Comissaria dels Mossos de Solsona. D’aquesta manera, el presumpte autor de l’agressió va passar a disposició judicial el divendres. Els fets denunciats per la víctima van succeir al domicili particular de la denunciant ja que, segons fonts properes al cas, la víctima i el detingut mantenien una relació de coneixença. El fet que, tant la denunciant com el denunciat, es cone-

Solsona

guessin va permetre als Mossos la ràpida detenció del presumpte autor de l’agressió. Pel que fa a la coincidència amb la violació que va patir una noia de Solsona ara fa unes setmanes -en la que es va detenir al presumpte agressor i el jutge en va decretar l’ingrés a presó- Xavier Crespo, sots-cap dels Mossos d’Esquadra de Solsona, assegura que “no es pot buscar ni trobar cap mena de relació entre un cas i altre”. Crespo assegura que “es tracta de dos casos molt diferents” i tot i que reconeix “la gravetat dels dos fets” demana que no es creï un clima d’alarma social, “ara per ara inexistent”.

Josep M. Borés

Les cigonyes fan escala a Solsona i s’aturen al Seminari Cinc exemplars de cigonyes blanques van fer una aturada el passat dimarts al vespre al campanar del Seminari. Van arribar a mitja tarda del dimarts i després de volar una estona fent cercles, van aprofitar el campanar del la seu actual del Centre Tecnològic per descansar. L’endemà, dimecres, a mig matí van continuar el viatge. Les aus estan en plena migració provenen del nord d’Àfrica i es dirigeixen cap als països centreeuropeus com França, Alemanya, Holanda o Suïssa. Algunes estaven anellades però no es va poder llegir el país d’origen. De fet no han estat les úniques que s’han vist de pas per la comarca i encara no se’n descarten més. La fotografia, presa a l’arribada, no deixa de ser curiosa, amb una d’elles situada a l’antena receptora del satèl·lit mediambiental i les altres quatre cadascuna en un merlet del campanar. “Podien haver aprofitat per fer-se una revisió” considerem ja que el centre és ple d’investigadors i naturalistes que de bon grat els hagueren fet una revisió mèdica completa.

Envieu-nos les vostres cròniques, opinions, escrits... abans del

DIMECRES al migdia

a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina info@elsolsones.net 6

458 - Divendres, 17-3-2006


Solsona

Ramon Estany

‘Comèdia negra’ obre els ulls a la solidaritat dels solsonins

Els actors del grup de teatre Lacetània just abans d’entrar en acció El passat dissabte, el Teatre Comarcal va fer una bona acollida a la primera de les representacions del cicle Escenes, amb una obra tant original com divertida, en la que el grup Lacetània, dirigit per Aleix Albareda, va fer gaudir els espectadors amb embolics, malentesos, mans que no han de tocar... Una comèdia insòlita del dramaturg Peter Shaffer que els solsonins vam poder repetir ocasió de veure i que alhora, va permetre col·laborar en una bona causa per la Creu Roja. La propera representació serà el dissabte 25 de març, a les 22 h. Amb la proposta del grup de teatre Foment Cultural de Súria, amb una obra de Jordi Sànchez “Fum, Fum, Fum”, una obra divertida que qüestiona els equilibris familiarsi i posa al descobert la hipocresia de les relacions de parella.

El Josep Maria Vilaseca fent promoció de la Creu Roja 458 - Divendres, 17-3-2006

7


Solsona

Ramon Estany

Maria José Díaz, la presidenta de l’Associació de Dones del Solsonès, llegint el Manifest. El grup Vox Musici va interpretar quatre temes musicals

L’Associació de Dones del Solsonès commemora el Dia Internacional de la Dona Treballadora Manifest de l’Associació de Dones del Solsonès

Amb la lectura d’un manifest per reclamar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, l’associació solsonina es va afegir dissabte passat als actes commemoratius del Dia Internacional de la Dona Treballadora del 8 de març, i ho va fer amb un senzill acte al pati gòtic del Consell Comarcal el passat dissabte 11 de març, a les 7 de la tarda. La nota musical la posar Vox Musici, interpretant algunes peces musicals. A l’acte hi van assistir unes vint persones, entre les quals hi havia la regidora de benestar social de l’ajuntament de Solsona.

Fa 75 anys es posaven les bases per la transformació de les profundes desigualtats existents entre homes i dones a tots els nivells: educatiu, civil, laboral, etc. a través del reconeixement dels drets de les dones, un gran pas que es va veure malmès durant el període franquista. Fa 30 anys que es varen celebrar les primeres jornades catalanes de la dona, on es va reivindicar la legalització del divorci, despenalització de l’adulteri femení, legalització dels anticonceptius, accés al treball en iguals condicions que els homes... Actualment la situació de les dones és millor gràcies a la lluita de moltes altres dones que en el passat han lluitat pel que creien just, però malgrat haver millorat i malgrat que hi hagi gent que ens vulgui fer creure que la situació ha arribat a la igualtat, la realitat no és així, és per això que l’Associació de Dones del Solsonès vol: 1- Reivindicar l’erradicació i total rebuig envers qualsevol tipus de violència envers les dones. 2- Reivindicar la igualtat laboral de les dones i la conciliació de la vida laboral i familiar. 3- Reivindicar una pensió per les dones, digna i que permeti una qualitat de vida en unes bones condicions. 4- Reivindicar un tractament adient i no en base a estereotips en els medis de comunicació. 5- Reivindicar l’accés real de les dones en tots el àmbits de la societat. 6- Reivindicar que es valori i es visualitzi el treball de les dones no assalariades, ja siguin mestresses de casa o dones pageses, entre d’altres. 7- Reivindicar als ens locals un espai propi i autogestionat des d’on continuar la nostra tasca. A tots i totes els/les que creuen en nosaltres i en la nostra lluita, moltes gràcies i felicitats a totes les dones treballadores, incloses les mestresses de casa, les pageses, les àvies...TOTES. Gràcies.

Unes 20 persones van assisitir a aquest acte. 8

458 - Divendres, 17-3-2006


Solsona

Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

Solsona promociona els museus a través de forfets 3x2 Des d’ara és més fàcil i barat accedir als tres espais museïtzats de Solsona. Ja es poden adquirir forfets culturals per visitar el Museu Diocesà i Comarcal, el Museu del Ganivet i Eines de tall i el Pou de Gel pel preu de dues entrades. Promocionar els museus solsonins és l’objectiu d’aquesta iniciativa, impulsada per la Comissió de Turisme Municipal. Així, es podran visitar els tres espais per 6 euros gràcies als vals, que tindran una validesa de tres mesos a partir de la visita al primer museu. Aquests forfets es poden adquirir a l’Oficina d’Atenció Ciutadana del consistori i a l’Oficina de Turisme, a més dels mateixos museus. L’Ajuntament també té la intenció que s’hi acabin adherint el major nombre possible d’establiments hotelers. Amb l’objectiu de donar ressò a aquesta oferta cultural a l’exterior, s’està ideant una campanya de publicitat per a la ràdio i la premsa. Per a la regidora de Turisme, Lola Pérez, “si traiem més rendiment del nostre patrimoni museístic també se’n beneficiarà el comerç solsoní i el sector de l’hostaleria”. Tal com afirma la regidora, es tracta d’un pas més en la recerca del turisme de qualitat.

458 - Divendres, 17-3-2006

Imatge del val cultural que redueix el cost de les entrades

9


Solsona

Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

Volen impulsar una Associació de del nucli antic de Solsona

Veïns

Comerciants i tècnics coincideixen en la necessitat d’incentivar la instal.lació d’establiments en els locals buits

Una de les principals conclusions que s’extreuen dels tallers de participació ciutadana sobre el Pla d’intervenció integral del nucli antic de Solsona ha posat de manifest la idoneïtat de constituir una Associació de Veïns del barri, coincidint amb l’execució del programa de rehabilitació. L’Ajuntament ha mogut fils per impulsar l’entitat.

Majoritàriament, els comerciants troben més avantatges que inconvenients a la restricció del trànsit

Però a banda dels propis deures, els comerciants també demanen subvencions i avantatges fiscals per dinamitzar el comerç, i millorar l’entorn públic. Una de les necessitats més esmentades fa referència al trànsit i la circulació, tot i que les respostes dels participants no van ser totes consensuades. Així, la restricció del trànsit al nucli antic és una proposta a la qual majoritàriament s’hi va trobar més avantatges que inconvenients. També es van recollir diferents propostes per facilitar més places d’aparcament. Entre altres observacions, el sector considera molt important l’arranjament de les voreres, si bé no es posa d’acord sobre la necessitat d’eliminar-les. Igualment, demana més incidència en el servei de la neteja viària –sobretot per fer front als excrements d’animals- i en la millora de l’enllumenat públic. Entre altres qüestions, els comerciants també van expressar el seu reclam per aconseguir que es posin a disposició del mercat més locals buits per incentivar el retorn del comerç al barri. Entre els possibles incentius, els participants al taller van esmentar una borsa de lloguer de locals buits que es gestionés des del consistori.

Els veïns del nucli antic de Solsona perceben una baixa participació col·lectiva en els afers del barri i consideren necessari obrir un procés de participació estandaritzat sobre totes les actuacions que s’hi duguin a terme. Per ferho, es creu oportú crear una Associació de Veïns. Aquesta és una de les conclusions que han posat de manifest els resultats dels tallers que l’Ajuntament va dur a terme entre els mesos de novembre i desembre. Es van fer tres sessions diferenciades, per als veïns, els comerciants i els tècnics. El sector veïnal proposa crear una associació de caràcter permanent, tot i que també es planteja la possibilitat de crear una comissió de veïns exclusivament per fer el seguiment del Pla del nucli antic. En aquest sentit, l’alcalde, Jordi Riart, ha avançat que ja s’ha sol·licitat una subvenció a la Generalitat per perllongar el procés de participació ciutadana sobre el barri amb la finalitat d’impulsar l’Associació i aconseguir “un interlocutor eficaç i permanent entre els residents al centre i l’Ajuntament”. Segons l’alcalde, els dos representants veïnals presents al Comitè d’Avaluació del Nucli Antic –escollits entre el conjunt de macips dels carrers- representen l’embrió d’aquest futur organisme. Concretament, els participants al taller dels veïns van assenyalar la necessitat de ser informats sobre les característiques, la durada i el calendari de les actuacions al barri, així com dels ajuts públics per rehabilitar els immobles. El millor mecanisme, segons ells, és que se’ls comuniqui directament, a través d’una carta personalitzada, tot i que també valoren positivament el setmanari local i els mitjans de comunicació municipals.

Tot el barri, entès com una ‘illa cultural’ Així mateix, els tècnics van subratllar aquest escull del nucli antic, assenyalant l’amenaça que el comerç desaparegui a causa dels preus elevats tant de lloguer com de compra dels locals comercials. Però la primera conclusió que s’extreu del taller participat per tècnics, que es va centrar en la potencialitat cultural del nucli antic, és el consens general en considerar el centre històric globalment com un espai cultural i evitar parlar d’una illa cultural per fer referència als equipaments previstos a la casa Morató i Cal Metge Solé. Arquitectes, tècnics de museus i representants d’entitats, entre d’altres, són del parer que els equipaments culturals s’han de descentralitzar per tot el barri a fi de dinamitzar-lo en el seu conjunt. Per a ells, els termes d’illa cultural que s’han emprat fins ara generen confusió i caldria fer un estudi orientatiu sobre la ubicació més adequada de cada un dels equipaments necessaris per a la zona. A més, els tècnics apunten que la normativa urbanística actual hauria de ser més flexible per adaptar les actuacions a les necessitats de l’espai i dels ciutadans, fent al·lusió al Pla especial del nucli antic. Entre els punts febles de l’indret, en destaquen la degradació i el mal estat de molts edificis, especialment les plantes baixes.

Millorar la imatge dels comerços, la neteja viària i l’enllumenat A l’igual que els veïns, els comerciants també són agents fonamentals per dinamitzar el nucli antic. Les conclusions del taller que es va centrar en les seves aportacions posen especial èmfasi en la necessitat dels propis establiments de millorar el seu aspecte exterior, els aparadors, i modernitzar-ne l’estètica global. També es percep majoritàriament la conveniència de fer complir els horaris comercials i oferir un tracte més professional. 10

458 - Divendres, 17-3-2006


Mancomunitat d’Abastament d’Aigües del Solsonès

Jaume Solà, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, coneix de prop la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès El proppassat dijous dia 9 de març, la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès va rebre el senyor Jaume Solà, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i president d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), i la senyora Mercè Sellés, cap de gabinet de l’ACA. La visita obeïa a una invitació de la Mancomunitat amb la finalitat que coneguessin de més a prop la Mancomunitat, les seves instal·lacions i la seva trajectòria amb prop de 25 anys d’història. En el transcurs de la visita, es va tractar en relació a l’obra de portada d’aigua de la Llosa del Cavall, de la qual el Director va informar que tan bon punt la Unió Europea confirmi l’aportació de fons de cohesió a l’obra, el Ministeri de Medi Ambient adjudicarà l’obra. Alhora, la Mancomunitat va manifestar novament l’interès en poder participar en la gestió d’aquesta obra, per a la qual cosa el Director es va comprometre a continuar les converses per buscar línies de col·laboració. M. Teresa Canal, presidenta de la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès, que va valorar molt positivament el conjunt de la visita, va aprofitar també per demanar als representants de l’administració hidràulica de la Generalitat, un ajut per les obres complementàries de connexió a la

458 - Divendres, 17-3-2006

El director de l’ACA amb els membres de la Mancomunitat canonada general d’abastament d’aigua de la Llosa del Cavall, amb la finalitat de completar el finançament necessari per a l’execució de l’obra, per a la qual, a la Mancomunitat li ha estat concedit recentment un ajut del FEDER. Va aprofitar també l’avinentesa per a convidar-los als actes que se celebraran l’any vinent amb motiu del 25è aniversari de la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès.

11


Comarca

Ramon Estany

Relació d’ajuts de la Diputació de Lleida relatius al Pla d’Inversions Municipals Es relacionen els ajuts relatius al Pla d’Inversions Municipals 2005-2007 PRESSUPOST ... SUBVENCIÓ

PINELL

CASTELLAR DE LA RIBERA

2006 Reforma estructural de l’edifici “antigues escoles de Santes Creus” 13944.38 ....................... 6203.14

2007 Obres complementàries en els camins veïnals del municipi de Castellar de la Ribera, 1a fase 90848.42 ..................... 40881.79

2006 Restauració del pou de gel de Pinell 7696.6 .......................... 6157.28 2006 Pavimentació d’un tram de rampa en el camí de Sallent . 28663.37 ....................... 22930.7

CLARIANA DE CARDENER 2006 Condicionament del camí rural de Torre de Cardener al TM de Clariana de Cardener 28008.28 ..................... 25207.45

PINÓS

2006 Equipaments turístics municipals (sala polivalent) 29756.52 ..................... 26780.87

RINER

COMA I LA PEDRA,

2006 Reforma i condicionament del local social de Freixinet .. 29207.61 ..................... 23173.02

2006 Canalització desaigües urb. Port del Comte 21344.0 ....................... 16294.26

SANT LLORENÇ DE MORUNYS

2006 Millora enllumenat Av. Port del Comte 8167.61 ........................... 6336.0

2007 Construcció magatzem municipal 119816.0 ..................... 24472.11

SOLSONA

GUIXERS

2006 Rehabilitació planta tercera casa de la ciutat 48000.0 ......................... 16083.8

2006 Suport protectors de contenidors de deixalles 10933.0 ........................... 9839.7

2007 Restauració del Campanar d’Isanta 35130.16 ...................... 22834.6

2006 Reformes de l’edifici consistorial de Guixers 6930.0 ............................ 6237.0

2007 Condicionament plaça de les Moreres 55510.17 ....................... 36081.6

2006 Eixamplament i reparació d’un tram del camí de Valls 9938.88 ........................... 8944.9

LLADURS 2006 Enquitranat del camí rural des del trencant de Graus a l’Alzina 40728.67 ....................... 36655.8

LLOBERA 2006 Edifici de serveis complementaris del local polivalent adjunt 29071.92 ..................... 23257.54

MOLSOSA 2006 Rehabilitació interior de l’edifici del Consistori Municipal 29850.0 ......................... 26865.0

NAVÈS

2006 Construcció del dipòsit d’aigua per prevenció d’incendis a Cal Llena, al TM de Navès 22703.92 ..................... 18163.14 2006 Abastament d’aigua al nucli de Besora 362469.57 ................... 23069.35

ODÈN

2007 Rehabilitació del molí i del magatzem de les cabanetes del Salí de Cambrils 232133.17 .................... 39243.4

OLIUS 2007 Soterrament xarxes de serveis Pi de Sant Just 1917047.76 ................. 30409.51

El campanar d’Isanta és una de les obres de Solsona beneficiada per aquests ajuts 12

458 - Divendres, 17-3-2006


Comarca

Ramon Estany

La Generalitat de Catalunya adjudica a Iberbanda el projecte Banda Ampla Rural a les comarques de Girona, Barcelona i la Catalunya Central Aquesta nova xarxa té com a objectiu facilitar l’accés a la banda ampla a un mínim de 447 entitats de població que no tenen cobertura d’ADSL. El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) ha resolt, mitjançant del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), la licitació que permetrà ampliar i millorar l’extensió de la banda ampla a les comarques de Girona, Barcelona i Catalunya Central. D’aquesta manera es completa la primera fase del desplegament del projecte Banda Ampla Rural (BAR) al conjunt de Catalunya amb una aportació, per part de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), de gairebé 20 milions d’euros, el doble del previst l’any 2003 en el projecte inicial, dels quals 10 milions d’euros es destinen a les comarques objecte d’aquesta licitació. L’adjudicatari, l’empresa Iberbanda, S.A., serà responsable de desplegar una xarxa de comunicacions electròniques mitjançant la tecnologia sense fils WiMAX (2) (per primer cop ja amb equips certificats pel WiMAX Forum) que permetrà l’accés als serveis de banda ampla (accés ràpid a Internet, telefonia IP, etc.) almenys a 447 entitats de població (1) que actualment no disposen de cobertura d’ADSL, on s’inclouen totes les poblacions de més de 100 habitants que presenten aquest dèficit, així com totes aquelles de menys de 100 habitants que tinguin ajuntament i que es trobin en la mateixa situació. La tecnologia WiMAX permetrà, però, que la cobertura de la xarxa Banda Ampla Rural a les comarques de Girona, Barcelona i la Catalunya Central sigui molt superior a aquestes 447 entitats de població objectiu, i s’estima que arribarà a cobrir finalment més de 1.500 entitats de població que corresponen a més de 400 municipis. Aquest fet permetrà que es beneficiïn també molts usuaris disseminats, que estan ubicats a gran distància de la central telefònica i que, per tant, no tenen possibilitat de gaudir de l’ADSL. En aquest sentit, aquest projecte haurà superat àmpliament els objectius que es van establir inicialment en el concurs llançat l’any 2003 i que afectava només 317 nuclis de població. “La prioritat del Govern de la Generalitat de Catalunya és garantir l’accés a la Societat de la Informació i de Coneixement a tots els ciutadans dels país sense discriminació territorial. En aquesta línia, el projecte de Banda Ampla Rural (BAR) facilita que els municipis puguin disposar d’una xarxa d’alt nivell utilitzant la tecnologia via ràdio, que permet grans prestacions”, segons ha explicat el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i president del Consell d’Administració del CTTI, Carles Solà. “Com a Administració, tenim l’obligació de treballar amb l’objectiu que el 100% de la població arribi a disposar, almenys, d’un accés als serveis de banda ampla, però cal ser realistes i tenir present les grans dificultats i reptes que això planteja considerant la variada orografia del país; per aquest motiu, el projecte Banda Ampla Rural s’ha 458 - Divendres, 17-3-2006

reformulat i ha quedat estructurat en diferents fases que ens ajudaran a avançar progressivament cap a aquest objectiu”, ha afegit el conseller Solà. El calendari previst per al desplegament d’aquesta xarxa contempla la realització d’una prova pilot durant els dos mesos posteriors a l’adjudicació, en els quals Iberbanda també completarà els estudis de viabilitat tècnica per al desplegament de fins a 130 estacions base WiMAX, segons el pla de desplegament aprovat pel CTTI. Un cop la prova pilot finalitzi i hagi estat validada pel CTTI, la Generalitat de Catalunya comunicarà el pla de desplegament definitiu i el calendari associat per a cadascuna de les comarques objectiu de la licitació, i Iberbanda iniciarà el desplegament definitiu de la xarxa. El projecte BAR s’adapta als requeriments marcats pel Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions que executa el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i que té, entre d’altres objectius, fer arribar la banda ampla a tot el territori nacional. La nova aposta tecnològica també ha de permetre assegurar l’escalabilitat de la xarxa de manera que ofereixi prou ample de banda en el futur per a respondre a les necessitats dels nous serveis d’Internet.

