Issuu on Google+


A portada

Josep Maria Borés - Director de Celsona Informació

No pedimos “boicot” Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Edició: Francesc X. Montilla Carina Montilla Raquel Traveset Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.400 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4Celsona d’abril deInformació 1997 és

possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Apunts Ramon Gràfics, Gualdo SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Fa uns dies, un company empresari em va dur a l’oficina el que li havia arribat per fax un parell de fulls amb un interessant llistat que comença d’aquesta manera: “A continuación le mostramos una lista de productos y su origen. No pedimos “boicot”, sólo informamos a los ciudadanos sobre el origen de los productos. Pero tras la aprobación del “estatut”, mientras al comprar los productos de la segunda columna, ese dinero se puede reinvertir en un hospital en Sevilla, un colegio en Valladolid, una carretera en Cantabria o un centro de acogida en Murcia), al comprar los de la primera columna, ese dinero se lo quedarán exclusivamente en Catalunya. Por lo tanto, nosotros te damos la información y usted elige.” Quina pèrdua de temps i esforços, amics meus. Editar una llista, passar-la per fax, pagar a Telefónica el gasto, el paper del que ha rebut el fax, l’estona de llegir... quina pèrdua d’energia. Sap greu que algú realment es pugui prendre seriosament el fet de comprar Salses Calvé o Salsas Ybarra. I és que ara, a més de mirar la data de caducitat, en les etiquetes hi hauria de dir clarament “Producte Català” i així potser sí que es començaria a anar una mica més bé. I agafant la idea, a mi se m’ha acudit que podríem canviar les coses i jo proposo el següent: “Tot seguit us mostrem una llista de productes i el seu origen. No demanem “boicot”, només volem informar-vos sobre l’origen dels productes. Però penseu que després “d’haver llegit aquest escrit” mentre que si compre productes de la primera columna a la Comarca es podrà crear treball, benestar i futur, si compres els productes de la segona, els calers se’ls enduran empreses de fora de casa nostra. Nosaltres t’informem i fem demagògia i ara tu tries” Patates d’Odèn Ganivets de Cal Pallarès Cistelles de La Palmera Cafè de màquina acabat de fer Pets de monja, trufes o sequillos Coca del Camps, del Candi Pa calent del Jaumet i de l’Angelet Patates xafades amb fredolics Pizza acabada de fer i calentona Sessió de gimnàs Vedella del Solsonès Entrepà de llangonissa Vestir-se a Solsona o Sant Llorenç Refer una casa del casc antic L’actualitat social i política de la comarca Seure al passeig i xerrar amb els amics Escoltar el Rebost dels Contes Fer-se un fart de riure amb el Mia

King xips congelades, extra sempre cruixents Ganivets del Teletienda corta clavos Senalles de plàstic “todo a cien” o bossa del supeco Cafè Soluble extra aroma “Colombia” Oferta Pastís congelat de gran superfície de llimona Bollicao, Tigretón, Pantera Rosa, Phosquitos... Pimbo “sin corteza” blanco y con fibra Sopa instantània “en dos minutos” tipus Palomo Pizza extra de casa de l’amic Palomo Sauna Bellform - Abdominazer - Crema Redumodel Carn d’estruç australià o llangots arrebossats Croissant congelat, amb gust d’espardenya sense calories Vestir-se a Manresa pensant que surt més barat Comprar un xalet a Marina d’Or Ciudad de Vacaciones Interessar-se per la conjunció progressista dels turcs Xatejar per internet amb un finlandès Gravar “Fuxigui Yugui” o “I My me Strawberry Eggs” Discutir-se amb el veí per un paper a l’escala

La Barra

Si la voleu rebre a casa, dirigiu-vos a la nostra oficina: Ctra. Torà, 25 - SOLSONA

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51

2

441-Divendres, 18-11-2005


Solsona

Servei de premsa de l’Ajuntament de Solsona

Solsona sondeja l’opinió de veïns, comerciants i tècnics sobre el nucli antic Es durà a terme un procés de participació ciutadana fins a mitjan desembre

L'Ajuntament de Solsona obrirà la setmana que ve un nou procés de participació ciutadana sobre el nucli antic, que contribueixi a definir el mètode d'implementació del Pla d''intervenció integral del barri. A través de l'empresa d'investigació social Ceres -que ja ha conduït les experiències anteriors de debats sobre el nucli antic i el nou planejament urbanístic-, es duran a terme quatre sessions, una adreçada als comerciants, dues als veïns i, la darrera, als tècnics del municipi. La primera reunió serà dimecres de la setmana vinent, per la qual s'ha convocat tant els comerciants del nucli antic com els de fora del recinte emmurallat. Es parlarà dels punts forts i febles del comerç del centre, de les seves oportunitats i amenaces, i es debatran possibles mesures que poden aplicar els comerciants i altres institucions per dinamitzar l'activitat comercial. El dia 1 de desembre, d'altra banda, són cridats a participar en el debat sobre el nucli antic els veïns, en una sessió que tractarà sobre els canals de comunicació i de participació dels residents en els afers públics del barri. Es parlarà especialment de les vies d'informació sobre el Pla d'intervenció del nucli antic. Una altra sessió adreçada als veïns, però també a les entitats, es farà el 13 de desembre, per tractar possibles problemes de cohesió social al barri i les solucions que es poden plantejar.

La primera reunió serà protagonitzada pel col.lectiu de comerciants

Finalment, el consistori també vol conèixer el parer sobre la potencialitat cultural del centre històric dels tècnics de diferents disciplines -arquitectes, historiadors, sociòlegs, responsables de museus, tècnics de cultura, entre d'altres-. Per a ells s'ha preparat una reunió a mitjan desembre. Aquest conjunt de sessions de participació ciutadana són concebudes com debats oberts, tot i que si s'hi inscriu un nombre considerable de participants, es faran tallers per grups. Aquest procés arriba després de dues accions participatives dutes a terme al barri, una en forma de taller, en el marc de redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i una enquesta ciutadana.

Aquestes sessions són concebudes com debats oberts Paral·lelament a aquestes consultes ciutadanes, en aquests moments el consistori està preparant la normativa per atorgar les subvencions per rehabilitar façanes i cobertes al centre històric. Entre altres actuacions, també està fixant les bases per a la confecció de projectes de remodelació de diferents carrers, per suprimir-ne el cablejat aeri, habilitar noves canalitzacions de serveis i pavimentar-los de nou sense barreres arquitectòniques. 441-Divendres, 18-11-2005

3


Solsona

Ramon Estany

Governació destinarà 6.392.000 euros als petits municipis amb limitada capacitat econòmica La Comissió de Cooperació Local ha aprovat destinar 6.392.000 euros als petits municipis amb limitada capacitat econòmica. Aquesta nova línia d’ajuts va dirigida a ajuntaments que, atès el seu baix nivell de població, tenen problemes de precarietat financera que limiten la seva capacitat d’actuació. Aquesta assignació és una de les actuacions desenvolupades pel Programa de cooperació per a petits municipis del Departament de Governació i Administracions Públiques. Es podran beneficiar d’aquesta assignació un total de 469 municipis que rebran cadascun una mitjana de 13.629 euros. Aquests diners es transferiran als municipis beneficiaris a finals de l’any 2005 i seran de lliure disposició. Per tant, els ajuntaments els podran destinar a les actuacions d’inversió, manteniment o despeses que considerin oportunes. Els criteris que regeixen aquesta línia d’ajuts i la llista dels municipis que se’n beneficiaran es donaran a conèixer properament en rodes de premsa territorialitzades.

Xavier Jounou i Miquel Pueyo

Pueyo destaca el paper dels ajuntaments i Consells en la normalització de la llengua En la visita que divendres passat va fer el secretari de Política Lingüística a Solsona, Miquel Pueyo va valorar l’esforç important que s’està portant a terme en la normalització del català des del Consorci per la Normalització Lingüística, tant d’ajuntaments i Consells Comarcals, a nivell de cursos i activitats docents. També va destacar la gran feina que estan fent les parelles lingüístiques, dins la integració dels nouvinguts i d’aquells que no coneixen la llengua. Pueyo va mantenir una visita de cortesia amb l’alcalde de Solsona i un dinar amb els militants de la comarca, aprofitant que es va desplaçar a Solsona per oferir una xerrada a alumnes de l’IES Francesc Ribalta.

Despreniment de roques al carrer Gaudí

El grup municipal d’ERC demana pluralitat per als mitjans de comunicació municipals

Les intenses pluges d’aquests dies estan provocant que hi hagi despreniments de terra als talussos. Dos blocs de pedra van caure dimecres passat damunt la via a l’alçada de la cruïlla entre el carrer Gaudí i la Carretera de Bassella.

En el Ple d’ahir al vespre el grup municipal d’ERC va presentar una moció en la que demanava que s’emetessin per Solsona FM els plens municipals, que l’emissora contingués en la seva graella de programació algun programa periòdic dedicat a debats polítics, tant de temàtica municipal com nacional o altres, i que el servei de premsa del consistori informi, tal com ho fa amb la resta de temes que són notícia o que són a l’ordre del dia dels plens, dels precs i preguntes que durant els plens ordinaris els grups de l’oposició facin a l’equip de govern i de les respostes que aquest dona. La moció es fa arran de la creació dels diferents mitjans de comunicació de titularitat municipal: pàgina web, butlletí el Portal i la ràdio Solsona FM, quan aquest mitjans ja han passat un període de prova, i ara, “és el moment de fer aportacions per tal que, el fruit que se’n deriva sigui el més encertat i plural possible per a la bona informació de la ciutadania solsonina i, a l’ensems, per la bona utilitat que cal esperar del diner públic emprat per poder-los utilitzar”. 4

441-Divendres, 18-11-2005


Solsona

Ramon Estany

Les signatures que demanen l’ampliació del Centre SocioSanitari Dijous passat, la Cambra de Comerç de Solsona va acollir l’acte de cloenda de recollida de signatures per ampliar el Centre Sociosanitari, en concret, la secció de psicogeriatria, una campanya que ha estat promoguda per la senyora Maria Rosa Carol i que ara enviarà les firmes a la consellera de Salut. En l’acte va agrair a tots els que li han donat suport durant aquests mesos per a reunir les més de 3.000 signatures que reclamen un servei “molt necessari”.

Parròquia

Ramon Estany

Reunió de pares de primer curs de Catequesi

Celebració Noces d’Or i Argent Matrimonials. Canvi de dia

Els pares dels infants de primer curs de Catequesi convé que parin atenció al comunicat que aquesta setmana us faran arribar els vostres fills per trobar-vos amb els catequistes i orientar el treball que hauríem de fer conjuntament.

Aquesta festa serà finalment el dia 11 de desembre. Ens trobarem a la Catedral, a la missa de 2/4 d’1, que presidirà el senyor Bisbe. Tots els que ja heu manifestat que volíeu participar al dinar de germanor i els que encara no ho heu comunicat i penseu participar-hi heu d’adquirir el tiquet que us facilitaran a la Merceria Nuri (C. Sant Llorenç, 10, tel. 973 48 30 64 o bé 679 381 289) i a la Perfumeria Carme Torres (C. Castell, 48. Tel 973 48 07 11 o bé 973 48 13 04). Si voleu informar-vos abans, podeu trucar a aquests mateixos telèfons o a la Casa de la Parròquia (973 48 01 23). El període per apuntar-vos-hi s’acaba el dia 3 de desembre.

Berguedà Festa de Santa Cecília a Casserres Dimarts vinent, dia 22, jornada festiva dels sacerdots del Bisbat i laics a Casserres amb motiu de la patrona de la música. Missa a 2/4 de 12 a l’església de la Mare de Déu dels Àngels i tot seguit vetllada musical.

Trobada Anyal dels Amics de Solsona i Germandat de la Mare de Déu del Claustre a Barcelona

Germanor

Serà diumenge vinent, 27 de novembre. Ja hi ha un autocar quasi ple per anar-hi, però també s’hi pot anar amb cotxes particulars i reservar el dinar que es farà al Centre Comarcal Lleidatà (tel. 93 456 60 80, nits, preu, 12 euros).

Tots som Església i tots hem de contribuir al manteniment de les activitats, serveis, temples i locals que això requireix. Ja ho hem fet al llarg de l’any, potser cada diumenge, però en la Jornada anual de Germanor se’ns recorda especialment i es fa una col·lecta extraordinària. Enguany, com a objectiu d’aquesta jornada, també es proposa l’augment de subscripcions per a aquells que ho desitgin i els pugui ser beneficiós per a la Declaració de la Renda. En moltes parròquies aquesta Jornada es va celebrar diumenge passat. A Solsona se celebra aquest diumenge, dia 20. Agraïm totes les vostres aportacions econòmiques i el treball, el temps i els esforços que esmerceu en diversos camps de la pastoral. Gràcies! 441-Divendres, 18-11-2005

Orfeó i Associació de Jubilats Estel A la Missa de 2/4 d’1 d’aquest diumenge coincidiran els membres de l’orfeó Nova Solsona, que aquest dia celebren la festa de Santa Cecília i els de l’Associació Jubilats Estel del Solsonès amb motiu de la seva festa de germanor. 5


UBIC S’amplia el termini de lliurament del Concurs de Cartells de la Fira del Trumfo 2006 fins el dilluns 29 de novembre Al cartell hi ha de constar: Fira del Trumfo - Solsona - 4 i 5 de març de 2006 -www.firadeltrumfo.com. També hi ha d’aparèixer la imatge d’un o més trumfos. La mida del cartell ha de ser DIN A3 (297 mm x 420 mm), a tot color, i s’haurà d’entregar sobre un suport rígid, al darrera en un sobre tancat amb pseudònim hi haurà de constar: el nom, adreça i telèfon de l’autor. Premi: 120 euros en vals de compra en botigues de la UBIC. Els cartells es podran entregar fins el dilluns dia 29 de novembre a la Cambra de Comerç en horari d’oficina. Per a més informació: 636 419 380 (Míriam) www.firadeltrumfo.com

Breus Solsona i Comarca Les inversions de la Generalitat al Solsonès per al 2006 suposaran 2,422,489’14 euros Solsona. Ceip Setelsis - obra .................................................. 16,000.00 euros Sant Llorenç de Morunys Monestir de Sant Llorenç, 3a.fase (na) ................................. 363,105.51 euros Òdèn - Pl.Església St.Martí ....................................................... 8,590.00 euros Partida de Santa Llúcia - Solsona 'I' ...................................... 380,000.00 euros Conservació semi-integral d'obra civil, senyalització vertical i barreres de seguretat. Parc de Solsona. .......................................................... 312,793.34 euros Millora c-55 (c-1410), pk 66,550 i 73,135 (antics pk 36,850 al 43,380). Clariana de Cardener ................................................................................ 852,000.00 euros Estabilització de talussos a la c-26. pk 93 al 102 i del 108 al 117. Castellar de la Ribera - Navès. ..................................................................... 490,000.29 euros ...........................................................................................................................

Port del Comte es prepara per al golf L’estació d’esquí de Port del Comte ja ha efectuat treballs de neteja a l’antic camp de golf. Després d’aquests treballs, 8 dels 9 forats ja s’han començat a reutilitzar. No obstant, el golf entrarà en funcionament després de l’hivern, coincidint amb el final de la temporada. L’estació preveu iniciar la campanya blanca el 3 de desembre i espera vendre entre 80.000 i 90.000 forfets. Així mateix, l’estació ja té aprovat el pla especial de la zona residencial, amb un hotel de 150 places.

Conferència (UBIC)

10 maneres per vendre més A càrrec d’Antoni Pasqual de l’Agrupament de Botiguers de Catalunya (ABC) Divendres 25 de novembre a les 3 de la tarda a la Cambra de Comerç - Oberta a tothom

Necessita corresponsal per cobrir les notícies de Sant Llorenç de Morunys Interessats, truqueu al 973 48 17 19 o envieu un correu electrònic a info@elsolsones.net

6

441-Divendres, 18-11-2005


Breus Solsona i Comarca

Estabilitzaran els talussos a la C-26 entre Castellar de la Ribera i Navès La carretera C-26, que discorre de Bassella a Solsona i de Solsona a Navès i Berga, presenta al seu pas pel Solsonès un terreny accidentat amb talussos, que el DPTOP ha previst estabilitzar. Ara, ha adjudicat les obres per tal d’actuar en dos trams, amb un pressupost de 980.000 euros. - Un tram d’uns 9 quilòmetres situat a l’oest de Solsona, entre aquesta població i el pas per Castellar de la Ribera. En aquest tram, es portaran a terme 14 actuacions puntuals, de les quals 12 corresponen al sanejament de talussos i col·locació de malla d’acer galvanitzada. Altres actuacions en aquest tram són la millora de visibilitat en un revolt i el revestiment d’uns 100 metres de talús amb un mur d’escullera. - Un tram de 7,2 quilòmetres entre Solsona i Navès, on s’efectuaran 10 actuacions puntuals de sanejament de talussos i col·locació de malla d’acer galvanitzada. A més d’aquestes actuacions, es netejaran i restituiran cunetes, al mateix temps que es renovarà la senyalització i les barreres de seguretat en els trams on s’hagi actuat. Les obres se situen als termes municipals de Castellar de la Ribera, Lladurs, Solsona, Olius i Navès. Es preveu que els treballs comencin durant la primavera vinent, amb un termini d’execució de 8 mesos.

441-Divendres, 18-11-2005

Iberbanda vol dur la banda ampla al Solsonès Després del fracàs amb Flash 10 En una roda de premsa al Consell Comarcal, a la qual hi va assistir el president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Serra, el president del CC del Segrià, Gonçal Serrate i el senyor Carlos Morell, director general Iberbanda. A partir de la seva experiència amb Iberbanda, Serrate va comentar les particularitats de la tecnologia que es fa servir, el WIMAX, i els avantatges que suposaria per al Solsonès. Iberbanda es compromet, si el Solsonès cedeix les torres de telecomunicacions i les infraestructures actuals, a estendre la banda ampla al Solsonès, independentment de l’operador assignat a la comarca.

7


Consell Comarcal

Servei de premsa d’ERC

ERC proposa al Consell Comarcal la creació d’una línia d’ajuts als estudiants universitaris del Solsonès Els membres d’Esquerra Republicana de Catalunya al Consell Comarcal del Solsonès han fet aquesta petició en el darrer Ple del Consell el passat 11 de novembre. Amb aquesta proposta, ERC vol resoldre els problemes dels estudiants universitaris de la comarca, que contraposa a l’intent permanent i partidista del grup de CiU al Consell de buscar buscar,, únicament, l’enfrontament amb l’administració de la Generalitat en comptes de cercar solucions als problemes que té plantejats la comarca.

David Rodríguez, de l’executiva comarcal i Lluís Pujol, conseller comarcal d’ERC

Els consellers republicans estarien disposats a renunciar a la seva retribució al Consell si es destinés a la concessió d’aquests ajuts.

ERC va votar negativament una moció presentada en el darrer ple del Consell contra el decret d’ajuts per als estudiants universitaris de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran. Lluís Pujol, portaveu d’ERC al Consell, afirmava que «no es pot votar a favor d’una moció en contra de la concessió d’aquests ajuts. En tot cas, se n’hauria de presentar una a favor que s’hi inclogués el Solsonès». Així, el portaveu republicà afirma que «el posicionament actual del grup de CiU és molt coherent amb la seva actuació en el passat. CiU no va lluitar mai per cap tipus de beques, ans al contrari, sempre va frenar, quan era al govern de la Generalitat, les iniciatives que, en aquest sentit, presentaren diputats d’ERC al Parlament. S’hi van oposar llavors i s’hi oposen ara. No poden pretendre, doncs, que els aclamem com a defensors dels interessos del Solsonès». Contràriament al que es vol fer creure des de CiU, ERC no està en contra de cap política de beques a favor dels estudiants del Solsonès, com tampoc no ho està en contra dels estudiants d’altres àmbits territorials. Més, quan aquests ajuts responen a una necessitat llargament plantejada durant més de 10 anys. Segons ERC, no és acceptable que, quan en el mateix ple i referent als ajuts pel servei de menjador que atorga el Consell, el president del mateix reconegui que «tota convocatòria d’ajuts comporta petits greuges comparatius, però algun criteri s’ha de seguir». Doncs el criteri seguit per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca que depèn del DURSI) és el criteri més coherent i que genera menys greuges. ERC denuncia la intoxicació interessadament partidista del grup de CiU en voler confondre la ciutadania barrejant el que són els àmbits territorials (aprovats l’any 1995 i ampliats el 2001, per tant, amb CiU al govern) amb el que són les comarques o municipis de muntanya. Una cosa no té res a veure amb l’altra. Prova de quin és l’interès real que mou CiU a presentar el recurs, és que quan es va demanar,

en l’esmentat ple, quants podrien ser els estudiants universitaris de la comarca que es podrien acollir a una convocatòria d’aquests ajuts, el responsable d’ensenyament del Consell no va saber respondre. ERC, sí. ERC vol ser coherent, buscava solucions llavors i les continua buscant ara. S’han començat a solucionar al govern de la Generalitat tot i que el desig dels republicans és que aquests ajuts s’ampliïn més. També des del grup d’ERC al Consell Comarcal del Solsonès es vol seguir amb aquesta línia. Per això, es demana la retirada del contenciós de l’any passat i que no es torni a presentar enguany donat que no tenen cap possibilitat de prosperar. Amb els diners estalviats n’hi hauria prou per convocar una línia d’ajuts per als estudiants universitaris dels municipis de la comarca que,

Envieu les vostres cròniques, opinions, anuncis... abans de dimecres al migdia a: info@elsolsones.net

o porteu-los a la nostra oficina Ctra. de Torà, 25

8

441-Divendres, 18-11-2005


Consell Comarcal

Servei de premsa d’ERC

afegeixin la resta de consesegons la moció aprovada pel Demana a l’equip de govern del Consell, es troben en greullers. ge comparatiu (Guixers, La Consell que retiri els contenciosos, que Finalment, ERC nega que, des del Departament Coma i La Pedra, Odèn i Sant no poden prosperar, per aquesta d’Universitats (DURSI), es Llorenç de Morunys). Uns qüestió contra el DURSI i amb els diners ajuts als que, en la línia dels estalviats es podria crear un fons per a discrimini la comarca, ans tot el contrari. Ho demostra el fet convocats per a l’àmbit de la concessió d’aquests ajuts. que, en l’àmbit de l’Alt Pirineu l’Alt Pirineu i Aran per al curs 2004-05, podrien sol·licitar 5 i Aran, enguany s’hi han desestudiants (1 de Guixers, 1 de La Coma i 3 de Sant Llorenç). tinat 400.000 euros (tots provinents d’aquests ajuts), la qual Si mantenim el percentatge d’ajuts realment concedits en- cosa vol dir que s’hi ha destinat un promig de 66.000 euros guany en l’esmentat àmbit, no més de 2 estudiants serien els per comarca. En el mateix període, el Solsonès rebrà del beneficiaris finals de l’ajut (que s’ampliaria a un total de 16 DURSI la quantitat de 125.000 euros aproximadament (i aquí si es volgués fer extensiu a la resta de la comarca). Si als no s’hi compten els diners provinents d’altres departaments membres de l’equip de govern del Consell Comarcal del destinats al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya). No Solsonès els preocupen realment les necessitats dels estu- es pot parlar, doncs, de discriminació. Mentre des del diants de la comarca ho poden fer fàcilment. Només han de Solsonès s’apostava, amb encert, per la creació del CTFC, retirar els contenciosos i convocar, conjuntament amb la res- altres reclamaven la concessió d’uns ajuts als universitaris ta de grups del Consell, una línia d’ajuts en aquest sentit. de les seves respectives comarques, sembla just que aquesCom a mostra que l’únic interès que mou els consellers tes siguin les primeres a beneficiar-se. Tan aviat com sigui posd’ERC és el servei als ciutadans de la comarca, aquests sible, també hi serà el Solsonès, no pas gràcies a ningú de CiU, estan disposats a renunciar als seus honoraris si es desti- sinó a un govern que de bon principi ha apostat per fer allò que nen a aquesta qüestió amb l’única condició que també s’hi reclamava quan no era al govern.

