Page 1


Carnaval Apreciats socis, sòcies, solsonins, solsonines i gent d’arreu,

Ja tenim guanyador del Testament del Carnestoltes 2009 El número guanyador és el 52.767, sorteig celebrat el dijous 5 de març. L’afortunat guanyador ha estat el Sr. Jaume Pla. El premi va ser reclamat el dissabte 14 de març. L’afortunat rebrà 5.000 euros (iva inclòs) en con· cepte de vals per a gastar en botigues de la UBIC. Més endavant s’informarà del dia del repartiment del premi. Des de l’Associació de Fes· tes del Carnaval de Solsona volem donar les gràcies a la UBIC per la seva col· laboració amb el premi.

Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Prohibiran l'aparcament a la plaça Major S’hi prohibirà l’estacionament a partir de dimarts vinent, excepte per a càrrega i descàrrega A partir de dimarts vi· nent, dia 14 d’abril, estarà prohibit estacionar a la plaça Major de Solsona, centre neuràlgic del nucli antic. Així ho ha anunciat la regi· doria de Governació, després d’haver fet un seguiment de l’ocupació de la plaça i haver constatat la poca ro· tació de vehicles. Només es permetran les operacions de càrrega i descàrrega. Actualment es prohibeix l’estacionament els dimarts i divendres –dies de mercat– i els caps de setmana, atès l’atractiu turístic de l’indret i la concurrència de visitants que hi circulen a peu. Amb tot, ara l’Ajuntament considera convenient fer extensible aquesta mesura la resta de dies de la setmana en comprovar que “no es genera rotació en aquest punt i, per tant, no es faciliten places d’aparcament per als clients potencials dels establiments comercials”, segons afirma Josep Caelles, regidor de Governació.

Caelles explica que el 40 per cent dels cotxes que aparquen a la plaça Major són de llarga estada i pertanyen a empleats i propietaris d’establiments i habitatges de la zona. Per això, el consistori creu més adient “deixar la plaça neta de vehicles atesa la seva condició de pol d’atracció turística”. El regidor de Governació ja ha exposat aquesta mesura a la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) i al grup municipal de CiU.

La Barra del Mia

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré Foto Resol Foto Llàtzer

Telèfon

973 481719 

615 - Dijous, 09-04-2009


Llobera

Josep M. Montaner i Reig

Montse Culell deixa CiU i es manté a l’Ajuntament de Llobera com a regidora no adscrita a cap partit polític L’exregidora de CiU a l’Ajuntament de Llobera, Montse Culell, va renunciar aquesta setmana a continuar vinculada al grup munipal de CiU però seguirà formant part l’equip de govern de Llobera com a regidora no adscrita a cap partit. La decisió presa per Culell va ser ratificada durant el ple muncipal que es va celebrar dilluns passat al consistori amb els vots favorables de la resta de membres de l’Ajuntament (ERC) que en van acceptar la seva continuïtat. Culell seguirà, per tant, desenvolupant la seva tasca a l’ajuntament de Llobera, on ocupa les carteres de cultura i ensenyament des de començament de la legislatura i es desvincula del grup de CiU, després que la setmana passada el president comarcal d’Unió Democràtica del Solsonès, Albert Muntada, i el cap de llista de CiU a Llobera, Josep Cuadros, li exigissin que abandonés l’Ajuntament. Finalment, però, Culell ha optat per mantenir la seva activitat municipal “amb la intenció de continuar treballant pel poble com he fet fins ara” i després de rebre el suport “de la resta de regidors de l’Ajuntament, d’amics i gent del poble que han respectat la meva feina i la meva decisió”. D’aquesta manera es tanca la polèmica que va generar l’anunci fet per Unió en què reclamava a Culell que deixés la seva acta de regidora atès que s’havia alineat clarament amb ERC i no representava el partit pel qual s’havia presentat.

615 - Dijous, 09-04-2009

Culell, però, s’ha mostrat sorpresa per l’actitud i les declaracions d’Unió i ha recordat que en aquests dos anys de legislatura “cap persona del partit no s’ha posat en contacte amb mi per interessar-se per la feina que estava desenvolupant des de l’Ajuntament i ni tant sols han vingut a cap ple municipal”. Montse Culell va ser la regidora més votada de la llista de CiU en les últimes municipals a Llobera i va entrar a l’equip de govern després d’acceptar l’oferiment de l’alcalde del municipi, Josep Colell. Precisament, l’alcalde de Llobera ha destacat “l’actitud sempre positiva” de Culell “per treballar a favor del municipi”.




El Miracle

Ramon Estany

El Miracle estrena nova imatge Més de 300 persones participen a la benedicció de Rams al Santuari del Miracle El passat Diumenge de Rams, el santuari solsonenc va obrir les portes després de vàries setmanes d’obres en que ha restat tancat al culte. Gràcies a una subvenció de 260.000 euros corresponent a l’1% cultural, i amb la col.laboració de l’Ajunta· ment de Riner i el Monestir de Montserrat, la vella església del Miracle ha estat embellida reparant les filtracions d’aigua, la teulada, l’erosió dels ornaments, millora de les cobertes, instal. lació elèctrica, i gàrgoles. L’actuació més espectacular correspón però, a les façanes de l’interior del temple, que s’han pintat amb un color vermellós granate, ressaltant les columnes del temple, i la millora de la il.luminació de tot el conjunt, inclòs l’altar barroc. A més, s’ha arranjat l’entorn de la part inacabada del Santuari, amb un pas· seig que permetrà l’accés per la porta de la nau central.

Interior reformat de l'església del Miracle

Els visitants i fidels del veïnat que s’hi van apropar el passat diumenge van poder gaudir d’una església que semblava nova. A les 12 del migdia, els frares de la comunitat benedic· tina del Miracle van oficiar la benedicció de Rams a la Plaça del Santuari. Acte seguit, tothom es va dirigir en processó cap a l’església del Santuari, on va tenir lloc l’Eucaristia del Diumenge dels Rams, amb la lectura de la Passió. En l’homilia, el pare celebrant va voler recordar el sofri· ment que hi ha arreu del món, de tants que pateixen.

Benedicció de Rams al Miracle

Entrant a l'església del Miracle

Què us sembla la nova imatge del Santuari d'El Miracle

Rosa Solé (Solsona)

Carme Solé (Solsona)

Florenci Sanromà (Igualada)

Ramon Passada (Solsona)

Imma Capdevila (Riner)

Ha quedat molt maca l’església. Nosaltres procurem seguir totes les festes del Miracle, perquè el meu marit és de Su.

Ha quedat molt bé. Feia temps que ho esperàvem. Penso que el Miracle és com Montserrat, però en petit.

Ha quedat molt bonica. I ha canviat molt de com era abans. Té una nova semblança.

Magnífica. Ara es veuen els relleus i tot el que és de pedra. És molt encertat i t’adones d’aspectes que abans no es veien.

Cada 15 dies venim a Mis· sa. Ha quedat molt maco. Convenia, doncs estava molt abandonat. S’hi ha fet un bon treball.



615 - Dijous, 09-04-2009


615 - Dijous, 09-04-2009




Vall de Lord

Josep M. Montaner i Reig

Josep Pintó és elegit nou president de l’Associació de Turisme de la Vall de Lord La nova junat de l’Associació vol millorar la imatge del territori potenciant el patrimoni natural i paisatgístic de la vall L’Associació de Turisme de Vall de Lord, que agrupa un centenar d’establiments hotelers i de restauració de la Vall de Lord, va renovar el passat mes de març la seva Junta i va nomenar a Josep Pintó nou president de l’entitat. Pintó relleva a Lluïsa Sampons al capdavant de la Junta de l’associació que està formada, a banda del president, per 6 persones més: Francesc Riu, Anna Guilanyà, Alfons Font, Jaume Oriol, Francesc Regàs i Jordi Datzira. Els nous responsables de l’Associació de Turisme de la Vall de Lord tenen la intenció de desenvolupar un programa que contribueixi, “per sobre de tot”, a millorar la imatge del territori potenciant el patrimoni natural i el paisatgístic de la vall, ha exposat Pintó. Així mateix, es volen impulsar noves accions de promoció turística a través de campanyes d’informació i publicitat i treballar per fomentar la cohesió entre els associats. L’objectiu de la nova Junta és construir una imatge de la Vall de Lord “que s’associï principalment al patrimoni natural i al turisme ecològic i paisatgístic”. Entre les mesures que es volen impulsar des de l’Associació destaca l’elaboració d’un estudi sobre la regulació de la recollida de bolets. Segons ha explicat Pintó, aquest estudi ha de servir per conèixer i aplicar mesures que permetin racionalitzar la recollida de bolets i la seva explota-

Vall de Lord

ció com a valor turístic. A tal efecte l’associació ha iniciat contactes amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el CEDRICAT, propietaris forestals i ajuntaments per tal de veure com es podria aplicar a la Vall de Lord. Pintó ha explicat que la gestió controlada en la recollida de bolets ja s’està aplicant amb èxit en algunes zones productores de l’estat. Per això proposa iniciar estudis sobre aquesta qüestió, “pel protagonisme que en podem obtenir i per la voluntat d’oferir alternatives turístiques pel territori”. Una altra de les propostes que es volen impulsar és la regulació dels usos dels camins rurals de la vall. Així mateix, també s’està estudinat la possibilitat de crear una central de compres dirigida a comerciants i botiguers de la zona per tal d’abaratir els costos del sector comercial. L’objectiu d’aquestes actuacions és, segons ha assegurat Pintó, “avançar-se a les mesures que ja s’estan portant a terme en d’altres zones i que tard o d’hora arribaran aquí”. El nou president de l’Associació de Turisme de la Vall de Lord considera necessari introduir “noves alternatives de creixement econòmic al territori” i, en aquest sentit, ha destacat que “propostes com les que plantgem des de l’Associació han de servir per potenciar els aprofitaments naturals i turístics de la vall de manera racional i pensant a mig i llarg termini”.

Dolors Pujols

Intercanvi de llibres per Sant Jordi

Agenda Vall de Lord Divendres, 10 d’abril A les 10 de la nit al Teatre de Sant Llorenç: 1a representació de l’obra Crisiiii. Organitza: El Perxe Teatre A les 12 de la nit al pavelló de Sant Llorenç: Concert amb Rauxa i Les Absentes - Organitza: Casal l’Estaca

Els centres educatius de Sant Llorenç, la biblioteca municipal i l’ajuntament organitzen un intercavi de llibres per al proper 25 d’abril “Per un Sant Jordi diferent i sostenible”, així és com defineixen els organitzadors la jornada d’intercanvi de llibres a Sant Llorenç de Morunys, una iniciativa pionera a la Vall de Lord. Qui hi vulgui participar cal que porti els llibres en bon estat que es vulguin intercanviar a la biblioteca municipal, de dilluns a divendres de 5 de la tarda a 8 del vespre. Cadascú podrà portar fins a tres llibres i per cadascun d’ells se li donarà un val. Aquesta és la feina prèvia ja que la jornada d’intercanvi en si tindrà lloc el dissabte dia 25 de les 10 del matí a les 7 del vespre a la Plaça Major, on hi haurà una paradeta. Amb els vals d’intercanvi, es podrà agafar algun dels llibres de les paradetes (també n’hi haurà una d’infantil). Els llibres sobrants es donaran a la biblioteca municipal. Els organitzadors d’aquesta iniciativa sorgida en motiu de la Diada Cultural de Sant Jordi han estat: l’AMPA del CEIP Vall de Lord i del SES Sant Llorenç, el CEIP Vall de Lord, la SES Sant Llorenç, la Llar d’Infants “Els Piteuets” i l’AMPA d’aquest centre, l’Ajuntament de la vila de Sant Llorenç i la Biblioteca Municipal.

Dissabte, 11 d’abril Sortida de 8 a 9 del matí de la Plaça del Mur de St. Llorenç: 17a Caminada Popular Vall de Lord. Organitza: Ja Arribarem Club A 2/4 de 6 de la tarda al Teatre de Sant Llorenç: Espectacle infantil: Alfred i la Tempesta. Organitza: Associació per la Promoció del Teatre infantil i juvenil Diumenge, 12 d’abril A partir de les 10 del matí pels carrers i places del poble: Cantada de Caramelles. Organitza: Coral Morunys A les 10 de la nit al Teatre de Sant Llorenç: 2a representació de l’obra Crisiiiii. Organitza: El Perxe Teatre Dilluns, 13 d’abril A 2/4 de 7 de la tarda al Teatre de Sant Llorenç: 3a representación de l’obra Crisiiii. Organitza: El Perxe Teatre 

615 - Dijous, 09-04-2009


Vall de Lord

Ja Arribarem Club

XVII Caminada Popular de la Vall de Lord Molt sovint les nostres vivències són el resultat de petites proeses que anem amuntegant en el nostre sarró emocional. La «caminada» podria ser un exemple d’una d’aquestes proeses. Per un costat, perquè després de disset anys, l’organització no defalleix en l’intent cada any de trobar propostes atractives que facin més plaent la jornada, i per l’altra, l’objectiu de poder acabar la caminada amb la satisfacció de la fita aconseguida. Aquest any, com a complement sociocultural, voldríem homenatjar a tots els traginers que en temps pretèrits feien «la caminada» d’anar des de les valls de Canalda i Odèn, fins als molins fariners de La Coma i la Pedra, per moldre el gra de les seves collites. A més, també resseguirem una part del camí ral que els «piteus» feien servir per anar als mercats i fires del Solsonès. Després de la bona acollida que va tenir la publicació del fulletó de l’any passat, tornem a repetir, doncs sembla una iniciativa prou atractiva i singular. A part de contenir tota la informació del recorregut, aprofitarem l’avinentesa per a oferir petites pinzellades de les vivències i experiències dels nostres avis, a més de la recuperació escrita del patrimoni toponímic del nostre país. Quan a principi de temporada comencem la neteja i desbrossada de camins, tenim la sensació d’afrontar un gran repte, que a la vegada, es veu alleugerit amb el suport que rebem, any rere any, en fer-nos costat en un dia tan assenyalat. Amb tot,

615 - Dijous, 09-04-2009

Dissabte, 11 d’abril Sortida: Plaça del Mur de Sant Llorenç de Morunys Hora: de 8 a 9 del matí - Quilòmetres aprox. 15,3 Organitza: Agrupació excursionista Ja Arribarem-Club

res no seria possible, sense la volguda complicitat i la no gens menyspreable ajuda que rebem de tants voluntaris que



sacrifiquen una part del seu temps, per gaudir tots plegats d’una bona diada. Bona caminada!!


Odèn

Centre de Natura d’Odèn i Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS)

2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn

El passat cap de setmana va tenir lloc a la població de Cambrils el 2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn que duia per títol: Home i Territori, darreres investigacions al Pre-Pirineu lleidatà. 2006-2008 El col·loqui, al qual van assistir una quarantenta de persones, va reunir especialistes provinents de diferents àmbits que treballen a la zona del Pre-pirineu lleidatà i es va poder donar així una visió de conjunt del món de l’arqueologia de la prehistòria en aquesta zona. Hi hagué representants de la Universitat de Lleida, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Barcelona, del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs del CNRS (Centre Nationnal de Recherche Scientifique), del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i altres especialistes vinculats al món de la recerca arqueològica. Les diferents ponències aportaren noves dades sobre jaciments com la Balma de Guilanyà (Navès, Solsonès), la Cova Gran de Santa Linya (La Noguera), la Cova Colomera (Montsec, Pallars Jussà), el Toll de l’Aubareda (Pinell), el Collet del Sàlzer i les Caixes del Moro (Odèn, Solsonès), la cista tumular de Reguers de Seró (Artesa de Segre, La Noguera) i l'enterrament en cista de la Codina (Pinell, Solsonès). També s’aportaren interessants reflexions sobre els intercanvis d’indústria polida

durant el neolític mig a la zona del voltant de Cardona (Bages) i els contactes culturals entre el Prepirineu i la plana occidental catalana durant l’edat del bronze, fent servir l’exemple dels ritus funeraris. El col.loqui acabà amb una interessant ponència que posava en evidència la relació entre arqueologia i toponímia. Les diferents taules rodones que se celebraren aportaren també nous interrogants que caldrà resoldre en relació als temes esmentats. També dins d’aquestes jornades es presentà el nou plafó informatiu sobre la prehistòria del municipi d’Odèn i que molt aviat es podrà veure exposat a la sala del Centre de Natura. Aquest plafó fou elaborat i presentat pel Grup de Prehistòria del Solsonès. Així doncs hom fa una valoració molt positiva d’aquesta trobada i esperem poder publicar-ne els resultats al més aviat possible, tal i com ja es va fer amb el 1r Col·loqui. Des d’aquí volem agrair a la gent de Cambrils la seva bona acollida, així com la col·laboració de tots els assistents. Moltes gràcies a tothom i esperem retrobar-nos en una tercera jornada.



615 - Dijous, 09-04-2009


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Camins segurs per accedir a les escoles A l’inici del proper curs, els alumnes de primària de Solsona podran desplaçar-se a peu a les escoles amb més seguretat i la tranquil·litat de les famílies. Durant el mes de juny, la regidoria de Medi Ambient preveu haver executat els treballs d’adequació dels vials més utilitzats per accedir al CEIP Setelsis i a l’Escola Arrels I, un projecte que té com a destinataris els escolars, i que pretén fomentar uns hàbits més saludables i, alhora, més respectuosos mediambientalment, entre la població. El regidor de Medi Ambient, Jordi Fraxanet, s’ha reunit aquesta setmana amb representants dels dos centres educatius i les AMPA per començar a perfilar el projecte de condicionament dels denominats camins segurs. En una primera fase, després de Setmana Santa, es durà a terme una enquesta d’hàbits de mobilitat entre els alumnes de les escoles Setelsis i Arrels i els seus pares. L’objectiu de l’Ajuntament de Solsona és el de promoure els desplaçaments a l’escola a peu i, així, “evitar tant com es pugui el vehicle privat, fomentar l’educació viària i recuperar el carrer com a espai de convivència per als infants”, segons expressa Jordi Fraxanet. En concret es preveu que aquesta mesura beneficiï els 850 alumnes dels dos centres i els seus acompanyants. El regidor afirma que “l’acollida d’aquesta proposta ha estat molt positiva”, tant per part de la direcció dels col·legis com de les AMPA. Entre altres actuacions, l’Ajuntament ha avaluat la possibilitat de construir passos de vianants elevats, instal·lar més

Un dels itineraris que utilitzen les famílies per accedir al col.legi passa per la plaça del Camp

bandes reductores de velocitat, col·locar senyals verticals de limitació de velocitat als 30 quilòmetres per hora en les vies d’accés als centres escolars i senyals indicatius de la proximitat a les escoles, entre d’altres. Segons el projecte presentat a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat per sol·licitar finançament, el pressupost de la iniciativa es calcula en 10.000 euros, per al qual s’ha concedit una subvenció de 7.550 euros. Tot i això, les accions concretes que s’acabin implantant es definiran conjuntament amb els centres i les associacions de mares i pares, una vegada extretes les conclusions de les enquestes, entre final d’abril i maig, i s’hagin identificat els itineraris més concorreguts. En una segona fase, s’executaran els treballs en un termini de dos mesos.

L'espurna del Mia

L'Ajunta-ments de...

615 - Dijous, 09-04-2009




Comarca

Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Glòria Sala realitza el cartell per la 57a edició de la Fira de Sant Isidre de Solsona L’artista és membre de la Mostra d’Art Jove del Solsonès i ha estat escollida per la comissió seguint el mètode utilitzat en les passades edicions hi trobem “un recull dels elements tradicionals que composen la fira en format de negatius de fotos”. L’elecció de l’artista ha estat mitjançant el sistema emprat en les últimes edicions per la comissió de la Fira. A partir del llistat d’artistes de la Mostra d’Art Jove del Solsonès per ordre alfabètic del seu cognom. El cartell va ser presentat a la Sala de Govern del Consell Comarcal el passat dimecres on hi assistiren els membres de la comissió organitzadora de la Fira, així com del director d’aquesta, l’Albert Muntada, el qual destacà “el marcat caràcter rural del cartell que reflecteix l’esperit del certamen”

Glòria Sala, de Castellar de la Ribera, ha estat l’artista responsable del cartell de la 57a Fira de Sant Isidre de Solsona. El cartell és una pintura acrílica sobre tela on s’hi pot veure l’evolució de l’agricultura en la preparació de la terra, que segons l’artista “és una de les fases més importants per obtenir una bona collita, similitud amb tot l’esforç que suposa la preparació de la fira, la innovació i la tecnologia, elements que la fan ser important”. Al centre del cartell hi trobem el sol de Solsona, “un element antic que es troba ubicat sobre el portal del Pont, com a observador d’aquests canvis”. I finalment, a la part superior

Acord entre entitats i la Fira de Sant Isidre per fer tasques d’hostesses per tal de contenir el pressupost La direcció d’aquest 57è certamen ha pactat col·laboracions amb entitats de la comarca per tal de realitzar serveis de suport i vigilància La comissió organitzadora de la 57a edició de la Fira de Sant Isidre de Solsona obrirà el proper dimarts el període de sol·licituds per a tots aquells joves majors de 16 anys que vulguin participar en el certamen. Enguany, s’ha pactat convenis de col·laboració amb diferents entitats de la ciutat per tal de realitzar tasques de vigilància d’espais, d’aquesta manera, la Fira col·labora amb les activitats d’aquestes entitats, tal com s’ha fet amb la Colla Gegantera del Carnaval en els darrers anys amb el bar de la Fira, fet que suposarà una disminució en la contractació de personal. Així, entre aquells que vulguin treballar en l’atenció al públic, serveis i estands, tindran preferència els que ho hagin fet correctament en edicions anteriors. Les inscripcions s’hauran de dur a terme mitjançant un formulari que es pot omplir a l’oficina de Serveis a la Joventut, del Consell Comarcal del Solsonès, fins el pròxim divendres dia 24 d’abril. Cas que els nois i noies siguin menors de 18 anys hauran de menester l’autorització familiar. Els torns de treballs podran ser flexibles en funció de les necessitats i el nombre d’hostesses i vigilants així com la seva assignació concreta dependrà de la disponibilitat horària dels inscrits. Enguany es valorarà també l’experiència professional en altres edicions del certamen o activitats similars, i la predisposició a desenvolupar les diferents tasques existents. 10

El santuari del Miracle acollirà la VIII trobada de caramellaires del Solsonès La trobada serà el diumenge 19 d’abril a les 16 h Com va sent tradicional i bianualment, tindrà lloc la trobada de caramellaires del Solsonès, que enguany arriba a la vuitena edició i se celebrarà al santuari del Miracle. A la trobada, que serà a les quatre de la tarda, hi participaran les colles de: Agrupament Baixa Ribera Salada, Ardèvol, Coral Morunys, Coral Riallera de Solsona, Lladurs, Llobera, Olius, Orfeó Nova Solsona, Sant Climenç i Freixinet. L’acte és organitzat per l’Ajuntament de Riner i la comunitat Benedictina del Miracle i compta amb la col·laboració del Consell Comarcal del Solsonès i dels ajuntaments de Castellar de la Ribera, Lladurs, Llobera, Olius, Pinell del Solsonès, Pinós, Sant Llorenç de Morunys, Solsona i la Colla de Caramellaires de Freixinet. 615 - Dijous, 09-04-2009


Comarca

Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Els ramaders del Solsonès desconfien de la vacuna per a la malaltia de la llengua blava La por s’ha fet notar en el decurs de la primera jornada tècnica de l’oví i el cabrum organitzada en el marc de la Fira de Sant Isidre Els ramaders del Solsonès denuncien que la vacuna contra la llengua blava comporta greus efectes secundaris als seus ramats, com ara la pèrdua de llana de les ovelles, caquèxia (aprimament), baixes al naixement i mortalitat. Segons la majoria dels assistents a la I Jornada Tècnica sobre l´Oví i el Cabrum, celebrada ahir a Solsona, abans de vacunar els animals, per aquesta malaltia, no s´havien trobat mai amb la situació actual. Per contra, el cap de l´oficina comarcal del departament d´Agricultura al Solsonès, Josep Bringué, va desmentir aquesta hipòtesi i va assegurar que la vacuna no hi té res a veure, malgrat que reconeix el desconeixement de la causa que està afectant algunes explotacions de la comarca. Bringué s´aferra als estudis fets per Cresa i el ministeri, que diuen que la vacuna no provoca efectes contraproduents. Algunes explotacions han tingut durant l´últim any el 10% de baixes, segons els propietaris, pels efectes col·laterals de la vacuna contra la llengua blava. El cap del DAAR va instar els ramaders a comunicar-ho «tan aviat com sigui possible», ja que es poden rebre indemnitzacions si s´avisa abans que passin 7 dies de la injecció. Per la seva banda, el president de la Federació d´Entitats Catalanes de Ramaders d´Oví i Cabrum, Francesc Batalla, va anunciar ahir que han presentat una proposta al departament perquè es faci un seguiment de les explotacions afectades (actualment en consten 5 a la comarca), amb l´objectiu que «se n´esbrini la causa». Batalla critica que

Empresa

Agricultura argumenti que la deficient salut dels animals es deu a la seva mala nutrició o al tracte inadequat dels paràsits, i insta el departament a indemnitzar els ramaders. En aquest sentit, Batalla va explicar que s´ha arribat a un acord perquè s´ajudi els propietaris que tinguin més del 2% de baixes anuals. Pel que fa al curt termini per presentar la denúncia, Batalla va valorar que hi ha casos en què els símptomes apareixen fins a 40 dies després de la injecció. Malgrat tot, el president de la federació va voler aclarir que la vacuna «és necessària» per prevenir la malaltia, tot i que va destacar que «hem de tenir-ne totes les garanties».