13


Comarca

Comarca

Ramon Estany

Decrets dictats pel President de la Diputació durant el mes de gener (i II)

Consell Comarcal

El Ple del Consell aprova les bases reguladores per atorgar ajuts a les associacions i entitats de la comarca

68 13/1/2006 Aprovar certificació d’obra núm. DL-2005/792 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament de Guixers l’import de 602,92 euros.

L’equip de govern de CiU preveu subvencionar entitats, escoles, clubs i associacions amb l’objectiu de contribuir a la realització deles seves activitats a la comarca

69 13/1/2006 Aprovar certificació d’obra núm. DL-2005/792 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament de Guixers l’import de 866,41 euros.

El Consell Comarcal del Solsonès tirarà endavant aquest any una nova promoció d’ajuts destinats a les entitats culturals i socials, als esportistes i a les escoles, amb la finalitat de facilitar-los les activitats que duen a terme. La proposta, de l’equip de govern de Convergència i Unió, l’aprovà el Ple en la sessió ordinària celebrada el passat divendres, detallant les bases reguladores de les subvencions que concedeix aquest organisme. Així doncs, van quedar aprovades les bases que regulen els ajuts pel foment de l’esport base d’activitats esportives d’entitats federades, amb seu a la comarca del Solsonès, els ajuts per activitats culturals i socials de la comarca, els ajuts a llars d’infants, els ajuts a les AMPES i escoles del Solsonès per a la realització d’activitats extraescolars i els ajuts als esportistes d’èlit. Totes elles referents a activitats realitzades entre el 2005 i el 2006. En aquest mateix ple, també van ser aprovades les bases pels ajuts individuals per a infants escolaritzats en llar d’infants per als cursos 2005-06 i 2006-07, els ajuts individuals per activitats escolars, extraescolars, activitats de lleure i altres d’assimilables per aquest any 2006 i els ajuts individuals de menjador escolar per necessitats socioeconòmiques per a alumnes d’ensenyament obligatori de la comarca pels cursos 2005-06 i 2006-07. El Consell Comarcal destinarà per aquesta convocatòria una dotació de 30.600 euros pels ajuts a les entitats, clubs, associacions i escoles de la comarca, a banda dels recursos que es destinen a menjadors escolars.

70 13/1/2006 Aprovar certificació d’obra núm. DL-2005/792 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament de Guixers l’import de 5.248,31 euros.

142 23/1/2006 Aprovar certificació núm. 2 conveni Diputació Lleida Centre Tecnològic Forestal de Catalunya “planificació sostenible comarca Alta Ribagorça i zona sud de la comarca de les Garrigues 1a fase”, per import de 18.085,39 euros.

143 23/1/2006 Aprovar certificació núm. 2 conveni Diputació Lleida Centre Tecnològic Forestal de Catalunya “planificació sostenible zona nord de la comarca de la Segarra”, per import de 13.190,94 euros.

193 26/1/2006 Aprovar justificació tramesa subvenció a favor Sociedad de Pescadores Deportivos de Solsona, per import de 1.800 euros, per activitats 50 aniversari.

NOVETATS C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

Col.lecció Primavera 2006 14

458 - Divendres, 17-3-2006


Comarca

Consell Comarcal

Endesa vol crear dos parcs eòlics al Solsonès de més de 60 milions d’euros Els responsables de la companyia elèctrica han explicat al Consell Comarcal els projectes que tenen previstos de fer a Olius i Pinós

Simulació virtual del parc eòlic de la Torregassa redueix l’emissió de CO2 en un 60%. Endesa també va mantenir una trobada amb el director de la Fira de Sant Isidre, Albert Muntada, per tal d’aprofitar aquest certamen, el proper mes de maig, per a donar a conèixer a la població aquesta iniciativa.

La companyia energètica Endesa, pionera en el desenvolupament de l’energia eòlica a Espanya, té programat instal·lar dos parcs eòlics a la comarca del Solsonès, concretament a la Torregassa i Villaró, al terme municipal d’Olius, i l’altre a Pinós. Aquests dos parcs estaran formats per 42 aerogeneradors de 850KW pel cas de Pinós i més d’una vintena de 2.000 Kw en el cas d’Olius. La proposta, la van presentar els directius de la companyia aquest passat dimarts, dia 14, als diferents representants polítics del Solsonès. L’acte, presentat pel president del Consell, Joan Serra, va tenir lloc a la Sala Gòtica del Consell, i va consistir amb una presentació dels projectes per la construcció de parcs eòlics al Solsonès a càrrec de Marcos Fuster, tècnic de l’empresa promotora, Endesa, per mitjà d’imatges simulades de com quedarà l’entorn un cop instal·lats els molins. El cost d’aquests dos parcs, segons va explicar el responsable del projecte, Enrique Pueyo, és de 37,31 M euros per al de Pinós i de 26,1 M euros per al de la Torregassa i la producció que s’aconseguiria amb aquests és de 79,3 GWh/any en el primer i 56,4 Gwh/any en el segon. Segons els responsables aquests projectes són d’interès ja que amb l’energia que s’obtindrà amb els dos parcs al cap de l’any es pot abastir el consum de 37.673 llars, a més, es

El Consell demana a la Generalitat millorar la C-149A, de Solsona a Pinell L’acord va ser adoptat en el passat ple a petició dels Ajuntaments de Pinell, Castellar de la Ribera i Olius A petició dels Ajuntaments de Pinell, d’Olius i de Castellar de la Ribera el Ple del Consell Comarcal ha aprovat una moció per demanar a la Generalitat, titular de la carretera, una sèrie de millores a la C-149A, de Solsona – Pinell. En aquesta es demana la construcció d’una cuneta plana o “americana” en tot el traçat i a la vegada, la redacció del projecte definitiu per a l’eixamplament i modificació del traçat d’aquesta per a la seva posterior execució. La moció recull la necessitat manifestada pels veïns afectats ja que aquesta suposa una perillositat per aquests: poca amplada de la via i gran quantitat de revolts. A més hi hem d’afegir la gran circulació de vehicles i maquinària agrícola durant el dia, ja que és la via d’unió a Solsona. El Consell en la seva moció recull la proposta dels tres ajuntaments i hi afegeix la importància d’aquest tipus de vies per la integració del territori i per evitar el despoblament rural.

Moment de la presentació 458 - Divendres, 17-3-2006

15


Sant Llorenç

Dolors Pujols

VI Calçotada Popular La sisena edició d’aquesta festa popular organitzada pel Casal l’Estaca va aplegar unes 250 persones el passat dissabte al pavelló de Sant Llorenç Tarrescalç

El “mestre” Menjant calçots rera la barra Prop de 250 persones van assistir el passat dissabte, 11 de març, a les 9 del vespre a la VI Calçotada Popular de la Vall de Lord, festa que organitza anualment el casal l’Estaca. Els calçots anaven acompanyats de pa amb tomàquet, butifarra i cansalada. Durant el sopar, Montse Vilalta, portaveu de l’entitat va agrair la participació dels assistents a la festa i va fer un breu parlament sobre la situació actual del casal, explicant que treballa en el marc de la Campanya Unitària per a l’Autodeterminació i que s’està duent a terme una acualització de socis (apofitant l’ocasió va recordar que cal que els socis es renovin com a tal omplint les butlletes que se’ls ha fet arribar o trobaran a la seu del casal). Després de la intervenció de la Montse Vilalta, es va procedir al sorteig d’una panera i posteriorment va tenir lloc el concert de música tradicional que va

anar a càrrec del grup de Vilafranca del Penedès “Filibusters”, que van intepretar un ampli reprertori de música tradicional i popular d’arreu dels Països Catalans. Passades les 12 de la nit, el final de festa va anar a càrrec del Posa Discs Max Altamira. Així s’acabava una festa que any rere any, s’està consolidant com a una de les festes destacades dels hiverns a la Vall de Lord.

Ballant danses tradicionals

Al pavelló hi havia força gent

Si els calçots queden bons i estan al punt és gràcies al Joan Tarrés, que des de la primera Calçotada, és qui coordina la tasca de coure’ls i qui explica a la gent del casal quina és la millor manera de fer-los.

Els Filibusters, el grup de música tradicional

Les grades també es van omplir 16

458 - Divendres, 17-3-2006


Sant Llorenç

CTFC

Pin - Dolors Pujols

Concurs literari de Sant Jordi

Reunió Internacional Projecte GRUNDTVIG a Solsona

L’ajuntament de Sant LLorenç convoca el seu tercer concurs literari obert a tothom. Enguany la temàtica serà “la gent gran”.

L’Ajuntament de Sant Llorenç convoca un nou concurs literari el jurat del qual estarà format per persones de la vila. Hi haurà 4 premis: un primer i un segon per a les millors composicions poètiques, dotats amb 100 i 200 euros respectivament a l’igual que amb les millors composicions en Els prosa. Tothom qui per a l’acció participants preparats vulgui participar en aquest concurs literari, pot fer-ho prensentant-los a l’Ajuntament abans del 13 d’abril. A les oficines municipals hi ha una còpia de les bases del concurs per a tots els interessats.

La dels 40-M Del 7 a l’11 de març en el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, es va celebrar la reunió internacional corresponent al projecte europeu adreçat a formació d’adults Grundtvig (línia que està en l’àmbit dels projectes Sòcrates) que amb el lema “Aprendre per avançar” va convocar a tots els socis que participen en el projecte, docents i responsables de formació procedents de centres que desenvolupen activitats formatives adreçades a adults de França, d’Hongria i Catalunya. Durant aquests dies es va treballar en el disseny de Bones pràctiques aplicades a la formació i a activitats docents que inicialment van estar aportades per tots els països. Posteriorment, es van posar en comú i es va avaluar la possibilitat de poder-les transferir a les activitats formatives que es duen a terme en els països restants. Es va treballar sota la perspectiva de dos eixos: la utilització de pràctiques metodològiques fonamentades amb l’elearning, com a element clau a tenir en compte en la promoció de les activitats formatives en l’àmbit rural i es va incidir en les metodologies emprades a fi de promoure inquietuds per motivar als diferents col·lectius per implicar-se en la formació continuada.

dóna les gràcies a tota la colla per la festa que li van organitzar i a tothom qui hi va participar. Gràcies a tots i totes per fer que fós un dia molt especial.

Envieu-nos les vostres cròniques, opinions, escrits... abans del

DIMECRES al migdia

a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina info@elsolsones.net

458 - Divendres, 17-3-2006

17


Oliana

Maqrcel Ribera - Fotografies: Arxiu Marcel Ribera

El Sr. Decorós en un romàntic racó del seu establiment.

La Sra. Mercè i la Sra. Dolors Barbero amb alguns dels petits que actualment van al Jardí d’Infància d’Oliana.

Aniversari a Cal Sastret

Continuen les obres de la nova guarderia

El passat dia 23 de febrer, la Botiga de Cal Sastret (Organyà), va celebrar el seu aniversari; va complir 136 anys d’existència. Desitgem als propietaris d’aquest establiment “familiar” que durant molts anys puguin continuar treballant de cara al públic. Felicitats !

Prop de la zona esportiva, a la part alta de la Vila d’Oliana, es porten a terme les obres de la nova guarderia. La inversió supera els 346.000 euros. La seva capacitat serà per a 41 nens/ es. Sembla que també s’hi podran inscriure alumnes de Peramola, Bassella o Coll de Nargó. El centre, situat vora el cementiri i el pavelló Francesc Betriu, tindrà tres aules amb una extensió total de 500 metres quadrats. Recordem que actualment la guarderia es troba en l’antiga residència de les monges de la Sagrada Família.

Visita Institucional El passat dia 20 de febrer la Sra. Rosa Palau, secretària General; la Sra. Carmen Flores, secretària d’Organització i el Sr. Jose Luis Aguilar, secretari Institucional del sindicat UGT Terres de Lleida, van visitar l’oficina que tenen a Solsona; posteriorment van ser rebuts pel director de RR.HH. de la Taurus a Oliana i finalment el diputat al Parlament de Catalunya i Batlle de la Seu d’Urgell els va rebre a l’Ajuntament de l’esmentada població, on van tractar de diferents temes, com per exemple, el tema “Transfronterer”.

En Joan Bellmunt el dia de la presentació del llibre a l’Alt Urgell.

Presentació de - L’ALT URGELL Un país de llegenda -

Curset sobre bonsais

El passa dia 2 de març l’escriptor Joan Bellmunt i Figueras va presentar a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Urgell el llibre núm. XII, amb el títol “L’Alt Urgell – Un país de llegenda”. Cal recordar que l’esmentada col·lecció Un país de llegenda consta d’un total de 16 llibres d’en Joan Bellmunt sobre tradicions de casa nostra (Ponent). Cada diumenge es pot aconseguir amb el diari La Mañana. Una vegada més hem de donar les gràcies al Joan Bellmunt per fer-nos arribar aquestes històries dels nostres avantpassats.

El 9 d’abril s’iniciarà a la Sala Polivalent de la nostra Vila d’Oliana, un “Curset sobre Bonsais”. Tothom que vulgui pot participar-hi gratuïtament. Es comunicarà als alumnes del col·legi per si n’hi ha algun que estigui interessat en fer l’esmentat curset i de pas conèixer i estimar una mica més la natura. Per motius obvis cal comunicar-ho abans als telèfons següents: Ernesto Tomàs: 973 470 354 (A patir de les 8 del vespre) Ajuntament d’Oliana: 973 470 035 (Hores d’Oficina) 18

458 - Divendres, 17-3-2006


CTFC

Festa de l’arbre per les escoles

JORNADA FORMACIÓ I MEDI AMBIENT EN L’ÀMBIT RURAL

El proper divendres 24 de març, amb motiu de la Festa de l’arbre, es farà una plantada popular, amb la col·laboració del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. La planta ha estat cedida per l’empresa Forestal Catalana SA a través del Centre. Destaquem també la col·laboració en aquest acte de l’Ajuntament de Clariana de Cardener, el Consell Comarcal del Solsonès, el Cos d’agents rurals i les diverses empreses forestals de la comarca. Aquest any la plantada la faran els alumnes de primer de les escoles de Setelsis i Arrels. En total hi participaran uns 120-130 nens i nenes d’edats compreses entre els sis i els set anys. Enguany, els actes previstos consistiran en una breu explicació sobre els boscos, la necessitat de tenir-ne cura i la plantada a la zona de Cal Flotats (Clariana de Cardener), amb diverses espècies (pi blanc, pinassa, alzina i roure, entre d’altres). La festa estarà acompanyada per un animador que entretindrà i promourà jocs per a tots els assistents. A l’acte hi participaran diferents àrees i equips de treball del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, com l’Àrea d’Ordenació de Forests i l’Escola Taller. Un cop més, la Festa de l’arbre té l’objectiu principal de divulgar i conscienciar tant els més petits com els adults de la necessitat de preservar el medi natural.

“La formació i la sensibilització ambiental com a factors estratègics en la gestió del sector agroforestal” Solsona, 23 de març de 2006 09.00 h Recepció d’assistents i lliurament de documentació 09.15 h Inauguració 09.30 h 1a Ponència: “La reforma de la PAC i la formació en l’àmbit rural” Sr. Eduard Bes. Exdirector del Centre de Formació i Estudis Agrorurals. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya 10.30 h Pausa – Cafè 11:00 h Taula Rodona:”Formació contínua en l’àmbit rural” Moderador: Sr. Eduard Bes. Exdirector del Centre de Formació i Estudis Agrorurals. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya Sr. Lluís Mauri Noguera Responsable de Programació i Innovació Pedagògica del Servei de Formació Agrària. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya Sr. Carlos Baraza Baraza. SODEMASA, Departamento de Medio Ambiente del Gobierno de Aragón Sra. Isabel Egorospe Egorospe. MENDIKOI, Centro Integral para la Formación, Promoción y el Desarrollo Rural de la Comunidad Autónoma del País Vasco 13.00 h Presentació de l’Estudi de Necessitats Formatives en Medi ambient en el sector agroforestal català. 13:30 Dinar 15:00 h 2a Ponència: “Gestió ambiental al sector agroforestal” Sr. Antoni Cruz Cruz. Consultor independent 16:00 h Taula Rodona: “Món rural, medi ambient i sostenibilitat”” Moderador: Dr. Antoni Colom i Gorgues Gorgues. Departament d’Administracióó d’Empreses i Gestió Econòmica de Recursos Naturals. ETSEA. UdL. Sra. Pilar Bielsa Bielsa. Turisme Rural El paller de Can Viladomat (Solsonès).Garantia de Qualitat Ambiental Sr. Daniel Babot. Departament de Producció Animal. ETSEA, UdL. Agroramaderia sostenible Sr. Josep Bover. Cal Pauet (Berguedà). Agricultura i ramaderia biològica

Educació

Preinscripció per als Ensenyaments d’Educ. Infantil, Primària i ESO

17:30 h Presentació de l’Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA) del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Del 21 de març al 3 d’abril s’obre el termini de preinscripció per als ensenyaments d’Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria. Per a més informació podeu adreçar-vos als centres educatius de la comarca: CEIP Setelsis, Escola Arrels I, Zona Escolar Rural del Solsonès, CEIP Vall de Lord, IES Francesc Ribalta i Centre Arrels II 458 - Divendres, 17-3-2006

18:00 h Cloenda de la jornada Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Pujada del Seminari, s/n 25280 SOLSONA Tel 973481752 www.ctfc.es 19


Ep, la foto

Sopar trobada de la comparsa de les Draques

El clan dels Colell

Joves de festa

Parella de nit

Des del Castell

Des del CantĂ bric

Ep, la foto!

El retorn

Tres botigueres 20

458 - Divendres, 17-3-2006


Cartellera

Parròquia

XERRADA: 26 de març, 18 h

Solsona Misses en família

Sala dels Sants Màrtirs (catedral)

Aquest diumenge, invitem de manera especial els nens i nenes de la Catequesi a la celebració de l’Eucaristia que tindrà lloc a 2/4 de 12 a l’església del Cor de Maria. també és interessant que els acompanyin els pares i familiars per fer la colla més gran a l’entorn del Senyor.

El sentit de la coronació de la Mare de Déu El Cinquantenari de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre continua celebrant-se amb una nova xerrada, aquest cop a càrrec del mossèn Joan Bada, professor d’Història de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Universitat de Barcelona. La sessió se centrarà en el sentit de la coronació de la imatge de la Mare de Déu.

50è Aniversari de la coronació de la Mare de Déu del Claustre 28 de maig de 2006:

Viacrucis Quaresmal Com cada diumenge de Quaresma, avui es farà el Viacrucis a dins la Catedral, a les 6 de la tarda, llevat del diumenge dia 26 de març, que serà a 2/4 de 6 degut a que aquell dia hi haurà una conferència sobre la Mare de Déu del Claustre a les 6 de la tarda.

