Page 1


Solsona

Ramon Estany

Solsona fa un “acte de justícia” als trabucaires Presenten "Homes de terra i foc", el llibre que narra la història del grup folklòric solsoní

Foto de grup

Solsona ha homenatjat la seva colla de trabucaires amb la presentació del llibre Homes de terra i foc. Els trabucaires de Solsona. L'obra de Montse Auguets, Ramon Montraveta i Pere Cuadrench, editada per l’Ajuntament, ha estat presentada aquest migdia en un Teatre Comarcal ple de gom a gom. Coincidint amb el 45è aniversari de la colla, ha vist la llum aquesta publicació que recull la història del grup. L’obra neix arran de l’elecció d’aquest tema com a fil conductor del treball de recerca de batxillerat de la solsonina Montse Auguets. Auguets ha explicat que Homes de terra i foc pretén ser “un treball de recopilació”. La coautora ha subratllat que “és del record oral, d’on hem tret la majoria de la informació”, si bé també han hagut d’indagar en arxius locals. Els tres autors han volgut agrair la col·laboració de trabucaires, extrabucaires, famílies i altres persones a títol individual que els han facilitat la informació per elaborar el llibre. Per la seva banda, Ramon Montraveta ha assegurat que aquesta publicació vol ser “un homenatge als trabucaires de Solsona i, per extensió, de tota Catalunya”. S’ha elaborat amb dos objectius: d’una banda, referenciar l’origen dels trabucaires de Solsona i, de l’altra, aconseguir una obra divulgativa. Montraveta ha comentat, a grans trets, els apartats del llibre.

Aquest inclou, entre d’altres, un apartat sobre els orígens dels trabucaires tant a Catalunya com a Solsona (la primera referència data del 1687, en un llibre de comptes de l’arxiu de la Mare de Déu del Claustre). I també un altre apartat sobre les sortides realitzades (la primera va ser a Santiago de Compostela el 1965). El coautor d’aquest llibre s’ha referit als trabucaires com “la guàrdia de luxe de l’Ajuntament”. Pere Cuadrench, autor de la part gràfica del llibre, ha explicat que s’ha utilitzat el domàs com a fil conductor de l’obra, “un recurs que permet lligar la tradició amb la modernitat”. Cuadrench ha recordat que aprofitant l’elaboració d’Homes de terra i foc el juny es va aprovar el protocol dels trabucaires, que desglossa aquest punt del protocol del folklore geganter, i que ha permès “recuperar patrons que s’havien perdut”. La presentació del llibre ha anat a càrrec de Ramon Felipó, folklorista berguedà, que ha fet un repàs als orígens dels trabucaires tant a Solsona com al conjunt de Catalunya. Felipó ha recordat que si bé ara la paraula trabucaire “és sinònim de festa, abans ho era de guerra". També ha volgut remarcar que aquest mot sempre ha significat “gent que defensa els interessos del poble”. En l’acte també hi ha intervingut la coordinadora de trabucaires de Catalunya, amb el seu president, Antoni Moliné,. 

687 - Divendres, 10-09-2010


Solsona

Ramon Estany

Aquesta entitat agrupa 42 colles d’arreu del país. Moliné entén que “la cultura ha de ser viva, no només un raconet folklòric estàtic sinó que ha de transmetre valors i estimar la terra que trepitgem”. Tant l’alcalde, David Rodríguez, com la regidora de Cultura, Sara Alarcón, com els autors, han volgut fer un homenatge especial a la colla actual de trabucaires, a qui han enumerat cadascun amb el seu sobrenom. Alarcón s’ha mostrat satisfeta per haver fet “un acte de justícia per als trabucaires” amb l’edició d’aquest llibre i l’aprovació del protocol. A més, ha destacat que la colla solsonina és l'única de les comarques de Lleida. L’alcalde s’ha manifestat “orgullós d’aquesta ciutat gelosa de les seves tradicions festives”. Rodríguez ha elogiat la tasca dels trabucaires en tant que són “un dels elements més genuïns de la tradició folklòrica local i, segurament, el que més ha projectat el nom de la ciutat fora de les nostres contrades”.

Els autors del llibre amb l'historiador Ramon Felipó i la regidora de cultura Sara Alarcón

El públic va omplir el Teatre Comarcal

Galejada conjunta de nou colles Prèviament a la presentació, vuit colles de trabucaires provinents de diferents punts de Catalunya han participat en una sorollosa circumval·lació per la ciutat tal com és tradició per al grup solsoní els dies de Festa Major. A banda dels solsonins, hi han fet acte de presència les colles del Tro Gros de Súria, la de Sant Esteve Sesrovires, la de Sant Feliu de Llobregat, el Comú de Vila-seca, la de la Vila de Gràcia, Guineus de l’Arboç, la colla de Berga i la de Castellar del Riu.

Els trabucaires van donar la volta a la ciutat

Una actuació musical a càrrec de Mònica Mendoza al piano, interpretant un popurri de les músiques de la festa major solsonina, ha tancat l’acte amb una llarga ovació del públic.

No hi faltaven les dones trabucaires 687 - Divendres, 10-09-2010




Solsona

Ramon Estany

Obrint Pas omple la Xelsa amb el concert solidari de Festa Major La mítica banda valenciana Obrint Pas, amb més de quinze anys a l'esquena, va oferir dissabte a Solsona un concert irrepetible per a l'ONG Solsonès Obert al Món (SOM). La sala Xelsa, plena de gom a gom, va vibrar durant l'hora i mitja llarga que va durar l'actuació dels valencians. Al concert també hi van actuar els manresans Clepton. Els beneficis recaptats en aquest concert solidari es destinaran a la tercera fase del projecte que porta a terme l'ONG solsonina al municipi nicaragüenc de Santa Rosa del Peñón: la formació professional de costura per a noies adolescents i joves en situació de risc social per incrementar, també, els llocs de treball a la zona i els ingressos econòmics a la famílies. Amb la cançó ARA cap a 2/4 d'1 de la nit va arrencar el concert, en que van sonar les cançons del seu darrer CD, publicat ja fa tres anys, com El circ dels invisibles i la que dóna nom al disc,

Obrint Pas

Les noies de la taquilla

Benvinguts al paradís. El públic solsoní s'hi va anar enganxant, especialment al so de les cançons que han esdevingut himnes de la banda, com Esperant, No tingues por i Més lluny, tancant la primera part del concert amb L'últim combat i l'animada peça El Cant dels Maulets, que va revolucionar tota la sala. La banda va aprofitar el bon moment de sintonia amb el públic per oferir una versió acústica de Lluna de plata, una cançó que el cantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, va dedicar al poble palestí. La sintonia del grup amb el públic ja va ser total fins al final. La recta final va ser marcada per cançons més antigues, com Som, en la qual Sarrià va recordar que "tots som SOM" i va dedicar el tema a l'ONG solsonina, i clàssics com Avui com ahir i Del sud. Tot i els dos intents de marxar, el públic va demanar més cançons, i els valencians van tornar dues vegades a l'escenari, per tancar l'actuació amb una cançó ben animada i de lletra reivindicativa: Barricades.

Clepton

La Sala Xelsa es va omplir de gom a gom 

687 - Divendres, 10-09-2010


687 - Divendres, 10-09-2010




Solsona

Ramon Estany

La primera trobada d'acordionistes sense el Josep Valls Amb una xifra de participació similar a la de les edicions anteriors, prop de cinc-centes persones, el dissabte 4 de setembre, a la tarda a la plaça de Sant Joan, es va celebrar la Trobada Internacional d'Acordionistes de Solsona. Una 27a edició molt especial pel record cap al Josep Valls, que aquest any ens ha deixat i que era el director artístic de la Trobada. Per aquest motiu, la Coral del Club Caixa Catalunya va encetar les actuacions de la tarda amb un poema escrit pel mateix Joe. La trobada va reunir una trentena d'actuacions en què l'acordió n'era la protagonista indiscutible, succeint-se actuacions d'acordionistes anònims i d'altres de reconegut prestigi, com és el cas del sabadellenc Frederic Monasor, campió d'Espanya i d'Europa, o bé de Valentí Alsina, habitual a la trobada. I també vam comptar amb la presència de músics catalans, portuguesos i francesos. La Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona (UBIC) va obsequiar tots els participants amb una planta. El premi Regió 7 d'aquest any va ser per al Josep Puig en reconeixement a la seva destacada aportació a la trobada; ja que, juntament amb Valls i amb Ramon Riu, va ser pioner en l'organització d'aquesta jornada, que els primers anys es feia a la Mare de la Font.

Més de 500 persones van omplir la Plaça de Sant Joan

La Coral del Club Sant Jordi

Artistes solsonins Públic molt familiar en aquest esdeveniment

Un grup de la Seu d'Urgell

El grup folklòric portuguès va despertar admiració 

687 - Divendres, 10-09-2010


Exposicions

Ramon Estany

L'Orfeó canta al carrer els goigs de la Mare de Déu del Claustre Dins l'inauguració de l'exposició d'escultures i pintures del Jaume Cuadrench a la sala Gris, el dissabte 4 de setembre a 2/4 de 8 del vespre es van cantar els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona a càrrec de l'Orfeó Nova Solsona. Era previst que també hi cantés el Roger Mas, però una inoportuna afonia el va deixar fora de combat. Amb el títol CLAUSTRES DEL CLAUSTRE, CLAUSTRE DE CLAUSTRES, Cuadrench treballa la simbologia dels claustres, entre la devoció i l'art.

Òmnium Solsonès mostra la Història de Catalunya El diumenge 5 de setembre va inaugurar-se aquesta exposició a la Sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal. L'acte comptà amb la presència del president d'Òmnium Solsonès, Ramon Segués, l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, el president del Consell Comarcal, Marià Chaure. i Jaume Farguell, president d'Òmnium Cultural del Berguedà. Després d'explicar els detalls de l'exposició, l'acte es va cloure amb una audició musical a càrrec del trio Vivacce.

El Trio Vivacce.

Públic assistent a l'acte

David Rodríguez, Ramon Segués, Jaume Farguell i Marià Chaure

687 - Divendres, 10-09-2010




Solsona

Redacció

Presentació del retallable del Gegant Vell Divendres passat, aprofitant l'assaig general dels geganters a la plaça del Consell, es va fer la presentació a tota la quitxalla del retallable del Gegant Vell. Abans d'iniciar els ballets ens vam reunir tots plegats i el Pere Quadrench va valorar molt positivament la col.laboració dels dos patrocinadors -l'Estació de Servei Setelsis i el Celsona Informació- per tirar endavant aquest motiu més de Festa Major. Tot seguit va parlar el Josep M. Borés de Celsona Informació, que va incidir en el fet que aquest retallable és, en el fons, una activitat més que s'ofereix a tots els pares i mares perquè puguin tenir entretinguts la canalla fent uns tasca manual i instructiva amb un dels elements que més criden l'atenció a Solsona: els Gegants. La idea, va insistir el sr. Borés, és oferir una joguina, una distracció i un element més per potenciar les nostres tradicions. "En vista de l'èxit, ens posarem a treballar per completar els retallables de la família de gegants i els elements que a tots ens fan il.lusió". Per finalitzar l'acte, es va regalar un retallable a tots els nens i nenes que hi van assistir. Val a dir que aquest retallable ja el podeu trobar a totes les llibreries de Solsona, estancs, al Ninot de Paper i a l'Estació de Servei Setelsis.

Solsona

Ramon Estany

Disponible el DVD sobre Xavier Jounou A partir d’avui l’Ajuntament de Solsona posa a la venda el DVD del documental sobre la vida i la trajectòria associativa de l’alcalde finat el gener passat, Xavier Jounou i Bajo. El documental va ser projectat el 4 de juny a la plaça de Sant Joan amb motiu de l’acte "Xavier Jounou, fill predilecte". Arran de la demanda que entitats i ciutadans van fer arribar al consistori, s’han editat 250 còpies del DVD. El preu de venda del DVD és de 5 euros i es pot adquirir al Punt d’Informació de la Festa Major, que està ubicat des d’avui i fins al dia 11 a l’Oficina del Nucli Antic i Promoció Turística Municipal (plaça Major, 11). Després de la Festa Major també es podrà trobar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament. El documental sobre Xavier Jounou va ser editat pel consistori amb la col·laboració d’E2S Produccions. Hi apareixen, a més de la família del batlle desaparegut i alguns regidors, les entitats amb les quals Jounou va estar més vinculat al llarg de la seva vida: l’Agrupament Escolta Pare Claret, l’Esplai Riallera, l’Orfeó Nova Solsona, el Club Bàsquet Solsona, el Grup de Teatre Lacetània, l’Agruapció de Geganters i ERC. 

687 - Divendres, 10-09-2010


Solsona

Ramon Estany

Integrants del Ball de bastons

Balladores dels Nans

687 - Divendres, 10-09-2010




Teatre

Grup de teatre Lacetània

"GIGANTI" Els gegants de la muntanya Títol: GIGANTI (Els gegants de la muntanya) Autor: Luigi Pirandello Adaptació i direcció: Aleix Albareda Producció: Lacetànica Teatre

Representacions al Teatre Comarcal de Solsona Dissabte 11 de setembre de 2010 a les 10 de la nit Diumenge 12 de setembre de 2010 a les 7 de la tarda Dissabte 18 de setembre de 2010 a les 10 de la nit Diumenge 19 de setembre de 2010 a les 7 de la tarda

anotacions i va transcriure el seu fill, Stefano. En aquest s’apunta que Ilse serà sacrificada (i amb ella la poesia) Cotrone i els seus, els cultivadors de l’art per l’art, en surten il·lesos, potser perquè ja són morts, socialment morts. La representació no és possible perquè el públic vol gresca, diversió... els sorolls de la civilització tecnològica, hereva dels Gegants actuals. Aquest és l’argument i és a mans del director posar en escena una obra difícil textualment i complexa quant a muntatge, però que li permet jugar amb totes les possibilitats creatives per a crear una poètica teatral que ha de traspassar al públic. Tot un repte per a una companyia amateur, el GTL, que no es conforma amb peces fàcils. Els Geganti que presenta el Grup de Teatre Lacetània és una adaptació realitzada pel mateix director, Aleix Albareda. En aquesta adaptació Albareda ha estat fidel al text incorporanthi les seves ja habituals "picades d’ullet" a l’espectador. Una vegada més l’impacte visual de l’escenografia subratlla la força de la paraula en un difícil equilibri. Com sol ser habitual en els seus muntatges, Albareda ha vestit el text amb una dramatúrgia potent que busca la implicació i complicitat de l’espectador. La platea esdevé escenari, el públic es converteix per moments en actor... cal entrar en el joc teatral i que "passin coses": perplexitat, suggestió, entusiasme... però no indiferència! Com deia el mateix Pirandello: "al teatre no s’hi ha de portar la vida mateixa, la vida no és veritat, perquè la veritat no existeix. El que cal és recrear la vida i presentar-la com una veritat creïble".