441-Divendres, 18-11-2005

9


Comarca

Consell Comarcal

El Consell diu que ERC ja pensa en una Catalunya de vegueries sense comarques quan diu que només hi ha 5 universitaris al Solsonès Segons Albert Muntada la convocatòria de beques universitàries de la Generalitat, que defensa Lluís Pujol, exclou més de 50 estudiants del Solsonès que n'haurien pogut sol·licitar El conseller comarcal d'Ensenyament i vicepresident del Solsonès, Albert Muntada, ha assegurat que el programa d'ajuts per als universitaris de l'Alt Pirineu i Aran que convoca el govern català, discrimina més de 50 estudiants del Solsonès, i no només 5 com afirma ERC. Segons Albert Muntada, "els universitaris que ERC pot comptar amb una mà són només del nord del Solsonès, i mentre no s'hagi aprovat cap nova divisió territorial, Solsona i la resta de municipis del sud del Solsonès encara formen part d'aquesta comarca i estan dins la mateixa qualificació de muntanya que Odèn o la Coma". Albert Muntada creu que ERC del Solsonès "s'ha deixat portar per una doctrina de partit guiada des de Barcelona, on ja somien des de fa temps amb la vegueria de l'Alt Pirineu

i amb el desmantellament de les comarques, fet que, pel Solsonès, seria un atemptat a la seva integritat". El responsable comarcal d'Ensenyament, que ha lamentat que el grup d'ERC no votés a favor d'un recurs del Consell contra el decret d'ajuts per als universitaris que deixa fora el Solsonès, ha dit que "per més justificacions que busqui Lluís Pujol, els joves de la comarca no entendran com els pot donar l'esquena en una qüestió com aquesta". Albert Muntada afirma que "si ja era difícil argumentar que la iniciativa del 2004 era una prova pilot feta només a unes comarques de muntanya en detriment d'unes altres, ara que és tracta d'un programa de beques consolidat, la discriminació defensada pel conseller d'ERC al Ple no s'aguanta per enlloc". En les seves manifestacions contra el que ha anomenat "polítics de partit", el vicepresident comarcal tampoc ha estalviat crítiques a la posició d'alguns membres del Comú com l'alcalde de Sant Llorenç de Morunys, Enric Roures, o la representant d'ERC de la Vall de Lord, Maria Pintó, que "incomprensiblement, tot i viure en poblacions de muntanya on els seus estudiants tenen les mateixes dificultats d'allotjament i accés a la universitat que els d'Ogern, que sí tindran beques, tampoc no van votar a favor del recurs que vol interposar el Consell". Albert Muntada, però, diu que "el més trist de tot plegat és que la convocatòria d'ajuts per als universitaris, a la qual no es poden acollir els estudiants del Solsonès, depengui precisament d'una agència de la Generalitat dirigida pel solsoní Estanislau Fons".

Centre Sanitari del Solsonès

El Centre Sanitari del Solsonès millora el seu servei d’audiometries «El Centre Sanitari del Solsonès vol informar que, amb la finalitat de millorar el servei que presta als seus usuaris, ha adquirit una nova cabina insonoritzada per tal de realitzar les audiometries. Fins ara es venien realitzant en una sala on l’acústica de la mateixa no era gaire adient, de manera que les proves que s’hi realitzaven, a vegades podien presentar alguna deficiència. Cal destacar que es tracta d’una millora prou important, ja que es tracta d’un tipus de prova força habitual entre els nostres usuaris. A més, també cal tenir en compte que en moltes revisions laborals que realitzen les empreses/mútues al nostre Centre es practiquen audiometries, per tal de mesurar la capacitat auditiva dels treballadors/es.» 10

441-Divendres, 18-11-2005


Comarca

Consell Comarcal

La V Nit de l’Esportista del Solsonès reconeixerà els mèrits esportius de 21 esportistes i clubs L’acte organitzat pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Solsona serà el proper dia 2 de desembre al Teatre Comarcal Vint-i-un premiats entre esportistes individuals d’alt nivell, equips federats i esport escolar, seran homenatjats en la cinquena edició de la Nit de l’Esportista, organitzada pel Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona i amb la col·laboració del Consell Esportiu del Solsonès. La Nit, que se celebrarà el divendres dia 2 de desembre a les 20:00 hores al Teatre Comarcal de Solsona, reconeixerà l’esforç, la dedicació i els mèrits obtinguts pels esportistes de la comarca. Els nominats per categories de l’edició d’enguany es reparteixen de la següent manera: 10 esportistes de a categoria individual d’alt nivell, 8 equips federats, 4 esportistes d’esport escolar i dos clubs que en motiu dels seus aniversaris se’ls reconeixerà la seva trajectòria. L’acte, tal com es fa des de l’any 2003, serà retransmès en directe per Solsonès TV.

El Consell destinarà 408.000,00 euros en la millora i condicionament de camins del Solsonès En la sessió plenària també es va aprovar una noció per a l’adopció del nou domini .cat d’internet El Consell Comarcal mitjançant el conveni de col·laboració signat amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya destinarà 408.000,00 euros a la millora i condicionament de diferents camins del Solsonès. Així doncs, s’arreglaran camins de Lladurs, Llobera, Odèn, Guixers i Navès. A més a més, el conveni contempla una partida de 140.000,00 euros destinada a inversions turístiques. El conveni va ser aprovat en la passada sessió ordinària del Ple del Consell el passat dia 11 de novembre. A més a més, en aquesta també s’aprovà l’addenda al conveni amb el Depar-

tament d’Educació de la Generalitat per a la delegació de competències per a la gestió del servei de transport escolar i el servei escolar de menjador, dels quals se’n beneficien prop de 300 alumnes. També van ser temes del ple l’aprovació del conveni de col·laboració i d’encàrrec de gestió de l’oficina d’habitatge del Solsonès, el conveni de col·laboració amb la Direcció General de Medi Natural, l’aprovació de la moció sobre els ajuts a estudiants universitaris de les comarques de muntanya i l’aprovació de la moció per a l’adopció del domini .cat.

«Explica’m un conte» Des del Pla de Ciutadania i Immigració i la Biblioteca Municipal s’ha impulsat la iniciativa «Explica’m un conte» que consisteix en que, una vegada al mes, un nouvingut a la comarca ens expliqui un conte. A través del conte es pretén apropar-nos a la cultura d’origen dels estrangers residents al Solsonès. El proper conte s’explicarà el 24 de novembre a les 17’30 hores (a la Biblioteca Municipal) i ens l’explicarà Magaly Castañeda Guerrero. Pla de Ciutadania i Immigració Consell Comarcal del Solsonès 441-Divendres, 18-11-2005

11


Cambra de comerç

Acció de la Cambra de Comerç a Cahors per conèixer el sector turístic de França La Cambra de Comerç i Indústria de Lleida ha portat a terme els dies 8 i 9 de novembre una missió empresarial a la ciutat de Cahors (França) destinada a conèixer l’organització del sector empresarial turístic del Departament de Lot. L’objectiu del viatge ha estat conèixer, de la mà dels empresaris turístics de la Chambre de Commerce et d’Industrie (CCI) de Lot a Cahors, aspectes com la normativa ambiental, la promoció turística, la comercialització, la competència, les necessitats de recursos humans i l’organització del sector dins del Departament de Lot, entre d’altres qüestions. La delegació lleidatana va ser rebuda pel president de la Comissió de Turisme de la CCI de Lot a Cahors, M. Georges Vigouroux, i va participar en un dinar de treball per intercanviar impressions amb un grup d’empresaris de turisme, membres de la CCI de Lot. Després de fer una presentació sobre el turisme a les demarcacions de Lleida i de Lot, els amfitrions van exposar alguns programes turístics que desenvolupa aquest departament francès. Les dues delegacions van parlar sobre la promoció turística, fent especial menció al nou Ens de Promoció del Turisme de Catalunya, així com la fiscalitat a França i la implicació del sector privat amb el públic. Els representants de les comarques lleidatanes van fer també un recorregut per Cahors i a Rocamadour, on es va analitzar l’impacte turístic de les produccions agrícoles de Lot, i es va visitar un celler i una granja de cria d’ànecs. Aquestes empreses són de caire familiar i es fan des de la producció fins la comercialització sense intermediaris dels seus productes. El grup de 24 persones, tècnics i professionals participants al viatge estava format per representants de la Cambra de Comerç de Lleida, el delegat de la Cambra de Comerç del Solsonès, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Turisme de la Seu d’Urgell, la Federació d’Hostaleria de Lleida, el Gremi d’Hostaleria del Solsonès, la Fundació del Parc Temàtic de l’Oli i diferents empreses i establiments del sector turístic lleidatà. El Solsonès estava representat pel delegat de la Cambra de Comerç el Sr. Miquel Montaner, el president i vicepresidents del Gremi d’Hostaleria el Sr. Josep Puig, el Sr. Gabriel Vilaginés, i la Sra. Dolors Garrigasait. La valoració d’aquest intercanvi ha estat molt positiva. Destaquem la

Foto de grup de la trobada... 12

Pont del Diable de Cahors

Presentació població de Rocamadour, que té 4.000 habitants i reben un milió de turistes l’any, aprofitant tots els recursos tant naturals com artístics i patrimonials. Lot és una comarca de muntanya similar a la nostra i per tant hi ha alguns punts del model francès que seria interessant adaptar-los al nostre futur CONSORCI TURÍSTIC ja que ells han sabut mantenir l’equilibri territorial sense arribar a la massificació. Per assolir el nivell turístic d’aquella comarca es necessita imaginació, saber valorar el nostre patrimoni i aconseguir més implicació sobretot econòmica tant del sector privat com públic. El Solsonès és una comarca desconeguda però amb moltes possibilitats per a la gent que ens visita. La nostra feina serà promocionar-la i obrir-la al món i alhora respectar i tenir cura de l’entorn i el patrimoni. Aprofitem per agrair a la comissió de turisme de la Cambra de Comerç de Lleida aquesta iniciativa i l’oportunitat de poder intercanviar impressions amb gent del nostre sector al país veí. 441-Divendres, 18-11-2005


Comarca

Ramon Estany

El Solsonès, quarta comarca de Catalunya en sol·licituds d’ajuts per a cobrir les necessitats financeres de les explotacions agràries afectades per la sequera de l’any 2005

En resposta a la pregunta parlamentària formulada pel Diputat I. Sr. Francesc X. Ballabriga i Cases del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, s’ha sabut: El nombre de sol·licituds, presentades a l’empara de l’Ordre ARP/359/2005 de 8 d’agost, detallats pels principals sectors i per comarques. S’adjunta en els següents quadres-resums: 1. Nombre d’expedients per sectors Apicultura: ........................ 41 Equí: .................................... 4 Boví: ................................ 175 Oví: ................................. 163 Herbacis: ........................ 965 Altres: ............................. 245 Total: ........................... 1.593

Alt Empordà: ..................... 61 Alt Penedès: ....................... 7 Alt Urgell: ......................... 54 Alta Ribagorça: ................. 17 Anoia: ............................. 103 Bages: ............................... 96 Baix Camp: .......................... 4 Baix Ebre: .......................... 28 Baix Empordà: ..................... 8 Baix Llobregat: .................... 0 Baix Penedès: ...................... 1 2. Nombre d’expedients per co- Barcelonès: ......................... 0 marques Berguedà: ........................ 100 Alt Camp: ......................... 15 Cerdanya: ............................ 6

441-Divendres, 18-11-2005

Conca Barberà: ............... 142 Garraf: .................................. 3 Garrigues: .......................... 18 Garrotxa: .............................. 2 Gironès: ............................... 4 Maresme: ............................ 0 Montsià: .............................. 1 Noguera: ......................... 204 Osona: ............................... 22 Pallars Jussà: .................... 88 Pallars Sobirà: ................... 59 Pla d’Urgell: ........................ 5 Pla de l’Estany: ................... 9 Priorat: ................................. 4

13

Ribera d’Ebre: ..................... 8 Ripollès: ............................ 12 Segarra: ........................... 174 Segrià: ............................... 36 Selva: .................................. 1 Solsonès: ....................... 107 Tarragonès: ......................... 3 Terra Alta: ........................... 4 Urgell: .............................. 141 Vallès Occidental: .............. 32 Vallès Oriental: .................. 14

Total: ........................... 1.593


Diputació de Lleida

M. Teresa Canal i Morera, Diputada provincial per al Solsonès

La Diputació de Lleida arranjarà el ferm del tram comprès entre la Plaça Sant Jordi i l’Avinguda Cardenal Tarancón El president de la Comissió de Serveis Tècnics de la Diputació de Lleida, Salvador Bordes, va reunir-se el proppassat dijous, dia 10 de novembre, amb l’Alcalde de Solsona, Jordi Riart, per parlar sobre l’arranjament i reforç del ferm de la travessera urbana de la carretera provincial LV-3005, de Torà a Solsona, en el tram comprès des de la plaça de Sant Jordi a l’avinguda Cardenal Tarancón. Aquest tram urbà té una llargària d’uns 400 m. i una superfície total a pavimentar de 5.150m2, i està previst que s’hi actuï el primer trimestre de l’any vinent. El pressupost de les obres d’arranjament i reforç és de prop de 40.000 euros, i inclou a banda de les instal·lacions d’afermat, la renovació de tota la senyalització horitzontal i vertical. El president de la Comissió de Serveis Tècnics de la Diputació de Lleida, va plantejar a l’Ajuntament de Solsona el posterior traspàs al municipi d’aquest tram urbà una vegada

quedin concloses les obres esmentades, tenint en compte la funcionalitat i ús que presenta aquest carrer, a semblança d’altres operacions de canvi de titularitat que ha portat a terme la Diputació de Lleida amb ajuntaments en els darrers exercicis.

CDC del Solsonès

CDC de Solsona ha dut a terme assemblea de militants El proppassat dimarts 8 de novembre, Convergència Democràtica de Catalunya de Solsona va fer assemblea de militants i simpatitzants. El President del Comitè Executiu Comarcal, Antoni Márquez, va exposar la situació actual de l’Estatut de Catalunya des de Madrid. Aquest tema es va convertir amb un extens debat entre els assistents, on s’hi va poder copsar la preocupació envers les reiterades manifestacions cap a Catalunya que han sorgit en actes i mitjans de comunicació. Antoni Márquez també va informar de les accions que s’estan duent a terme de cara a les eleccions municipals del 2007.

14

441-Divendres, 18-11-2005


Oliana

Marcel Ribera - Fotos: Arxiu Marcel Ribera

PÒNT D´ARRÒS (II) (Vielha-Mijaran)

La senyora Rosa Palau i el senyor Dionís Oña. El resultat de les votacions dels delegats reunits a ETH PÒNT D’ARRÒS van ser que la Rosa Palau i Teixidó va sortir elegida secretària general d’U.G.T. de les Terres de Lleida amb el 81, 5% dels vots. Entre altres coses, en aquest 7è Congrés celebrat a Vielha, també es van elegir els nous membres del Comitè Nacional: Rosa Palau, Carme Flores i Teresa Balagueró. Com a suplents: Buenaventura Baca i Teofil Nieto. Com a membres del Consell Territorial van ser elegits: Mercè Bacardí, Miquel Gutiérrez, Maria Montoy, Xavier March i Salvador Solsona. Finalment les persones que formen part del Secretariat Territorial són: Secretària general Rosa Palau i Teixidó. Secretària d´Organització Carme Flores Martínez. Secretari Política Institucional José Luis Aguilà Barranco. Secretari Política Sindical Juan Castro DíazMínguez. Secretari Política Social i Formació Xavier Giménez Gràcia.

DESPATX PARROQUIAL La parròquia ens ha notificat que a partir d’ara el despatx parroquial es troba al carrer Germans Gomis núm. 84. Per posar-se en contacte amb el nostre mossèn cal trucar al núm. 606466242. En el moment en que la telefònica hagi canviat el telèfon de la rectoria es comunicarà als feligresos. 441-Divendres, 18-11-2005

La Rosa Palau va agrair a tots els presents la confiança dipositada envers la seva persona, en especial a Dionís Oña i al secretari general d’U.G.T. de Catalunya, Josep Maria Álvarez. Entre altres moltes coses, la Rosa Palua va dir que entre els seus objectius hi havia el “d’anar on faci falta, fer el sindicat més gran i donar el millor servei possible a l’afiliat”. Un altre punt que té present i que cal lluitar molt és “Per la integració de la dona al món laboral amb les mateixes condicions que l’home”. La Rosa va dir que no serà gens fàcil lluitar contra aquest fet, i va afegir: abans de contractar una dona, l’empresari ho mira tot, si té edat de tenir fills o bé si és massa gran perquè aviat hagi de cuidar els seus familiars, etc. En Josep Maria Álvarez va anunciar que abans no s’acabi l’actual mandat de la Rosa Palau, d’aquí a quatre anys, el sindicat haurà creat una nova federació a la zona de la vegueria del Pirineu. El secretari general d’U.G.T. de Catalunya també va respondre als que van criticar la decisió de celebrar el congrés de Lleida a la Seu Vella anunciant la concessió d’un premi pel seu disseny i respecte a l’entorn. Després d’aquestes maratonianes reunions, els que vam tornar pel Port de la Bonaigua vam gaudir d’un paisatge meravellós: els arbres ens oferien una gran varietat de colors, la natura ens delectava amb aquells petits rierols d’aigua clara que circulaven enmig d’aquella vegetació de l’alta muntanya, algun rierol

DEFUNCIÓ El passat dia 6 de novembre es van celebrar els funerals per la senyora Elvira Torrent i Esquerre (Q.E.D.), veïna d’Oliana. El nostre condol més sentit per als seus familiars. · * Serenyana, 17 de gener de 1923. · + Oliana, 5 de novembre de 2005.

15

El síndic de la Val d’Aran senyor Carlos Barrera es va dirigir a tots els presents. saltava des de l’alçada de la roca per formar una cascada d’aigua clara. Vam veure el típic refugi de les Ares. Els típics pobles de València d’Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Escaló, Llavorsí, Rialp, Sort (aquí era quasi obligat comprar loteria), Port del Cantó, Adrall...

La senyora Carmen Flores, actual secretària d’Organització i la senyora Rosa Palau, actual secretària general.

Conferència a Ogern

Salut, Nutrició i Dietètica María José Rosselló Borredá Dissabte, 19 de novembre a les 22h al Local Social d’Ogern Organitza: Agrupament Baixa Ribera Salada Hi col.labora: Ajuntament de Bassella


Escola Agrària del Solsonès

L’escola Agrària del Solsonès participa en la Setmana de la Ciència que se celebra a Sanaüja (Segarra) La setmana de la ciència i la tecnologia que se celebra des de fa uns anys en diversos països europeus durant el mes de novembre està a punt de finalitzar. El principal objectiu d’aquesta setmana és el d’establir un pont d’unió entre els científics i els ciutadans i entre les diferents institucions de recerca i desenvolupament tecnològic. El programa d’activitats que es desenvolupa durant aquesta setmana consisteix en l’organització de jornades de portes obertes i visites guiades als diferents centres, taules rodones i conferències, cursos i tallers, itineraris didàctics i excursions, exposicions, tallers, etc. Cal dir que la Setmana de la Ciència és el resultat de l’esforç de moltes persones que treballen durant anys per després explicar els resultats al públic en general. Sanaüja, a la Segarra, porta tres anys sense faltar a aquesta cita tan important, atès que disposa del recolzament científic del Museo Nens observant en directe els nius de la processionària del pi amb erugues vives. Es pot observar les Nacional de Ciencias Naturales (a càrrec precaucions que prenen portant guants gruixuts per evitar la forta urticària que produeixen aquests d’Aurora M. Castilla) i del recolzament logístic animals quan els toquem. de l’Área de Cultura Científica del CSIC. També rep la col·laboració de les professores de l’Escola de Sanaüja acadèmic. També han realitzat una sortida al camp per conèixer i d’en Pere Casals (CTFC). A més a més, aquest any, la profes- la fauna i la flora del riu Llobregós i han col·laborat a recollir sora de l’ECA, Isabel Mora ha facilitat audiovisuals pels nens llaunes, plàstics, cartutxos de caça i altres deixalles que embrui nenes sobre fauna i vegetació de la Segarra que ella mateixa ha ten el medi natural, per tal de deixar l’entorn on viuen més net i elaborat. Nenes i nens dels diferents cursos, amb edats com- atractiu per la gent i pels animals. preses entre els 3 i els 12 anys, han tingut l’oportunitat de veure pel·lícules, d’examinar en directe nius de la processionàAurora Martínez de Castilla, ria del pi i de conèixer el seu cicle biològic, d’observar les difeMuseo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC) rents fases larvàries dels insectes i de muntar el seu propi laboTraducció: Jordi Garcia i Pausas, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ratori a l’escola per fer el seguiment dels animals durant el curs

Grups de nens amb les professores i la biòloga després d’un taller de pràctiques al col.legi de Sanaüja 16

Nenes observant les diferents fases larvàries d’insectes terrestres mitjançant una lupa. 441-Divendres, 18-11-2005


Educació

CEIP Setelsis

Música dibuixada a l’escola Durant les dues darreres setmanes, els més petits de l’escola, Educació Infantil i Cicle Inicial, han fet una classe de música ben original. Dins del Programa de suport a l’Educació, es va programar una activitat musical anomenada La

música és màgia. Amb Lluís Bosch i Carolina Rius. Un compositor i la seva acompanyant, a través d’un conte desperten la imaginació dels petits, mentre, sense adonar-se’n gaudeixen de la música.

Els alumnes participen

Tots atents escoltant música i contes

Aprendre i ensenyar a viure i conviure Benvolguts pares i mares, Dins de les activitats que es duen a terme en el Projecte de Salut Mandra fora, fem salut a l’escola, està prevista una xerrada sobre Aprendre i ensenyar a viure i conviure. Aquesta conferència la farà el Dr. Ferran Salmurri, psicòleg clínic, que duu a terme la seva activitat a l’Hospital Clínic de Barcelona i al centre Galton. Creiem que el tema respon a l’interès manifestat sovint per alguns pares i mares sobre com educar els fills per ajudar-los en el seu equilibri psicològic. La xerrada serà el dijous, dia 1 de desembre a 2/4 de 9 del vespre, horari poc habitual en les trobades del nostre centre, però que és l’hora marcada pel conferenciant. Malgrat que l’assistència a aquest acte pot significar un esforç important d’organització per a les famílies, us animem a participar-hi donada la qualitat del conferenciant i l’interès del tema. És un acte obert a tothom, de manera que us animem a convidar també altres persones que no estiguin directament relacionades amb l’escola. 441-Divendres, 18-11-2005

17


Educació

Escola Arrels Primaria

Manifesto una opinió davant d’un fet La neteja dels boscos

El bus de Solsona al Pi

Senyor director, Sóc una estudiant de 5è B i jo crec que a tots els solsonins, boletaires i turistes els agradaria veure els boscos de Solsona més nets. Si fem un petit esforç i dediquem una mica del nostre temps als boscos de Solsona, als solsonins ens podran donar un premi als boscos més nets de Catalunya.

Senyor director, He pensat que hi falten horaris i bancs a les parades de l’autobús perquè et trobes el jovent assegut al terra i a més a més ens agradaria que hi posessin els horaris perquè els vianants sàpiguin a quina hora passa l’autobús. Així la gent pot anar més a gust al bus. Gràcies. A.N. 5è B

Atentament C.C 5è B

Els contenidors de Solsona

Els ànecs devora peixos

Senyor director, Crec que els contenidors de Solsona són una mica cridaners i estaria bé que fossin més discrets. S’hi pot jugar al parxís i tot!. També voldria que cada cop que vaig a tirar les escombraries no tingués problemes per obrir els contenidors.

Senyor director, El Club de pescadors esportius de Solsona estem enrabiats perquè uns ànecs molt peixaters es mengen tots els peixos del riu. Voldríem que se solucionés aquest problema i que les autoritats prenguessin mesures.

Atentament

Atentament M.P. 5è B

Educació

M.P. 5è B

Escola Arrels

La setmana de la Ciència centra a l’Escola Arrels una interessant xerrada entorn la intel·ligència artificial El departament d’Educació organitza en aquest centre una trobada d’alumnes de postobligatoris d’Arrels i l’institut Ribalta, relacionats en els àmbits científics i tecnològics Per mitjà del Consell Educatiu del Solsonès, el departament d’Educació de la Generalitat, ha promogut coincidint amb la Setmana de la Ciència, una sessió informativa pels joves estudiants de la comarca, entorn la intel·ligència artificial i la robòtica. La xerrada, qualificada d’interessant pels propis alumnes assistents, va anar dirigida als nois i noies de cicles formatius de Grau mitjà de l’Escola de Secundària Arrels i els estudiants de batxillerat científic de l’institut Francesc Ribalta. La jornada informativa es va celebrar a les instal.lacions de l’Escola Arrels, on es van concentrar els alumnes d’ambdós centres i la va impartir el professor universitari Ignasi Iriondo.

18

441-Divendres, 18-11-2005


Educació

Escola Arrels

El pilot solsoní Xavi Vila mostra el seu cotxe de ral·lis a l’Escola Arrels El vehicle, preparat pel mateix jove, va atraure l’interès dels estudiants de mecànica dels cicles formatius El jove pilot de ral·lis Xavi Vila va visitar el passat dijous, 10 de novembre, les instal·lacions del taller mecànic de l’Escola Arrels. El pilot convidat per l’Escola va ensenyar el cotxe que utilitza durant la temporada de ral·lis. El Xavi ha preparat ell mateix el cotxe, amb la reglamentació adient i les posades a punt del vehicle. Aquest fet va agradar molt als estudiants de cicles formatius de mecànica, que també van poder gaudir dels accessoris que mostra un cotxe d’aquestes característiques. Durant la visita els alumnes van poder veure les transformacions mecàniques del cotxe, i van resoldre els dubtes que els van sorgir. Els alumnes i l’escola valorem molt positivament la visita i agraïm la col·laboració del Xavi. Que tinguis molta sort en els projectes de futur que ens vas explicar!!