Festa de les Claustres

Estem preparant la festa de les Claustres i necessitem ajuda !! Coneixes alguna de les Claustres següents??? Truca’ns !! Claustre Barcons: 973-480208 / Claustre Torralba: 973-480378 Claustre Angrill: 973-483374 o bé tateangrill@hotmail.com

Claustres sense localitzar (falta telèfon o adreça) Andrés Rosinés, M. Claustre Claustre: 16/05/1929 / Argerich Montellà, M. Claustre Claustre: 04/03/1925 / Babià Peretó, M. Claustre Claustre:14/09/1931 / Barrera Serra, M. Claustre Claustre: 13/09/1956 / Cantarell Montanyà, M. Claustre Claustre: 18/03/1918 / Casals Vila, M. Claustre Claustre: 11/09/1935 / Costa Vilaseca, M. Claustre Claustre:13/04/ 1910 / Ferrer Guilanyà, M. Claustre Claustre: 05/02/1920 / Gómez Higelmo, M. Claustre Claustre: 12/09/1949 / González Pinilla, M. Claustre Claustre: 24/04/1935 / Guilanyà Vidal, M. Claustre Claustre: 01/09/1917 / Moreno Vitòria, M. Claustre Claustre: 13/02/1970 / Orriols Vilatovà, M. Claustre Claustre: 23/05/1921 / Padullés Soler, M. Claustre Claustre: 27/09/1925 / Parramon Orrit, M. Claustre Claustre: 01/03/1961 / Pérez Pérez, M. Claustre Claustre: 12/09/1964 / Ribera Torrents, M.Claustre M.Claustre: 18/12/1957 / Riu Armengol, M. Claustre / Roure Gessé, M. Claustre Claustre: 30/01/1920 / Sala Sabartés, M. Claustre Claustre: 20/03/1933 / Serra Caelles, M. Claustre Claustre: 06/11/ 1941 / Sisó Torruella, M. Claustre Claustre: 08/12/1960 / Solé Call, M. Claustre Claustre: 01/07/1925 / Solsona Gilibesch, M. Claustre Claustre: 08/05/1929 / Tugues Junyent, M. Claustre Claustre: 10/10/1949 / Vendrell Sampons, M. Claustre Claustre: 22/02/1925

Dia del Seminari El proper diumenge, 19 de març, tornarem a celebrar el Dia del Seminari. Un dia, enmig de la Quaresma, per pregar pels nostres seminaristes. la col.lecta d’aquest dia va destinada a la seva formació. El dia del Seminari també és una jornada per pregar per les vocacions sacerdotals.

Reunions de Solsonès Obert al Món 18 de març, a 2/4 de 4 de la tarda, a la Pastisseria Temes: pròximes xerrades, Fira de St Isidre...

Madrona Festa de Sant Josep- Dissabte vinent, 18 de març, a les 6 de la tarda, celebració de Sant Josep a Castellana. la col.lecta serà pel Dia del Seminari. No hi ha missa a la Parròquia.

6 d’abril, a 2/4 de 10, al local de Creu Roja, Reunió de les entitats de la zona solidària de la Fira de St Isidre 458 - Divendres, 17-3-2006

21


Sol del Solsonès

Cartellera

Grups de supervisió per a dinamitzadors de grups d’ajuda mútua

Centre d’Estudis Lacetans

Solsona: Oppidum Longum II 2n. cicle de conferències sobre la història de Solsona i el Solsonès

A finals de l’any 2005, des de la Federació de Familiars de Malalts Mentals de Catalunya, es va impulsar la creació dels grups de supervisió per a dinamitzadors de Grups d’Ajuda Mútua, en els quals hi participa la nostra associació, Sol del Solsonès. Aquests grups es reuneixen de forma quinzenal, a la seu de la Federació a Barcelona, i estan conduïts pel psiquiatre Lluís Isern amb l’objectiu de millorar les eines dels dinamitzadors de Grups d’Ajuda Mútua. La creació d’aquests grups ha estat una iniciativa fruit de la jornada de formació que va organitzar la Federació de Catalunya, amb col·laboració de la Fundació Congrés Català de Salut Mental i amb el suport de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, el juny passat. Aquests grups s’han creat com espai de reflexió sobre els Grups d’Ajuda Mútua, els quals tenen la finalitat d’ajudarse mútuament potenciant les capacitats dels membres del grup. La finalitat que té el Sol del Solsonès en la participació d’aquests grups és la de crear en la nostra associació un grup d’aquestes característiques. Per tant, tothom que hi estigui interessat que es posi en contacte amb l’Associació.

Món romà Món romà al Solsonès. Conferenciant: Jaume Buxeda i Garrigós Dia: 25-març-2006 Lloc: Sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut

Assaigs de Caramelles A partir del dissabte, 18 de març, començaran els assaigs de les caramelles. S’assajarà cada dissabte de 4 a 5 de la tarda. Us podeu dirigir als locals de l’Esplai Riallera al Casal de Cultura i Joventut

Si algú ens volgués fer la donació d’un billar usat, Sol del Solsonès n’estaríem molt agraïts SOL DEL SOLSONÈS TEL: 650867025 / 973483683 HORARI: DILL a DIV, de 16 a 20h Fest-te’n soci! Ets un sol!

Club Estel del Solsonès Propera Sortida: Diumenge 23 d’abril Excursió a Cervera a veure la Passió, al migdia dinar en un bon restaurant i a la tarda visita per determinar. Continuarem informant...

Maig de 2006 Excursió a la Garrotxa i visita al Santuari del Far. Continuarem informant...

Amb la col·laboració de: Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Solsonès, Ajuntament de Solsona i La Caixa 22

458 - Divendres, 17-3-2006


Cartellera

Escola Municipal de Música de Solsona - Tallers i Classes Magistrals Març 2006

Grup de Natura del Solsonès

Madagascar: Un món a part

Taller d’expressió corporal ”Creativitat al cos” a càrrec de Marta Roure Dissabtes 18 i 25 de març, de 10h30 a 11h30 -per a nens/nenes de 8 a 10 anys- de 12h a 14h -per a nens/nenes a partir d’11 anys*Cal portar mitjons gruixuts, xandall o malles

Taller de Percussió Llatina a càrrec de Xesco Grau Dijous 23 de març i divendres 24, de 17h30 a 20h30 -adreçat als alumnes a partir de 3r de grau elemental i tots els alumnes de grau mitjà.

Classe Magistral de clarinet amb el professor Josep Fuster Dilluns 27 de març, de 17h30 a 20h30 adreçat a tots els alumnes a partir d’iniciació. * Per a més informació i per apuntar-vos... adreceu-vos a l'escola o bé truqueu al telèfon 973 48 05 63 * Les places per a tots els tallers són limitades * Tots els cursos es realitzaran a l'auditori de l'Escola tret del taller d'expressió corporal que es realitzarà a la Sala d'Actes (2n pis) * Preus: Per a tots els cursos, 10 euros (menys per als alumnes d'iniciació i preparatori que serà de 5 euros) Per als alumnes externs, 20 euros.

Dia: divendres 17 de març de 2006 Lloc: Sala d’Actes del Casal de Cultura de Solsona - Hora: 21:30 - Organitza: Grup de Natura del Solsonès (Xè aniversari CEL)

CURS

TERÀPIA CORPORAL A CASA

Per a més informació: http://www.lacetans.org/gns / gns@lacetans.org

Adreçat a persones interessades en conèixer, comprendre i tenir cura del seu cos, especialment persones amb problemes d’esquena que vulguin millorar la seva salut.

Amb una vegada no n’hi ha prou

Vine a donar sang

Programa (30 h) : 1. Introducció 2. Anatomia del nostre cos 3. Higiene postural 4. Exercicis terapèutics 5. Estiraments 6. Sèries d’exercicis

Solsona - Club Sant Jordi – Caixa de Catalunya Dissabte, 18 de març de 2006 De: 10 a 13:30 i 16 a 20 hores

info@elsolsones.net 458 - Divendres, 17-3-2006

23

Inscripcions i seu del curs:

Dies i horari: Dimarts de 9:15h a 12:15h Abril: 4, 11 i 18 Maig: 2, 9, 16, 23 i 30 Juny: 6

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya C/ Pujada del Seminari, s/n 25280 Solsona Tel. 973-481752 Fax 973-481392 formacio@ctfc.es www.ctfc.es

Preu: 130• Professora: Pilar Gavilán Navarrete

Data límit d’inscripció: 28 de març


Escola Arrels

Els tresors de la natura

fred a la nit. Era important ser silenciosos per respectar la seva por. Després els animals tornaven a tota velocitat al seu hàbitat. L’observació de la natura ens ajuda a valorar i a respectar la vida d’altres éssers que hi tenen la seva llar.

El dimecres va ser un gran dia. Els alumnes de 5è i 6è amb l’esmorzar penjat a l’esquena com si fóssim cargols que anàvem a fira, vam pujar la costa del Castellvell. Feia sol i una mica d’aire, començava una activitat engrescadora. Ens van repartir unes carpetes amb fotos d’ocells, micromamífers i fulls d’observació. Més tard havíem de collar unes peces per acabar de fer casetes-niu per ocells. Segons el tipus d’ocell necessitava un habitacle diferent. Quan acabàvem vam passar a una segona activitat: detectar la presència d’ocells amb emisors incorporats mitjançant un aparell receptor. La tercera consistia en observar ocells que havien anat a parar a una xarxa. Llavors els monitors els agafaven, els anelllaven, els pesaven, els mesuraven i analitzaven el plomatge i les ales i finalment els lliuraven a l’aire. Vam veure un pardal, un verdum i un gratapalla. L’anella dóna informació del lloc on prové i d’altres aspectes i forma part d’un estudi de camp dels costums, moviments i vida de l’ocell. Finalment els va tocar el torn als micromamífers: el ratolí de bosc, el ratolí mediterrani, la musaranya...També hi havia unes caixes americanes per caçar-los i poder-los observar. S’havia de posar menjar dins i cotó per si feia molt

Empresa del sector metal.lúrgic Precisa incorporar a la plantilla

ADMINISTRATIU/VA - COMPTABLE Es valorarà: Estudis FPII, cicles formatiu o superiors Domini de la informàtica

Interessats-des envieu Currículum Vitae a l’apartat de correus núm. 64 - 25280 SOLSONA 24

458 - Divendres, 17-3-2006


Escola Arrels

L’Escola Arrels t’obre les portes

Torna la Fira de la Solidaritat d’Arrels

El centre mostra, aquest diumenge, les seves preparades instal·lacions i la qualitat del sistema educatiu a futurs estudiants

Un any més l’escola Arrels Primària organitza la Fira de la Solidaritat destinada a recaptar recursos per a projectes solidaris al Tercer Món Tindrà lloc el proper diumenge 19 de març i entre les novetats, comptarà amb una fira de col·leccionistes per a que els aficionats puguin trobar-s’hi i intercanviar adhesius, segells, sobres de sucrets, llumins, posavasos, punts de llibres, etc. També se sortejarà una pilota signada per tots els jugadors del Barça i no hi faltaran les parades amb treballs manuals, elaboració de pastissos, la Tòmbola i la subhasta. Els diners recaptats van a dos projectes: un de Mans Unides per una escola de formació professional al Brasil i l’altre per la reforma de l’Hospital General de Kyiondo a la R.D del Congo, a càrrec de la Companyia de Maria.

Coincidint amb les preinscripcions dels estudis de Primària i d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), fins el pròxim dia 3 d’abril, l’Escola Arrels de Solsona durà a terme aquest diumenge una jornada de portes obertes, paral·lelament a la seva tradicional Fira de la Solidaritat. El centre, que disposa d’estudis des de llar d’infants fins l’accés a la universitat i al món del treball, compta amb 3 immobles diferenciats que acullen l’alumnat per edats específiques, amb l’objectiu de fer més assimilables els seus processos maduratius. Així, aquest diumenge, tots aquells futurs alumnes que s’han de matricular a primària i secundària, i les seves famílies podran fer un seguiment de les preparades dependències de que disposa el centre per afrontar les necessitats dels nois i noies en cada moment dels seus estudis. La jornada, que coincideix amb la Fira de la Solidaritat, s’iniciarà a dos quarts d’11 del matí del diumenge a primària i a les 11 amb una presentació a secundària, on s’explicarà què fa i com ho fa aquest centre per a impartir coneixements, valors i educació. La visita continuarà per les instal·lacions de l’escola, fent un seguiment dels tallers, aules d’informàtica, tecnologia, electricitat, mecànica, així com un espai informatiu que permet consultar tot tipus de material didàctic, així com treballs de recerca. La jornada festiva es clourà amb animació a la Fira de la Solidaritat de Primària i amb un aperitiu a Secundària. 458 - Divendres, 17-3-2006

Es necessita Professor/a d’equitació a hores concertades amb possibilitat de promoció

687 54 79 93 25

Es busca noies per treballar de dependentes Oferim: Horari de jornada intensiva, matí o tarda.

Interessades truqueu al 973 48 20 55 (Joan)


CEIP Setelsis

Sortida al

Castellvell amb el Centre Tecnològic

Com que el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya feia el 10è aniversari, vam anar als voltants del Castellvell el dia 7 de març durant tot el matí per aprendre sobre: els ocells, els ratpenats, els micromamífers,... (Marta Cases i Anna Montraveta). Primer de tot vam anar a uns marges del Castellvell a que dos homes molt simpàtics ens expliquessin coses sobre algunes espècies animals. També ens van dir que havien posat unes trampes per als petits mamífers. Ens van explicar com funcionaven i tot seguit vam revisar cada 10 metres si hi havien caigut. Al llarg d’uns 60 metres en descobrírem tres. Vam treure els animalons, els vam mesurar, pesar, etc. i fins i tot vam observar si eren mascle o femella. (Lluís Codina) Els ratolins poden ser de moltes maneres: talpó muntanyenc, rata cellarda, liró, mussaranya comuna, mussaranya nana, ratolí mediterrani, ratolí de bosc. Es capturen amb una mena de capses de metall. A dintre hi posen cotó fluix i menjar. Llavors el ratolí entra, es tanca la porta i queden a dins. (Helga Escamilla) Hem vist com fan les caixes niu per als ratpenats i ocells. Hem fet grups i tots havíem de fer una caixa niu per als ratpenats, que és molt diferent de les caixes niu dels ocells. També hem vist com detecten els ratpenats amb l’aparell receptor d’ultrasons (Maria Ioana Bendris) Hem anat al Castellvell i hem fet un munt d’activitats i totes eren molt boniques, però la que m’ha agradat més ha sigut la d’anellament d’ocells, perquè els pesaven, els mesuraven l’ala i al final els deixàvem anar. (Anna Pelegrina) L’anellatge ha sigut divertit perquè posaven anelles de metall als ocells amb números i lletres per saber on viu i quin número és. Quan els han pesat i mesurat, els han alliberat. Ha sigut molt divertit! (Queralt Ribera)

26

458 - Divendres, 17-3-2006


CEIP Setelsis Els ocells del Castellvell són cadernera, pit-roig, mallerenga blava, tallarol de casquet, pinsà, mallerenga cuallarga, mallerenga carbonera, cotxa fumada, pardal comú, raspinell i merla. Els ocells s’anellen per a identificar-los i saber-ne el pes, l’alçada... Cada ocell té un número distint per poder diferenciar-los. (Quirze Abella, José Antonio Ortiz, Xavier Caballol) Ens ho vam passar molt bé. Vam anellar ocells. Un tenia la ploma mal posada i no podia volar. Li vam posar bé i va marxar de nou. (Berta Rodelas). Jo crec que va ser una excursió fantàstica. I els monitors eren molt simpàtics i bones persones (Ferran Contreres) Dono gràcies al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya perquè m’ho he passat molt bé (Joan Parcerisa) En resum, aquesta excursió era molt divertida i important per conèixer la natura que ens envolta. Tot i que el Castellvell no és de Solsona, és d’Olius; va bé conèixer coses d’altres llocs. (Núria Pelegrina). Els alumnes de 4t. i 5è vam aprendre molt amb aquesta experiència.

Jornada de portes obertes El passat diumenge, 12 de març, l’escola Setelsis va celebrar una jornada de portes obertes que va aplegar gran quantitat de visitants a l’escola. Alumnes actuals i futurs i les seves famílies van passar una jornada distesa apreciant els treballs dels nens i nenes i parlant i informant-se amb l’equip de mestres.

Hem fet màgia en anglès!

El dia 1 de març ens visitava a l’escola el màgic Jack Silva. Era un màgic ben especial, ja que a part de sorprendre’ns ens feia practicar l’anglès. Les cartes que apareixen i desapareixen, els pompons lligats a llargues cordes que s’estiren i arronsen de manera poc lògica, grans anells metàl.lics que s’ajunten i se separen... cada número era més divertit i curiós que l’anterior. Va ser un entretingudíssim dia de final de carnaval i la biblioteca, un teatre insospitat. Vam poder posar en pràctica el vocabulari treballat a l’aula d’anglès i passar una estona molt i molt divertida. 458 - Divendres, 17-3-2006

27


IES Francesc Ribalta

Festa de l’Elegància IES Francesc Ribalta 2005-2006

1r. ESO A

1r. ESO B 28

458 - Divendres, 17-3-2006


IES Francesc Ribalta

2n. ESO B

2n. ESO A 458 - Divendres, 17-3-2006

29


30

458 - Divendres, 17-3-2006


Societat

El 19 és el sant del Pepet. Moltes felicitats de part de la teva família!

Aquesta noieta ahir va fer 18 anys. Si la coneixeu feliciteu-la. De part dels que t’estimen!

Moltes felicitats pel teu sant. De part de tota la gent que t’estima!

La Judit ha fet 19 anys. Si la veieu feliciteu-la. Per molts anys de part dels teus pares i germà!

458 - Divendres, 17-3-2006

31


Bisbat

Ramon Estany- Fotos Willian Gómez

‘Monàstica’, mostra l’art i oficis dels monestirs El santuari de Sant Ramon, situat al municipi homònim, a la comarca de la Segarra, acollí el diumenge, 5 de març, una mostra d’arts i oficis de monestir sota la denominació “Monàstica”. Aquesta iniciativa, que va impulsar l’ajuntament de Sant Ramon i la comunitat religiosa mercedària del santuari de Sant Ramon, pretenia mostrar una exposició de productes artesanals, bàsicament alimentaris, procedents d’una vintena de monestirs i comunitats monacals d’arreu de la península Ibèrica Els ajuntaments de Sant Ramon i de les Oluges van organitzar el passat diumenge 5 de març “Monàstica”, un aplec de monestirs de tota Catalunya. La trobada se celebrà al santuari de la Segarra per dinamitzar i promocionar la cultura de la zona. Concretament, l’eix de la jornada va ser la història i la realitat actual dels monestirs. Durant la festa, s’exposaren productes artesanals i s’explicaren els oficis, els hàbits i la funció social a què responen els monestirs. Tot plegat va ser animat amb els cants gregorians, de folk religiós i gospel que sonaren al claustre del monestir cada 20 minuts. Coincidint amb el cinquantè aniversari de la restauració de les escultures del santuari, s’oferí un homenatge al ceramista, pintor i escultor Jaume Perelló, autor d’aquestes obres. El poble de Sant Ramon, amb uns 160 habitants, va ser per un dia la seu de la vida monàstica de Catalunya. Més enllà de realitzar una mostra estàtica de l’origen dels monestirs, la trobada cultural pretenia explicar els arts i oficis d’ahir i d’avui i els serveis socials dels religiosos i de les religioses. L’ampli ventall d’activitats socials dels monestirs passa per l’educació, les presons, la vida contemplativa o de clausura. Durant

Els claustres del monestir van acollir la singular fira tot el diumenge es presentaren activitats i productes artesanals com els pergamins, la ceràmica, la costura, la pintura i oficis molt relacionats amb la vida monacal com els picapedrers, els vidriers o els enquadernadors de llibres. Dins del claustre els visitants podien gaudir del cant gregorià del grup la Capella de Música de la Tossa de Montbui, el gospel de Less is more i el folk interreligiós dels Pinyols. El monestir de Sant Ramon, batejat popularment per la seva extensió com l’Escorial de la Segarra, és el principal atractiu turístic de la zona i funciona com a centre de peregrinatge acollint uns 10.000 visitants cada any. L’acollida de peregrins i l’organització de romeries són també algunes de les actuals ocupacions dels monestirs. Així, un dels exemples més cèlebres en l’acollida de peregrins és l’Abadia de Montserrat que ofereix diverses possibilitats d’allotjament per a tots els que fan el seu camí espiritual, així com també les periòdiques Jornades de Reflexió per a Joves. D’aquesta manera, l’artesania no és l’única aposta dels monestirs d’avui. Fa temps que s’actualitza la tasca pedagògica dels diferents centres religiosos i el públic hi té fàcil accés a través de museus que parlen de la història i cultura dels centres, de conferències sobre història i arqueologia, de cicles de concerts o fins i tot de recorreguts a cavall per diversos monestirs com el que va organitzar Ainara ara fa dos anys. Tampoc no han tancat les portes a empreses externes, com és el cas del monestir de Santa Clara, a Vila Sacra (Alt Empordà), que explota una granja avícola en exclusiva per a una empresa de la zona. La revaloració dels monestirs amb fires com “Monàstica” recorden l’èxit del turisme cultural, religiós i paisatgístic de què va parlar el director del Departament de Pastoral de Turisme, Salvador Batalla, en una entrevista de la revista del Departament de Cultura, Turisme i Consum. Entre els exemples més destacats, trobem el camí dels Bons Homes o la ruta dels cà-

Treballant el vidre 32

458 - Divendres, 17-3-2006


Bisbat

Ramon Estany- Fotos Willian Gomez

Un monjo de Sant Ramon al costat d’un músic Una parada amb articles sobre heràldica tars, que va des del santuari de Queralt fins al Castell de Montsegur a França, i també la Ruta del Císter, amb els monestirs catalans de Santes Creus, el femení de Vallbona de les Monges i el de Poblet. Precisament, l’any 2000 el monestir de Santa Maria de Poblet va aplegar uns 160 monjos i monges de diversos monestirs de l’antiga zona de la Corona d’Aragó en una jornada monàstica similar.