Els gegants de la muntanya Narra l’arribada d’un grup de còmics ambulants, La Companyia de la Comtessa, a la Vila Scalogna (La Desgràcia) on viuen una colla de marginats, "els desgraciats" (també personatges recurrents en altres obres de Pirandello) amb el mag Cotrone, que dóna vida als seus somnis. Aquest reducte representa la poesia, l’art per l’art. Ilse, la comtessa, està obsessionada a representar La faula del fill canviat (drama en vers del mateix Pirandello), que un poeta que s’ha suïcidat va escriure per a ella. Aquesta obra no ha tingut el favor del públic i ha portat la Companyia a la bancarrota, però Ilse no vol renunciar al seu projecte. Cotrone li proposa de quedar-se amb ells en un espai on no cal teatre, ni públic, un lloc màgic, mític, on només amb la imaginació les coses es fan vives i reals, i que faci per a ells la representació. Però la comtessa vol representar per als homes l’obra del poeta, per "fer viure la poesia" entre la gent: l’art no té sentit sense un públic. Després d’intentar dissuadir-la, Cotrone li ofereix ajudar-la per anar a representar la faula al país dels gegants, gent "durs de cervell i una mica bestials", difícil empresa. Just en aquest moment ressona la petjada salvatge dels gegants i tots resten atemorits. Aquí va deixar l’obra inacabada Pirandello. Faltava l’acte següent, que va deixar esbossat en

Cinema

Ramon Estany

El cinema a la fresca reuneix prop de 300 persones a Sant Joan Aprofitant els últims cartutxos de l'estiu, la plaça de Sant Joan acollí una sessió de cinema a la fresca amb la projecció de la pel·lícula Harry Potter i el misteri del príncep, basada en el sisè llibre de la saga més estel·lar de J. K. Rowling. Era una proposta organitzada per la Fundació Caixa Catalunya i patrocinada per Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa amb la col·laboració de l'Ajuntament de Solsona. L'entrada era lliure. 10

687 - Divendres, 10-09-2010


Exposicions

Ramon Estany

Conferències

Una exposició amb molt d'atractiu

Ramon Estany

Ramona Angrill explica 50 anys de servei al Congo

Ramona Santaeulàlia, neboda de la missionera, Ramona Angrill i Encarna Tarifa

La Sala d’exposicions Sant Jordi de Caixa de Catalunya va quedar-se petita amb la presentació de l'exposició "Els colors de la Festa". Un recull de la major part dels programes de la festa Major d'aquest darrer segle. La nostra retina dibuixa incansablement centenars de records de les nostres vides. Molts d’ells porten escrits la paraula festa. Records familiars, d’amics, de parella, que t’apropen a l’estiu, al temps de la Festa Major. Bells moments, molts d’ells tenyits amb els colors dels programes de la Festa Major. Papers, colors i olors que, sense adonar-nos-en, ens fan grans cada cop que tornem a tenir el programa entre les nostres mans. “Els colors de la Festa” és un petit projecte per mostrar el conjunt de programes trobats fins a dia d’avui. Una mirada de més de cent anys al cartellisme i al disseny, però també una mirada a les il.lusions i als sentiments que desperta la nostra història. L'acte va comptar amb la presència de l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, i es va cloure amb una actuació musical a càrrec de Joan Boix i Albert Fontelles.

En una conferència organitzada per l'Associació de Dones del Solsonès, la germana Ramona Angrill, nascuda a Castellar de la Ribera fa 84 anys i membre de les Carmelites de la Caritat Vedrunes, va explicar les seves vivències de 50 anys d'estada al Congo davant d'una sala cultural de l'ajuntament de Solsona plena de gom a gom. En l'acte va estar acompanyada per la seva neboda, Ramona Santaeulàlia, i la regidora de Polítiques d'Igualtat, Encarna Tarifa. Ramona Angrill, amb una memòria extraordinàriament lúcida per la seva edat, va explicar com va entrar a l'ordre de les Vedrunes als 22 anys, estudiant infermeria i medicina tropical a Bèlgica. L'any 1957 va marxar al Congo com a missionera a ajudar altres religioses, fent de llevadora a l'hospital de les missions a Zimbawe, Batall i Kolokoso. La seva neboda, Ramona Santaeulàlia, destacà que "tota la vida he sentit parlar de la tieta del Congo" i destacà el valor del servei i dedicació de la seva tieta. Angrill va explicar que al principi al Congo només eren un grupet de germanes, fundant la congregació, i establintse en un poblat molt endinsat a la selva. Allí hi havia un miler de criatures amb moltes dificultats. Angrill va expressar les dificultats inicials de la llengua del país, ella de llevadora, les altres monges a les escoles. Va ser un procés d'adaptació difícil, però a favor dels congolesos va subratllar que "tenen molta paciència i ens estimen molt" i "ens fèiem entendre encara que parléssim malament l'idioma". Angrill va lamentar que amb la independència del Congo, molts europeus van marxar deixant desatès el país. "Va venir un temps de transició, amb penalitats". Angrill també va parlar del rol de la dona i la seva situació social a Congo, i respongué a diverses qüestions que el públic assistent li adreçà al final de la xerrada.

Joan Boix i Albert Fontelles van oferir una petita selecció musical

Assistents a la xerrada

Els promotors de l'exposició van fer cinc cèntims de com la van preparar

687 - Divendres, 10-09-2010

11


Solsona

Redacció

France Telecom (Orange) obté el permís per legalitzar dues estacions base de telefonia

Un centenar de solsonins i solsonines fan la primera visita a Cal Carreres

L'ajuntament de Solsona ha aprovat la legalització de dues estacions base de telefonia amb una potència d'emissió total de 16'48 W al carrer dels Dominics 4, i al carrer Mn. Jacint Verdaguer, 19, amb una potència d'emissió de 355'66 W.

El dissabte 4 de setembre a les 12 del migdia, en presència de l'alcalde de Solsona David Rodríguez i els regidors Martí Abella i Josep Lluís Caelles, prop d'un centenar de solsonins van visitar les restes arqueològiques museïtzades de la finca de Cal Carreres al C/ Sant Llorenç. Els assistents van veure de prop com i on es guardava el vi en una casa de Solsona.

Festa del barri de Sant Ramon El passat 31 es va celebrar, com és costum cada darrer dia d'agost, la festa del barri de sant Ramon Al matí es va celebrar la missa i es va fer l'esmorzar. A la tarda, jocs per la canalla i berenar. I al vespre, el tradicional sopar amb entrepans de botifarra i el ball de nit. El 1r premi del sorteig de la festa era un val de 500 euros per gastar a les botigues del barri. El premi anava en combinació amb les quatre últimes xifres del sorteig de la ONCE del 3 de setembre (que va ser el 79299). Per tant, el primer premi correspon al número 9299. La persona premiada ha de posarse en contacte amb algun dels massips de la festa d'enguany o bé adreçar-se a cal Malé. Durant el ball de nit, amenitzat pel Lucky Luke, també es va realitzar el sorteig del 2n premi (1476) i el 3r premi (0564). El 2n premi era un televisor TDT i el 3r premi una caixa d'ampolles de cava. La festa de sant Ramon és possible gràcies a les aportacions voluntàries dels veïns i a les col·laboracions dels establiments del barri.

L'Arqueòleg municipal Pere Cascante mostra als primers visitants les restes museiïzades de la casa medieval

Ràdio

Associació de Radioafeccionats del Solsonès

Nova pàgina web L'Associació de Radioafeccionats del Solsonès ha obert un nou portal d'informació a internet. En aquesta pàgina hi podreu trobar tota la informació de l'associació, galeries fotogràfiques de les ac-

12

tivitats, els concursos que organitzen, un recull d'enllaços interessants sobre meteorologia i els punts de contacte amb l'associació. L'adreça és www.ea3usr.com

687 - Divendres, 10-09-2010


Ràdio

Solsona FM

Comença a arrencar la nova temporada de Solsona FM A partir de la setmana vinent, Solsona FM inicia les seves emissions regulars reprenent alguns dels seus programes ja clàssics. Salut amb Creu Roja, el programa de consells per a una vida saludable, s’enceta dilluns amb nous temes. L’espai preparat per Creu Roja Solsonès i conduït per Montserrat Riu tornarà, com sempre, puntualment de dilluns a divendres a la 1 del migdia. També dilluns torna un altre espai diari, El Rebost dels Contes, amb històries d’ara i de sempre, d’aquí i d’arreu del món. La cita és cada vespre a 2/4 de 9 i la repetició els dissabtes a les 5 de la tarda. Divendres els incondicionals del jazz estan d’enhorabona. Cesc Martí torna amb Nova Orleans-Solsona, en una estona. Com sempre, serà els divendres i els diumenges a 2/4 d’11 de la nit. I a partir del dissabte 18, l’Entre Tots es reincorpora a la graella de Solsona FM, tots els dissabtes a les 10 del matí, al 107.5 de Solsona FM, i la repetició, els dijous a les 5 de la tarda. Els dissabtes al matí tindrem una hora i mitja per gaudir amb la millor música de tots els estils. El primer bloc el dedicarem a la música internacional (rock’n’roll, country i blues) i la segona a la llatina, catalana i als grups solsonins. I a la mitja part, el Gregori Solé ens portarà cada setmana una cançó i la banda sonora d’una pel·lícula. Tot plegat amb l’equip de sempre: el Josep Àngel Colomés com a conductor, el Quirze Viladrich a la producció i el Gerard Casas al control tècnic. D’altra banda, continuen els programes que durant l’estiu no s’han aturat: L’Informatiu (divendres a 2/4 de 2 de la tarda i a les 8 del vespre, i els caps de setmana a les 4 de la tarda) i Electrozona, el programa de música electrònica que s’emet els dimecres a 2/4 de 10 del vespre.

687 - Divendres, 10-09-2010

Exposicions

Ramon Estany

Solsona divulga el període històric que va des dels anys 30 als anys 70 des del punt de vista de les dones L’Institut Català de les Dones i el Memorial Democràtic exhibeixen a Solsona l’exposició "La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia". Aquesta mostra recupera la memòria del procés d’emancipació de les dones en un període històric que va des de la Segona República, amb els avenços que va comportar quant a legislació civil i la incorporació de les dones a la vida pública, fins a l’aparició del moviment feminista. L’exposició, que s’organitza amb la col·laboració de l’ajuntament de Solsona i el Centre d’Estudis Lacetans, s’inaugurà el dilluns 6 de setembre, a les 8 del vespre, al Celler de Ca l’Aguilar (Pl. Major). Es podrà visitar del 7 al 12 i el 18 i 19 de setembre en el següent horari: d'11 del matí a 2 de la tarda i de 6 de la tarda a 8 del vespre. La mostra reconstrueix alguns dels episodis de la vida de les dones des del 1931 fins al 1978. Un període convuls, de gairebé 50 anys, en el qual les dones van viure el dret al vot, la lluita per l’emancipació, la guerra, la transició política i la lluita feminista per sortir de la submissió i la discriminació de la dictadura. Els 17 panells que la conformen estan organitzats entorn les quatre etapes més destacades d’aquest període. La primera part, "La segona República: Una oportunitat", mostra els nous drets que assoleixen les dones; la segona, "Quan la vida perd valor. La guerra Civil" dóna a conèixer el trasbalsament de la vida quotidiana; la tercera, "Quan viure és sobreviure. Franquisme", relata, entre d’altres, el primer moviment d’oposició al franquisme liderat per dones, i la darrera, "Construint la democràcia", explica la participació de les dones en els debats i l’ampliació del marc dels drets generals. La mostra forma part del catàleg d’exposicions itinerants que tant l’Institut Català de les Dones, adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, com el Memorial Democràtic, ofereixen gratuïtament a entitats, centres educatius i culturals.

Autoritats durant la presentació de l'exposició

13


Solsona

Comarca

Ajuntament de Solsona

Es publica El Portal digital, la revista electrònica de l’Ajuntament de Solsona El canvi de format ve motivat sobretot per l’estalvi econòmic

Consell Comarcal del Solsonès

L’Oficina de Turisme del Solsonès ha rebut més de 4.000 visites al mes d’agost El Patronat de Turisme del Solsonès dóna a conèixer les dades de visitants de l’Oficina de Turisme durant l’últim mes

Aquests dies ha sortit publicat el número 20 de la revista municipal de Solsona, que ha canviat de format i s’ha convertit en El Portal digital. El butlletí abandona el format paper i es transforma en un mitjà exclusivament electrònic, almenys de forma temporal. És un canvi motivat sobretot per les mesures d’estalvi econòmic que està adoptant l’Ajuntament. Tal com justifica l’alcalde, David Rodríguez, en la salutació que es publica en aquest número, “les arques municipals no són ni de lluny el que alguna hora havien estat, fet que obliga a reinventar-nos, a buscar fórmules que ens permetin continuar donant serveis tot disminuint els costos”. En aquest sentit, la publicació electrònica d’El Portal representa un estalvi de més d’11.300 euros l’any. Per rebre el butlletí digital, que continuarà sent trimestral, només cal subscriure’s al servei enviant l’adreça de correu electrònic a comunicacio@ajsolsona.cat, o bé donar-se’n d’alta a través del web http://elportal. solsonae.cat. D’aquesta manera, els subscriptors rebran automàticament la publicació per correu electrònic. L’Ajuntament és conscient que el nou format té una limitació de distribució important, ja que no arribarà al sector de la població que no utilitza internet. Per això, amb la finalitat de minimitzar aquest inconvenient, la regidoria de Comunicació ha arribat a un acord amb el setmanari local, Celsona Informació, perquè pugui reproduir alguns dels articles del butlletí. L’alcalde apunta que, d’aquesta forma, “fent honor a la vocació de servei que té el setmanari de referència a la nostra comarca, arribarem a gairebé tothom”. L’estructura de la revista es manté pràcticament idèntica, si bé el nou format permet més flexibilitat en el tipus d’apartats i la seva extensió. El Portal digital continua tractant un tema d’actualitat en profunditat, a més de destacar altres notícies i recordar el funcionament d’alguns serveis municipals. Així mateix, el "Diari de sessions" conté una síntesi de les actes dels plens municipals dels darrers mesos. També té reservat un espai per a l’opinió dels grups municipals, “El racó de les entitats” i “L’entrevista”, a més de "L’agenda" i un apartat de "Campanyes de sensibilització". L’últim número de la revista dedica el tema central a l’Agenda 21; conté informacions més breus sobre la finalització de les obres de la sala polivalent, del carrer del Parc i del complex esportiu, de la jornada de cooperació empresarial que tindrà lloc el 28 de setembre i del nou web turístic, entre d’altres. L’entitat protagonista és l’Orfeó Nova Solsona, amb motiu del 50è aniversari de la seva refundació, mentre que Montse Auguets, pubilla d’aquesta Festa Major i coautora del llibre sobre els trabucaires, centra l’atenció a “L’entrevista”. 14

El passat 6 d’agost s’inaugurà el Centre d’Interpretació del Solsonès, ubicat als baixos del Palau Llobera, seu del Consell Comarcal del Solsonès. Amb un mes l’Oficina ha rebut 4.552 visites presencials, el que significa un augment de visitants que han volgut conèixer i rebre informació de la comarca del Solsonès. Del total de visitants rebuts a l’Oficina de Turisme del Solsonès cal destacar que el 66% del total són catalans; el 17% de l’estat espanyol; el 15% europeus i un 2% de la resta del món. Del 15% dels europeus, el primer lloc l’ocupen els francesos, seguits dels Països Baixos, Bèlgica i la Gran Bretanya. De la resta de l’estat, en primer ordre, trobem els visitants de Madrid, seguits dels de la Comunitat Valenciana, País Basc i Aragó. A nivell de la resta del món, el primer lloc l’ocupa Canadà, seguit dels Estats Units i Israel. El Patronat de Turisme del Solsonès valora molt positivament que s’hagin rebut més de 4.000 visites en un mes i també que s’hagi augmentat un 35% el nombre de visites de l’Oficina de Turisme respecte als anys anteriors. Aquests visitants han quedat gratament sorpresos del Centre d’interpretació de la comarca que s’han trobat dins de l’Oficina de Turisme. Aquest augment de visitants demostra la feina que s’està fent de difusió i promoció, tant a nivell públic com privat, del turisme al Solsonès.

