Page 38

Opinió

Jordi Riart i Vendrell

“Gràcies” Fa pocs dies he retornat al treball i a l’activitat política, després d’una llarga absència i ho faig amb ganes i il·lusió renovades, per continuar treballant en tot allò que un creu i amb voluntat de continuar al servei de la ciutat. Sovint, la vida et posa a prova amb experiències inesperades que saps de la seva existència, però que passen als altres, i quan et toca, inicialment no ho encaixes, fins i tot ho rebutges i es fa difícil acceptar la nova realitat. Penses que tot s’acaba, el futur desapareix, en definitiva, comences a preparar-te pel pitjor. No et preocupa tant el patiment que hagis de passar, si no aquell que tu provoques als que t’estimes i és en aquest punt, on comences a adonar-te de la força que reps de tots els que en algun moment pensen amb tu, que amb paraules amables et donen ànim i coratge; que s’ofereixen per ajudar-te i no saben com. Altres demanen el favor de la nostra Patrona augmentant, amb la pregària, el pòsit de fe en el que tantes generacions hi ha confiat. A tots, us dono les gràcies.

Opinió

El final ha estat feliç i estic segur que dóna esperança a les persones que es troben en aquest camí, camí que no han triat. Confiar en poder superar els obstacles i en la força que dóna tenir fermes conviccions, contribueix, junt amb els avenços de la medicina, a recuperar l´alè de la vida. I no podem oblidar que tots tenim un àngel de la guarda, només cal trobar-lo i en el meu cas, en la persona que ha volgut compartir l’èxit i els fracassos, la salut i la malaltia i que mai no ha deixat de creure que les dificultats et fan ser més fort. Gràcies, també, a tots aquells que sense conèixerlos, m´han animat a resistir i als que coneixent-me, m’han donat tendresa i esperança. No us podeu imaginar el que han significat per a mi totes aquestes mostres de suport. Moltes gràcies.

Recollida de firmes

Ramon Gualdo

Primeres passes de la caminada

Ramon Estany

Més de 300 signatures a Solsona contra la proposta de llei de l'avortament

D'això ja en fa uns quants dies d'aquest mes de maig florit, i per a mi va ser un esclat de coloraina. Doncs, que es va registrar al Parlament una proposta d'iniciativa legislativa popular, i dic que va ser un esclat de primavera perquè aquesta proposta és a favor d'un referèndum d'autodeterminació. Els que hi han donat l'empenta han estat el grup "Deu mil a Brussel·les" i algun altre col·lectiu. Són unes primeres passes a ritme d'optimisme i hem de procurar de no defallir pel camí, i arribar a la data esperada: El 12 de setembre de l'any vinent. Els col·lectius estan molt animats, nosaltres els hauríem de fer costat. Cal anar per feina, és hora d'ensenyar les dents. Perquè -ho torno a dir- amb Espanya, no hi ha res a fer, sempre ens toca el rebre. Hi fem mal negoci. De tota la vida: Els governs de Madrid, se'ns han rifat, ens han fet la guitza, ens han esgarrapat la cartera, i ens han negat la llibertat. De manera que si el 12 de setembre del 2010, ens pregunten si volem un estat propi, si volem la independència, jo diré que sí, ho diré amb el cor i amb la papereta. Una papereta que amb les mans tremoloses posaré en aquella escletxa de l'urna. És alló: Sempre hi haurà una escletxa per a l'esperança.

En l'estand que la passada Fira de Sant Isidre on es recollien signatures contra la nova llei de l'avortament, s'hi van comptabilitzar finalment 314 firmes, segons dades facilitades pels voluntaris que les van recollir.

38

622 - Divendres, 29-05-2009

Celsona 622  

Divendres 29 de maig 2009

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you