441-Divendres, 18-11-2005

19


Trobades

Sopar de 4t. d’E.S.O. de l’escola Arrels (generació del ‘84) Si encara recordes “el Monstruo de las Galletas” i encara t’emociones quan sents a parlar de “Dragon Ball”... si no vas necessitar el telèfon mòbil ni els xats per conversar amb els teus amics... si vas crèixer cantant “Pas-se-jant peeeel carrer Major...” Si Eurodisney va significar un punt d’inflexió en la teva vida... si vas perdre els professors a Versalles... si les “causes i conseqüències” et tenen “sens cuidado”... No pots faltar a aquest sopar!!!

Dissabte 26 de novembre Començarem la vetllada a les 19:00h al Bar “Casal” (Per recordar vells temps) i procedirem amb un corre-bars. El sopar serà al Restaurant “Cal Sotets” a les 21:30 “Baixarà la tapa justa!!!”

Confirmació i pagament: Sònia Ruiz (626 40 52 02), Saida Rodríguez (686 56 33 00), Ingrid Baraldès (619 35 44 40), Pere Cuadrench (630 64 90 85), Cristina Roures (650 91 62 66). Preu 18 euros (s’ha de pagar abans del dia 19 de novembre...) Amb aquest preu també hi haurà alguna coseta...

Apunt immobiliari

Ofert per la immobiliària S.2000 INVESCON

Llogar o comprar (I) LLOGAR

-Inconvenients generals • La permanència a la casa depèn de si et renoven el contracte • Pot ser que no et deixin fer obres • Tens una relació obligada amb la propietat • Depens de les normes de l‘amo. -Inconvenients econòmics • Si fas arranjaments o reformes, la quantitat invertida es perd • No es revaloritza la inversió • La puja de la renda als 5 anys pot ser molt costosa • Penalització econòmica si deixes l’habitatge abans d‘acabar el contracte • Cada any s‘actualitza la renda amb l‘IPC

- Avantatges generals • Es pot accedir a un lloc més ben situat, més gran, amb més instal.lacions • Les gestions i el paperam són mínimes • La decisió és més àgil • Si t‘equivoques és menys traumàtic • Es deixa fàcilment -Avantatges econòmics • No es necessita disposar de grans estalvis • No hi ha despeses d‘hipoteca, ni registre, ni IVA • El manteniment, normalment, va a compte del propietari.

20

441-Divendres, 18-11-2005


441-Divendres, 18-11-2005

21


Associació Estel del Solsonès 27 de novembre

Viatge de Castanyada

Dinar de germanor en homenatge als socis de més de 85 anys

El diumenge 13 denovembre el Club Estel del Solsonès va fer el viatge de Castanyada a Platja d’Aro. A causa del mal temps vam anular la visita a Segaró i vam visitar la ceràmica de Bisbal i seguidament el poble de Pals. Ens ho vam passar molt bé. Molt agraïts a tothom.

Missa a la Catedral de Solsona. Dinar a Can Puig - Entrega d’obsequis als socis homenatjats. Ball en directe. Després de la Missa hi haurà servei d’autobús per traslladar-se al restaurant. Preu del tiquet: 20 euros. Hi pot participar tota la gent que vulgui, socis i no socis. Per més informació mireu programa a part.

Diumenge, 11 de desembre

Excursió Pre-Nadal Sortida a les 8 del matí de l’Estació d’autobusos. Parada per esmorzar. Visita a Esplugues de Francolí i Monestir de Poblet. Gran dinar nadalenc a l’Hostal del Senglar. A la tarda farem una paradeta. Hi haurà un motiu nadalenc per tots els participants. Preu: 38 euros socis. 40 euros no socis. Podeu recollir els tiquets al local de l’Associació. Tel. 973 48 10 47

Aquesta setmana han començat els tallers de manualitats (pintura, punt de coixí...) Continuarem informant...

18 de desembre

Torronada del club Estel Se celebrarà la tradicional torronada nadalenca al nostre local. Torrons, neules, polvorons, coca de Solsona, cava i begudes. Ball en directe. Preu del tiquet: 6 euros (socis i no socis). Tothom hi es convidat! Apa, nois i noies, a participarhi!!! Podeu recollir els tiquets al local de l’Associació. Tel. 973 48 10 47

Hi Col.laboren: Departament de Benestar i Família de la Generalitat, Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal del Solsonès

Envieu les vostres cròniques, opinions, anuncis... abans de dimecres al migdia a: info@elsolsones.net

o porteu-los a la nostra oficina Ctra. de Torà, 25

22

441-Divendres, 18-11-2005


L’Entrevista

Ramon Estany

“Quan escric, penso en la gent d’aquí” Jordi Cardona i Regada El món de les lletres a les nostres contrades està d’enhorabona. Vivim uns temps en que es publiquen llibres, i fins i tot, algun dels nostres autors guanyen premis literaris. És el cas de l’escriptor i pagès d’Ogern, Jordi Cardona i Regada. Cardona, de 45 anys, acaba de guanyar el Premi Sant Carles Borromeu de Contes i Narracions dotat per Banc Internacional d’Andorra amb 4.500 euros, dins la XXVIII Nit Literària d’Andorra. 441-Divendres, 18-11-2005

Els guardons de la XXVIII Nit Literària es van entregar a l’hotel Sant Gothard d’Arinsal, a la Massana. La Nit Literària l’impulsa el Cercle de les Arts i les Lletres. Jordi Sierra i Fabra va guanyar el premi Fiter i Rossell de novel·la. “El Sinaia fou el primer vaixell que sortí del port de França amb refugiats republicans de la Guerra Civil espanyola que estaven en els camps de concentració i que van fugir a Mèxic”. Així explicava l’escriptor Jordi Sierra i Fabra el significat del títol de l’obra amb la qual va guanyar el premi Fiter i Rossell de novel·la d’enguany. El premi el dota el Ministeri de Cultura. La novel·la guanyadora es titula precisament així, Sinaia. Sierra i Fabra recollí el premi davant una nutrida representació del món cultural, polític i social del país. Per contra, el jurat del premi Estudi 24 Editors va decidir no dotar aquest premi. Al guardó s’hi havia presentat un participant. El certamen buscava premiar 23

articles sobre turisme i ecologia publicats en qualsevol diari o revista de venda al públic, i escrits en llengua catalana -amb preferència pels articles que fessin referència al Principat- apareguts entre l’1 de setembre de 2004 i el 31 d’agost de 2005. D’altra banda, buscava també treballs àudio visuals emesos en qualsevol mitjà de comunicació. La relació dels guanyadors d’enguany ha estat la següent: El premi de teatre del cinquantè aniversari de Crèdit Andorrà ha estat un accèssit de 2.250 euros a l’obra Façanes, de l’autor David Nel·lo, de Barcelona. El premi Meritxell d’historieta gràfica, dotat per Banca Mora, ha recaigut en Javier Balmaseda, de la Massana, autor de l’obra Teatre Guinoli. El premi Laurèdia de contes o narracions dotat per Andbanc grup Agricol-Reig ha estat per l’obra Tres d’aquí, quatre d’allà, de l’autor Pep Albanell, de la Seu d’Urgell. El premi Manuel Cerqueda Escaler de


L’Entrevista

Ramon Estany

novel·la curta ha estat per l’autora Núria Abad i Gascon, de Tarragona, amb l’obra Aurembiaix d’Urgell. El premi Sant Carles Borromeu de contes o narracions, dotat per Banc Internacional d’Andorra, ha estat per l’obra Pàgines de poble, de l’autor Jordi Cardona Regada, d’Ogern. El premi Tristaina de Periodisme, dotat per Andimesa, ha estat per l’andorrà Andrés Luengo, amb el conjunt Dies de Ràdio Andorra, Els bunkers que van passar la frontera, Els bunkers dels pirineus, i Com viure amb el dolor. El premi Grandalla de poesia, dotat per Caixabank, ha recaigut en l’obra Esmorzar perfecte de l’autora Ester Fenoll García, d’Escaldes-Engordany. El premi el Futur de les Valls, Alternatives per a contribuir al progrés del país, dotat per la Fundació Crèdit Andorrà, ha estat per l’obra I.A.R. dels autors Joan Castillo Pons i Gerard Bonell Rueda, d’Andorra. El guardó Principat d’Andorra d’investigació històrica, dotat pel M.I. Consell General ha estat per l’obra Andorra Durant la Guerra Civil Espanyola, de l’autora Emparo Soriano, d’Escaldes-Engordany. Tot i que el Fiter i Rossell de novel·la és el guardó que té una major dotació econòmica, la resta de premis tenen també un premi en metàl·lic important. Des dels 1.800 euros del Sant Miquel d’Engolasters d’assaig, fins els 9.617 euros del premi d’Investigació Històrica, passant pels 4.500 amb què es dota el Sant Carles Borromeu de contes. Enguany han concorregut un total de 91 treballs als premis literaris del Cercle, deu més que els que van concórrer a l’edició de l’any anterior.

L’Entrevista • Com va nèixer la teva passió per escriure?

• I què et va impulsar a presentar-te als Premis literaris?

El primer llibre, “Fets i gent de la baronia d’Ogern i la Salsa”, va nèixer gairebé per casualitat arran de la meva petita afició a la història local i del buit que vaig experimentar a causa de la meva separació. Em calia omplir certes hores de solitud amb alguna cosa que, malgrat la meva condició d’agricultor i ramader, (feina que no sembla anar massa lligada amb la literatura), vaig decidir que seria la d’escriure aquelles coses que em podien passar pel cap. Hi havia, i encara hi és, l’inconvenient que faig faltes d’ortografia (l’escola l’havia fet en castellà), però vaig tirar igualment endavant, perquè mai no vaig arribar a pensar que podria escriure per algú altre que no fos per mi mateix. Quan un editor local, el director de l’editorial Solsona Comunicacions, en tenir coneixement del treball que estava efectuant, i després de fer-hi una ullada, em va proposar l’edició, no ho vaig dubtar ni un moment. Al llibre s’hi narren fets ocorreguts o bé protagonitzats per personatges de la baronia del meu poble, així com també s’hi fa un seguiment dels senyors jurisdiccionals que hi van intervenir fins l’abolició dels drets senyorials, emmarcat tot plegat dins de la història general de Catalunya. El meu treball va veure la llum el mes de març de l’any 2000.

Pocs dies després de sentir el plaer de veure publicats els meus esforços, certa persona em va animar a presentar-me al “IV Premi de Narració Literària Pirineu”, de Martinet i Montellà, de l’any 2000. Ho vaig fer amb el treball Records del meu padrí el qual va ser guardonat amb una menció especial. Aquesta narració, juntament amb la d’altres tres autors, va ser publicada l’any següent amb el llibre que porta per títol: Escrits Pirinencs, editat per Solsona Comunicacions en maig de 2001. Encoratjat en sentir que allò que escrivia també podia agradar a algú més que no fossin els meus pares, vaig intentar esgarrapar algun reconeixement dins el fascinant món de la literatura infantil i juvenil. Em vaig presentar al “23 Aniversari de la Nit Literària Andorrana” de l’any 2000, dins l’apartat del premi “Lauredia”. Les aventures per a infants que vaig imaginar, les vaig plasmar en el treball titulat El medalló indi. Novament em vaig veure gratificat amb una menció especial. L’últim reconeixement va fer que posteriorment també presentés el conte titulat La bola màgica, al “IX Premi de Narrativa Infantil Ciutat d’Eivissa” de l’any 2001. Dies més tard, vaig rebre per correu l’acta del jurat d’aquest certamen, on també es mencionava la meva obra d’una manera especial. El resultat d’aquesta incursió al món dels infants es va 24

441-Divendres, 18-11-2005


L’Entrevista

Ramon Estany

veure plasmat en dos llibres: El medalló indi i La bola màgica, que van ser publicats per Solsona Comunicacions el mes de març de 2001. El fet d’aparèixer l’octubre de 2002, en la guia “Qui són” de la Central de Biblioteques de Catalunya, pel que fa a autors de llibre infantil i juvenil de les comarques de Lleida, juntament amb els reconeixements obtinguts dins d’aquest gènere, em va fer prendre la decisió que aquest tipus de literatura sempre tindria un espai dins les meves prioritats a l’hora d’escriure.

titulada L’últim nivell, pensada per un lector més aviat jove, on la ficció es barreja amb l’arqueologia. L’editorial interessada en aquesta edició va ser Pagès Editors. A primers de setembre de 2004, en el concurs literari “II Premis Literaris Homilies d’Organyà”, dins l’apartat “Premi Pirineu de narració literària”, vaig obtenir una menció especial amb l’obra Sota la influència de la lluna, que va ser publicada juntament amb els altres guardonats al setembre de 2005, amb el títol Homilia 2004 per March Editor. Aquest any, el passat 3 de setembre, als III Premis literaris Homilies d’Organyà vaig obtenir el primer premi en l’apartat “Premi Pirineu de narració literària”, amb Llavor de discòrdia. I finalment, el passat 10 de novembre, a la “XXVIII Nit Literària Andorrana”, em va ser lliurat el premi “Sant Carles Borromeu” de contes o narracions, amb el llibre que serà publicat sota el títol: Pàgines de poble.

• Ets un escriptor molt versàtil, en quins estils més has treballat ? El mateix any 2001 vaig materialitzar una feina que em venia de gust: elaborar un recull d’històries de la vora del foc que antuvi s’explicaven a les meves contrades; aquestes van confeccionar el llibre Misteris i sentiments, editat per SC el març de 2001. El nou llibre va ser considerat com un dels més venuts a Solsona durant la diada de Sant Jordi de 2001. No podia deixar passar un nou any sense escriure i publicar una cosa diferent. En aquesta ocasió vaig decantar les meves preferències per un estil que m’era totalment desconegut. De la petita pinzellada dins de la modalitat de poesia en va nèixer, el mes d’abril de 2002, el llibre Paraules d’amor, editat per SC.

• Pots explicar una mica de què va ? Pàgines de poble són un petit recull de narracions que transcorren majoritàriament al món rural, i comencen amb una línia suau i acaba amb un final més de ficció. Els meus contes parlen del meu món, el rural, perquè és el que més conec. Quan escric, penso en la gent d’aquí.

• I mentrestant, no defalleixes en la teva participació als premis literaris? Lluny de posar punt i final a les meves petites pretensions, entre altres convocatòries, em vaig presentar al “Premi Llavor de Lletres” de Sant Sadurní d’Anoia, de l’any 2002 en l’apartat “Premis de Creació Literària”, on vaig obtenir un diploma com a finalista del mateix. Al mes següent vaig aconseguir allò que tant espera l’escriptor novell: ser el guanyador d’un premi literari. El fet va esdevenir a Sant Jaume d’Enveja dins el “II Premi Literari Arròs amb Lletres” amb la narració Dies tèrbols. L’any 2003 va començar amb una tercera classificació en el “II Premi la Miranda de Contes”, de Capellades, amb la narració Les coses són com són. Aquesta narració, conjuntament amb altres guardonades en el I i II certamen, va ser publicada en un llibre recull sota el títol Els contes de la Miranda, el mes de març de 2003, per l’Associació Cultural la Miranda de Capellades, a través d’Arts Gràfiques Bobalà. El mateix mes de febrer, em va ser lliurat un accèssit en el “Premi Literari Santa Juliana de Nicomèdia de Microliteratura” d’Olot. Durant el mes d’abril vaig obtenir el primer premi en el “VIII Concurs Literari Sant Jordi” de Llagostera, amb la narració Remembrança. Al mateix mes d’abril vaig ser recompensat amb el premi de poesia en el “I Certamen Literari Ciutat de Solsona”, dins l’apartat “Premi Plaça Major”. El març de 2004, vaig publicar la meva primera novel.la, 441-Divendres, 18-11-2005

25


Càritas

Grup de voluntaris del Sense Llar" transeünts"

De qui estem parlant? La setmana passada us vam oferir un text, referent al món del transeünt, aquesta setmana us volem oferir informació més explícita per aquells a qui els interessa saber una mica més del tema.

l'impertinent captaire o evitar la reacció violenta del desatès. Davant les dades que nombrarem a continuació, tot i expressar-les amb xifres numèriques cal no oblidar que estem parlant de persones. Els estudis més recents de Càritas i de l’Institut Nacional d’Estadística, INE, ens parlen d’entre 27.000 i 30.000 persones sense llar, s'inclou també com fan altres països europeus, els que viuen en barraques o infrahabitatges. Podríem estar parlant de xifres que van dels 300.000 als 3 milions de persones.

D'acord amb les definicions europees, es considera com a persona sense llar: Les que no poden accedir a un habitatge personal, adequat, adaptat a la seva situació personal i permanent. Aquests poden ser:

• Els qui viuen al carrer, en edificis abandonats, • • •

parcs… Els qui estan allotjats en albergs, institucions, centres d'acollida… Els allotjats temporalment i de manera obligada a la casa d'un amic, familiar… Les que no poden conservar l'habitatge per motius econòmics o desnonament…i altres

Càritas ha destinat durant el 2004 en tot Espanya 15.265.199,92 euros en els programes per persones sense llar. Unes 108.384 persones han estat usuaris d'aquest servei. Grup de voluntaris del Sense Llar" transeünts" Càritas Arxiprestal Solsona- Morunys Passeig Pare Claret s/n - Solsona

El terme sense llar engloba persones en situacions molt diferents i que necessiten respostes diverses i personalitzades, com poden ser els exemples següents:

• Families completes que han perdut l'habitatge per raons econòmiques

• Immigrants o treballadors temporers, desplaçats del seu en• • • • • •

torn habitual per a buscar feina. Dones amb o sense fills a càrrec que han marxat de casa per maltractament. Joves amb problemes de toxicomanies, expulsats o que han fugit de l'àmbit familiar. Adults divorciats que, arran de la sentència judicial, han hagut de marxar del domicili. Malalts mentals, desinstitucionalitzats, sense suport familiar. Malalts crònics o convalescents, sense família, a qui tanquen a la unitat hospitalitària d'aguts. Transeünts que inicialment eren persones en qualsevol de les situacions anteriors que amb el pas del temps han fet del transitar de poble en poble, de servei a servei, una forma de vida, cada vegada més marginal i marginada.

Convé no confondre el terme "Sense Llar" amb el de "mendicant". Aquests són aquells que tot i tenir habitatge o família viuen de l'almoina. Quina actitud té bona part de la societat? Davant d'aquestes situacions molta gent sol tenir un conflicte interior entre un desig d'ajudar i fer caritat." Donar l'almoina"

• Donar almoina sense escalfar-se gaire el cap. • Altres ho fan per a dormir la consciència i tranquil·litzar-la •

amb la sortida més fàcil. Encara hi ha qui ho fa per raons pràctiques, treure's del davant 26

441-Divendres, 18-11-2005


Curiositats

Bon any pels trumfos

En un hort del vinyet s’ha collit aquest carbassó de 8.7Kg que aguanten la Montse, l’Albert i la Laura

441-Divendres, 18-11-2005

El Narciso ens ensenya aquests generosos exemplars de trumfo de Cambrils que ha collit aquesta setmana. Sembla ser que aquesta serà una anyada trumfaire.

27


III Gran panera de reis

Sol del Solsonès

En vistes a les festes nadalenques, Sol del Solsonès, fa una crida a establiments comercials i particulars de la comarca a fi d’organitzar la gran panera de Reis, que s’oferirà per tercer any consecutiu. A diferència dels anys anteriors, enguany es demana als col·laboradors que facin les seves aportacions voluntàries directament a la seu social de l’entitat (C/Josep Maria de Sagarra, 3 baixos) o que truquin al local perquè se’ls passi a recollir al domicili. Properament, els usuaris del club posaran a la venda la panera a diferents establiments de la comarca i a la parada de l’entitat que durant l’hivern s’instal·la al mercat setmanal dels divendres. Els beneficis recaptats es destinaran a cobrir despeses del club social. Els usuaris del Sol del Solsonès organitzen aquesta iniciativa amb molta satisfacció i agraïment a la solidaritat de la població de la comarca.

Sortides culturals El Club Social del Sol del Solsonès cada setmana organitza una sortida cultural, per conèixer l’entorn de la nostra comarca. L’objectiu és descobrir el nostre patrimoni cultural i que els usuaris del Club Social ampliïn els seus coneixements, i donar-nos a conèixer a totes les poblacions veïnes de Solsona. Fins els dia d’avui les sortides han estat al Santuari del Miracle, (en la qual algunes persones van descobrir aquest paratge) i la sortida al poble medieval de Sant Climenç, que tot i ser un dia plujós ens va permetre recórrer els carrers d’aquest municipi. La pròxima setmana anirem a Navès a visitar l’església de Sant Eudalt. Ja us anirem informant.

Nova biblioteca del club social El Club Social del Sol del Solsonès ja té una biblioteca pels usuaris del Club. L’objectiu és que puguin tenir un lloc de lectura, i així apropar-se al món dels llibres i la literatura. Hem de donar les gràcies al Fuster de la Serra per la seva donació de prestatges per muntar la biblioteca. També demanem que si algú té llibres vells per ampliar la nostra biblioteca, que ens els portin a la Seu de l’Associació al C/ Josep Maria de Sagarra, 3, bxs. de Solsona o truquin al telèfon 973483683 ( Neus o Marta)

Ia. jornada de patologies relacionades amb l’alcohol, adreçada a professionals de l’àmbit social i de la salut

Agraim la col.laboració del Comerç, Indústria i Hostaleria per la venda de loteria del número 34.446 i properament anirem passant a recollir la matriu del talonari.

Dijous 24, a les 7 de la tarda Cambra de Comerç El Sol del Solsonès organitza la I Jornada de patologies relacionades amb l’alcohol adreçada a tots aquells professionals que treballen en el camp social, sanitari i educatiu. La Jornada consistirà en dues xerrades dutes a terme pel Dr. Toni Fernàndez (internista) i el Dr. Sebastià Álvarez (psiquiatre del Càritas CAT). El Dr. Fernàndez ens parlarà sobre la patologia orgànica i el Dr. Álvarez sobre la part psiquiàtrica.

Si algú volgués fer la donació d’algun billar, encara que fos usat, pel club social del Sol del Solsonès, n’estaríem molt agraïts. SOL DEL SOLSONÈS TEL: 650867025 / 973483683 HORARI: DILL a DIV, de 16 a 20h Fest-te’n soci! Ets un sol!

La Jornada és gratuïta, però caldrà inscriure’s, trucant al telèfon 973483683 ( Neus o Marta). 28

441-Divendres, 18-11-2005


Club Sant Jordi

Castanyada al Club Sant Jordi Divendres 4 de novembre, els jubilats del Club Sant Jordi van celebrar la Castanyada amb un bon berenar a les instal.lacions del Club. Coca, panellets i uns bons traguets del porró van posar gust dolç a una vetllada agradable La taula de l’alegria

Bon profit!

Anant per feina

441-Divendres, 18-11-2005

29


Cartellera

Nota informativa del Centre d’Estudis Lacetans

Solsona: oppidum longum...II

2n cicle de conferències sobre la història de Solsona i el Solsonès

Solsona medieval

Solsona: Oppidum Longum...II 2n Cicle de conferències sobre la història de Solsona i el Solsonès

• DIA: dissabte, 19 de novembre • HORA: 20,00 h. • LLOC: Sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut de

La conferència programada pel dia 3 de desembre sobre Solsona i la il·lustració, s’aplaça pel dissabte 17 de desembre. El tema que es tractarà serà «El bisbe Lasala» a càrrec del professor Rafael Pérez. El lloc, la Sala d’actes del casal de cultura i joventut i l’hora a les 20 hores. Es confirmarà hora i lloc pels mitjans de comunicació habituals. La Junta

l’Ajuntament de Solsona. • TEMA: Solsona, sota els comtes d'Urgell i sota els senyors de Cardona. Dues autoritats com els doctors Prim Bertran i Andreu Galera, ens parlaran de la història medieval de Solsona, seguint l'esdevenir dels temps que varen portar a la futura ciutat a viure sota el domini i la influència de dues de les cases senyorials més importants de la història de Catalunya. La família vescomtal d'Urgell promou la consagració del temple de Santa Maria de Solsona l'any 977 i Agnès de Torroja, es casa amb el vescomte de Cardona, Ramon Folch VIII el 1217, fet que senyala la fi de la dinastia dels Torroja i l'inici del senyoriu del castell de Solsona per part de la dinastia dels Cardona.

L’Associació Cultural el Crit organitza:

Divendres de cinema musical Novembre, tots els divendres a les 22:00h Al Teatre Comarcal • Divendres, 18 de novembre 2005

Què va significar per a Solsona el canvi de senyoriu i com es manifestà en la vida pública, en les institucions i en la vida dels solsonins? De ben segur els senyors Prim i Galera ens donaran nous elements de judici per a conèixer millor la història medieval de Solsona i del seu territori d'influència.