687 - Divendres, 10-09-2010


Solsona

Ramon Estany

L'ajuntament retalla l'aportació al Cine París

Més de 700 solsonins passaran la Festa Major a l'atur

En el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Solsonès, l'Ajuntament de Solsona i els gestors del Cinema París de Solsona, que finalitzarà el proper 31 d'octubre d'enguany i que es prorroga anualment, l'ajuntament s'ha vist obligat a reduir l'aportació, vistes les restriccions pressupostàries que pateix el consistori. Així mateix, tot i prorrogar el conveni, ha calgut suprimir per al proper exercici del 2011, l'aportació de 1.900 euros de l'Ajuntament de Solsona per a la programació de dues pel·lícules doblades en català. L'Ajuntament de Solsona i la direcció de la sala Cinema París, l'única de Solsona i del Solsonès, van signar l'any passat un conveni de col·laboració per incrementar l'oferta de projeccions de cinema en català. Segons aquest conveni, el Cinema París organitzarà dos cops a l'any (a la tardor i a la primavera) un festival de cinema infantil en català, amb la projecció de cinc pel·lícules en cada festival a un preu al públic de 3,80 euros. L'Ajuntament i el Consell Comarcal compraran un total de 200 entrades de cada projecció, i aportaran, per tant, 3.800 euros cadascun, per tal de garantir la viabilitat econòmica dels festivals. Les entrades es repartiran entre els centres d'ensenyament i les entitats que treballen amb infants a la ciutat i la comarca. A més, el Cinema París projectarà pel·lícules doblades al català durant la resta de l'any, i l'Ajuntament es compromet a comprar entrades per valor de 1.900 euros anuals a repartir en un mínim de tres pel·lícules a l'any. Aquesta és la part de l'acord que se suprimeix a causa de la crisi. L'Ajuntament es comprometia a repartir aquestes entrades amb una atenció especial a les entitats de caire social i als col·lectius d'immigrants. Per acabar, l'Ajuntament i el Consell Comarcal podran llogar la sala del Cinema París per un preu de 600 euros, i es comprometen a llogar-la almenys un cop a l'any. L'acord és vigent fins al mes d'octubre del 2010, i si les dues parts hi estan d'acord s'anirà prorrogant any rere any.

687 - Divendres, 10-09-2010

Les dades econòmiques i laborals continuen anant de malament a pitjor. Agost va tancar al Solsonès amb un nou intens repunt de la xifra d'aturats, que respecte al mes de juliol, creix de 57 aturats a nivell comarcal, i de 46 a la capital, Solsona. Per tant, l'increment, en un mes, ha estat del 6'8% a Solsona, empitjorant fins i tot les xifres de fa un any (698 a Solsona i 840 a la comarca)

Total d'aturats al Solsonès a 31 d'agost Castellar de la Ribera . ...3 Clariana de Cardener ... 10 Guixers . .........................0 Lladurs ...........................2 Llobera ...........................4 La Molsosa . ...................3 Navès . .......................... 10 Odèn . .............................2

Olius . ...........................46 La Coma i la Pedra ...... 13 Pinell de Solsonès ........ 11 Pinós ..............................6 Riner ............................ 11 St. Llorenç de Morunys 31 Solsona........................ 727 Total........................... 879

Per al responsable de la regidoria de Promoció Econòmica a Solsona, Josep Lluís Caelles, "és una mala notícia", que es viu amb "impotència" i els responsables polítics "hem d'animar l'empresariat". Caelles recorda que s'organitza una propera jornada de cooperació empresarial Getting contacts!, que es durà a terme el dia 28 de setembre, adreçada a empresaris i professionals que busquin noves oportunitats de negoci amb proveïdors, empresaris i clientela d'arreu de Catalunya, perquè el Solsonès està molt castigat. Caelles adverteix que "costa que marxi la crisi" i al Solsonès hem estat depenent molt de la construcció i de la mà d'obra femenina. Amb tot, el regidor subratlla una dada positiva i és que la hostaleria ha crescut en 66 contractes, fet que demostra que el Solsonès té encara un puntal econòmic en el sector serveis i turisme.

15


Comarca

Redacció- Fotos: TV3

150 motoristes van participar al trial de la Vall de Lord Una denúncia del grup ecologista Ipcena i els empresaris turístics de la Vall de Lord va provocar al juliol la suspensió de la prova de trial perquè travessava diversos espais naturals. Després de modificar-ne el traçat, la cursa es va fer el passat cap de setmana. Un nou recorregut fora de zones protegides i en senders més amplis de 4 metres ha permès fer la competició de trial a la Vall de Lord. Amb tot, ecologistes i l'associació de Turisme de la Vall de Lord no n'han quedat convençuts i demanen que es reguli l'accés motoritzat al bosc. Els empresaris turístics recorreran a la via judicial mentre que l'organització del trial considera desmesurat el conflicte.

"En comptes d'evitar coses que s'estan fent i que són molt grosses, és molt més fàcil ficar-te amb les motos", explica Ignasi Gilbernet del Motor Club del Solsonès, entitat organitzadora del Trial, que recalca que aquesta prova es vol repetir l'any vinent

Solsona

Redacció - Fotos: Ramon Algué

"Continuem demanant que es creï un parc motor, una zona de trial, on fer motocross o el que sigui, i la resta que estigui regulat", explica Josep Pintó, president de l'Associació de Turisme de la Vall de Lord

Greu incendi a Solsona Divendres passat a quarts d'11 de la nit es va declarar un gran incendi al tercer pis del carrer Pau Casals per causes encara desconegudes. L'incendi es va iniciar en una de les habitacions de l'immoble fent que grans flames sortissin per les finestres. A l'incident s'hi van presentar dues dotacions dels bombers que van trigar 20 minuts a apagar l'incendi. La totalitat de l'immoble va quedar destruït sense haver de lamentar cap dany personal a la família que hi habitava. Per fortuna la casa és de construcció recent i en un primer moment es pot dir que tampoc no es va malmetre l'estructura. A l'incident també hi van ser presents els cossos de seguretat local i membres de l'ajuntament que en tot moment es van interessar pel benestar de la família i que es van assegurar que es reallotgessin a c a s e s d'a lt r e s parents. Imatge de les flames que sortien per la finestra 16

687 - Divendres, 10-09-2010


Vall de Lord

Ramon Estany - Fotos: Miquel Riu

21 soviètiques compleixen la tradicional Pujada a Busa

“La gràcia de la sortida és la pujada cap a Busa, per la dificultat que té el camí amb aquest tipus de motos”, comenta Miquel Riu, un dels organitzadors de la sortida i membre dels “Soviètics de la Vall”. I és que el recorregut, d’aproximadament uns 30 quilòmetres -15 d’anada i 15 de tornada- per camí rural, només és practicable per a vehicles tot terreny. No és d’estranyar, doncs, que el viatge estigui any rere any ple de contratemps i petits accidents, donat el mal estat d’un camí gens apropiat per aquest tipus de motocicletes, originals de les dècades dels 60 i 70. A més “aquest és un dels anys en què el camí està més malament”, lamenta Miquel Riu.

Des de 1992, de manera ininterrompuda, amb el mes de setembre arriba la Pujada a Busa amb Soviètiques. La tradicional sortida tornà aquest cap de setmana en la seva 19a edició. La sortida cap a Busa va ser diumenge, 5 de setembre, a 2/4 de 10 del matí. A les 8, però, tots els participants es trobaren per fer el tradicional esmorzar de germanor. L’escalfament de motors tingué lloc el dia abans, a partir de les 7 de la tarda, quan la vintena de soviètiques es reuniren a la cèntrica Plaça del Mur, des d’on iniciaren un passacarrers per l’interior del poble. El que va començar com una jornada de diversió per a quatre joves s’ha acabat convertint en una de les cites més esperades de l’any per a molts amants del motor. Es tracta de la sortida amb Riejus de 49 centímetres cúbics, popularment conegudes com a “soviètiques”, des del poble de Sant Llorenç fins a la serra de Busa.

687 - Divendres, 10-09-2010

Èxit de participació La presència a l’esdeveniment va prenent força en cada edició. Tant és així que, de les 6 motos que van participar en la primera pujada a Busa l’any 92, s’ha passat enguany a 21, a banda dels acompanyants que fan el camí amb tot terreny. En total, prop de 40 persones es reuniren diumenge al voltant de l’esdeveniment. El rècord de participació, però, va ser el 2001, any en què es va celebrar el 10è aniversari de la Pujada. En aquella ocasió van ser 35 les soviètiques que van arribar a Busa en una edició que va arribar a la cinquantena d’assistents, entre pilots i acompanyants. L’ascensió a Busa culminava cada any amb un dinar i la posterior tornada al poble. Enguany, però, la gran quantitat d’assistents ha fet impossible organitzar un àpat massiu i la baixada es va fer al migdia, per dinar de tornada a Sant Llorenç. 17


Comarca

Redacció- Fotos Rafael Ventura

La restauració del Monestir de Sant Llorenç culminarà amb el Museu de la Vall de Lord El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va fer dijous passat, 2 de setembre, una visita institucional al municipi de Sant Llorenç de Morunys, on va ser rebut per l’alcalde Joan E. Roures. Després de mantenir una reunió de treball amb els membres del consistori. El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va fer un recorregut pel nucli antic de la població i va visitar les obres de restauració del Monestir de Sant Llorenç en les quals hi col·labora la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. En les dues primeres fases s’ha consolidat l’estructura del monestir, s’ha restaurat la Casa Priorial, s’han recuperat les capelles annexes al claustre i s’han renovat les cobertes. En la tercera fase es preveu l’habitabilitat dels espais i la creació del Museu de la Vall del Lord. Gilabert també va fer una visita al consultori mèdic que l’Ajuntament de Sant Llorenç té la voluntat d’ampliar. El president de la Diputació de Lleida amb l’alcalde i els regidors d’Odèn a les salines de Cambrils.

per l’alcalde, Andreu Alet, i la resta de membres del consistori, amb qui va mantenir una reunió de treball. El president de la Diputació de Lleida va fer un recorregut per les antigues salines de Cambrils, que el consistori està recuperant com a atractiu turístic. Entre d’altres projectes, l’ajuntament d’Odèn, que hi produeix sal, vol fer-hi també una piscina amb finalitats terapèutiques.

Visita a Sant Martí de la Corriu

Monestir de Sant Llorenç de Morunys.- El president de la Diputació de Lleida amb la Corporació Municipal de Sant Llorens de Morunys i les diputades Montse Mayos i Teresa Canal al claustre del Monestir.

La visita institucional va cloure's a Guixers, on Gilabert va ser rebut per l’alcalde Marià Chaure, amb qui va mantenir una reunió de treball a les dependències municipals. Al municipi de Guixers el president de la Diputació de Lleida va visitar Sant Martí de la Corriu.

La Diputació s'interessa en la valorització de les salines de Cambrils Posteriorment, el president de la Diputació de Lleida va fer una visita institucional al municipi d’Odèn, on va ser rebut

En aquestes tres visites hi van participar també les diputades provincials Montse Mayos i Teresa Canal.

El president de la Diputació mostra la sal que es produeix a Cambrils

Guixers.- El president de la Diputació de Lleida amb l’alcalde i regidors de Guixers i les diputades Montse Mayos i Teresa Canal a Sant Martí de la Corriu 18

687 - Divendres, 10-09-2010


Bassella

Comarca

Museu de la Moto de Bassella

El museu de la moto col·labora amb les jornades de patrimoni 2010

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Debatran a Solsona sobre el pagament dels serveis ambientals El pagament dels serveis ambientals és una eina per a la gestió i conservació del patrimoni natural, sobretot implantat a Amèrica Llatina

Un any més, seguint la tradició de la majoria de països europeus, la FEVA (Federació Espanyola de Vehicles Antics) convoca les anomenades Jornades de Patrimoni 2010 amb l’objectiu d’aconseguir per part de l’Administració la consideració dels vehicles històrics com a bé cultural. Durant el cap de setmana 25 i 26 de setembre s’organitzaran simultàniament diverses activitats arreu del país (exposicions, sortides, conferències,...) per tal de mobilitzar el màxim nombre de cotxes i motos antigues i reivindicar la importància del sector. El Museu de la Moto també hi vol col·laborar intentant concentrar el major nombre possible de cotxes i motos anteriors a 1985. El punt de trobada serà a Solsona, diumenge 26 de setembre, davant la catedral gòtica de la localitat. Una ruta conjunta per Serra Seca, Cambrils i Alinyà ocuparà part de la jornada, que finalitzarà a Coll de Nargó, davant l’ermita de Sant Climent. Tots els assistents rebran de record una placa commemorativa de les Jornades de Patrimoni 2010. La participació a la trobada és gratuïta, només s’ha de confirmar assistència i especificar amb quin vehicle s’hi assistirà trucant al 973 46 27 31 o enviant un correu electrònic a info@bassella.com. Se celebrarà també un concurs fotogràfic per immortalitzar els vehicles davant els principals monuments. Les bases del concurs i tota la informació detallada de la jornada es poden consultar a www.bassella.com.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, juntament amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí i REDIPASA, organitza el Congrés Internacional ‘Els pagaments per serveis ambientals, eines per a la gestió i conservació del patrimoni natural’, a Solsona, del 5 al 7 d’octubre. Aquest congrés té per objectiu debatre sobre el pagament pels serveis ambientals (PSA) a la zona del Mediterrani, a partir d’experiències dutes a terme a la resta d’Europa i a Amèrica Llatina. Es vol valorar la possibilitat d’aplicar-los a Catalunya i a altres zones d’Espanya, Europa i Àfrica. S’analitzarà l’evolució i les perspectives de les experiències ja existents, sobretot a Amèrica Llatina, fent una revisió comparativa dels mecanismes que compleixin un o més d’un dels principis de PSA a Espanya, i sobretot a Catalunya, (com són les mesures agroambientals, subvencions per a treballs forestals i altres activitats) fent una reflexió sobre la necessitat d’avançar cap a models aplicables tant a nivell nacional com internacional. Aquest congrés va adreçat a tècnics de centres de recerca, representants de sectors econòmics i empresarials, associacions de propietaris rurals, entitats dedicades a la conservació de la natura, estudiants i tècnics de les institucions públiques. Per a l’organització d’aquest congrés, es compta amb el suport de la Universitat de Lleida, la Fundación Biodiversidad i la Fundació Félix Rodríguez de la Fuente. Més informació: http://psa.ctfc.es/cat/

Ogern

Redacció

Nou consultori a Ogern L'ajuntament de Bassella construirà un nou consultori mèdic per als veïns d'Ogern. Les obres començaran aquest mateix mes i serà operatiu abans que s'acabi l'any. El consistori ha adjudicat l'obra a l'empresa Ribalta i Fills, SA, per un import de 171.125 euros. El projecte contempla l'obra del consultori mèdic així com la d'una sala polivalent. La norantena de veïns que viuen a Ogern disposen d'un consultori d'unes dimensions molt reduïdes i que no té sala d'espera ni infermeria. El nou centre es construirà en uns terrenys de propietat municipal.

Renault R8, a l'ermita Sant Climent de Coll de Nargó 687 - Divendres, 10-09-2010

19


Oliana

Anna Simon i Ampurdanès

Èxit a la II Circular Pantà d’Oliana … i van anar-hi anant, a d’on van venir... El cap de setmana del 4 i 5 de setembre 223 caminadors van anar enganxant-se passes a les cames al llarg dels 81km de marrada que uneixen Oliana amb Oliana. La segona edició de la Circular Pantà d’Oliana va servir per acréixer l’èxit de l’any inaugural. A més a més d’un augment força significatiu en el nombre d’inscripcions i la millora en els temps d’arribada, les jornades de resistència d’enguany van comptar amb la participació d’uns quinze esportistes locals. A les cinc de la tarda es va donar el tret de sortida d’una caminada amb 6200 m de desnivell acumulat, que va transcórrer pel relleu dels alentorns del Pantà d’Oliana i que s’hauria de completar amb menys de 24 hores. Un total de 170 caminadors van finalitzar el recorregut. El primer classificat, Juan José Oliva, va arribar a Oliana a les 2:52, després de 9 hores i 52 minuts de trajecte. Amb un temps molt ajustat al d’Oliva, 10 hores i 8 minuts, arribava Ramon Rierola. Joel Jaile i Fernando Roque van obtenir una tercera posició conjunta amb un temps total de 11 hores i 8 minuts. El més veterà dels participants, Llibert Padró, de 73 anys, va completar la prova en 22 hores i 4 minuts. Podeu consultar els resultats i classificacions a la web del Grup Excursionista d'Oliana: http://www.grupexcursionistaoliana.org/ … i van anar-hi anant, a d’on van venir... ; sense punts i sense grans pauses, perquè allí on s’acabi comenci de nou el camí...