Redacció

Interior adjudica a Constructora de Solsona les obres d’ampliació i reforma del parc de Bombers d’Amer (la Selva)

Imatge virtual del parc del nou parc de Bombers d’Amer

En el marc del procés de millora i adequació de tots els parcs de Bombers de la Generalitat que el Departament d’Interior i Relacions Institucionals i Participació està duent a terme, es destinaran 1.705.860,19 euros a la reforma i ampliació del parc de Bombers d’Amer (la Selva). Les obres han estat adjudicades a l’empresa “Constructora e Inmobiliaria de Solsona, S.A.” i preveuen l’adaptació, re-

forma i rehabilitació de l’edifici actual, la millora dels accessos i l’ampliació de les seves instal·lacions. El termini d’execució de les obres és de 12 mesos i està previst que finalitzin abans de l’estiu de 2010. El projecte planteja la conservació de l’actual edifici. Es proposa rehabilitar les façanes i cobertes amb criteris constructius de coherència històrica i, així, recuperar una imatge més propera a l’original.

615 - Dijous, 09-04-2009

11


Comarca

Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Coneixent experiències a l’Ariège Artesans i productors alimentaris i ecològics i membres de diferents entitats del Solsonès coneixen de prop els projectes ‘Club dels sabors’ i la ‘Ruta dels oficis i artesanies’ de la regió de l’Ariège, França Els passats dies 27, 28 i 29 de març, una delegació del Solsonès va conèixer de primera mà dos dels projectes col·lectius que porten a terme artesans i productors alimentaris de la regió de l’Ariège, conjuntament amb el sector de la restauració i el sector turístic. Entre els 34 assistents hi van participar artesans i productors alimentaris i ecològics de l’Associació Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès, representants del Consell Comarcal del Solsonès, del Patronat Comarcal de Turisme, del Consorci per al desenvolupament de la Catalunya Central (grup Leader), de la Delegació del Solsonès de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, del Gremi d’hostaleria del Solsonès, de l’Associació de veïns de Freixinet, entitats tècniques com l’Associació l’Arada i el Cedricat i gestors d’establiments turístics de la comarca i de l’alta Anoia. El viatge, organitzat per l’Associació Teixit Rural, ha estat promogut pel Consell Comarcal del Solsonès en el marc del Programa de foment al desenvolupament local del Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament de Treball, amb el cofinançament d’aquest departament i del Fons Social Europeu, d’Artesania Catalunya i de l’Associació per a la promoció dels Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès, mitjançant un ajut directe del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida. Aquest viatge forma part del conjunt d’actuacions que des de l’associació d’artesans i des de Teixit Rural s’estan duent a terme per la dinamització dels sectors d’art i oficis, alimentari i ecològic, per tal d'incrementar el coneixement i la presència dels productes en els diferents establiments de la comarca i fora d’ella, amb la voluntat d’establir un projecte col·lectiu del qual se’n puguin beneficiar els diferents sectors i que, necessàriament, ha de comptar amb l’estreta complicitat de la restauració, el turisme, el comerç de la comarca i l’administració local. Els tres dies de visita a l’Ariège, acompanyats pels responsables i dinamitzadors de la ‘Chambre de Métiers et de l’Artisanat de l’Ariège’, la ‘Chambre de Métiers et de l’Artisanat d’Haute Garonne’ i la de Toulouse, a més a més de l’Ajuntament de Martres-tolosane, ens han mostrat un clar exemple de cooperació i treball en xarxa entre artesans, productors, restauradors i hotelers per fer una promoció i consum real dels productes de l’Ariège, arribant tant a la població local com a la turista. El ‘Club dels sabors’ és un projecte específic de la regió de l’Ariège que es gestiona sota la forma d’associació i aglutina 18 restauradors i hotels rurals, 14 agricultors i 14 artesans agroalimentaris. Els diferents operadors subscriuen un contracte de

compromís entre ells i compleixen uns requisits d’entrada per tal d’oferir qualitat i excel·lència, a més de comptar amb una professional dinamitzadora per tot el programa i de l’organització de manifestacions (fires i mercats específics) per valorar productes singulars de diferents poblacions de l’Ariège. D’altra banda, la ‘Ruta dels oficis i artesanies’ és un projecte que engloba tota la regió de Midi-Pyrénées (Ariège, L’Aveyron, Gers, Haute Garonne, Hautes Pyrénées, Lot, Tarn, Tarn et Garonne), en el qual participen 121 artesans agrupats segons la matèria que treballen (metall; fusta; fibres, tèxtil i cuir; ceràmica, pedra i vidre; restauració del patrimoni). Tant les experiències visitades com les presentacions dels diferents projectes han deixat entreveure que projectes com aquests requereixen d’un treball constant i un recolzament financer efectiu per part de les institucions que ho poden fer possible, i no basar-se únicament en la bona voluntat de les associacions implicades que, tot i amb recursos limitats, estan realitzant una molt bona feina. Les visites als tallers i explotacions de l’Ariège ens han aportat també noves idees del que és possible aplicar a la nostra comarca i quins aspectes cal millorar, tals com: la presentació i l’ordre en els diferents tallers, explotacions i obradors, les explicacions a donar als visitants o la duració de les visites. I el més important, saber vendre-ho i promocionar-ho conjuntament entre els diferents sectors implicats; això sí, condició imprescindible prèvia i que molt bé ens ho ha mostrat aquest viatge: primer, creure i valorar allò què fem nosaltres, per comunicar-ho i transmetre-ho als nostres coetanis i al públic visitant! 12

615 - Dijous, 09-04-2009


Comarca

Ramon Estany

Diputació de Lleida Decrets de febrer de 2009 • Aprova la modificació del cost de l’actuació, la justificació tramesa i el pagament de subvenció a favor de la Societat de Caçadors de Solsona, per a la Fira del Caçador, 1.500 euros.

bosc per pas línia BT, 2.012 euros. • Aprova la justificació tramesa i el pagament de subvenció a favor de l’Ajuntament de Clariana de Cardener, per al projecte d’equipaments poliesportius i serveis complementaris, 4.216,81 euros.

• Aprova la justificació tramesa i el pagament de subvenció a favor del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, per a les despeses d’inauguració del nou edifici del Centre, 9.000 euros.

• Aprova certificació d’obra PIM-2007/92 bis, de l’Ajuntament de Castellar de la Ribera “Enjardinament nucli terme municipal”, i la transferència al seu favor de l’import de 21.880,04 euros.

• Aprova la justificació tramesa i el pagament de subvenció a favor de l’Ajuntament de Riner, per a la instal·lació de faroles i equip de megafonia, 11.500 euros.

• Aprova la modificació del cost de l’actuació, la justificació tramesa i el pagament de subvenció a favor de “Sol del Solsonès, Associació de Familiars Malalts Mentals i Drogodepenents”, per a sortides de caire cultural, informatiu i lúdic, 1.000 euros.

• Aprova la modificació del cost de l’actuació, la justificació tramesa i el pagament de subvenció a favor del Club Esportiu Fondistes Solsonès, per a les curses organitzades pel Club, 1.575 euros.

• Aprova la justificació tramesa i el pagament de la subvenció atorgada a favor de l’Associació Esportiva Lach, per a les estades de tecnificació futbolística, 1.050 euros.

• Aprova la modificació del cost de l’actuació, la justificació tramesa i el pagament de subvenció a favor de l’Associació Cultural de Pares els Piteuets, per al servei de guarderia per infants d’1 a 3 anys, 800 euros.

• Aprova la justificació tramesa i el pagament de la subvenció atorgada a favor de Manos Unidas Comitè Catòlic, per a la Jornada anual a la Diòcesis de Solsona, 400 euros.

• Aprova la justificació tramesa i el pagament de subvenció a favor de l’Ajuntament de Guixers, per a la tal·la

615 - Dijous, 09-04-2009

13


Llobera

Apunt històric de Sant Quirze de Llobera La capella romànica de Sant Quirze de Llobera, coneguda popularment per Sant Quiro, s’escau a la vora del pla de Llobera, en un indret molt assolellat i tranquil, entre les cases de pagès de Barcons i la Coma. Avui encara és una capella ben endreçada perquè els veïns se l’estimen molt, però sense culte oficial. Ara bé, fins fa pocs anys no era pas així, sinó que podem dir que tenia una funció molt important per a la gent del seu entorn. Era una sufragània del capdavall de la parròquia de Llobera. Això vol dir que s’hi feien bateigs, casaments i també enterraments, tot i dependre de Llobera. On avui hi ha la porta del davant hi havia hagut un cementiri i l’entrada a la capella era per la porta lateral, com corresponia a una capella romànica. S’hi feien diverses festes. La primera per la Mare de Déu de Març, el dia 25, que abans era festa de precepte. Era costum que a la tarda la gent hi anés a resar el Rosari, però no en grup, sinó cadascú en particular per devoció. La festa major, molt esperada, era pel Dilluns de Pasqua. Hi havia la Missa i un ball amb una orquestra de categoria. Això feia que hi acudís molta gent de quatre o cinc kms al voltant, com jo mateix, que era del poble de Peracamps. També per les mateixes dates, concretament per Sant Marc o bé el dijous de l’Ascensió, s’hi feia una processó i es beneïa el terme. Però la festa que es va mantenir més temps fou la del Dilluns de Pasqua. Deu fer uns trenta anys que va deixar de celebrar-se, essent mossèn Mateu de l’Hostalnou el darrer capellà que hi va celebrar el culte entre els anys 1965-70. No cal dir que les festes s’han anat perdent perquè ja no hi ha tanta gent a les cases i també, segons la meva modesta opinió, perquè ja no s’hi fa res atraient. Si es tornessin a contractar bones orquestres i fer més coses, tornaria a venir gent perquè és més fàcil desplaçar-se ara des de 30 kms que abans quan s’havien de fer una o dues hores de camí a peu. També cal recordar que per la guerra del 36 va desaparèixer la imatge principal de Sant Quirze i Santa Julita, o sigui, la mare i el fill, un nen de pocs anys. Les altres imatges que hi havia també es van perdre: Sant Marc, Santa Llúcia i alguna altra. Només es va salvar la de la Mare de Déu del Carme, i el campanar es va quedar sense la campana. Hi havia força devoció a Sant Quirze. La gent hi acudien en cas de malaltia o necessitat, però no sabria dir si era advocat per alguna cosa en especial. A l’hivern, per Santa Llúcia s’hi celebrava una missa.

Sant Quirze de Llobera Església d’estil romànic que data del 1680, municipi de Llobera i que fa terme per la part baixa amb els districtes de Peracamps i Torrenagó del mateix municipi. El dilluns de Pasqua és Festa Major a les cases Barcons, la Coma, la Serra, Caseta de la Serra, Vila, Caseta de la Vila, Molins i Hostalet de Molins. Lloc de refugi, pregària i Esperança. Festa de goig i alegria d’aquests veïns i de molt més enllà, que veneren el seu Patró.

Acte solemne a les 12 hores del 13 d’abril del 2009 Reposem a vós, Sant Quirze, a la vostra mare Santa Julita i la campana al campanar. Després de més de 70 anys, ens és una satisfacció i també en part vergonya per haver tardat tan… Sant Quirze ja ens haurà perdonat… Com segur que haurà perdonat als botxins que us varen fer perdre, d’aquest fet jo en sóc testimoni. Tots en vàrem tenir molta tristesa i desconsol. Que la Divina Providència faci que mai més no torni a passar cosa igual. Feu Sant Quirze que ens puguem recordar de Sant Marc o Santa Bàrbara abans de l'espant d’un tro. Sempre tindrem presents els malurats lloberesos que tant us van estimar. Ramon Canudas Clotet-Prevere Miquel Colell Travesset-Benedictí Gepet Colell Travesset-Futbolista Ramon Vilaseca Colell, el seu retrat davant del vostre portalÀrbitre de futbol. Davant d’aquest es deixaran anar als 4 vents senyals de Pau i Llibertat. Dilluns de Paqua Florida

Josep Cantó Ribera, de cal Sastret de Peracamps. Antoni Colell Cinca 14

615 - Dijous, 09-04-2009


Llobera

Llobera celebrà la 14a Festa dels Pubills

Animat ball

El passat dia 29 de març es va celebrar a Llobera la 14a Festa dels Pubills Durant la tarda es va celebrar un concurs de botifarra i vàrem poder gaudir d’un animat ball. Els Pubills d’honor d’enguany han estat el Toni i la Dolors de Palet. Des de d’aquí volem donar les gràcies als col·laboradors i a tots els assistents. Foto de grup amb els Fins l’any vinent. pubills d'honor

Campions concurs de botifarra

615 - Dijous, 09-04-2009

15


Riner

ERC-Riner

Demanen al Consell que adeqüin el tram de Freixinet a Santa Susanna pel perill de gel El Grup Comarcal d’ERC-Solsonès va presentar, la setmana passada, una sol·licitud al Consell Comarcal on demanava l’adequació d’un tram de carretera que requereix d’intervenció. Aquest tram de carretera, que va de Freixinet de Riner a Santa Susanna, presenta un cert grau de perillositat degut a les fortes gelades al seu paviment i a la manca de senyalització. Anteriorment, el regidor d’ERC de l’Ajuntament de Riner, Xavier Castellana, ja havia fet aquesta petició a l’equip de govern del seu Ajuntament, el qual li havia respost que l’autoritat responsable d’aquesta obra era el Consell Comarcal del Solsonès. A resultes de la resposta de l’Ajuntament, s’havia traslladat la petició en el Ple Comarcal del passat 12 de maig, en què el Secretari del Consell havia respost que ‘malgrat que la competència d’aquesta obra és de l’Ajuntament de Riner, el Consell Comarcal l’assumeix per voluntat política mitjançant el Pla de Camins’. Va ésser en aquest moment quan el Vicepresident del Consell havia dit que es faria arribar el Prec a l’Ajuntament de Riner i, tot seguit, el Grup Comarcal d’ERC-Solsonès havia manifestat que l’Ajuntament assenyalava el Consell Comarcal del Solsonès com a autoritat responsable d’aquestes obres. Moment en què el Consell va demanar al grup d’ERC-Solsonès que li realitzés aquesta petició per escrit. El tram de la carretera a adequar, que és identificat com a perillós a l’hivern, va de Freixinet de Riner a Santa Susanna, arribant al pont sobre el riu Negre anomenat Pont de Casamartina. Ja hi ha hagut diversos accidents i nombrosos

Comarca

ensurts causats pel gel al ser un tram en revolt, obac, pendent i vora el riu. Les peticions de millora que fa el Grup d’ERC-Solsonès al Consell Comarcal són les de canviar l’asfalt d’aquest tram per un que sigui més adherent en situació de gelada, reformar la cuneta del costat de la paret per a fer-la més plana (cuneta trepitjable de formigó) de manera que no es faci malbé la part inferior dels vehicles en cas de sortida de la carretera, modificar si fos oportú els pendents transversals de la calçada per millorar l’escorrentia de l’aigua i senyalitzar adequadament el perill de gel en ambdós sentits.

M. Teresa Canal, Diputada pel Solsonès a la Diputació de Lleida, grup CIU

Proposen que s’ajorni el Projecte de Llei de Pesca El Ple de la Diputació va aprovar el passat dia 20 de març, una moció conjunta per adherir-se al Manifest de Llavorsí i per modificar el sistema d’adquisició de tiquets per a pescadors El Parlament de Catalunya està tramitant en aquests moments el Projecte de Llei d’Ordenació Sostenible de la Pesca Continental. Aquest Projecte de Llei no solament s’ha fet sense la participació dels pescadors, de les societats de pesca i de la Federació Catalana de Pesca, sinó amb la seva oposició frontal. Fins i tot s’hi han oposat formalment els Consells Comarcals de la muntanya lleidatana. El moviment associatiu a l’entorn del sector de la pesca, representat per les societats de pesca, és l’eix vertebrador que ha permès la conservació dels nostres rius i és una part importantíssima de l’entramat de la societat civil del món rural/fluvial. El Manifest de Llavorsí proposa, entre d’altres mesures, ajornar el Projecte de Llei d’Ordenació Sostenible de la

Pesca Continental fins que sigui redactat un Pla estratègic que determini les necessitats reals de la pesca i dels ecosistemes aquàtics a on es desenvolupa. La regulació en l’Ordre de Veda pel present exercici, emesa pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que ha limitat els sistemes d’adquisició del tiquets de pesca continental, ha provocat que en l’inici de la temporada de pesca s’hagi produït un gran desgavell en l’adquisició i tramitació d’aquests tiquets. Aquesta situació es pretén consolidar en la futura Llei d’Ordenació de la Pesca Continental. En aquesta línia, la Diputació de Lleida també insta a la Generalitat de Catalunya a habilitar nous canals per a l’adquisició de tiquets de pesca continental alternatius als actualment en vigor. 16

615 - Dijous, 09-04-2009


Comarca

Consorci per al desenvolupament de la Catalunya Central Programa leader 2007-2013 · Mesura 323. Conservació i millora de patrimoni rural. - Mesura per a entitats locals.

El dia 27 de març s’ha publicat al DOGC, l’ordre AAR/126/2009 per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del programa LEADER de Catalunya relatives al període de programació 2007-2013, i es convoquen els corresponents a l’any 2009. El termini de presentació de sol·licituds és d’un mes.

• Beneficiaris/àries

Els beneficiaris/àries poden ser: · Persones físiques. · Microempreses, pimes agroalimentàries, pimes amb ànim de lucre del sector del turisme i oci. · Cooperatives. · Entitats sense ànim de lucre. · Administració local. El percentatge màxim d’ajut que es pot obtenir és del 35 % sobre el pressupost acceptat; les sol·licituds presentades es valoraran en base als eixos estratègics del Consorci i a un sistema de puntuació i valoració del projecte, el qual determina el percentatge d’ajut a obtenir, complint sempre amb presentar la documentació requerida de forma completa.

• Què el consorci per al desenvolupament de la Catalunya Central?

El Consorci constituït com a Grup d’Acció Local està composat per 32 representants, de l’administració local i entitats de caràcter privat sense ànim de lucre. El Consorci desenvolupa la seva activitat en l’àmbit territorial format per 54 municipis corresponents a l’àmbit de les comarques de la Segarra, Solsonès, Anoia i Bages, amb una superfície de 2.379,29 km2 i una població de 45.130 hab. La finalitat del Consorci és promoure accions per fomentar els sectors productius del teritorri i el desenvolupament rural, mitjançant l’aplicació de la metodologia LEADER.

• si teniu algun projecte, idea... ...contacteu amb nosaltres i us informarem !

• Què és LEADER 2007-2013 ?

La metodologia LEADER té com a objectiu el desenvolupament d’estratègies locals. L’objectiu és impulsar la cooperació entre les diferents activitats i actors del món rural definint territoris rurals amb suficient capacitat per al desenvolupament d’estratègies d’àmbit local, reforçant les activitats de dinamització dels Grups d’Acció Local (GAL) i establint una xarxa de cooperació entre tots els agents diversificats a través del GAL. La finalitat es concreta amb l’aplicació de mesures del Programa de desenvolupament rural 2007-2013 en l’àmbit territorial del consorci.

Si teniu una activitat econòmica, un projecte de diversificació econòmica, innovador, una idea, una activitat de difusió.... podeu contactar amb nosaltres per tal d’assessorar-vos i veure si l’activitat o projecte és elegible a LEADER. L’equip tècnic del Consorci us acompanyarà per: · Conèixer i orientar la vostra activitat/projecte. · Informar del procediment de subvenció i documentació a presentar. · Seguiment de les actuacions sol·licitades. · Dinamització de l’activitat econòmica ( informació d’altres fonts de finançament, intercanvi d’experiències...).

• Eixos prioritaris · · · ·

Les dades de contacte de l’equip LEADER són: · Oficina tècnica Solsonès: Pujada del seminari, s/nSOLSONA. Tel 973 481644 La gerència del Consorci és a càrrec del Jordi Vilalta, en el passat període 2000-2006 gerent del PRODER del Solsonès.

Valorització de les produccions locals. Serveis a la població, empresa i comerç. Foment del turisme de qualitat. Valorització del patrimoni cultural i natural.

• Mesures d’aplicació

· Mesura 12301. Augment del valor afegit dels productes agrícoles, millora dels processos de transformació i comercialització i agrobotigues. - Creació, millora i/o ampliació de microempreses o PYMES agroalimentàries o agrobotigues. · Mesura 312. Creació i desenvolupament de microempreses. - Creació, millora i/o ampliació de microempreses per diversificar el teixit econòmic. · Mesura 313. Foment d’activitats turístiques. - Creació, millora i/o ampliació d’establiments turístics de capacitat reduïda o d’empreses d’activitats d’oci o desenvolupament i comercialització de serveis turístics i establiment de rutes de productes de qualitat, patrimoni i natura. 615 - Dijous, 09-04-2009

17


Castellar de la Ribera

Ramon Estany

“Sóc conscient que aquest llibre pot portar polèmica” Xavier Solé Pla, autor d'El pecat dels àngels Com vas començar la teva afició a escriure? L’any 1999 vaig publicar la primera novel.la. Tampoc no era un projecte gaire ambiciós. Jo sempre havia tingut la inquietut d’escriure, i a més amb certa sensibilitat cap a l’entorn rural en que he crescut. Va ser una experiència molt grata. La gent del Solsonès ens considerem únics, pertanyents a una comarca molt singular, però en el fons som una mica acomplexats, a vegades ens fa una mica de por fer el ridícul, i això, sovint, a l’hora de fer iniciatives com la d’escriure un llibre costa una mica més. És per aquest motiu que la novel.la transcorre al món rural? D’entrada l’he situada en un entorn rural, tot i que malauradament al segle XXI aquest tipus de vida a l’entorn rural que havia sobreviscut tants segles, pràcticament s’ha extingit, o sigui, la típica masia com a unitat familiar, quasi autosuficient, l’hem vist extingir. En aquest sentit som uns privilegiats. A més, al sector primari hi havia un tipus de relacions socials, de veïnatge, unes tradicions. El món rural ha vetllat més per la conservació de les tradicions i la cultura, en canvi, avui parlem de gestió del territori i passem més a un concepte industrial, a treure’n un rendiment, no tant per preservar l’entorn. I també surt l’altre terme, l’ecologia, que des de sectors pròpiament no vinculats imposen limitacions i diuen que s’ha de fer d’una altra manera. Jo ambiento la novel.la a final dels 60, perquè a l’hora de dibuixar les relacions entre els personatges, al ser més propers, puc donar un testimoni més fidedigne que si ambientés la història al segle XIV, que tampoc no sé massa quins tipus de relacions tenien la gent llavors. Per altra banda, el fet que sigui a mitjan dels anys 60, em permet un espai per a la fantasia.