The Blues Brothers

• Divendres, 25 de novembre 2005 Purple Rain (Prince)

‘Solsona de nit’ Sala d’exposicions de l’Ajuntament Del 5 al 19 de novembre, de dilluns a divendres, de 18 a 20 h; dissabtes i diumenges, de 12 a 14 h i de 17 a 20 h Francesc Cortal i Prevosti, pintor i escriptor barceloní d’arrels solsonines, exposa una sèrie de dotze acrílics de gran format sobre diferents cares nocturnes de Solsona.

Castell en el territori del Solsonès 30

441-Divendres, 18-11-2005


Cartellera

Carnaval 2006 reunió informativa

25 de novembre a les 20,30h A la sala d’actes del Casal de Cultura

La junta de l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona convoca a una reunió informativa als socis del carnaval, a les comparses, i a tots els solsonins, amb el següent ordre del dia: 1.- Presentació de la nova junta 2.- Presentació del cartell del Carnaval 2006 3.- Esbós del programa 4.- Socis 5.- Comparses 6.- Pressupost

Reunió sobre el POUM Organitzada: El Comú del Solsonès Oberta a tothom

EXPOSICIÓ: ‘EXPO-VAL, Exposició sobre valors i voluntariat’ Sala d’exposicions de l’Ajuntament Del 21 de novembre a l’11 de desembre, De 18 a 21 h, els dies feiners; i de 12 a 14 i de 18 a 21 h, els dies festius

La reunió tindrà lloc el dia 26 de novembre a les 18:00 hores, a la sala d’actes del Casal, al passeig Pare Claret.

Sensibilitzar la població envers els valors i el voluntariat és l’objectiu de la mostra que organitzen l’Associació Internacional de Voluntariat, la Caja de Ahorros del Mediterráneo i la regidoria de Benestar i Família de l’Ajuntament de Solsona. Què uneix les figures de Rigoberta Menchú, Anna Frank, Martin Luther King o Pere Casaldàliga? La dedicació de tota una vida a algun valor determinat. Aquesta és una de les branques de la mostra EXPO-VAL, Exposició sobre valors i voluntariat, que fa també una introducció visual i conceptual als valors humans i mostra el voluntariat com un estil de viure aquests valors. La inauguració tindrà lloc el dia 21, a les 8 del vespre, a la sala d’exposicions de l’Ajutnament.

Nou programa de tardor al Telecentre del Solsonès Aquesta tardor, el Telecentre del Solsonès, ubicat al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ha preparat un programa d’activitats adreçat a tothom. Durant el mes de novembre, es faran els següents actes:

• Curs d’iniciació a Windows i Internet per a la gent gran

• Activitats extraescolars «Iniciació a les Noves Tecnologies»

Xerrada - Col·loqui sobre la salut al Solsonès.

• Sessions informatives pagesos SIGPAC • Classes presencials del curs «Obtenció, edició i utilització d’imatges digitals» de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació

A càrrec del Dr. Antoni Sans, Delegat de Salut per a la Catalunya Central. Organitza: Grup de seguiment per a la salut del Solsonès. Dia: 22 de novembre de 2005 a la Sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Solsona. Hora: 4h de la tarda.

Pel mes de desembre, està previst fer:

• Taller Retoc fotografies • Taller Monogràfic Software lliure • Setmana “vine al Telecentre” amb els avis • Xerrada-col·loqui Teletreball • Videoconferències • Taller per a dones: COM SOM? • Jornada: Presentació Aula Mentor • Jornades Portes Obertes

Festa de l’all i oli a Sant Climenç Dissabte, 26 de novembre de 2005 Ens ha semblat de recuperar la festa de l’all i oli de codony a Sant Climenç, i per tal cosa farem un sopar de germanor per a tots els veïns i veïnes del poble, on el protagonista a més de l’esperit de companyonia serà, sens dubte, l’all i oli de codony. A les 10 de vespre ballarem al so del solista «CHARLY», els que no ballin podran explicar històries de la vora del foc a la vora del foc. Durant el ball sortejarem un xai i hi haurà servei de begudes i entrepans, amb all i oli de codony, és clar.

Qui hi estigui interessat, pot adreçar-se al Centre Tecnològic per demanar més informació.

Xerrada sobre l���acolliment A càrrec de M. Àngels Missé (responsable ICA Lleida) I Encarna Martín • Dia: 24 de novembre • Lloc: Sala d’actes Casal de Cultura • Hora: 20 h vespre • Organitza: APA Arrels, AMPA Setelsis i AMPA IES

Tots esteu convidats a provar-lo. A ballar i disfrutar Col.laboradors: l’Ajuntament i tots els veïns i veïnes de Sant Climenç. 441-Divendres, 18-11-2005

31


Societat Dues amigues que fan els anys el 22 de novembre!

Tan esperats, tan desitjats. Ho veus Katty, al final els 18 ja han arribat. Felicitats de part de tota la família!

Felicitats, Maite, de part dels teus amics, pels teus 20 anys!

32

Aquestes dues princeses estan atrapades en un castell. L’una per haver comès 18 delictes i l’altra 20 pecats. Teniu fins el dia 22 per rescatar-les. Us hi animeu? Felicitats de part de les amigues! (La que us espera dissabte, 26...)

441-Divendres, 18-11-2005


Ep, la Foto!

Els cracks del dissabte

Un noi molt ben acompanyat

L’equip de dards del Mussol

441-Divendres, 18-11-2005

33


El Reportatge

Joan Roma i Cunill

L’Assistència sanitària al Solsonès És interessant mostrar les dades reals de tot el dispositiu sanitari de la comarca per constatar que realment el govern posa els mitjans necessaris i adequats com per donar un bon servei a tots els habitants. Per conèixer tots els mitjans tècnics, humans i econòmics he demanat una relació exhaustiva al Departament de Salut i l’exposo a continuació. És comprensible que hi hagi persones que creguin que s’hauria d’augmentar o modificar, però el cert és que la comarca té uns serveis potents i adequats a les necessitats actuals. Això no vol dir que en un proper futur no s’hagin d’introduir canvis o modificacions a funcionaments que fins ara es donaven i ben poc s’explicaven. De tot hi ha hagut en els darrers anys i com en altres temes, la transparència i informació no han estat els punts forts del govern de CiU, ni aquí ni a nivell general. És un dels temes que s’estan corregint a marxes forçades, tot i que queda encara molt per fer. Els canvis que s’estan fent es podrà comprovar com repercutiran favorablement en els ciutadans. Mirem ara com està organitzat el sistema sanitari a la comarca.

posa dels recursos necessaris pel que fa a la llarga estada, i amb escreix a la resta de línies assistencials.

El Solsonès té 12.017 habitants segons les dades del Registre Central d’Assegurats (RCA), gener de 2005 i 14 municipis. És una comarca extensa (uns 1000 km²), té dos nuclis poblacionals importants: Solsona ( 8.785 habitants ) i Sant Llorenç de Morunys ( 857 habitants), i una gran dispersió de la resta de municipis. Com a recursos disponibles gaudeix d’un centre sanitari en que es presten els serveis de: · Atenció Sociosanitària · Atenció especialitzada extrahospitalària · Atenció Primària: 1 Àrea Bàsica de Salut (1 CAP i 4 Consultoris Locals)

El cost total per a l’any 2004 va ser de 817.220,14 EUR. S’ha incrementat, per aquest any 2005, 1 professional com a reforç de PADES, per l’època PIUC, per tal de donar suport a l’atenció domiciliària de l’EAP. Quant a accessibilitat, l’accés als serveis sociosanitaris es realitza mitjançant sol·licitud des de l’Atenció Primària de salut o social. També pot fer-se des de l’hospital d’aguts de Manresa, quan és adequada l’alta i la persona precisa d’un recurs de llarga estada. Aquestes sol·licituds les rep i les valora una comissió constituïda per la treballadora social del SS, 1 metge d’Atenció Primària, 1 metgessa, 1 psicòleg i 1 administratiu del SS que es reuneixen setmanalment, quan hi ha sol·licituds, per tal de valorar-les i assignar el recurs adient. S’utilitza la mateixa sol·licitud que les altres comarques de la Catalunya Central. El Servei Català de la Salut, en fa el seguiment i marca els objectius a seguir. A dia d’avui no hi ha llista d’espera per accedir a qualsevol de les línies assistencials i aquesta és la situació habitual. En algun moment, s’ha donat alguna situació molt puntual per la qual s’ha hagut de demorar alguns dies l’ingrés. Atès al poc volum de sol·licituds, la comissió només es reuneix en casos puntuals per valorar les sol·licituds de l’ingrés. Per tant, no hi ha problemes d’accessibilitat pels recursos sociosanitaris. D’altra banda, i pel que fa a l’atenció especialitzada, l’internament hospitalari es fa a Althaia. Xarxa Assistencial de Manresa i l’atenció especialitzada extrahospitalària es fa al Centre Sanitari del Solsonès (CSS), mitjançant especialistes contractats pel CSS.

En l’àmbit de l’atenció sociosanitària, la comarca del Solsonès ha estat una zona considerada de prioritària pel seu aïllament i per l’elevada taxa d’envelliment (dels 11.311 hab. del Solsonès, 2.318 són majors de 64 anys, és a dir, un 19,71 de la població total, segons RCA de 01/05). L’atenció sociosanitària està ben coberta; en l’actualitat la comarca del Solsonès compta amb 12 llits de llarga estada, 12 llits de mitja estada polivalent, 10 places d’hospital de dia i 1 equip PADES. Si tenim en compte la població de referència, la relació de recursos sociosanitaris existents en relació als estàndards i la mitja de la Regió són: Ratis de recursos sociosanitaris al Solsonès:

Tenint en compte els estàndards que la bibliografia ens indica com a recursos idonis a disposar segons la població de referència, queda clarament reflectit que aquesta comarca dis34

441-Divendres, 18-11-2005


El Reportatge

Joan Roma i Cunill

Les especialitats són les següents:

Els dos punts d’atenció donen assistència al ciutadà en un horari continuat de 8 del matí a 8 de la tarda a Solsona i de 8 del matí a 3 de la tarda a Sant Llorenç de Morunys. L’EAP es desplaça als diferents consultoris locals (CL de La Coma i la Pedra, CL de Cambrils, CL de Navés) per tal de facilitar l’accessibilitat de la població. En el Consultori de Sant Llorenç de Morunys també hi visita el pediatre i la llevadora un dia per setmana. L’atenció urgent segueix els patrons de l’atenció continuada de la xarxa reformada, és a dir, dies feiners de les 20 hores i fins a les 8 hores de l’endemà i diumenges i festius les 24 hores. Hi ha tres punts d’atenció amb tres equips (metge + infermera): · Solsona ciutat (ubicat al CAP) · Solsona rodalies (fa les urgències a domicili) · Sant Llorenç de Morunys (localitzable)

El cost total de l’atenció especialitzada per a l’any 2004 ha estat de 504.882,09 EUR. La contractació es fa seguint un nou model pel qual el CatSalut compra l’atenció especialitzada al proveïdor (Consell Comarcal) i aquest s’encarrega de contractar els professionals i gestionar l’assistència. L’atenció primària del Solsonès està reformada des del febrer de 1999, data en què es va posar en marxa l’Àrea Bàsica de Salut (ABS). Es tracta d’una ABS gestionada pel Consell Comarcal del Solsonès (CCS) i que inclou tota la comarca excepte els municipis de Pinós i la Molsosa que tenen nuclis poblacionals que pertanyen a ABS diferents. Pinós: nuclis de Valmanya i Matamargó (ABS Súria), nucli de Pinós i Ardèvol (ABS Calaf), nucli de Sant Just d’Ardèvol (ABS Solsona). El municipi de la Molsosa pertany a l’ABS de Calaf. Es va establir un conveni entre el CatSalut i el Consell Comarcal del Solsonès per a la construcció d’un nou CAP a Solsona, i un altre conveni entre el CatSalut i l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys per a la remodelació i ampliació del consultori de Sant Llorenç de Morunys , inaugurat el setembre de 1999. L’equip d’atenció primària del Solsonès està integrat per :

Existeix també un contracte entre el CatSalut i el Centre Sanitari del Solsonès pel qual es manté un punt d’atenció sanitària urgent (no atenció primària) a la ciutat de Solsona.

Funcionament de l’ABS Atesa la seva extensió (uns 1.000 km²), l’existència de dos nuclis poblacionals importants i la gran dispersió de la resta de la població, l’ABS es va dissenyar amb un CAP a Solsona i una subcapçalera a Sant Llorenç de Morunys per donar cobertura a l’anomenada Vall de Lord (Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra i Guixers), zona turística i, per tant, amb una important població flotant els estius, caps de setmana i època d’esquí. 441-Divendres, 18-11-2005

35


El Racó del Gregori

Gregori Solé

Un altre cop la mateixa de sempre (viure la vida com una gran festa) Benvolguts solsonins, ja sóc aquí una altra vegada; vet aquí quina sorpresa que torni a aparèixer en aquestes quantes línies, de manera que, de sobte, m’assemblo al Sr. Tarradelles. Però el cert és que no sóc simplement jo. Mireu, genteta – també podria dir – solsonins, el Gregori està molt viu, però ja veieu que camina, canta i balla en aquest món de Déu, esperant com un desesperat l’èxit que no he tingut mai. Què farem ara, nois? Ara cal agafar la imaginació per fer una mica de justícia, ja que sempre en falta al nostre costat. Però posarem la nostra il·lusió de seguir endavant, seguint aquesta democràcia que sembla una dictadura. Bé, no cal recordar el Sr. Sisquet: ara fa 30 de la seva mort i la seva dictadura i de tenir llibertat d’expressió. Ara us vull dir: Ongi Etorri, benvinguts a la meva festa amb força gresca, però no exagerada. Ni ridícula, sinó de lo més normal, sense passar-se de rosca i posant seny per estar serè i no estar als núvols. Per gaudir d’aquesta magnífica balada, com va ser la festa basca del Catau del Xesco, on vaig gaudir d’un “xuletón” amb l’acompanyament de sidra o “txacolí” i també amb espàrrecs i “cogollos” amb anxova i postres basques. Això sí, em va portar vells records, com si fos a Irunya (Pamplona) o Bilbao o bé a Donosti (Sant Sebastià) pel seu paisatge i bona gastronomia. Però la gresca encara ha de començar, i la meva s’ha de

Poesia

llegir per expressar el que vull exposar. Bé, no vull fer tormenta de l’arbre caigut, ni vendre l’ànima, per no revolucionar-me com a París. Però tinc el gust d’exposar el meu parer. Com sortir de Solsona de dia, ja que molts no hi veuen, però un Sr. de Barcelona que hi estiueja cada any ens mostra una gran exposició, una mica superrealista, de pintures sobre Solsona de nit. Ell és el Francesc Cortal, conegut per “Xitxo” pels amics. Després de fer la pilota del parlament i la xerrameca de costum, he de dir que per veure tota la fauna del país i també del circ, (i com que això de malabarista em va un xic gran) porto un equilibri desorbritant per poder veure els pallassos i el Club Súper 3, que garanteixen sempre espectacle. Si no l’enteneu, allà vosaltres, però jo que sóc el superrealista l’entenc perfectament. Ara una mica “xulo”, em poso. Però una “Z” de justícia poso per dedicar aquest escrit al “Llanero solitario” del país, pel xef del Catau del Xesco, és a dir, al Xesco, i pel meu bon amic Xitxo Cortal per aguantar la meva exposició. Nota: Seguim la mateixa línia de sempre, no cal anar de pressa, si a poc a poc l’atrapes més aviat i pots fer-ho més bé del compte. Vet aquí la rucada perfecta. Escrit patrocinat per 4 duros i 2 xapes. S. L. per Excel·lència. La setmana que ve: Descans setmanal.

Hari

Pauses de música Se li escapa la vida pels revolts de la ignorància sense endolls emparedats ni descans d’hora quieta perforant els rocs i les oïdes perd la sal tanta mort sense vida no pot ser bo. Els bornals nets d’aquest carrer atzucac sense sortida ni tan sols no existeix. Em conviden a parar arrencar-me la dessídia a seure... em perdo amb els seus ulls el so de ferro i roca dits embotits d’infant deformen formes tal vegada la ràbia pren el seu lloc

qui està, qui viu aquí no és protagonista. La vida és en tant que hi som i si no hi penses també Said no em parla no em mira fa veure que hi continua... el seu ritme atemporal m’atura.

Ara els sons són pauses de música pels drets humans on el terra s’ha integrat al blanc dels peus i la salina en el decurs de la pràctica s’oblida, potser no sap quan terrible i lleu és aquest instant.

36

441-Divendres, 18-11-2005


Opinió

Carles Mujal i Colilles; simplement un enginyer

Variant nord del POUM. Desastre ambiental? Violació al territori? Bunyol poc raonat? (*) (*) demano disculpes per endavant per la llargada de l’escrit però crec que es mereix que el llegiu si aprecieu Solsona i el seu entorn i voleu respondre les 3 preguntes del títol

En aquest any 2005 s’ha realitzat la redacció del 1er Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) de Solsona. Aquests treballs del POUM han plantejat la necessitat d’una carretera variant exterior al Pi de Sant Just i a Solsona que connectaria la carretera de Manresa (C-55) amb la de Bassella (C-26), i que a més desviaria dels nuclis urbans el trànsit de vehicles. Un servidor ja fa tres anys (2002), i per tant molt abans d’iniciar-se el POUM, va estudiar el tema desinteressadament, més i tot, perquè la unió de la carretera de Manresa amb la de Bassella acabaria de definir l’eix Cardener – Segre ja predefinit en el Pla de Carreteres de 1985 (revisat el 1995). Vaig plantejarme quines possibilitats hi hauria per fer-ho, tant des d’un punt de vista topològic (equilibrar el territori a partir de connectar amb diferents carreteres, connectar amb les diferents zones residencials i industrials), com topogràfic (segons el relleu i l’orografia del territori) i mediambiental. Van aparèixer clarament 2 opcions, la variant per la vessant nord est i la variant per la vessant sud oest. Després d’analitzar-ho, va semblar-me que la millor opció seria la sud, pel fet que no podia provocar un desmesurat impacte mediambiental, també perquè el relleu de la vessant sud oest, sense exagerats accidents geogràfics, permetria dibuixar un bon traçat de variant, sense afectar cap tipus d’habitatge, i perquè des d’un punt de vista de connexió amb altres vies i amb diferents zones residencials i industrials (situades a la vessant sud) semblava correcta. Alguns segur que pensareu, per allò de no cicatritzar més el territori, i si no es fa cap variant? El fàcil seria respondre que no se’n fes cap, però, la nostra comarca, per a 5 – 10 anys vista, no s’ho pot permetre si vol prosperar, i les travessies urbanes del Pi i de Solsona necessiten imperiosament descongestionar-se de trànsit. El no seria en perjudici del progrés i de la seguretat dels veïns del Pi i de Solsona. Ja a la tardor de 2004, i després d’haver realitzat per a l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys un avantprojecte de nou traçat per a la carretera Sant Llorenç de Morunys – Berga, gent d’El Comú de Solsona i altres (Associació de veïns del Pi de Sant Just i gent en particular) van animar-me a realitzar un estudi de traçat d’una variant exterior al Pi de Sant Just i a Solsona que acomplís els objectius anteriors. Dit i fet, i tal com ja he anticipat, el traçat de la variant el vaig plantejar pel sud oest del Pi i de Solsona (variant sud). La decisió d’escollir la opció sud, repeteixo, no va ser fruit de l’atzar, sinó fruit d’una acurada anàlisi 100% objectiva. Una vegada realitzat l’estudi, la gent d’El Comú el van fer arribar als Ajuntaments directament afectats (Clariana de Cardener, Olius i Solsona) per tal que el consideressin per a qüestions de futur. En el mapa adjunt es pot veure el traçat de la variant sud plantejat. Arrenca a la recta de Can Blanch, després de les ga441-Divendres, 18-11-2005

solineres (al terme municipal de Clariana de Cardener) i es desvia en direcció nord oest, passant pel sud oest del Pi i de Solsona tot adaptant-se al relleu de la vessant sud (evita passar per zones forestals), sense elevades pendents, i sense la necessitat de construir terraplens alts i forts desmunts (trinxeres). Únicament, la unitat d’obra, en certa manera, antinatural parcialment, és la construcció d’un túnel de 375 m necessari per salvar el pas d’un estret situat a l’oest de la muntanya del Calvari i així evitar construir un desorbitat desmunt (trinxera) de 70 metres d’alçada. Alhora aquest túnel permet no afectar una obaga de pins situada a la cara nord de la serra del Castellvell (al sud de la Talaia). No aprofundeixo més en la descripció de la variant sud perquè ja ha estat explicada en altres ocasions durant aquests últims mesos, i els propis Ajuntaments de Clariana, Olius i Solsona i el mateix Consell Comarcal tenen a la seva disposició el seu estudi de traçat, per a divulgar-lo si ho creuen oportú, o bé, per a qui vulgui consultar-lo. En la tardor d’enguany s’ha realitzat l’aprovació inicial del POUM de Solsona, i conseqüentment l’aprovació d’una reserva de sòl per la variant. L’equip redactor del POUM ha optat inicialment per elegir l’opció nord. No us negaré que m’ha sorprès aquesta decisió. Degut a què el POUM està actualment en un procés d’informació pública, he pogut dibuixar, en el plànol adjunt, el traçat exacte de la variant nord plantejada pel POUM. Segons la memòria descriptiva i justificativa del POUM, l’elecció de la variant nord s’ha justificat per 2 motius. El 1r és que permet la comunicació a totes les carreteres que envolten la ciutat de Solsona. El 2n motiu és per situar-se fora dels terrenys plans que s’estenen al sud de Solsona, més enllà de l’actual variant o Ronda Sud (carretera C-149a o C-451), i que sens dubte constitueixen la millor reserva de futur de la ciutat si algun dia el creixement hagués de desbordar els límits que proposa el POUM. Pel que fa al 1er motiu, el considero no del tot correcte perquè la variant nord no té cap tipus de connexió directa (indirectament sí) amb la carretera C-451, que és la que porta cap a la zona de ponent (Guissona – Tàrrega – Lleida). Tampoc no ho fa amb la carretera C-380 que dóna accés al sud de Solsona i a la zona de TRADEMA. A més la variant nord no té enllaç possible amb la carretera LV-3005 que permet accedir a la zona residencial de Cal Llarg i al Polígon Industrial de la Barceloneta. Finalment la variant nord plantejada no intercepta la carretera C-149 que va a Sant Climenç de Pinell i a Sanaüja. Vegeu el plànol adjunt. També s’ha de dir, a favor de la variant nord, que la variant sud no connecta a la carretera LV-4241 que va a Lladurs. Una altra via que no connecta directament és la carretera que va a la Llosa del Cavall. Tot i això, aquest últim no suposa cap problema perquè, com podeu veure en el plànol adjunt, l’opció sud permet una sortida per mitjà d’un enllaç a diferent nivell cap a la carretera C-26 que va a Berga i d’allí a 37