Tret de sortida de la caminada

Organització repartint dorsals

Col.laboradors preparant els avituallaments

Participants locals a Organyà

Llibert Padró, de 73 anys, el més veterà de la caminada

Alguns participants d'Oliana abans de la sortida 20

687 - Divendres, 10-09-2010


Oliana

Marcel Ribera. Arxiu Fotogràfic: Marcel Ribera

FESTA MAJOR MONTRAVETA 2010 DIVENDRES 17 de SETEMBRE 21:30 Teatre:

Pels Pèls

del grup de teatre

de Paul Partner a càrrec

“La Brillante” de

Castellolí Lloc: Local Social de Llobera

DIUMENGE 19 de SETEMBRE 11:00 Missa i Benedicció del pa a la capella de Santa Maria de Montraveta. 19:00 Ball de Festa Major amenitzat per:

TRYFASIC

Excursió a la Cerdanya francesa

Lloc: Local Social de Llobera

Durant el ball hi haurà servei de begudes i entrepans calents.

La Comissió de Festes es reserva el dret de modificar els actes de la Festa Major i no es fa responsable dels incidents que hi puguin haver.

El passat dia 28 d’agost es va portar a terme l’excursió de caramelles d’Ogern. És una sortida que any rera any es fa i en aquesta ocasió vam visitar la Cerdanya francesa. Després de passar a buscar les persones a Solsona, Ogern i Oliana va començar el nostre viatge fins a Martinet, parada i esmorzar. A continuació, visita al Parc Animalier des Angles. L’esmentada visita va ser a peu i admirant animals dels Pirineus en el seu hàbitat natural. Com a exemples puc citar l’isard, el bisó, el ren, la daina, el llop, ... També vam aprofitar per donar un cop d’ull al llac de Matamala, que va ser construït els anys 1957-1961. Recull les aigües de l’Auge i cobreix unes 200

hectàrees del territori de Matamala, i és un important centre d’activitats aquàtiques. El dinar va ser a Puigcerdà i naturalment vam visitar el llac de l’esmentada població. Posteriorment vam anar a Llívia, on la farmàcia està tancada per remodelació. I finalment, parada a la Seu d’Urgell per veure l’ambient de festa major...

Òbit

Exèquies

El passat 21 d’agost es van celebrar les exèquies pel veí d’Oliana Pere Vilaseca i Solé (Pere de Graell). A les 6 de la tarda un bon nombre de persones vam assistir als funerals que es van celebrar a l’església parroquial de Sant Andreu d’Oliana. Va ser un adéu, un comiat, molt emotiu. En vida, va ser una persona que havia fet molts favors a tothom. El Pere Vilaseca durant l’Aplec d’aquest any (25/07/2010) Cal recordar que per la festa de Sant Jaume de Graell, ell era un dels puntals perquè any rera anys se celebrés l’esmentada festa. Des de les pàgines de la nostra revista volem donar el nostre més sentit condol a la seva mare, germans i a la resta de la família.

El passat dia 30 d’agost es van celebrar els funerals per la sra. Roser Sala i Reig. L’església parroquial estava plena de persones que amb la seva presència van donar l’últim adéu a una amiga, a una companya de feina...

687 - Divendres, 10-09-2010

21

El nostre més sentit condol a la família

La Sra. Roser Sala.


Torà

Redacció

El conseller d’Interior, Joan Saura, inaugura el nou parc de bombers de Torà La construcció del nou parc de bombers de Torà ha suposat una inversió de 628.000 euros El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, inaugurà el parc de bombers voluntaris de Torà. Saura va estar acompanyat per l’alcalde de Torà, Domènech Oliva, pel secretari general del Departament, Joan Boada; pel director dels Serveis Territorials d’Interior a Lleida, Pere Blasco; pel cap de la Regió d’Emergències de Lleida, Jordi Solà, i pel cap de parc de Torà, entre altres autoritats. Saura ha destacat que la construcció d’aquest parc de bombers dóna resposta a unes demandes de 25 anys “d’un grup de bombers voluntaris que han dedicat una part de la seva vida a servir els altres”. A més, Saura ha recordat que aquest parc “forma part de l’objectiu del govern català de modernitzar tot el sistema d’emergències de Catalunya”. Saura ha afegit que “volem que Catalunya sigui un país modern i també que es mesuri per les prioritats que té des del punt de vista de la seguretat i les emergències”. Finalment, el conseller ha destacat l’estreta col·laboració que el Departament d’Interior ha tingut amb l’Ajuntament de Torà en la construcció del nou parc.

Concurs

Parc de bombers de Torà El nou edifici del parc de bombers voluntaris de Torà s’ha construït en un solar situat en la carretera de Calaf, número 4, que té una superfície de 1.500 m2 i consta de planta baixa i primera planta. La planta baixa té 377,56m2 de superfície construïda en què comparteixen espai les àrees operativa i administrativa, a més d’una zona de serveis. En les zones operativa i administrativa s’ubiquen les cotxeres, les oficines i els vestuaris. La zona de serveis està formada pel magatzem i la zona de calderes. A la primera planta, que té una superfície construïda de 366,18m2, és on el personal disposarà de les dependències destinades al descans i també d’un gimnàs. L’arquitecte Ramon Riba i Jounou ha estat el redactor del projecte. L’obra ha suposat una inversió de 628.000 euros. La inauguració d’aquest nou equipament coincideix amb el 25è aniversari de l’entrada en funcionament d’aquest parc de voluntaris.

CTFC

Obert el concurs de treballs o articles sobre el canvi climàtic i els boscos de Catalunya Està dirigit a estudiants universitaris i de grau superior de Formació Professional i el premi consisteix en un viatge a Cardiff (Regne Unit) per assistir a la Conferència Internacional FUTUREforest En el marc del FUTUREforest, un projecte europeu que compta amb la participació d'administracions públiques i organitzacions de Catalunya, Brandenburg, Gal·les, Alvèrnia, Letònia, Bulgària i Eslovàquia, s'ha organitzat un concurs sobre el canvi climàtic i la gestió forestal que tindrà lloc a cada un d'aquests països membres. A Catalunya, el concurs està organitzat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge i consisteix a presentar un treball sobre com afecta el canvi climàtic als boscos de Catalunya a través d'un article sobre com els boscos catalans s'estan veient afectats. Es pot presentar un treball tècnic (per exemple,

sobre com reduir els efectes negatius del canvi climàtic als terrenys forestals) o bé un treball narratiu (per exemple, una història imaginada ambientada en el futur sobre els efectes que ha produït el canvi climàtic). Hauran d'estar escrits en català i adjuntar un resum en anglès d'una pàgina. El termini de presentació de treballs finalitza el 15 d'octubre i el premi consisteix en la participació del guanyador a la Conferència Internacional FUTUREforest al país de Gal·les els dies 18 i 19 de novembre de 2010, amb les despeses pagades. Podeu trobar les bases del concurs i més informació a: www.futureforest.eu 22

687 - Divendres, 10-09-2010


Solsona

Solsona

Consell Comarcal del Solsonès

Vicent Sanchis serà el convidat a la recepció oficial de l’11 de setembre al Consell Comarcal El proper dissabte 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, el Consell Comarcal del Solsonès celebrarà la recepció oficial al Palau Llobera

Casal Voliac

XIXè Aplec Independentista al Castellvell Divendres, 10 de setembre de 2010

El proper dissabte 11 de setembre el Consell Comarcal del Solsonès celebrarà la Diada Nacional de Catalunya. L’acte institucional s’inciarà a 2/4 de 8 del vespre amb la recepció oficial al Palau Llobera. Tot seguit, el reconegut periodista Vicent Sanchis farà una xerrada a tots els presents entorn a la història de la Diada Nacional. Posteriorment al pati gòtic del Consell Comarcal del Solsonès es farà la interpretació del cant dels Segadors a càrrec de l’Orfeó Nova Solsona amb la intervenció dels trabucaires davant i la presència de les autoritats locals i comarcals i tot el públic assistent. Està previst que a la recepció oficial amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya hi assisteixin el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, l’alcalde de Solsona David Rodríguez, els consellers comarcals, alcaldes i regidors de la comarca del Solsonès.

Solsona

Casal Popular la Fura

Per Festa Major i la Diada, penja l’estelada al balcó

Arriba el mes de setembre i amb ell la Festa Major de Solsona i la Diada Nacional de Catalunya. Com l’any passat, des del Casal Popular la Fura iniciem la campanya “Per la diada i la Festa Major, l’estelada al balcó”, per promoure que els solsonins i solsonines pengin l’estelada al balcó de casa seva durant els dies de la Festa Major i per l’11 de setembre. A la vegada, en motiu de l’11 de setembre, diada nacional de Catalunya, l’Ajuntament de Solsona, ja va aprovar una moció donant suport a la convocatòria d’un referèndum per la independència i va donar suport, a la consulta del 13 de desembre, per penjar la senyera estelada al balcó de l’Ajuntament. 687 - Divendres, 10-09-2010

23

Ja és tradició a la nostra comarca, avançar-nos a la celebració de l'Onze de Setembre amb l'Aplec Independentista del Castellvell en la vigília de la Diada. El dia 10 de setembre a les cinc de la tarda portarem l’estelada gegant des del passeig Pare Claret fins a l'emblemàtic Castellvell d'Olius i un cop a dalt solsonins i visitants podrem gaudir de la presentació del llibre Aturem la crisi: les perversions d'un sistema que és possible canviar, que anirà a càrrec del seu autor, el professor Arcadi Oliveres. El XIXè Aplec Independentista del Castellvell, organitzat per l’Associació Cultural Casal Voliac i el Casal Popular La Fura i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona té previst cloure aquesta jornada lúdico-reivindicativa amb un concert gratuït que tindrà lloc a les 10 del vespre a la Plaça Sant Joan, on actuarà el grup Llamp Te Frigui. Llamp Te Frigui és un jove grup de Perpinyà format l’any 2009 per tres músics nord-catalans, que varen apostar de forma valenta per cantar en català a la Catalunya Nord. Els Llamp Te Frigui us faran ballar i saltar al ritme dels temes més famosos de la cançó reivindicativa catalana del Nord i del Sud, com L’Estaca o La Gallineta.


Associacions i Entitats

Associacions i Entitats

Redacció

Laus Perennis celebra la seva festa anyal

L'Arcada - Sant Llorenç

Tirada de Bitlles Catalanes a Guixers

L'associació que vetlla pel culte a la Mare de Déu del Claustre celebrarà el proper diumenge 12 de setembre la seva tradicional festa anyal que s'iniciarà al matí a les 9 amb una Missa per a les associades a la Capella del Claustre. Farà l'homilia el reverend director de l'associació, mn. Josep Torres i Segura. A continuació hi haurà una trobada amb esmorzar. La celebració es clourà a la tarda, a 2/4 de 7, amb la Funció Solemne a la mateixa capella i besamans.

Associacions i Entitats

Club Estel del Solsonès

Conferència

Bitlles Arcada "Vall de Lord"

El dia 16 de setembre podeu assistir a la conferència “La intel·ligència emocional en la gent gran”, que serà impartida al Castell de la Ciutat a la Seu d’Urgell. La sortida es farà des de l’estació d’autobusos de Solsona a 2/4 de 4 de la tarda. Tots els que hi vulguin anar poden passar a inscriure’s per les oficines del club com més aviat millor, ja que les places són limitades. Gràcies.

El passat dia 29 d'agost, l'equip de Bitlles Arcada "Vall de Lord" i l'equip de Bitlles Estel de Solsona i un equip de Pallejà, van fer una competició a Guixers, amb molta participació. Tot seguit es va fer un berenar amb xocolata desfeta i coca i per animar la tarda Els acordionistes de la Vall van deleitar-nos amb els seus acordions. La festa, la va patrocinar l'ajuntament de Guixers.

Viatge a Peñíscola El club Estel del Solsonès organitza un viatge a Peñíscola pel dia 19 de setembre. Totes les persones interessades en aquesta sortida poden passar a apuntar-se i a demanar més informació pel mateix club.

Associacions i Entitats

Club Viure i Conviure

Club de bitlles Estel de Solsona

Berenar-sopar Després de la tornada de París, que serà el dia 12 de setembre, continuarem amb les nostres activitats, amb un berenar-sopar al nostre local per començar la temporada de tardor. El berenar-sopar tindrà un preu de 10 euros i 12 euros els no socis. I serà el dia 18 de setembre a les 8 del vespre. Tant si aneu a París com al berenar passeu pel local a apuntar-vos. Truqueu al 695 36 58 80 - 973 48 26 77. Fi de festa Mag Pere i d'altres. Continuarà...

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78 24

687 - Divendres, 10-09-2010


Associacions i Entitats

Ramon Estany

“Pretenem convidar la gent a que vingui a la festa, que la vegi com el lipdub: divertida, amb sentit de l’humor i espontània” Ja queda menys pel rodatge del primer lipdub solsoní, el del carnaval de Solsona, el proper dissabte 25 de setembre D’on va sortir la idea de fer un libpdub? La idea va sortir com la majoria d’idees del carnaval. Sempre n’hi ha un que ho diu en forma de broma, i l’altre que s’engresca, i l’altre que l’anima, i al final, després de donar-hi unes quantes voltes, vam decidir que era una bona idea, i que era una manera de promocionar el carnaval amb un format modern, actual, de moda i que, a més, era una manera d’implicar la gent a col·laborar fora de les dates “oficials”.

s'hi continuï apuntant i que no li faci vergonya aparèixer davant la càmera. Com difondreu el vídeo: el penjareu al youtube, l’incloureu al DVD del carnaval? El que tenim clar és que el vídeo ha de sortir abans de carnaval, i ens ha de servir com a mitjà de difusió, per tant, al youtube segur que el publicarem… des d’aquí, l’enllaçarem a altres canals que tinguem al nostre abast: facebook, web del carnaval, per tal que hi pugui arribar la màxima gent possible. Incloure’l en el DVD del carnaval, encara no ho hem decidit, però si tenim bona resposta i la gent el demana… és una possibilitat.

Quina ha estat l’acceptació de la gent? Molt millor de la que ens esperàvem. En menys d’una setmana hem aconseguit engrescar unes 150 persones, i 6 comparses. On penseu rodar el vídeo? El vídeo farà el mateix recorregut que el ruc quan el porten a “penjar”. És a dir, des del portal del Castell fins a la plaça del Ruc. El que pretenem mostrar és la festa des de la perspectiva del ruc. On ell mateix ens vol ensenyar que el que passa a Solsona per carnaval és bo, positiu, alegre, divertit i espontani. Quin tema musical heu triat i per què? El tema és Vine a la Festa d'Els Pets. Hem escollit aquest tema perquè pensem que és el que més s’escau i el que més encaixa amb el caràcter del Carnaval de Solsona. No pretenem res més que convidar la gent a que vingui a la festa, que la vegi com el lipdub: divertida, amb sentit de l’humor i espontània (encara que d’espontani hi hagi ben poca cosa). Se sap qui farà el rodatge? El rodatge, el liderarem els membres de l’Associació de Festes. Encara que sembli mentida, això del lipdub porta més feina de la que aparenta i és molt important assignar rols i responsabilitats. Diguéssim que és com la creació d’una petita pel·lícula, i calen directors, productors, maquilladors, vestuari, attrezzo, regidors, càstings, publicitat, coreògrafs, escenògrafs, càmeres… una mica de cada. Tots els papers són importants i cadascú té la seva feina abans i durant el rodatge del lipdub. A més, també comptarem amb la participació de gent que té molta més capacitat i coneixement i que arriba allà on nosaltres no podem arribar. Voleu fer rècord de participació? La veritat és que ens agradaria molt, i la resposta està sent molt bona, així que aprofitant aquestes línies, animem la gent a que 687 - Divendres, 10-09-2010

25


Associacions i Entitats

Sol del Solsonès - Fotografies: Lluís Closa i Xavi

II Nit literària i musical del Sol a la Vall de Lord El passat 28 d’agost vam celebrar la II Nit Literària i Musical a la Vall de Lord al Teatre Municipal de Sant Llorenç de Morunys. El teatre va omplir-se de gent de tota la comarca Les dues presentadores Montse Fruitós i Judit Llohis van obrir l’acte, Maria Pintó en representació del Club de Jubilats l’Arcada va pronunciar unes paraules i va donar pas a l’alcalde de Sant Llorenç Enric Roures que va fer la inauguració de la Nit. Va ser una vetllada on la música i la nostra cultura omplien tots els racons del Teatre, vam tenir actuacions de tot tipus, de grans i petits, de música, poesia i dansa, volem donar les gràcies a tots els artistes participants i als seus professors per la gran sensibilitat que van demostrar actuant per un projecte comú que és la qualitat de vida de les persones amb malaltia mental o drogodependència i els seus Grup de dansa infantil familiars. Al final de l’acte vam entregar obsequis per a tots Solsonès; Enric Roures, alcalde de Sant Llorenç; Montse Riu els artistes participants de mans de les autoritats de la sala: en representació de l’ajuntament de La Coma i la Pedra; i Maria Montserrat Cases, en representació del Consell Comarcal del Pintó com a presidenta del Club de Jubilats l’Arcada.