Xavier Solé Pla

Clarà, 1976 Casat i pare d’un fill (1999, “Pedraforta. La vall del Diable”) (2003-2004, A la revista El Bocamoll, “Montornó”) casos i casos, però el capellà ha desenvolupat una funció importantíssima en l’entorn rural, fent moltes vegades de jutge i de mestre. Jo, d’entrada, trobo que el capellà ha fet un paper molt digne.

Per què té un paper tan destacat l’Església en aquesta novel.la? Per altra banda, parlo també de l’església. Sóc conscient que aquest llibre pot portar polèmica perquè probablement sigui la primera novel.la ambientada al Solsonès en que un dels personatges és el bisbe de Solsona. Jo de cap manera no voldria que la gent es pensés que em refereixo al bisbe actual, amb qui mantinc una excel·lent relació, ni amb el bisbe que hi havia l’any 68. Hi faig referència ben bé com a figura de l’autoritat i el poder de l’església. I crec que era interessant, perquè a la comarca del Solsonès, el fet que hi hagi un bisbe, penso que és interessant. Una altra qüestió és l’Església. L’Església sempre s’ha tingut en compte de criminalitzar-la molt. Sempre hi ha hagut

Els personatges del teu llibre, què tenen de real i de fictici? Evidentment, quan crees un personatge, sempre et fixes en trets de diferents persones, amb la qual cosa hi pot haver personatges transversals, que hi hagi un personatge que tingui un tret d’algú que coneixes. Sempre hi ha una font d’inspiració o punt de referència. Referent al títol del libre, El pecat dels àngels, de pecats, en surten molts, però, quins són els àngels? El pecat, d’entrada, és una cosa que sempre ha venut. Tot el que vulnera les normes que regeixen les conductes és el que ven més. 18

615 - Dijous, 09-04-2009


Castellar de la Ribera

Ramon Estany

Aquí, per una banda, intento descriure el perfil de la gent de l’entorn rural, gent noble, sense maldat, i per l’altra banda, el caciquisme moral, expressament perquè en l’època aquesta coexisteix la burgesia i el cacic. El cacic és més local, qui té un domini i el vol exercir. Jo entenc que el títol s’haurà entès més una vegada s’hagi llegit el desenllaç. Els àngels potser seria l’aparença del cacic o el paper del bisbe. El títol, té un sentit irònic, el pecat que han comès els àngels., i probablement forma part del final inesperat del llibre, quan els que es veuen més innocents no ho són tant, i els menys bons, eren més positius.

Crec que a les administracions els falta una mica d’ambició a l’hora d’apostar per la cultura

Com veus el futur dels escriptors de comarca? Jo crec que una iniciativa que ha sortit a nivell de comarca i que vull aplaudir és la de l’Òmnium Cultural. Crec que a les administracions els falta una mica d’ambició a l’hora

d’apostar per la cultura. Hi ha els ajuntaments petits que sí que fan revistes i intenten de fer certàmens literaris. Però els ajuntaments més grans, que són els que tenen més recursos potser són els més mancats d'imaginació. Està molt bé que hi hagi folklore i tradicions, però de vegades, caldria anar més enllà. Òmnium Cultural és una gran iniciativa. Aquí hi ha molta gent que té ganes d’escriure però potser els falta l’oportunitat, i que surti una entitat i faci un certamen d’aquest, això és d’aplaudir.

La gent del Solsonès ens considerem únics, pertanyents a una comarca molt singular

Comarca

Agència Catalana del Consum (ACC)

La Generalitat i el Consell signen el conveni de delegació de les competències en matèria de consum El Consell assumeix les competències d’inspecció, resolució de reclamacions, campanyes de control, formació i informació als consumidors, amb el suport de l’Agència Catalana del Consum (ACC) Amb aquest conveni, l’ACC duplica els recursos econòmics que destina a la comarca del Solsonès El director de l’Agència Catalana del Consum (ACC), Jordi Anguera, i el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, han signat el conveni de delegació de competències en matèria de consum. Aquest conveni és conseqüència de l’acord de Govern de la Generalitat de Catalunya amb el que es varen delegar aquestes competències als consells comarcals del Solsonès, a l’Alt Camp, a l’Alt Penedès i al Ripollès, amb el que ja son 26 les comarques catalanes que exerceixen funcions de consum. Amb aquest conveni, es duplica el pressupost de l’ACC destinat a les polítiques de consum al Solsonès entre 2008 i 2009, mentre que l’increment dels recursos econòmics que gestiona el Consell enguany és del 154% en relació a l’any 2007. A partir d’ara el Consell Comarcal, a més d’informar i formar a les persones consumidores, tramitarà reclamacions a través de la mediació i l’arbitratge, realitzarà actuacions inspectores i sessions d’informació, formació i educació. A més, el conveni de col·laboració amb l’Agència Catalana del consum determina els objectius a complir anualment i el procediment 615 - Dijous, 09-04-2009

pel seu seguiment i avaluació. La realització de les actuacions de consum des del territori suposa un increment de l’efectivitat atès que des de la comarca es té un millor coneixement de la realitat i de les diferents situacions, i permet: - un seguiment molt proper de la situació de mercat - una acció més efectiva de formació i conscienciació del sector empresarial local - una adaptació de les actuacions d’informació i formació a les necessitats de la població de la comarca Actualment, els consells comarcals amb competències delegades en matèria de consum són: Alt Camp, Alt Empordà, Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Empordà, Baix Penedès, Berguedà, Conca de Barberà, La Garrotxa, Montsià, Osona, Pla de l’Estany, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Selva, Solsonès, Terra Alta i Conselh Generau d’Aran, que les té transferides. 19


Oliana

Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera.

Sortida de primavera En arribar el bon temps es comença a viatjar per gaudir de la natura, veure nous llocs i conéixer un xic més la nostra terra, la qual cosa fa que l’estimem una mica més, a la vegada que descobrim aquells llocs que per qüestió de temps mai no hem pogut visitar o veure amb el temps necessari per saber-ne la seva història, aquella història que al cap i a la fi forma part de les nostres arrels. En aquest cas la sortida va ser, entre altres llocs, a Alcover (Tarragona) per veure l’interessant poble, i de pas quedar-nos a dinar aquí, aprofitant per menjar calçots, menjar típic d’aquesta època servit sobre una teula i cadascú amb el típic pitet que alguns anomenen”babero”, a causa del costum d’alguna època passada. D’aquesta població, entre altres coses, cal esmentar l’Església romànica construïda a final del segle XII o principi del XIII, declarada monument “Històric Artístic” el 3 de l’11 de 1.931. Enderrocada l’any 1.937. Oberta a l'espai públic l’11 de setembre de 1.979. Les restes que queden són una meravella. A la tarda, visita al Monestir de Santa Maria de Vallbona, un dels monestirs de la Ruta del Císter (Monestir de Santa Maria de Poblet, Monestir de Santa Maria de Vallbona i Monestir de

Menjar típic d’aquest temps, calçots.

Santes Creus). En aquest monestir de Santa Maria de Vallbona, visita guiada per algunes de les seves estançes; hi ha llocs que no són visitables, no oblidem que part del monestir està habitat per una comunitat formada per l’Abadesa i la resta de religioses.

Restes de l’església romànica enderrocada l’any 1937.

Detall del Monestir de Santa Maria de Vallbona.

Verge del Claustre (S.XII-XIII)

Exterior de l’església del Monestir. 20

Gaudint de les explicacions al recinte que voreja el claustre.

615 - Dijous, 09-04-2009


Oliana

Anna Simon i Ampurdanès

Mercat de la Cultura Rural PERAMOLA, 10 i 11 d’abril MERCAT DE LA CULTURA RURAL

Silenci. Avui m’agradaria poder parlar amb silencis, perquè hi ha algunes coses, aquelles coses veri· tablement importants, que només es poden dir amb un silenci. Peramola està feta de silencis, de pedres que callen memòries i de carrers que escolten paraules i les obliden, per· què les paraules no són importants. Peramola és un escenari que guarda el temps i no el deixa passar. Per això, els dies 10 i 11 d’abril, el poble de Peramola recuperarà una època, tot escenificant un quadre típic de la vida quotidiana al camp a principi de segle passat. Els seus carrers albergaran el Mercat de Cultura Rural, on es podran trobar tot tipus de productes artesanals: embotits, formatges, creps, bijuteria, colònies, flors, treballs de fusta i vidre, etc. També hi haurà un espai dedicat a productes agrícoles i ramaders, amb carros i fira d’animals. I, fins i tot, atraccions de fira tradicionals, com uns cavallets fets amb fusta. Una de les activitats més destacades del mercat, serà el debut dels esclopers més joves de Catalunya, que faran una demos· tració de l’art ancestral i gairebé oblidat de fer esclops. A més a més, es podrà gaudir de diverses activitats lúdiques que ens reviuran l’ambient festiu de la tradició rural. El divendres a la tarda es podrà assistir a un recital de poesies de Josep Espunyes i a una representació de Balls Tradicionals de Peramola. El dissabte, hi haurà una ballada i taller participatiu de Sardanes i de Balls Tradicionals d’arreu. La iniciativa de crear un Mercat de Cultura Rural parteix de l’idea de Ramon Seira, un artesà que, havent participat a diverses fires i mercats, va veure en Peramola l’escenari idoni per emplaçar-hi un mercat d’aquest tipus, i es va posar en contacte amb l’Associació de Jovent per començar a treballar amb el projecte. Des de l’Associació de Jovent de Peramola, tot i que no s’atre· veixen a parlar de xifres, esperen que el mercat rebi una bona acollida i un nombre elevat de visitants. Amb aquesta finalitat, han engegat una important campanya de difusió i publicitat. Si el Mercat de Cultura Rural acompleix les expectatives, es preveu perllongar-lo en el temps i convertir-lo en una cita irrevocable de cada Setmana Santa.

615 - Dijous, 09-04-2009

Divendres, 10 d’abril 11:00h- Inici del Mercat de la Cultura Rural. 12:00h- Debut dels esclopers més joves de Catalunya. 17:00h- Recital de poemes de Josep Espunyes. 18:00h- Balls tradicionals de Peramola. Dissabte, 11 d’abril 11:00h- Inici del Mercat de la Cultura Rural. 12:00h- Debut dels esclopers més joves de Catalunya. 17:00h- Ballada de Sardanes. 18:00- Balls tradicionals.

AGENDA D’ACTIVITATS DE SETMANA SANTA A OLIANA: Divendres 10 22:00h Passió Viva. 9 escenes de la Passió i Mort del Senyor. Amb la participació de la Banda. Sortida dels Àngels. Diumenge 12 12:00h Cant de Caramelles pels Carrers de la Vila 18:00h Sardanes a la Plaça de la Reguereta Per la Cobla Riella d’Agramunt.

21


Partits Polítics

Unió

Duran Lleida visitarà el Solsonès El president comarcal del partit, Albert Muntada, ha anunciat la visita de Duran en una trobada amb la directiva de Lleida, desplaçada al Solsonès El president del comitè de govern d’UDC, Josep A. Duran Lleida vindrà el mes que ve al Solsonès amb l’objectiu d’establir un canal de comunicació amb el teixit empresarial de la comarca i evitar la pèrdua de més llocs de treball. Així ho va comunicar el president d’Unió del Solsonès, Albert Muntada, després que tota la permanent de Lleida, encapçalada per Miquel Padilla, es desplacés a Solsona per a posar les bases d’un servei d’assessorament empresarial, amb contactes amb joves emprenedors que tenen interès en instal· lar-se al Solsonès. Convergència i Unió té la intenció d’escoltar els diferents sectors econòmics i també els treballadors afectats més directament per la crisi, en una reunió amb Duran Lleida, les properes setmanes. Entre les principals línies d’actuació avançades per Albert Muntada, després de parlar amb la direcció del partit, hi figuren posar a disposició d’empresaris i emprenedors un

Partits Polítics

gabinet que podria prestar serveis d’assessorament, gestions i tràmits a l’empresariat de la zona.

Gerard Bajona, Delegat Territorial de deumil.cat al Solsonès

L’organització “10Mil a Brussel·les per l’Autodeterminació” va oferir una conferència a Solsona El passat dimecres 1 d’abril, en el marc d’actuació de l’organització “10Mil a Brussel·les per l’Autodeterminació”, els Coordinadors Territorials de la Catalunya Central, Albert Mulero i Jacint Valls, van oferir una reunió/conferència al bar M-Knop de Solsona per tal d’ampliar la xarxa de membres de la Comissió Promotora de la ILP. Aquesta comissió, que ja compta amb més de 8.700 membres, pretén impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de convocatòria per un Referèndum d’Autodeterminació; a la qual ja s’hi van adherir diverses persones del Solsonès, que també col·laboraran de manera voluntària amb l’organització. En aquesta primera fase, les adhesions serveixen perquè s’accepti la tramitació de la ILP al Parlament de Catalunya. Si la ILP s’admet a tràmit, els membres de la Comissió Promotora disposaran de 120 dies hàbils

-uns cinc mesos i mig- per recollir un mínim de 50.000 signatures a partir de la data en que el Parlament es pronunciï. Un cop aconseguides les 50.000 signatures, que aniran en imprès numerat i serialitzat pel propi Parlament, la ILP passaria a ser debatuda pel Parlament i, si s’aprova, aquest haurà d’elaborar la llei pel Referèndum a la ciutadania en el que es preguntarà: Vostè vol que Catalunya esdevingui un estat de ple dret, social, democràtic i independent? Des de l’organització us animem a tots a signar per aconseguir superar el primer pas de l’admissió a tràmit de la ILP. Trobareu tota la informació d’aquest procés al web deumil.cat, on també podreu omplir un formulari amb les vostres dades per adherir-vos a la Comissió Promotora. Junts, farem camí cap a la nostra llibertat.

22

615 - Dijous, 09-04-2009


Cartellera XERRADA: La Sibèria

AULA D’EXT. UNIVERSITÀRIA: ‘Per què serveix el cervell?’

17 d’abril, horari i lloc per determinar Reprenent les seves sessions sobre viatges naturalístics, el Grup de Natura del Solsonès ofereix una xerrada sobre la Sibèria. Més endavant se’n concretarà tota la informació.

Sala cultural de l’Ajuntament - 16 d’abril, 18 h El psiquiatre Pere Bonet enceta el tercer trimestre del curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona. La conferència que pronunciarà porta per títol “Per què serveix el cervell?”. És una sessió reservada als alumnes de l’Aula.

VII CICLE “CONCERTS D’ORGUE”

Església Parroquial de Sant Llorenç de Morunys dissabte 11 d’Abril a les 19:00 hores Organitzat per L’Associació d’Amics de l’Orgue de Sant Llorenç de Morunys, El concert serà interpretat per Miquel González, organista

TAULA RODONA: ‘Projectes de desenvolupament’ Sala gòtica del Palau Llobera - 25 d’abril, 19 h

L’ONG SOM organitza una taula rodona en el marc del seu desè aniversari. Se centrarà en “Projectes de desenvolupament”.

Caramelles de Pinell - Pasqua 2009

Ball per a la gent gran

DIUMENGE 12 d’abril 12:15 Davant de l’església de Sant Climenç (sortint de missa) 13:15 Davant de l’església de Miravé

Club Caixa Catalunya Sant Jordi - 27 d’abril, 26 d’abril Ferran de Màxim2 és l’encarregat d’amenitzar el segon ball d’abril per a la gent gran, d’entrada lliure. És una iniciativa dels consells de la Gent Gran de Solsona i el Solsonès amb el patrocini de l’Ajuntament i el Consell Comarcal.

DILLUNS 13 d’abril 09:00 Esmorzar dels caramellaires a l’escola vella 09:45 Plaça de Sant Climenç 10:30 Davant de l’església de Pinell 11:30 Davant de l’església de Madrona 12:30 Davant de l’església de Sallent Tot seguit, arrossada popular a Sant Climenç (cal apuntar-se abans)

Festa central del 40è aniversari de l’Esplai Riallera Plaça de Sant Isidre 18 d’abril, a partir de les 16 h

L’Esplai Riallera commemora amb una festa el 40è aniversari de l’entitat d’educació en el lleure. Entre altres propostes, el programa inclou una gimcana, animació infantil, un sopar i un concert. 16 h Gran gimcana per a nens i nenes de 3 a 12 anys, amb la col·laboració de l’Agrupament Escolta Pare Claret 18 h Animació infantil a càrrec del grup Polkasol3 20 h Acte commemoratiu 40 anys fent Riallera 21 h Botifarrada popular 22.30 h Concert a càrrec de Polkasol3, Crazy Evolution i Séptimo A

Sortida de la secció d’història del Centre d’Estudis Lacetans: Espais d’Art i Memòria a Agramunt i la Segarra.

Santa Maria de Lloberola

Festa Major-Dilluns de Pasqua 13 d’abril de 2009

Visita al centre d’art Espai Guinovart i al refugi antiaeri d’Agramunt

Matí, a les 12 hores: Santa Missa i benedicció i repartiment del pa a Santa Maria. A continuació: Cantada i ballada dels caramellaires de Llobera. Tarda a 2/4 de 8: lluït ball a càrrec de Joan Vilandeny.

Dissabte 18 d’abril Lloc i hora de trobada: 10h. a la plaça del Camp Opcional: Dinar a Cervera i visita de la senyalització memorial del centre de la ciutat. Organitza: Secció d’història contemporània del Centre d’Estudis Lacetans El refugi antiaeri es troba sota el temple romànic de Santa Maria d’Agramunt i disposa d’una exposició permanent. L’Espai Guinovart dóna a conèixer l’obra de l’artista i les seves vivències en el món rural i màgic de la seva infantesa.

Sortida diumenge 19 d'abril a Sant Joan de Mediona

La setmana que ve donarem més informació dels horaris de sortida. Els qui hi estigueu interessats, truqueu als núms. 670214439 (Àngel) o 669053360 (Sandra). 615 - Dijous, 09-04-2009

23


Parròquia

Ramon Estany

CELEBRACIONS CAPITULARS A LA CATEDRAL PRESIDIDES PELS SENYOR BISBE

Dijous Sant: A 2/4 de 9 del vespre, Missa de la Cena del Senyor. Divendres Sant: A 2/4 de 5 de la tarda, Acció litúrgica de la Mort del Senyor. Dissabte Sant: Vetlla Pasqual, a 2/4 d’11 de la nit.

DIJOUS SANT

Brics: A les 5 de la tarda. Cambrils: A les 6 de la tarda. Clarà: A les 6 de la tarda. El Miracle: A les 7 de la tarda. La Coma: A les 8 del vespre. Linya: A 2/4 de 6 de la tarda. Lladurs: A les 5 de la tarda. Madrona: A 2/4 de 6 de la tarda. Navès: A les 8 del vespre. Baixa Ribera Salada: A Ogern, a les 8. Olius: A les 8 del vespre. Peracamps: A les 8 del vespre. Sant Climenç: A 2/4 de 8 del vespre. Sant Just-Joval: A 2/4 de 7 de la tarda. Sant Ll. de Morunys: A les 4, a la Resi· dència. A les 6, al Temple Parroquial. Santuari de Lord: A les 6 de la tarda. Solsona: A les 6 de la tarda, a la Com· panyia de Maria. A 2/4 de 9 del vespre, a la Catedral.

DIVENDRES SANT

Cambrils: A les 5 de la tarda. El Miracle: a les 5 de la tarda. La Coma: A les 7 de la tarda. Linya: A les 7 de la tarda. Lladurs: A les 5 de la tarda. Madrona: A 2/4 de 6 de la tarda. Navès: Al Santuari de Lord, 3 tarda. Odèn: A les 12. Baixa Ribera Salada: A Ogern, a les 6 de la tarda. Peracamps: A les 7 de la tarda. Sant Climenç: A 2/4 de 8 del vespre. Sant Feliu de Lluelles: A les 10 del matí, Viacrucis. Sant Just-Joval: A les 5 de la tarda. Sant Llorenç de Morunys: Viacrucis, a les 9 del matí al temple i a les10 a la Re· sidència. Confessions: De ¾ de 5 a ¾ de 6 tarda. Celebració de la Passió les 6. Santuari de Lord: A les 6 de la tarda. Sisquer: A les12. Solsona: A les 8 del matí, Viacrucis pels carrers de la Ciutat, sortint de la Catedral. Celebració de la Passió a 2/4 de 5 de la tarda a la Catedral, i a 2/4 de 7 a la Com· panyia de Maria.

El Via Crucis és un dels actes més multitudinaris de la Setmana Santa a Solsona

DISSABTE SANT I VETLLA PASQUAL

Besora: A les 10 de la nit. Clarà: A les 9 del vespre. El Miracle: A 2/4 d’11 de la nit. Lladurs:A les 10 de la nit. La Coma: A les 9 del vespre. Madrona: A les 8 del vespre. Navès: A les 10 de la nit. Baixa Ribera Salada: A Ogern, a 2/4 de 10 de la nit. Olius: A les 10 de la nit, a la Cripta. Peracamps: A les 10 de la nit. Sant Just-Joval: A 2/4 de 10 de la nit. Sant Llorenç: A 2/4 d’11 de la nit. Solsona: A 2/4 d’11 de la nit.

DIUMENGE DE PASQUA

Altès: A les 11. Busa: A 2/4 d’1. Cambrils: A la 1. Castellar: A 2/4 d’12. Ceuró: A 1/4 d’11. El Miracle: A les 12. La Llena: A les 12. La Pedra: A les 11. Llobera: A 2/4 de 10 i Caramelles. Miravé: A les 12. Navès: A les 11. Ogern: A 2/4 d’1. Peracamps: A 2/4 d’1 i Caramelles.

Pinell: A les 10. Sant Climenç: A 2/4 de 12, Missa i cant de Caramelles. Sant Feliu de Lluelles: A les 10. Sant Just-Joval: A 2/4 de 12. Sant Llorenç: A les 12 del migdia i a les 8 del vespre. Santuari de Lord: A les 11. Solsona: Igual que els diumenges. Timoneda: A les 10. Vallferosa: A les 11 i Caramelles.

DILLUNS DE PASQUA

Castell de Cambrils: Missa a les 12. Aplec Pasqual de Sant Sebastià (Clarà): Missa a les 12 i benedicció del pa. Aplec del Santuari de Lord: Missa a les 11 del matí. Aplec de Santa Maria del Villaró (Olius): Missa a les 12. Aplec de la Selva: Missa a 2/4 d’1 i be· nedicció del pa. Lloberola: Aplec de Santa Maria del Solar. Missa a les 12 i Caramelles.

SOLSONA

Missa Conventual.- A partir del Diu· menge de Rams, la Missa Conventual de la Catedral se celebrarà a les 8 del vespre fins al mes d’octubre.

