Page 56

Conferència

Ramon Estany.

El SOM recorda Srebenica

El dijous 7 de maig, a dos quarts de deu del vespre, va tenir lloc la xerrada "Srebrenica, de l'oblit a la memòria", per Carles Bargalló, de l'ONG IGMAN, a la sala Gòtica del Consell Comarcal Per il.lustrar la xerrada, es va oferir a l'inici d'aquesta un documental que mostra l'estat en que ha quedat la regió de Bòsnia. En la xerrada posterior, Bargalló va explicar que l'any 1995 , estaven treballant a Bòsnia 125 ongs, i actualment només queda IGMAN, destacant que pels catalans és més fàcil donar suport als procesos d'autodeterminació d'altres pobles que no de nosaltres mateixos, i moltes vegades és més fàcil treballar fora de casa que dins a casa. Carles Bargalló va tenir un reconeixement per algunes organitzacions: "Trencalós", que cada any porta molts joves a Bòsnia per treballar en projectes de sensibilització, per mostrar als joves de Catalunya quà va passar a Bòsnia; "Mestres per Bòsnia", que treballa en la recuperació d'escoles i material pedagògic; i "Lleida Solidària", que treballa en la reconstrucció d'habitatges. El cooperant va lloar el paper dels catalans en la reconstrucció de Bòsnia, remarcant que "no volem un record morbós de la guerra, volem parlar de pau, de reconstrucció d'un país, i volem parlar de recuperar la memòria històrica d'un país i la seva dignitat". En aquest sentit, Bargalló va precisar que "ens agrada pensar que la nostra línia de treball en els diferents conflictes arreu del món és la mateixa, partint de la recuperació de la nostra memòria històrica". Pel que fa al paper de l'educació, va esmentar el fet que el material didàctic i pedagògic que hi havia a les escoles abans de la guerra, a l'època de Tito, era una informació que remarcava els fets que unien les diferents ètnies i pobles, però que actualment, els textos i el material educatiu dels tres grans pobles, serbis, croates i bosnis, se centra en els trets distintius de cada història i de cada ètnia, i això provoca que la gent perdi el respecte i el coneixement per les altres cultures, causant que la situació sigui ara de divisió i possiblement en el futur de nou enfrontament. Bargalló va apuntar també a un altre fet, el que les guerres són molt sorolloses, però en canvi, les posguerres, tot i ser tant o més dures, són molt silencioses: cada dia moren nens

de desnutrició o creixen el nombre de suïcidis, i això no surt enlloc. Bargalló va explicar i detallar el paper que té IGMAN a Bòsnia i Srebenica, que va començar fent ajut humanitari durant la guerra i va seguir reconstruint cases, cosa que continua fent. Actualment té iniciats dos projectes ambiciosos per la recuperació d'una de les principals fonts d'ingressos econòmics de Bòsnia, que és la muntanya, el turisme i la natura. Cal recordar que Sarajevo va ser seu olímpica dels Jocs d'Hivern del 1984. Malauradament, el 75 % del territori de Bòsnia encara està minat i la gent no hi pot passejar. Fa tres anys que s'està desminant el territori, una mina antipersona costa col.locar-la 3 euros. La mateixa mina, desactivar-la, costa 1000 euros. L'altre gran projecte és la reconstrucció de cases a Srebenica, lluitant contra el memoricidi, perquè no és només el genocidi, el matar gent, sinó que a Bòsnia s'ha volgut eliminar la memòria de les persones, cremant fotografies, destruint edificis, llibres. Bargalló, en aquest punt, va comparar la situació dels Balcans amb la de Catalunya.

Amb una exposició El SOM fa memòria dels fets de Srebrenica Fins al 17 de maig, Durant els tres dies de la Fira, la Sala Gris va acollir una exposició d'IGMAN-Acció Solidària per recuperar la memòria del genocidi comès al cor d'Europa el 1995 El Solsonès Obert al Món (SOM), en el marc del seu desè aniversari, portà a Solsona una exposició de l'ONG IGMAN-Acció Solidària dins el projecte Srebrenica, de l'oblit a la memòria. Fins al dia 17 de maig

es pogué veure a la Sala Gris una mostra amb textos divulgatius i fotografies sobre els fets succesïts a la zona de Srebrenica el 1995, en el marc de la guerra de Bònia i Hercegovina, i la situació actual en què es troben les víctimes del genocidi més important des de la Segona Guerra Mundial. En aquesta instal·lació s'explicava també l'evolució de la societat bosniana després de la guerra i els treballs de cooperació catalana que s'hi han dut a terme durant 15 anys de solidaritat. 56

622 - Divendres, 29-05-2009

Celsona 622  

Divendres 29 de maig 2009

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you