Page 26

Celebracions

La Junta de la Penya Barcelonista. Fotos Resol

L'homenatge al Bisbe Deig L'acte més solemne i emotiu va ser a la catedral de Solsona, als peus de la tomba del prelat solsoní, a qui se li va fer una ofrena floral, mentres el músic Xavier Roig interpretava "El Cant dels Ocells" al contrabaix. Ofrena en memòria al Bisbe Deig El bisbe Deig tenia una àmplia i variada personalitat. El seu tarannà d'home obert i dialogant, senzill i valent, clar i proper a la gent, amb una mor fidel a l'Esglèsia i al país, va fer del bisbe Deig una figura excepcional. El lema del seu escut era: "Per atansar-me als homes" ... i, de fet, s'hi va atansar. Com a bisbe va seguir els passos del seu mestre, l'arquebisbe Pont i Gol. Una de les primeres pastorals va marcar el seu estil de bisbe, que es titulava: "Fer, fer fer i deixar fer". Es trobava en la paraula "ajornamiento" del Concili Vaticà II, perquè era una obertura de l'Església al món. Estava atent als signes dels temps, vivia els problemes de la societat, per després adreçarse al poble amb un llenguatge entenedor. El bisbe va creure que era l'hora de tornar a animar molts capellans vells i can-

El músic Xavier Roig interpretà el Cant dels Ocells

Va ser, també un home fidel al País. El bisbe Deig parlava de Catalunya sense vegonya, d'una manera valenta i clara. Defensà la seva identitat, la seva llengua, la seva cultura, la seva història i la seva manera de ser. Volia una Esglèsia encarnada al seu País, per això, demanà a Prada de Conflent (1991) una Conferència Episcopal Catalana, deslligada de Madrid. Això li va valer un xàfec d'acusacions, però amb tenacitat va fer que Solsona, tot i ser la diòcesi més petita, fos un punt de referència de molts catalans. Presidia el seu despatx la Mare de Déu del Claustre, junt amb la senyera i l'escut del Barça. La seva afecció al Barça era molt forta. Com a barcelonista, gaudia i patia en les coses del Barça, no sols perquè li agradava el futbol, sinó pel carisma que té el Barça, lligat a la nostra terra, com una de les entitats representatives de les inquietuds dels catalans. El bisbe Deig no només va ser bisbe de Solsona, sinó bisbe d'un temps i d'un país. Tot Catalunya va plorar la seva mort. Avui, amb aquest homenatge pòstum li volem expressar el nostre record, la nostra admiració i la nostra enyorança.

Dipositant el ram de flors a la tomba del bisbe Deig

sats, i d'engrescar moltes parròquies adormides. Va convocar una Assemblea Diocesana per aconseguir una Esglèsia renovada, servidora i rejovenida. En celebrar-se els 400 anys del bisbat escrivia: "Solsona, una Església jove". Va ser un bon bisbe de Solsona.

Aplaudiments al final de l'homenatge 26

622 - Divendres, 29-05-2009

Celsona 622  

Divendres 29 de maig 2009

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you