Montse Fruitós i Judit Llohis

Alcalde de Sant Llorenç, Enric Roures

Maria Casas

Maria Pintó

Gisela Plana

Ingrid Cabra

Juan Vázquez

Josep Plana

26

687 - Divendres, 10-09-2010


Jordi Casas

Ma. Lluïsa Melet i Marina Vallcorba

Família Ribot Portí

Serafí Milán i Marina Vallcorba

Emília Drets

Roser Canal i Antoni Besora

Maria Graus i Ariadna Portí

Josep Cases

Joan Herrada

Grup de country

Coral Morunys Enric Serra, president del Sol del Solsonès

Montserrat Cases

Enric Serra va dir unes paraules d’agraïment per l’esforç demostrat per tothom i la bona col·laboració rebuda per organitzar la II Nit Literària i Musical, sobretot al club de jubilats l’Arcada. Montse Cases va fer la cloenda de l’acte i seguidament hi va haver un refrigeri per a tots els artistes i organitzadors. Una vegada més, moltes gràcies a tots i amb fe i esperança fins l’any vinent.

Públic assistent 687 - Divendres, 10-09-2010

27


Educació

Ramon Estany

Comença el curs El curs escolar ha començat dimarts amb un increment del nombre d'alumnes en totes les etapes educatives, però molt especialment a infantil i primària, que passa de 871 a 1310 alumnes. Al Solsonès, s'ha experimentat l'ascens global més gran d'alumnes de tota la Catalunya Central amb el 32%.

Alumnat d'Arrels secundària el primer dia de classe

Obres de millora als centres

Infantil Primària............................2009...................... 2010

L'escola Setelsis de Solsona està pendent d'estrenar el nou pati, la setmana entrant, mentre que l'escola El Vinyet encara funcionarà amb mòduls, a l'espera que el 2011 es comenci a construir l'edifici.

P3......................................................... 109..........................138 P4......................................................... 127..........................163 P5......................................................... 102..........................172 1r curs................................................... 87.......................... 150 2n curs................................................... 72.......................... 126 3r curs.................................................. 114..........................119 4t curs.................................................... 91...........................160 5è curs................................................... 87...........................146 6è curs................................................... 82.......................... 136 TOTAL................................................ 871........................1310

ESO. ....................................................2009...................... 2010 1r curs.................................................. 130..........................145 2n curs.................................................. 150......................... 126 3r curs.................................................. 129..........................152 4t curs................................................... 140..........................118 TOTAL................................................549......................... 541

Batxillerat........................................2009...................... 2010 1r curs................................................... 69............................ 97 2n curs................................................... 69............................ 83 TOTAL................................................138......................... 180

A causa de les obres del nou pati l'alumnat de Setelsis ha hagut d'entrar aquesta setmana pel Gimnàs

Altres estudis..................................2009...................... 2010 Cicle formatiu mitjà.............................. 93...........................103 Cicle formatiu superior......................... 93...........................137 Programa de qualificació personal........0............................. 32 TOTAL................................................ 186......................... 272

Breus

Redacció

Ajut per a la festa de la Mare de Déu del Claustre a Barcelona L'Ajuntament de Solsona ha concedit un ajut de 300 euros per a l'organització de la festa de la mare de Déu del Claustre que es portarà a terme com cada any a Barcelona.

Ajut a la societat ocellaire El Passerell L'ajuntament de Solsona ha concedit una subvenció de 150 euros a la societat ocellaire El passerell per les despeses de l'entrega de premis del Campionat local de la temporada 2010 del passat 13 de juny.

Ajut a la festa de Santa Susanna Per atendre les despeses que ha comportat l'organització de la festa del barri de Santa Susanna, l'ajuntament ha concedit un ajut de 31'73 euros als organitzadors de l'esmentada festa.

Ajut al Sol del Solsonès L'ajuntament de Solsona ha concedit un ajut al Sol del Solsonès en concepte de despeses de lloguer de l'immoble situat al carrer Josep Maria de Sagarra per un import de 5.428'80 euros per l'any 2008 i de 5.863'32 euros per l'any 2009, en virtut del conveni signat entre el Sol del Solsonès i el consistori solsoní.

Ajut a les Jornades gastronòmiques L'Ajuntament de Solsona ha concedit una subvenció de 700 euros al gremi d'hostaleria del Solsonès per a la celebració de les VI Jornades gastronòmiques de tardor, en el marc de la III Fira del bolet del Solsonès. 28

687 - Divendres, 10-09-2010


Educació

Escola Setelsis

Primer dia Aquest any, el curs comença diferent: no només perquè el dia 7 de setembre ja gairebé som tots a l’escola, sinó perquè entrem pel gimnàs. Quina novetat! I és que aquesta és la conseqüència de les obres del pati. Tot l’estiu els paletes han treballat de valent perquè finalment puguem gaudir del pati que ens mereixem. I ja gairebé és tot a punt, però fins la setmana entrant no podrem entrar normalment per la nova porta. De moment pares, mares, mestres i alumnes ens ho agafem amb filosofia i sense més estridències hem anat accedint a l’escola per les altres portes. Per a Setelsis, aquest és el curs del nou pati: més espai, possibilitat d’optimitzar els horaris lectius, i la culminació d’una llarga reivindicació. Però també és el curs en què comença un nou calendari escolar a Catalunya i les conseqüències d’aquests canvis les haurem d’avaluar a final de curs. També com a conseqüència de la nova Llei d’Educació de Catalunya, les famílies i les escoles signarem una carta de compromís que podrà ser una bona eina de relació. Esperem que les novetats siguin incentius i oportunitats per construir entre tots un bon curs 2010-2011 i, com diem als nostres nens i nenes, aprenguem molt i fem grans amics.

Entrada pel gimnàs

Ben atents pel nou curs

Llibres i ganes de treballar a punt d'estrenar

A la classe ben contents 687 - Divendres, 10-09-2010

29


Partits Polítics

CiU

Pinós acull la presentació de Mireia Canals a militants i simpatitzants de CiU Convergència i Unió va celebrar el diumenge 29 d’agost a Pinós la segona edició de la festa de la federació a la comarca del Solsonès La II Festa de CiU del Solsonès va comptar amb la presència de Felip Puig, Ramon Farré, Joan Solà i Albert Muntada. L’acte significà la presentació pública de Mireia Canals com la candidata de la comarca del Solsonès al Parlament de Catalunya. El passat diumenge 29 d’agost a les 12 del migdia es celebrà a Pinós, la segona festa de la federació Convergència i Unió del Solsonès. A l’acte hi assistí el Secretari General de CiU, Felip Puig, el President de CiU de Lleida, Ramon Farré, el President Comarcal d’Unió Democràtica de Catalunya, Albert Muntada, el President de Convergència Democràtica de Catalunya al Solsonès, Joan Solà, Mireia Canals i 120 militants i simpatitzants de Convergència i Unió del Solsonès. Mireia Canals serà la propera candidata de Convergència i Unió del Solsonès per a la província de Lleida ocupant el número 9 de

Partits Polítics

la llista encapçalada per Albert Batalla. Fou una trobada de militants i simpatitzants de Convergència i Unió del Solsonès, i els assistents van poder gaudir d’una visita guiada per l'edifici del Santuari de Pinós, l’edifici de l’Ajuntament de Pinós i pel Centre Geogràfic de Catalunya. Després de dinar, van fer els parlaments. L’alcalde de Pinós, Josep Isanta, Mireia Canals, i finalment Felip Puig. Mireia Canals en el seu discurs va insistir a millorar la comarca a nivell de comunicacions i telecomunicacions entre d’altres propostes i també va remarcar la importància que representa tenir veu al Parlament de Catalunya.

Josep M. Borés

Entrevista a Felip Puig, secretari general de CiU Aprofitant la visita de Felip Puig a Pinós, hem cregut interessant fer-li una petita entrevista i que ens expliqui el seu punt de vista pel que fa a les properes eleccions. Començava l'entrevista comentant el (a hores d'ara el decidit 28 de novembre) dia de les eleccions, on el sr. Puig ja vaticinava que seria a final de novembre "ens queden encara tres mesos perquè ho allargaran fins al novembre. Em fa patir, perquè si és al novembre, no tindrem nou govern fins a final de desembre i per tant el govern no està treballant fins al final de gener. O sigui que avui és la posada en escena de la Mireia, no?. Molt bé".

La primera pregunta no podria ser més directa: Hi ha trempera? Política, és clar. (Riuen) Bé, políticament també. Hi ha molta trempera, estem molt engrescats, molt animats i molt conscients de la responsabilitat del moment. Perquè no és un canvi més, no són unes eleccions normals, són unes eleccions que ens vénen en un moment molts transcendental per al país i, perquè no 30

687 - Divendres, 10-09-2010


dir-ho, per l'economia mundial i on crec que serem capaços de deixar de banda l'excessiu debat i combat ideològic que hi ha hagut en els darrers temps, -un debat de sectarisme i de partidisme-, perquè hi hagi de veritat un combat d'idees i de gestió i crec que aquí podem oferir la millor alternativa.

més de trenta anys, no? Interpreta millor que cap altra força política l'opinió majoritària de la gent del país. A més, amb un cert equilibri de diversitat territorial, guanyem totes les eleccions al parlament. Tenim una gran implantació territorial, local, municipal i comarcal molt notable. Tenim la sort de comptar amb molt bona gent arreu dels pobles i de les comarques del país i a més crec que som la millor expressió dels catalanisme que ha existit en els darrers 150 anys i això és el que intentarem tornar a portar. Els darrers anys i l'alternança del tripartit han significat segurament una bafarada de rauxa, fins i tot de frivolitat, una certa irresponsabilitat i aquí caldrà tornar a allò que el president Pujol va saber identificar tan bé amb lo de la "feina ben feta" i lo que Artur Mas diu "l'excel.lència i la qualitat en la gestió". A mi em dóna la sensació que aquest seny es portarà a terme i s'evidenciarà en la gestió administrativa, la gestió de les institucions i sobretot també en la gestió política que en aquests moments requereix de molta intel.ligència perquè estem davant d'una nova etapa en les nostres relacions amb l'estat espanyol.

I, per on s'ha de començar? Lo primer, i aquest és un país com qualsevol país, que si no té una economia més o menys estructurada i forta no podem aspirar a res, no?. Per garantir la cohesió del territori, la cohesió social, per donar sortida a les aspiracions nacionals que cada vegada tenen més ressò i més atenció, si no som capaços d'endreçar bé el país, (el president Pujol deia "Fer sortir del sot el país") ... per tant, lo primer és intentar gestionar bé els recursos públics i donar suport al petit i mitjà empresari, a l'autònom, al pagès, a la gent emprenedora. I intentarem portarho al programa i a l'agenda política en les properes setmanes sobre les solucions, les propostes. Per tant, primer és que la gent pugui tenir una perspectiva personal, familiar i empresarial sòlida i aquesta serà la prioritat de Convergència i Unió. Ser un govern que atengui primerament el funcionament del país, la inversió, l'ajuda a la gent que en aquests moments ho està passant malament, la congelació dels impostos, polítiques fiscals d'austeritat i sobretot molt orientat a reconstruir l'estructura econòmica que avui està posada molt al límit.

La millor manera de lluitar contra l'apatia d'Espanya és deixar que els espanyols diguin el que vulguin? Sí, però jo situaria una altra prioritat abans que aquesta i és que els catalans ens hem de tornar a estimar a nosaltres mateixos. Crec que en els darrers temps s'ha perdut l'autoestima col.lectiva, la confiança en les nostres pròpies forces, el respecte, la valoració d'un país que ha superat situacions extremadament difícils al llarg de la seva història i que quan millor ho ha tingut és quan pitjor li ha anat. S'han trencat alguns miratges que és que "quan manessin els mateixos a Espanya i a Catalunya això aniria millor" i més aviat ha estat al contrari, pitjor que mai, i segurament que a Convergència i Unió li convenia passar a l'oposició després d'un quart de segle de govern. Però l'alternativa a ulls de molta gent no només ha estat dolenta des del punt de vista d'autogovern sinó que jo crec que també molt negativa des del punt de vista del trencament de la confiança de la gent amb la política, amb les institucions, amb el sistema democràtic i aquí és on tenim una feina prèvia en la que Artur Mas i Convergència i Unió i la gent d'arreu del territori entenem la prioritat. Per tant, cal la recuperació de la confiança, d'aquesta autoestima, de reconstruir el prestigi d'un país que té potencialitat però se les ha de gestionar amb molt de sentit comú, amb molta seriositat, conscients de que ens fa falta poder polític i que això només ho aconseguirem si som forts a Catalunya i sabem negociar amb la política espanyola i, per tant, conscients que estem entrant en una nova etapa incerta, segur. Però com que Espanya ens ha dit que "no" al camí del mig, doncs ara ens toca començar a decidir cap a on volem orientar el nostre projecte de país i si hi ha una majoria de gent que aposta per tenir un perfil i un sistema polític propi, doncs jo no dubto que més d'hora que tard estarem en condicions d'orientar la ruta cap a l'exercici del dret a decidir que diu Artur Mas, i cap a intentar acabar sent un país normal a Europa i al món, que jo crec que és el desig de tot nacionalista i tota la gent que està a Convergència.