Els Sants de la Setmana Divendres, 10 Divendres Sant. Sant Ezequiel; sant Dimes; sant Terenci. Dissabte, 11 Sant Estanislau. Sant Isaac. Diumenge, 12 Sant Juli I; sant Damià; santa Vísia. Dilluns, 13 Sant Hermenegild. Sant Martí I. Santa Agatònica. Dimarts, 14 Sant Tiburci; sant Lambert; santa Domnina. Dimecres, 15 Sant Telm (beat Pedro González); sant Crescent; santes Basilissa i Anastàsia. Dijous, 16 Sant Toribi de Lièbana; santa Engràcia, i companys màrtirs a Saragossa; sant Benet-Josep Labre. 24

615 - Dijous, 09-04-2009


Bisbat de Solsona

Associacions

Ramon Estany

Conferència del P. Teòtimo González sobre “el camí de Bernadeta”

Pasqua Florida, Pasqua Joiosa

Teòtimo Gonzàlez va destacar que a Bernadeta l’Església no la va proclamar “santa” a causa de les aparicions, sinó a causa de la seva manera de viure. El passat diumenge 29 de març al Seminari de Solsona, l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lurdes s’agermanà al voltant del P. Teòtimo González, personalitat molt coneguda, respon· sable de la relació a nivell espanyol i català dels pelegrinatges a Lourdes. Aquest any, a partir de la selecció de quatre moments de la seva vida, després del Camí del Jubileu del passat any, es proposa “El camí de Bernadeta”. Les exposicions seran impor· tants pels interrogants que es plantejaran als pelegrins sobre: discerniment de la vocació; la vida en l’Església; l’Eucaristia; el servei. Una bona proposta per a la santedat. El P. Teòtimo va oferir una conferència en la que mostrà acuradament la bellesa de la vida de Bernadeta: el seu desig d’introduir-se en el Catecisme per rebre Jesús-Eucaristia –una fita en la seva vida-, així com la relació dòcil amb la Senyora, amb el dolor i amb la malaltia, tot des d’una humilitat fascinant. La Jornada va concloure amb la celebració de l’eucaristia.

És la festa més solemne que celebrem de la Resurrecció de Jesús. És una Setmana Santa espiritual, religiosa i cristiana i escoltem la veu de Déu. No ens hem d’inquietar per res. El diumenge passat, dia de la Benedicció de Rams presidida pel nostre Sr. Bisbe, Jaume Traserra i Cunillera, la plaça Major estava molt bonica per la gran assistència d’avis, de pares i mares amb fills i néts, i tothom portava el seu ram, d’oliver, de llorer, de romaní i la típica palma. Van ser moments d’alegria i de triomf. La Pasqua és recomfortable pels creients i no creients, és una joia, també és recomfortable poder visitar els malalts. Ajudem els necessitats i siguem solidaris. Amb pau, amor, concòrdia i estimació per a tothom amb l’esperit de responsabilitat compartida, donem les mans i no l’esquena i siguem responsables a l'hora de circular per les carreteres. Amb fe i esperança, rebeu una forta abraçada per a tothom des del Sol del Solsonès.

El Pare Teòtimo Gonzàlez, durant la conferència al Seminari de Solsona

El Sol del Solsonès vol incorporar: PSICÒLEG/A Jornada laboral de 15 h / setmana ( horari flexible ) Contracte de substitució baixa maternal. Per concertar entrevista truqueu al 973 483683

info@elsolsones.net - 973 48 17 19 Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Uns 40 assistents van seguir la xerrada 615 - Dijous, 09-04-2009

Sol del Solsonès

25


Associacions

Redacció

Nova Campanya de recollida de medicaments per Karamathur (L’Índia) La iniciativa parteix de l’Associació Solidària PETJADES, un grup de col.laboració en projectes i activitats de caràcter social, cultural o formatiu, amb accent especial en el vessant del desenvolupament (camps de treball, etc) Associació solidària Petjades és un grup que ha nascut com a conseqüència del treball realitzat per un equip de solsonins i de claretians sobre la presència dels claretians a Solsona, Petjades Claretianes pel Solsonès, culminat l’any 2005, amb la voluntat de donar continuïtat, revitalitzar i reforçar els vincles i col.laboració amb Claretians de Catalunya, a través de projectes i activitats de caràcter social, cultural o formatiu, posant un accent especial en el vessant de desenvolupament. Amb aquesta finalitat, es va començar una feina d’aglutina· ció de persones que participessin d’aquesta voluntat, i, actualment, Associació solidària Petjades actua com a coordinador i dinamit· zador d’aquest projecte global. Diverses institucions de Solsona s’hi van interessar i van ma· nifestar el seu desig de col.laborar en aquest projecte. I, recentment, a través de l’Associació solidària Petjades, s’ha signat un conveni de mútua col.laboració entre l’Ajuntament de Solsona, el Consell Co· marcal del Solsonès i Claretians de Catalunya, amb un compromís de participació en projectes de caràcter social i de desenvolupament. A més, des de l’Associació solidària Petjades s’han establert lligams amb l’ONG Enllaç Solidari, per tal de contribuir a difondre projectes de desenvolupament promoguts en territoris de Brasil, Índia, Paraguay i República Dominicana. Què fan? A l’inici de la seva singladura, l’Associació solidària Petjades centra la seva actuació a la zona de Karamathur, població del sud de l’Índia, situada al districte de madurai, dins l’estat de Tamil Nadu, on treballa el P. Gaspar, conegut dels solsonins, enmig d’una àrea rural endarrerida per raons històriques, polítiques, socials i mediambientals. A Karamathur, i als poblats del seu voltant, hi viuen, prin· cipalment, els més pobres i també les castes discriminades de la societat índia. Educació, salut i altres necessitats bàsiques per a una vida humanament digna, són les grans mancances dels habitants d’aquesta regió. Amb la finalitat d’ajudar a pal.liar algunes d’aquestes ca· rències, s’han assumit tres projectes: dos d’ells vinculats a l’àmbit de l’educació i l’altre, al de la salut. 1. Proporcionar bancs i pupitres per a St. Claret Primary School. Els Missioners Claretians, involucrats amb la gent d’aquesta regió, van considerar que, per a posar les bases d’un desenvolupa· ment integral, era fonamental la implantació d’una bona educació. Per això, davant d’una demanda creixent entre la gent, establiren St. Claret Primary School, l’any 1982. Amb el pas dels anys, la població s’ha anat implicant amb l’escola participant activament, i el nombre d’estudiants s’ha anat incrementant, arribant enguany, després de 26 anys, a 1.557, pro· 26

vinents de gairebé 50 nuclis de població diferents. Atès el gran nombre d’alumnes, no poden proveir el centre del mobiliari adequat mínim. Per això, requereixen l’ajuda per a comprar 125 jocs de bancs i pupitres, on poder acomodar 500 estudiants. 2. Actualització de la biblioteca de St. Claret Primary School. L’escola esmentada disposa d’una petita biblioteca, que necessita d’una actualització periòdica de llibres. 3. Ajuda mèdica per al Medical Care Center Annex a la Parròquia regentada pels Claretians, es troba un petit centre sanitari atès per religioses: el Medical Care Center. Les persones que hi són ateses tenen tants pocs recursos que no poden ni costejar-se els medicaments que necessiten, que reben gratuïtament en la mesura de les possibilitats. Hi ha una necessitat urgent de provisió de medica· ments, i s’hi col.labora a través d’enviaments i fons eco· nòmics per a poder-los adquirir. Amb aquesta finalitat, es realitza una campanya de recollida de medicaments. 4. Adquisició d’un ordinador per a l’escola de St. Claret Primary School. Aquest consisteix en el projecte més imminent. Els diners que es puguin recollir aniran destinats a la compra d’aquest equipament. Com es pot col.laborar? Si, individualment, teniu medicaments que ja no ne· cessiteu (encara que siguin caducats) i els voldríeu destinar a aquesta causa, podeu dur-los als contenidors ubicats a: Farmàcia Boix -Farmàcia Martínez -Farmàcia de Sant Llorenç -Farmàcia d’Olius -Clínica podològica Rahifer - Club de Jubilats Sant Jordi - Club de Jubilats Estel - CAP de Solsona. - CAP de Sant Llorenç Si sou una comunitat de veïns, un grup o una associ· ació, si ho desitgeu, se us podria facilitar un contenidor, que es recolliria posteriorment quan ho comuniquéssiu. Per qualsevol qüestió, podeu contactar a través dels telèfons 619.31.98.11 (Joan Carles) 646.49.23.18 (Josep) 973.48.33.51 (vespres) o bé enviant un correu electrònic a: petjades.solsona@gmail.com 615 - Dijous, 09-04-2009


Associacions

Associacions

Club de Jubilats Estel del Solsonès

Històries del paradís

El club de jubilats i pensionistes "L'Estel del Solsonès":

El grup de música Obrint Pas és actualment un dels màxims exponents de la música catalana tant al nostre país com arreu del món. Després d’una àmplia dis· cografia i de llargues gires s’han agafat un descans durant aquest any, moment que ha aprofitat el seu cantant i lletrista, Xavi Sarrià per publicar el seu primer llibre, titulat Històries del paradís (Edi· cions Bromera, 2008). El llibre ha rebut els aplau· diments de la crítica i d’autors de renom com ara Isabel-Clara Simó. Es tracta d’un llibre de relats breus de ficció, amb escenaris molt diversos, des d’un poble d’Iraq, una escola finlandesa o l’habitació d’una solitària ado· lescent japonesa, i que tenen com a punt en comú la recerca del paradís. Un llibre de ficció però que té com a objectiu mostrar realitats, molts cops colpidores, del món on vivim. Xavi Sarrià s’ha col·locat doncs com un dels escriptors revelació de l’últim any fent el salt de la cançó al llibre. Si en voleu saber més, el pròxim dissabte 18 d’abril, a les 8 del vespre, al Casal Popular la Fura comptarem amb la presència d’en Xavi Sarrià, que vindrà a presentar-nos el llibre. Després, a les 11 de la nit tancarem l’acte amb un recital de poesia. Us hi esperem!

Dia de la Mona

El dia 13 d'abril celebrem el dia de la mona. Amb berenar, mona i ball per a tots els socis. El preu serà de 6 euros. Per les inscripcions: al mateix club.

Cine Fòrum

El dia 20 d'abril organitza una sessió de Cine Fòrum gratuïta, per a tots els pensionistes. Patrocinat per "La Caixa". Esperant la vostra assistència. Moltes gràcies.

Classes de la Ciber Aula

El dia 27 d'abril s'obriran les classes de la Ciber Aula (ordinadors). Totes aqueslles persones interessades, abans del dia 8 d'abril, podeu passar pel club de 4 a 7 h de la tarda. Apunteu-vos-hi abans del dia 6 d'abril, al Club.

Creuer pel Mediterrani El club de jubilats Estel del Solsonès, organitza un creuer pel Mediterrani els dies, 1, 2, 3, i 4 de maig amb sortida i tornada de Solsona. El preu es de 282 euros tot inclòs. Per inscripcions al mateix club, abans del 14 d'abil. 973 48 10 47

Excursió a Girona "Temps de flors"

Associacions

El dia 10 de maig, excursió a Girona “Temps de flors” Durant uns dies la ciutat de Girona s'engalana amb plantes i flors per anunciar la primavera. Després de visitar el casc antic visitarem Banyoles, on anirem a dinar en un restaurant als peus del llac. Després d’un bon dinar, qui ho desitgi prodrà gaudir d’una passejada pel llac més gran de Catalunya. El preu soci és de 32 euros i no sent soci 34 euros. Per inscripció, al club.

Associacions

Societat de Caçadors Esportius de Solsona i Comarca

Els caçadors de Solsona han reposat les plaques de veda d’Olius i Pinell El passat 4 d’abril la Societat de Caçadors de Solsona i Comarca va dur a terme la reposició i senyalit· zació de plaques de l’Àrea de Caça 10236, que correspon al terme municipal d’Olius i Pinell. S’ha fet aquesta tasca, degut a la desaparició de moltes d’aquestes plaques de dintre aquesta àrea de caça. L’Associació demana respectar aquestes se· nyalitzacions i recorda que treure aquestes plaques està penalitzat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. D'aquesta reposició, se n’ha posat en coneixe· ment als Agents Rurals de la Comarca.

Centre d'Estudis Lacetans

Assemblea general ordinària del Centre d’Estudis Lacetans Día : 18 d’abril de 2008 (dissabte) Hora: 19,00 h. (vespre) Lloc: Seu social de l’entitat. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

615 - Dijous, 09-04-2009

Casal Popular la Fura

La Junta

27


Educació

CEIP El Vinyet

Vam fer unes “súper” mones! L’últim divendres del trimestre els nes i nenes del Vinyet vam fer unes “súper” mones! Vam sucar el pa de pessic amb un almívar, que vam fer nosaltres mateixos amb aigua i sucre, hi vam posar melmelada per dins i nocilla, fruita, plomalls i un ou de xocolata a sobre. A la tarda vam sortir a passejar i vam veure un cirerer ple de flors. Que n’era, de bonic! En tornar a l’escola vam fer una rotllana ben gran per menjar-nos les mones. També us volem explicar que els avis del David G. de P4 ens van regalar ceps, gerds, camamilla, poliol i espàrrecs.

Educació

Escola Bressol

La mona a l’escola Bressol Divendres dia 3 d’abril i per acomiadar-nos abans de les vacances de Pasqua, els nens/es de l’Escola Bressol vàrem esmorzar una mona boníssima. Tota l’escola feia olor de xocolata!! Era de dos pisos, amb mantega i melmelada per dins i botonets de xocolata de colors per fora, amb tot de plomes al voltant! A dalt de tot un ou de xocolata ben gros. Els nens/es de P-0, P-1 i P-2 ens vàrem llepar els dits de debò! Molt bona Pasqua a tots!

28

615 - Dijous, 09-04-2009


Educació

CEIP Setelsis

La mona i les caramelles Aquest és l’any de l’astronomia i a l’escola treballem aquest tema des de moltes vessants Arriba el dia de fer la mona i na· turalment també es guarneix amb llunes i sols, estrelles i planetes. Després i com cada any, l’expomones té un gran èxit i totes les classes i les famílies passen pel vestíbul de l’escola per contemplar l’obra feta entre tots. A la tarda acabem la celebració cantant i ballant caramelles al pati i ens mengem la mona. És un dia per aprendre coses molt importants: una dolça tradició, la capacitat de compartir i estrényer llaços d’amistat amb el grup, admirar l’obra feta per tots els companys... amb el record d’un dia tan bonic us desitgem uns feliços dies de vacances!

Gràcies, avis! Un trimestre més, les àvies del Consell de la Gent Gran ens han ajudat a aprendre jocs populars en una activitat d’extraescolars. Per això, des d’aquí els volem dir: Moltes gràcies! Esperem repetir l’experiència. 615 - Dijous, 09-04-2009

29


Educació

IES Francesc Ribalta

Jornada d’Escoles Verdes a l’IES "Francesc Ribalta" Un any més, l’últim dia del segon trimestre ens ha brindat l’oportunitat de contribuir al coneixement i a la conservació del medi ambient. Efectivament, el dia 3 d’abril, l’IES “Francesc Ribalta” ha celebrat la seva jornada anual d’Escoles Verdes. En aquesta ocasió, el professorat dinamitzador d’aquest projecte va preparar una àmplia gamma d’activitats, diferents per a tots els cursos, i la majoria d’elles en contacte amb la natura. L’alumnat de 1r d’ESO ha assistit a xerrades per part del agents rurals sobre el medi natural i per part d’un estudiant de l’Escola Agrària sobre rapinyaires. També han penjat a diferents indrets caixes niu per a mussols i òlibes. Els de 2n d’ESO han fet activitats de reciclatge a la deixalleria i a la Fundació Volem Feina. Hem col·laborat també amb el Projecte Rius, tot analitzant les característiques físiques, químiques i biològiques del riu Aigua d’Ora; els encarregats n’han estat els nois i noies de 3r. El Centre Tecnològic ha acollit els alumnes de 4t d’ESO i de 1r de batxillerat, els ha ofert interessants tallers sobre la destil·lació de plantes aromàtiques, l’estudi d’amfibis o la caldera de biomassa forestal. Els alumnes de química de 2n de batxillerat s’han acostat al Centre d’Aigua de Can Font,

1r ESO

a Manresa, per tal de realitzar anàlisi d’aigües, activitat subvencionada per Aigües de Manresa. Volem expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones i entitats que han col·laborat amb nosaltres i que han fet possible que reeixís aquesta jornada tan educativa i especial.

2n ESO

3r ESO

30

615 - Dijous, 09-04-2009


Música

Ramon Estany

L’Escola Municipal de Música proposa una farcida setmana cultural L’escola de Música de Solsona posarà a l’abast dels solsonins totes les disciplines vinculades amb la música Entre el 18 i el 25 d’abril, amb motiu de la Setmana Cultural, l’Escola Municipal de Música de Solsona oferirà una variada oferta cultural, que comptarà amb destacats professors. El dissabte 18 serà el dia de la dansa, a la sala d’actes del Casal de Cultura, amb la professora Fina Comas, que impartirà uns tallers de Dansa creativa (de 6 a 9 anys) entre les 10 i les 11 del matí. D’11 a 12 del matí, alumnes de 10 a 17 anys podran practicar la Dansa Moderna. Finalment, per a edats a partir de 18 anys, de 12 a 1 del migdia, els alumnes podran practicar els balls amb diferents ritmes. El dimarts 21 d’abril, serà el torn de la música moderna. A l’auditori de l’Escola Municipal de Música, el cantautor Roger mas explicarà el procès de creació d’un disc. Serà a partir de les 8 del vespre. El dimecres 22 d’abril, amb el títol de “Tot, Tot sona”, a la Sala d’actes del Casal de Cultura, el professor Xavier Lozano (l’atrapasons), impartirà un taller concert per a tots els públics, en el qual amb la idea del reciclatge i l’observació del que ens envolta, podrem veure i sentir objectes que veiem però no sentim cada dia. Una crossa, una cadira, una escombra, una regadora... deixen sentir la seva veu musical per recordar-nos, una vegada

Cultura

més, que la música és allà on decidim trobar-la. L’activitat serà a partir de 2/4 de 6 de la tarda. El divendres 24, el professor Javier Juanca oferirà un taller d’improvisació als alumnes de 4t g.e. i g.m., a les 5 de la tarda a l’aula A10 de l’escola Municipal de Música. Finalment, el dissabte 25 serà el torn del teatre, amb un taller d’instrumentalització teatral a càrrec d’Aleix Albareda, a partir de les cinc de la tarda, al Teatre Comarcal. A banda d’aquestes activitats, obertes a tot el públic, els usuaris i alumnes de l’escola gaudiran de diferents tallers musicals impartits pel professorat del centre: el dilluns dia 20, de flauta i audició, el dimarts, dia 21, de petita òpera, contes musicals i instruments de cobla. El dimecres, dia 22, piano, vent i veu. El dijous, dia 23, amb motiu de la diada de Sant Jordi, a més d’un taller d’acordió, la música sortirà als carrers de Solsona, amb audiciona a partir de les 6 de la tarda, al Passeig Pare Claret, a l’ajuntament i a la Plaça Major. El divendres dia 24, hi haurà les darreres classes de corda, vent, clarinet, teoria, piano i guitarra.

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Maria del Mar Bonet al lliurament dels premis Drac L’acte se celebrarà per Sant Jordi al vespre al Cinema París Ja es poden comprar les entrades per al recital que Maria del Mar Bonet oferirà al Cinema París de Solsona per Sant Jordi. El lliurament de la primera edició dels premis literaris Drac encetarà la vetllada a les 9 del vespre. Òmnium Cultural del Solsonès, organitzador de l’acte, ha posat les entrades a la veda anticipada a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Solsona. L’entrada general val 15 euros i per als socis d’Òmnium Cultural, 12 euros. En aquesta actuació a Solsona, Dani Espasa acompanyarà Maria del Mar Bonet al piano. Aquesta convocatòria és la primera gran festa que, coincidint amb Sant Jordi, promou Òmnium Cultural del Solsonès. 615 - Dijous, 09-04-2009

31


Cultura

Ramon Fabregat Saló

La primera gran

Diada del tercer mil·leni

(El Gegant més gegantí, només pot ser solsoní) Per a poder preparar com cal aquesta primera gran Diada de la història de Catalunya, em permeto convidar tothom a una insòlita caminada pels bonics corriols de la imaginació... de la fantasia... Sí!, d’acord!... La fantasia pot esdevenir utopia... és ben cert també, però, que la realitat pot superar la ficció... Som-hi doncs?

El text (la “lletra”), ja el tinc pràcticament enllestit, i espero que un cop passat Reis, mitjançant el nostre necessari setmanari Celsona, el podré sotmetre a la consideració/opinió i fins i tot a la crítica constructiva de tothom. Voldria anticipar que es tracta d’una “derivació actualitzada/modernitzada al mateix temps que humanitzant/agermanadora de “La santa espina!” Òndia – Renoi! Em podrà dir algú... Pel que fa a la música, tot i que encara no tinc ni punyetera idea de com m’ho manegaré per a poder presentar quelcom adient i força canor (en cap cas una mena de música amb cert regust fúnebre), aquí també tindrem un altra primícia: Hi haurà dues “melodies”: una de ben senzilla per a que la pugui cantar tothom sense tenir “problemes polifònics”, i una altra molt més “solemne”, possiblement a quatre veus... que segurament farà les delícies dels components de l'Orfeó Nova Solsona … i més endavant de corals i orfeons d’arreu de Catalunya.

Avui, onze d’agost del 2009... ¡Sí, del 2009!, la nostra catedral és plena de gom a gom; el principal portal catedralici s’obre de bat a bat per a permetre la majestuosa entrada d’un personatge monumental... un gegant com mai no s’ha vist enlloc... una veritable obra mestra “Eixida” del taller d’escultura de la Nissaga de Casserres: Tothom queda bocabadat en contemplar tan senyorívola figura que presenta un gegantí cavaller, força pelut, que al seu braç esquerrà, porta un gran escut daurat, del que, quasi secs, encara brollen quatre rajolins de sang; “forçada continuació de quatre ratlles vermelles que esdevindran molt més eternals que mítiques...” ¡Sí!, És el comte Guifré el primer... el “Pilós”, que avui, 11 d’agost del 2009, 1.112 anys després de la seva històrica mort, ha retornat al Solsonès potser per a veure com ens van les coses... a comprovar què n’hem desenvolupat, de tot allò que ell va començar quan va iniciar el repoblament de Catalunya... De sobte, i després que sa eminència el bisbe de torn ha realitzat la benedicció del nou gegant, es produeix un insòlit fet que passarà als anyals de la història, esdeveniment que suposa veritable prímicia cultural, de la que tot el Solsonès se’n sentirà molt orgullós... molt especialment els “actors i les actrius”, que magistralment “posaran en escena” aquesta històrica primícia: Havent-ho assajat com cal, l’Orfeó nova Solsona, entona un nou himne... i més ben dit, més que d’un himne, es tracta de:

== == == == == == == == == == == Un cop acabada aquesta cerimònia religiosa, popular i històrica, quan el nou gegant surt majestuosament de la catedral, acompanyat pels gegants i gegantes de Solsona, es produeix l’habitual repic de campanes, continuat per les acostumades descàrregues dels trabucaires, que avui en faran més que mai de les seves, i és que un nou gegant no s’estrena cada any. Seguidament, tota la comitiva i seguici, institucionalment encapçalada per les autoritats de torn, sense oblidar tot allò que per tradició pertany a les festes més preuades (cavallets, bastoners, nans, flabiolaire, etc.), al mateix temps que la Patinfanjàs interpreta les dues variacions de la balada del Comte Guifré pujant tots pel carrer Castell, s’aturarà davant de l’ajuntament, on el primer mandatari electe imposarà al nou gegant una nova condecoració de nova creació, la millor i més preuada:

“La balada del comte Guifré” lle-

LA XARRETERA DEL COMTE GUIFRÉ

Que pot ser xarrereta, o millor, banda o faixí... Tot seguit, la comitiva es dirigirà al Camp del Serra, que es troba més bonic, més lluent, més endreçat que mai... i evidentment, més ple que mai, perquè es continuaran produint nous fets històrics no menys transcendentals. I tothom contempla esbalaït que, al Camp del Serra, curosament arrastellats, es veuen ni més ni menys que vuitanta-dos gegants, sí, quaranta-una parella de gegants, vinguts de les restants quaranta comarques catalanes. S’ha d'aclarir, però, que a Catalunya hi ha com uns tres mil cinc-cents gegants censats. Crec, però no n’estic del tot segur, que en més d’una comarca, pel motiu que sigui, no en tenen cap, per la qual cosa, en part també pel tarannà de casa nostra,

Sí!, ho heu git bé!, balada!!! moderna, però balada.