Opinió

Carles Mujal i Colilles; simplement un enginyer

Sant Llorenç de Morunys a partir d’un ramal existent que comunica la C-26 amb la carretera de la Llosa del Cavall. Del 2n motiu cal comentar que el traçat de la variant sud (vegeu plànol) no es situa en terrenys plans del sud de Solsona, sinó que discorre per corredors naturals i per zones de mitja vessant en direcció nord oest, i a més, bastant apartada dels nuclis urbans de Solsona i el Pi de St. Just (per no impossibilitar el creixement urbà). Vull afirmar també que al sud de Solsona hi ha situada actualment la zona industrial de TRADEMA i el Polígon Industrial de la Barceloneta, fet que impossibilita el creixement de Solsona per aquesta zona sud. Una altra qüestió és que si Solsona vol continuar creixent ho haurà de fer forçosament en direcció sud est, desbordant prèviament i amb dificultats l’actual variant (C-149a o C-451), ja que és on existeixen realment els terrenys plans, i cap tram de la variant sud afecta aquests terrenys plans (vegeu plànol). A continuació analitzem detalladament el traçat de la variant nord proposat per l’equip d’arquitectes redactor del POUM. Aquesta variant (vegeu plànol) s’inicia al terme municipal de Clariana de Cardener (abans de la recta de Can Blanch) i s’endinsa per una obaga de pins coneguda com obaga de Joval situada al nord est del Pi. El pas de la variant per aquesta zona boscosa crec que provocarà un fort impacte ambiental i paisatgístic a l’estil del que va generar el 3r carril de la pujada de Clariana a l’obaga de pins de Solé Joval (després del túnel de la Guàrdia). Aquest no s’hauria de tornar a repetir, i per tant, és important anticipar-se en aquests aspectes, aprofitar els processos d’informació pública per informar-se, per suggerir i al·legar el que es cregui oportú, perquè una vegada aprovat un projecte constructiu, fer modificacions de traçat durant les obres és complicat i dificultós (que és el que va passar a les obres de la pujada de Clariana). Entenc que els municipis d’Olius i sobretot el de Clariana de Cardener haurien de manifestar la seva opinió sobre aquest fet. Seguint amb la descripció, la variant nord travessa la zona de Moriscots fins a interceptar la carretera C-149a o C-451 (actual variant de Solsona), i d’aquí ja busca la carretera de la Llosa del Cavall passant per Sant Honorat. En aquesta zona s’ha de superar un desnivell de 60 m en una distància de 900 m i esquivar algunes masies. Per evitar aquest desnivell i les masies de la zona, sostinc que seria més òptim (econòmicament i ambientalment) desviar la variant més al nord i encarar-la de tal manera que es pogués aprofitar el ramal existent que uneix la carretera C-26 (la de Berga) i la carretera de la Llosa del Cavall. Tot seguit, la variant nord continua des de la carretera de la Llosa fins a trobar-se a la carretera LV-4241. Per aconseguir-ho novament ha de superar un serrat de 70 m de desnivell en una longitud de 950 metres, fet que pot comportar un cert desmunt (trinxera) en la zona. Després, la variant ha de salvar des de la carretera LV-4241 tota la vall del riu Negre i la rasa de Rotxés per anar a trobar-se l’altiplà de la Borda. En aquesta zona entenc que s’hauran de fer viaductes ja que el desnivell que hi ha al llarg de 600 m és de 50 m. Llavors aquests viaductes seran força visibles i causaran un cert impacte visual. Nova-

ment en la mateixa vall existeix habitatge aïllat que pot quedar afectat per la seva proximitat amb la variant. I finalment, una vegada la variant ha superat la vall del riu Negre, i per a enllaçar amb la carretera de Bassella (C-26) a l’alçada del trencant de Cirera, aquesta ha de traspassar una zona elevada anomenada la Borda. Aquest altiplà presenta, al llarg d’una distància de 500 m un desnivell de 120 m (des del seu peu fins a l’altiplà mateix), i, novament un desnivell des de l’altiplà fins a la carretera de Bassella de 100 m en una longitud de 650 m. Sabent que una carretera convencional no pot disposar segons normativa de pendents altes (màxim 5-7%), seria necessari realitzar, per guanyar aquest accident geogràfic, un desmunt (trinxera) d’uns 1000 m de longitud i de 100 m d’alçada. Una altra alternativa seria construir a la Borda un túnel d’uns 850 m de longitud. Ambdues alternatives, crec que són insostenibles, la 1a des d’un punt de vista mediambiental i la 2a des d’un punt de vista econòmic. Exposat el traçat de la variant nord, concloc que aquesta variant nord no és gaire millor que la sud des d’una visió topològica (connexió dels espais, buscar l’equilibri per raons de comunicació ...). Pel contrari, afirmo amb rotunditat que el recorregut de la variant sud és notablement millor que el recorregut de la variant nord per qüestions orogràfiques (relleu del territori), mediambientals i d’afectació. Us invito que aneu a visitar les dues vessants (la nord i la sud) per on haurien de passar ambdues variants, i llavors, jutgeu. Del que es tracta és comunicar els espais, però fer-ho d’una manera sostenible. La fi no pot justificar els mitjans. El propòsit d’aquest escrit és posar a disposició de tothom els diferents principis que vinculen la variant nord i sud, i explicar el que pot suposar pel nostre territori, la construcció d’una variant o altra. Només amb tota la informació a la mà, es pot realitzar una valoració imparcial d’un tema tan transcendental com aquest. En les paraules del present article, espero i desitjo, que ningú no hi vegi cap tipus de demagògia, ni interessos, sinó que són paraules ideades des de la independència, des de la lògica i sentit comú, i sobretot raonades amb criteri tècnic. Finalitzant, i degut a la meva manca d’experiència (amb prou feines 4 anys i escaig i encara amb molt per aprendre), estic absolutament convençut que pot existir la possibilitat d’haver-me equivocat en alguns aspectes. Tan de bo hagués estat qualsevol altre amb més hàbit qui hagués detallat diferents conceptes de la variant nord com els que he il·lustrat o tants d’altres. Per això, desitjaria que si existís algú amb més pràctica sobre la matèria, m’informés en aquestes pàgines o en qualsevol altre medi, de l’error que hagi pogut cometre. Li estaria profundament agraït, aprendria de nou una altra cosa, i el que és més important, no tornaria a incórrer en el mateix error. Com diu el refranyer, rectificar és de savis. Espero que hagi pogut expressar el tema amb claredat, i no obstant, us demano novament disculpes si creieu que m’he estès massa en la meva exposició. Tot i això, crec que el tema s’ho valia, i no es podien escatimar idees. 38

441-Divendres, 18-11-2005


Opini贸

Carles Mujal i Colilles; simplement un enginyer

441-Divendres, 18-11-2005

39


Des de l’escó 72

Francesc Xavier Ballabriga - Diputat al Parlament de Catalunya per CIU

Qui s’ha endut el formatge ? (o l’estranya idea d’equilibri territorial del tripartit) Potser alguns lectors recordaran un llibre, que va tenir un certa difusió fa uns anys, que portava per títol “ Qui s’ha endut el meu formatge ?”. Es tractava d’un conte sobre els canvis en l’entorn i la manera d’adaptar-s’hi amb èxit, que tenia lloc en un laberint on quatre personatges, bastant divertits per cert, buscaven el seu “formatge”, òbviament entès com una metàfora de les coses que volem a la vida. M’ha vingut al cap aquesta mena de faula pensant en els “formatges” que després veuran i en l’enginy que la gent del món rural hi haurem de posar si pretenem sobreviure a la fantàstica política d’equilibri territorial del tripartit. La nostra imaginació serà posada a prova i la nostra acreditada capacitat de resistència també. No en tinguin pas cap dubte! Que aquest govern acostuma a fer el contrari del que diu és cosa sabuda, però, que els grups que li donen suport, ara vulguin fer passar per virtut el que abans denostaven com a vici ja és passar-se de rosca. Sobretot quan veiem que allò que practiquen és el mateix que abans criticaven, però en versió corregida i augmentada. La política d’equilibri territorial n’és una mostra clamorosa. Després d’anys d’haver-nos sentit dir de tot pel suposat oblit en que els governs de CIU tenien el territori, vegin, com evoluciona la proporció de les inversions a Catalunya des que governa el tripartit.

Però no s’animin perquè el resultat final encara pot ser pitjor. Tinguin en compte que les dades del 2003 corresponen als pressupostos liquidats, és a dir a allò realment fet, mentre que les del 2005 i 2006 corresponen a les previsions i ja saben que la realitat té la mala costum d’estar gairebé sempre per sota de les expectatives.

Crec que sobren comentaris. Per si algú suposa que l’any 2003 fou un any excepcional, m’anticipo a aclarir-li que la mitja de percentatge d’inversió del període 19992003 fou de l’ 11,99 % a la demarcació de Lleida i del 12,79 % a les Comarques Centrals. I al Solsonès? Doncs en perfecta sintonia amb la resta: Per al 2006, ni cinc de calaix! Notes i observacions Les dades de la demarcació de Lleida inclouen l’Àmbit de Ponent i el de l’Alt Pirineu i Aran. El Solsonès és inclòs a les Comarques Centrals. Els càlculs han estat fets d’acord amb aquests àmbits perquè els pressupostos de la Generalitat ho han previst així. http://www.gencat.net/economia/progecon/pressupost/ index.htm

Ho han vist bé. Ni s’han equivocat en mirar-ho ni hi ha error. Anem endarrera com els crancs. Totes les dades que he fet servir, per a aquest gràfic, i per als següents, les poden trobar al web del Departament d’Economia i Finances, l’adreça del qual és al final d’aquest escrit.

NOVETATS TEMPORADA C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

Tardor - Hivern 40

441-Divendres, 18-11-2005


Xerrada sobre l’Estatut

Casal Voliac

Prou d’estatuts, ara independència! S'ha aprovat l'Estatut de la Comunitat valenciana. Una part dels Països "especejats" Catalans ja té una renovació pactada institucionalment -per àmplia majoria- del seu marc competencial dins el terreny de joc de la Constitució espanyola. Podríem dir, per entendre'ns, que es tracta d'un model per a la segona "regional" del campionat interterritorial espanyol. Ara, s'ha aprovat l'Estatut de la Comunitat catalana. Una altra part dels Països "especejats" Catalans també assoleix una renovació pactada institucionalment -per una quasi tan àmplia majoria- del seu marc competencial dins el mateix terreny de joc. Però, i la nació catalana, els Països Catalans com a tals, què hi tenen a veure en tot això? Si es tracta d'organitzar Espanya, possiblement hi hagi aspectes interessants i tot, en els estatuts avantguarda que s'han aprovat. Però quant al projecte de sobirania, de normalització lingüística, d'organització i estructuració de la nació, de recursos per decidir lliurement el nostre futur, això no hi té res a veure. En tot cas, veient el paper i les propostes de les formacions polítiques, en allò que hem de pensar és en com augmentarà les dificultats i en com hem de fer-ho per escapar-nos-en. De fet, que aquesta sigui l'aposta "espanyolista" del PP

Opinió

o del PSOE és normal, ara bé que ho sigui dels "autoanomenats" partits nacionalistes, és normal, també? Aquest divendres dia 18 de novembre tindrà lloc una xerrada sobre l'Estatut de Catalunya, on hi participaran Xavier Oca i Abel Caldera, ambdós membres de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). La xerrada serà a dos quarts de nou del vespre a la Sala d'Actes del Casal Cultura.

Xerrada sobre l’Estatut a càrrec de: Xavier Oca i Abel Caldera (membres de la Candidatura d’Unitat Popular- CUP-) • Dia: Divendres 18 de novembre • Hora: 2/4 de 9 del vespre • Lloc: Sala d’Actes del Casal de Cultura • Organitza: Casal Voliac

Antoni Leal

Una experiència inoblidable «Sempre havia treballat amb gent jove i quan vaig saber que ho havia de fer amb adults un pessigolleig es va instal·lar en el meu cos. Quan vaig començar creia que la pedagogia a seguir havia de ser semblant a la utilitzada anteriorment, però la realitat em va demostrar que no era així. Amb l’ajuda d’uns bons professionals que ja tenien experiència –la Mercè i el Vicenç—vaig començar la meva tasca i així vaig descobrir un món ple de reptes; darrerament, s’hi ha incorporat la Marta, que aporta joventut a l’escola. Havia de treballar amb gent molt diversa, amb interessos totalment diferents entre ells. Així, feia classes de francès per als que volen conèixer una nova llengua, classes de ciències per als joves que necessiten el graduat de secundària, classes de matemàtiques per als que necessiten superar la prova a cicles de grau mitjà, classes d’ensenyament instrumental per a la gent gran que volen conèixer allò que no van poder aprendre en el seu temps i classes de català per als nouvinguts que volen integrar-se a la societat catalana. No hi ha uniformitat en els objectius dels alumnes d’una escola d’adults, cada un d’ells té unes necessitats i una situa441-Divendres, 18-11-2005

ció personal diferents, que nosaltres, com a educadors del centre, hem de satisfer. Ha estat una feina dura per la seva complexitat, molt diferent a les meves anteriors experiències docents (en les quals també he gaudit), però molt gratificant. Ara ja s’acaba la meva tasca en el Centre de Formació d’Adults del Solsonès i tornaré a treballar amb els joves, però mai no oblidaré la meva estada en aquest centre. Per acabar, m’agradaria agrair el suport que he rebut del personal del Consell Comarcal. Fins una altra!»

Amb aquestes paraules Antoni Leal, que ha estat durant un període de temps professor del Centre de Formació d’Adults del Solsonès, ubicat al Consell Comarcal, s’acomiada. Des del Consell li desitgem tota la sort que es mereix. 41


Opinió

Josep M. Rosas i Creu

«Em fa l’afecte que igual que els conreus hauran d’esperar que plogui, el sector haurà d’esperar un canvi de govern per a tenir alguna solució efectiva» Amb aquestes paraules acaba un article publicat en aquesta revista i amb les mateixes començo jo el meu escrit. Prou sé que els polítics de CiU veuen la situació per la qual estem passant els pagesos des que a Catalunya ens governa el tripartit, però també entenc perfectament que ells es veuen obligats a parlar amb paraules políticament correctes vers els seus adversaris del tripartit i no poden dir públicament tot el que pensen sobre aquest mal govern que tenim en aquests moments. Doncs, amb ganes de dir les coses pel seu nom, i sense cap obligació d’haver de ser políticament correcte, intentaré completar l’article que acabava amb les paraules amb les quals comença el meu escrit. Els pagesos ja estem cansats del tripartit, i el que digui el contrari menteix; estem farts que per culpa del tripartit haguem de patir contínuament secades, incendis forestals, preus del cereal per terra, preus de la fusta irrisoris... Diré les coses clares, els conreus volen que torni a ploure i els pagesos volem que torni a governar CiU. Tots enyorem els vint-i-tres anys del govern d’en Pujol, tots recordem amb nostàlgia les dues dècades llargues de govern de CiU, en que cap collita no es va veure minvada per falta de pluges, en que no es va perdre cap collita per cap pedregada, en que cada any el preu del cereal pujava el doble que l’IPC interanual i el del gasoil contínuament estava reduint-se, en que ni una sola hectàrea de bosc no es va veure afectada per cap incendi forestal, anys en els que el jovent només feia que entrar a formar part del sector i any rere any s’engruixia el número de pagesos en actiu, temps en els quals mai cap personatge inoperant no va poder seure a la cadira de conseller d’agricultura... Per tot això i més, demanem que es convoquin eleccions immediates, unes eleccions serioses, com cal, on no es permeti presentar-s’hi als partits que són dolents. I en aquests moments a Catalunya només hi ha una coalició que sigui prou

bona com per merèixer presentar-se en aquestes eleccions: és Convergència i Unió. A més a més, proposo que un cop justament reinstaurat el govern de CiU, per assegurar la durabilitat d’aquest futur govern de CiU (que seria el mateix que en el passat), tots els seus membres siguin embalsamats, però no un cop morts, com es fa amb alguns personatges famosos quan moren, sinó embalsamats en vida, per evitar que en ple mandat comencecin a tufejar. PD. Aquest escrit feia molts dies que el tenia esperantse a dintre l’ordinador, i des de llavors han passat fets molt greus. Concretament, ha passat que després d’un període de sequera molt llarg, s’ha posat a ploure cada dos per tres dificultantnos la feina de sembrar als pagesos. Estic segur que darrera aquest episodi de pluges tan inoportunes per al període de sembra hi ha la mà del tripartit. Això en temps del govern d’en Pujol no passava.

Opinió

Borja Yerga núm. de soci 133

El vol de l’home ocell Habitualment no sóc escriptor d’aquesta revista. Confessaré que no la compro gaire sovint. Però avui escric per defensar i poder denunciar una causa que m’interessa i em relaciona directament. Imagino que molts de vosaltres practiqueu esports d’aventura, de risc, futbol, bàsquet ... Aquí a Solsona, tenim la sort de poder gaudir els aficionats als animals, d’un esport com és la captura d’ocells fringíl·lids, i els que som aficionats sabem molt bé del que parlo: aquest esport cada any se’ns complica més a causa de les lleis. Però el meu escrit no és per denunciar res de lleis. Qui no ha entrat mai en una botiga i s’ha endut un caramel de regal? Qui no s’ha quedat mai amb el canvi del pa quan la mare li ha encomanat d’anar-lo a buscar? O qui no s’ha quedat amb algun objecte de record del mercat un divendres al matí? Imagineu-vos que les víctimes d’aquest robatori sou vosaltres: com us sentiríeu si haguéssiu perdut alguna cosa que a la vostra vida té un valor incalculable, aprecieu i adoreu i possiblement és el millor que teniu? Bé, per no donar més la tabarra als lectors, m’acomiado fent una cordial salutació i una abraçada molt forta, amb els dos sentits, als meus estimats caçadors i lladres fortius d’ocells, que si tinguessin una mica de vergonya no entrarien als llocs de la forma com hi entren.

Els Sants de la setmana Divendres, 18 Dedicació de les basíliques romanes de Sant Pere del Vaticà i Sant Pau extramurs (s. IV). Dedicació de la catedral de Barcelona (1058), després de la ràtzia d’Al-Mansur. Sant Romà ; sant Aureli. Dissabte, 19 Sant Crispí, bisbe d’Ècija; sant Faust o Fost; sant Abdies. Diumenge, 20 Sants Octavi i Adventor; sant Benigne; santa Silva. Dilluns, 21 Sant Gelasi I; sants Honori, Eutiqui i Esteve. Dimarts, 22 Santa Cecília (o Cília), patrona de la música. Sants Filemó i Àpia, esposos, deixebles de Pau. Dimecres, 23 Sant Climent I; sant Columbà. Santa Lucrècia; beat Miquel-Agustí Pro.

PD: des d’aquí els convido a que es facin socis de la nostra societat. Tindran més avantatges a l’hora d’anar a caçar.

Dijous, 24 Sant Andreu Dung-Lac, prevere, i companys mrs. a Tonquín (Vietnam, s. XVII-XIX). Sant Crisògon; santa Fermina; santes Flora i Maria. 42

441-Divendres, 18-11-2005


CDC del Solsonès

Antoni Márquez Macarro, President del Comitè Executiu Comarcal

La hipocresia del PSC-PSOE És difícil distreure municipis (1,65%). En canvi el És palesa la hipocresia dels socialistes PSC-PSOE, de les 672 llistes l’atenció del personal quan i difosa pels seus potents mitjans les coses van maldades i les municipals governa amb el PP de comunicació intenta confondre crítiques augmenten. No en 16 (2,38%) i fins i tot ERC obstant això, el PSC-PSOE comparteix alguna vila amb el els ciutadans de manera evident. té alguns especialistes desPP. tinats a aquestes tasques. Un d’ells és en José Zaragoza. És palesa la hipocresia dels socialistes i difosa pels Aquest personatge que es manté amagat quan el debat seus potents mitjans de comunicació intenta confondre polític és d’alta volada. Apareix de seguida que cal els ciutadans de manera evident. Crec que és responsadistreure l’atenció del ciutadà. En aquests moments, bilitat nostra difondre la veritat d’aquests casos. Intenel 75% dels ciutadans consideren l’acció de govern tar governar un municipi en coalició és democràticament regular, dolenta o molt dolenta (enquesta encarregada legítim (sempre i quan la feina que es faci repercuteixi pel mateix govern). És el moment, doncs, d’intoxicar positivament al ciutadà. En cas contrari, aquest últim és sobirà per demostrar si la coalició que l’ha governat en l’opinió pública. Com sempre, la seva veu demagògica va dirigida a els darrers quatre anys ha estat bona o no, exercint el una part de l’electorat molt determinada, i com és habitu- seu dret a vot. No cal esmentar pactes a nivell nacional entre ambal (el seu discurs és força limitat): sempre és per a referirdues formacions que perjudiquen clarament l’àmbit se a la conjunció CIU-PP. Ens acusava de pactes entre les dues formacions po- català com el pacte a l’estatut valencià, que servirà lítiques en municipis concrets, sobretot a Tarragona. Que per atiar les rebaixes al nostre estatut a Madrid, o el trenquéssim el pacte a l’ajuntament i que signéssim do- del congrés dels diputats per no permetre definitivacuments per a que mai més no es produís aquesta col·- ment l’ús del català en aquesta cambra. Algú se’n relaboració. En Piqué ja el va titllar de feixista per voler corda del que van fer per traure CIU de la vice-presiexcloure una formació democràtica d’un òrgan de govern. dència primera del parlament de Catalunya?... Aquesta afirmació del líder popular està realment fora de De totes formes, si els socialistes únicament tenen lloc, però sí que es pot reconèixer que aquest home, el Pepe com a discurs contra CIU, des de fa temps, un suport Zaragoza, menteix deliberadament, acostuma a dir ximpleries i passat al PP (no parlen mai del mateix suport i pel mateix no analitza prou bé la realitat. En realitat, són ells els que més període de temps al PSOE) vol dir que viuen del passat pacten amb el PP. Exemples: de les 904 llistes municipals de per a amagar la seva incapacitat del present i l’escassa CIU, tenim pactes puntuals de govern amb els populars en 15 previsió de futur.

Postals a l'aire

Silencis... en veu AL TA ALT

La dificultat de prendre una decisió contra tota opinió només és secundada quan l’evidència posa de manifest el seu encert

Albert Muntada Diplomat en Ciències de l’Educació per la Universitat de Lleida postalsalaire@hotmail.com

441-Divendres, 18-11-2005

43

Si aquest silenci us suggereix alguna imatge interessant, no ho dubteu, envieu-la a l’adreça electrònica de la postal


44

441-Divendres, 18-11-2005


Opinió

Ramon Gualdo

Te podemos coronar...? Records de la Coronació Ja ens entenem. Quan, per resumir diem “La Coronació”, ens referim a la Coronació de la Mare de Déu del Claustre. De la muntanya de records d’aquelles festes, de tant en tant se n’esllavissa algun, i hom té ganes d’explicar-lo. Doncs, som-hi. Aquell dia (el 7 d’octubre del 56), tot era a punt. A migdia des de la tarima instal·lada al Camp per a l’acte, es van pronunciar alguns parlaments. El bisbe Vicent Enrique i Tarancón també en va fer un. En recordo una frase: “Te podemos controlar?”. Ho preguntava a la Mare de Déu, però, alhora ens volia fer reflexionar sobre si érem dignes de regalar una corona a la Patrona, de si teníem prou bondat al cor, de si tenim l’ànima prou neta... Al cap dels anys, penso que va ser molt atrevit el nostre bisbe en fer aquella pregunta a la Verge del Claustre. Així com li va sortir bé, també li podia sortir malament. Perquè la Mare de Déu, també li podia dir que no. Us imagineu quin daltabaix hi hauria hagut? Perquè la Mare de Déu ens coneix, i tant si ens coneix! Ella sap que allò que es diu el cor ple de bondat... ben ple, ben ple no ho acaba de ser. I, l’ànima neta, doncs, hi devem tenir alguna taca, que deu semblar la gavardina del tinent Colombo. Però, encara que siguem una colla de sapastres, la Mare de Déu ens estima. I no va voler esguerrar la festa. Si la Mare, ja ho vol que tinguem les festes alegres. Una prova la tenim en aquell casament de Canà de Galilea: Com totes les mares, Maria

Opinió

coneixia que en passava alguna, i va cridar el seu fill: “Jesús: Tenim un problema, no tenen vi, au, espavila’t”. Tornant a la nostra festa, Ella, en sentir: “Te podemos coronar?” Ben bé, podia dir: No, Vicentet, encara no”. Penseu en la magnitud de la tragèdia? Davant de tota la gentada, davant d’autoritats i bisbes... i amb les despeses i la feinada que havíem esmerçat... I de la corona? Què n’hauríem fet? Potser el Vaticà hauria ordenat que l’entréssim al bisbat de Barbastre... Doncs, com que la Mare de Déu del Claustre ens estima, i quan som una colla de desmanyotats encara ens estima més, i com que ens va veure tan i tan il·lusionats i tan engrescats, que va dir que sí. Que la podíem coronar. Ep! Jo no ho vaig sentir ben bé quan ho va dir, ja que era molt lluny de la tarima i amb una gentada que dificultava el so. Però vaig adonarme que la cosa acabava bé, quan vaig veure que el nostre bisbe i l’arquebisbe de Tarragona agafaven la corona, i com al cap de poc, després dels gestos adients... damunt de la Mare de Déu, hi lluïa una corona resplandent. I ja va estar armada: Una espetegadissa d’aplaudiments, uns ulls que brillaven amb el sol del migdia i amb l’emoció del moment. I, sí: “... al front us posem, Reina i Mare,- una corona d’amor infinit...” I, tal dia farà un any. Més ben dit: Tal dia en farà 50, d’anys.

Salvador Lara Morente

El rostre de Santa Cecília Encara que sigui una nyicris ella és una noia llesta, divertida i molt dinàmica. En la infantesa és tan difícil trobarse virtuts com tenir una forta personalitat. El seu sant se celebrarà amb la diada de Sta. Cecília; amanit per la dolçor dels follets, la flauta màgica i les campanetes prodigioses. Quan aquests nens cantin ho faran amb la graciosa i vacilant indeterminació de les veus infantils. El món es transformarà i ens semblarà més angelical. La Cèlia estarà enèrgica, riallera i divertida. Està descobrint la vida, i no perd mai l’oportunitat de somriure ... encara que se li vegin les dents. El veritable Paradís perdut de la humanitat és la infància i la seva visió ens pren des del fons una fe alegre. A la nena li agrada tocar el que no sona, molestar a la germaneta per gust, per plaer. Ser irreverent i una mica empipadora. És bromista i xerraire, però no faria mal a ningú i respecta els seus companys. Encara que s’ho passa d’allò més bé tocant el voraviu.