Un homenatge merescut La mostra coincideix amb el cinquantenari de la inauguració de les obres del monument del cambril de Sant Ramon Nonat, obra de l’artista lleidatà Jaume Perelló. Per aquest motiu, com a cloenda de la jornada i en homenatge a Jaume Perelló s’oferí un recorregut per la seva obra artística per mitjà dels comentaris de les seves obres escultòriques i pictòriques repartides per diferents indrets del món. Els visitants de Monàstica, a més de gaudir de la mostra de productes artesanals, també pogueren contemplar un parell d’espectacles de màgia i de narracions de contes i llegendes que els remuntaren a l’època medieval.

Donant forma a la pedra A continuació s’adjunta la relació dels diversos monestirs i comunitats monacals que participaren en aquesta mostra de productes artesanals que tingué lloc al santuari de Sant Ramon: Pares carmelites de Benicàssim, Monestir de Santes Creus, Monestir de Vallbona de les Monges, Santuari de Núria, Santuari del Far, Hnas. Clarisas (Valladolid), Hnas. Clarisas (Cantalapiedra, Salamanca), Madres Carmelitas Descalzas (Calahorra), Hnas. Jerónimas (Morón de la Frontera), Hnas. Clarisas (Llerena, Badajoz), Hnas. Clarisas (Marchena, Sevilla), Hnas. Clarisas (Siruela, Badajoz), Monasterio de Casbas (Casbas, Huesca), Monges benedictines de la Santa Família (Manacor, Balears), Convent de Santa Maria de Jesús (Àvila), Hnas. Clarisas (Valladolid), Real Monasterio de Santa Inés (Sevilla), Monges benetes de Santa Cecília (Montserrat), Monestir de Montserrat (Montserrat)

El cambril de Sant Ramon Nonat 458 - Divendres, 17-3-2006

33


El Reportatge

Montserrat

La Torre de la Guàrdia - Clariana de Cardener Des de sempre l’home ha tingut la necessitat de comunicar-se a través de llargues distàncies i per tal fi ha anat inventant sistemes per fer-ho (senyals de fum, foc...); els egipcis i els grecs van utilitzar sistemes lluminosos i en el segle I dC els romans utilitzaven miralls i torxes per comunicar-se a distància, establint en part del seu imperi una xarxa telegràfica a base de torres de senyals situades en punts elevats (a Espanya n’hi feren unes 300), mètode que perdurà fins a l’època medieval. Però el primer intent seriós de fer una veritable xarxa de comunicació, en principi dins d’un mateix país i després entre països veïns, va ser amb l’ajut de la telegrafia òptica (...) La telegrafia òptica, tot i que ha quedat en l’oblit, va tenir un paper destacat en la història de les telecomunicacions ja que va representar la primera xarxa de dades dins d’un mateix estat i entre estats veïns i, per què no?, una de les percussores del nostre actual internet. ————————— He encapçalat l’escrit d’avui amb fragments del llibre: 4 pedres de... La telegrafia òptica a Catalunya, escrit per Jaume Prat i Pons l’any 2004; perquè gràcies a ell puc donar-vos informació de la TORRE DE LA GUÀRDIA -serrat de la Guàrdia, CLARIANA DE CARDENERque formà part de la xarxa de torres de telegrafia òptica militar a Catalunya al segle XIX.

Una antiga torre que mereix ser sostreta de l’oblit que evidencia. De fet, quan l’any 2000 la vaig visitar amb el Grup Fem Salut i Cultura, un veí que trobàrem pels voltants se n’estranyà força puix, segons comentà, llavors eren ben poques les persones que la coneixien o n’havien sentit parlar. Per tant, ara que tinc l’oportunitat de treure-li una mica la pols d’aquest oblit; ho faig amb l’esperança que altres persones la hi treguin del tot. Els fragments del llibre escrit per Jaume Prat i Pons, que tot seguit transcriuré per saber-ne bocins d’història, ens parlaran, doncs, de la telegrafia òptica militar a Catalunya, de la torre de la Guàrdia del municipi de Clariana de Cardener, i de les dues que li eren més properes: “Les línies militars catalanes. Durant la segona Guerra Carlina (184649), també anomenada dels Matiners, es projectaren a Catalunya, a partir de 1848, cinc línies principals, a més d’altres ramals secundaris de telegrafia òptica de caràcter estrictament militar a fi de poder comunicar-se d’una manera ràpida amb les tropes i combatre amb més efectivitat les partides carlines. Aquestes línies havien de connectar Barcelona amb Solsona, Vic, Lleida, Tortosa i la Jonquera (...) Per aquestes línies van construirse poques torres de nova planta ja que

Traçat de la línia militar “Barcelona-Solsona” (extret del llibre: 4 pedres de... La telegrafia òptica a Catalunya, de Jaume Prat i Pons). 34

Torre construïda de nova planta (extret d’Historia de la telegrafía óptica en España, de Sebastián Olivé Roig).

varen aprofitar-se construccions ja existents situades en llocs elevats amb valor estratègic (...) Les poques torres que es van construir de nova planta van ser projectades pel coronel Manuel Ramón García seguint el model de Mathé per a les línies generals d’Espanya; se’n diferenciaven només en el fet que eren una mica més baixes, tenien dos pisos i terrat espitllerat, eren molt més fortificades: més atalussades, amb moltes espitlleres (...) i envoltades d’un fossat; fins i tot en algunes s’afegia un cos defensiu annex a la planta baixa. La part baixa era destinada a la guarnició, la planta principal als torrers per a l’observació i maniobra del mecanisme del telègraf, i el terrat per a la instal·lació del mecanisme de senyals (...) En total es construí una xarxa d’aproximadament 800 Km, amb unes 80 estacions, que començà a funcionar a mitjan 1849 fins aproximadament el 1862, any en què la xarxa es desmantellà definitivament. 458 - Divendres, 17-3-2006


El Reportatge

Montserrat

El personal d’aquestes línies militars el constituïen soldats del cos d’Infanteria, amb els rangs habituals, tot i que es té constància que les obres de millora i manteniment de les estacions eren encarregades a personal civil de les poblacions properes. Cada estació tenia una dotació teòrica d’un caporal, 2 torrers i 4 o 5 soldats, que podien arribar fins a 15 en cas de necessitat (...) A partir dels anys 1854-55 la telegrafia òptica s’anà substituint per la telegrafia elèctrica (...) la vida útil de la telegrafia òptica fou molt efímera en el nostre país i la xarxa de torres caigué en l’oblit (...). Val la pena visitar les torres que resten (...) ens permeten situar-nos en un altre temps, a mitjan segle XIX, i fer-nos adonar de la gran intel·ligència dels nostres avantpassats tot i les seves limitacions tècniques (...) Línia militar Barcelona-Solsona. Aquesta línia es construí entre el 1848, el tram de Barcelona i Manresa, i 1850, la resta de la línia fins a Solsona. No hi ha constància de quan deixà de funcionar, però segurament fou pels voltants del 1860 (...) Cardona (castell de Cardona) (...) L’any 1850 es construí una torre sobre la cúpula del temple per muntar-hi un telègraf militar. J. Serra Vilaró ens ho diu en el seu llibre El Castillo de Cardona (1954) “...construyóse tambien entonces, año 1850, la torre sobre la cúpula del templo para emplazar en ella el telégrafo militar, terraplenando la bóveda de la nave lateral, correspondiente a la nueva escalera, para ir a la torre del telégrafo.”. El castell de Cardona tingué una gran importància estratègica durant les guerres carlines. Clariana de Cardener (torre de la Guàrdia) (...) Trobar aquesta torre ha estat una gran sorpresa ja que no hi havia cap prova documental que la refermés i tampoc no és coneguda pels historiadors de la comarca, tot i que els veïns del voltant sempre havien sentit dir que des de la torre de la Guàrdia es feien senyals al castell de Cardona i a Castellvell de Solsona. De totes maneres, la sorpresa més gran va ser trobar-la tan ben conservada: té les quatre parets gairebé sence458 - Divendres, 17-3-2006

Torre de la Guàrdia -Clariana de Cardenerres, i també el cos defensiu annexat al costat Sud (més feble defensivament parlant). Cal destacar el terral espitllerat amb dues troneres, una sobre la porta i l’altra sobre la finestra. En aquesta estació tampoc no s’hi va construir el fossat típic de les torres telegràfiques militars, només el cos defensiu annexat al costat sud”. Solsona (Castellvell) (...) El mecanisme del telègraf degué instal·lar-se sobre una de les torres del castell que miren en direcció Cardona, segurament la que avui és més entera. ———————— Gràcies al Fons Ajuntament Solsona guardat a l’AHC, a la informació transcrita puc afegir que els pobles de la llavors “marca” de Solsona havien de contribuir al subministrament de les torres telegràfiques que hi havia al seu territori. Essent els pobles de Clariana, Navès, Josa, Pedra i Coma, i Sant Llorenç de Morunys, els que havien de contribuir al subministrament de la Torre de la Guàrdia del municipi de Clariana de Cardener. Alhora, recordaré que segons conten alguns llibres d’història: “*La segona Guerra Carlina (dels Matiners), durant la qual foren projectades a Catalunya les línies militars catala35

nes esmentades, s’inicià a la primeria del mes de setembre de 1846 a Solsona amb l’aixecament de mossèn Benet Tristany al capdavant d’una partida de tres-cents homes, sols s’escampà per Catalunya, i durà fins al maig de 1849. *A les 6 de la tarda del dia 17 de maig de 1847, després que per ordre de la “Capitanía General de Cataluña” les campanes solsonines haguessin tocat a mort durant tres hores, fou afusellat al passeig del Camp de Solsona el mariscal de camp carlí mossèn Benet Tristany i altres companys, davant del cos sense vida del capitost carlí Bartomeu Porredon “el Ros d’Eroles”, que hi ha qui creu fou capturat i afusellat el dia abans a la casa Borrells de Clariana de Cardener”. I amb el record que algú escrigué d’aquells tràgics fets, us dic ben cordialment: adéu-siau!

A Solsona han mort amb gran dissort Mossèn Benet i Porredon. De la seva llarga guerra i de tot mal, no hi ha racó a la terra que no en dugués senyal.


Artesania i Agricultura ecològica

Cambra de Comerç i Indústria - Celsona Informació

Carn de qualitat Per tal d’iniciar-se en la producció de carn ecològica al igual que en l’agricultura ecològica s’ha de seguir un procés de conversió amb una duració de dos anys, en els quals s’aplica el que estableix les normes de producció, etiquetatge i sistema de control. També cal donarse d’alta al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

E

n Ramon Sala Argerich nascut a Sant Miquel del municipi d’Olius, ramader convencional i dedicat a la finca familiar, ara fa cinc anys, junt amb la seva dona i el seu fill a la seva residència actual (Casa Monegal) van arriscar, malgrat les exigències de la normativa, i van apostar per convertir els seus ramats de convencionals a ecològics. Es va acollir a una línea de subvenció per tal de fer el canvi, també hi va ajudar la seva fixació per no utilitzar sulfats en les terres on pasturen els seus ramats. I així van transformar S.A.T. Taure amb vint anys d’experiència en el sector i que a dia d’avui té una producció de 110 caps de vaquí anuals. En Ramon Sala ens explica que en la ramaderia ecològica, els vedells tenen una alimentació natural. En la seva explotació els vedells fins als sis o set mesos només mengen herba de les pastures entre la Serra de Busa (Navès) i Olius, també mamen llet de les mares, i després s’alimenten amb ferratges i pinsos produïts ecològicament fins que són a punt de sacrificar-se. El vedell triga un mes o mes i mig més que en la ramaderia industrial a arribar al pes ideal, el creixement és més

Vedella del Solsonès lent degut a la no ingesta de productes químics, això es manifesta en la textura i gust d’aquesta carn excepcional. El principal problema actual en la producció agrícola i en la ramaderia ecològica és la comercialització del producte, en Ramon de moment ha desistit del seu intent de vendre carn en les carnisseries de la zona ja que els intermediaris no el permetrien intervenir en el preu final de venda. Ell té molt clar que tothom hauria de poder accedir al seu producte a un preu just. No és aquest l’únic entrebanc pel

sector: fins ara també encaria la producció el trasllat a escorxadors donats d’alta en el CCPAE com el de Moià o la Pobla de Segur. Al Solsonès s’acaba d’afegir l’escorxador de Navès que agilitzarà el tràmit als productors de la zona. En Ramon i la seva família també han legalitzat la sala d’especejament a la que lloguen el servei per tal de poder-se desfer els seus vedells i de moment venen sense intermediaris a particulars i esporàdicament a establiments hostalers. En Ramon sense les ajudes oficials no podria viure de la ramaderia ecològica però no vol renunciar a competir oferint un producte de qualitat i que aporti uns valors com la sostenibilitat i el respecte pel medi. Per més informació i vendes us podeu dirigir a: S.A.T. Taure - Ramón Sala Argerich - Casa Monegal - 25286 Olius. Tel. 973299124 - 636491377

36

458 - Divendres, 17-3-2006


Opinió

Associació de Dones del Solsonès

Reflexió pel Sr. Riart La nostra entitat vol donar resposta a les declaracions del Sr. Riart en referència als articles publicats al Celsona de la setmana passada sobre el que ell anomena «guerra mediàtica». Primer de tot, volem deixar clar que la nostra associació es apolítica i sense ànim de lucre, la qual cosa implica que no entrem en ideologies polítiques de cap mena. Malgrat tot, en el que sí entrem és en fer valoracions de les actituds que tenen els ens locals que ens governen respecte a la nostra entitat o a tot allò que ens pugui afectar. Sr. Riart, quan diu que “El Comú es posa de peus a la galleda” quan critica l’acte que organitzava l’ajuntament pel dia Internacional de la dona treballadora, li direm que és vostè qui s’equivoca en dir

Opinió

que altres anys s’ha fet el mateix, s’equivoca perquè: · S’han llegit 2 vegades manifestos, però pel dia contra la violència domèstica (25 de novembre), però pel dia de la dona treballadora és la primera vegada que es fa · Per nosaltres, un ens públic treballa pels/les ciutadans/es, per tant, si organitza algun acte que pugui interessar de manera especial un col·lectiu, creiem que s’ha de convidar formalment tal com el consistori ens demana a nosaltres, i hem de dir que no se’ns va convidar Després d’això, que cada lector/a opini per quin motiu no es va convidar l’Associació de Dones formalment per aquest acte. Que tothom opini qui ha començat o qui està fent la guerra mediàtica

Neus Mujal

Opinió

458 - Divendres, 17-3-2006

Comissió d’Arbres del Passeig

Sóc un arbre del Passeig

Sermó Carnaval Fa molts anys que escolto o llegeixo el sermó de carnaval i, en general, em sembla un sermó fet amb molt d’enginy i, fa un bon repàs de les qüestions més rellevants que han passat durant l’any, tant a nivell local com global. És divertit, crític i un punt àcid, però que només pot arribar a molestar a qui mereix ser criticat per alguna de les seves actuacions, pel que fa a la seva tasca pública, per tant, voldria en principi felicitar a totes les persones que col·laboren a fer aquest sermó. Però Srs-Sres, jo crec que per carnaval “NO tot s’hi val”, aquest any hi ha un apartat del sermó dedicat als immigrants que m’ha semblat molt racista, xenòfob i que amb el ja ja ji ji, sembra l’odi contra un col·lectiu que són persones com nosaltres i, com en qualsevol altra comunitat, hi ha bona i mala gent, treballadors i lladres, encara que aquests mai no són de guant blanc com alguns del país. El punt àcid d’aquest any m’ha fet mal a l’estómac i no m’ha fet gens ni mica de gràcia. Per carnaval podem riure i burlar-nos de tot, però no podem calumniar tot un col·lectiu i que això, a sobre, pretengui fer gràcia. Srs. i Sres. de la junta de Carnaval, continueu treballant per seguir fent un bon carnaval i els solsonins us n’estarem agraïts però repeteixo PER CARNAVAL, NO TOT S’HI VAL.

de la que parla, perquè des del nostre punt de vista, tant les declaracions d’El Comú com les de l’escola Setelsis (que són els temes que ens van tocar la setmana passada), són declaracions sota el dret de lliure expressió i solament demanen el que creuen que és just i necessari per millorar la qualitat de vida a la nostra població. Així, doncs, Sr. Riart, potser que deixi de sortir tant en premsa titllant als demés de “guerra mediàtica” i comenci a solucionar els problemes que existeixen al nostre poble, com és el cas del pati de l’escola Setelsis. I des d’aquí donem tot el nostre recolzament a l’Escola Setelsis per la seva lluita per aconseguir un dret bàsic que tenen tots/es els nens/es: tenir un espai per jugar.

Senyors de l’Ajuntament, Quin mal us hem fet perquè ens tingueu tan abandonats? Ja fa quatre anys que a nosaltres ningú no ens cuida. No ens poden ni ens tallen les branques que estan mortes i que no serveixen per a res. En definitiva, sembla que us fem nosa. Vàrem consultar a un bon PODADOR (que és el nostre metge), i diu que si la cosa continua així, a la llarga, deixarem d’existir. Nosaltres ens estimem molt el Passeig, hi hem viscut tota la vida. I a tots els seus veïns, als quals coneixem des de fa molts anys. També sabem el malviure que els donem, cada primavera i estiu, per l’excès de polsim que deixem anar i que els provoquen tos i estornuts, tant als qui hi viuen com als qui hi passegen o hi reposen. Si us plau, què hem de fer perquè us recordeu de nosaltres? Ja sabem que hi ha alguns veïns que han vingut a queixar-se, però a vosaltres sembla que per una orella us entra i per l’altra us surt, donantlos-hi arguments que no s’aguanten per en lloc d’absurds que són. Si us plau, no deixeu que empitjorem i reflexioneu sobre la nostra existència. 37


Opinió

El Comú del Solsonès

El Comú del Solsonès denuncia les declaracions de l’alcalde de Solsona, Jordi Riart L’assemblea comarcal d’El Comú del Solsonès, reunida el passat diumenge dia 12 de març al teatre del Sant Llorenç de Morunys, per a fer balanç de la gestió política local i comarcal feta pel partit durant aquest darrer any, va acordar per unanimitat denunciar, per calumnioses i injustes, les declaracions a la premsa local i comarcal d’aquest últim cap de setmana (Regió7 del dissabte dia 11 de març, pàgina 27, i el Celsona del divendres dia 10 de març) del Sr. Jordi Riart, alcalde de Solsona, contra el nostre partit. El Comú del Solsonès, i contra el nostre regidor a l´Ajuntament de Solsona, Sr. Marcel·lí Corominas.