Si ens centrem en les comarques centrals, el Solsonès ha estat històricament un feu Convergent important però se'ls ha de cuidar una mica més. Per on començaríem? El rerapaís en els darrers anys s'ha vist molt discriminat pel govern de Catalunya. Vull recordar que fins a l'any 2003 les inversions de la Generalitat sempre s'havien distribuït amb un cert criteri d'equilibri territorial i mai no s'havia passat del 50% de les inversions concentrades a l'àrea metropolitana. En els darrers anys això s'ha trastocat i capgirat i estem al límit de més d'un 70% d'inversions concentrades en dues comarques, ja no només a l'àrea metropolitana, sinó al Baix Llobregat i al Barcelonès. Intueixo que la visió metropolitana ha pesat molt en el tripartit, s'ha abandonat el territori i aquí hi haurà una clara atenció, no només d'inversions, sinó també de facilitar les activitats i de tirar endavant el país. No pot ser que hi hagi una administració que sigui permanentment hostil i problemàtica en relació a la gent emprenedora. Qualsevol permís, llicència, inversió, qualsevol decisió s'eternitza. Per tant, primer reequilibri territorial en inversions, comunicacions. Aquesta és una comarca que té encara un dèficit en comunicació, on estem encara pendents que s'avanci molt més acceleradament en l'eix del Pre-Pirineu, i les comunicacions més transversals del Solsonès amb el Berguedà i la Catalunya interior continua essent una assignatura pendent. Convergència representa el seny català? Jo crec que Convergència (i demano disculpes per la petulància) és el seny català i les eleccions ens ho diuen des de fa 687 - Divendres, 10-09-2010

31


Llengua

Jordi Badia

Tants caps tants barrets L’article del mes d’abril l’acabàvem amb l’expressió no treure cap a res, que significa ‘no venir a tomb’. Avui m’agradaria parlar de la paraula cap. És un dels mots més productius que té la llengua catalana, com podeu comprovar a qualsevol diccionari. Partint del significat que tots sabem (‘part superior del cos’), n’adquireix molts més. Per exemple, el de ‘lloc principal’ (cap de taula, cap de comarca) i el d’‘extrem’ (cap de setmana, cap d’any). Però allò que dóna més valor a cap és que forma part d’una gran quantitat d’expressions. Dir-les totes no seria pas possible, ara, ni gaire interessant. N’esmentarem, d’entrada, quatre, escollides a l’atzar: - de cap a peus, que vol dir ‘totalment’: Va quedar empastifat de cap a peus; - tenir el cap a tres quarts de quinze, ‘estar distret’: Ara que s’ha enamorat, sempre té el cap a tres quarts de quinze; - fer cap, ‘acudir’: Tot el poble va fer cap a l’assemblea; - lligar caps, ‘establir relacions entre coses inconnexes’: Quan va lligar caps va veure que tot havia estat una ensarronada. El meu amic Fidel, un apassionat de les locucions i les frases fetes, em va telefonar no fa pas gaire, per explicar-me la mala relació que tenia amb un company del diari on treballa. No recordo exactament quines paraules va fer servir, però em balla pel cap que va dir això: “Tan bon punt el van nomenar redactor en cap [responsable de la redacció] del diari li van pujar els fums al cap [es va tornar vanitós] i de seguida va començar a donar ordres sense cap ni peus [absurdes]. Jo no sabia si acotar el cap [obeir

Educació

resignadament] o bé fer un cop de cap [prendre una decisió] i plantar-li cara. Tothom hi deia la seva. A mi no m’agrada que m’inflin el cap [m’incitin amb explicacions tendencioses], però vaig pensar que no podia amagar el cap sota l’ala [inhibir-me], perquè si no mostrava coratge probablement les coses anirien cap per avall [malament] i me n’hauria d’anar de l’empresa amb les mans al cap [perjudicat].” No sabia pas què dir-li, i només se’m va acudir aquesta resposta: “No em cap al cap que precisament tu et trobis en aquest mal pas, Fidel. Calma’t, sobretot, i no perdis el cap.” Bé, això és tot. I el mes que ve us parlaré de... Disculpeu-me: se me n’ha anat del cap.

Carta al director

Consorci per a la Normalització Lingüística

Consorci per a la Normalització Lingüística Consell Comarcal de Català del Solsonès (2a planta)

Pere Ortís

Senyor Director:

Servilisme lingüístic

Cursos de català a distància Fins al 14 de setembre hi ha oberta la inscripció al Servei Comarcal de Català del Solsonès dels cursos de nivell intermedi (B) i de suficiència (C) que tindran seguiment a distància d’octubre de 2010 a gener de 2011.

Aula de català. Parla.cat Fins al juny es pot disposar de l’aula del Servei Obert de Català de Solsona, un espai amb recursos multimèdia que faciliten l’aprenentatge de la llengua catalana en qualsevol nivell, i amb suport específic per treballar amb el programa en línia parla.cat. 32

Veig en un anunci que diu: “Vols jugar a bàsquet? - Apunta’t, ja!”. Que és servil del castellà “¡Apúntate, ya!”. Per què hem de fer agenollar la nostra digna i rica llengua davant d’una altra, que no necessita? En català gramatical, castís, és: Vols jugar a bàsquet? Doncs, au, apunta-t’hi! O: Apunta-t’hi ara mateix! 687 - Divendres, 10-09-2010


Opinió

Opinió

Carles Mujal Colilles

ORBITAL 40 de Terrassa

La Diada

A final del segle XIX, va sorgir la Terrassa moderna. Va ser una ciutat que va aconseguir sortir triomfantment de la crisi causada per la pèrdua de les colònies espanyoles gràcies al tèxtil que va comportar l’aparició d’un gran número de fàbriques i indústries. Fent comparacions, era com la ciutat de Liverpool però a la catalana. A final dels anys 70 i durant els 80 la crisi industrial va posar de nou la ciutat egarenca entre l’espasa i la paret. Aleshores l'activitat econòmica es va diversificar i el sector de la construcció va agafar un pes important. El 2007, però, Terrassa va començar a patir fortament l’actual crisi que va fer disparar la taxa d’atur pel fet que gairebé el 20% de la població assalariada estava lligada a la construcció. També van tancar prop de 500 empreses. És llavors que la quarta ciutat de Catalunya en número d’habitants es trobava novament davant d'un nou repte. L'Ajuntament portava temps, amb més o menys sort, buscant una sortida al futur i plantejava la recerca d’un nou model econòmic. És per això que va crear el 2007 el Pla de la Innovació, amb l’objectiu de buscar noves oportunitats i reptes per a la ciutat del Vallès Occidental, i d’aquest pla el projecte més significatiu que va sorgir va ser el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (PCTT), conegut amb el nom d'ORBITAL 40. Es tracta d'un dels 10 pols d'innovació de Catalunya, que està situat al nord de Terrassa, i ben comunicat amb el Quart Cinturó (B-40).

Cada any, quan arriba la Diada de l'Onze de Setembre, plouen les opinions diverses sobre si s'ha de celebrar la festa, amb un to marcat de reivindicació, o bé plenament festiu i popular, com també, amb els dos elements alhora. La meva opinió personal és que hi poden haver les dues coses. La festa, l'esbargiment, els actes populars, hi han de ser, i també ens poden donar embranzida per a la reivindicació, que aquesta, també hi ha de ser. Perquè prou que tenim motius per aixecar la veu, manifestar el què desitgem, el què ens pertany. I, això de demanar el que és nostre, ja ho fem de tant en tant, però amb la Diada pot agafar un sentit més profund. I fins i tot hi pot haver espais per dir allò: "Adéu Espanya!". Prou que en tenim motius. El nostre país ha rebut bastonades de tots cantons. Ens neguen el pa, la sal i les postres. Ens neguen les seleccions esportives catalanes, ens neguen el dret a decidir... etc. En algunes ocasions, estem fent petar la xerrada una colla d'amics. I en un moment de la conversa, alguns cops diem: "Nois: La companyia és molt grata, però se'm fa tard. Adéu". Doncs, amb el cas d'Espanya, no ho podem pas dir que la companyia sigui grata, i sí que hauríem de dir: Adéu!. Allò de que "se'm fa tard", sí que també ho podem dir, perquè hem esperat molt temps a plantejar-nos l'Adéu. Fins que arriba un moment en què ja estem tips de la "indisoluble unidad de la nación española". Recordo que en una celebració de la Diada, davant de l'Ajuntament, el Xavier Jounou -alcalde- pronunciant el parlament patriòtic, va manifestar el seu pensament sobre la situació esmentada. Va dir que igual que les persones, els pobles tenen el dret a ser lliures. Ell desitjava de veritat, un país lliure. I per mitjans pacífics. En aquesta feina que podem fer els qui mantenim aquests ideals, a més de moltes persones i de fites aconseguides, als solsonins ens hi pot ajudar el record del Xavier Jounou. Ens pot donar força. Encara em sembla que em ressonen els seus mots abrandats. I també em donen força per engegar amb l'ànima aquest clam: Visca Catalunya lliure!

L'objectiu prioritari d'ORBITAL 40 és l’atracció d'empreses de base tecnològica i innovadora, empreses de nova economia amb fort valor afegit. Aquest parc disposarà de 500.000 m2 per construir infrastructura valorada en 100 milions d'euros i donarà feina a 1.000 investigadors en 25 infrastructures noves. En quinze anys es preveu que es crearan 15.000 llocs de treball i hi haurà 3.000 noves empreses allotjades al parc, una cinquantena de noves cada any de mitjana. Fins al moment ja s’hi han invertit 50 milions d’euros. ORBITAL 40 és i serà una experiència pionera. Aquest projecte és governat i gestionat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el centre tecnològic LEITAT i l'Ajuntament de Terrassa. Per tenir més informació podeu visitar la pàgina web d'ORBITAL 40 (www. orbital40.com). ORBITAL 40 va ser notícia el passat mes de juliol quan va ser presentat en societat. Notícies com aquesta són molt bones en aquests moments de crisi. Terrassa mostra així a altres municipis un dels camins possibles a seguir, però no l’únic. El que ens ha ensenyat Terrassa és que no podem estar amb les mans plegades, sinó que és en aquests moments de crisi, paradoxalment, que s’ha de ser més imaginatiu que mai i treballar per poder canviar, per exemple, l’actual model productiu que no funciona com ha quedat supra demostrat. Som un país d’especuladors, de constructors, comercials, transportistes, ..., però el camp científico – tècnic no està prou desenvolupat. Possiblement està poc valorat perquè no dóna beneficis a curt termini, sinó que és una inversió estratègica a mig / llarg termini. 687 - Divendres, 10-09-2010

Ramon Gualdo

33


Opinió

Ernest Benach i Pascual - President del Parlament

Context de la Diada Fa trenta anys, el Parlament de Catalunya aprovava la seva primera llei de l’actual període democràtic. En aquesta llei, els nostres representants polítics declaraven la Diada de l’Onze de Setembre festa nacional de Catalunya. S’institucionalitzava allò que, de fet, ja era una realitat social. Al llarg dels anys, els catalans havíem commemorat aquesta data, ja fos de manera oberta o reprimida, per a «recordar la història de la nostra nació i dels seus protagonistes», per a «mostrar una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió» i també per a expressar «l’esperança d’un total recobrament nacional». Així va quedar recollit en aquella primera llei, amb la qual el Parlament deixava clar, des de l’inici, que Catalunya era una nació amb voluntat d’exercir el seu autogovern. Ningú no va portar aquella llei al Tribunal Constitucional. Catalunya ni es considera ni actua com una comunitat autònoma més, i on no arribava el concepte de nacionalitat històrica inclòs a la Constitució, ho feien les negociacions (formals o informals) amb els successius governs de l’Estat. I és així que Catalunya es va anar dotant de televisió pública, mossos d’esquadra i altres competències executives, moltes de les quals posteriorment eren també cedides a la resta de comunitats autònomes. Tanmateix, en arribar el segle XXI, aquell camí de concessions que mantenia el fet diferencial català en l’àmbit autonòmic s’evidenciava ja esgotat, insuficient i vulnerable, subjecte com estava a les majories de govern a Espanya. El dèficit fiscal desmesurat, els obstacles a la nostra llengua, les mancances competencials, el conflicte permanent i el fet de formar part d’un Estat massa gran i massa centralitzat per a les exigències del món globalitzat exigien un salt en l’autogovern de Catalunya. Així mateix, l’anomenat «peix al cove» era percebut fora de Catalunya com un mercadeig amb què els catalans pretenien aprofitar-se de l’Estat, i era utilitzat com a arma política en les lluites entre els grans partits estatals. Certament, des de l’òptica d’un espanyol mitjà que tota la vida hagi estat educat en la unitat nacional (espanyola) de l’Estat, es fa difícil d’entendre i d’acceptar que si el poble català forma part d’Espanya, tingui un estatus jurídic diferenciat, i en certa manera «privilegiat», amb relació a la resta. Si la idea del federalisme ha trobat més resistències que adeptes a Espanya des del segle XIX, la del federalisme asimètric encara ho tenia (i ho té) més magre. Tot i així, sobre la base de l’anomenada «Espanya plural» que una majoria de catalans somiaven, es va intentar passar del «peix al cove» a un marc estable, blindat, que garantís una certa bilateralitat en les relacions polítiques entre Catalunya i l’Estat, i un sistema de finançament més just per a Catalunya,

Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner Edició: Francesc Xavier Montilla - Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

similar al sistema de concert d’Euskadi i Navarra. L’instrument per a aconseguir-ho, un nou Estatut d’autonomia. El procés que va viure aquell intent ja és prou conegut. A la memorable aprovació del projecte inicial per part de gairebé la totalitat del Parlament, el 30 de setembre de 2005, van seguir en la tramitació a les Corts Generals tot tipus de cessions, dubtes, retallades, promeses oblidades, pactes vergonyosos i ribots, fins a arribar a un nou text estatutari que la ciutadania va ratificar en referèndum, fa ja quatre anys. El seu desplegament s’ha anat caracteritzant per la lentitud en el traspàs de noves competències i retards com el que vam patir per a l’establiment del nou sistema de finançament. I enguany, el cop de gràcia, la sentència del Tribunal Constitucional retallant i reinterpretant de nou el text, incloent la negació de valor jurídic a la definició de Catalunya com a nació, i introduint de manera reiterada la idea de «la indisoluble unidad de la nación española». Entre les primeres conseqüències pràctiques, l’indignant recurs que la Defensora del Pueblo ha presentat al Tribunal Constitucional contra la llei d’acollida als immigrants, recurs que ataca la nostra llengua i la cohesió social del nostre país. El 10 de juliol la societat catalana va respondre de manera tan pacífica com contundent a la sentència del Tribunal Constitucional. Ningú no pot dubtar que la gran majoria dels catalans sentim que Catalunya és alguna cosa més: és una nació amb identitat pròpia. Així era als anys trenta del segle passat, així va ser durant la transició i així continua sent ara. Fins i tot els que no se’n consideren part però coneixen el nostre país són plenament conscients que Catalunya no és simplement una comunitat autònoma més de la nació espanyola; saben que els catalans no hem acceptat ni acceptarem mai dissoldre la nostra identitat ni renunciar a la voluntat de decidir el futur polític del nostre país. La sentència del Tribunal Constitucional ha tancat una etapa de les relacions entre Catalunya i Espanya. I ara se n’obre una altra en què els catalans, amb llibertat, haurem de decidir si el nostre futur passa per continuar demanant a Espanya que canviï o fer el pas cap a l’Estat propi dins la Unió Europea. Una decisió que condiciona els camins de sortida de les crisis que viu el nostre país. Una decisió que caldrà prendre pas a pas. El primer, aquesta mateixa tardor, amb l’elecció dels representants del poble al pròxim Parlament. I, en funció dels resultats que marqui aquest pas, vindran els següents. És en aquest context que commemorem la Diada d’enguany. Hi tornarem a recordar els que van lluitar per la nostra llibertat el 1714, i hi tornarem a mostrar una actitud de resistència a qualsevol opressió. Expressarem que som una nació amb història, amb present i amb el futur que democràticament vulguem, i no pas el que ningú ens vulgui imposar.

Formen part de l'equip de suport de Celsona: Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973

48 17 19

Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

34

687 - Divendres, 10-09-2010


Opinió

Poesia

Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Sorprenent granja de falcons Qui ho havia de dir que una dotzena d’anys després de conèixer els germans Kuspert, anés a veure les seves instal·lacions d’Odèn. De fet, el primer contacte amb ells fou motivat pel meu càrrec de Diputat al Parlament, adscrit a la comarca del Solsonès, entre d’altres de la Catalunya Central. Una desg raciada act uació dels Mossos d’Esquadra, arrel d’una denúncia sense fonament, contra aquests criadors de Falcons, va comportar la mort de dotze exemplars durant el seu trasllat a les instal·lacions de Lleida per esperar la resolució judicial. Al final la Generalitat va haver de pagar una forta indemnització per aquesta actuació amb resultat de mort, pels exemplars requisats i mal transportats cap a Lleida. Anys després he anat seguint les vicissituds de l’empresa, la seva ubicació a Odèn, les instal·lacions espectaculars, amb unes gàbies realment enormes, i tot el que envolta una autèntica granja de falcons. Sona estrany parlar de granja, però suposo que és el nom que més se li escau. De fet granja – escola, perquè els falcons a part de néixer allà, hi són criats i ensinistrats. En fi, el conjunt ve val una visita, i espero fer-ne una de més detallada que la darrera, en que els falcons estaven dintre de l’ou, i per tant no eren ni visibles ni visitables, encara. El que sí que es pot contemplar és un paisatge sorprenent i no és estranya la ubicació en un lloc tan espectacular. A la vista de tot plegat ens donem compte que el món és ben divers i variat. És difícil fer-nos la idea de pagar un elevat import per disposar d’un falcó, per molt ben adreçat que estigui, però al cap i a la fi, si alguns paguen per un bon cavall, o per un excel·lent gos, per què no, per un falcó?