441-Divendres, 18-11-2005

El descobrir-la en l’expressió quelcom sublim ens commou i conquereix aquesta conformitat que sembla tenir amb el món i la simplicitat de qui, com els ocells del camp, no es preocupa del propi sustent; una natura animada que fa d’ella una petita deessa. I tu Mare ets la seva biògrafa, la seva protectora, la seva acompanyant i el motoret de la seva vida. Des de fa set anys la filla t’agraeix amb la seva mirada els cops que l’has banyat, les ocasions en que li has tallat les ungles i els cabells, els canvis de bolquers, les vegades que li has posat el termòmetre i li has donat el xarop, les farinetes que li has preparat, els cops que li has canviat els llençols del bressol, les vegades que li has tret la cera de les orelles i els mocs, les ocasions en que has esterilitzat els biberons i el peix que li has esmicolat amb els dits perquè no hi hagi cap espina ... Són les nenes i els seus ulls vius, alegres, brillants, plorosos i tristos, els únics que ens poden salvar; defensantnos - amb la seva llum radiant - de dies ombrívols i desesperançats.

45


CDC i JNC del Solsonès

Xavier Solà i Bosch, coordinador de la Lliga de Botifarra

La lliga de botifarra

Ja hi tornem a ser ! Amb cent dotze jugadors ja ha tornat a començar la Lliga de Botifarra. La primera jornada ens ha portat moltes sorpreses, entre elles les derrotes contundents del campió i el subcampió de l’any passat. Per altra banda la sorpresa ve donada pel nou equip d’aquesta lliga, el Solsona, que passa a ser un clar candidat a guanyar el títol de campió després de la seva primera victòria amb el Pinell 6-2. Però no ho tindrà gens fàcil, perquè hi ha equips com el Navès i Odèn que van pel mateix camí. Esperem que la pròxima jornada ens porti moltes més emocions i amb les mateixes ganes de passar una bona tarda entretinguda amb els veïns de la nostra comarca.

RESULTATS SOLSONA – PINELL .......................................................... 6-2 NAVÈS – OLIUS ................................................................. 6-2 C. DE LA RIBERA – RINER ................................................ 5-3 ODÈN – LLADURS ............................................................. 6-2

PRÒXIMA JORNADA 26/27 NOVEMBRE RINER – SOLSONA ........................................... Diumenge 6 h ODÈN – NAVÈS ................................................. Diumenge 6 h OLIUS – LLADURS ........................................... Diumenge 6 h C. DE LA RIBERA - PINELL ..................... Diumenge 2/4 de 6 h

C.F. Solsona 13-11-2005 - Juvenil 1a. Divisió

C.F. Vilanova 6 - C.F. Solsona 1 Jugadors Jugadors: Dani, Eli., Chus, Lluís (Albert), Raül, Miquel, Sabata (Arnau), Josep, Àitor (Ricard), Hàzel (Ernest), Kike (Robert). Resultat injust pel partit realitzat pels dos conjunts aquest diumenge passat, ja que, el Solsona va exhibir el millor joc de la present campanya a la primera part, i només la mala sort i els pals van impedir que els solsonins no arribessin amb un zero a dos o zero a tres a favor a la mitja part, i que en la realitat tan sols l’1 a 1 fos el resultat que hi hagués en el marcador. El domini dels jugadors del Solsona va ser aclaparador i el Vilanova tan sols va ser capaç de xutar entre els tres pals de la porteria defensada per Dani (porter dels cadets que debutava amb el juvenil per l’ absència de Juanjo que havia de suplir la baixa de Ribera per lesió en el primer equip) un sol cop i de falta i que a més, significava l’ empat dels locals a les acaballes de la primera part i que neutralitzava el gol del juvenil solsoní marcat per Josep. La segona part s’inicià amb una altra ocasió desaprofitada per Sabata. I enfront de la incredibilitat de tots els assis-

tents al municipal de Vilanova, va començar als deu minuts de l’inici de la segona part quan els locals amb deu minuts es trobaven amb tres gols i sentenciaven un partit que a la primera part se’ls havia d’haver posat costa amunt. Després d’aquest fet els solsonins van abaixar els braços, no quant a lluita ja que ho van continuar intentant, però sí que quant a joc i posicionament sobre el camp cosa que van aprofitar els locals per arrodonir un resultat que ningú no s’esperava, sobretot després de lo vist a la primera part. El dissabte dia 19 un Solsona ferit a l’orgull rep la visita del Cerdanyola intentant oblidar el succeït aquesta setmana passada i intentant, tot i els entrebancs amb que es troba, continuar lluitant per aconseguir mantenir la categoria en el que serà el repte més difícil que s’ han trobat aquests jugadors en la seva carrera esportiva en el base del Solsona.

46

441-Divendres, 18-11-2005


C.F. Solsona Alevins A 12-11-2005

Alevins B

Gironella, 6 - Solsona, 0

C. E. Sallent, 8 - C. F. Solsona, 0

Alineació: Aleix Colell, José Luís Barbero, David Alconchel, Joan Vendrell, Arnau Múrcia, Mohamed Hida, Ferran Contreras, Guillem Barcons, Albert Aresté, Manel Gangolells, Gerard Roca i Robert Tripiana. Entrenadors: Josep M. Moreno i Sergi Alcázar.

Alineació: Guillem Vila, Dídac Mercader, Mariano A. Mota, Gerard Vilanova, Albert Bajona, Jaume Colilles, Adrià Ollé, Alex Pascual (porter), Angel García, Núria Pelegrina, Carla Alcázar, Sergi Pujantell i Arnau Xandri. Entrenador: Eliseu

Partit jugat el dissabte al matí amb un camp de joc en perfectes condicions, després de la pluja. Molts jugadors del Solsona van arribar al camp marejats, després de fer el trajecte per una carretera de moltes curves. Partit que el Gironella resol a la primera part marcant 5 gols. El primer gol arriba al primer minut de joc, i tot seguit arriben el segon i el tercer. Els jugadors del Solsona sembla que estiguin com el temps, ben emboirats, i no es poden creure el que passa. A la defensa hi ha poca entesa, la mitja es treu les pilotes de sobre sense saber el destí, i la davantera poca cosa pot fer. A la primera part, el Gironella aconsegueix dos Jose Luis Barbero gols més i el Solsona se’n va al vestidor amb un 5 a 0 en contra. A la segona part, el Solsona sembla que surti amb més ganes, però la impressió és d’un vaixell sense rumb i amb els mariners abatuts davant d’un Gironella impecable i amb posició de joc molt encertada. Hi ha petites oportunitats del Solsona per poder fer el gol de l’honor. Però finalment és l’equip local el que fa pujar el 6 a 0 al marcador. Donem ànims a tots els jugadors del Solsona i val a dir que dels errors se’n pot aprendre molt i estem convençuts que així serà, i que la setmana que ve oferireu un bon joc i ens fereu gaudir del futbol.

El partit de dissabte va ser un partit passat per aigua: va ploure amb més o menys intensitat durant tot el partit. El camp era de gespa artificial i les patinades van ser freqüents A part de la climatologia, el resultat reflecteix força el desenvolupament del partit. Els de Sallent van dominar amb claredat. I és que l’equip dels locals era un equip format per nens més grans, la majoria d’ells era el segon any que jugaven en aquesta categoria. L’edat i l’experiència es notava. Aquest partit i els altres que ha jugat aquest equip no es poden valorar sols amb els resultats en nombre de gols (la part competitiva), i menys amb un equip tan jove i recent format com aquest. Si bé els partits són l’al·licient d’aquest esport, no s’ha de perdre de vista que es tracta d’una escola de futbol on també és important l’esportivitat amb que es juga, la convivència entre jugadors i entre els familiars d’aquests. En aquests aspectes l’equip està funcionant bé. Cal de nou fer una ressenya pel porter: en el seu segon partit va fer un treball fantàstic !! Molts ànims als jugadors i a l’entrenador. El seu esforç segur que acabarà donant resultats també en l’aspecte competitiu.

Benjamins

C.F. Solsona, 3 - C.E. Puigreig, 5 Alineació: Marcel, Víctor, Nil, Xavier, Óscar, Joel, Carles, Genís, Marc, Paula i Albert. Entrenador: Juan J. Sánchez - Delegat:Jaume Sánchez

El partit comença molt bé, els jugadors del Solsona tenen ocasions de gol i fan bones jugades d’atac i una bona defensa, però poc després, el Puigreig llença una pilota bombejada dins l’àrea, hi ha una aglomeració de jugadors i el Marc ja està agafant la pilota quan un jugador contrari ( semblava que fent falta al Marc) aconsegueix posar el cap i fer gol. Això ha desmotivat molt els jugadors del Solsona que durant una estona ja han donat el partit per perdut i han deixat que, en pocs minuts, l’equip contrari es posés 0 a 3. Finalment sembla que aconsegueixen controlar i s’arriba al final de la primera part amb aquest resultat. Només començar la segona part el partit s’anima, el

441-Divendres, 18-11-2005

Xavi fa un bon gol i el Joel disposa d’una bona ocasió. Poc després el Víctor fa un xut des de fora l’àrea i la pilota entra dins la porteria. El resultat 2 a 3 i el bon joc desenvolupat ens anima a tots, però el Puigreig no es queda enrera i fa el quart gol. El cinquè no té mèrit, el Puigreig ha aprofitat que el Víctor era a la banda ja que s’havia fet mal i l’àrbitre no ha parat el joc. Finalmentel Xavi fa el tercer gol pel Solsona i al darrer minut el Joel fa un llançament creuat que no entra per ben poc. Resultat poc just ja que els nostres jugadors es mereixien com a mínim l’empat ja que han fet una bona tasca durant tot el partit.

47


C.E. Arrels C. E. Arrels 2 - C. F. Sant Vicenç 6 Jugadors: Magí, Cambre, Ramon, Roca, Àlex A., Jep, Palla (2 gols), Carles, Aleix B., Àlex V., Uri, Jordi i Ferran.

Empenta i ganes però mal resultat

Aquest partit es presentava força complicat, ja que el Sant Vicenç és un equip de la zona alta de la classificació i ha realitzat un bon inici de temporada. Altres equips ja ens havien avisat de que disposaven d’una molt bona devantera i d’un parell de jugadors molt bons tècnicament al mig del camp però no ens esperàvem tant. El partit va començar molt igualat, ja que els jugadors de l’Arrels van posar moltes ganes i varen disposar de les primeres oportunitats. No va ser fins al quart d’hora de l’inici del partit que una internada del jugador més bo de l’altre equip aconseguia inaugurar el marcador. Els jugadors solsonins van continuar amb la mateixa intensitat i van aconseguir marcar el gol de l’empat. El partit continuava igualat i cap dels dos equips no aconseguia el control, però aquesta vegada una falta a la frontal de l’àrea i un molt bon xut del jugador del St. Vicenç aconseguia el 1-2, resultat amb el qual s’aniria al vestidor. La segona part començava amb la mateixa dinàmica i

una altra vegada vam aconseguir aguantar el resultat 20 minuts, llavors la defensa solsonina va cometre una errada i els davanters de l’equip visitant no la van desaprofitar. Els jugadors de l’Arrels encara no es donaven per vençuts i van aconseguir una altra vegada per mitjà de Jordi Pallaruelo escurçar la diferència en el marcador. El cansament dels nostres jugadors es notava i cada vegada els jugadors visitants es posaven amb el control del partit; fins que a falta de 10 minuts per a la finalització del partit el St. Vicenç marcava el seu quart gol. Aquest gol significava l’enfonsament moral dels jugadors solsonins i dues errades més significarien el 2-6 final. Cal dir que els jugadors de l’Arrels van posar-hi moltes ganes i van realitzar un bon futbol, el que va donar lloc a un partit força vistós. També voldria dir que el jugadors del St. Vicenç van aprofitar totes les oportunitats i això va donar lloc a aquest resultat.

Alevins 1a Divisió 12-11-2005

2a divisió F. Sala Femení “B” grup 1

C.E. Arrels, 3 - F.C. Pirinaica , 0

C.E. Arrels, 7 P.B. Cervelló, 0

Alineació: Xavier Llordella , Nil Bordetes , Aleix Reig , Èric Comellas ,Raül Alcàzar Marc Balletbó , Ivan Martinez , Èric Pascual , Guillem Vilà , Nourddin , Ferran Xandri , Bernat Moreno ,Jordi Vilar , Pau Vilar , Josep Armengol , Jordi Marquez , Èric Bautista. Gols: Ferran Xandri (1), Bernat Moreno (1) , Josep Armengol (1).

Jugadores: Judit (1), Neus, Alba (1), Marta, Elena, Núria (1), Sabi (2), Jèssica (1), Maria (1) i Raquel. Entrenador: Dídac

A la millor roba s'hi veuen les taques

Partit marcat per la mala actuació arbitral i l’excessiva duresa de l’equip visitant, que no sabia com aturar els constants atacs de l’Arrels Al minut 10 de la primera part arribà el primer gol de l’equip local i d’aquesta manera es calmaren els nervis, acabant aquesta primera part amb el resultat d’1 a 0. Durant la segona part va augmentar la duresa de l’equip contrari, que no sabia evitar el bon joc de l’Arrels i en aquests instants es produí el segon i el tercer gol de l’Arrels, que sentenciaren el partit. L’equip visitant no tingué poder de reacció. Una setmana més continua el bon joc i les ganes de jugar de l’equip local, que mostra un gran nivell. Agraïm la col·laboració de tothom que anima l’equip en aquesta nova categoria.

Bernat Moreno

... i així mateix va passar aquest dissabte passat: Vam jugar contra la Penya Blaugrana Cervelló, que d’entrada ja dius... “Mama, por!” L’equip estava format per unes 8 o 10 noies altes, fermes i súper uniformades amb la samarreta dels colors del gran. Aquest simple fet ja imposava, però a la millor roba s’hi veuen les taques i vam acabar amb una victòria aplastant. Totes sabíem que aquest equip, no era “dels bons”, però vist l’èxit que vam tenir amb un altre d’aquests equipets... no ens vam confiar i vam sortir al camp a matar. Els nervis eren presents en cadascuna de les jugadores, però potser per aquest motiu vam fer un partit força lluït. Tothom estava al seu lloc i a punt per aprofitar la mínima ocasió per tallar el joc de l’equip contrari i passar la pilota cap al davant per fer el gol. L’ àrbitre... no ens va ajudar gaire i ens va picar un penal en contra, però res, la jugadora de l’equip contrari es va veure inundada pels nervis i va fer espategar la pilota al pal i ni així no van poder marcar un miserable gol. Esperem que aquesta bona ratxa no ens abandoni perquè vénen partits difícils. Aquest dissabte tornem a jugar a casa, aquesta vegada contra el Castelldefels, que en aquests moments està a la segona posició de la classificació.

Ivan Martínez 48

441-Divendres, 18-11-2005


C.E. Arrels

C. F. Santpedor 2 C. E. Arrels 0

Benjamí 2a F-7 Grup 3

CE Sallent, 4 - CE Arrels, 2

Jugadors: Magí, Cambre, Ramon S., Aleix B., Aleix X., Ferran, Roca, Jordi P., Carles, Oriol, Jordi C., Jep i Alex V.

CE Arrels: Lluís, Sergi, Ivaylo, Guillem, Roger, Àlex, Gerard, Natàlia, Albert, Ivan, i Claustre

Aquesta setmana vam anar a visitar un camp ja per si difícil, ja que és un camp petit, tot el contrari del nostre camp. Aquest és un camp en el qual és molt difícil guanyar. Però anàvem convençuts que en podríem treure un resultat profitós. El partit va començar una altra vegada amb els jugadors de l’Arrels adormits; passejaven pel camp com si haguessin sortit a passejar el gos. El C. F. Santpedor, que va sortir força despert, portava perill a la porteria de l’Arrels, fins arribar al punt que en els primers 10 minuts els jugadors del Sanpedor havien arribat 3 vegades clares a la porteria dels jugadors solsonins i ja havien fet un gol i havien enviat una pilota al travesser. Aquí es demostrava que l’equip local tenia molta més mentalitat guanyadora. Aquesta primera meitat el C. E. Arrels no va poder fer res. Els jugadors del Santpedor s’anticipaven a tots els moviments que intentaven els jugadors solsonins, els quals no van aconseguir sortir del seu camp més de 3 vegades amb la pilota controlada. Aquesta primera meitat va tenir un petit ensurt per als jugadors de l’Arrels, ja que, en una jugada desafortunada, el porter es feia un trau al cap en xocar amb Cambre; cal destacar que aquests dos jugadors van ser els que hi van posar més ganes durant tot el partit. La segona meitat semblava que havia de ser diferent, ja que l’Arrels va sortir més animat i ja aconseguia arribar en alguna ocasió a la porteria rival. Com molt bé he dit, semblava, ja que la mandra va tornar a posseir els jugadors de l’Arrels i el Santpedor va tornar a agafar el domini del partit. Tot i aquest domini el Santpedor no va aconseguir sentenciar el partit fins que faltaven 15 minuts per a la seva finalització, quan un jugador va enviar la pilota lluny de l’abast de Magí. Cal destacar que aquest equip ens va jugar molt bé al futbol, ja que és el primer equip a qui ens hem enfrontat aquesta temporada que intentava jugar la pilota per les bandes i finalitzar les jugades amb una centrada i una bona entrada des de segona línia. El que també voldria destacar és que aquest partit el vam perdre sobretot perquè no vam posar-hi prou ganes, en el joc i vam deixar als jugadors del Sanpedor realitzar el joc que ells volien; i els vam donar totes les facilitats que vam poder. Per acabar, val a dir que aquesta setmana tornem a jugar a Solsona a les 11h. Els entrenadors esperem que els jugadors hi posin més ganes i aconseguim guanyar aquest partit.

Bon partit tot i el resultat Els del CE Arrels van aconseguir un meritori resultat al camp del líder, si tenim en compte que el Sallent ha guanyat tots els seus partits per golejada, amb un bagatge de 34 gols a favor i 2 en contra. Els de Solsona van jugar un partit molt seriós en defensa, tallant les ocasions dels del Bages i sortint al contracop amb la pilota jugada des de darrera. La primera part va acabar amb un 2 a 0 a favor dels sallentins, però els del CE Arrels a la segona part van sortir igual de seriosos i al minut 10 el Roger feia el 2 a 1 que retallava diferències. Els de Sallent van demostrar el perquè són líders i en dues jugades, en les que van agafar la defensa visitant tornant al seu lloc, van aprofitar per allunyar-se al marcador, als 15 minuts de la segona en un 4 a 2. Llavors els d’Arrels van tenir les seves opcions, ja que el Roger va estavellar una pilota al pal i una falta llençada pel Guillem va passar fregant el travesser. No va ser fins al minut 23 que el Guillem va aconseguir el segon gol els d’Arrels que deixava el marcador en el definitiu 4 a 2. Aquest resultat demostra que el treball que setmana rere setmana fan en els entrenaments va donant el resultat esperat. Aquesta setmana jugaran a casa amb l’UE Balconada a les 12 del matí.

Guillem Pijuan

Gerard Enrique

info@elsolsones.net 441-Divendres, 18-11-2005

49


C.E. Arrels

Cadets 2a

Arrels, 4 - Sant Vicenç, 2

12 de novembre

C.E. Arrels, 13 - Eixamples, 1

Jugadors: Marc, Pere, Sam, Manolo, Adrian, Oriol, Quirze, Kevin, Gerard, Axel, Xavi Moncunill i Xavi Llorens.

Jugadores: Goretti Aymerich, Mireia Casado, Nina Alet, Eva Gangolells, Ester Bajona, Ivette Casafont, Nerea Alos, Pilar Isanta. Delegat: Joan Casado. Gols: Pilar Isanta 5, Nerea Alós 6, Mireia Casado 1, Ivette Casafont 1.

Bon partit

Fàcil i ràpid L’equip cadet femení del C.E. Arrels es va enfrontar amb l’equip Barceloní de l’Eixample dissabte a les 12h. al pavelló. El partit va ser fàcil per la diferència de nivell que hi havia entre els dos equips i va ser ràpid, ja que a la mitja part el marcador reflectia un contundent 10-0 . La Nerea va obrir el marcador amb un xut a la frontal de l’àrea i a partir d’aquí es van succeir moltes ocasions de gol amb una efectivitat molt alta a la primera part. A part de la Nerea i la Pilar, que ja ens tenen acostumats a marcar gols, cal destacar l’estrena de la Ivette, amb una jugada molt ben trenada amb la Pilar, que després de tres parets consecutives li va posar un gol amb safata. També va marcar la Mireia d’un fort xut col·locat i ras des d’una vintena de metres. La segona part va ser un tràmit: esperant acabar el partit, les jugadores del C.E. Arrels es van relaxar (la feina ja estava feta), van fer tres gols més i cap a la dutxa. L’enhorabona a tot l’equip, perquè cada dia que passa es veu més una pinya amb un objectiu comú.

El partit de dissabte passat es podria dividir en dues clares parts: una primera part amb un domini clar dels de casa i una segona part en que els locals es van estancar molt endarrera. La primera part va començar amb un xut dels de fora, que provocà que més d’un del públic pensés que patiríem. Però no va ser així. L’Arrels demostrà estar molt atent i eficaç en defensa i valent però poc eficaç en atac, fallant moltes ocasions però fent tres gols. Tot eren flors i violes, però a la segona part l’Arrels va començar molt endarrera, molt poruc, deixant molts espais al mig del camp. Això provocà que el Sant Vicenç creiés amb una remuntada. Va arribar el 3-1 i en comptes de tirar endavant, ens vam “acular” més. Un dels factors decisius del 2n gol que estava a punt d’arribar, van ser moltes faltes fetes a la frontal de l’àrea, i així arribà el 2n gol. Quan tothom es pensava que el rival empataria, l’Arrels va treure el seu orgull i les seves urpes i marcà el 4-2. A partir d’aquí el rival es va rendir i amb aquest resultat va acabar el partit. D’aquest partit en podem treure dues lectures: per una part, quan l’equip apreta domina el partit, però, per una altra part, en el moment en que ens relaxem, som un rival feble i abatible per qualsevol.

Centre Excursionista Eva Gangolells

XVIè CICLE de projeccions

Pilar Isanta

Teatre Comarcal de Solsona a 2/4 de 10 del vespre. L’entrada és gratuïta. • 19 de novembre: El Tsunami de Sumatra del 26 de desembre de 2004 per Sara Figueras Audiovisual sobre el Tsunami que va afectar a les costes de l’Oceà Índic i que va originar un dels terratrèmols més forts des de l’any 1900. Projecció digital de fotografia (45')

• 26 de novembre: L’aventura dels Raids per l’equip de raids Prosetel-95 Projecció on veurem les diferents modalitats d’esports que es practiquen en un Raid i la trajectòria de l’equip de raids Prosetel-95. Pel·lícula (60')

C. Castell, 8 - Tel. 973 48 00 78 SOLSONA 50

441-Divendres, 18-11-2005


Tu què en penses?

Ramon Estany

El resultat del partit

MADRID

BARÇA

Per al president de la PENYA BARCELONISTA, Jordi Estany i Closa, serà un partit difícil, i no es vol mullar gaire, un 1 a 2

El president de la PENYA MADRIDISTA, José Agustín Alcázar i Moreno creu que serà un partit molt disputat i aposta per un 2 a 1 Nil Vendrell, 0-5

Ivan Romero, 2-4

Albert Fontelles, 1-2

Pau Márquez, 1-3

Roger Garriga, 1-3

Xavier Moncunill, 1-3

Sergi Pérez, 2-1

441-Divendres, 18-11-2005

Andreu Llorens, 1-3

51


C.B. Solsona Infantil masculí “A” - Jornada 12/nov./2005

Albert DissenyCBIUM Manresa “A”, 70 C.B. Solsona “A”, 62

Parcials: 17-20 38-35 54-47 70-62 Jugadors: Jordi 1,Guille 9, Dani 3, Riu 5, Oriol 16, Padró 14, Marc 5, Genís, Jaume 9.

Més que digne Si s’hagués de qualificar aquest partit, abans de començar,...els comentaris serien en un to de que ens falta l’Andrew i això ens fa molt de mal!!!,(recupera’t Andrew) Però, i la resta dels jugadors? S’ha de creure que un jugador no fa l’equip. Aquesta no és pas la idea que hem de tenir, però sí que ajuda a ser determinant. Es va notar la falta de rebot, i els seus homes alts,van aprofitar la gran diferència que hi havia sota les anelles. Almenys, en el tema ofensiu... de cap de les maneres no podem pensar que el partit estava perdut abans de començar,...l’equip del Manresa, tot i el nom que porta, ni de bon tros no és el millor equip de la categoria. Té nom, i prou!. Per segona vegada, es va deixar escapar un partit que de ben segur estava a l’abast, no es va saber sentenciar, l’aportacio del Jaume (B) va ser molt bona, tal i com està treballant. Els nostres jugadors s’havien de multiplicar per 100. Teníem molts problemes per fer circular la pilota, però menys que el Manresa, que no sabia aprofitar el partit. L’Oriol va destacar, liderant un partit complicat i el Joan va començar a treure caràcter en jugades de cara a cistella, amb jugadors més grans. Ens vaàrem carregar de faltes (quasi tots amb 3), i no valia defallir,...a la fi del partit, el Manresa va treure el seu 5 més fort, i no va poder “matxacar” a un Solsona superior; però poqueta cosa, sobre el paper...Es pot considerar com a bo el resultat, tot i perdre, cal creure més.