El Comú del Solsonès no es dedica a intoxicar els mitjans de comunicació. Per sort tenim un diari comarcal que està al cas de la gestió municipal de la ciutat. Els periodistes de veritat no es deixen manipular. Manipula qui actua com si els mitjans de comunicació local fossin seus, com si la ràdio municipal fos seva, com si el butlletí municipal fos seu i com si el setmanari local també fos seu...i d´això, de manipular, en tenen la patent local i comarcal els responsables de la comunicació de l’ajuntament de Solsona, del Consell Comarcal, i d’alguns partits que governen la comarca. El Comú del Solsonès no ha iniciat cap guerra mediàtica contra ningú. Fa temps, però, que si tenim una guerra oberta per la poca serietat en que tracte els problemes reals de la ciutat, per la poca consideració en que tracta les propostes d’El Comú. Tenim una guerra oberta per lo malament que aquest Ajuntament governa la ciutat. El Comú del Solsonès continuarà treballant per a resoldre el problema del pati de l’escola Setelsis. Continuarem col·laborant amb els pares i mestres, continuarem parlant amb la Generalitat per tal que no accepti les propostes equivocades de l’ajuntament (primer amb el túnel i més tard amb el carrer), demanarem a la Generalitat que es tramiti amb urgència la requalificació, defensarem en els plens municipals les solucions sensates i ens oposarem enèrgicament a les alcaldades del Sr. Jordi Riart. Com sempre hem fet. Sant Llorenç de Morunys, 12 de març del 2006

1.- Acusa El Comú de realitzar una ...campanya de pressió a l´Ajuntament per la qual manipulen els nens mitjançant opuscles que els fiquen a les motxilles... El Comú del Solsonès no ha manipulat els nens de l’escola Setelsis mitjançant opuscles perquè El Comú no ha fet cap opuscle sobre l’escola Setelsis, com ho demostren totes les explicacions que han fets els professors i els pares de l’escola sobre una tramesa normal d’informació als pares. Tot plegat és un invent del Sr. Jordi Riart, alcalde de Solsona. Esperem que rectifiqui l’error i exigim que en demani, immediatament, disculpes als pares, mestres i alumnes del col·legi Setelsis i al nostre partit. 2.- Acusa El Comú i al nostre regidor Marcel·lí Corominas, d’iniciar una ..... guerra mediàtica per a desgastar el govern municipal i entrar en una cursa bruta amb fins electoralistes....

L’Acudit del Simi

38

458 - Divendres, 17-3-2006


El Comú del Solsonès

Els béns patrimonials de l’Ajuntament de Solona A El Comú no acostumem a fer declaracions o valoracions de qualsevol dels temes de la vida pública solsonina, sense prèviament haver-nos documentat en fons d’informació que considerem fiables i serioses. Aquest ha estat el cas de les declaracions sobre l’estat del patrimoni municipal. I serà el cas de futures declaracions sobre l’estat de les finances municipals, un cop disposem de la informació necessària per poder-ne donar un judici prou fonamentat i documentat. Pel que fa l’estat del Patrimoni municipal, la font d’informació, com no podia ser d’altra manera, ha estat el mateix ajuntament. Vàrem sol·licitar a la Secretaria l’inventari de béns de l’ajuntament. La informació que se’ns va donar és la que ara publiquem. Classificació de l’inventari de Béns de l’Ajuntament de Solsona a 31.12.2002 segons el reglament de Béns de les Entitats Locals (Real Decret1372/1986 de 13 de juny)

a aprovar la seva desafectació al servei a que estava destinat fins ara. 2.- BÉNS DOMINI PÚBLIC. ÚS PÚBLIC: Són béns d’ús públic local els camins, les places, els carrers, els passeigs, els parcs, les aigües de fonts, estancs, ponts i les altres obres públiques d’aprofitament i utilització general, i que la conservació i la intervenció de la policia siguin competència de l’entitat local. 3.- BENS COMUNALS: L’Ajuntament de Solsona no disposa de cap bé comunal.

Per què vàrem alertar sobre la situació del patrimoni municipal? Fonamentalment per tres raons: 1.- L’estat de les finances municipals, que creiem preocupant, donat que tots els indicis i tota la informació de que disposem apunten cap un increment de l’endeutament que contrasta amb la situació d’”estalvi negatiu” (gastem més del que ingressem) que la mateixa Intervenció municipal quantifica en 1,28 % pel 2004. Aquesta situació pot ser molt pitjor si es confirmen un seguit de circumstàncies que estem en procés d’estudi i valoració. 2.- Perquè la finalitat del Patrimoni Municipal del Sol és segons l’art.6.2.2. de les Normes Subsidiàries (NN.SS.): “prevenir, aconduir i desenvolupar tècnicament i econòmicament l’expansió de la Ciutat i s’adscriurà a la gestió urbanística...”. Creiem que podem afirmar, amb tota seguretat, que no ha estat aquesta l’única finalitat dels recursos generats per la venda en els últims anys de pràcticament tot el patrimoni disponible i originat pels pactes urbanístics i NN.SS. Una evidència clara és que es vulgui considerar patrimoni disponible, el 10 % de l’aprofitament del Polígons 6’,8, Cal Dot i Camp del Serra, sense tenir en compte la seva afectació a la “gestió urbanística”. 3.- Perquè a tot això hem d’afegir-hi un compromís assumit per la ciutat que comportarà una despesa de més de 3 milions d’euros i que no s’ha previst en els pressupostos municipals com a inversió plurianual. Ens referim al Pla d’intervenció Integral del Nucli Antic.

*Els valors de l’inventari no es corresponen amb els valors de mercat, molt superiors en la majoria dels casos

Comentaris. -Ombrejat: Patrimoni venut l’any passat – 2005. -Ratllat: Patrimoni que es vol vendre aquest any – 2006 -Puntejat: L'únic component dels béns municipals susceptible de ser venut. Solar al nord de la Sala Polivalent. El Comú hem proposat que es converteixi en zona verda.

El Comú va oferir col·laboració i va rebre menyspreu Tot plegat ens preocupa i molt a El Comú perquè és la conseqüència de molts anys de mala gestió i d’anys de despesa feta sense cap pla econòmic financer que tingui en compte els importants dèficits estructurals dels serveis i les finances municipals. La política dels últims governs de CiU ha estat basada en “qui dia passa any empeny”. Creiem que és una mala política i per això vàrem oferir la nostra col·laboració en la confecció dels pressupostos municipals. Una oferta de col·laboració que va ser menystinguda, tirant endavant uns pressupostos impossibles, irresponsables i que només busquen l’efecte electoral de promeses que saben que no es podran complir.

Altres Béns Municipals 1.- BÉNS DOMINI PÚBLIC. SERVEI PÚBLIC: Aquells béns que destinats directament a serveis públics de responsabilitat de l’entitat local, com les cases consistorials, escorxadors, escoles, cementiris, pavellons esportius, piscines, i qualsevol altre bé directament destinat a la prestació de serveis públics o administratius. En el Pressupost del 2006 es preveu vendre l’Escorxador, un bé de domini públic, la venda del qual obligarà 458 - Divendres, 17-3-2006

39


CiU

F. Xavier Ballabriga i Cases, Diputat al Parlament de Catalunya per CiU

Beques per a estudiants universitaris de totes les comarques de muntanya de Catalunya El proppassat 28 de novembre de 2005, el Diputat al Parlament de Catalunya Francesc Xavier Ballabriga i Cases va formular la PREGUNTA següent a respondre per escrit al Consell Executiu del Parlament:

tòria d’ajuts, delimitar-los a l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran era coherent amb l’objectiu bàsic de la convocatòria com és el suport al desplaçament en condicions orogràfiques i de distàncies especialment difícils, i remarcant que es tracta de l’únic àmbit territorial de Catalunya, d’entre els formalment reconeguts per Llei del Parlament, on no existeixen centres permanents d’educació superior presencial, i amb una demografia que no justifica l’important esforç públic que caldria per implantar-los. L’àmbit territorial gaudeix de reconeixement institucional per la seva creació mitjançant llei del Parlament de Catalunya (Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com àrea funcional de planificació), així com de la figura del subdelegat del Govern. Pel que fa a l’extensió dels ajuts a la resta del territori català s’està negociant un acord amb el Govern de l’Estat que asseguri els recursos i la capacitat normativa necessaris per establir una política integral d’ajuts a l’estudi per part del Govern de Catalunya.

• Quines raons justifiquen que per segon any consecutiu els universitaris del Solsonès i de la resta de comarques i zones de muntanya, quedin exclosos de la resolució UNI/3002/ 2005, ja consolidada després de la prova pilot portada a terme amb la resolució UNI2484/2004 durant el curs 2004-2005, quan les condicions geogràfiques i les dificultats de desplaçament d’aquestes zones i comarques són les mateixes que les comarques que consten en les esmentades resolucions? En data 16 de febrer de 2006, el Govern de la Generalitat de Catalunya, a través del Sr. Carles Solà i Ferrando, Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, formula la RESPOSTA següent: La convocatòria de beques per a estudiants universitaris de l’Alt Pirineu i Aran (resolució UNI/3002/2005) es va publicar atenent als resultats de la prova pilot efectuada l’any anterior (resolució UNI/2484/2004),segons els quals el pressupost disponible per a 2005, que era de 400.000 euros, s’estimava adequat per donar ajuts a tots els estudiants universitaris de l’Alt Pirineu i Aran (a la prova pilot havien estat només els de primer curs), mantenint els llindars de renda i amb una correcció a l’alça dels llindars de patrimoni familiar. En la reunió que es va mantenir el 29 d’octubre de 2004 el director de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) al Consell Comarcal del Solsonès, ja es van oferir als assistents les explicacions que justificaven els límits d’aquella convocatòria. De tots els criteris possibles per configurar la convoca-

Ballabriga manifesta que en relació a la resposta del govern, és molt important que les negociacions amb el Govern Central siguin àgils i s’estableixin ajuts per tots els estudiants universitaris de les zones de muntanya, més tenint en compte que el Govern de la Generalitat, es va comprometre a que el curs vigent els universitaris de totes les comarques de muntanya foren beneficiaris dels ajuts. Des del grup parlamentari de CiU es continuarà insistint en que s’accelerin al màxim totes les actuacions que assegurin els recursos pels estudiants universitaris de l’Alt Piririneu, Aran i totes les comarques de muntanya de Catalunya.

Els Sants de la setmana Divendres, 17 Sant Patrici. Sant Josep d'Arimatea. Dissabte, 18 Sant Ciril de Jerusalem. Sant Salvador d'Horta. Diumenge, 19 Solemnitat de sant Josep, espòs de la Verge Maria, natzarè, patró de l'Església universal i dels agonitzants, i també dels fusters. Sant Amanç o Amanci. Dilluns, 20 Sant Ambròs de Siena; sant Martí de Dumio; santa Fotina; santes Eufèmia i Alexandra. Dimarts, 21 Sant Filèmon o Filemó; santa Fabiola. Dimecres, 22 Sant Zacaries; sant Octavià; sant Deogràcies; sant Benvingut; santa Lea. Dijous, 23 Sant Josep Oriol. Sant Toribi de Mogrojevo. 40

458 - Divendres, 17-3-2006


Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana

David Vila i Ros

Parlem en català parlen, per què els parlem en espanyol? En certa manera, no els estem excloent del nostre cercle, donant-los a entendre que sempre seran “de fora”? No se’n diu xenofòbia, d’aquesta actitud? Ja va essent hora, doncs, que els nostres hàbits lingüístics es vegin revolucionats i que amb tothom i a tota hora emprem la nostra llengua, desacomplexadament i sense prejudicis. Amb aquest gest farem del català la llengua de comunicació habitual als Països Catalans i ajudarem a la plena integració de tots aquells que, vinguts de fora o nascuts aquí, no el tenen com a llengua pròpia. Dit d’una altra manera, convertirem el català en l’eix vertebrador de la nostra societat, en la llengua comuna de totes i tots.

La llengua catalana es troba en una situació paradoxal: malgrat tenir el major nombre de parlants de la seva història, el seu ús social en el conjunt dels Països Catalans retrocedeix dia a dia. Les raons són, sens dubte, diverses, però hem de tenir en compte que, al cap i a la fi, el que determina la vitalitat d’una llengua és l’ús normal que en fan els seus parlants. En aquest sentit, mentre persisteixi l’hàbit de canviar sempre a la llengua de l’interlocutor, quan aquesta no és el català, la nostra llengua no podrà assolir el grau de normalitat que seria d’esperar en la seva pròpia terra. Si parlem amb gent que porta molts anys vivint al nostre país i que sabem del cert que entenen el català o que fins i tot el

Casal La Fura

Campanya Unitària per l’Autodeterminació

Inici de la Campanya Unitària per l’Autodeterminació La Campanya està recollint suports a nivell local i comarcal per tal de mostrar durant la jornada el creixent suport a la reivindicació del Dret a l’Autodeterminació. Partint del profund convenciment que els Estatuts, per més reformats que siguin, no aporten cap veritable solució per al nostre Poble. És més, els Estatuts suposen un fre per a avançar socialment i nacional, i divideixen encara més els Països Catalans. Així doncs, el Comitè de Suport del Solsonès convoca a totes les persones i entitats que s’hi vulguin adherir a una reunió oberta pel proper dissabte 18 de març a les 12 h del migdia al Casal Popular «La Fura». Els objectius d’aquesta reunió són agrupar el màxim de gent al voltant de la CUA per organitzar propers actes. Més de 250 entitats d’arreu dels Països Catalans s’han adherit ja a la Campanya Unitària per l’Autodeterminació (CUA), una Campanya que pretén contribuir a extendre la convicció que sense Autodeterminació, sense poder decidir lliurement el nostre model econòmic, social i cultural, no hi ha democràcia. Des de la Campanya animem les plataformes que treballen per la dignitat nacional del País a treballar en clau de Països Catalans i a reivindicar l’Autodeterminació sense complexos. Des de la CUA estem segurs i segures que sobre aquestes dues premises es podran posar les bases per al treball en comú. D’aquesta manera, us animem a participar aquest dissabte a les 12 h. a l’assemblea Oberta al Casal La Fura, i a la resta d’actes que properament tindran lloc. www.llibertat.com/cup/ campanya@autodeterminacio.net 458 - Divendres, 17-3-2006

Opinió

Ramon Gualdo

El bisbe Pere El bisbe Pere Casaldàliga, quin bisbe! Guanyador del Premi Internacional Catalunya, i ben merescut. Un català de Balsareny que ha fet de bisbe al Brasil i que malgrat la setantena llarga encara hi fa feina. El premi li va lliurar el President de Catalunya: una abraçada del nét de Joan Maragall, amb un pastor del Cal Lleter de Balsareny. Una estampa plena de poesia. I tant com és ben merescut, el premi! Dins les seves activitats, Casaldàliga, també hi guarda lloc per escriure. Al número del butlletí Araguaia del febrer, hi diu coses amb sentit i amb profunditat. Per exemple, ens hi diu que la utopia és necessària com el pa de cada dia. Ho és perquè la utopia pot anar acompanyada de la il·lusió i el compromís. És necessària –diu el bisbe Pere- “...perquè la desigualtat entre rics i pobres augmenta. A la terra hi ha més riquesa, però hi ha més injustícia. Milions de persones sobreviuen amb menys de 2 euros al dia...”. I el nostre bisbe Pere, enmig de tant desgavell, hi sap albirar algunes engrunes d’esperança ja que observa com van brotant moviments que cerquen la justícia, i que dins de l’Església no és pas tot monòton, que hi ha col·lectius i persones que saben treballar i alhora ser lliures. I , aquest sant home, il·lusionat ens parla de la preparació de diverses activitats (romeries, “Caminada a Riberao Cascaleira”...) Sí: homes com Casaldàliga fan que la vida tingui un altre sentit. Ho agraïm. Araguaia: el riu banya el poble de Sao Félix. Per a moltes persones que visitin aquells indrets, les aigües d’aquell riu, la transparència de l‘aigua, deu reflectir tons dels colors del compromís, de l’amor als desvalguts, de la bondat...Uns tons, que encara deuen agafar més lluïssor quan fan de mirall als ulls del bisbe Pere, en les estones que s’hi apropa tot passejant. Perquè ell estima la gent i alhora estima la terra, els camps, els rius... Araguaia: un riu d’aigües beneïdes.

41


Opinió

Poesia

F. Torres

M’agradaria imatges més humanes En els freqüents viatges que cada any acostumo a fer a Sevilla, alguna vegada he coincidit amb la festa de Setmana Santa, dies de processons i desfilades d’imatges religioses de gran color i vistositat. Tot i sent les mateixes de cada any, no deixa de sorprendre’m la imatge d’un Jesús sagnant i adolorit, i al seu darrere apareix la seva mare, una dona vestida de vellut i joies que no supera els 20 anys. El dolor que se li suposa només queda reflectit en un parell de llàgrimes enganxades a la galta. Més que la mare sembla la filla de l’ajusticiat, no és la dona anciana que caldria veure. Se suposa que per aquells dies deuria estar al voltant dels 50 anys, que, en aquella època i si encara hi afegim el deteriorament produït pel l’anunci de la pròxima mort del seu fill, amb l’oprobi de la condemna i la crueltat de l’execució, la seva imatge s’hauria de veure encara més envellida. En canvi, a Jesús no se li amaguen les ferides, tot al contrari, apareix ple de sang i amb rictus de dolor, es mostra un cert acarnissament amb l’evident intenció de commoure els fidels davant de la barbàrie i la injustícia comesa contra un home bo. A Maria se li aplica un procés invers; es tracta d’estalviar-li tots els mals

Hari

Val la pena

tràngols pels que ha de passar l’ésser humà. En el part ella no pateix els seus dolors, inclòs en el moment de la mort. Hi ha una tradició cristiana que parla de la dormició. En definir-se el dogma de l’Assumpció es va utilitzar una frase ambigua que pogués satisfer tothom. «Quan va arribar la seva hora». La bellesa de Maria es converteix en un mite de l’eterna joventut. Una nena mare que no pateix el deteriorament del pas del temps, en el seu rostre no hi ha arrugues ni taques, ni cabells blancs. M’agradaria veure imatges més humanes en la mare de Jesús, en les que es pogués veure els estralls del pas del temps. Envellir és dur i difícil perquè ens sotmet a tota mena de limitacions, no sols en el pla estètic, també en la mobilitat, en la necessitat de dependre dels altres per poder continuar vivint. És un fet en el que la vida humana està sotmesa. No es tracta de retirar les meravelloses imatges marianes, sinoó d’introduir-ne altres, de manera paral·lela, que ens parlin de la seva autèntica vida. Jo m’imagino que deuria ser una vida dura, de família poc adinerada, d’una dona que, quan anava complint els anys, en el seu rostre es dibuixaven grans arrugues fruit de les llàgrimes i el dolor per la pèrdua d’un fill i en aquella circumstància.

Amb ulls negats d’afecte seguies cada gest cada estímul de color per lent i incipient que fós senties l’instant present que el temps va tard àdhuc no saps on ets. Com un joc de mans sense màgia obries la finestra a l’aire fresc i sec per si l’oratge et refeia sa i estalvi de mi. La vida em contagia no puc ni vull esperar-te val la pena seguir la llum, sobretot, la llum que pinta de tons daurats les cases, les fulles les mans... però tu, mut de paraules retornes a la pena del no saber gaudir. Mentre... a cada llera neix la vida delerosa de viure a cada estona d’espera val la pena somriure com ho fa el blanc-rosat d’ametlla el bri d’ordi nat.

Postals a l'aire Silencis... en veu AL TA ALT

L'emanant empatia d'alguns neorurals d'avui amb la cismàtica mobilitat demogràfica que ens ocupa, contrasta amb els seus aires colonitzadors, que creuen legitimats per la seva procedència urbana, a l'hora de dictar alliçonadores sentències de moral jacobina

42

Albert Muntada Diplomat en Ciències de l’Educació per la Universitat de Lleida postalsalaire@hotmail.com

Si aquest silenci us suggereix alguna imatge interessant, no ho dubteu, envieu-la a l’adreça electrònica de la postal

458 - Divendres, 17-3-2006


C.F. Solsona Sènior Masculí Segona Territorial / 26-02-2006

C.F. Solsona, 1 - C.E. Monistrolenca, 3 Alineació: Ribera, Jiménez, Alcázar, Obiols, Mas, Alarcón, Sabata, Soler, Pavón, Cardona i Tripiana. També: Llosada, Alsina, Viladrich, Pérez, Valverde i Jaray. Gols: Min. 25, (1-0) Tripiana. Min. 44, (1-1). Min. 65 (1-2). Min. 82, (1-3).

Ensopegada El primer equip del Solsona segueix fent-ne de les seves, i és que aquest no és el seu any. Després de començar el partit molt bé, controlant el ritme de joc, provocant clares ocasions de gol i Tripiana aconseguint l’1 a 0, al minut 25 de joc, tot feia pensar que seria un partit plàcid per als solsonins. Res més lluny d’això, va ésser marcar el gol i enfonsar-se. El Santpedor, amb un joc directe i amb més lluita que ofici, es feia amb les regnes del partit i tot just en finalitzar la primera part aconseguia establir l’empat.