32

615 - Dijous, 09-04-2009


Cultura

Ramon Fabregat Saló

penso que no serà problemàtic poder arribar a un acord, o “consens”, sens dubte el “primer consens geganter”, de forma que totes les comarques estiguin representades, i aquí és on humilment crec que, donant bon exemple, la Colla Gegantera de Solsona prestarà una de les dues parelles a una comarca que no en tingui cap, i d’aquesta bonica manera, tots contents i ben farcits, oi que sí? I en un moment donat (i per molts esperats, encara que només sigui per a veure com s’acabarà aquest espectacle geganter) degudament acompanyat pels trons i espetecs dels trabucaires, seguit per les notes de la Patinfanjàs, la comitiva, acompanyant al nou gegant, fa majestuós acte de presència al bell mig del Camp del Serra...de sobte... miracle de miracles!...: motivat per un senzill giny que el nou gegant porta amagat al seu interior … es converteix en el gegant més gegantí, començant a crèixer, sobrepassant en alçària a tots els altres... quelcom així com uns quatre pams.. i és que, a Catalunya, abans que tinguéssim un rei nostre, hem tingut un comte decisiu... el Comte Guifré... Després de “passar revista” a les 41 parelles arrenglerades per ordre alfabètic, començant per la comarca de l'Alt Camp i acabant per Vallès Oriental; mitjançant un senzill aparell acústic que el més gegantí porta ben instal.lat al seu interior... “un pèl més avall dels budells”, amb una inaudita potència decibèl·lica com mai no se n'ha escoltat de pareguda, el gran gegantí diu només dues paraules,... dues paraules que com un “consell”... fins i tot com un manament, com una ordre, hauran de fer història a tots els indrets del principat... aquestes dues paraules: DESPERTA CATALUNYA !!!

via aigua ni neu...no...no...”plovien bombes”...plovien voltors... a poca distància de l'ecomuseu de la Vall d’Ora, uns 30 o 40 voltors, des dels cingles meridionals de Busa “baixaven” en picat i en vol rasant... amb la pantegruèlica intenció de cruspir-se sorollosament les restes d’algun vertebrat hores abans necrosat... Un cop tothom ha arribat al monument de Guifré el Pilós erigit el dia 11 d’agost del 1992 per l’ajuntament de Navès, en una breu cerimònia, la persona més anyenca de tots els presents, en un senzill acte, precedeix a enterrar el Comte Guifré! No!, No!, No es tracta pas d'haver d'exhumar les despulles del Comte Guifré de les pètries urnes on es troben acuradament conservades al monestir de Ripoll que ell va fer bastir exemplarment!...Es tracta de quelcom molt més senzill...:es tracta d’enterrar una talla o reproducció en fusta, o pedra, a escala 1/10...ni menys que una reproducció del gegant més gegantí, que avui, onze d’agost del 2009 hem presentat mundialment... enterrament que es farà al terra, recobrint-lo amb una petita peça de marbre amb la inscripció: “Guifré el primer, comte i gegant més gegantí, 11.08.2009”. Naturalment a tocar i als peus del monument que tots coneixem... a la Vall d’Ora, on es posarà punt i final a tots aquests esdeveniments cantant, com ha de ser, el veritable himne nostre... la balada del Comte Guifré..i acabant amb el crit de les dues paraules tant de bo històriques... tant de bo definitives. DESPERTA CATALUNYA! Cal afegir, que cadascuna de les parelles de Gegants que han presentat a totes les comarques, rebrà també una reproducció com la que s’ha esmentat...

Tot seguit, tothom, especialment “la mainada", es dediquen ordenadament a contemplar totes les parelles de gegants, especialment el més gegantí, al temps que els/les mestres i tutors/es expliquen als “seus/seves” tot allò que estan descobrint i coneixent, especialment un important “bocí” de la nostra història més llunyana que molts (no solament joves) no coneixen... la història que va començar l’any 840 (segle IX) quan nasqué en Guifré, que morí quatricomte el 897...

== == == == == == == == == == == Bé, estimats i estimades del Solsonès: No em podeu deixar sol amb aques projecte reivindicatiu, que ha d'enaltir molt més la nostra comarca. Sé que us involucrareu amb tot el vostre entusiasme, amb tot allò que bonament pugueu fer per la nostra terra... I sé que ho fareu, perquè vosaltres teniu un bonic lema que supera aquell molt conegut...el de "we can it … nosaltres podem".. i el superarà perquè el vostre lema, el meu lema, és aquell que diu: “Nosaltres podem perquè volem...” Sé que mai no hauré de dir: "No podeu perquè no voleu", i amb aquesta convicció, i amb aquesta condició, he de fer un patriòtic i reivindicatiu crit a totes les autoritats i institucions solsonenques, i molt especialment a la joventut solsonenca, que és el futur molt proper de la nostra terra... Tot i que em podeu trucar al 3942 de Solsona, prefereixo que us adreceu a la direcció del nostre “Celsona”, amb la qual estaré en contacte per allò que calgui.

I mentre això succeeix, una altra comitiva es dirigeix a un lloc històric, on es farà l’acte més emotiu, més entranyable d’aquesta històrica gran Diada.

“EL SEGON ENTERRAMENT DEL COMTE GUIFRÉ”

Encapçalats pels Motorrucs de Solsona amb la seva més lluenta vestimenta, i quasi al ralentí amb el mínim soroll possible per a respectar la fauna del lloc, tota la nombrosa comitiva (mitjans de transport a consensuar per raons d’amplades) es desplaça per la carretera de la vall d’Ora on dubto moltíssim que puguin viure l’experiència fantàstica que jo visquí, i que no s’ha repetit... Sí, aquell dia de pluja meravellosa!... No!, no plo615 - Dijous, 09-04-2009

33


INFLEXIONS

Inflexions

Genís Cardona Era una noia tan bonica que, des que havia complert els setze anys, mai més no havia hagut de pagar cap consumició als bars, restaurants i discoteques on anava, acompanyada d’unes amigues que, pel sol fet de veure’s il·luminades per aquella llum tan brillant, estaven destinades a romandre a la foscor de l’oblit, el desinterès i la invisibilitat. Només entrava a un local que tots els ulls es giraven a mirar-la, com si hagués entrat un àngel amb ombra de dimoni, com si la vida de cadascuna d’aquelles persones hagués estat nit fins aquell moment en el que, de forma inesperada, la primera albada de la humanitat hagués acabat de despuntar, tenyint-ho tot de color. Era asseure’s a la barra que multitud d’homes i de dones s’acostaven a ella, amb els ulls temorosos, com si caminessin per sobre la neu però no volguessin deixar cap empremta, i la convidaven a prendre els beures més sofisticats d’aquell establiment, a consumir els plats més exquisits d’aquell restaurant, a viatjar amb ells o amb elles fins la fi del món, despeses pagades, amb l'única condició que ells o elles poguessin estar amb ella, mirar-la, beure de la seva infinita bellesa. Mai no li proposaven res més. Fer-ho hauria estat com agafar la flor més preciosa del jardí i arrencar-la per posar-la dins d’un gerro amb aigua freda i una aspirina. Les seves amigues, abans de pansir-se de tanta llum, una a una, discretament, anaren buscant la seva vida, anaren sortint de l’ombra d’aquella inabastable claror per créixer a recer de sols més tímids i menys enlluernadors. Als trenta-cinc anys, aquella noia tan bonica encara era verge, encara conservava aquell posat d’àngel i de dimoni, encara feia sospirar d’amor impossible qualsevol dona o home que gosava mirarla, encara vivia amb els pares ja que, de tan bonica com era, mai cap professor no havia tingut valor per dir-li que el seu talent artístic era notablement limitat i que, per tant, dedicar tots els seus esforços a desenvolupar una carrera literària, com ella pretenia fer, possiblement resultarien poc profitosos. Als cinquanta-set anys hagué de pagar el seu primer gintònic a la discoteca on solia anar cada divendres i cada dissabte i on, cada vegada amb més freqüència, els homes i les dones deixaven de mirarla després d’uns instants inicials governats més per la curiositat que no pel desig o la melangia amorosa. Aquell mateix any, abans de festes, s’adonà que molt sovint era ella la que iniciava el contacte visual, la que buscava la mirada d’aquells homes i aquelles dones que, amb la seva creixent indiferència, l’estaven començant a desaprendre. Dreta davant del mirall, a casa seva, sola, nua, no entenia per què aquell cos 34

que cada dia havia estudiat fins el darrer detall, que cada dia l’havia enamorada a ella mateixa fins a fer-la estremir de joia, ara semblava voler transparentar la llum de la finestra, com si el mateix blau del cel s’introduís per entre els seus omòplats per tenyir-li els pits, el coll i les galtes, per difuminar el seu contorn en una imprecisió, gairebé etèria, gairebé inapreciable, però constant com un rosec somort a la panxa. Els vuitanta-tres anys els celebrà estirada en una platja d’arena negra, un combinat caríssim a la mà, els darrers estalvis dels seus pares transferits al compte corrent especificat pel propietari de l’apartament de fusta, a tocar del mar, on l’encarregat de manteniment havia despenjat tots els miralls aquell mateix matí, just abans de la seva arribada. El vidre convex de la copa, el verd del combinat, reflectien uns ulls plens de por, uns llavis prims fràgilment dibuixats per un somriure amarg. Més enllà, a la platja, uns nens jugaven amb un estel de colors, el feien enfilar pel cel, corrent i estirant-lo amb un cordill del que penjaven retalls de paper que, amb el vent, xiulaven de frisança. Els nens reien i el mar els besava els peus, un bes d’un amant imaginari que ella mai no havia fruït. L’estel semblava un ocell immens, una au majestuosa que travessava el cel de banda a banda i que, algunes vegades, si el vent bufava fort, gairebé es perdia de vista a la claror daurada del migdia. El combinat, massa dolç, estenia una llum verda, líquida, que traspuava els seus dits fins i agradables, molt ben cuidats. Aquell vespre, abans de sopar, una nena de poc més de cinc anys trucà a la porta del seu apartament. Portava un estel als braços, molt més petit i senzill que el que havien fet volar tota la tarda aquells nens riallers. Era un estel molt fràgil, com els ulls de la nena, d’un verd que li recordava el combinat, líquids, dolços. Sense dir-li res, amb una mirada profunda d’extrema saviesa, com la que només pot tenir un nen de cinc anys, li donà l’estel i marxà corrents. Sentí com parlava amb els altres nens, que l’esperaven amagats darrera uns arbres. Sentí com reien de pura felicitat. Fou l’encarregat de manteniment qui la trobà, morta, estirada al llit, passats dos dies. Li costà de veure-la, ja que la seva pell era pràcticament transparent, però quan finalment la descobrí, dins d’una llambregada de llum, veié que premia fortament un petit estel entre els seus braços i que a la seva cara, la d’un àngel o potser un dimoni, hi duia el somriure més encisador que mai havia vist, com un bagul ple d’or i pedres precioses, com si la mateixa mort, en endur-se-la, li hagués xiuxiuejat, a cau d’orella, que l’estimava. 615 - Dijous, 09-04-2009


Opinió

Neus Mujal

Rèquiem per la font de la Mina

Ja sé què del que vaig a escriure no és cap notícia, però sí que és nou l’insomni que m’ha provocat la passejada que he fet avui fins la FONT DE LA MINA, m’ha fet tant de mal!... i aquest mal no té cura a curt ni a mig termini. Havia sabut per diferents costats el desastre que s’havia fet a la Font, però per més que t’expliquin, la realitat supera de molt el que t’havies pogut imaginar. Tinc mal, sí, em fa mal el cor. La FONT DE LA MINA era per a mi (suposo que per a molta gent) un lloc encantador, màgic, ple de mil verds i altres colors. En passar el túnel, el paisatge et transportava a un “altre món” on a l’estiu no hi feia calor i sempre pensava: “que bonic, que frondós i que diferent d’altres indrets del Solsonès, sembla que estiguis en un paratge de pel·lícula”. Era un luxe per a tots els sentits. Hi he anat moltíssimes vegades, de petita amb els meus avis, de jove amb els amics i de gran passejant amb els meus pares. En ensenyar-la a les amistats forànies sempre veia i sentia la sorpresa que tenien en travessar el túnel: Quina meravella! I ... era una meravella, allà no hi havia secada que l’afectés, era un lloc relaxant, un cant per a gaudir de la vida i de l’entorn. Em sap molt de greu, ja no podré tornar a ensenyar ni a disfrutar un paratge tan proper i idíl·lic. I ... jo em pregunto: “Qui ha estat capaç de fer un desastre tan gran? Són uns dolents alienígenes que han vingut, per enveja, a destruir el nostre raconet meravellós del Solsonès? El meu cap no té capacitat per trobar una explicació raonable, s’ha de ser malvat i no estimar gens la natura per deixar un indret com aquell en un lloc com és ara: desolat, trist, gris, sembla que hi hagi caigut una bomba, que s’hi hagi fet una gran batalla o bé que ja estiguem a final del segle XXI i aquest sigui el paisatge que veuran els nostres descendents. Personalment crec que no hi ha disculpa que valgui, ni multa que es pugui pagar per haver fet una destrossa tan gran. S’hauria de castigar els culpables a anar cada dia durant molt de temps a la FONT DE LA MINA fins que els hi fes mal l’ànima (si és que en tenen). Adéu, camí de la FONT DE LA MINA, ja no et veurem mai més ... i ... això que diuen que ara els VERDS tenen part de poder... EM DOL! I el dolor és pitjor que la indignació... 615 - Dijous, 09-04-2009

Opinió

Ramon Solé i Capdevila. Pres. Comitè Executiu Local de CDC de Solsona

L’ARE de Solsona no fa por, és un lamentable error Llegeixo a La Vanguardia que el sector immobiliari té un deute de 470.000 milions d’euros amb la banca. És clar que l’espectacular xifra fa referència a tot l’estat espanyol, a Catalunya també s’ha generat una considerable bossa de deute. Em deia un empresari del sector de la construcció, especialitzat en la decoració de pisos i cases, que venia a fer una mitjana d’uns 300 pisos anuals. Actualment ha passat a no fer-ne cap. Tot això li ha comportat dur a terme els traumàtics ajustos de treballadors, ara sobreviu del mercat immobiliari francès; aquest ha estat regulat amb prou eficàcia com per no patir una crisi tan salvatge com la nostra. Solsona no és un cas aïllat, bona part de l’atur prové del sector de la construcció. Aquest ha quedat estancat degut a la baixada notable de vendes dels pisos i, de retruc, ha afectat totes les empreses que indirectament també hi estan implicades. Quina és la solució? En aquest moment ningú no en pot aportar una de certa, però pensem que es poden prendre mesures pal·liatives o, com a mínim, que ajudin a no augmentar encara més la crisi d’aquest important sector econòmic. Per això, a CDC, tenim clar que aplicar un ARE (Àrea de Residència Estratègica), a Solsona, en aquest moments, és un lamentable error. Tenim uns 400 habitatges construïts o en fase de construcció; és a dir, 400 habitatges al mercat. Construir-ne 466 més és generar un excedent, que, lògicament, el mercat no podrà adsorbir, és a dir, és la forma més ràpida d’acabar d’enfonsar un sector econòmic fins ara bàsic. La nostra proposta és que la Generalitat compri esl habitatges que estan construïts o per acabar i els retorni al mercat amb uns preus assequibles. S’aconseguiria acabar les construccions aturades, que els empresaris i promotors puguin fer front als deutes i, a la vegada podran, si el mercat ho demana, iniciar noves promocions i construccions. Les AREs són una proposta de la Generalitat als Ajuntaments i aquests, en funció de la demanda del seu mercat immobiliari o de la situació econòmica i social del municipi, han de decidir si és necessari o no un ARE. Aquesta decisió, tal com hem vist, afecta d’una forma substancial el model urbanístic i l’economia dels municipis, doncs bé, la decisió d’aplicar aquest ARE a Solsona és, única i exclusivament, de l’equip de govern. Quan des de CiU se’ls va retreure l’error que representava aquest ARE a Solsona, tant per la forma de decisió com pel seu contingut, el tripartit solsoní va voler vendre la imatge de la participació ciutadana. Aquesta és falsa. S’ha negat l’essència de la participació ciutadana. El dret a decidir. És a dir, la veu de tots els solsonins a l’hora de decidir la viabilitat d’aquest projecte. Molts ajuntaments han dut aquesta decisió a consulta popular, on els ciutadans han expressat la seva negativa a les AREs com, per exemple, Tordera, Sant Celoni, Ripoll, etc., i en d’altres municipis ha estat el propi ajuntament, veient la situació del seu municipi, qui ha dit no com, per exemple, La Seu d’Urgell, Manlleu, Banyoles, etc. No tenim por de les AREs, tenim por de decisions equivocades que hipotequin el futur econòmic i social del nostre municipi i això no ens ho podem permetre. Ho hem vist, per exemple, en la variant sud, ara s’haurà de canviar el seu traçat, i ho estem veient en l’ARE. És un error inexplicable, que de moment està endarrerint la construcció de la nova escola, equipament que ens urgeix. 35


Opinió

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà (Berguedà)

30 anys d'ajuntaments democràtics Estem ja a punt de celebrar els 30 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. Concretament el dia 16 d’aquest mes farem un acte solemne al Saló de Cent de l’Ajun· tament de Barcelona. No és fàcil resumir el que han estat aquests 30 anys per la majoria de pobles i ciutats, però el que sí queda clar és que la transformació ha estat enorme, en tots els sectors i tots els àmbits. Qui recordi com estaven els pobles de la comarca i la pròpia capital, i els compari amb la situació present, veurà que ha valgut la pena la dedicació que han tingut els alcaldes i regidors durant aquest període. Ja no som gaires els que portem tot aquest temps en un ajuntament, amb un càrrec o altre, però podem afirmar que hem estat testimonis de la major transformació vista en el nostre país en tota l'època contemporània. Mai no havíem tingut un temps tan perllongat de democràcia, i mai no havíem tingut tants mitjans per poder canviar les situacions heretades. I l’herència, era dura, en tots els sectors i àmbits. Infra· structures inexistents o envellides, fins a extrems increïbles. Equipaments insuficients, o simplement inexistents. I ja no diguem respecte a serveis bàsics i essencials que es movien en una precarietat injustificable. Només l’empenta i la il·lusió d’aquells primers anys vuitanta va fer possible treballar en unes condicions extraordi· nàriament difícils, per intentar posar al dia tots els serveis del municipi. Qui va saber espavilar-se va trobar diner, i ajudes

Opinió

diverses per dur a terme la gran transformació. De seguida es veu a cada poble si els primers anys varen ser útils o no. Alguns alcaldes i regidors varen voler començar la casa per la teulada i varen pensar en equipaments vistosos, abans de pensar en els més urgents. Ara mateix tenim pobles que encara tenen problemes d’aigua, o de clavegueram, i en canvi disposen de magnífiques piscines o pavellons. Mal fet, perquè és una demostració de no tenir les prioritats clares. Però aquests casos no són els més habituals. El cert és que la gent va notar el gran canvi de la dictadu· ra cap a la democràcia, precisament de la mà dels ajuntaments. Varen ser els grans transformadors de la realitat del país. Els que varen estar al costat de la gent i varen fer possible una subs· tancial millora de les condicions de vida dels ciutadans. Ara, trenta anys després, és just reconèixer la gran apor· tació municipal a l’arrelament de la democràcia i a la prosperitat del país, encara que estiguem travessant una forta crisi. També la crisi passarà i retornarem a una certa normalitat d'aquí a uns mesos. I precisament són, ara mateix, els ajuntaments els que més inversions estan fent i estan creant milers de llocs de treball, gràcies a les obres actualment en marxa. En resum, els números rodons han de servir per re· cordar el passat i preparar el futur. Ara, toca fer-ho amb els ajuntaments. Han fet molt, i queda encara molt per fer. Que els donin les eines adients, i tothom en sortirà clarament beneficiat. Aquesta és la reivindicació d’aquesta celebració.

Ramon Gualdo

Autodeterminació Una paraula que m’agrada. I podria ser que bufessin vents amb el so d’aquesta mena de mots: Dret a decidir, Independència, Estat propi, etc. Això podria ser a mig setembre de l’any vinent. Si fos de veritat, s’hauria de celebrar. Però, espereu, no llogueu l’orquestra encara. La cosa va per aquí: El col·lectiu “Deu mil a Brussel·les” vol preparar la iniciativa legislativa popular, perquè el Parlement con· voqui una consulta sobre el tema, el 12 de setembre del 2010. Doncs, potser sí que comença a ser hora de treure’ns la son de les orelles. Fóra hora de dir: Prou! Ja fa anys i panys que els governs de Madrid ens fan la punyeta. Ens pispen la cartera i ens retallen les llibertats (i d’això ja en fa més de dos-cents anys). I ara, com algú ha dit: Fins quan haurem de suportar aquesta corrupta i monocràtica Espanya representada pel PPSOE? Sí: Calen iniciatives com l’esmentada dels “Deu mil a Brusel·les”. I ja ens sabem el

text de la pregunta. Serà aquest: “Esteu d’acord que Catalunya esde· vingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la UE?” A fe de Déu que sí, que hi estaria d’acord. I jo hi voldria ser, ho voldria veure. Sí. Abans no “arribi aquella hora de temença”, els meus “ulls humans” voldrien veure la joia d’aquell dia. Per això, faig pregària: Déu i Senyor nostre, Creador de totes les coses, Santa Maria, mare nostra, Sant Ramon Nonat, patró de la meva desmanegada persona... a tots us demano que em conserveu la vida, almenys fins al 12 de setembre del 2010. I després un cop hagi depositat la papereta, i vist la llum de l’esperença, ja pot arribar l’hora. Tal com va escriure Joan Maragall: “I quan vingui aquella hora de temença, en què s’acluquin aquests ulls humans - deu-me’n, Senyo· ra, uns altres de més grans - per contemplar la vostra faç immensa”.