Partit Infantil-Femení

Solsona/Torelló B. F. 92 St. Gervasi de Mollet 41 Berta Codina 11, Elena Sierra 15, Elia Bonada 4, Judith Formatgé 2 Carla Carbonell 15, Anna Sepúlveda 6, Marta Cintas 11, Anna Estany 6, Paula Vilaginés 10, Cristina Bubé 12. Parcials: 25-7 / 48-19 / 71-31 / 92-41.

Domini i contundent victòria El Solsona/Torelló no afluixa i continua amb la bona ratxa de joc i victòries. Aquest dissabte s’ha imposat al St. Gervasi en un partit controlat de principi fins al final. En contra, les Vallesanes han donat una pobra imatge, en cap moment no han inquietat les locals. Semblava un equip totalment diferent al de la primera volta: on recordem, a la seva pista, encara que al final van perdre, van aguantar bona part del partit. La propera jornada es juga a la pista del Viladecans. Segurament no hi haurà el camí tan planer.

Sènior masculí - Jornada 12/nov./2005

Hotel Sant Roc Solsona A, 67 La Salle Manresa “B”, 57 Parcials: 14-6, 35-26, 52-35, 67-57 Jugadors: Pera 7, Díaz 3, Call 14, García, Viladrich 11, --5 Iinicial—Torras 18, Merino 11, Baena.

Ensenyant les dents; Tot o res A jugar!!!, no podem dependre de les adversitats, MAI!, si el Roger Comes no pot jugar per una lesió, no passa res (!!); si el Merino és desqualificat, no passa res; que busquen intencionades al Xavi, no passa res; que l’àrbitre va voler quedar bé amb la Salle, no passa res. Només val a guanyar. Això és el que es va veure aquest passat dissabte. Tot i les adversitats, els solsonins van respondre a un alt nivell d’exigència (no és fer la pilota). Amb una defensa molt consistent que va trencar l’atac de la Salle. Els solsonins depenien d’una molt bona concentració defensiva, i es va aconseguir. Normalment no es planteja mai la defensa “special”, que té el Solsona, fins a les acaballes del partit, però en aquesta ocasió - i veient el tarannà de les faltes - es va haver de plantejar una solució, que va resultar ser efectiva, donant fins a 20 punts de diferència a favor, (49-29, 3 part), a la fi del tercer quart, la Salle tan sols va aconseguir 35 punts!!!! Això fa notar el gran treball defensiu vist sobre la pista. El jugador número 13, va fer fins a 6 faltes (Taules!!!), i era el jugador que va imposar el seu criteri sota l’anella, provocant els solsonins, que no veien justícia arbrital en aquest cas. (Va provocar l’expulsió i desqualificacio del Merino), i com a revulsiu va ser del tot un fracàs. Amb jugades individuals els visitants aconseguien esgarrapar cistelles als locals, però tot i que en atac, tàcticament els solsonins no van estar fins del tot, diguem que es buscava la resolució i no l’estacament per posicions. Així, doncs, i ben fet...l’anarquia en atac era una opció vàlida, en un partit a tot o res, on guanyar és l’opcio més escollida, és clar). Sense destacar cap jugador per sobre dels altres, cal a dir que com a conjunt, hi van ser tots, a la pista, a la banqueta, a la grada, (molt públic), i sobretot en defensa (molt de soroll, en tot moment). Quina nit!! Es va guanyar amb un rival directe per l’ascens, amb baixes, i tocats,...però no comptaven amb la lluita que es va viure a la pista i fora, digne de qualsevol partit al límit. Molt d’encert de cara a cistella, i tirs molt controlats,un joc vistós, triples a l’últim segon (Merino), i espectacle resolutiu. Felicitats!!!!! PD; ARA CAL GUANYAR A ARTÈS DIUMENGE AL MATÍ,.......Serà un petit pas per nosaltres, i un gran pas per el bàsquet Solsona.......

Cadet

L’equip cadet del CB Solsona va guanyar amb molta facilitat el partit contra el cuer, el Moià Els jugadors que juguen més minuts,van quedar-se a la banqueta però els altres companys van saber mantenir un gran nivell de joc i espectacle. Cal felicitar al cadet del CB Solsona pel seu començament de temporada. Aquest dissabte toca un partit complicat, però s’ha de guanyar, eh, companys?? 52

441-Divendres, 18-11-2005


C.B. Solsona

Cap de setmana escàs de partits de bàsquet a Solsona

Campionat mini femení nivell “C”

C. B. Solsona, 70 A. E. Martorell, 20

Raquel Estany 2, Alina Civit 7, Maria Garrido 4, Belén Sánchez 4, Núria Riu 10, Mireia Ribalta 2, Paula Duran 15, Sarai Masdenpinós 2, Raquel Anglarill 16, Magda Lafuente 4, Júlia Carol 4, Sheila Orrit 2. Parcials: 19-2 / 36-6 / 46-18/ 64-20 / 70-20 (5è perïode)

Aquest cap de setmana hi ha molts desplaçaments i només es juguen tres partits al pavelló municipal de Solsona. Dissabte a la tarda podeu gaudir de tres encontres de bàsquet masculí:

El millor partit de la temporada Un bon partit, el que s’ha disputat aquest diumenge al pavelló de Solsona. Les minis solsonines segueixen mantenint l’imbatibilitat i de quina manera!. Domini aclaparador davant de l’A. E. Martorell, que es va veure superat una i altra vegada fins a la fí del matx. Els amplis parcials han fet que en el cinquè període ja s’hagi arribat a la màxima diferència de 50 punts. Les jugadores taronja han demostrat una actitud i sobretot una MOTIVACIÓ extraordinària; sens dubte, el millor partit fins ara d’aquesta temporada. Seguint amb aquest tarannà no se’ls pot escapar la primera plaça del grup.

Entre el munt de desplaçaments, els partits més destacats, per la transcendència en la classificació, són la visita de l’Infantil Solsona i Torelló Bàsquet Femení a la pista del B. Femení Viladecans (dissabte, a les 18,45 h.) i el desplaçament del sènior Hotel Sant Roc Solsona a la pista del Vilà Vila Artés (diumenge a les 11,30 h.). Qui s’hi apunta?

Nota: El CB Solsona agraeix l’afluència i la resposta del públic dissabte passat al partit de l’Hotel Sant Roc Solsona contra La Salle Manresa. Va ser un gran goig poder compartir emoció, intensitat, nervis, bon bàsquet i victòria amb tants amics i amigues.

Júnior femení

C.B. Solsona, 51 C.B Sant Antoni, 49 Ari 8, Sílvia, Gemmeta 3, Laura.C 2, Laura.V 8, Clara 1, Diana 13 (1 triple), Eva 4, Mariona 8 (2 triples), Alba 4.

Infantil femení nivell “B” Grup 2

C. B. Solsona, 36 A. E. Martorell, 55

Les jugadores solsonines van sortir massa refiades per la visita del St. Antoni. L’equip visitant s’avançava al marcador 4 a 8 (al min. 4). D’aquí al final del quart, intercanvi de cistelles per acabar en un 12 a 18. El segon quart va ser el més bo de les solsonines, que - amb un parcial de 15 a 4 - s’enduien el quart i arreglavan el marcador 27 a 22. El tercer quart va començar amb un parcial de 2 a 6, (min. 4). Les solsonines, que veien que les visitants s’apropaven a 1, tornaven a fer una apretada i feien un parcial de 13 a 4, que deixava el marcador 42 a 32, per entrar a l’últim quart. L’últim quart va ser desastrós fins al min.8. El partit encara estava controlat 48 a 4, però els 2 minuts finals van ser caòtics, la pèrdua de pilotes era constant, les ganes de jugar ràpid i matar el partit eren masses, fet que va provocar que les visitants - robant 3 pilotes - es posessin 49 a 47 quan faltaven 36 segons. Llavors, una cistella de l’Alba va posar una mica de tranquil·litat, ja que el St. Antoni va fer l’última cistella però el partit no va donar més, ja s’havien acabat els 40 min. de joc. D’aquest partit, se’n poden treure coses positives i negatives, però el que ha quedat més és que a l’últim quart guanyant has de saber portar el temps del partit i que en un minut no es pot regalar 3 o 4 pilotes. Que per guanyar el rebot primer s’ha de tancar i després anar a agafar-lo, però totes, no només les jugadores que estan prop de la cistella: totes han de treballar més aquest aspecte, ja que aquesta setmana vam estar de sort, ja que l’equip visitant va tenir més de dues, tres i fins a quatre accions per fer una cistella.

Parcials: 4-4 10-19 19-25 / 21-36 25-50 36-55 Jugadores: Cristina 8 (1 triple), Laura 4, Andrea 2, Ariadna 4, Belén 4, Míriam 2, Laia G., Núria 4, Laia V. 8, i Carme.

Bona defensa contra les líder Amb la visita de les noies del Martorell “A”, aquest diumenge vam començar la segona volta d’aquesta primera fase del campionat. Això significa jugar contra noies i equips que ja coneixem i contra els que ja hem jugat, cosa que ens permet comprovar el nivell de millora que anem adquirint. Ja no n’hi ha prou amb sortir a jugar, ara hem de sortir a jugar bé i com un equip perquè portem molts dies entrenant juntes i s’ha de notar. Contra el Martorell (l’únic equip que ens ha tancat marcador en la primera volta) hem fet un bon partit, sobretot en defensa, i aquesta vegada no ens hem deixat intimidar per la seva alçada i els hem plantat cara. Malgrat la diferència de punts que reflecteix el marcador. El partit ha estat disputat (hem guanyat 2 dels quarts i n’hem empatat 1), i en els moments en que hem atacat jugant conjuntament els hem creat molts problemes. Si seguim així aquesta segona volta promet ser molt emocionant i disputada. Així doncs només resta continuar entrenant, que ens ho passarem d’allò més bé jugant al bàsquet. 441-Divendres, 18-11-2005

53


P. B. Solsona Meroil Pallejà, 2 PB Solsona Meroil, 6 PALLEJÀ: Álvarez, Pérez, Ortiz, Rodríguez, Postigo, Erencia, Lozano, Ceron, García, Martínez, Alcaraz i Puyol PB SOLSONA: Albert, Obiols, Sito, Lleïr, Caball, Javi, Erola, Ivan ,Pep, Santacana i Joan Àrbitres : Serón i Lario Gols: 1a part : 0-1 min. 2 Pep - 2a part : 1-1 min. 23 García , 1-2 min.26 Obiols,1-3 min.31 Erola, - 1-4 min.33 Ivan, 2-4 min.34 Rodríguez, 2-5 min.35 Sito, 2-6 min.36 Sito

Primera victòria a domicili Aquest dissabte els de MEROIL van aconseguir la primera victòria de la temporada com a visitants a la pista de Pallejà en un partit que no es preveia gaire fàcil degut a la situació en la classificació dels locals. El partit va començar molt bé per als solsonins, ja que al minut 2 el Pep aconseguia batre la porteria local en aprofitar una bona combinació de l’equip. Els locals ho intentaven en diferents accions, però la bona disposició defensiva dels de la Penya els ho impedia cada vegada. Aquest resultat es va aguantar fins arribar al descans. La segona part, els de Solsona van sortir amb la mateixa convicció que a la primera i amb ganes de deixar el partit decidit el més ràpid possible. Tan sols un malentès defensiu va permetre que els del Baix Llobregat empatessin als tres minuts de la represa, però l’Obiols va encarregar-se de tornar les coses al seu lloc aconseguint l’1 a 2 al minut 6. Aquest va fer mal als de casa, que no aconseguien trencar la defensa dels de MEROIL, tot i posar les coses difícils durant cinc minuts en que van arribar en diferents ocasions a la porteria de l’Albert amb prou claredat. Però el porter les hi desfeia. A partir del minut 31 els del Solsonès van treure’s la pressió del damunt i un gol de l’Albert Erola i un altre de l’Ivan Mujal trencaven el partit del tot en dos minuts. Els de Pallejà van aconseguir retallar el marcador, però llavors va sortir en Sito, que amb dos gols consecutius als minuts 35 i 36 s’encarregava de deixar el resultat final al marcador. Aquest resultat, de segur, servirà per donar moral als jugadors de MEROIL de cara a afrontar el propers compromisos, que seran aquest dissabte a la pista del Sicoris, a Lleida, i l’altra setmana a casa enfrontant-se al líder: l‘Ametlla de Merola.

P.B. Solsona Meroil - Juvenil CCR Santo Ángel, 4 PB Solsona Meroil, 3 PB SOLSONA MEROIL: Èric, Josep Miquel, Marc, Dani ,Pau, Quim, Eloi i Montraveta

S’escapa la victòria als darrers minuts L’equip juvenil de la penya va tornar de Castelldefels amb una nova derrota tot i tenir la victòria a l’abast, ja que quan tan sols faltaven 3 minuts per acabar el partit, guanyaven per 2 a 3 amb gols de Quim, Josep Miquel i Pau. En aquests últims minuts els locals van estar afortunats a l’hora d’aconseguir els gols. Cal dir a favor de l’equip que cada dia es veuen més acoblats i amb treball segur que la primera victòria no trigarà en arribar. Aquesta setmana es desplaçaran fins Abrera per jugar contra la Penya Barcelonista d’aquesta localitat .

JORNADA 8

ÀNIMS, NOIS, QUE AIXÒ TOT JUST ACABA DE COMENÇAR!!!

Proartesa St Sadurní - Sicoris Loanca ...................................... 5-8 AE Sant Feliu FS - Montseny CEAE .......................................... 7-3 Esparreguera CFS - FS Sant Andreu ........................................ 1-1 PB Castelldefels - Gimnàstic Tarragona .................................. 4-7 Cristec Balaguer CFS - Vila - seca FS ....................................... 2-2 CF Corbera Tecno - Sant Julià CE ............................................ 2-2 Casa Alcalà - L'Ametlla de Merola .......................................... 4-5

info@elsolsones.net

Pallejà FS - PB Solsona MEROIL ............................................. 2-6 54

441-Divendres, 18-11-2005


Lliga comarcal

MÀXIMS GOLEJADORS

JORNADA 6 - 12 i 13 NOVEMBRE FONDA NIN - CAMBRILS.................................................... 6-9 LLADURS - BAR CASTELL ................................................... 4-5 MONTMAJOR - EXCAVACIONS J. RIBERA ........................... 4-4 SOLSONA - ESPORTIU FREIXINET ...................... partit ajornat HOMBRES G - ARDÈVOL ..................................... partit ajornat ST. LLORENÇ DE MORUNYS - CLARIANA DE CARDENER ... 7-3 ST. CLIMENÇ - OLIUS ......................................................... 3-2 LLOBERA - CLÍNICA VETER. "EL SOLSONÈS" ...... partit ajornat CASTELLAR DE LA RIBERA ..................................... DESCANSA

JORNADA 7 - 19 i 20 NOVEMBRE CASTELLAR DE LA RIBERA - FONDA NIN (dissabte a les 17.45 h a Castellar de la Ribera) LLADURS - CAMBRILS (dissabte a les 16 h a Lladurs)

CLASSIFICACIÓ GENERAL

BAR CASTELL - MONTMAJOR (dissabte a les 18 h al Pi) EXCAVACIONS J. RIBERA - SOLSONA (dissabte a les 16 h a Freixenet) ESPORTIU FREIXINET - HOMBRES G (dissabte a les 17 h a Freixenet) ARDÈVOL - ST. LLORENÇ DE MORUNYS (dissabte a les 18.30 h a Ardèvol) CLARIANA DE CARDENER - ST. CLIMENÇ (dissabte a les 16 h al Pi) OLIUS - LLOBERA (dissabte a les 17 h al Pi) CLÍNICA VETERINÀRIA "EL SOLSONÈS" DESCANSA

Futbol Sala

M. X.

Penya Barcelonista d’Oliana, 0 - Blue Green Navès, 4 Jugadors: Joan Casals, Ramon Muntada, David Estany, Pau Soldevila, Moisès Xandri, Joan Borés, Ramon Reig, Ton Padullés, Jordi Divins i Lluís Vilaseca.

Victòria balsàmica

acompanyat per un arbitratge un tant casolà, van fer que aquest (2-0) fos el resultat a la mitja part. En els cinc primers minuts de la represa, el Blue Green Navès va baixar el ritme de joc portant l’equip local a motivar-se i creure’s que podia entrar de nou en el partit; però una bona reacció dels jugadors de refresc del Navès féu que el partit esdevingués de nou un monòleg de l’equip visitant, amb un joc efectiu i ràpid que trencava en nombroses ocasions la dèbil defensa local. Aquest fet portà al 3-0 per part d’en Jordi Divins i al 4-0 per part d’en Ramon Reig. El marcador es podia haver engruixit molt més ja que es van fallar ocasions claríssimes i l’ajuda dels pals i de les entrades a destemps i desproporcionades de l’equip d’Oliana, per la impotència de veure’s superat en el joc, feren que el resultat quedés amb el 4-0 final. La setmana vinent es jugarà contra la Penya Barcelonista de Cubells. El partit es disputarà a les 19:15 hores a la pista del Castellar de la Ribera. Us hi esperem.

Feia dies que l’equip de Navès buscava un resultat com el de dissabte passat. Les últimes derrotes havien fet baixar la moral de l’equip, ja que els resultats no reflectien del tot el joc desplegat pels jugadors navesencs. L’enfrontament amb l’Oliana era, a priori, un bon escenari per obtenir un bon resultat, ja que la P.B. d’Oliana ocupava la penúltima posició en la taula classificatòria i això feia preveure un matx més fàcil del que en realitat va ser. L’equip navesenc va començar el partit intentant marcar les diferències que la classificació reflectia. Un joc intens en el mig del camp per part del Navès va fer que l’equip local no disposés de cap ocasió clara durant el primer temps i que l’equip visitant obtingués un resultat de 2-0 al descans, amb gols d’en Ton Padullés i d’en Ramon Reig. Les ocasions i el bon joc en la primera part podien haver deixat un resultat més ampli però les imprecisions i el joc extremadament dur de l’equip de casa, 441-Divendres, 18-11-2005

55


Blub BTT del Solsonès

La junta

Sortida a la Vall de Camprodon Aquest passat cap de setmana el Club BTT del Solsonès va organitzar una sortida de cap de setmana a la Vall de Camprodon. L’hora de la sortida del divendres va ser a les 8 del vespre, parant a sopar pel camí, i arribant a Camprodon ja bastant tard. Ens vàrem allotjar als bungalows del càmping. L’endemà al matí vam començar la ruta prevista pel dissabte, la ruta del castell de Milany, d’uns 44 quilòmetres aprox. i un desnivell de 1.160 metres. Això sí, durant tot el recorregut amb una mica de pluja, boira i bastant fred. La ruta prevista pel diumenge no es va poder fer degut al mal temps i la pluja, i llavors vam fer el viatge de tornada a Solsona una mica més d’hora del previst, però amb ganes de tornar a repetir-ho l’any que ve i poder gaudir d’un cap de setmana de BTT i, si pot ser, que el temps acompanyi. Aquí teniu algunes imatges de la sortida.

Pel proper diumenge 20 de novembre organitzem una altra sortida. Aquest cop anirem a Prades per fer un recorregut en BTT des d’aquesta població fins a L’Espluga del Francolí. En total seran uns 40-50 km. per camins i corriols de la zona. Després tindrem servei de dutxes i, com no, un bon dinar. Tothom qui hi estigui interessat, que passi per Bicicletes Farràs a apuntarse. L’hora de sortida amb autocar serà a les 6:30 de davant del Farràs. No et deixis perdre aquesta interessant sortida.

Us recordem que el Club BTT continua sortint com sempre tots els diumenges a les 9 del matí de davant del Casal. Us animen a venir, i participar d’un matí amb BTT. També podeu consultar la nostra pàgina web www.bttsolsones.org

Penya Barcelonista de Solsona i Comarca

La junta

Desplaçaments per veure el C.F. Barcelona La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca organitza per l´últim cap de setmana del mes de novembre un desplaçament al Camp Nou per presenciar el partit de lliga F. C. BARCELONA – RACING DE SANTANDER. Si voleu anarhi, la despesa de l´autocar és de 7 euros per als socis i de 15 euros per als no socis.

de Solsona i Comarca, organitza un desplaçament a la ciutat de Villareal per veure el partit de lliga VILLAREAL – F. C. BARCELONA. Aquest partit es jugarà el primer cap de setmana de desembre. En el cas que us interessi venir amb nosaltres, podeu trucar els divendres al telèfon 647625877 o anar al local de la Penya Barcelonista des de les 19 a les 21 hores. La data límit per inscriure´s és el divendres 18 de novembre pel partit BarçaRacing de Santander i el divendres 25 de novembre pel partit Villareal – Barça.

El preus de les entrades són: 1. Tribuna .......................................................... 54 – 59 euros 2. Lateral ............................................................ 39 – 44 euros 3. Gol ................................................................. 25 – 32 euros 4. General ...................................................................19 euros

FES-TE SOCI !!! Si us voleu fer socis de la Penya Barcelonista gaudireu d’avantatges al llarg de tota la temporada. Us podeu dirigir al local de la Penya ( C/ Salvador Espriu 10, apart. de correus 68) o dirigir-vos a qualsevol membre de la junta o al telèfon 647625877.

El cost final sortirà de la suma de l´entrada i de l´autocar (el preu de l´autocar queda inclòs automàticament en el preu total) També us volem dir que les Penyes de la Zona Ponent Nord de Lleida, en la qual està integrada la Penya Barcelonista 56

441-Divendres, 18-11-2005


Ral·lis Tot Terreny

Ral·lis de Terra

El Carles amb el seu copilot Lucas Cruz

Les opcions d’un nou títol per Carles Solé passen per Cuenca Aquest cap de setmana es disputarà la mítica prova Montes de Cuenca i, després dels darrers resultats, el solsoní Carles Solé sortirà com a líder del Campionat d’Espanya. La revalidació del títol aconseguit l’any passat passa per quedar davant del seu únic oponent, el gironí Marc Blàzquez, pilot oficial de Nissan. L’equip BMW Motor Cadí vol ser molt prudent amb les possibilitats que es tenen d’aconseguir-ho degut a que durant tota la temporada el rival s’ha mostrat regularment més ràpid. Però el fet que el Carles hi arribi com a líder serà una pressió afegida pel gironí ja que en cas d’abandonament el títol tornaria a ser celebrat a Solsona. El BMW X5, vehicle que ha estat company durant tants quilòmetres del Carles, estarà a ple rendiment després de les millores de motor i darrerament de la posada a punt de les suspensions. També el seu copilot, en Lucas Cruz i tot l’equip, amb l’Enric Palacios al davant, estan molt il·lusionats i amb moltes ganes de lluitar per un nou títol de Campió d’Espanya. La prova constarà d’un tram pròleg, demà dissabte, d’uns 5 km per establir l’ordre de sortida del Ral.li de diumenge, que tindrà un format de 2 voltes a un recorregut de 200 km per completar un total de 400 km.

Nacho Paz i Paco Roig

Debut de Nacho Paz i Paco Roig al Ral·li de Lagudiña Nacho Paz i Paco Roig van córrer aquest diumenge al Ral·li Lagudiña amb un Mitsubishi Lancer EVO VII llogat a Josep CALM, el mateix preparador del Nen, amb el que formen equip, i amb publicitat de la casa de cotxes d’Slot NINCO. L’equip va assolir la desena posició de la General tot i els problemes electrònics que van tenir, en un ral·li marcat pel fred i el gel. L’equip format per Paz i Roig competia per primer cop en ral·lis de terra, tot i que ja havien competit anteriorment en ral·lis d’asfalt, aconseguint el subcampionat d’Espanya l’any 2000-2001 en el grup N i amb un Mitsubishi Lancer EVO VI. Per la seva banda, el Nen va fer un espectacular ral·li quedant dissabte en tercera posició i pòdium i diumenge en quarta posició i assolint el subcampionat d’Espanya.