La segona part va ésser un calc de la primera. El Solsona va sortir fort i va perdonar. El Santpedor, en una de les moltes contres que va efectuar, va aconseguir avançar-se. A la part final del partit, quan el Solsona buscava l’empat a la desesperada, va ésser el Santpedor qui va tornar a marcar i així, sentenciar el partit. La setmana vinent, els solsonins buscaran reforçar la seva moral, guanyant al difícil camp del líder de la categoria: el Can Trias de Terrassa.

Juvenil 1a. Divisió - 11/03/2006

Alevins “A” 12 MARÇ

C.F. Solsona, 3 Vilanova i La Geltrú C.F., 2 Alineació: Juanjo, Raül, Xavi, Àitor (Miquel), Ernest (Hazel), Kike, Eli, Chus (Jordi), Ricard (Albert), Sabata (Arnau), Pep

Victòria treballada Partit complicat, el que va disputar el Solsona juvenil aquest dissabte passat, ja que, a més del rival, que ja era complicat de per si, s’hi ha de sumar el fort vent que bufava a Solsona, que feia difícil la pràctica del futbol. Els primers quaranta cinc minuts van ser molt disputats, però va ser el Solsona qui amb el vent a favor va gaudir de millors ocasions de gol, tot i que els visitants també en van tenir alguna de molt clara, però van ser els locals, qui, mitjançant Pep s’avançaven al marcador. Després de vint minuts de clar domini local, amb algun pal inclòs, els visitants, en una badada de la defensa solsonina, empataven el partit. Aquest gol va caure com una gerra d’aigua freda en les files locals i la pilota la va passar a dominar l’ equip del Vilanova. Els jugadors del Solsona van passar una fase d’incertesa amb errors i desencerts. Tot i així, quan semblava que al descans s’arribaria amb empat, a la sortida d’una servei de banda i en jugada assajada, Xavi avançava als locals i els feia arribar amb avantatge al marcador a la mitja part. La segona part va ser bastant dolenta quant a joc, però no quant a oportunitats de gol, ja que tots dos conjunts en van gaudir de molt bones. Tot i així, el Vilanova empatava el partit en un clar penal comès per Àitor i que Juanjo quasi atura; poc després els solsonins tornaven a marcar, en el que ja seria el definitiu tres a dos. El resultat es va quedar curt, ja que, amb el Vilanova bolcat a l’atac, Ernest i Hazel en van tenir de molt clares per ampliar el marcador. També els davanters locals en van tenir algunes, d’ocasions de gol, que van ser desbaratades per Juanjo unes i alguna altra per Eli, que en va treure una de sota els pals amb Juanjo ja batut. Al final, però, després de molt patiment, tres punts importants per donar moral als jugadors solsonins, que amb la ressaca carnavalesca portaven dos partits seguits perduts i així trenquen aquesta mini ratxa negativa. El diumenge dia 19, a les dotze del matí, el Solsona visita a domicili al Cerdanyola, un equip de la part mitja-baixa de la taula classificatòria, amb la intenció de treure alguna cosa positiva dels sempre difícils desplaçaments que té aquest any el juvenil del C.F. Solsona. 458 - Divendres, 17-3-2006

43

C.F. Solsona, 0 Gironella, 4 Alineació: Aleix Colell, José Luis Barbero, Joan Vendrell, David Alconchel, Aleix Ribera, Arnau Múrcia, Mohamed Hida, Ferran Contreras, Guillem Barcons, Joan Vilà, Èric Testagorda, Albert Aresté, Manel Gangolells, Robert Tripiana, Gerard Roca. Entrenador: Sergi Alcàzar. Aleix Ribera

Derrota davant el segon classificat

Partit disputat el diumenge al matí al camp del Solsona, on els alevins s’enfronten amb el Gironella, el 2n. classificat a la lliga. Els locals saben que no és fàcil, però surten a totes, i les oportunitats arriben només començar el partit. Disputats només 10 minuts, el Solsona ha deixat escapar dues clares oportunitats de gol, cosa que fa que el Gironella es desperti i comenci a atacar més la porteria rival. Quan sembla que el Solsona controla i domina el partit, el Gironella surt en un contraatac i, en veure el porter avançaat, xuten i marquen el seu primer gol de “vaselina”. A la segona part, els locals comencen a jugar desordenadament i sense criteri. I el Gironella ho aprofita ben aviat, marcant el 2n. gol. Hi ha algunes petites ocasions d’atac per part del Solsona, però sense cap perill per la porteria dels visitants. El Gironella es fa seu el partit i, en dues escapades més de la davantera, aconsegueixen marcar dos gols més. El Solsona s’enfonsa i el partit acaba amb el resultat de 0 a 4 en contra. S’ha perdonat massa a la primera part i aquests errors han passat factura de cara el resultat final. Felicitem l’Aleix Ribera pel seu esforç durant tot el partit i per haver parat en moltes ocasions la davantera contrària. Ànims, nois, i sort!


C.E.Arrels Cadet Femení / 11-03-2006

Infantils 2a. Divisió / 12-03-2006

Vilassar de Mar, 7 - C. E. Arrels, 5

Pont de Vilomara, 2 Arrels C.E. 3

Alineació: Gore Aymerich, Eva Gangolells, Ester Bajona, Nerea Alós , Nina Alet, Mireia Casado , Ivette Casafont, Pilar Isanta i Mireia Vila. Gols: Pilar Isanta (3); Eva Gangolells (1); Nerea Alós (1) Delegat: Joan Casado

Alineació: Magí López, Xavi Cambre, Àlex Vilaseca, Ramon Sancebrià, Aleix Bajona, Jorge Enrique, Oriol Espuga, Àlex Andreu, Josep Miquel Vila, Marc Roca, Ferran Reig i Carles Tristany. Gols: Oriol Espuga, Àlex Vilaseca i Aleix Bajona.

Bon partit davant d’un millor contrincant

Victòria per un Arrels molt motivat

Dissabte 11 de març l’equip de l’Arrels es desplaçava fins al Maresme, on va tenir lloc el partit que podia acabar de mig sentenciar el campionat. El partit va començar favorable i gràcies a un gol de l’Eva, molt oportuna, l’equip es va posar 0-1. l’equip va imprimir un ritme molt alt de joc, i un gol més de la Pilar no va ser suficient per acabar la 1a. part amb avantatge, ja que el marcador 3-2 feia justícia a un molt bon rival, que va fer una demostració de força i empenta al llarg de tot el partit. A la segona meitat els deu primers minuts van ser de clar domini local i es van allunyar al marcador fins a un 5-2. L’última part del partit, l’equip de l’Arrels, amb la incorporació de la Mireia Vila com a jugadora de camp, va crear molt més perill a la porteria rival, i l’Arrels va fer tres gols al Vilassar, però, no va ser suficient per acabar de remuntar.

Partit jugat amb molta motivació per part dels dos equips, ja que un dels nostres jugadors, Jorge Enrique, havia format part de la plantilla del Vilomara. Molt aviat el partit es va posar a favor de l’Arrels, amb una penetració del nostre lliure Cambre; per la dreta, fa un centre a l’Oriol, que d’una bona rematada de cap fa el primer. A partir d’aquí tot el partit és una lluita constant per part dels dos equips, per tenir el control del mig del camp. En els últims minuts de la primera part, i en un descuit de la defensa, s’empata el partit. La segona part comença calcada a la primera, d’una passada llarga, l’Oriol lluita bé la pilota i s’anticipa al porter, i el xut va al pal; però l’Àlex Vilaseca, molt atent, remata al fons de la xarxa. El partit continua amb molta lluita al mig del camp, però en una jugada molt embolicada dintre de l’àrea del Vilomara, la pilota surt rebutjada i l’Aleix Bajona, amb molta vista, veu el porter avançat i, fent un xut magistral, fa el tercer. A falta de cinc minuts per acabar, el Vilomara fa el segon, afegint emoció al partit. Però l’Arrels, molt concentrat en defensa, no es deixa sorprendre. Cal destacar la gran actuació de tot l’equip. Però molt especialment el nostre jugador Jorge Enrique, fent una demostració de força, i no donant mai cap pilota per perduda.

Futbol Sala Femení

Arrels, 10 - Pallejà, 0 Alineació: Plaza, Alba (1), Elena(1), Marta(2), Judit(1), Anna Serra(2), Jèssica(3) Entrenador: Diego Barranco

Bany de gols Partit que es presentava amb poc al·licient des de l’inici, ja que el Pallejà ocupa actualment l’última plaça de la classificació, però mai no és bo refiar-se. L’Elena, amb un fort xut des de fora de l’àrea, va encetar el marcador en el primer minut del partit. Tot i amb això, l’equip del Pallejà plantava cara, situació que va durar ben poc, ja que en els minuts següents l’Arrels va anar incrementant la diferència de gols (fins a 10), mentre que l’equip contrari perdia motivació i força, fins al punt que les jugadores visitants van acabar convertint-se en uns simples «cons», fet que va propiciar que l’Arrels fes el que volgués en la totalitat del terreny de joc. 3 punts més a la saca!!!

Jorge Enrique: Gran actuació

Aleix Bajona: Un gol fantàstic

Envieu-nos les vostres cròniques d’esports... abans del DIMARTS AL VESPRE a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.net 973 48 17 19 44

458 - Divendres, 17-3-2006


C.E.Arrels Alevins Arrels 1a. Divisió / 11-03-2006

F. C. Pirinaica, 0 C. E. Arrels, 0

Alineació: Xavier Llordella, Èric Comellas, Ramon Coll, Guillem Sala, Nourddin, Jordi Ollé, Èric Pascual, Marc Balletbó, Ferran Xandri, Josep Armengol, Jordi Vilà, Jordi Màrquez, Ivan Martínez, Axel Novelles, Nil Bordetes. Aquest passat dissabte es va disputar el partit entre els alevins de la Pirinaica i els d’Arrels. La primera part no va tenir gaire història: els d’Arrels, amb el fort vent que bufava en contra, només van poder crear un parell d’ocasions clares de gol i els de la Pirinaica es van fer “amos i senyors” del mig del camp. La segona part va canviar radicalment, els d’Arrels, amb el vent a favor, van començar a jugar bé i a crear nombroses ocasions de gol. Mentrestant, els de la Pirinaica es dedicaven a fer entrades molt “dures” als jugadors visitants i l’àrbitre no castigava amb cap targeta. Però als qui sí que va castigar va ser als d’Arrels, tot anul·lant-los un gol legal del Josep, sent aquesta l’última oportunitat per guanyar el partit. Des d’aquí donem ànims a tots els jugadors per afrontar els pròxims compromisos, ja que rebem a casa al Navàs i en la següent jornada al Manresa, que és líder.

Alevins Arrels Primera divisió / 04 -03-2006

C.E. Arrels, 6 - C. EFO 87, 0

Alineació: Xavier Llordella, Jordi Vilar, Ramon Coll, Èric Comellas, Raül Alcàzar, Marc Balletbó, Bernat Moreno, Èric Pascual , Nourddin , Jordi Marquez, Ferran Xandri , Josep Armengol, Pau Vilar, Marc García, Jordi Ollé, Nil Bordetes , Guillem Sala. Gols : Nourddin 2, Marc Balletbó 2, Ferran Xandri 1, Josep Armengol 1. Partit amb poca història , dominat amb claredat per l’equip local durant tot el joc. Jugant per les bandes i sent un constant atac i gol. Acabant la primera part amb el resultat de 3-0. La segona part començà amb una petita millora en el joc per part de l’equip visitant llançant-se a l’atac. Però això no va impedir que l’Arrels seguís marcant 3 gols més en contra , acabant amb el resultat de 6-0.

CINEMA

Josep Armengol

Ramon Coll

CENTRE EXCURSIONISTA DEL SOLSONÈS MATINALS PER LA COMARCA, CICLE DE CASTELLS

CASTELVELL TERME MUNICIPAL D’OLIUS

18 anys

EN LA CUERDA FLOJA • Dissabte, 18 (11 nit) • Diumenge, 19 (2/4 de 8 de la tarda) • Dilluns, 20 (1/4 d’11 nit)

Dia: diumenge, 26 de Març del 2006 Lloc i hora de sortida: de la freixera a la Plaça del Camp, a les 9.00h. Distància: 15km, aproximadament. Recorregut amb poc desnivell per la zona més propera a la ciutat. Tornarem per l’obaga de la Canal i el vessant del torrent Ribalta.

458 - Divendres, 17-3-2006

APTA

DICK Y JANE: LADRONES DE RISA • Divendres, 17 (1/4 d’11 nit) (Dia de l’espectador) • Diumenge, 19 (5 tarda) 45

s ro u E trada

0 ,5 una en LOJA 0 ' F er mpra d RDA E... p o E L a c U AN VA per l LA C K Y J EN

DI

C


C.E.Arrels Pre-Benjamins / 11-03-2006

Benjamins futbol 7 2a. Divisió Grup 3

Alineació: Lluís Villaró, Marc Casaldàliga (1), Albert Pijuan, Lluís Pijuan (1), Pere Vilaginés, Manel Estany (1), Guillermo Morales (1), Marc Pujol, Toni Moreno (1)

C.E. Arrels: Lluís, Sergi, Ivaylo, Natàlia, Albert, Àlex, Ivan, Gerard, Claustre, Roger i Guillem

El vent ens jugà una mala passada

El vent protagonista

El titular ho diu tot. Partit marcat pel vent que ens jugà una mala passada al darrer quart quan, amb un marcador a favor de 6 a 3, els de fora aconseguiren, amb l’ajut del vent a favor, un empat totalment injust vist el domini al camp. Vàrem dominar les tres primeres parts de cap a peus; i només cap al final de partit, quan el vent bufà més fort en contra nostra, ho aprofitaren els rivals per empatar-nos el partit. Coses bones que vàrem poder apreciar és el sentit d’equip que anem guanyant partit rere partit. Cadascun dels nostres va assumint quina és la seva funció i posició dins el terreny de joc i si això ho afegim a que cada vegada juguem més en equip ens fa estar convençuts que tenim davant un grup de nens que, per poc que les coses vagin millorant, donaran moltes jornades de glòria al C.E. Arrels. Prova de tot el que hem comentat ho és que els sis gols se’ls van repartir quatre jugadors, i tots de molt bona factura. El Marc Casaldàliga amb un potent xut de fora l’àrea a passada del Guillermo, el Manel col·locant la pilota fora de l’abast del porter amb picarderia, el Lluís Pijuan amb xut col·locat des d’una cantonada de l’àrea, el Toni pescant un rebot dins l’àrea (gol de davanter centre) i el Guillermo de dos penals xutats fregant el pal de la porteria. Cal destacar també el bon fer del Lluís, destacant les seves sortides a peus del rival i una aturada en xut de falta per dalt. De l’Albert Pijuan i el Pere val a destacar el joc seriós en defensa, i del Marc Pujol, que cada dia es va assentant com a centrallliure. Però també hem de comentar que ens va faltar una mica de concentració als darrers cinc minuts de partit. Si bé és cert, com hem comentat, que el vent en contra no ens permetia jugar com sabem i els jugadors de l’altre equip, alguns un any més grans, ho aprofitaren per xutar de lluny i empatar el partit. En resum: resultat totalment injust.

Els benjamins del C.E. Arrels van jugar aquest cap de setmana amb un rival que més que en equip té sort de les individualitats, ja que un sol jugador va fer 4 gols. Tot i el resultat final, cal destacar que l’equip solsoní va jugar un partit força correcte amb bones combinacions per part dels jugadors, creant ocasions força clares, però que no sabien aprofitar a l‘hora de ficar-la a la porteria rival. El dia tampoc no era dels que ajuden a jugar a futbol ja que, pel fort vent que feia, hi havia moments que era impossible de mantenir els ulls oberts per la pols que aixecava. Aquesta setmana serà com els grans, partit dimecres i dissabte. Dimecres hauran jugat el partit pendent de la nevada a Sant Joan de Vilatorrada i el dissabte jugaran a la Balconada.

C.E. Arrels “B”, 6 C.F. Monsenyor Gibert, 6

C.E. Arrels, 0 C.E. Sallent, 5

Futbol

Dolors Pujols

Artés 4 - C.E. Sant Llorenç 1 Aquest partit disputat a les 9 del vespre, ja que havia estat aplaçat, va servir perquè Costa se situés com a «pichichi» de l’equip amb 8 gols Alineació: Marc, Víctor, Abel, Balagué, Farràs, David, Simeó, Baraut, Canals, Costa, Ricard. També. Damià, Adrià, Francesc, Llohis i Grimi A les 9 del vespre i amb unes condicions climatològiques no gaire favorables, es va disputar aquest partit entre l’Artés i el Sant Llorenç el passat divendres 10 de març. Al primer minut de joc els locals ja es van avançar però el Sant Llorenç va aconseguir l’empat gràcies a un golàs de Costa des de la banda després d’una passada a “l’estil Laudrup” de David. En aquesta primera meitat hauria pogut arribar el segon gol pel Sant Llorenç, però un xut de Ricard es va estavellar al travesser. Amb aquest empat es va arribar al descans. La segona part va començar amb un gol dels locals que significava el 2 a 1 (tot i que hi havia un més que probable fora de joc). Tot i que el Sant Llorenç va disposar d’oportunitats de gol, a partir del minut 80, dues errades defensives van acabar d’arrodonir la derrota (4 a 1). El gol marcat pel Sant Llorenç va desempatar als dos màxims golejadors de l’equip: Francesc amb 7 gols i ara Costa, “pichichi” amb 8.

46

458 - Divendres, 17-3-2006


Consell Esportiu del Solsonès

Professors d’Educació Física amb els preparadors tècnics

A punt per la sessió

Les escoles es posen en forma amb el tennis

Club d’Escacs l’Elefant

Derrota a casa

El passat dimecres, 8 de març de 2006 el Consell Esportiu del Solsonès i el Club Tennis Solsona, amb la col·laboració de la Federació Catalana de Tennis i l’Ajuntament de Solsona, van organitzar un curs de Tennis per a tots/es els professors de l’àrea d’Educació Física de tots els centre d’ensenyament de la comarca. El curs, titulat I, ara tennis!!!, va ésser impartit per dos dels responsables de l’àrea de docència de la Federació Catalana de Tennis: el Josep i el Toni. Tots dos, després d’incidir en els aspectes i objectius que s’ha marcat des de la federació, van fer una part teòrica i ràpidament es va passar a la part pràctica, on tots els professors es van posar en situació real de joc.

L’Elefant va tornar a perdre, aquest cop davant el Lleida C El proppassat diumenge 12, sis jugadors del Club d’Escacs Elefant van jugar la sisena ronda del campionat de Catalunya d’equips. El resultat: derrota. La causa: manca de jugadors, com sempre. L’equip rival havia donat mostres durant tota la competició d’una irregularitat sorprenent, perdent dos matxs per 8 a 0 i guanyant-ne un altre pel mateix resultat, i l’Elefant esperava trobar-se un equip fluix i mancat de jugadors, jugant a fora i tan lluny. No va ser així. El que es va trobar va ser un equip complet, puntual (va arribar abans que l’Elefant) i gens mancat de nivell i jugadors. El matx ja estava sentenciat abans de començar, amb els dos punts regalats que tenia l’equip rival, i un miracle (com el de La Seu) no es repeteix sovint. Per ordre de forces: Lorenzo (-), Massana (0), Rosés (0), Anton (1), Tordesillas (1), Blanch (0), Simal (0), Martos (-), 2 a 6. Massana, tot i aconseguir una posició més que satisfactòria d’obertura, no va saber aprofitar el seu avantatge i va sofrir una immerescuda derrota. Rosés va perdre una partida molt interessant en la qual va arribar a un final amb peó d’avantatge, però el seu experimentat rival, maniobrant molt bé amb els cavalls i ajudat per un error del solsoní, va obligar a aquest a tombar el rei. Anton i Tordesillas van seguir la seva bona línia, sobretot el primer, que porta 5 punts dels 5 possibles, però no molt menys bé ho porta Tordesillas, amb 3,5 de 4. Blanch i Simal, tot i perdre, van donar lluita. El proper diumenge l’Elefant ha de viatjar a Juneda, amb possibilitats de lluitar per la permanència.