36

615 - Dijous, 09-04-2009


Opinió

Joana Cervera

Nectarines A Solsona si no et presentes a concurs, no existeixes. I, si ho fas, tampoc. Òmnium cult. (ha perdut la “o”) del Solsonès, convoca. S’han de fer conèixer. Com, si té amagades les bases? Senzill. Es tracta del “premi” al millor aparador que camufli el format. Jo no l’he trobat. Bé, faig veure que no sé qui guanyarà. Per qualitats, les del nostre alcalde Xavier Jounou. Disculpi’m, els protocols em costen. Ara m’hi adreço de vostè, com ha de ser. I, és tan intel·ligent!, (si us plau, passi'm una fototcòpia, vostè ja té l’accèssit assegurat). I, és tan ben plantat. És clar que qualsevol se li llança al coll. No, ara no es faci il·lusions, me n’agrada un altre. Avui l’amant, (l’oficial) el tinc de “route”. De fet, és metge, però fa de guia. Ens vam conèixer creuant el Nil, (en vaixell). És Nubi. Molt nadiu ell. Africà, sí. Doncs com li dèia és allà amb el seu/meu fill... M’he fet ressò de l’escrit del sr. J.A. Pelegrina, regidor de l’Ajuntament de Solsona, (Celsona núm 612), a qui li agrairia que m’informés de forma més entenedora i prudent. Per una ciutadana que va força amunt i avall, i es perd el dia a dia de la política local. I, m’interessa. Pago els meus impostos. I, d’altres. Si anomena una empresa, aniria bé saber-li el nom, ubicar-la. Sí, ara puc situar-la, gràcies, als titulars del Celsona 614. L’atur malauradament i previsible “arraaasa” -expressió extreta d’un concurs Genial, (de geni). Va d’idees i, ajuda a pren· dre consciència, tot jugant. I, en temps de crisi!. D’aquí 20 anys hi podrà participar. De moment, en pot aprendre molt. D’idees. També pot anar fent boca. Cy, vull dir sí, a Catalunya Ràdio. La que ho fan “entre tots”. Bé, això ho diuen perquè s’estimen molt. Sí. No volen caaaure en el parany de l’Antoni Bassas. Per allò de l’autoplaer. Sí, sí, ha deduït bé, no escric tot això per nacio· nalisme. És per en ssssSolà, l’altre amant. Sobretot, no el truqui, en aquest cas, ell no ho sap. Ah! l’estona: de 13:00 a 14:00 passa ràpid. Massa. Escolti’l! ja em dirà. O no. On érem? La crisi. A més habitants + repercussions eco· nòmiques. N’hi ha, però, que confien en la providència. No trobo noble escriure, a mitges, “ el tripartit...” En llegir-lo interpreto que hi ha 9, que no noves, propostes fetes per CiU, (seguim a Solsona), altrament, rebutjades pel consistori. Faci un petit esforç, (no, no

615 - Dijous, 09-04-2009

cal l’esbrossadora gran). No obstant, no la deixi gaire lluny, qui sap quina feina acabarem fent? Per cert, a vostè li escau molt, però molt, fer de pagès. Pot plantar alvocats a l’hort. A més de bonics, son afrodisíacs, (els fruits). Segueix aquí?, bé, si no pot exposar-ho tot, un “continuarà...” el pot ajudar. No li asseguro que el segueixin llegint, però, almenys, obtindrà sentit el que vol dir. Estalviï'ns malentesos. A l’Oriol Junqueras no el tenim tan a mà. I tant, que m’agrada!. De gran vull ser com ell. I anar a Europa del bracet. Si no vaig errada, els sous resten al congelador de casa, (la nostra), la de la Vila. Ah! que té simptomes de congelació de tant obrir i tancar. Em sap greu. L’única part reciclable del seu article és la queixa que fa, de passada, al sr. Jounou. “La Mina és una mina verda perforada”. Ai, que em passo de secció. Jo també n’estic, de molesta amb el batlle de Solsona. No ho va gestionar gens bé. Amb tot, es va disculpar. És +, ja ho comença a apriar. Recorda com el va deixar vostè, aquest paratge? Almenys, els del GNS ho van criticar amb arguments honestament i biológica. No confio amb les seves paraules. Hi manca sostenibilitat, així com coherència i sentit pràctic. Necessito altres versions so· bre el tema. L’empresa “X” per transformar biomassa forestal en energia, no assegura erradicar l’atur a Solsona. Cal sospesar-ho bé. Conèixer altres opcions. Sí, com jo amb els amants. El mercat està malament. Doble sentit. Justament i ingrata, per la crisi. Acabo amb els suggeriments: 1 demani a la biblioteca, (segur que li deixaran + dies) “El candidat” d’Iu Forn, un altre dels meus enamorats. Escriu per riure ++, però quan li escolto la veu voldria, com per art de màgia, fós “S” l’altre, és clar que, a aquest, (l’altre) la cal·ligrafia el delata. Vostè què faria? ... M’espero. No em respon. Ah!, que és un monòleg? Això de ser autodidacta pel català. Si us plau, Gualdo, (el meu amor celestial) R@mon-ti’m!. Títols per la seva desorientada Opinió. Prengui nota: jo ho faig amb en Cardús, (un amor + antic, ell no, l’amor) *M’han deixat sol. *Se m’ha congelat el seny. *Estic enfadat. Per cert, sr. Pelegrina: préssecs o prunes? -Nectarines. -Que vagi de gust!

37


Sóc persona

El racó del Gregori

Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia

Gregori Solé

Quina crisi?

"Monòleg in memorium"

Fa poc, a la ràdio, al programa Si Vols de Solsona FM, vam parlar de la crisi. De la crisi, se’n parla poc. Es parla bastant de la crisi, però de la crisi-crisi se’n parla poc. Com es deu sentir l’empresari que ha de tancar un negoci que ell mateix va crear, va veure néixer i ha fet créixer? Com es deu sentir el treballador que ha dedicat tota la vida a una organització que ara l’acomiada? Que es troba a l’atur amb una edat ja avançada? Amb la intuïció que ningú no el tornarà a contractar? Se sentiran fumuts, o molt fumuts. Les crisis econòmiques passen, ho sabem, però la crisi-crisi és una altra història. La crisi de veritat és la de cada persona, i va per dintre. La crisi passarà, però no totes les empreses ensorrades tornaran a néixer ni totes les persones afectades revifaran fàcilment. Això no va així. Els dols són els dols, i la lògica diu que, quan una cosa te l’aprecies, et sap greu perdre-la. És cert que l’abatiment no és la millor posició per lluitar contra la crisi, però això no treu que la resposta natural davant d’una pèrdua sigui el dolor.

Ep! Ja sóc, o bé, torno a ser aquí, després de que no resistís les ventolades, les pluges i demés artilugis del temps. Sóc aquí per aportar-vos una mica de *Cultura als lectors i els que em troben a faltar. Ja sóc aquí, després de fer justícia com el Zorro, ja que el Recopilatori de Rodolins del Carnaval són del *Mestre Solé. No estic tan marejat, però el cert és que estic una mica desorientat amb l'idioma. No sé si parlo el català, el castellà, o el francès, amb tanta informació del nucli antic, no sé si estic al portal del Castell o bé a la plaça de Sant Joan. Això sí, *La Televisió fa uns programes de bona collita que solen ser imatges que van informant, tant al portal del pont o al Castell. Però, renoi, sembla com les teles en general, que repeteixen més que els cromos, però jo no sóc cap turista, sóc un solsoní. Sí, solsonins, sóc del país de les grans rotondes, sóc adoptat de tots els costats, vaig nèixer a Solsona, així que sóc solsoní i què co...lons sóc matarruc, una mica d'Olius i un tant per cent de Cambrils. He viscut a Brics de petit i de gran. Ja ho veieu. Això sí, he sigut cantor de Vienna d'aquella manera, de l'Escola de l'Escolania de la Mare de Déu del Claustre coincidint amb el meu amic *Narcís Clotet, jo sent un petit marrec tranquil i poc "traviesso". Però deixem aquesta co...lonada per si de cas, algú en fa un llibre, perquè en tinc un munt, d'anècdotes per explicar, i en tots els idiomes. Per acabar, vull exposar tot el meu serial de lletres, discursos, mandangues i demès improperis que, sense fer teatre al carrer* i donant voltes per les anomenades rotondes, tinc una petita queixa... o tots moros o cristians, jo tenia l'antena "peravòlica" al balcó... m'han obligat a treure-la. Però la del senyor Bisbe deu ser especial, perquè els feligresos li deuen pagar les despeses. Bé, anem a dedicar aquest monòleg al ja desaparegut actor, comediant i humorista Pepe Rubianes. *D'això s'en diu crisis, crisis.

Els dols són els dols, i la lògica diu que, quan una cosa te l’aprecies, et sap greu perdre-la

Passo quaranta anys aixecant una empresa, un ens que m’ha ocupat gran part del meu espai mental dia rere dia, i ara assisteixo a la seva agonia, què faig? “No passa res, què hi farem, les coses van com van”? Em sona estrany. O la persona no s’apreciava l’empresa o no és capaç de sentir el buit que deixa una amputació. Porto tota la vida en un ofici, em queden deu anys per jubilar-me i m’acomiaden: “No passa res, mira, ja se sap...”. No m’ho crec. Algunes persones sí que es defensen del dolor d’aquesta manera. El cap se les enginya com pot per no patir. La ment nota que el dolor és intens i se’n protegeix, anestesia els sentiments. Però, en canvi, altres persones senten aquest dolor, i ho fan tan intensament i tan mancades de recursos que en comptes d’elaborar-lo i resoldre’l s’hi queden embarrancades, i no se’n surten en molt de temps, o potser mai més. Així que quan aquesta cosa que passa per aquí fora, la crisi, desaparegui, per aquí dintre hi quedaran unes quantes anestèsies, dols congelats, quistes de tristor i ferides mal curades que farem veure que no hi són. Però res, menudalla. Al cap i a la fi, a qui se li acut que la vida en realitat transcorre a l’interior de les persones? Podem parlar-ne a www.socpersona.blogspot.com o em pots escriure a sergi.ballespi@uab.cat

*Notes: - Cultura, que no és el mateix que la conselleta Tura ens enseny el cul. - El Mestre Solé no és ningú més que un tal Gregori. - Els plafons informatius, que no ensenyen pas el cul... de la consellera Tura. - Al Narcís Clotet també li dedico aquesta Co...lonada d'escrit. - Punt i final d'aquest culebró, que per a mi vol dir serp, però... tornaré. Escrit cedit per "El Camí Llarg no s'acaba mai".

38

615 - Dijous, 09-04-2009


Poesia

Poesia

Pere Espinal

Hem celebrat el 12è Aniversari de 1997 a 2009 Era el dia 3 d’abril, sortí una obra bona. Semblava que no tindria perfil i ara és una joia per Solsona. Se li ha acudit al Josep M. Borés fer la revista setmanal. Faltava que a la gent els agradés i que s'hi escrivís ben original. Els principis sempre semblaven dolents. Es necessita molta paciència. Donen bons rendiments si està bé i amb diligència.

Álex González Moya

Pensament… Tot va venint en el moment adequat, ni abans ni després, és per això que no hem de repetir-ho… A més, allò que ens arriba és allò que ens convé, i no una altra situa· ció o cosa… És just per això que no hem de cercar o ambicionar allò que no tenim o que encara no arriba…perquè potser no ens ha d'arribar, perquè no ens fa falta…per a la nostra evolució…ja sigui kàrmica, espiritual, social o de qualsevol mena… Hem de viure, doncs, al dia ,mirant de treure la millor lliçó…del que em vol dir en aquest moment allò viscut… Perquè és allò que vius…en aquest precís moment i d´aquesta precisa manera…el que és bo per a tu. Simplement, doncs… Viu al dia, aprenent de la teva vida. I treu de tot plegat una lliçó d'harmonia, de causalitat… Perquè allò que ha de ser…és,…tard o d´hora.

Som una colla de companys. Hem posat la nostra il·lusió perquè perdurés molts anys i tingués gran acceptació.

I allò que no ens convé no ens passarà mai… Així, doncs, tranquil·litat i salut…i bona vida.

Ens és una gran satisfacció que la revista Celsona dóna tanta informació de la comarca de Solsona. És la nostra il·usió donar gràcies a Déu per la bonica acceptació que té per tot arreu. Que per molts anys i La Guia portin bonics records, amb salut i alegria, animació als lectors

Recuerdos

EU

Juan, el día 8 ha hecho un mes que has partido, sin decir adiós. Un día estaba a tu lado y el otro me he despertado con el vacío de que no volverías. Aún te siento cerca de mí, porque te tengo dentro, en mi corazón. Nada ni nadie puede quitarme eso, los recuerdos! Momentos que estuvimos juntos y fuimos muy, pero muy felices. Adiós cariño mío y que en el cielo te cuiden tan bien como me has cuidado tu a mí. Ninguna palabra puede traducir y expresar el amor que te tengo. Una vez más quiero decir que has dejado un hueco muy grande. En mí y en los míos, porque te queremos, y un hueco en el mundo. Lejos, donde quiera que estés no te olvides que yo no te olvidaré nunca!

615 - Dijous, 09-04-2009

39


Opinió

F. Torres

"Deixeu anar Barrabàs" Des de fa molts anys les parets de les nostres ciutats s’han omplert de pintades repetint “Deixeu anar Barrabàs”. Perquè en el nostre temps la força de la violència ja s’ha apoderat dels cors i aspira apoderar-se també del món sencer. I Barrabàs, amb diferents noms, de dretes o d’esquerres, de colpisme o terrorisme, continua tenint milers de seguidors que el prefereixen més que al pacífic Crist i a tots els seus pacífics seguidors. I és que, en aquell llunyà Divendres Sant, no podia faltar, en l'enfrontament entre el bé i el mal, un xoc frontal entre pacifisme i violència. Crec que durant alguns segles ens han ofert als cristi· ans un visió excessivament despolititzada del temps i la terra en que va viure Crist. Per l’afany de separar Crist de les forces polítiques, se'l va situar en una espècie de llimbs humans terrestres, amb més sucre que realitat. Fins i tot alguns racionalistes es van inventar una Palestina idíl·lica, més semblant a una Suiza romàntica que la rústica i esquerpa nació jueva que Jesús va conèixer. Avui, a la terra de Jesús continua existint un tens clima revolucionari que s’apropa a la imatge que donen els Evangelis, on, tot i trobant un mans Sermó de la Muntanya, es perfila l’alta tensió sociopolítica del temps de Jesús que era més “temps d’espases que època de tulipans”. Era una terra oprimida per l’invasor. Un poble orgullós posseït per la seva grandesa i el seu destí, que vivia sota la bota opressora de Roma i no parava de forcejar contra ella. Els jueus del temps de Jesús volien, abans

que tot, la llibertat del seu poble, i sabien molt bé que en aquest món no és l’amor el que construeix els imperis. I, en preferir la llei de la força, no feien res diferent del que avui fem els homes en tots els països. Molts van seguir Jesús, (Barrabàs entre ells) perquè hi van veure un eficaç ins· trument contra l’invasor. Un Home que feia miracles i podia disposar de legions d’àngels. Però aviat es van desil·lusionar quan en els seus discursos parlava de posar l’altra galta. Haurien preferit un “realista polític” i es van trobar, simplement, amb un que creia en la veritat i en la conversió interior. No incitava a la resignació, però preferia morir abans que treure l’espasa. M’impressiona veure la quantitat de seguidors de Barrabàs dins l’Església contemporània, defensors de tantes formes de violències. Abans que la violència armada prefereixo la no violència activa. La practicada per un Ghandi i un Martin Luter King. Si passem de la lluita per la pau a la vio· lència amb sang, una vegada més estarem preferint el Barrabàs de la violència primer que no pas el Crist de la pau. El Divendres Sant, Barrabàs se’n va anar a la muntanya per dirigir un grup de “llibertadors”. Jesús només va pujar a la creu. Aquell radicalisme va produir moltes morts d'innocents, mentre que l’aparent ineficàcia de la mort de Jesús, encara ara continua sent un volcà d’amor en molts milions d’ànimes, i, el que és més important, ens ha salvat a tots.

40

615 - Dijous, 09-04-2009


Futbol

CE Oliana

Campions d’hivern

A través d’aquesta revista Celsona, voldria fer un petit homenatge a tot aquest jovent de la nostra vila, que setmana darrera setmana van lluint els colors del CE Oliana per tota la província, amb resultats francament bons. Per fer un petit repàs al nostre futbol base, només cal recordar que l’equip juvenil està a primera divisió a mitja taula, els cadets estan a segona divisió en primer lloc i que l’equip aleví aquest any ens està donant moltes alegries ja que és líder en la seva categoria. Només cal veure la classificació amb 104 gols a favor i només 12 en contra, el que ja diu molt d’un equip. Podríem explicar curiositats i anècdotes d’aquest equip en la seva curta trajectòria però això haurà de ser motiu d’un altre reportatge. Permeteu-me presentar-vos els components de la nostra plantilla: JOAN: Una muralla sota els pals amb solidesa i organització. BULLICH: Un defensa amb moltes aptituds tant atacants com defensives. TONI: Un jugador contundent i valent amb incorporacions a l’atac. VÍCTOR: Avorreix a qualsevol jugador i assegura cada jugada. BARTOLO: Un defensa lliure que tapa tots els forats i dóna joc vistós i elegant. ROBERT: El cervell i el pulmó de mig camp, o cal dir alguna cosa més? DENIS: Un autèntic nervi, polivalent i golejador. SIMONET: A pesar de la seva joventut, tot caràcter i tenacitat. GIL: Dir Gil és dir gol, això ja li ve de família. ESCOLI: Un jugador polivalent, llest, que s’adapta a qualsevol posició del camp. JOEL: Un esquerrà com pocs, jove, seriós i que està responent molt bé. TARRÉS: Un migcampista, amb seny, sacrificat i amb molta projecció. MIQUEL: Un extrem en progressió i a mida que vagi creixent tindrà un físic portentós. TONET: Bon debut i s’adapta a qualsevol posició. TXIQUI: El més petit, amb 8 anys, i ja sap el que és fer un gol en competició. PARGAÑA: Un jugador 615 - Dijous, 09-04-2009

comodí, depenent de les situacions de l’equip. POMPEYO: Un davanter en augment i que segueix amb intensitat tots els partits. GUILLEM: Un neguit al camp, no pot estar quiet ni a la banqueta. ESTEVE: Un defensa ràpid que ens deleita amb la seva qualitat. No voldria oblidar, els qui amb la seva ajuda fan possible aquest equip com són: JOSÉ LUÍS: Entrenador, tot rigor, seriositat i professionalitat. BERNAUS: Delegat i sempre atent a tots els detalls. PICHICHI ORDÓÑEZ: Segon entrenador i ajudant. JUAN: Els seus massatges són miraculosos. TON: Sempre col·laborant amb el tema de l’equipatge. Però, l’autèntica ànima d’aquest equip, sou vosaltres: els pares i afició. Sempre atents al que fan els vostres fills i sempre amb ànims de buscar col·laboració, sense crítiques i amb bona entesa. Per tot això, moltes gràcies. També voldria agrair als spònsors del nostre equip com són: Ajuntament d’Oliana, TAURUS, supermercat SUMA, fruites TORRENT, SIP, autoreparacions JORDI, tallers MECAREIXÀ, Hostal CAN BOIX, tallers VISEU. Esperem que aquests esforçats joves continuïn en aquest nivell i que quan acabi la lliga puguem tornar a explicar-vos les seves experiències esportives a través d’aquesta revista. Esteu tots convidats a la nostra vila, per visitar-nos i gaudir dels partits d’aquests petits “cracks”. FORÇA, OLIANA!!! 41


Futbol

CF Solsona

Alevins Juvenils

Fruitosenc "B", 3 CF Solsona, 1

Barcons, Víctor R,,Liyak, Bernat, Puxi, Solvi (1), Jusep, Chennoufi., Aleix, Marc i Àlex. També: Joanju i Moussa

Derrota injusta quan menys toca Aquest passat dissabte el juvenils jugaven un partit directe en les seves aspiracions per la quarta plaça contra el Fruitosenc, amb el qual estaven empatata a la classificació, ambdós equips amb 36 punts. Un duel crucial que Liyak va contribuir en els solsonins afrontaven la bona primera part en amb moltes baixes impor- banda esquerra tants però que en cap cas no serveixen d’excusa per un resultat que l’equip tampoc no es va merèixer en cap moment. De les sis derrotes en tota la lliga, segurament aquesta és l'única que podríem considerar injusta per als mèrits d'uns i altres; ja que el més just hagués estat un repartiment de punts pel poc joc ofensiu dels dos conjunts. Els blaus van plantejar durant tot el partit un matx molt seriós defensivament, tot i les variants tàctiques i el canvi de posicions habituals en molts jugadors. Defensivament, l’equip va estar molt bé, tot i que ofensivament va mancar tot el partit de “punx”. Joanet va engaltar un fort xut de fora l’àrea al minut 21 que posava per davant al marcador els escapolats. El partit estava controlat fins que en una jugada aïllada, Anuar, el seu jugador més perillós, calca el gol de Solvi, ara a la porteria de Barcons un minuts abans d’arribar al descans en el primer xut dels verd a porteria. Mala sort, però s’estava jugant bé. A la represa, partit avorridíssim, cap ocasió de perill en 20 minuts, on el joc es desenvolupava bàsicament al mig del camp, fins que arriba el gol local en un clamorós fora de joc en el qual l’equip queda molt tocat degut a la injustícia tan clara i per l’esforç físic que s’estava portant a terme. Els blaus s’intenten animar per anar a buscar l’empat. Però en la segona arribada a porteria dels bagencs, un mal refús és aprofitat pel seu davanter per acabar d’enfonsar un Solsona que no va merèixer aquella gerra d’aigua freda. Amb el 3 a 1 final, els verds s’acomoden a la 4a posició a tres punts dels blaus. Setmana Santa per desconnectar i tres partits per acabar la lliga. Esperem poder estar, com a mínim, entre els sis primers.

Joanenc, 2 CF Solsona, 1

Pelegrina, Cots, Ramon , Marcel, Genís,Víctor, Iker, Roger(1), Kevin ,Nil i Joan. També: Colell, Testagorda ,Guillem, Mihai, Ricard i Xavi.

El líder no pot amb els escapolats fins a l’últim sospir El partit es presentava molt complicat per als blaus ja que s’enfrontaven al líder de la categoria. El matx va començar amb un Joanenc que va anar a buscar la victòria des de l’inici i amb un Solsona a l’expectativa. Els de St. Joan van disposar de grans ocasions de gol per anar al vestuari amb avantatge, i la sort els va acompanyar quasi al final de la primera part, on amb una passada a l’espai en el que el Gran actuació d’en jugador visitant es trobava en fora de joc va ser Mihai suficient per a què amb un toc suau enviés la pilota al fons de la xarxa amb una gran vaselina al porter local. Els escapolats també van disposar d’alguna altra ocasió per tal de poder posar les taules a l’electrònic però no va poder ser així. La segona part ens va mostrar la millor versió de l’equip de Solsona en tota la temporada, ja que des del primer minut de partit el Solsona va poder jugar de tu a tu i fins i tot embotellar el rival i líder de la categoria al seu propi camp. Els blaus tant i tant van atacar, que amb una falta penjada Joan envia la pilota a Roger, qui amb un espectacular xut de volea enviava la pilota al fons de la xarxa i igualava el partit a falta de 15 minuts. El Solsona va continuar amb les mateixes ganes i fent les coses bé. Però un Joanenc que no sabia ni com ficar-s’hi va començar a tirar cosses fora de temps i van començar a jugar un futbol molt brut. L’àrbitre no es va saber imposar i el Solsona es va borrar del partit ell sol davant aquell joc inusual. A falta de 5 minuts per a l’acabament, el Joanenc marcava el gol de la victòria de falta directa. Gran versió d’aquest equip on la sort no ens va acompanyar. Felicitats, ja que en sis mesos l’equip ha passat del no res a disputar-se partits de tu a tu amb els grans. Felicitats!