Ramon Ribalta i Esther Bernadich, subcampions d’Espanya de Ral·lis de Terra L’enhorabona a l’equip de ral·lis de terra format per Ramon Ribalta i Esther Bernadich per haver aconseguit el Subcampionat d’Espanya. La propera setmana us oferirem el reportatge complet i les fotografies. 441-Divendres, 18-11-2005

57


Solsona Patí Club

Sara Alarcón i Postils

Quan els estels brillen... El passat dia 13 de novembre, es va celebrar al pavelló poliesportiu de la població aragonesa de Torrente de Cinca, la segona volta de la copa catalana de la territorial de Lleida. Del nostre club van participar-hi dues patinadores: Montserrat Isanta i Barcons en la categoria Infantil i Marta Auguets i Ribera de la categoria Juvenil. La copa catalana és una competició esportiva en qualitat de patinatge artístic que té lloc en les quatre territorials catalanes. Se celebren diverses voltes, fins que mitjançant les classificacions, es fa una selecció dels millors patinadors de cada territorial. Només arriben a classificar-se les dues primeres posicions de cada categoria. Per últim, hi ha una competició final que tanca l’anomenada COPA CATALANA. L’arribada a la coneguda zona de la franja es va produir a les 8 del matí. A dos quarts de nou s’obria la pista a tots els participants, i les nostres patinadores van començar a abillarse i preparar-se per aquest afer. Amb el cor en un puny, la bossa dels patins i els mallots, les fitxes, la música i el suport dels pares i acompanyants, ja ens trobàvem als vestuaris a punt per escalfar una miqueta i posar-nos a treballar. I així ho vam fer. Primer van poder provar pista les categories Aleví i Infantil, i Montserrat Isanta va començar a entrenar el seu programa curt. Els salts i les cabrioles, els passos,... tots els integratius, poc a poc, anaven prenent vida en els patins de la nostra patinadora. Un cop van acabar, van passar a provar pista les categories Cadet, Juvenil, Júnior i Sènior. En aquest cas va ser Marta Auguets qui va dibuixar un entrellat preciós del seu programa a la pista aragonesa. Quina brillantor i lluïdesa! A continuació va arribar l’hora de la veritat! La concentració, les hores de treball, els assaigs, els muntatges, els nervis, el caliu dels pares i acompanyants... tot plegat havia de quallar en el temps de 2 minuts i 15 segons que té de durada el programa curt. Montserrat Isanta va estar esplèndida, traient amb molt bon resultat els salts i les cabrioles! Tot seguit va ser Marta Auguets qui va acabar d’adobar l’alegria del moment. El seu programa curt va ser fantàstic! Va treure un difícil combinat de salts, i va donar color a les cabrioles amb un estil correctíssim! I aquí les teniu! A totes dues! La Montse va quedar en segona posició, igual que la Marta, deixant la porta oberta de bat a bat, en les oportunitats de cara al programa llarg, que tancava i decidia l’esdeveniment. El programa llarg, com és evident, va seguir amb la trajectòria de tota la jornada. Va ser l’agulla d’or que les nostres patinadors van posar en un dia tan especial. Així doncs, Montserrat Isanta, realitzant un treball immillorable va aconseguir quedar primera classificada de la seva categoria; i la Marta, sorprenent amb uns magnífics salts dobles i una gran capacitat d’improvisació, en realitzar un combinat final acotat a última hora, va poder assaborir una segona posició dins la seva categoria. Quina joia hi havia a la pista! Tot plegat es va tancar amb la classificació de les dues patinadores a la Copa Catalana que tindrà lloc a Girona i amb un inoblidable somriure en aixecar llurs copes damunt el podi! Només voldria deixar escrit, abans d’acabar, el fet que la Marta feia molt poc que havia entrat a categoria, i el muntatge

dels seus programes havia estat fet la mateixa setmana de la competició. Tot i així, la memòria de la Marta no va fallar, i va poder realitzar els dos programes, sense cap tipus de problema. Vull agrair a tots els acompanyants i pares el seu suport i felicitar a les patinadores, que un cop més han brillat com dos estels en el firmament del Solsona Patí Club!

Escacs

pitus_jr@hotmail.com

NEGRES JUGUEN I FAN MAT EN 3 Les negres tenen una continuació amagada i sorprenent que les porta a la victòria. DIFICULTAT: Molt alta SOLUCIÓ SOLUCIÓ: 1.Af3!! gxf3 (única) 2.Rf1 f4 (única) 3.Cf2 mat 58

441-Divendres, 18-11-2005


Solsona Patí Club

Èlia Rebolledo aconsegueix el bronze al primer Open de Patinatge Artístic La patinadora solsonina Èlia Rebolledo i Tarifa va ser seleccionada per la Federació Catalana de Patinatge Artístic per participar al 1r. Open de Patinatge Artístic

CINEMA

Aquesta competició es va celebrar al Pavelló Municipal d’Esports de Can Violí, de La Garriga, els dies 12 i 13 de novembre, amb la participació de 70 patinadors seleccionats per la seva Federació Autonòmica. Era indispensable haver participat al seu Campionat Autonòmic havent-se quedat a les portes de la participació a l’estatal. Els patinadors que hi van participar formaven part de la Federació Catalana de Patinatge (Territorial de Barcelona, Territorial de Girona, Territorial de Lleida i Territorial de Tarragona), “Federación Andaluza de Patinaje” i “Federación Aragonesa de Patinaje”. Així, aquesta competició, va esdevenir com el Campionat d’Espanya B de Patinatge Artístic. Aquesta temporada, l’Open de Patinatge Artístic, s’anomena Open Barcelona per haver-se celebrat en aquesta territorial. La nostra patinadora del Solsona Patí Club va estar acompanyada per l’entrenadora Ester Fornell. Èlia va participar en la modalitat de Lliure de la Categoria Aleví, d’on ella, i una altra patinadora, van ser les més petites de la competició. Cal destacar que la nostra patinadora va realitzar un programa molt bo. Va patinar amb més velocitat del que estem acostumats a veure en ella, bona coreografia i excel·lent tècnica. Va executar uns bons salts dobles, cabrioles amb velocitat i amb molt pocs errors dins el programa. Tot això va fer que la nostra patinadora aconseguís el Bronze i el Trofeo Open Barcelona a tan sols 1 dècima de la segona posició. L’Èlia va aconseguir millorar-se a cada moment i va lluitar fins el final per aconseguir estar damunt del podi. La Junta Directiva del Solsona Patí Club, l’Equip Tècnic de l’entitat i l’Ester Fornell, volen donar l’enhorabona a l’Èlia per haver aconseguit representar a la ciutat de Solsona en una competició a nivell estatal i, a més a més, alçar-se damunt del podi. Moltes felicitats, Èlia!

13 ANYS

TORRENTE 3 • Divendres, 18 (1/4 d’11 nit) dia de l’espectador

• Dissabte, 19 (11 nit) • Diumenge, 20 (5 i 2/4 de 8 tarda) • Dilluns, 21 (1/4 d’11 nit) 441-Divendres, 18-11-2005

59

s ro u E ada

50 ntr 0, 'una e r d pe ompra NTE 3 L E c VA per la TORR


El pòdium i les lleixes

Moixic

El lenitiu circular - El Zahir La literatura de Coelho s’alimenta més de la depressió que provoca que de la purificació que promet Ara, al Kazahkstan. Primer a Santiago, tot a les revistes que apilen al revister del lavabo, a la seguit al Caire, Ara, al Kazahkstan. Intento entenmajoria els interessa poc saber si són franceses o dre la dèria que té aquest home per fer-nos gambar sueques. La secretària que està llegint L’Alquid’una banda a l’altra del globus terraqüi per resolmista davant meu al metro és possible que hagi de dre els nostres problemes; la qüestió és anar amunt baixar a l’estació de Tetuan, descobrirà, com cada i avall com un pèndol. Potser aquesta sensació de matí, que Tetuan és el nom de la plaça barcelonina vaivé és quelcom essencial en l’obra del brasiler. on hi ha l’edifici d’oficines que la reté de fer el (Bé, brasiler de naixença, ciutadà del món per vocaperegrinatge expiatori que tant necessita. A aquesta ció i transeünt parisenc per imperatius editorials). senyora li agradaria molt dir-ne quatre de fresques, En aquest cas, l’escriptor (el protagonista de El bo i sopant, als senyors magnats sobre l’ús i l’abús Zahir és ell) recau en un estat de mania obsessiva del capital com fa el senyor Coelho, però no ha per l’abandó de la seva esposa. rebut mai cap invitació: està, literalment, fregint Paulo Coelho La lliçó principal que es desprèn de la novel·espàrrecs per a la seva família. Però, i si no fos així? Proa la El Zahir és la necessitat de desfer-se de la nos– Si hi hagués una model nòrdica que ens suportra història personal. La noció de desfer-se de la tés la crisi matrimonial? O poder fer la ruta de la Barcelona 2005 nostra història personal ve a ser una cosa així com seda amb una sabata i una espardenya, sabent, prescindir, en el nostre dia a dia, d’allò que hi diu a l’entrada de com qui no ho sap, que a l’armari de casa hi tenim l’esmóquing l’enciclopèdia Larrouse que ve encapçalada pel nostre nom. planxat i llest per recollir el premi Nobel? I poder assistir als Que no teniu cap entradeta a la Larrouse ni en cap altra enci- sopars de luxe sabent que no som escòria i carnassa de premsa clopèdia? Això no sembla que preocupi gaire al nostre autor, ell rosa; nosaltres som intel·lectuals! Quina delícia, oi? Vet aquí l’atracsí que li té. Això no importa gaire perquè l’important de les ció que exerceix la literatura de Coelho. No és pas el remei, sovint seves obres no és tant reconèixer la part de nosaltres que hi ha massa abstracte o desbarrat, que proposa, sinó la possibilitat d’alen ell com la part d’ell que hi ha en nosaltres. Hi ha un egoisme çar un ego, és a dir d’açar-se cadascú de nosaltres, per damunt de rutilant en totes les pàgines de l’obra de Coelho i, segurament, totes les circumstàncies allò que ens atreu i ens impulsa a comprar és aquest egoisme desvergonyit la part d’ell que hi ha en no- exemplars. Però s’escau que «jo» ho som tots i inevitablement ens saltres; la clau de l’èxit. trobarem enfront altres «jo» en un moment o un altre: moment Amb tots els respectes al patiment del senyor Coelho, propici per llegir un llibre de Coelho i per a que ell n’escrigui un de trobo ofensiu rebre consells de com superar el fet que t’hagi nou: Sant tornem-hi. abandonat la dona d’algú que comparteix llit i taula amb una A les lleixes, però no gaire lluny del pòdium, hi trobareu actriu francesa mentre decideix si vol, o no, recuperar el seu vivir para contarla, l’autobiografia de Gabriel García Márquez: matrimoni, bo i exigint a la susdita actriu que accepti qualsevol convertir una autobiografia en una novel·la denota cortesia i de les seves prerrogatives. Ja ens agradaria que no fos així, elegància per part de l’autor. Engaltar la nostra autobiografia però la majoria d’homes abandonats que coneixem, a les ac- en una novel·la, gairebé és pornogràfic. trius franceses només les coneixen de les fotografies que hi ha moixic@xterri.net

Ràdio i Televisió

Programació de Solsona FM 107’5 Divendres

Diumenge

13.30 h. L’Informatiu. Amb Noemí Vilaseca i Jaume Ribó

12.30 h. El Vermut

16.00 h. Camí de Ronda Un programa d’entrevistes interculturals que condueix Noemí Vilaseca

17.00 h. L’Asterisc. El repàs de l’actualitat esportiva amb Josep Àngel Colomès, Gerard Cases i el seu equip.

De Dilluns a Dijous Dilluns, 09.00. l’Asterisc (rep.) El repàs de l’actualitat esportiva amb Josep Àngel Colomès, Gerard Cases i el seu equip. Dimarts, 11.00. El Vermut (rep.)

20.00 h. L’Informatiu. (repetició) 20.30 h. El Rebost dels Contes . 22.00 h. Nova Orleans - Solsona,

22.00 h. Nova Orleans - Solsona, (repetició)Espai dedicat al jazz, el blues i Cada dia 20.30 h. El Rebost dels Contes . música negra, amb Cesc Martí. 60

441-Divendres, 18-11-2005


Ràdio i Televisió

Ramon Estany

PELS VOLTS DE NAVÈS a ELS CAMINS DE LA CALMA El passat diumenge, 13 d’octubre a les 11:20 hores per La 2 Aquesta setmana el programa de reportatges de TVE ELS CAMINS DE LA CALMA ens portà per la Vall d’Ora, un preciós indret al nord-est del Solsonès. Van ser al municipi de Navès al límit de les comarques del Berguedà i del Bages. Allà l’església parroquial està dedicada a Santa Margarida, un temple - segons el que ens diuen - de l’any 968. Tot pujant a l’antic cor encara es descobreixen restes de l’església pre-romànica. Molt a prop hi ha Linya, un nucli que tradicionalment només ha tingut quatre masos i que havia estat propietat dels Cardona. La seva església és dedicada a Sant Andreu. Els habitants d’aquelles terres, durant segles, s’han acostumat a ser autosuficients obligats per les males comunicacions entre les masies disperses. Seguint el curs del riu Aiguadora es poden veure, per exemple, diferents molins que utilitzaven la força de l’aigua. Se’n té notícia de la seva existència des del segle XII. Van visitar el de Ca l’Ambròs i veiérem com, per un sistema de canalitzacions i comportes, la força hidràulica del riu accionava les moles que trinxaven el gra. Més amunt la força hidràulica també servia per fer anar, per

exemple, una serradora. Al seu costat, al local de l’antiga escola, vam visitar un petit museu on hi ha una mostra dels estris utilitzats en els antics oficis que es duien a terme a la Vall d’Ora. El corol·lari de la ruta serà Sant Pere de Graudescales. Consagrat l’any 913 amb la intenció de ser un cenobi benedictí, primer va ser una canònica. Els benedictins l’ocuparen del 960 al segle XIII, quan va caure en decadència. Malgrat això l’església tingué culte fins a principi del XIX. L’actual construcció és d’estil romànic llombard. La planta de l’edifici és de creu grega i el corona un cimbori de vuit cares amb una obertura circular, aixoplugada per un arc. Aquesta joia romànica està situada sota uns cingles de formes montserratines. Són part de la serra de Busa. A l’extrem nord-occidental del Pla de Busa destaca el Capolatell, un punt al qual només es pot accedir per una palanca de ferro. És una mola coneguda com La Presó perquè durant la Guerra del Francès hi tancaven els presos. Des del mirador es gaudeix d’una ampla panoràmica que abasta d’est a oest les serres d’Ensija i del Cadí, el Pedraforca, Guixers i els massissos més propers de la serra del Verd i del Port del Comte.

Ràdio i Televisió

Programació de Ràdio Pinós, 107’0 FM De dilluns a divendres - MATINS.COM: De 08:00 a 12:00 Magazzine d’actualitat des de COM. - S’HA ACABAT EL BRÒQUIL: De12:00 a 13:00 Miquel Jiménez Programa d’humor des de COM Ràdio. - LA NOTÍCIA AL PUNT: De 10:00 a 13:00 en cada punt horari i 6 minuts, la notícia més destacada del Solsonès, Bages, Segarra, Noguera i Anoia. z SENSE INTERRUPCIONS: De dilluns a divendres de 14:00 a 20:00. Pep Ritort posa el repertori musical House & Dance. z MUSICAL DE RÀDIO ALTIPLÀ: De dilluns a divendres de 20:00 a 22:00. Música seleccionada per Ràdio Altiplà.

z NOVA ONA: Dimecres de 22:00 a 23:30. Música negra a càrrec de Laura Damians. Repetició el divendres a les 02:30 i a les 13:10. z SCANDOL ACTUAL: Dijous de 22:00 a 23:30. Música Pop i al gust de la audiència amb Lause Grima. Repetició el dissabte a les 02:30 i a les 13:15. z DANCE MÚSIC: Divendres de 22:00 a 23:30. Música Dance i obert a peticions des de Ràdio Altiplà a càrrec de Gerard Trench. Repetició els dimarts i dijous a les 02:30 i a les 15:30.

z RADIO DISCO MÒBIL: Dilluns i dimecres de 18:00 a 19:00 i dijous a les 21:00 amb Dj Nomar.

z 3x3 MAGAZZINE: Dissabtes d’11:00 a 13:00. Magazzine de rissoterapia, notícies, metereologia, entrevistes... a càrrec de Desiré Osillos, Gerard Trench i Vanesa Grau. Realitzat des de Ràdio Altiplà. Repetició el diumenge d’11:00 a 13:00.

z NEW MÚSIC: Dimarts de 22:00 a 23:30. Música Dance & House a càrrec de Jordi Viladrich i Franscesc Casamort. Repetició el dijous a les 02:30 i a les 13:10.

z A TOT GAS: Dissabte de 19:00 a 20:30. Programa dedicat a tot tipus de cançons, a càrrec de Gerard Barcons i Toni Navines. Repetició el dilluns a les 02:30 i a les 22:00.

441-Divendres, 18-11-2005

61

z ROCK TERRÒS: Dissabte de 21:30 a 23:00. Tot tipus de música rock a càrrec de David i Marc Closa. Repetició el dimecres a les 02:30 i a les 13:10. z SOM DIUMENGE: De 08:00 a 10:00 Habaneres i Sardanes. z NO NAME: Diumenge de 19:00 a 20:30. Música en catàla, a càrrec de Rosa Vilaseca i Lause Grima. Repetició el dimarts a les 02:30 i a les 13:10 z NUESTROS MEJORES AÑOS: Diumenge de 22:00 a 23:00. Núria González i Carmen Pavon porten música del seu temps plenes de records. Repetició el diumenge a les 02:30 i a les 13:15.


Teatre

ART al Tívoli: Molt més ART Diuen els entesos que cal estar preparat pel dia en què es compleixen els somnis, perquè aquest dia arriba i et pot agafar d’improvís. Des del grup de teatre Lacetània hem preparat ART, una obra estrenada a Solsona per la Festa Major. ART serà representada a Juneda, Sant Llorenç, novament a Solsona, i recentment a Sant Joan de les Abadesses, on ens vàrem desplaçar el 5 de novembre. comentaris comparant els seus moviments amb els nostres, l’adaptació del text, les pauses, la forma d’esborrar el quadre, etc. Quan ens vàrem haver desfogat, recuperàrem de cop l’expectativa de poder contactar amb ells, ‘els mestres’, expectativa que, val a dir, vam intentar traduir en resultats a l’entrada, on vam preguntar per la possibilitat d’accedir a camerinos i contactar amb ells. El recepcionista va recomanar-nos que esperéssim a la porta del darrera quan finalitzés la representació. Ignorant el seu consell, vam esperar a la recepció principal, on la gent s’aturava a comentar l’obra. De cop... aparegué en German Palacios (Marc en ART) i començà a signar autògrafs. Ens hi acostàrem, li lliuràrem un opuscle de l’ART solsoní i li diguérem: ‘Enhorabuena: nosotros también presentamos ART!’. Mentre somreia aparegué en José Luís Mazza, que encarna el paper de Sergi, un entusiasta que va començar a fer preguntes curioses tant bon punt va entendre què significava el díptic: ‘...¿Y cómo van vestidos?, ¿Vieron la versión de Flotats?, ¿Así que ustedes borran el cuadro en el escenario!? ¡Qué lindo!...). Al cap de pocs minuts va aparèixer en Darín (Ivan), que va ser placat pels seus admiradors a pocs metres de la porta per on havia sortit. Vam aconseguir parlar amb ell i explicar-li el que havíem fet mentre en José Luís li deia de lluny, rient: ‘Ellos también hacen ART!’. Quan en Darín va examinar el nostre díptic, sorprès, es va posar a riure i va buscar novament els seus companys amb la mirada, per descobrir la seva reacció. Tots van signar el nostre díptic i a continuació ens concediren una breu ‘sessió fotogràfica’, ens van demanar més opuscles i fins i tot alguns telèfons, fent broma sobre la possibilitat de substituir-los si sorgien baixes.

Sant Joan és un poble de 4000 habitants amb molta afició al teatre. Actualment preparen Jesucrist Superstar -un musical amb 40 personatges en escena- i El temps i els Conway, que serà representada a Solsona la propera primavera. Els seus musicals multitudinaris fan que l’ART forà, amb un muntatge minimalista de 3 personatges, fos tot un repte, un repte traduït en èxit. L’expectació de la gent de Sant Joan envers ART, segons comentaris del públic potencial, era ambiciosa, igual que la representació. Per això, d’acord amb la reacció posterior, tot indica que no vàrem defraudar. Els que l’heu vist ja sabeu que és un debat sobre l’amistat recolzat en l’art. ‘En Sergi, que és amic meu des de fa molt temps, s’ha comprat un quadre...’, ‘...un quadre blanc’. La crisi que es genera captiva tots els públics: els seriosos, els escèptics i els cínics. Tothom s’identifica, en diferents moments, amb algun dels 3 personatges d’ART : un esteta que adora l’art, un clàssic visceral que l’odia i un híbrid inconsistent cercador d’harmonia. A Sant Joan el públic és exigent, seriós i mesurat, i fa una reacció progressiva que acaba en un càlid acolliment amb coca i cava a dalt de l’escenari, on vàrem poder assaborir la satisfacció de la feina ben feta. Al dia següent, el 6 de novembre, vàrem acostar-nos a Barcelona a veure ART, sí, ART, aquesta vegada posada en escena per un grup de coneguts professionals: en Ricardo Darín, que es troba rodant ‘La educación de las hadas’ (Dir. José Luís Cuerda) al Parc Natural del Montseny (Viladrau), en German Palacios i en José Luís Mazza. Aquests actors representen els papers que hem encarnat en Josep Maria Pujol, en Ramon Segués i en Sergi Ballespí a la versió catalana d’ART.

El que ens sorprèn no és haver fet realitat la il·lusió, sinó la senzillesa amb la qual van respondre a les nostres expectatives, tractant-nos com a ‘companys’, convertint-se ‘en accessibles col·legues de professió’ tot i la distància que en realitat ens separa.

Podeu imaginar la il·lusió prèvia a veure l’obra i la immensa gratificació de presenciar-la, repetint subvocalment i en català tot el text dels personatges?

I què ens queda? Un immens agraïment, un agradable record i, sobretot... la sensació que els somnis, algun dia, es compleixen, així que cal estar preparat per a que no t’agafin d’improvís...

En acabar l’obra, vàrem quedar-nos atònits, asseguts a les butaques, uns segons en silenci. Mentre esperàvem que la gent anés sortint, van desencadenar-se una sèrie de lògics 62

441-Divendres, 18-11-2005


Passatemps

Raquel T.

Les 7 diferències Ramon Ribalta i Ester Bernadich van assolir aquest cap de setmana el subcampionat d’Espanya de ral·lis de terra. Vols ser un campió? doncs troba les 7 diferències entre aquestes dues fotos

Horòscop

www.jovesapiens.ad

Àries (21-3/20-4) Són dies per passar-los en família, per tant, dedica una mica de temps als teus, encara que la vida familiar no t’acabi de convèncer. Hi ha d’haver moments per a tot, i aquesta setmana toca fer costat als de casa. Pots ajornar la cita?

Lleó (23-7/22-8) Aquests dies alguns secrets sortiran a la llum. No vulguis amagar-los. Tots hem fet coses bones i dolentes, però formen part de la nostra vida i constitueixen el nostre caràcter i manera de ser. El millor és la indiferència.

Taure (21-4/20-5) Són dies per gaudir dels amics i de la vida. El teu poder de comunicació i convicció seran les armes més poderoses de què disposaràs per guanyar-te l’atenció dels altres.

Verge (23-8/21-9) Bona setmana per reorganitzar-vos internament. Poseu les idees una al costat de l’altra i valoreu què us importa més. Feu un esforç de reflexió. Però amb la vostra capacitat sabreu tirar endavant!

Bessons (21-5/21-6) Les ganes de fer coses i la curiositat seran amics inseparables aquesta setmana. I d’altra banda, els amors trucaran a la vostra porta. Els voleu deixar passar?

Balança (22-9/22-10) T’has plantejat el teu futur més pròxim? Aquesta setmana el teu sector social i laboral viuran moments molt bons i això farà que et plantegis una línia a seguir.

Aquari (20-1/18-2) És un bon moment per abandonar el pes que no et deixa avançar i que només et posa traves i problemes en la teva vida social. Desprèn-te’n!

Cranc (22-6/22-7) Aquests dies et sentiràs actiu i ple d’energia, i això es notarà en els resultats escolars i també en la vida social frenètica que viuràs. És important, doncs, que et moguis i actuïs d’acord amb el que et demana el cos!

Escorpí (23-10/21-11) Obrir-te una mica al món aquests dies no t’aniria gens malament. Està molt bé tancar-se de tant en tant, però també és bo ventilar-se i renovar-se. Què esperes?

Peixos (19-2/20-3) La teva vida social passa per un bon moment: tens més possibilitats, invitacions i proposicions que mai. Per tant, no et quedis a casa quan pots sortir i passar-t’ho bé.

441-Divendres, 18-11-2005

63

Sagitari (22-11/20-12) Aquesta setmana t’hauràs d’empassar l’orgull, que a vegades us caracteritza, per evitar una caiguda. Deixa la presa de qualsevol decisió per una altra setmana. Surt i diverteix-te! Capricorn (21-12/19-1) És una bona setmana perquè et dediquis a les relacions socials i a fer aquelles coses que ja fa dies que vols fer però que mai no trobes el moment per dedicar-t’hi. Què esperes? Organitza’t.


64

441-Divendres, 18-11-2005


Celsona 441