Fase Comarcal de Bitlles Catalanes Us tornem a publicar aquesta fotografia que per motius tècnics no va sortir ben impresa la setmana passada

Podi aleví masculí: Raúl Alcázar, Èric Comellas i Xavier Llordella 458 - Divendres, 17-3-2006

47


C.B. Solsona

Infantil Masculí “A”

A.E. l’Hospitalet, 60 C.B. Solsona “A”, 59

Sènior Masculí

C.B. Abrera “B”, 44 Hotel Sant Roc Solsona, 64

Alineació: Jordi, Guille, Dani, Marcel, Oriol, Pedro, Marc, Sánchez, Bryan Parcials: 13-16 26-33 45-47 60-59

Alineació: Pera 8, Quirico 18, Torras 2, Díaz 6, Baena 7, -5 inicial- Caelles 2, Ramon, Viladrich 6, Comas 5. Parcials; 12-17, 18-32, 31-50, 44-64

Incidents en un bon partit No es pot anar a Hospitalet sense protecció policial.....(apa!), i és que el reglament de la categoria infantil dóna lloc a moltes confusions, i més si ets d’Hospitalet. El partit va començar tard degut a una pròrroga bastant interessant entre els locals i el Reus, un bon partit...el nostre. A part de començar tard, es va iniciar sense 24 segons a la taula, que es el que va aixecar tota la polèmica. En un partit a cara o creu (els nens de l’Hospitalet no en tenen cap culpa) l’ambient es va tornar enrarit, l’arbitratge, a estones correcte, passava per alt aquestes infraccions del reglament, fins que se’l va avisar que tot allò era una farsa, i que a part és il.legal. No va ser fins al minut 7, en que el marcador estava empatat, i els locals van fer fins a tres llançaments a cistella, infringint la regla dels 24 segons, en perjudici dels solsonins, que veien amb impotència un ambient hostil, i amb unes normes diferents. L’àrbitre va acceptar un “mea culpa”,i va dictaminar, (finalment) que un delegat del Solsona, es fes càrrec del rellotge. El públic, llavors, es va tirar literalment en contra, envaint la pista amb insults, reiterant «que a casa nostra fem el que volem», a part d’insults propis del seu nivell mental, (burro, burro, burro)...la noia (?) que feia els 24, indignada, es va distreure de lligar amb els taules.... Total, que del partit, la nota positiva és que els nens van estar a l’alçada, cosa que no es pot dir del públic local (una part). Als nostres jugadors els convé partits d’alt nivell com aquest. L’equip de l’Hospitalet és un equip a tenir en compte, amb jugadors bregats a rendir fort, però la comparsa que els acompanya, que aprenguin a comportar-se, i amb això faran el mínim per poder-se dir bons pares, i saber què convé per l’educació dels seus fills. Hem de felicitar els solsonins, i agrair als pares que ens van acompanyar la seva gran paciència. Gràcies

After partyt Sense història. Un partit sense història. Segurament en podem treure més profit per les anècdotes que van passar que no pas pel joc en si mateix. El conjunt local va jugar al seu aire en defensa; amb jugades un pèl dures, i amb una brusquedat bastant palpable en atac, feKiko Rafart ien el que els deixàvem fer. Anaven per rauxes, amb tirs molt estranys, i sobretot, amb una gran permissivitat de l’home gris. Com es pot explicar un partit sense criticar un àrbitre? Quantes paraules podem configurar per dir: “no en sap”; deixem-ho en que hi ha cel, infern i àrbitres. I a sobre, aquest, en zona VIP. El solsonins, van aguantar impertèrrits com aquest senyor només feia que imposar el seu criteri, amenaçant els jugadors amb retirades de fitxes, en un partit on ell no tenia res controlat. Va deixar picar el que es va voler, i això afavoria els locals clarament. Encara que eren molt inferiors als nostres jugadors, que tot i jugar lents (?), van haver d’aplicar-se en una zona 3-2, i jugar a handball als últims minuts, per no crear situacions de velocitat, amb les conseqüents apreciacions rares per part de l’home gris. S’ha de resumir que la diferència al marcador podia ser espectacular, però que es va preferir jugar tranquils, aguantar les tècniques que ens va xiular l’antiesportiva, i les ganes de retirar fitxes, en un partit qualsevol, en un partit sense història. PD: Jugadors com en Roger van fer un esforç, en jugar semilesionat; el Jordi Torras també; el Xavi Díaz, també; el Quirico, ja comença a estar al dente; el Marc Sala està lesionat; el Marcel, recuperant-se bé, sembla un equip de postguerra,... però estan complint al 100 x 100, ara falta l’afició.

La gent del C.B. Solsona, talismà per al Ricoh Manresa Diumenge passat va haver-hi l’expedició del C.B. Solsona al Nou Congost, convidats pel Ricoh Manresa, a presenciar el partit de la lliga ACB contra el C.B. Granada. Igual que l’any passat, un munt de solsonins i solsonines van poder gaudir de la victòria i d’un bon partit dels locals (el millor de la temporada, fins ara), amb jugades espectaculars i gran partit de Ferran Laviña. El capità del Ricoh Manresa va fer 15 punts, 5 rebots, 6 assistències i 2 taps. Amb aquestes brillants estadístiques, Ferran Laviña va ser el millor jugador de la jornada a la lliga ACB, després de sumar 26 punts de valoració. Serà que el públic solsoní porta bones vibracions als jugadors del Ricoh? Ens hauran de convidar més sovint... 48

458 - Divendres, 17-3-2006


C.B. Solsona Infantil-Femení:

Mini Masculí “C”

Tarragona Bàsquet, 63 Solsona/Torelló BF, 71

C.B. Solsona, 60 Bàsquet Berga “B”, 44 Alineació:Christian 16, Eduard 4, Lluís 4, Agustí 17, Pau 8, Francesc , Gerard 7, JAN , Jordi, Nil i Bernat 4. Parcials: 12-11 22-19 33-21 / 52-31 54-38 60-44

Berta Codina 16, Elena Sierra, Mar Portet 4, Gemma Camps 2, Carla Carbonell 13, Anna Sepúlveda 2, Marta Cintas 8, Anna Estany 10, Paula Vilaginés , Cristina Bubé 16. Parcials: 10-21 / 22-39 / 44-53 / 63-71.

Partit molt igualat amb ratxes de bon joc

Plàcid començament, final agònic

Partit jugat a ratxes pels jugadors ataronjats que, sense fer un excel·lent partit, han demostrat que són millor equip que els del Berguedà, que basen el seu joc amb una defensa molt tancada ( pràcticament zonal ) i ràpids contraatacs. Doncs bé, els solsonins amb dos períodes molt interessants han deixat pràcticament sentenciat el partit ( 4t període ). Enhorabona per la sisena victòria consecutiva i moltes possibilitats de quedar entre els tres primers classificats d’aquesta segona lligueta de la temporada.

Últim partit de la primera volta i un rival molt fort a casa seva. Només havia cedit un partit i per poca diferència (enfront del Cornellà). Per això, el Solsona/Torelló tenia clar que no seria fàcil mantenir la imbatibilitat. De totes maneres, disputat ja la primera meitat del matx i amb una còmode avantatge en el marcador, ningú no es podia imaginar el que va passar: Les tarragonines van pressionar molt fort, aconseguint recuperar vàries pilotes i reduir la diferència de punts. Afavorides, això sí, per un lamentable arbitratge, que amb les seves decisions va perjudicar molt a les visitants. Els últims 15 minuts de partit van ser agònics; les tarragonines seguien jugant al límit ja que l’àrbitre els ho permetia. En canvi, a les visitants les anava carregant de personals més que riguroses, més una tècnica a la banqueta. Les locals es van posar a 4 punts; però el caràcter guanyador del líder de grup no va defallir i en els moments claus van saber tirar endavant i endur-se’n una molt meritòria victòria.

Mini Femení

Bàsquet Ribes, 54 C.B. Solsona, 94 Alineació: Maria Garrido 14, Belén Sánchez 16, Núria Riu 16, Mireia Ribalta, Paula Durán 16, Sarai Masdenpinós 2, Erika Bernadó 10, Magda Lafuente 2, Sheila Orrit 18. Parcials:: 9-18 / 12-30 / 21-40 / 37-62 / 43-84 / 54-94

Cap de setmana basquetbolístic

Un 10 per a totes

Calendari dels partits de bàsquet al pavelló municipal

Una jornada que, poques hores abans del partit, al C.B. Solsona se li havia complicat molt a causa de les nombroses baixes. La bona actitud i companyonia d’algunes jugadores ha fet possible que les solsonines viatgessin al Garraf amb opcions de no perdre la imbatibilitat; el Bàsquet Ribes, que tampoc no havia perdut cap partit fins al moment, era un clar aspirant per fer-ho. En els primers compassos del matx s’ha vist un equip taronja lleugerament superior al seu rival. A més, amb la motivació i actitud que s’han emprat es feia molt difícil pensar que les barcelonines poguessin sorprendre-les. Malgrat la diferència de punts que hi ha hagut, el partit que han ofert un i altre equip ha sigut d’un bon nivell. Tant el joc ràpid i efectiu de les visitants, com el joc més individual i sobretot l’esperit de lluita de les locals; totes plegades han fet un enfrontament força espectacular. 458 - Divendres, 17-3-2006

Calendari dels desplaçaments

49


P.B. Solsona Meroil Casa Alcalà F.S., 6 P.B. Solsona Meroil, 2 Casa Alcalà FS: Quillis, Alsina, Orti, Gavira, Esteller, Illescas, Piñero, Domínguez i Albarracín P.B. Solsona Meroil: Albert, Obiols, Santacana, Sito, Lleïr, Javi, Montra, Erola i Joan Àrbitres: Ruiz i Fernández Gols: 1a part: 1-0 min.1 Esteller, 2-0 min.2 Illescas, 3-0 min.18 Piñero, 4-0 min.19 Orti 2a part: 5-0 min.23 Piñero, 5-1 min.32 Javi, 5-2 min.36 Javi, 6-2 min.38 Piñero

No va poder ser Un inici de partit fulgurant per part dels jugadors del Prat va deixar als de MEROIL fora de combat en tan sols dos minuts. Els locals van sortir amb molta agressivitat i amb un ritme ràpid de joc que va fer que a la primera de canvi es deixés el partit clarament al seu favor amb un resultat al descans de 4 a 0. A la represa els de Solsona van intentar retallar diferències però amb el que van trobar-se va ser amb el cinquè gol local. Amb aquest els locals van abaixar una mica la concentració, cosa que els de MEROIL van aprofitar per retallar el marcador, amb dos gols de manera consecutiva, aconseguits per Javi. Quan semblava que es podia arreglar el resultat els del Prat van fer el definitiu 6 a 2 a falta de dos minuts per acabar el partit. Aquest resultat fa que els jugadors de la Penya hagin d’assegurar els partits de casa de cara a poder situar-se en la zona tranquil·la de la classificació. Això passa perquè aquest proper dissabte se sumin els tres punts en joc davant d’un rival que tot i el lloc que ocupa a la taula de segur que no ens posarà les coses fàcils ja que encara té opcions matemàtiques de poder sortir del pou. De segur que la Penya no se sentirà sola al pavelló i amb el recolzament de tot el públic sortirà de la zona on es troba en l’actualitat sense més dificultats, així que dissabte a les 7 de la tarda tots amb la Penya.

Juvenil 2a Divisió B Grup 4

P.B. Solsona Meroil, 4 Futsal Cervelló F.S., 5 P.B. Solsona: Ivan, Serena, Quim, Eloi, Dani, Pau, Josep Miquel i Èric

Igualtat fins al final Els de MEROIL no van poder amb el quart classificat tot i que van fer un més que acceptable partit ja que van jugar-los de tu a tu durant tot el partit. Els locals van avançar-se amb un 2 a 0 , però els de Cervelló van empatar al cap de poc d’arribar al descans. A la represa els visitants van avançar-se amb un tercer gol que els de MEROIL van saber tornar a igualar, llavors el joc va entrar en una fase d’atacs alterns per als dos conjunts. Però la sort va estar del costat foraster i van marcar fins al 3 a 5. Els de la Penya no van renunciar al partit i en un contracop van ser capaços de retallar la diferència i encara amb porter jugador van tenir opcions per poder empatar, però la falta d’encert uns cops i la precipitació d’altres ho van impedir. Aquest cap de setmana visitaran la pista de l’Escola Pia d‘Igualada. Cal remarcar que el dijous dia 9 de març van anar a la pista d’Esparreguera per jugar el partit pendent del dia de la nevada i van tornar cap a casa amb els tres punts en joc, ja que van quedar 1 a 3.

US HI ESPEREM, FORÇA PENYA!!!!!!!!!!

JORNADA 22 PROARTESA SANT SADURNI - MONTSENY CEAE ................. 3 - 3 AE SANT FELIU FS - SANT ANDREU FS ............................... 3 - 5 ESPARREGUERA CFS - GIMNÀSTIC DE TARRAGONA ........... 6 - 1 PB CASTELLDEFELS - VILA-SECA FS ................................... 5 - 6 CFS CRISTEC BALAGUER - SANT JULIÀ CE........................... 4 - 2 CORBERA TECNOMALLAS CF - L'AMETLLA DE MEROLA ...... 6 - 4 CASA ALCALÀ - PB SOLSONA MEROIL ................................ 6 - 2 PALLEJÀ FS - SICORIS LOANCA ......................................... 3 - 6 50

458 - Divendres, 17-3-2006


Lliga Comarcal

Consell Comarcal

Jornada 21 - 11 i 12 de març BAR CASTELL - CASTELLAR DE LA RIBERA ............................3-3 EXC. J. RIBERA - FONDA NIN .................................................6-2 ESP. FREIXINET - LLADURS ....................................................3-5 ARDÈVOL - MONTMAJOR .......................................................5-3 CLARIANA DE CARDENER - SOLSONA .....................................3-2 OLIUS - HOMBRES G .............................................................0-3 CLÍNICA VET. "EL SOLSONÈS" - ST. LLORENÇ DE MORUNYS ....5-0 LLOBERA - ST. CLIMENÇ ........................................................5-2 CAMBRILS DESCANSA

X

X

X X X X

X X

Partits ajornats - Jornada 16 ARDÈVOL - BAR CASTELL .....................................................4 -6 Jornada 22 - 18 i 19 de març CAMBRILS - CASTELLAR DE LA RIBERA partit ajornat FONDA NIN - BAR CASTELL (dissatbe a 2/4 de 8 del vespre a St. Llorenç) CASTILLO

Futbol Sala

LLADURS - EXC. J. RIBERA (dissabte, a les 16 h a Lladurs) NOSÀS MONTMAJOR - ESP. FREIXINET (dissabte, a les 17.45 h a l'Espunyola) NOSÀS

Divisió d’Honor

SOLSONA - ARDÈVOL (diumenge, a les 11.30 h al pavelló) ADRIÀ (diumenge, a les 12.30 h al pavelló) ADRIÀ

C.E.C.R Cambrils, 6 Kensu Belafer Fraga, 4

ST. LLORENÇ DE MORUNYS - OLIUS

Alineació: Romero, Estany, Guàrdia (1), Ritort (1), Vilaseca, Sabata(2), García(1) i Cases (2)

HOMBRES G - CLARIANA DE CARDENER

(dissabte a 2/4 de 7 de la tarda a St. Llorenç) CASTILLO

Primera derrota dels jugadors cambrilesos

ST. CLIMENÇ - CLÍNICA VET. "EL SOLSONÈS" (diumenge a les 11.30 h a St. Climenç) CASTILLO LLOBERA DESCANSA

Aquest passat dissabte el Cambrils va jugar contra el difícil equip de Fraga, que recordem que l’any passat va quedar molt ben classificat. El partit fou molt mogut entre els dos equips, es tingueren respecte però fou el Fraga que, en una jugada desafortunada de la defensa, va materialitzar el 0 a 1. Seguidament, realitzaren el segon en una contra en que Romero no va poder fer res per evitar el 2 a 0. Però a parti d’aquí el cambrilesos començaren a remuntar. García, de fort xut, va materialitzar el primer gol. Així s’arribà al descans. A la represa els jugadors van intentar aixecar el partit. Així va ser: Jesús feia l’empat 2 a 2. Ritort de jugada desfeia l’empat de fort xut creuat. L’equip cambrilès va trobar molts espais. Sabata de jugada marcava el quart. El porter no va poder fer res davant l’allau de bon joc cambrilès 4-2. Però en uns moments en que els de Fraga intimidaven la porteria local, Guàrdia, en jugada de contraatac, posava les coses al seu lloc. Val a dir-ho: partit boníssim el d’aquest jugador que ha recuperat la força que el caracteritza. El partit es posava encarrilat pels cambrilesos, però en una jugada de mala sort van rebre el 3 de la tarda (5-3). Sense temps d’assaborir el gol els de Fraga, Jesús va marcar l’últim gol cambrilès de la tarda en els últims compassos del partit. Els del Pirineu van rebre un últim gol en que es deixava el partit mig sentenciat: 6- 4. Al final, victòria del Cambrils, que es manté en un lloc privilegiat de la classificació. Les claus van ser una bona segona part, i la gran actuació de l’equip en qüestió que va remuntar un 0 a 2 només començar el partit. La setmana que ve, partit a casa del Cavauto, una pista que confiem que sigui talismà per al Cambrils.

Partits ajornats - Jornada 16 SOLSONA - SANT LLORENÇ DE MORUNYS (dijous 16/03/06, a les 22 al pavelló) MORENO CLARIANA DE CARDENER - CAMBRILS (dijous 23/03/06, a les 22 h al pavelló) IONEL ESPORTIU FREIXINET - EXCAVACIONS J. RIBERA (dimarts 14/03/06, a les 22 h al pavelló)VEGA

Lliga Comarcal

J. A.

Bar Castell, 3 Castellar de la Ribera, 3 Gols Castellar: Roger Cardona, Jordi Santaeulàlia «Xoldi», Jordi Motanyà Gran partit. El Bar Castell es va avançar 2 a 0 (Albert Rafart i Vicenç Biols) però el Castellar va reaccionar amb la lluita que el caracteritza. El gol de l’empat de Xoldi va ser sensacional, disputant la bola entre tres defenses i rematant acrobàticament. A la segona part hi va haver ocasions per banda i bones jugades però els encerts només van ser d’un per cada equip. Al final 3 a 3 i la sensació que l’empat va ser el resultat més just. 458 - Divendres, 17-3-2006

51


Motor Club Solsonès

Lluís Novelles

Inici de temporada esperançador

Diumenge es va donar el tret de sortida al Campionat Català d’Endurades a la localitat de Puig-reig. Com sempre, els amics del Moto Club Baix Berguedà havien preparat un bonic recorregut, amb un tram cronometrat molt ràpid i una crono força tècnica, cosa que va fer gaudir als més de 420 pilots participants. Els del Solsonès aquest cop hi varen participar amb un considerable grup de 9 pilots del motor club més dos solsonins que per diferents motius tenen llicència d’altres clubs, però que també són socis del nostre. Pel que fa als resultats obtinguts, hi va haver de tot, quedant de la forma següent: Categoria Cadets: Xavier Subirana Vila 5è classificat. Categoria Júnior: Albert Seuba Rotxes 6è classificat. (M C Segre) Categoria Júnior Superior: Josep Clop Ito, retirat per avaria mecànica. Categoria Sènior A: Albert Cardona Novas, 19è classificat. Categoria Sènior C: Miquel Àngel Malé García, 3r classificat. - Ramon Mascaró Badia, 9è classificat. - Josep Altarriba Ribera, 12è classificat. Categoria Veterans: Joan Augé Serra, 11è classificat. Lluís Torra Baraldes, 15è classificat (M C Baix Berguedà). -

Antoni Vilar Reig, 25è classificat (1 minut penalització ) Ramon Andreu Bosch, 26è classifiat (1 minut penalització). Malauradament, una inoportuna indisposició, no va permetre a Ivan Gangolells participar en aquesta cursa, però esperem veure’l ben recuperat a la pròxima prova que es farà a Tremp el proper dia 26 de març.