Benjamí “A”

Moià, 7 CF Solsona, 3 La nota positiva, ara es juga de tu a tu Tot i la derrota els blaus van plantar cara contra un molt bon equip que va saber perforar la porteria solsonina fins a set vegades tot i que els blaus també van crear nombroses jugades de perill a l’àrea dels groc i negres i van transformar en diana fins a tres d’aquestes ocasions, fet que encadena tres partits on l’equip sap acabar les jugades després d'algun mes anterior on l’equip no ho aconseguia fer. Aquesta setmana, duel clau a la part baixa de la classificació contra el Puigreig on s’espera veure un partit molt emocionant. 42

615 - Dijous, 09-04-2009


Futbol

Futbol

CF Solsona

Prebenjamí

Fruitosenc, 0 - CF Solsona, 14 Espessor vs brillantor!! C.F. Solsona: Arnau C.,Marta B. (2 gols), Toni R. (1 gol), Gerard R., Oriol G. (5 gols), Miquel B., Miquel M., Eduard N. (5 gols) i Enric P. (1 gol). Entrenadors: Rubén Pérez i David Pérez. Delegat: Ramon Bajona L’equip solsoní es va imposar clarament al Fruitosenc per 0-14. Els locals no van disposar de cap ocasió de gol en tot el partit, mostrant una espessor, en el seu joc, considerable. Per contra, el Solsona va brillar amb llum pròpia, mantenint la porteria a 0, oferint un recital en atac i, per tant, eclipsant l’equip de St.Fruitós. Si ens fixem en els darrers dos partits, les dades són impressionants: 33 gols a favor per només 1 en contra. Aquí es pot veure la solidesa defensiva i la gran capacitat golejadora dels solsonins. En el primer quart, dos gols del Solsona, materialitzats mitjançant bones combinacions col·lectives, van sentenciar pràcticament el partit. L’equip local no podia reaccionar davant de la pressió i col·locació blava. Ja en el segon, els solsonins van sentir-se molt encara més còmodes, tocant i fent circular la pilota d’un costat a l’altre del camp. Els gols van arribar gairebé per inèrcia. El marcador a la mitja part: 0-9. Els locals no passaven del cercle central. Durant el tercer quart, el Fruitosenc va intentar apropar-se al camp visitant, però o la defensa o el porter tallaven la jugada cada vegada. Els blaus van aprofitar per intentar obrir encara més el camp i treballar més en totes les línies. Resultat: 0-10. Finalment, en l’últim quart, els locals van encaixar 4 gols més. El Solsona semblava un cullerot que anava removent, en la direcció que volia, l’espessor fruitosenca i la desfeia a còpia de gols i bon joc. Resultat final: 0-14. La lliga, però, no és només un partit, és un camí llarg, ple de corbes i obstacles que han d’anar sortejant i superant. El més important és continuar treballant i mantenir aquesta pinya. Ànims, i continueu així!

Benajmí “B”

Pirinaica, 13 CF Solsona , 0

El complex turístic de Can Puig acollirà un campus de futbol Tot a punt per la 4a edició del Futcampus Ja s’han obert les inscripcions per la IV edició del Futcampus, un campus de futbol, d’una setmana per infants de 8 a 16 anys al Complex Turístic Can Puig (Solsona). A càrrec d’un jugador de 3a divisió i un entrenador nacional de futbol, el campus té un doble objectiu: millorar la tècnica individual i col·lectiva els joves jugadors, però també aprofundir en la dinàmica de la convivència i el compartir l’experiència amb infants de diversos clubs.

Futcampus 2009

La IV edició del Futcampus tindrà lloc del 28 de juny al 4 de juliol i està adreçat a infants nascuts des del 1993 al 2001. Els objectius d’aquesta setmana de treball són millorar la tècnica individual i col·lectiva dels jugadors, desenvolupar aspectes tàctics i psicològics fonamentals del futbol, saber competir i respectar, potenciant valors com el fair-play i els bons hàbits alimentaris, a banda d’aprofundir en la convivència entre els participants. El campus té un cost de 340 euros pels que s’inscriguin abans del 30 d’abril, i de 370 pels que ho facin a partir d’aquesta data. Aquest preu inclou l’estada i totes les activitats i a més a més s’obsequiarà els participants amb una equipació d’entrenament, una gorra i un diploma d’assoliment dels objectius.

Els tècnics responsables

La direcció tècnica i esportiva d’aquest IV Futcampus va a càrrec d’Edmon Palau, entrenador nacional de futbol i tècnic superior d’esports, i de Robert Palau, actual jugador de tercera divisió i ex-jugador d’equips com el CF Igualada, CF Europa, CF Vilanova i UDA Gramanet.

Les instal·lacions

Res a fer contra un rival molt superior Partit molt complicat, el que ens tocava jugar aquesta setmana, enfront un equip més El Pablo va tenir una fet. Nens més grans i terreny de joc gran i de feinada terra. L’equip no es va sentir còmode en els primers instants on ja va encaixar dos gols, de mica en mica l’equip es va anar posicionant i aguantant l’empenta de la Piri, tot i que es va arribar al descans amb un desavantatge de 5 gols a 0. A la segona part, el domini va ser aclaparador dels locals ja que l’estat físic i anímic dels blaus causava estralls defensivament contra un joc ofensiu més fresc i potent com era el dels jugadors vermells, els quals es van saber imposar finalment per un resultat molt abultat, tot i les bones intervencions del nostre porter Pablo. 615 - Dijous, 09-04-2009

Ramon Estany

43

El Futcampus tindrà lloc en el Complex Turístic Can Puig, un espai que està catalogat com a hotel de tres estrelles, compta amb piscina pròpia, camps de tennis i de golf i un camp de gespa artificial d’última generació. Per més informació podeu consultar la web del Futcampus


Futbol

CE Arrels

Juvenils

Alevins | Segona divisió | Grup 32 | 4/4/09

Arrels, 4 - Sallent, 1

CE Arrels, 6 - CE Avinyó, 1

Victòria més que merescuda a pesar de les baixes

Una gran segona part

Xavi, Isidre, Ramon, Óscar, Mimoune, Elvys, Besora, Jorge, Palla, Andreu, Oliva, Moncu, Oriol i Sergi.

Marc Sala, Josep M. Duró, Albert Manyoses, Marc Pallaruelo, Miquel Serra, Oriol Palou, David Estany, Lleïr Moreno, Arnau Juanco, Eduard Torra, Livian Castillo, Mohamed El Madani, Miquel Pujol, Marouane Hajji.

L'Arrels va fer un partit bastant complert, davant d’un rival fluix però dur, ja que els seus jugadors solen emprar molta contundència en quasi totes les accions. Cal dir que nosaltres, a pesar de fer un bon partit, vam notar les baixes de Pere i Marc, puntals bàsics en l'esquema de l’equip. Vam dominar el partit per complet, mentre el Sallent gairebé no ens posava en situació de perill. No obstant, nosaltres vam ficar el primer gol al minut 22, obra d’Oriol després d’una gran jugada de Moncu. Al minut 35, una altra vegada Oriol, en un mà a mà amb el porter, que el va batre amb molta seneritat. I a l'últim segon per al descans, el Sallent ens marca després d’un rebot d’una falta: 2 a 1. Al segon temps fem 4 canvis. Entren dos jugadors cadets: són Oliva i Andreu, que van fer un partit molt bo. Vam canviar el porter, (Óscar va passar de central i Xavi de porter). També vam canviar tot el mig del camp, per intentar aguantar més la pilota amb quatre jugadors, com se sol dir "piloteros", com són Mimoune, Andreu, Jorge i Oliva. I així va succeir: La pilota va ser completament nostra i van arribar les ocasions i els gols amb jugades per banda, on Mimoune i Oliva arribaven com volien mentre que Andreu i Jorge es feien els amos del mig del camp, i Moncu i Oriol tornaven a fer-ne de les seves. I al minut 27 Moncu marca el 3 a 1 i firmava la sentència del Sallent. La resta del partit va ser d’un domini acaparador de l’Arrels. Al minut 34 Oriol va tornar a batre al Sallent. Així va acabar el partit. Claus del partit: el domini al centre del camp, l’actuació defensiva, que no vam deixar que arribés gairebé cap pilota al voltant de l’Óscar la primera part i Xavi la segona. Val a destacar: en aquesta ocasió, Palla, que va realitzar un partidàs increïble, sent el millor jugador sobre el camp tot i jugar en una posició on no juga habitualment -amb Andreu i Oliva, que amb el seu joc van ser els amos del mig del camp. I, és clar, Xavi i Óscar, que van alternar la porteria amb l’eix de la defensa demostrant el grans que són aquests jugadors. Tot s'ha de dir: millors jugadors de camp que no pas porters.

Dissabte passat els alevins d’Arrels rebien l’Avinyó. Els jugadors locals, a la primera part, van sortir una mica adormits. No tenien les idees gaire clares, fet que els visitants van aprofitar per crear algunes ocasions de perill a la porteria solsonina. Però finalment, en una contra, el M.Pujol va inaugurar el marcador, marxant al descans amb el resultat d'un a zero. L’Albert sempre La segona part va començar amb contundent en un Arrels molt ficat al partit, ja que defensa al descans l’entrenador va donar instruccions clares de que s’havia d’arribar a la porteria contrària combinant i controlant més la pilota. Fruit d’això i quan només s’havien jugat dos minuts de la segona meitat, amb una jugada molt ben trenada al mig camp, el Marouane feia el segon gol, creuant la pilota al segon pal, davant de la sortida del porter. Pocs minuts més tard, el Marouane, de nou, controlava una pilota que el Josep M. va refusar en defensa, i marxant dels contraris feia el tres a zero. El quart va ser obra del Lleïr després d’una gran passada del M.Pujol des de la banda dreta. L’Arrels controlava el joc i el partit. Però l’Avinyó, en una de les poques ocasions que va tenir, feia el seu primer i únic gol. Als pocs minuts, el Lleïr altra vegada, i de jugada ben combinada, feia el cinquè pels de Solsona. A les acaballes del partit, el Josep M. va marcar el sisè gol després de picar una falta des de gairebé mig camp. Ara ens toca descansar per vacances de Setmana Santa. Així que BONA PASQUA A TOTHOM!

Benjamins (no federats)

CE Arrels, 3 - CF Pirinaica, 1

David, Arnau Vilaseca, Arnau Torra, Sergi, Àngel, Agustín, Lluís, Arnau Valls i Marc

Mal partit, resultat favorable Ja feia dies que els benjamins de l’Arrels no aconseguien guanyar. El partit de dissabte passat, a casa, contra el Pirinaica, no va tenir gaire emoció. Els jugadors no van sortir al camp gaire motivats i es notava d’una hora lluny: sense lluitar les pilotes, mal col.locats i amb poca empenta. El rival, en els primers minuts de partit, es va posar per davant en el marcador després de força xuts fallits a porteria. Els solsonins perdien gairebé totes les pilotes tant al mig del camp com a la davantera.

A la mitja part del partit, els entrenadors van fer servir les seves paraules màgiques, cosa que va fer que els solsonins agafessin una mica d’empenta a l’hora d’atacar a la porteria rival. No va ser fins l'última part del partit quan, amb dos atacs ràpids, van capgirar el marcador tot aconseguint la victòria. 44

615 - Dijous, 09-04-2009


Futbol

CE Arrels

Futbol femení Cadet

IES Montserrat, 1 Arrels, 1

Erika Bernadó, Marta Puig, Natàlia Pujol, Gemma Colell, Alba Serra, Natàlia Klymyuk i Sara Campabadal.

Empat al camp del líder Dissabte passat l’Arrels s’enfrontava al líder de la competició, l’IES Montserrat. S’ha de puntualitzar que hi havia zones del camp on es relliscava i, també, que hi tocava el sol de ple. L’Arrels començava el partit un pèl nerviós, ja que aquest, de moment, havia estat l’únic equip, del qual no havien arreplegat ni un punt a la primera volta. Tot i això l’Arrels va ser el primer d'avançar-se al marcador, amb un gol de la Gemma.

Després d’una bona estona, però, l’IES Montserrat, ens empatava el partit. Tant l’Arrels com l’equip local, mai no van donar el partit per acabat, i van lluitar fins a l’últim minut. S’ha de dir que,

sobretot durant la segona part, l’Arrels va tenir més ocasions de gol, i que el rival no deixava jugar gaire. Conclusió; no és un mal resultat, però sempre es pot fer més!

Aleví Futbol 7 | Grup 8 | 4/04/09

CE Arrels, 7 - Sallent, CE "A",2

Daniel Soria, Marc González, Guiu Montaner(1), Marcel Xandri(1), Ferran Moreno(2), Manel Vila (3), Roger Oriola, Anna Magin, Laia García,, Marçal Pla, Àitor Colell. Entrenadors: Jordi Cantero (1r), Jaume García (2n) Delegat: Lluís Valls.

Celebració del títol a Casa Partit plàcid disputat el matí de dissabte, que ens va permetre celebrar el títol amb tota la nostra afició. Des del primer moment vàrem dominar el rival i fruit d’aquesta superioritat vàrem anar marcant els gols. Va ser un partit en el qual vàrem poder donar minuts a tots els jugadors i, com a conseqüència de la relaxació, també vàrem encaixar dos gols. Un cop acabat el partit, vàrem fer un pica-pica junt amb

615 - Dijous, 09-04-2009

l’equip Benjamí, que també celebrava el títol i que va servir per fer més bonica la festa. Ara tenim 15 dies sense lliga, però amb el torneig de Pasqua a Gironella, que ens servirà per veure el nostre nivell davant altres equips i que ens ha de servir per millorar i per disfrutar. Felicitats i a seguir amb aquesta il.lusió i bona feina!!

45


Futbol Sala

CECR Cambrils

Territorial Catalana Sala | Grup II | Temporada 08/09 | Jornada 25

CECR Cambrils, 2 Sant Julià, CE, 4

Dani, Guàrdia, Sabata (1),Pau, Obiols, Carles (1), Jesús, Kata, Bernat.

Oportunitat perduda Aquest dissabte el Cambrils va deixar passar una excel·lent oportunitat per deixar sentenciada la seva permanència a la categoria en perdre per 2 a 4 davant el Sant Julià CE, equip al qual traiem deu punts de distància i que ara es col·locà a set a manca de cinc jornades pel final. Cal no encantar-se perquè la feina encara no està feta i si no volem patir, com fem cada temporada, cal guanyar un parell de partits com més aviat millor. El Sant Julià es va presentar a Cambrils molt concentrat i sabent que era una de les últimes opcions que tenia per enganxar-se al tren de la salvació. El partit va començar molt igualat, sense gaires ocasions. Però als cinc minuts, i aprofitant una contra, el Cambrils es posava per davant. Semblava que teníem el partit més o menys controlat, però un parell d’errors defensius i algunes errades en atac ens van condemnar. Així, al descans, 1 a 2. Segurament havíem tingut més ocasions nosaltres, però el cert és que els andorrans jugaven molt bé: possessions llargues sense arriscar, bon joc de rotació, bones jugades d’estratègia,... sincerament, no s’entén que estiguessin tan avall a la taula classificatòria. La segona part va començar igual: Molt bon joc dels andorrans; i nosaltres, ocasions força clares que no convertíem. A poc a poc ens vam anar pujant la línea de pressió. Segurament això ens va condemnar, en dues ràpides contres quan nosaltres apretàvem a dalt ens van fulminar 1 a 4 i quedaven sis minuts. Vam treure porter-jugador. Es van retallar distàncies amb gol de Carles, i es van tenir dues o tres bones ocasions però malauradament la pilota no volia entrar. En fi, cal continuar treballant i ja pensar en el pròxim partit. Serà el dissabte 18 d’abril a les 19h a Cambrils davant el Maristes Guerin de Lleida. Després del partit, al Pavelló mateix, muntarem taules i farem un sopar amb tota l’afecció. Serà una bona manera de fer pinya per encarar el final de temporada. El preu serà de 12 euros i els beneficis es destinaran a cobrir despeses del Club (amanides i embotit, carn i botifarra a la brasa, mousse de iogurt, cafè i copa). Per assistir-hi cal comprar el tiquet, els jugadors en tenen o podeu trucar a la Casanova (973 489 014) o Cal Agustí (973 489 027) perquè us el reservin. I el dia 18 passeu-lo a recollir. Hi esteu tots convidats, us hi esperem!!!. Dissabte, 18 d’abril a les 7 de la tarda al Pavelló municipal de Cambrils: Territorial catalana grup II Jornada 24: C.E.C.R. Cambrils – Maristes Guerin

Resultats Partits Jornada 25 Belafer Gruas Cabo Fraga. Cambrils CECR AEJ Riera Maristes Guerin Matadepera, AB Altafulla, FS Gelida Industrial, FS Montseny, CE

Classificació Equip

Riera, AEJ Sant Vicenç FS Sant Sadurní FS Matadepera, AB Montseny CE Montsant, FS Altafulla FS Capellades CFS Cambrils CECR Gelida Industrial, FS Belafer-gruas Cabo Fraga Gimnàstic de Tarragona Sant Julià, CE Maristes Guerin Cornellà, CFS Santo Ángel Ccr/a E

Futbol Sala

5-4 2-4 4-1 7-5 2-4 4-4 5-4 3-3

Montsant FS Sant Julià, CE Cornellà, FS Sto. Ángel Ccr/a E Gimnàstic de Tarragona Capellades CFS Sant Sadurní FS Sant Vicenç, FS

J G E P Gf Gc Dg Punts

25 25 23 25 24 24 24 25 25 24 25 25 24 25 25 24

18 17 15 14 11 12 11 11 11 11 10 9 6 7 5 3

3 4 5 3 4 4 1 10 6 7 2 10 4 9 4 10 2 12 2 11 1 14 2 14 7 11 1 17 2 18 2 19

97 59 +38 121 63 +58 91 65 +26 115 104 +15 99 87 +12 108 86 +22 92 79 +13 118 117 +1 91 91 0 89 86 +2 105 113 -8 101 111 -10 84 98 -14 65 122 -56 89 120 -31 84 143 -63

57 56 49 43 39 38 37 37 35 35 31 29 28 22 17 11

Navès

1a Territorial | Grup 5 | Jornada 25

Navès, 3 - Mollerussa, 0

Ivan, Àlex, Reig, Ton i Serena, Sendu, Divins, Lluís, Borés i Pau. El partit va començar puntualment a les 4 de la tarda al Municipal de Castellar. Vam poder veure una primera part en què el Navès va fer un bon joc, tant defensivament com ofensivament parlant. Al principi el joc el duien els visitants, però no sabien pressionar bé, i tot i que el Navès va fallar bastant, Pau va pujar el primer gol al marcador. Lluís va tenir dues vegades el 2 a 0 als seus peus, però no va poder ser. Igualment va passar amb Ton quan es va quedar sol davant el porter. Tot i això, mantenim el marcador i ens n'anem a la mitja part amb un 1 a 0. A la repressa, els navesenc van sortir adormits en atac pel joc que duien a terme els visitants. Però perdien moltes pilotes, els de Mollerussa, i això ho van saber aprofitar. Fins als últims 5 minuts, més o menys, es va mantenir el resultat. També gràcies a Ivan, que continua en la seva línia i va parar algunes pilotes compromeses. I a falta d’aquests minuts Serena va marcar dos gols més que van esdevenir el marcador final de 3 a 0. Vam veure un gran Ton, fent bona feina al camp i dues passades de gol, i un Serena magistral, després de dues pilotes robades. Va començar marcant la setmana passada i aquesta ha continuat, esperem que segueixi aquesta ratxa positiva. Queden poques jornades. Aquesta setmana hi haurà descans. L’altra setmana, partit a Almacelles, tercer classificat.

46

615 - Dijous, 09-04-2009


Futbol Sala

PB Solsona Alerta!!!!!!!! El partit s’avançarà una hora al seu horari habitual i es disputarà a les 6 de la tarda. Equip patrocinat per: Estació de servei Setelsis, Expert Rafart, Prosetel 95 i La Xurre

Sènior masculí 1a Nacional B Campionat de Lliga 08/09 | Grup 2 | Jornada 25 | 4/4/09

Esplugues SP CFS, 2 PB Solsona, 1

Resultats:

JIP Prats de Rei / Pallejà FS.................................................8-3 P.Blaugrana Castelldefels / Can Tito Vilanova Camí......... 3-4 Esplugues SP CFS / PB Solsona...........................................2-1 Bar Mi Casa FSCE / CFS Ciutat de Berga...........................3-3 Casa Alcalà CFS / Vila-Seca FS......................................... 2-4 L´Ametlla de Merola CE / Salou FS......................................3-1 Balaguer CFS / Esparreguera CFS.......................................7-3 Sant Andreu de la Barca CFS / Tàrrega FS......................... 6-4

Dolça derrota Alineació: Seuba, Ubi, Xero, Ivan Mujal i Joan (cinc inicial), Ricard, Ritort, Vicenç i Mangas. La Penya planta cara a l’Esplugues, però acaba perdent un partit molt disputat. L’equip blaugrana va tornar a fer un gran partit, sobretot defensivament. I va tornar a donar una lliçó de treball, esforç i actitud. El desencert en els contraatacs, sobretot en la primera meitat, va sentenciar la Penya davant d’un equip d’una qualitat individual inqüestionable. Els solsonins van començar el partit amb la lliçó ben apresa. Des del principi la consigna era ben clara, defensar amb intensitat i evitar qualsevol desajust defensiu davant d’un dels millors equips de la categoria i un dels màxims golejadors. En atac, l’objectiu era sorprendre a la contra i no precipitar-se i mantenir la pilota si no s’atacava per sorpresa. L’Esplugues va sortir a la pista més imprecís de l’habitual. Tot i el domini territorial i la possessió de la pilota dels locals, la pressió solsonina obtenia bons resultats i permetia als jugadors visitants recuperar pilotes perilloses al centre del camp, que es convertien en perillosos contraatacs que la Penya no encertava a culminar. Les jugades més clares foren un contraatac de tres contra un, que finalment Ritort enviava a fora per poc; i dos u contra u d’Ivan Mujal contra un porter local esplèndid. D’aquesta manera, s’arribava a la mitja part amb l’empat a zero inicial. A la segona meitat la intensitat i el ritme de joc de l’Esplugues van augmentar. La Penya, però, era qui s’avançava al marcador. Després d’un llançament de falta prop de l’àrea, en una jugada assajada, la pilota arribava a peus de Xero que empalava un xut potentíssim que feia inútil l’estirada del porter en el minut 21 de joc, fent saltar la sorpresa momentània a Esplugues. L’alegria visitant, però, no va durar gaire temps. Tres minuts després del gol blaugrana, un xut a la creueta del tanca local era aprofitat per un company seu per aconseguir l’empat amb un xut ras i creuat. Dos minuts després, i després d’una pèrdua de pilota en el propi terreny de joc, l’Esplugues aconseguia el segon gol i donava la volta al partit. Amb els dos gols aconseguits, l’Esplugues es va créixer i va atacar encara amb més intensitat la porteria solsonina. Seuba, però, amb aturades espectaculars, responia una i altra vegada al repertori atacant local. A manca de cinc minuts per al final del partit la Penya va decidir sortir a jugar amb porter jugador per intentar empatar el partit. La tàctica, tot i que molt ben executada per part visitant, no es va traduir en un gol que hauria donat l’empat als solsonins i finalment la Penya s’havia de resignar amb la derrota i la bona imatge oferta a Esplugues. El proper dissabte 11 d’abril, en plena Setmana Santa, la Penya torna a casa per enfrontar-se, en un partit endarrerit, al Sant Andreu de la Barca. 615 - Dijous, 09-04-2009

Classificació: Equip

Pj Pg Pe Pp Gf Gc Dif Pts

1 Bar Mi Casa FSCE 25 22 2 Esplugues Sp. CFS 24 16 3 Vila-seca FS 23 15 4 Can Tito Vilanova Camí 24 13 5 JIP Prats de Rei 25 13 6 PB Solsona 24 11 7 L´Ametlla de Merola CE 24 9 8 Sant Andreu de la Barca CFS. 24 8 9 Esparreguera CFS 24 9 10 Casa Alcalà CFS 24 9 11 Tàrrega FS 25 9 12 Pallejà FS 24 8 13 Salou FS 23 7 14 P.Blaugrana Castelldefels 25 8 15 Balaguer CFS 24 6 16 CFS Ciutat de Berga 24 4

3 2 2 3 2 2 5 8 3 3 2 3 4 1 4 5

0 130 51 79 6 102 75 27 6 106 79 27 8 104 83 21 10 112 102 10 11 72 82 -10 10 79 83 -4 8 99 107 -8 12 81 90 -9 12 81 92 -11 14 87 92 -5 13 87 111 -24 12 80 93 -13 16 79 113 -34 14 86 107 -21 15 84 109 -25

Futbol 7 TORNEIG DE FUTBOL 7 DE SETMANA SANTA

dissabte, 11 / abril / 2009 - Hora: 10:00 - 21:00 Lloc: Camp Municipal de Solsona Com fa un parell d’anys, l’ Agrupament Escolta organitza el dissabte dia 11, per Setmana Santa, un torneig de futbol 7 al Camp Municipal.