687 - Divendres, 10-09-2010

En els meus temps de diputat també vaig aprendre que parlar de falcons, en genèric, és poc apropiat, i caldria especificar la classe. Aquí veuríem també la varietat que tenim d’aquestes aus i les especials característiques de cadascuna, i la varietat de cost , segons sigui una o altra. El mateix passa quan parlem de cavalls, de gossos, de gats, o de moltes altres espècies animals. Amb aquesta empresa, segur que el nom d’Odèn surt en els llocs més impensables del món. És curiós constatar com determinades activitats en el nostre país passen desapercebudes, i en canvi són objecte d’admiració i peregrinatge per part de persones de països ben llunyans. I un lloc digne de ser visitat per totes les persones curioses, i amants de la natura i la fauna que hi viu. Ja m’imagino, i de fet he seguit bona part dels debats i crítiques a l’entorn d’aquesta ubicació, just a l’inici de la seva implantació, però anys després tot es posa en el seu just lloc, i malgrat l’impacte paisatgístic de les gàbies, l’activitat no és perjudicial pel medi ambient ni provoca cap perjudici en el medi natural. I suposa una activitat lucrativa, sense cap mena de dubte, però alhora educadora i il.lustradora de tot un món desconegut per la majoria de persones. Poder-lo visitar té un indubtable interès i ajuda a comprendre unes aus, molt mitificades per tota mena de literatura i pel.lícules, però poc conegudes a títol individual. La comarca que és ben coneguda en el nostre país per tots els seus encants naturals, paisatgístics, arquitectònics i històrics, hi ha afegit l’haver-se convertit en un centre de primer ordre a nivell mundial en la cria de falcons. Francament, una novetat mai no imaginada pels nostres avantpassats.

35

Josep Maria Poblet

A poc a poc, Maria Teresa He llegit en els diaris que De la Vega, formal, diu que el seu Govern valora nostres trets identitaris, i que faran cas cabal d’altres lleis, en bona hora. I afegeix: que molts articles del nostre Estatut, capats, (dic jo: per jutges caducs) el seu Govern, per testicles, els rescatarà curats per extreure’n tots els sucs. I, així, ben a poc a poc i aprofitant les engrunes de les pírriques almoines, omplirem el nostre pot, traient el cap entre runes i aprofitant les rampoines. Aquesta és la gran promesa que ahir, xirois, ens van fer els manaires de Madrid. Aquí, Maria Teresa de vostès no ens creiem res, car ja no ens mamem el dit. I ja ens han enganyat tant i ens han pres tant, tant, el pèl que han exhaurit la paciència de molts jans que estem lluitant per poder haver el nostre cel mitjançant la independència. Nosaltres mai no emprarem ni els trabucs, ni els canons, per reviure els jorns de glòria... Nosaltres exhibirem cultura, dades, raons, furs robats i nostra història...


Cartellera exposicions 'Història de Catalunya'

"Els colors de la Festa"

Del 5 al 12 de setembre, dissabtes i feiners, d'11 a 13 h; diumenges i festius, d'11 a 13 h i de 19 a 21 h. A la Sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal.

Del divendres 3 al diumenge 12 de setembre, de 12 a 14 h i de 19 a 21 h. A la Sala Sant Jordi de Caixa Catalunya.

Coincidint amb la Festa Major, Òmnium Cultural del Solsonès porta a Solsona la mostra "Història de Catalunya".

CARGOLADA L’associació Solidària Petjades organitza una Cargolada Solidària

'Claustres del Claustre, Claustre de claustres' Del dissabte 4 al diumenge 19 de setembre. A la Sala Gris (C. St. Miquel, 9) L'arquitecte tècnic i artista Jaume Cuadrench, autor de la restauració dels claustres de la catedral de Solsona, presenta una exposició de pintures i escultures sobre aquest enigmàtic espai del temple. La mostra porta per títol "Claustres del Claustre, Claustre de claustres".

Exposició de fotografia "Retalls de la Vall de Lord" L'exposició de fotografies és patrocinada per l'Associació cultural Vall de Lord. L'exposició es diu Retalls de la Vall de Lord i es podrà veure als claustres de l'església fins al 12 d'octubre. L'autor de les fotografies és Xavier Serra.

Exposició de pintura “L’Art de Sants a Solsona”

Aula de Cultura Caixa Penedès Col.lectiu d’Artistes de Sants Del 4 al 15 de setembre de 2010 Inauguració el dissabte 4 a les 5 de la tarda amb un recital poètic.

solidaritat Regalem somnis Jornada solidària Homenatge a Vicenç Ferrer 18 de setembre a partir de les 11 del matí, a l'Institut Aubenç, a Oliana.

Camp del Serra el dia 11 de setembre de 12 del migdia a 3 de la tarda.

avisos Sopar 40 anysssss... Bones! Això va dirigit a totes aquelles persones que hagin nascut a l'any 1970. Farem un sopar a mig octubre. Es confirmarà la data. Agrairia que em confirméssiu l'assistència al més aviat possible. Rosa - 699 84 74 31. Animeuvos, que els 40 sols es compleixen un cop a la vida!!!

Festa Major de Montpol 2010 Els guanyadors del concurs de botifarra celebrat per la Festa Major de Montpol el passat diumenge dia 5 de setembre van ser: En primer lloc: Francisco Pujantell i Josep Pujantell. En segon lloc: Eliseu Santaeulària i Francisco Codina. I en tercer lloc: Eliseu Vila i Josep Valls. Nota: Els números premiats en el sorteig van sortir tots durant el ball de Festa Major.

balls Balls per a la gent gran Joan Vilandeny amenitza el primer ball de la temporada El Consell de la Gent Gran de Solsona i el del Solsonès us conviden al primer ball de la temporada 2010/2011. L'amenitza el músic solista Joan Vilandeny. Lloc: Club Caixa Catalunya - Av. Mare de Déu del Claustre, 14 - Solsona Horari: de 7 de la tarda a 9 del vespre Preu: 5 euros per parella / 3 euros per persona 36

Consistirà en fer un tastet de cargols cuinats a la llauna. Els diners recollits aniran destinats a col·laborar en un dels projectes que els Claretians tenen destinats a la zona de Karamathur, població del sud de l’Índia, districte de Madurai, dins l’estat de Tamil Nadu. Els projectes encetats fins l’actualitat són la recollida de medicaments per al Medical Care Center, recollida de diners per a l’adquisició de material informàtic i la compra de bancs i pupitres per al St. Claret Primary School. S’espera la col·laboració de tots els solsonins i solsonines. L'Associació us desitja bona Festa Major.

concerts Concert al santuari del Miracle Amb motiu del 200 aniversari de la Guerra del Francès (1810) i del salvament del retaule, el santuari del Miracle a Riner acollirà, avui divendres 10 de setembre, a les 10 de la nit, un concert de la Camerata Harmònica, acompanyada al piano /orgue per Jordi Franch i sota la direcció de Joan M. Bozzo.

Bàsquet Preparant el 3x3 Com cada any, el bàsquet tornarà a ocupar la plaça del Camp El diumenge 12 de setembre se celebrarà a la plaça del Camp, en el marc dels actes esportius de la Festa Major de Solsona, el tradicional torneig Solsona Bàsquet 3x3 que enguany arriba a la 16a. edició. 687 - Divendres, 10-09-2010


Futbol

CF Solsona

Entrevista als organitzadors del III Quadrangular de Futbol Base del Solsonès El proper 18 i 19 de setembre se celebrarà la tercera edició del Quadrangular de Futbol Base del Solsonès. Asseguts en una mateixa taula, entrevistem a: Joan Soler, fundador i "alma mater" del torneig. Isidre Angrill, president del C.F. Solsona. I Josep Puig, un dels principals col.laboradors del torneig. El proper dissabte 18 comença el torneig, ho teniu tot preparat? El torneig, el tenim tot preparat. Però el finançament està pendent de noves ajudes externes que esperem que siguin efectives. Entre elles, la de la Diputació de Lleida, que esperem que ens segueixi ajudant tal i com ha fet en edicions anteriors. Quines novetats veurem al Quadrangular d’aquest any? Enguany tindrem com a equips participants al Sporting de Gijón i al València. I com a equips invitats al Mollerussa i al Tàrrega. Seguint el nostre criteri, cada any anirem alternant els dos equips participants mantenint sempre com a fix el C.F. Solsona i el F.C Barcelona. El Quadrangular de Futbol Base es caracteritza per tenir unes jornades impartides pels entrenadors dels equips participants. Sí, paral.lelament als partits, organitzem unes jornades de tecnificació on els entrenadors expliquen d’una forma molt propera les seves experiències, la qual cosa obrirà un debat amb el públic assistent. L’any passat van ser unes jornades molt didàctiques i interessants.

Organitzadors del torneig.

que és molt positiu que els nostres jugadors tinguin l'oportunitat de jugar i aprendre d’equips d’alt nivell, com l’equip del Barça Cadet, actual campió del món sub-16. Quanta gent creieu que visitarà el torneig durant el cap de setmana del Quadrangular? Les previsions són d’unes 1.400 persones més els 170 jugadors, tècnics i preparadors físics.

A la primera edició, a part del Solsona i el Barça, hi va participar l’Espanyol i el Lleida. A la segona edició, el Villareal i el Bilbao. Aquest any, l’Sporting i el València. L’any que ve? L’any que ve tenim la intenció que hi participi el Manchester i el Real Madrid gràcies a la col.laboració de l’agent FIFA Armando Gallego i al tècnic de la DAMM, Joan Domenech.

Per què fins ara, qui us ha ajudat? Nosaltres volem agrair a tots els pares dels juvenils del C.F. Solsona, a tots els membres de la Junta del C.F. Solsona, a l’Albert Viladrich, director tècnic del futbol base del C.F. Solsona i a tots els espònsors la seva ajuda. També volem destacar la col·laboració molt important d’en Josep Puig.

Què n'espereu, del torneig? Volem donar repercussió a l’esport del Solsonès, a la ciutat de Solsona arreu de l’estat espanyol, tot donant cabuda als equips més importants a nivell nacional. Esperem seguir fent més edicions del torneig sempre i quan puguem mantenir les despeses, perquè el cost del Quadrangular és molt alt, tot i que pensem

687 - Divendres, 10-09-2010

Des del C. F Solsona volem animar la gent de tota la comarca del Solsonès perquè vingui a Solsona el cap de setmana del 18 i 19 de setembre a veure un torneig únic de futbol base català de la zona centre i les terres de ponent.

37


Atletisme

Moto2

Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

DmasR Comunicación

10a Cursa Ciutat de Cervera

Sancho Ayala comença amb un nou podi a Cervera

Carla Calderer a punt per lluitar a Albacete

Dissabte dia 4 de setembre a ¾ de 7 de la tarda es va disputar la 10a edició de la cursa Ciutat de Cervera, amb la participació de més de 300 inscrits. Una cursa que per molts corredors és el començament de la nova temporada. La cursa combinava asfalt i terra, sobre una distància de 10 km. La primera meitat de la cursa era força ràpida, però a partir del km 6 començava a pujar per acabar en dos últims kms força durs. Sancho Ayala i Josep Alconchel van representar als Fondistes del Solsonès. Sancho Ayala va sortir fort com tots els de davant, arrossegats pel fort ritme que va imposar Omar Oughzil, que va sortir a buscar el rècord de la prova. Sancho Ayala va arribar el sisè de la general i primer de la seva categoria amb un temps de 35’16 minuts. L’Omar Oughzil es va presentar tot sol amb un temps de 30’43 minuts batent el rècord de la prova, que ell mateix tenia. Segon va ser Sergi Rodríguez amb un temps de 34’13 minuts, i tercer va entrar Sergi Casas amb un temps de 34’24 minuts. Josep Alconchel va fer un temps de 47’14 minuts i va entrar al lloc 134 de la general. En la categoria de dones es va imposar Toñi Hermoso amb un temps de 45’22 minuts. Segona va entrar Judit Batalla amb un temps de 47’27 minuts i tercera va entrar Sandra Verdes amb 48’00 minuts. L’últim atleta dels que van creuar la meta ho va fer amb un temps d’1 hora i 20 minuts.

Pròximes curses

- 11 de setembre: Cursa de Térmens, 10 km. - 18 de setembre: Cursa Esbufegada (Mollerussa) 10 km. - 19 de setembre: Caminada popular de Canalda, 17 km. - 19 de setembre: Cursa d’Albatàrrec, 10 km. Mes informació a Ribera Esports, http//www.atletisme.com i http// www.fondistesolsones.org

38

La jove pilot de la Vall afronta amb optimisme la cinquena cita del CEV Buckle en la complicada categoria de Moto2 Fa gairebé dos mesos des que es va celebrar l'última cursa CEV i en tot aquest temps la Carla ha estat treballant dur per millorar la setzena posició que va aconseguir a Alcañíz que la va deixar a rascar dels punts. A la seva segona participació dins l'escuderia Red Racing i sobre la AJR, la Carla planteja la cursa com un esglaó més per millorar la seva formació com a pilot de velocitat. A hores d'ara els objectius s'han anat acomplint i a les dues curses en les que ha pogut participar ha fet una gran tasca. Recordem que a la cursa inaugural del CEV 2010 no hi va poder participar per falta de temps a l'hora de refer la moto després de l'accident als entrenaments lliures a Montmeló i a Jerez, la Carla no va poder córrer per problemes tècnics que van finalitzar amb la sortida del seu anterior equip. La Carla arriba a Albacete en perfectes condicions físiques i plenament recuperada de la caiguda de principis d'agost degut a una taca d'oli al mig de la traçada. Aquest divendres es correran dues sessions d'entrenaments lliures mentre que el dissabte es faran els cronometrats que decidiran les posicions de sortida de la cursa oficial que es celebrarà el diumenge a tres quarts d'11 del matí. "L'objectiu principal que ens marquem per a aquest cap de setmana és aconseguir millorar els temps de quan vam córrer la última cursa. Jo penso que amb la nova moto i l'equip que està al peu del canó al màxim, podrem aconseguir aquesta fita" declara la Carla i afegeix "començarem a treballar per tornar a sentir-me bé sobre la moto i poc a poc posar-la a punt per aconseguir una bona posició de sortida. Tinc moltes ganes de fer-ho bé". Els entrenaments es podran seguir a Tele Deporte i la cursa també per La 1 de Tve. 687 - Divendres, 10-09-2010


Patinatge

Solsona Patí Club

El Solsona Patí Club participa al Festival de Patinatge Artístic del Foment Cardoní El diumenge dia 5 de setembre la secció de Patinatge Artístic del Foment Cardoní va organitzar el seu festival en motiu de la Festa Major d’Estiu de la seva població. En aquest esdeveniment, a part de les exhibicions dels patinadors cardonins, hi van estar convidats el Grup Show Olot que han estat campions del món i d’Europa en diverses ocasions; el Grup Show Masnou també hi va prendre part havent estat subcampions d’Europa aquesta temporada; el patinador italià Pierluca Tocco que ha estat subcampió del món el 2009; el patinador argentí Daniel Arriola que ha estat bronze en el mundial del 2009; el patinador cardoní Pere Marsinyach que ha estat diverses ocasions campió de Catalunya i d’Espanya; la parella de dansa del Vendrell formada per Ma. Carme Juncosa i Albert Rovira que han estat en diferents ocasions campions d’Espanya i cinquens del món al 2009; la patinadora de Sant Vicenç de Torelló Júlia Vallejo que ha estat campiona de Catalunya aquesta temporada i també ha estat damunt del podi en diverses ocasions als d’Espanya i Catalunya d’anys anteriors; la patinadora catalana Noemí Isla que ha estat aquesta temporada tercera de la Copa Alemanya i també tercera de l’Open Sudamericà, havent estat en nombroses ocasions podi als de Catalunya i Espanya en anteriors temporades; la parella d’artístic catalana d’exhibició formada per Ariadna Pascual i Xavier Orrit (on el Xavi ha estat multitud de vegades campió d’Espanya de parelles d’artístic). El Solsona Patí Club també va estar convidat en aquest gran esdeveniment per a que realitzés una exhibició de grup amb els seus patinadors solsonins i per a l’entitat ha estat un veritable luxe poder formar part d’aquest festival amb patinadors d’elit mundial. Els patinadors solsonins van participar amb la coreografia titulada L’impronunciable Volcà, on tots ells representaven la lava i el fum que van trasbalsar els avions i els aeroports de tota Europa. Els representants del Solsona Patí Club que van interpretar aquesta coreografia, amb edats compreses entre els 4 i els 12 anys, varen ser: Arnau Albets, Marina Albets, Paula García, Blanca Barrera, Gemma Barrera, Berta Carrasco, Núria Navarro, Moisès Semís, Laia Pallarès, Carolina Semís, Paula Martínez, Mercè Llordella, Gemma Colilles i Marta Miró. També havia de prendre part en aquesta coreografia la patinadora Jèssica H. Pallarès, però no hi va poder participar a causa d’una lesió però va estar allí donant suport tècnic amb la nostra entrenadora. Montse Auguets tampoc no hi va poder assistir com a patinadora perquè just aquell dia havia fet la presentació del seu llibre Homes de Terra i Foc: els Trabucaires de Solsona, però es va poder apropar fins allí abans de finalitzar el festival per gaudir d’aquest al costat dels seus companys. Tots ells van estar acompanyats per la seva entrenadora Ester Fornell i per tots els pares, avis, amics i familiars dels patinadors, un veritable luxe poder gaudir d’aquest festival amb patinadors de tant renom a nivell europeu i mundial. Volem destacar que tots els patinadors del Solsona Patí Club van estar a l’alçada de l’esdeveniment, i van representar la seva coreografia de forma pràcticament perfecta amb una esplèndida sincronia de moviments al so de la música, estant felicitats per l’organització en dur una coreografia amb tants patinadors novells realitzant una excel·lent demostració. 687 - Divendres, 10-09-2010

Des del Solsona Patí Club volem felicitar al Foment Cardoní per aquest festival tan luxós a nivell artístic i per haver-nos convidat a formar-ne part. També volem agrair a tots els pares, avis i familiars, la seva col·laboració logística, la seva creació dels decorats, la decoració dels vestuaris (tots ells pintats i adornats a mà), el maquillatge, el suport i tot el que envolta qualsevol sortida en festivals i competicions. Altra vegada han mostrat que amb ganes i bona entesa tot sempre acaba sortint d’allò més bé. Felicitats a tots per haver aconseguit altra vegada que els patinadors i tots nosaltres ens sentim orgullosos de formar part del Solsona Patí Club !