52

458 - Divendres, 17-3-2006


Solsona Patí Club

Club d’Esquí Solsona

Ester Fornell

El Solsona Patí Club obté un resultat immillorable en els primers Certificats del 2006

Nou èxit del Club d’Esquí Solsona al Gran Premi de Catalunya Una altra vegada els corredors del Club d’Esquí Solsona van posar de manifest l’excel·lent preparació que estan assolint aquesta temporada en una altra important prova del circuit interclubs. El Gran Premi de Catalunya es va disputar el passat dissabte 4 de març al sector Ordino-Arcalís de l’estació de Vallnord, organitzat per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) i hi van participar més de dos-cents corredors. Malgrat un temps que va tornar a ser molt dolent, amb fred, nevades intermitents i molta boira, aquest cop cal destacar a més el tercer lloc en la classificació de clubs que el Club d’Esquí Solsona va aconseguir. Felicitats a tots els corredors i al gran equip d’entrenadors del Club!

El passat dissabte, 11 de març, es van celebrar els primers Certificats de la Temporada 2006 de la Territorial de Lleida al Pavelló Municipal d’Esports de Bell-lloc. Fent aquests exàmens per pujar de nivell s’hi van trobar prop d’una cinquantena de patinadors del Solsona Patí Club, Patins Bordeta, C.P.A. Torrente de Cinca, C.P. Bellcaire, C.P. Torregrossa i C.E. Bell-lloc. El Solsona Patí Club va estar representat al Certificat «E» per Núria Llorens, Laura Castillo, Júlia Castillo i Patricia Cases; al Certificat «C» per Patricia Cases i Cristina Cabestany; i al Certificat «B» per Jèssica Hernández. També cal destacar que aquesta era la primera sortida dels patinadors solsonins amb la nova Directora Tècnica i Entrenadora de l’entitat, Ester Fornell, destacant que torna a dirigir la part Tècnica des de l’inici de la Temporada 2006. Amb molta seguretat, l’entitat solsonina va aconseguir un resultat immillorable obtenint el 100% d’aprovats en aquests Certificats i obtenint la millor nota en tots els seus patinadors veient un patinatge treballat, elegant, amb velocitat, amb molt bona tècnica, i en poques paraules: fent un paper impecable. Per aquest motiu no parlarem de cap patinador en especial perquè tots ells han estat àngels sobre rodes.La Junta Directiva i l’Equip Tècnic del Solsona Patí Club vol donar l’enhorabona a la Núria, la Laura, la Júlia, la Patrícia (per partida doble al aprovar-ne dos en un dia), la Cristina i la Jèssica. Moltes felicitats i seguiu treballant així perquè la nostra entitat s’està reforçant dia a dia amb noves promeses del patinatge artístic fent que el nostre esport sigui cada vegada més especial. A més a més, volem compartir aquest èxit amb tots els membres del Solsona Patí Club (patinadors, tècnics, pares, socis,...) que treballant junts, colze amb colze, aconseguirem portar la nostra entitat fins on ens proposem. Així per tots els pavellons podrem dir i predicar als quatre vents, amb molt orgull, que som del SOLSONA PATÍ CLUB.

RESULTATS

Mireia García Bessa del Club d’Esquí Solsona es classifica pels campionats d’Espanya L’esquiadora Mireia García ha aconseguit classificar-se per poder córrer els campionats d’Espanya d’esquí alpí en la categoria Benjamí, que es disputaran a l’estació aragonesa de Candanchú gràcies als esplèndids resultats que ha obtingut en les proves de la Copa Catalana que ha disputat aquesta temporada. 458 - Divendres, 17-3-2006

53


CDC i JNC del Solsonès

Xavier Solà i Bosch, coordinador de la Lliga de Botifarra

La lliga de botifarra Enhorabona, Odèn!!! La segona lliga de botifarra ja ha acabat. Odèn, d’una forma molt elegant i amb una comoditat sorprenent ha guanyat el campionat sense haver perdut cap dels partits disputats. Lladurs, campions de l’any passat, han quedat segons i l’equip de Solsona, que enguany era la novetat, els acompanyarà en la tercera posició. Igual que els campions s’han de felicitar, tota la resta d’equips que, encara que no hagin guanyat cap trofeu han estat uns rivals molt dignes i han sabut guanyar i perdre sempre amb el bon humor, les ganes de passar-ho bé i fer que els nostres municipis i la nostra comarca puguin estar orgullosos de la seva gent. Per la meva part, com a coordinador d’aquesta competició, vull agrair a tots els jugadors i jugadores la resposta tan positiva i aclaparadora perquè aquesta lliga hagi pogut tirar endavant un any més; també agrair als companys de la JNC i de CDC tot el suport que des de bon principi m’han donat, a l’equip de l’Asterisc de Solsona FM per haver-me donat l’oportunitat de portar la lliga de botifarra més enllà de les nostres veus, i per sobre de tot als vuit capitans dels corresponents equips, que han fet una feina excepcional i a vegades poc valorada, tirant els equips endavant i amb una força i una il·lusió extraordinàries dignes d’un gran reconeixement. Espero que el pròxim diumenge 2 d’abril, dia de l’entrega de premis a Odèn, on tothom hi està convidat a venir, puguem tancar les portes de la segona lliga de botifarra d’una forma divertida i entretinguda i amb molta força, per començar a obrir les portes a la nova lliga 06-07. A tots, moltes gràcies i fins aviat!!!

Riner

RESULTATS Lladurs – Riner ..................................................................... 5-3 Solsona – Navès.................................................................... 5-3 C. de la Ribera – Olius ........................................................... 6-2 Pinell – Odèn ....................................................................... 3-5

Navès

Dinar amb motiu de l’entrega de premis de la 2a Edició de la Lliga de Botifarra 2005-2006 Data: diumenge 2 d’abril Lloc: Sala Polivalent d’Odèn (Cambrils) Preu: 15 euros (visita opcional a les Salines de Cambrils) Per confirmar assistència: 626 91 46 17 / 608 73 42 61 54

458 - Divendres, 17-3-2006


Un cafè amb...

Ramon Estany

Josep Pelegrina, president de la Fira del Trumfo

“S’han superat les expectatives dipositades” Ara fa 15 dies tenia lloc a Solsona la II Fira del Trumfo. Tot i la seva joventut, amb només dos anys s’ha consolidat i emprèn amb embranzida i optimisme les futures edicions En dos anys, quina evolució ha seguit aquesta Fira del Trumfo? L’any passat va ser la 1a. Fira del Trumfo. Per a nosaltres era un repte, una prova, una experiència totalment nova, ja que érem totalment novells en l’organització de fires. Una cosa és col·laborar amb un acte concret i l’altra és agafar les regnes i som-hi, anem a organitzar una Fira. La veritat, el primer any va ser una experiència en que no ens en vam adonar, no vam saber com, però -de cop i voltavam tenir la Fira muntada. Va passar i tots contents i feliços. I aquest any, que l’hem organitzat a consciència i te n’adones de la feina que porta al darrera. El munt de gent que convoques i que col·laboren. Aquest segon any hem seguit bàsicament la línia de l’any passat, consolidant i encarrilant la fira. L’esquelet de la fira és el mateix perquè volíem ser fidels al que de bon principi fa dos anys havíem estat parlant amb els productors de la comarca, que era potenciar un producte que està més valorat fora que a la pròpia comarca, i nosaltres no hi donàvem importància.

Enguany heu atorgat un premi honorífic, el Bufet, per què aquest reconeixement? És una pregunta que ens ha fet molta gent. El primer any vam estar parlant amb els productors i vam entrar en un món, el del trumfo, que certament és sorprenent. I tothom ens va començar a parlar d’un personatge que ja el teníem sentit aquí a Solsona: el Manel d’Alinyà. Tant jo com els de la meva generació el coneixem pel final de la seva trajectòria, i ens entra la curiositat, i buscant, descobreixes la seva vida. Nosaltres volíem instaurar una mena de reconeixement a la gent com el Manel, que durant molts anys, gens fàcils, van estar patint i donant a conèixer la patata i el trumfo. Evidentment, ja que el bufet és l’especialitat de trumfo més reconeguda, el millor reconeixement que podem donar és aquest: el bufet. Van sortir varis personatges, però el primer, sense cap mena de discussió, va ser el Manel. Hi ha més gent que s’ho mereix, segur, però tot vindrà, perquè la Fira del trumfo esperem que segueixi molts anys més. Quin pressupost tenia la Fira del Trumfo d’enguany i quin sou els organitzadors? Estem a l’entorn de 18.000 a 20.000 euros. L’organització bàsicament està formada per membres de la Unió de Botiguers. Sí que també col·labora gent del Centre Tecnològic, també la gent del Gremi d’Hostaleria, el Museu del Ganivet, sobretot participant en l’organització. No ens descuidem tampoc dels productors de la comarca i aquest any s’hi han afegit els col·leccionistes de plaques i l’Associació de productors de Plaques

Com valoreu comercialment la Fira? S’han superat les expectatives dipositades. S’ha consolidat molt bé, superant vendes, expositors... Tenim motius per fer venir gent a la comarca. Durant la fira, per degustar trumfos evidentment, però diguem que els trumfos són l’excusa, i a partir d’aquí la gent coneixerà Solsona. Donem a conèixer la ciutat i la comarca, que és una cosa que volem. Com a comerciants sabem que qualsevol excusa o motiu per fer venir turisme i gent a la comarca omple les botigues. El cap de setmana de la Fira molts comerciants hauran “fet l’agost”. I a més, sabem de l’any passat que molta gent de la que va venir a la Fira, va tornar a Solsona més endavant. Hem queda agrair a totes les institucions que s’hi han bolcat, en nosaltres, i han cregut en el projecte. 458 - Divendres, 17-3-2006

Finalment, quin projecte o objectiu teniu de cara a l’any vinent? Un de molt bàsic, vista la bona resposta del tema de la tòfona. Serà proposar al Centre Tecnològic que no només sigui Fira del Trumfo sinó també de la Tòfona, ja que és un producte que té molta tirada i promet molt. 55


Concerts

Ramon Estany

Ju keBox trenca els límits a l’Sputnik Jesús Guzmán, guitarra i cantant

Poques vegades es veu l’Sputnik tan ple de gent!! Mentre es respirava a l’ambient l’expectació dels grans concerts, la petitesa de l’escenari contribuí a donar-hi un caliu especial que va apropar encara més el públic als músics el divendres passat, 10 de març. Val a dir que els JukeBox no van decebre les expectatives. Un Blues Rock potent com pocs; saltejant unes versions de Led Zep, de Cream, de Lenny Kravitz, de Deep Purple, de Robert Johnson amb uns temes propis de similar potència; més d’una hora i mitja de música ritme que no deixava indiferent. I és que els músics barrejaren joventut i energia i regalaren a un públic, tan variat en edats com ells, una descàrrega de la millor música dels clàssics del rock.

Ramon Barrera, guitarrista

Ramon Cases, guitarra

Marc Barrera, guitarra

Daniel Guzmán, bateria

El públic va omplir l’Sputnik en una nit inoblidable 56

458 - Divendres, 17-3-2006


L’escenari es va quedar petit davant un grup tan genial

Entrevista amb Ramon Barrera, dels Jukebox Quina valoració feu del concert del passat divendres? Estem molt contents, va tenir bastant d’èxit. De fet, ja confiàvem que hi hauria gent per l’expectació creada, però bé, sempre hi ha allò de què passarà, però quan vam veure la sala plena, collonut, molt bé. I tocant, quan veus el públic interessat en el que fas, és un al·licient més gran.

La idea és anar continuant. Ens ho passem bé, sense masses aspiracions ni grans projectes però sí que volem anar tocant el que surti, amb tranquil·litat i anar fent. De fet, a l’Sputnik ja ens van dir que podíem tornar sempre que vulguéssim.Van quedar molt contents. Potser d’aquí un temps hi tornarem, però mentrestant anirem fent alguna coseta.

Fitxa del concert

Vau oferir tot un repertori variat? Sí, de les 16 cançons que vam tocar, 4 eren nostres, però la resta eren versions, a cavall entre el rock i el blues: Led Zeppelin, Eric Clapton, i altres. La nostra intenció era combinar versions amb algo més personal.

Sunshine of your love (CREAM) Feel so bad (CACTUS) Hoochie Coochie man (W. Dixolún) La Llum (Iglú) Always on the run (L. Kravitz) Tinc el blues (Ramon) Black night (Deep Purple) Lenny Kravitz 2 (L. Kravitz) No vas a vivir otra vez (Ramon) D’yer mak’er (Led Zeppelin) Crossroads (R. Johnson-Cream) Insubmissió (Ramon) Black dog (Led Zeppelin) Blues leave me alone (J. Lane) Layla (E. Clapton) Rock and Roll (Led Zeppelin)

Es pot dir que vau fer un petit homenatge a Iglú, tocant “La llum”? Es pot dir que sí. “La Llum” és una cançó a la que els Iglú li havíem tingut molt apreci, i que l’havíem tocada sempre, des del primer concert fins a l’últim; i a l’hora de triar temes, vam voler donar una concessió a la nostàlgia dels temps passats. “Tinc el Blues”, és un blues, i “Insubmissió” és un rock, mentre que “No vas a vivir otra vez” és una altra cançó dels Iglú que la gent ens havia demanat perquè havia quedat en la memòria i ens pregaven que la tornéssim a tocar. I després d’aquest concert? 458 - Divendres, 17-3-2006

57


Llibres i publicacions

Ramon Estany

El secret imperi - (PVP 10 euros) PERE ORTÍS A partir d’una àmplia bibliografia i de la seva pròpia percepció de les coses, l’autor estableix a El secret imperi unes opinions que poden ser polèmiques sobre determinades actuacions de les comunitats jueves al llarg de la història. D’una banda, vol demostrar que l’antic poble d’Israel ha construït en un gran nombre de països del món una xarxa —un secret imperi— de poder econòmic, polític, militar i cultural. De l’altra, l’autor pensa que aquest ordre mundial, amb tota la seva capacitat d’influència, no ha materialitzat de manera prou específica els valors que prediquen la cultura i la religió jueves d’arrels tan antigues i inequívoques, com serien la justícia o la pau. Pere Ortís i Escuer nasqué a Bellpuig (l’Urgell) el 1930. Cursà els estudis bàsics a Catalunya i els amplià a la Universitat de Nova York. Visqué trenta anys de la seva vida entre Hondures i Nova York, i a cada lloc tractà d’assimilar la llengua i la cultura locals. S’hi féu amb tots i amb tot. Amèrica li ha fornit alè creatiu i té vuit novel·les d’inspiració llatinoamericana publicades; dos de tema novaiorquès, una de tema mixt i una trilogia sobre el seu poble.

Número 47 de la revista Solc Enderrock regala el video clip’ del Roger Mas La revista del panorama musical català ens ofereix aquesta setmana un resum dels premis Enderrock 2006, amb el nostre cantautor local, Roger Mas, coronat per la crítica musical. Però la revista ens ofereix una cirereta molt especial. Un DVD amb els millors videoclips de l’any, entre els quals trobem “L’home i l’elefant”, un divertit clip enregistrat al Port del Comte. Aquest i 23 clips més satisfaran als fans de la música catalana, ja que també hi poden trobar temes de The Companys, Cris Juanico, Cheb Balowski, Gossos, Sisa, Obrint Pas o Marc Parrot. A la portada del DVD, podem veure les caricatures dels guanyadors de l’Enderrock, Roger Mas inclòs.

La publicació bimensual del bisbat de Solsona ofereix en el seu número del mes de març un reportatge dedicat a la Patum de Berga, ara que ja és patrimoni de la Humanitat. Aquest article el signa l’escriptor Ramon Felipó. També hi trobem un interessant dossier sobre aquells poetes capellans de Catalunya que han enriquit la nostra cultura i la nostra espiritualitat. D’aquesta manera, David Escamilla, periodista i escriptor, glossa la vida i obra de Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Climent Forner i Pere Ribot. Completa el número d’aquest mes la informació dels arxiprestats, delegacions, Catalunya i món, dedicant dues pàgines a dos capellans que ens han deixat darrerament: Mossèn Jordi Sala i Mossèn Josep Subirana. 58

El nostre temps (Grup 62) Aquest llibre és un recull de fotografies i breus explicacions dels fenòmens meteorològics que han fet arribar els espectadors de TV3 de les Illes Balears, Catalunya, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, el país Valencià i el Principat d’Andorra. La selecció de les fotografies s’ha fet a partir de 5.000 imatges rebudes des dels anys 90 fins a l’actualitat. A cada fotografia s’ha identificat el lloc, el tipus de fenomen meteorològic que s’hi veu i la seva circumstància. És un llibre, sobretot d’imatges però també hi ha la vocació de conèixer com és el nostre país i el seu clima a partir del saber popular. Per això, s’hi han afegit proverbis, dites i refranys recollits de la tradició oral per folkloristes com Joan Amades i Cel Gomis. També s’hi han inclòs efemèrides meteorològiques del nostre país per recordar situacions extremes. L’objectiu dels guanys de la venda d’aquest llibre van destinats a la Marató de TV3. 458 - Divendres, 17-3-2006


Música

Ramon Estany

El CD ha estat enregistrat a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Nova Solsona els dies 17 i 18 de desembre de 2005 per part de David Jounou (Art So Comunica)

Vox Musici celebra els 10 Aquest grup vocal format per 7 veus femenines i un pianista ja ha començat a commemorar els deu anys d’existència (van nèixer l’any 1997), i ho fan amb l’edició d’un CD musical que recull una selecció de dotze temes que la formació coral interpreta habitualment en els seus concerts. Vox Musici canta música ètnica, gospel, espirituals i soul. Ha actuat en diferents indrets de la comarca del Solsonès (Llobera, Lladurs, la Coma) Bages, Alt Urgell, Berguedà i Barcelonès. Ha participat en diverses edicions del Festival de Tardor del barri de la Ribera de Barcelona. L’any 1999 va compartir concert amb els grups de cant coral de l’Escola Municipal de Música “Musicant” de Cardona. A la mateixa ciutat també ha cantat a la Col.legiata del castell i a la Biblioteca Municipal. Ha col·laborat amb l’Orfeó Nova Solsona i amb el grup de Teatre Lacetània. Vox Musici ha cantat en el XXè Cicle de Concerts d’Estiu de Solsona, pre-

El CD conté dotze temes musicals: “Lean on me” de Bill Withers, “Amazing Grace” de John Newton, “Sister Act medley”, “In the midnight hour” de S. Cropper/ Otis Redding, “Sittin’ on The Dock of the bay” d’S. Cropper/Otis Redding. “Rescue me” de C. Smith/R. Miner, “Al shlosha d’varim” de Pirkei Avot, “Marouskara” tradicional dels països de l’est, “Karanga walking song” tradicional africana, “Miniatura en jazz” de Polo Vallejo, “Fever” de J. Davenport/E. Cooley i “Love of my live” de F. Mercury.

sentant l’oratori Paul McCartney’s Liverpool Oratorio. Ha participat en l’acte organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès La nit de Sant Jordi. També ha col·laborat en la nit literària i musical organitzada per l’entitat SOL del Solsonès. En diferents ocasions ha participat en la tradicional vetllada musical de Santa Cecília a Solsona. La tardor del 2003 Vox Musici va presentar Squitxades musicals sobre els orígens i l’evolució del Jazz a la sala Sputnik de Solsona. El mateix any Vox Musici va organitzar conjuntament amb l’entitat SOM un concert amb finalitat solidària, on el grup va cantar amb els músics i grups solsonins: Fermí Garriga, Pere Cuadrench, Josep Barcons, Escola de Música l’Àtic i Roger Mas. L’any 2004 va compartir escenari amb la guitarrista M. José Santos. L’any 2005 va cantar en el cicle de concerts organitzat per l’Escola Municipal de Música de Solsona en motiu del seu XXè aniversari. Canta en diferents cerimònies.

Components de Vox Musici: 3a veu: Montse Cots i Raquel Vila. 2a veu: Lídia Subirà, Ester Vila i Claustre Cuadrench. 1a veu: Blanca Pujol i Marta Subirà. Piano: Eduard Tamames. Direcció: Blanca Pujol

Propers concerts de Roger Mas

Marky Ramones and Friends

25/3/06 SOLSONA Casal la Fura

Manresa, dissabte 25 de març 23 hores, Sala “El Sielu”

Plaça Sant Pere, 7 Mística Domèstica despullada

29/4/06 - 22:00h CALAF Casal de Calaf

Preu entrades: anticipada, 10 euros (Taquilla, 12 euros) Venda anticipada a Solsona: El Ral. (Telf. 618 25 72 26)

458 - Divendres, 17-3-2006

anys amb un disc

IV Músiques a Cau d’orella - Ctra. Llarga, 11 Mística Domèstica despullada 59



Celsona 458