Page 36

Opinió

Associació de Dones del Solsonès

Simoneta A veure, feministes, tinc una idea sobre els homes que em sembla que és impossible de rebatre. Venint de mi, ja m’imagino que us malfiareu, però...llegiu! Us heu fixat —no cal fer-ho gaire atentament perquè salta a la vista—, que no hi ha cap home ric que estigui casat amb una dona mig lletgeta, ni grasseta, ni garrella, ni berrugosa... i sempre, sempre, són jovenetes! Quina casualitat! Us preguntareu, com jo, per què sempre, de manera tan invariable, es repeteix aquest fenomen? Només hi ha dues respostes: o són tots uns capsigranys o se’n tornen. Com és que enlloc de fixar-se en les excelses virtuts femenines, s’afanyen i s’entesten tots en apreciar principalment els tan frívols “revolts” femenins? Però si per més ben pronunciats i superdotats que estiguin, acaben igualment amb bonys i estriats! Clar que, aquests tan rics, fan com amb els cotxes, quan tenen un petit bony, en un tancar i obrir d’ulls, el canvien i ja està! Es queden tan amples! Però, rucs rematats del tot, no ho són perquè mai no s’equivoquen de model: sempre el d’última generació i de màxima exuberància. No ens cal furgar pas gaire per trobar nombrosos exemples. Zarkosy i Berlusconi no són sinó dos d’aquests homes

Opinió

entre milions. Tanmateix, aquí a Solsona, per més que hi he rumiat no n’he pogut trobar cap exemple. Es veu que quan, des de petit t’acostumes a menjar bales de trabuc, ja no ho pots evitar i, fins i tot sense voler-ho, et tornes llest. A Solsona, toooooooots els homes són llestos! Fixeu-vos-hi bé! La comarca té quasi un guiness en “concos”. En general, les dones som molt diferents, sabem valorar molt bé totes les qualitats masculines per mééééés insignificants que siguin. Nosaltres sabem destriar el gra de la palla però, sempre n’hi ha alguna que no pot evitar caure en la temptació dels fornits models que surten a subhasta pública. Algunes, que són pobretes de mi i pobretes de pessetetes, si estan ben dotades amb els perillosos “revolts”, prefereixen els calerons per damunt de banalitats com la bellesa i la joventut. Si us plau, feministes, com que d’exemples de dones com els que acabo d’esmentar ja en conec més que suficients, només us vull demanar que si per una casualitat d’aquelles extraordinàries, us vingués a la memòria algun exemple de mascle que no encaixi en el patró abans descrit, m’ho comuniqueu al més promptament possible a fi de poder sortir del meu error.

Jaume Claver

Ja no plourà més! Per la Fira de Sant Isidre va fer bon temps. Es tenia por de la pluja després d’haver plogut per sant Pere Regalat, 13 de maig, però no tenim mai en compte el canvi climàtic que tant pregonen i, malgrat que enguany ha plogut molt, no ens deixem enganyar ja que, sent any d’activitat solar, encara hauria d’haver plogut molt més. El cel estava blau i nítid. Donava gust i semblava que allò dels avions fumigadors havia estat un malson. Res més lluny de la realitat, el dimarts, dia 18, van sortir a fumigar de bon matí com uns desesperats, no endebades els serveis meteorològics anunciaven l’arribada de núvols. Va ser brutal, els avions no paraven de fer bromera, de llevant a ponent i de sud a nord. Les partícules microscòpiques metàl·liques van inundar l’atmosfera, de primer visibles, després completament difoses, però hi eren. Van ser dos dies d’una estranya i intensa escalfor,

Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner - Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla - Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa O cina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

com si estiguéssim al dessota d’un hivernacle, i els sembrats es van escaldar. En arribar el front de núvols la sequedat de l’aire, provocada, seria tan forta que els núvols no van poder fer ploure per més que ho intentaren. Durant dos dies s’establí una lluita ferotge entre la polseguera metàl·lica i el vapor d’aigua, que no feia prou graus, amb un cel tan encalitxat que semblava que havia arribat en plena primavera la sorra del Sahara, però, ca, una vegada més les fumigades, que possiblement van continuar emparades en els núvols, van guanyar la partida a les nuvolades, i no serà la darrera victòria, amb el ben entès que això és mundial. El Solsonès no som el melic del món i poc importa que no hi pleguem res de tot plegat, però, si sou observadors, una cosa veureu clara: el canvi climàtic existeix! Renoi, si existeix! Està garantit!

Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia - Candi Pujol - Lluís Cornet - J. Clavé - Marcel Ribera Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973

48 17 19

Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

36

622 - Divendres, 29-05-2009

Celsona 622  

Divendres 29 de maig 2009

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you