Sopar del Solsona PC El passat divendres dia 3 de setembre, un bon nombre de pares, mares, avis, germans, Equip Tècnic i patinadors del Solsona Patí Club van reunir-se per sopar al Restaurant “El Cobert” de Solsona. Aquest va estar organitzat per dues patinadores de l’entitat. Va ser un bon inici de temporada pels patinadors d’Iniciació i una tornada a la competició pels patinadors de més nivell, on es van donar detalls de participació a tots els patinadors. Desitgem poder anar realitzant trobades tan disteses i divertides com aquesta i poder ser-hi cada vegada més gent, ja que molts dels membres de l’entitat no van poder assistir-hi

39


Solsona

Ramon Estany

Els priors dels quatre castells: sr. Carles Sunyer i Pla (Castellvell), sr. Josep Duró i Caubet (Lladurs), sr. Joan Pallissa i Palà (Llobera) i sr. Josep M. Cardona i Divins (Olius)

El Bisbe de Solsona, Mns. Jaume Trasserra acompanyà les autoritats en la celebració de la Festa

A la plaça Major, ballets tradicionals i lliurament de les bandes a la pubilla de Solsona, Montse Auguets i Canes (Òmnium Cultural del Solsonès), i a les donzelles d’honor, Alba Carralero i Castells (Centre Excursionista del Solsonès) i Maria Riu i Caballol (Club Patinatge Solsonès)

Moment culminant del Ball de bastons

Balladores dels Ossos

Portadors de l'Àliga i els Aligons 40

687 - Divendres, 10-09-2010


Solsona

Ramon Estany

La Festa Major de Solsona arrencà amb empenta La 357a Festa Major de Solsona va començar amb bon peu. Tot i la pluja dimarts a la tarda, el mal temps va donar treva per a la primera baixada de la comitiva de l’Ajuntament i el castell de focs, i es va mantenir durant tota la jornada del dia 8. El carrer del Castell i la plaça Major es van converti en un formiguer per assistir al desplegament de la imatgeria folklòrica. Tal com posa de manifest, l’alcalde, David Rodríguez, “la participació popular al carrer ha garantit un bon començament de la festa”. A més, la modificació del calendari escolar, amb l’inici del curs ahir, no ha afectat els actes, ja que la cercavila va començar una vegada finalitzades les classes, malgrat que en l’últim tram del passacarrers el públic va afluixar lleugerament. Pere Cuadrench, macip major dels geganters, afirma que si bé “el temps ens feia patir, sortosament s’ha pogut seguir tot el programa amb normalitat”. Assegura que l’assistència de públic ha estat igual que els anys anteriors.

Al pregó de la Festa Major, l'alcalde de Solsona ha recordat que la nostra festa "és una injecció de tremp moral en una cojuntura de temps de crisi". Amb tot, enguany, la Festa major també "col.laborarà amb el Fons d'Emergència Social". Rodríguez demanà als conciutadans "fer un parèntesi als maldecaps" i tenir present la tasca de recuperació del patrimoni festiu, com el pas doble que es tornarà a escoltar o el reconeixement a la figura del trabucaire. L'alcalde, reconeixent que en moments de crisi les administracions no poden ser a tot arreu, agraí totes aquelles persones i entitats que desinteressadament treballen per la festa, i exhortà als solsonins i solsonines a penjar el domàs i la senyera als balcons.

Rodríguez també es mostra satisfet de l’esclat dels mascles a la plaça Major, el dia 8 després dels ballets, ja que per primera vegada se n’han utilitzat sis i el, dia 9, s’ampliaren fins als nou existents, fet que “contribuí a fer més gran la celebració”. Pere Cuadrench destaca que l’ús d’aquest element pirotècnic, recuperat l’any passat, es va perfeccionant. Així, des d’ara les

Tot seguit, tronada a la plaça Major

Des del balcó de l’Ajuntament, inici de la Festa Major amb el tro i la salutació de l’alcalde

Baixada de la corporació municipal des de la casa consistorial cap a la catedral, acompanyada per la pubilla i les donzelles de Solsona del dos mil nou, el ball de bastons i l’Orquestra Patinfanjàs

Sortint de la casa consistorial, recorregut tradicional del passacarrers amb els gegants, bou, mulassa, drac i cavallets, acompanyats per la Patinfanjàs 687 - Divendres, 10-09-2010

41


Solsona

Ramon Estany

regateres de pólvora finals es disposen en forma de flor de manera que els mascles vagin esclatant alternadament.

més dels representants municipals solsonins, alcaldes i regidors de la resta d’ajuntaments del Solsonès i el president del Consell Comarcal. En el transcurs dels ballets tradicionals, a més, Roger Mas rebé el títol de geganter d’honor.

Montse Auguets, candidata d’Òmnium Cultural, ha estat proclamada pubilla de Solsona a la plaça Major, mentre que Alba Carralero, del Centre Excursionista, ha rebut la banda de primera donzella i Maria Riu, del Club Patinatge Solsonès, la de segona donzella. Dimecres a la tarda la plaça s’ha omplert de gom a gom en l’homenatge a la Mare de Déu del Claustre. En finalitzar-lo, la pujada de la catedral fins a la casa consistorial ha estat singular gràcies a l’estrena d’un pasdoble de Ramon Pujol dansat pels gegants els anys 30, arranjat pel solsoní Albert Fontelles i interpretat per l’Orquestra Patinfanjàs. Dijous (ahir), presidí els actes centrals de les festes del Claustre de Solsona el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. Enguany també hi participà l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí. Igualment, integraren la comitiva, a

Solsona FM va retrasnmetre la Festa Major dimecres al matí

Il.luminació de carrers del nucli antic amb teieres La Flabiolaire dels Gegants el primer dia

Un jove agutzil de 19 anys s'estrenava enguany al costat de l'Isanta, l'Angel Luna

La pubilla amb els Trabucaires 42

687 - Divendres, 10-09-2010


Solsona

Ramon Estany- Documentació Arxiu Comarcal de Solsona

La Festa Major de fa

25 anys

L'any 1985, curiosament, la portada havia doble oferta teatral, el grup Lacetània feia referència als trabucaires. Es tractava representava Les noces de Figaro, dirigits d'un disseny del Simal, molt original i trenper Ramon Aspachs i el col.lectiu El Cercle cador. Hi podíem veure un trabucaire assegut Teatre de Solsona, L'Home i les Armes. I a i pensatiu, davant d'una paret "grafitada". més, el grup el Tricicle portava a Solsona el Certament, aquest programa va ser tota una seu espectacle Èxit. revolució en aquell moment, acostumats a La ballaruca i la música es va reservar imatges del folklore o de la nostra ciutat. totes les nits a la sala Xelsa per l'Orquestra L'any 1985 es va voler recordar els Matiz i la Principal de la Bisbal el dia 8, la tocs de les campanes, i per aquest motiu, Principal de la Bisbal i Swing Latino el dia abans dels actes religiosos, i en el transcurs 9, i l'orquestra Amoga i els Sirex el dia 10, dels mateixos, es feren els tocs de campanes tancant la festa major el dia 11 a les 11 de la que antigament es feien. nit, a la Plaça Major, amb la cantada d'HaPresidí els actes religiosos el bisbe vaneres i cremada de rom del Grup 4 veus d'aleshores, Mons. Miquel Moncadas i Node Granollers, acte patrocinat per la Caixa guera. Van ser pubilla de Solsona Montserrat de Pensions, doncs era el 50 aniversari de la Ramonet i Tarrés i donzelles d'Honor, Tate Portada del programa de la Festa Major Biblioteca de Solsona. Gualdo i Cots i Dolors Pallarès i Ramon. En de 1985 No hi faltava tampoc la part literària l'homenatge a la Mare de Déu del Claustre, o d'història al programa de la Festa Major va ser pendonista en Ferran Rius i Griñó. doncs se'ns parlava de les fonts i el seu ritual, de les reformes Cal destacar, però, que el dia 9 vam tenir una autoritat urbanístiques a la Solsona del segle XVIII, o la història de la religiosa d'excepció, l'Excm. i Rvdm. Dr. D. Vicens Enrique cançó del porró i de la darrera persona que el ballà a Solsona, i i Tarancón, Cardenal, que presidí la missa concelebrada a la del rellotge del Campanar de Ca l'Isanta i de les campanes. Catedral i que predicà també l'homilia. El dia 10, a les 12 del migdia, el campanar de la Catedral recordà els diferents tocs de campanes. L'11 de setembre, diada Nacional de Catalunya, el Parc de la Mare de la Font acollí l'aplec amb un espectacle infantil a càrrec del grup L'Arc en el Cel i finalitzant amb una ballada de sardanes de la Cobla Ciutat de Solsona. En el transcurs d'aquest aplec se celebrà un acte d'afirmació nacional que comptà amb l'assistència de Miquel A. Marin, antic director de la Divisió política de les Nacions Unides i professor de dret internacional de la Universitat de Barcelona, corporació municipal i l'actuació de l'Orfeó Nova Solsona A més, la festa major va ser retransmesa per ràdio i del 7 a l'11 de setembre, tinguérem en antena Ràdio Festa Major al 102 de la FM. En l'apartat lúdic, els més petits encara podien anar al Cine Espanya a veure una pel·lícula, La guineu de Bambury, i

Una imatge antiga de Solsona 687 - Divendres, 10-09-2010

Imatge dels gegants a l'interior del programa 43


Solsona

Ramon Estany

Portadores de la Mare de Déu del Claustre en l'Homenatge

L'Àliga va ballar en honor de la patrona de la Ciutat de Solsona

En tornar a la casa consistorial després de l'homenatge a la mare de Déu del Claustre, l’Orquestra Patinfanjàs interpretà La Festa Major de Solsona, pas doble dansat pels gegants els anys 30

El Drac ballant a la Plaça

Enguany és pendonista el sr. Joan Muxí i Solé

Els balladors dels cavallets 44

687 - Divendres, 10-09-2010


Concerts

Espectacles

Ramon Estany

Ramon Estany

El grup Akústix porta la música al Cobert

Espectacular show de màgia a l'Sputnik

El passat diumenge 5 de setembre el grup musical Akústix va oferir un deliciós menú musical que van poder gaudir els clients i amics del restaurant, tot sopant o prenent un beure. Marc Montraveta-guitarra i veus, Teresa Gonzàlez-veus i Mònica Mendoza-piano i veus van oferir el seu tradicional repertori de música melòdica i versions.

El solsoní Mag Pere es va atrevir diumenge passat al pub Sputnik amb un espectacle de mentalisme que va sorprendre per la qualitat i posada en escena. Les prop de 50 persones que van assistir a la sessió, van poder participar-hi i compartir l'emoció d'uns efectes que deixaven bocabadats i que sens dubte confirmen el talent del Mag Pere, amb un estil molt personal.

Concerts

Associació d'Amics de l'Orgue de les Comarques de Lleida

Arrenca el XII Festival d’Orgues de Ponent i del Pirineu” Avui divendres 10 de setembre s'iniciarà a Verdú (l'Urgell) la dotzena edició d’aquest nou cicle de música d’orgue “Orgues de Ponent i del Pirineu” que inclourà 13 concerts repartits per 12 poblacions de la demarcació lleidatana i que seran interpretats per professionals de la música de procedències diverses (Catalunya, Mallorca, l’Aragó, Astúries, Andalusia, Rússia i Itàlia). El cicle arriba a una desena de comarques i es compon de 13 de concerts distribuïts entre els mesos de setembre i desembre de 2010. El cicle tindrà lloc, com hem dit, entre el divendres 10 de setembre (Verdú) i dimarts 28 de desembre (Vielha) i inclourà concerts a Cervera, Lleida, la Pobla de Segur, la Seu d’Urgell, Tàrrega, Torres de Segre, Tremp, Sant Llorenç de Morunys, la Pobla de Cérvoles i Puigcerdà. Per aquesta nova edició del cicle Orgues de Ponent i del Pirineu, a banda dels concerts estrictament d’orgue, l'Associació 687 - Divendres, 10-09-2010

d'Amics de l'Orgue de les Comarques de Lleida (com a organitzadora i coordinadora del Festival) també ha previst la participació i incorporació d’altres instruments i formacions musicals. Cal destacar també la participació de l'organista russa, Liudmila Matsyura, titular del gran orgue de la catedral Magistral d'Alcalá de Henares, a la catedral de La Seu d'Urgell (5 de desembre); dels organistes José Maria Martínez i José Ignacio Palacios (a Sant Llorenç de Morunys i La Pobla de Cérvoles, respectivament, tots dos l'11 de setembre). Aquesta dotzena edició del cicle d’Orgues de Ponent i del Pirineu compta amb l'ajut inestimable dels ajuntaments de Cervera, Lleida, La Pobla de Segur, La Seu d'Urgell, Tàrrega, Tremp, Verdú i Vielha-Mijaran, amb el suport de la Diputació de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i "La Caixa". Tots els concerts són d'entrada gratuïta. 45


Gent de Festa Major

Ramon Estany

A punt per entrar a la Xelsa

Començant la Festa Major

Els reis de la nit

De festa a l'Sputnik

Una bona colla al carrer Castell El jovent de la Plaça

Ep, la foto

DesprĂŠs d'una bona caminada pel Vinyet

Preparades pels Obrint Pas 46

687 - Divendres, 10-09-2010


Diferències

Marta C.

Les 7 diferències Vuit colles de trabucaires provinents de diferents punts de Catalunya van participar en una circumval·lació per la ciutat. Sabríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues imatges?

Aquestes són les diferències de la setmana passada, corresponents al Celsona número 686

L'acudit del Simi

687 - Divendres, 10-09-2010

47


Celsona 687  

Divendres 10 de setembre de 2010