Page 40

Poesia

Josep Maria Poblet

Poesia

Joana Cervera

Històries contra natura

Laberint

(Sonet bilingüe)

I aquestes banderoles de cares i sang

Doy inicio a este soneto, emprant mots del castellà, un bell idioma artesà, noble, antiguo, sabio y neto, por el qual siento el respeto que hom pot sentir pel germà a qui, avui, en sòl hispà se ama o se odía en secreto. No hablaré de mi niñez, por otra parte lejana, on rebí molts clatellots per parlar, sovint, pardiez! en ma llengua catalana proscrita, i tant, per pebrots.

que etziben €uropa amb nyaps de drap

Els carxots “contra natura” els signà la Dictadura. Per què explico eixes històries? per refrescar les memòries.

és clar que el seu món és un punt i apart.

indis primats tan ben educats es deixen prendre l'ànima, àdhuc no miro gaire i amb els dies no marxen ni a cops de bufada m'espanten de por s'instal·len de fatigosa vida i, mortuori aval. I a la panxa del bou qui ens ha ficat ? no ho sé, potser el Basté...

Però si passen els anys, que és el més probable jo me'n rento les mans, ja ho va dir Herodes i no és menys trivial. I ve quan els dies s'arrepleguen a punt de ser afusellats vulnerables al que hem dit, escrit el mur que lamenta realitats de ficció trucaré l'Àlex Gorina si se'n fa ressò i ve quan la tria és als mots Skiner d'anestèsia i clavegueram talment, laberint dels temps no es troba sortida a €uropa si la pròpia vida ha mort.

40

Poesia

R.M.

Lladurs Des de l´Església de Santa Maria amb vistes al Port del Comte quin goig de poble! amb gran il·lusió hi tornaria. Del Castell al Pla de Cirera verd dels boscos marró dels camps florit de timons i romaní sempre que el visito faig el mateix camí. El Pont de l´Afrau les Fonts de Lladurs el Pla de Riart i el Cap del Pla Timoneda, Montpol i els Torrents; aquesta terra que retorna a les nostres ments. El soroll de l´aigua del riu la flaire del blat a punt de collir les vaques al mig del camp qui pogués tornar a viure allí! El destí em porta per Lladurs sempre fent el mateix camí que convida a caminar en la Pau. Sense parar... Tot passejant pel poble un gentil perfum que s´amaga i un estel tot just eixit, mai voldria que fos un oblit, aquest camí pel poble, un camí sense neguit, sense trencalls perdedors... senzill com un pom de flors i simple com un nen petit. Des de l´Església de Santa Maria amb vistes al Port del Comte envoltats d´aire, sol i natura i per sobre una lluna bruna.

622 - Divendres, 29-05-2009

Celsona 622  

Divendres 29 de maig 2009

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you