Envieu-nos els vostres articles, opinions... abans de DIMECRES al migdia al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 47

69 50 47 42 41 35 32 32 30 30 29 27 25 25 22 17


Bàsquet

CB Solsona

Dos equips del CB Solsona participen en un torneig internacional de bàsquet a França

Campionat de Catalunya | Sènior masculí | Segona Categoria

Nelti - Asfe St. Fruitós "A", 73 TB Assessors CB Solsona, 60

Dos equips masculins del Club Bàsquet Solsona han estat convidats a participar aquest cap de setmana de Pasqua a dos torneigs internacionals, amb equips d’arreu d’Europa, que es duen a terme al departament francès de l’Isère, a la regió de Roine-Alps, on la Federació Francesa de Basquetbol està promovent molt l’esport de la cistella. Un equip júnior, equivalent als cadets francesos (menors de 18 anys), competirà a Saint-Marcellin, mentre que un combinat de cadets, infantils i pre-infantils jugarà a Châtonnay en un torneig de la categoria "minime" (fins a 15 anys). Ben segur que serà una bona experiència esportiva i de relació social.

Quico Rafart (6), Xavi Viladrich (14), Dani Vendrells (17), Jordi Vives (3), Albert Caelles (3), Joan Padró (0), Jordi Ramon (14), Oriol Gavaldà (3). Parcials: Min. 10 / 13-20. Min. 20 / 40-32. Min. 30 / 54-47. Min.40 / 73-60.

Falta d’efectius Diumenge passat l’equip del TB ASSESSORS CB SOLSONA es desplaçà a Sant Fruitós per disputar un partit contra un dels aspirants a l’ascens. Els solsonins viatjaven amb un equip de circumstàncies format per 4 sèniors “A”, 1 jugador del sènior “B”, i 3 jugadors del júnior. Tot i que el panorama previ al partit no semblava gaire esperançador, els solsonins sortien amb ganes al matx i començaven el primer quart per davant en el marcador. El Xavi Viladrich jugava a l’interior de la zona degut a les baixes, i completava un bon partit junt amb l’excel·lent feina del Jordi Ramon, màxim rebotejador del partit. Durant el segon quart, els locals es feien forts i recuperaven l’avantatge en el partit, superant la defensa taronja. Així, s’arribava al descans amb només 8 punts favorables als fruitosencs i tot obert de cara a la segona meitat. Ja al començament del tercer quart, i per complicar encara més la situació dels solsonins, arribava la lesió del Quico, obligant a la resta de jugadors a multiplicar-se encara més per aconseguir un resultat correcte. No només s’assolí aquest fet, sinó que a manca de quatre minuts s’arribava amb un marcador completament ajustat, cinc punts de diferència. En aquests moment, però, la falta de profunditat de banqueta i el cansament acumulat apareixien en el costat taronja. L’arbitratge, molt correcte durant tot el partit, permetia bastant el joc per part d’ambdós equips, i aquest fet l'aprofitava el Sant fruitós -amb uns jugadors més veterans i durs- per aconseguir augmentar l’avantatge fins als 13 punts finals, diferència molt honrosa per un equip júnior reforçat de jugadors sèniors. Cal destacar que el màxim anotador dels solsonins va ser el base júnior de primer any Dani Vendrells. El futur dels taronges és un futur il·lusionant per la qualitat que atresoren alguns dels jugadors joves del club. Esperem que les coses no canviïn i no agafin la falta de responsabilitat i implicació que en alguns moments i jugadors s’ha vist, i que pot fer trontollar-ho tot. Ara convé esperar el proper partit del TB ASSESSORS CB SOLSONA, que ens enfrontarà el diumenge al matí de la propera setmana al líder de la categoria i ja ascendit a Primera Catalana: el Cerdanyola. Convindrà recuperar tots els efectius per intentar fer-hi front i aconseguir una de les dues victòries que ens manquen per mantenir la categoria una altra temporada. Fins llavors, desitgem una bona Setmana Santa a tothom.

Campionat Mini femení

CB Castellbisbal, 88 CB Solsona, 30

Parcials: 8-2 11-7 17-4 16-3 / 8-2 10-8 16-3 8-3 Jugadores: Carla Woodgate, Shelly Woodgate, Júlia Castillo, Thaissa Gouveia, Núria Cardona, Maria Villaró, Júlia Barnils, Maria Rodríguez, Nona Rovira. L’equip esponsoritzat per TALLERS FARRÀS cau derrotat a la pista del Castellbisbal. Les joves solsonines, en línies generals, han fet un bon paper. Com a mínim s’ha vist que es segueix per bon camí. Evidentment, manca molt per assemblar-se a un equip del nivell dels rivals als que ens enfrontem. Però com a mínim se’ls planta cara. Manca més constància tant en atac com en de· fensa; ja que els rivals no perdonen. També joc col·lectiu i, sobretot, tenir més confiança tant en les companyes i entrenadors/es com en un/a mateix/a. Això més el treball als entrenaments i l'actitud positiva és la fórmula per aconseguir ser un equip.

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78 48

615 - Dijous, 09-04-2009


Bàsquet

CB Solsona - Foto: Lluís Closa

Campionat de Catalunya Senior Femení (3ª Cat.)

CB Solsona, 28 CB Unió manresana, 40

Elena Sierra 1, Paula Vilaginés, Alba Llorens 1, Anna Estany 7, Laura Viladrich 2, Clara Tordesillas 9, Rosor Barrera 2, Diana Codina 4, Marta Borràs, Jasmine Caita 2. Parcials: 8-6 / 13- 13 / 4- 14 / 3-7

Sense idees i sense encert ofensiu L’equip, esponsoritzat per obres i construccions: BRICHS i CARLES ESTANY DIAZ, cau derrotat en la prò· pia pista davant d’un equip que tampoc no ha demostrat res de l’altre món i molt menys no ha justificat la posició que ocupa en la classificació. Només li ha calgut aprofitar la manca d’encert ofensiu que han tingut les solsonines. El partit ha començat dominat per les locals; amb una bona defensa i un atac acceptable. Però malauradament l’encert no era el dels últims enfrontaments; malgrat això, s’arriba a la mitja part amb un ajustat 21-19 favorable a l’equip taronja. A la represa, i en veure el desencert en el tir, les man·

Atletisme

resanes canvien a una defensa zonal. Això encara ha agreujat més la inoperància ofensiva local, que s’ha bloquejat totalment. Només cal afegir, per fer-se una idea del que ha succeït, que les solsonines no han aconseguit anotar cap triple en tot el partit; i que en tota la segona meitat només han transformat una cistella de dos puts; la resta tirs, d'1. L'única nota positiva ha estat el debut en aquesta temporada de la Marta Borràs. Recordem que encara no havia pogut jugar per culpa d’una lesió.

Club Fondsites del Solsonès -Prosetel

11a Cursa dels Bombers 2009

(Els Homes guanyen el repte) Sancho Ayala creua la meta a la posició 52 de la general Diumenge dia 5 d’abril a les 10 del matí es va donar la sortida a la popular cursa dels Bombers 2009, amb una participació rècord de 17.500 atletes inscrits, dels quals uns 14.983 van passar la línia de meta abans de tancar-la. Aquets any, amb un al·licient afegit, el repte entre homes i dones: Les dones d’elit van sortir 3’49 minuts abans que els homes d’elit. Qui guanyaria la cursa? (els homes o les dones?) Els Fondistes del Solsonès-Prosetel van ser representats per una bona colla, que van fer els respectius temps i llocs. En categoria d’homes cal destacar Sancho Ayala que va fer molt bon temps. temps min lloc gen. Sancho Ayala............................ 33’16...........................52 Lluís Villaró.............................. 38’11..........................469 Antonio Marin.......................... 40’44........................ 1.145 Josep Alconchel........................ 43’32........................ 2.288 Jaume Cutie.............................. 45’06........................ 3.372 Jordi Santasusana..................... 58’50....................... 12.298 En categoria de dones els Fondistes del Solsonès van ser representats per: temps min lloc gen. Pilar Bonache........................... 1’01’14...................... 13.090 Nuri Reig.................................1’02’53..................... 13.526 Mery Martin............................ 1’03’17...................... 13.626 Ester Fabrega...........................1’03’21..................... 13.649 En aquestes curses tan multitudinàries és molt difícil anar a buscar temps, ja que es fa molt difícil agafar el ritme i avançar els altres atletes. S’ha d’anar a gaudir de la festa de l’atletisme de casa nostra com és aquesta cursa. FELICITATS A TOTS. 615 - Dijous, 09-04-2009

Pròximes Curses - 13 d’abril: Cursa de Fons de Canovelles 15 km. - 26 d’abril: Mitja Marató i 6 km. de Malafia Lleida - 26 d’abril: Mitja Marató d’Olot - 26 d’abril: "Mullat’t i corre per l’Esclerosi Múltiple" 10 km. circuit de Montmeló - 26 d’abril: Cursa Vallhonesta Sant Vicenç de Castellet - 26 d’abril: Cursa de Muntanya i Caminada Popular Santa Coloma de Queralt Més informació Ribera Esports , www.atletisme.com i http:// www.fondistesolsones.org/ tesdelsolsones.blogspot.com/ 49


Patinatge

Solsona Pati Club

Excel·lent paper del Solsona Patí Club en el campionat provincial Noemí Isla, Ashley Isla i Montse Auguets fan un magnífic paper en el campionat provincial i aconsegueixen 5 podis per al seu club: quatre ors i un argent El diumenge dia 5 d’abril es va celebrar a Solsona el Campionat Provincial de la Territorial de Lleida. Els patinadors que se situaven en millors posicions aconseguien la classificació per al Campionat de Catalunya sempre i quan tinguessin uns mínims assolits. La primera modalitat de competició va ser la de figures obligatòries. En aquesta modalitat les germanes Noemí i Ashley Isla van executar amb gran perfecció els quatre elements que els pertocaven a cadascuna; l’Ashley obtenia l’or en la categoria juvenil i la Noemí es feia també amb l’or en la categoria júnior. A continuació les diverses categories van tenir uns minuts per entrenar la dificultat del disc curt que conté els elements obligatoris. En la categoria juvenil l’Asley sortia a pista amb molta seguretat i aconseguia fer un disc curt sense pràcticament cap error i se situava en segona posició provisional, a molt poques dècimes de la primera classificada. En la categoria júnior la Montse Auguets feia un disc amb velocitat i estil, la qual cosa la va conduir fins al segon esglaó del podi de forma provisional. La Noemí Isla, també en al categoria júnior, feia un disc curt gairebé perfecte, amb molta elegància i estil i aconseguia el primer lloc de la classificació en el disc curt. Durant la tarda era el torn dels discsc llargs, on hi ha menys elements obligatoris i més de lliures i el patinador pot demostrar fins on és capaç d’arribar. L’Ashley en el seu disc llarg sortia a per totes per tal d’aconseguir l’or del campionat, i així va ser, va fer un disc ratllant la perfecció i aconseguia una puntuació que quasibé doblava la d’altres patinadores de la seva categoria. En la categoria júnior, la Noemí ens va deleitar amb la seva nova coreografia del disc llarg, i va fer molt correctament tots els elements tècnics del seu disc (cal remarcar que va realizar alguns salts triples). Així es feia amb l’or de la categoria; per la seva banda la Montse Auguets feia també un

llarg pràcticament perfecte, mostrant la seva gran millora des de la temporada passada i es mantenia en el segon esglaó del podi en la classificació final. Ja per concloure la jornada es va fer la pertinent entrega de trofeus, i el Solsona Patí Club, amb sols tres patinadores en competició, aconseguia 5 podis: tot un èxit. En aquest campionat també hi haurien d’haver participat dos patinadors més del club: en Xavier Orrit i l’Ariadna Pascual, però degut a una lesió que va patir en Xavi durant els dies previs a la competició els va ser imposible participar-hi. Des d’aquí li desitgem que es recuperi ben aviat. Volem donar les gràcies a la Noemí, la Montse i l’Asley pel seu constant esforç i sacrifici, i les encoratgem a seguir treballant així. També agraïm als nostres entrenadors, en Xavi i l’Esther, la seva dedicació i la magnífica feina que estan fent. I als pares, mares i membres de la junta, els donem les gràcies per haver organitzat el Campionat tan bé. Noemí, Ashley i Montse, moltes felicitats pels resultats i per haver obtingut la classificació per al Campionat de Catalunya! 50

615 - Dijous, 09-04-2009


Patinatge

Club Patinatge Solsonès

Montse Isanta a la Selecció de Lleida per Catalunya El passat diumenge dia 6 d’abril, Diumenge de Rams, aquí a Solsona, al pavelló vell, es van trobar diversos clubs de la Federació de la Territorial de Lleida per participar en el Campionat Provincial de les categories cadet, juvenil, júnior i sènior. El Club Patinatge Solsonès va ser representat per Montse Isanta, que aquest any encetava la categoria juvenil, deixant enrere la categoria cadet amb molt bons resultats. La jornada va transcórrer durant tot el dia, obrint les portes als patinadors, entrenadors, delegats de clubs i altres acompanyants a 2/4 de 8 del matí, per començar amb les figures obligatòries, i a continuació, els entrenaments oficials de lliure. Montse Isanta, en la categoria juvenil, tenia tota una jornada per mostrar el seu progrés. El primer a desenvolupar-se, en les diferents categories que hi van participar, va ser el programa obligatori, o altrament dit i anomenat, disc curt. L’execució d’aquest programa per la Montse Isanta va ser molt bona, malgrat tenir un error en el combinat de salts i en el picat. No obstant, Isanta va poder despuntar quant a estil i fluïdesa del patinatge artístic, molt correcte. I per aquest motiu, es va situar al sisè lloc de la classificació, deixant molt bones expectatives de cara a la tarda. Després de dinar, a 2/4 de 4, es va donar pas al programa lliure o també conegut com a disc llarg. La Montse, va sorprendre amb la seva exactitud en els salts i una molt bona coordinació de la música amb els moviments i l’estil. Va poder fer gala de la seva elegància patinant i del seu portar, amb una coreografia molt precisa i un joc de connectors molt ben enllaçats; va sorprendre’ns a tots amb un doble ritberger, aguantant-lo i deixant a tothom bocabadat. En aquest cas, va situar-se al quart lloc de la classificació final. Tot seguit, es van nomenar tots els patinadors que formarien part de la Selecció de Lleida, encarregada de representar la Territorial en els respectius Campionats de Catalunya. Montse Isanta, del Club Patinatge Solsonès, va 615 - Dijous, 09-04-2009

Selecció de Lleida

ser cridada per la Federació de P.A. de Lleida, per formar part de la Selecció de la nostra territorial. Tota una proesa si s’ha de tenir en compte el magnífic nivell d’aquesta selecció. Aquesta notícia, doncs, ens ha deixat les portes obertes al CAMPIONAT DE CATALUNYA, que se celebrarà del 30-31 de maig en el cas de la categoria juvenil, a la població de l’Aulet de Celrà a Girona. Per la Montse, és la segona vegada que podrà participar en un Campionat de Catalunya, ja que l’any passat, aquesta mateixa patinadora va aconseguir participar al Campionat de Catalunya cadet. Per acabar vull fer aquest agraïment, que no es més que el sentiment humà de qui rep tant d’afecte. Va ser entre tots, pares, entrenadors i acompanyants que van donar significat al nostre club i als nostres patinadors. Moltes gràcies a tots, de tot cor! Felicitats a la Montse i ànims al Campionat de Catalunya! 51

Montse Isanta, programa lliure


Ocellaires

Societat Ocellaire El Passerell

Tercer concurs Provincial de Lleida El dia passat diumenge 5 d’abril es va celebra a Torrefarrera el 3r concurs Provincial de Lleida, que va començar a les 8h. del matí, amb un esmorzar gratuït per a tots els assistents. S’ha de destacar la gran participació que hi va haver: aproximadament unes 450 persones i 400 ocells. Hi va haver algunes persones de Solsona que van quedar en un molt bon lloc. De Verdums vam fer un molt bon paper, amb una segona de Juan Carrasco. A les Caderneres els solsonins van arrasar amb una segona d’Albert Borés, la tercera va ser per l’Eduardo Castillo i la quarta pel Gerard Coromines. Nova pàgina Web : http:sites.google.com/site/elpasserell El pròxim concurs es farà el dia 19/05/2009 a Agramunt com a 4rt concurs de la Provincial de Lleida, a les 8 del matí tindrà lloc l’esmorzar i posteriorment, a les 9 hores, començarà el concurs.

Classificació general Pinsans

1 Josep Baraldès.................................37 2 Josep Jiménez..................................28 3 Josep Costa......................................27 4 Ramón Sala......................................24 5 Jordi Sarri........................................15 6 Jordi Cases.......................................14 7 Isidre Costa........................................9 8 Josep Barrera.....................................9 9 Eduardo Castillo................................8 10 Albert Borés.....................................5 11 Gerard Coromines............................3

Verdums

1 Juan Carrasco..................................37 2 Fidel Isanta.......................................28 3 Josep Costa......................................17

4 Josep Jiménez..................................16 5 J.Carlos Requena................................6 6 José Mª Carrasco...............................2 7 Manolo González...............................1 8 Gabriel Macia....................................1 9 Josep Baraldès...................................1 10 José Barrera Pino.............................1 11 Eduardo Castillo B...........................1

Passerells

1 Ramón Sala......................................38 2 Eduardo Castillo.B..........................20 3 Josep Costa......................................17 4 Albert Borés.....................................14 5 Manolo González 11 6 Manel Pelegrina.................................6 7 Gabriel Macia....................................2

52

Caderneres

1 Albert Borés.....................................63 2 Josep Costa......................................33 3 Eduardo Castillo O..........................23 4 Alberto Lozada................................15 5 Mario Alberto..................................12 6 Jordi Alós.........................................11 7 Gerard Coromines.............................9 8 Juan Carrasco....................................7 9 Josep Baraldès...................................5 10 Julio Merino.....................................5 11 Josep Jiménez...................................4 12 Eduardo Martínez............................3 13 Fidel Isanta.......................................3 14 Ramón Sala......................................2 15 Josep Mª Carrasco...........................1 16 José María Macia.............................1 17 Eduardo Castillo B...........................1

615 - Dijous, 09-04-2009


BTT

Club BTT del Solsonès

Castellfollit de Riubregós El diumenge dia 5 d’abril, el Club BTT del Solsonès va organitzar una sortida en bicicleta de carretera, de Solsona a Castellfollit de Riubregós, 80 kms. de volta amb esmorzar pel camí A les 8 del matí ens vàrem reunir davant del Casal, com cada diumenge, per començar a pedalar direcció Torà, per la carretera vella. Actualment té molt poc trànsit i és ideal per la pràctica del ciclisme, i de Torà cap a Castellfollit, on vàrem esmorzar. De tornada, els més valents vam passar per Pinós, on hi ha una de les pujades amb més desnivell de la comarca i que està esfaltada. Un cop a Pinós vam “beneir la Palma” amb la geganta i la seva clònica, com podeu veure a la foto. I cap a Solsona per l´Hostal del Boix passant per la nova variant del Miracle.

El diumenge dia 29 de març es va anul.lar la sortida a la neu programada per aquell dia, degut al mal temps, encara que alguns valents sí que hi van pujar en bici de carretera. El que no s’anul.là va ser el dinar a Cambrils. I per últim, el dissabte Sant, 11 d’abril, es farà la tradicional sortida dels 100 km. Aquest any, en direcció cap al poble de Vilandeny. I això és tot. Bona pedalada.

APTA

13 anys

MÁS ALLÁ DE LOS SUEÑOS

Eu ro s

Dijous 9, 10.15 nit Divendres 10, 7.30 tarda i 10.15 nit Dissabte 11, 6.15 tarda Diumenge 12, 5.15 tarda Dilluns 13, 5.15 tarda

615 - Dijous, 09-04-2009

53

DO

GM

AIR

ILL

ION

LO SS

E

ÑO

S

tra en

UE

na

0,

d'u

ra

mp

SL

UM

SA

LLÁ

DE

pe r

co

r la

pe

VA L

Dissabte 11, 10.15 nit Diumenge 12, 7.30 tarda i 10.15 nit Dilluns 13, 7.30 tarda

50

da

SLUMDOG MILLIONAIRE


Un Cafè amb...

Ramon Estany

“Intento agafar il·lusions clàssiques i donar-hi un toc més innovador” Pere Rafart "Mag Pere" 1. D’on et ve la passió per la màgia? En realitat des de petit que em fascinava veure màgia per la tele. La meva primera experiència (com a "mag") va ser mitjançant una maleta de màgia que em van regalar els meus pares (devia tenir uns 7 o 8 anys) i des de llavors sempre he anat aprenent cosetes. Fa cosa d’un any i mig vaig decidir prendre’m més seriosament el món de la màgia. 2. Quin és el secret d’un bon truc? En realitat ho desconec, de vegades hi ha il·lusions que em costen mesos i mesos de dominar i la reacció del públic és fluixa. I en canvi, sistemes més senzills que s’aprenen amb hores fan al·lucinar més l’espectador. Per això crec que el secret el tenen les persones i la seva capacitat de sorpresa i d’il·lusió.

MAG PERE

3. Quin joc de màgia t’ha costat més dominar? Ara, al nivell que estic, qualsevol cosa nova que provi em costa setmanes dominar-la. Per exemple ara estic creant una rutina musical amb boles de goma i porto tres setmanes treballant-hi, i és probable que fins d’aquí un parell de mesos no sigui presentable. Recompensa molt quan te’n surts després de tant d’esforç.

Edat: 19 anys (Solsona, 14/04/1990). Estudis: Estudiant de Producció d’audiovisuals ràdio i espectacles. Aficions: Disseny gràfic, el cine, la màgia, la lectura...

4. Quin joc t’agrada més? En realitat tinc especial predilecció pels jocs de cartes, ja que amb una simple baralla es poden fer infinitat de trucs. Però, per esmentar alguna cosa diferent, gaudeixo molt d’una il·lusió en la qual un voluntari em deixa un cigar i un abric. Llavors amb el dit polze de la mà faig com un forat a la jaqueta i introdueixo el cigar encès a dins. Tothom queda bocabadat, quan després de cremar clarament la jaqueta, el cigar i la cremada desapareixen misteriosament sense deixar cap rastre.

5. A quin mag t’agradaria assemblar-te? En realitat tinc diversos referents. Per exemple, en màgia d’escenari és fascinant l’aportació que va fer als anys 90 en David Copperfield, actualment el Mag Lari, que tot i no ser un mag tècnic té una posada en escena brillant. A nivell de màgia de prop hi ha mags impressionants com Joaquim Matas, Gea, DaOrtiz i -per suposat- Juan Tamariz. Per descomptat que no em vull comparar amb cap d’aquests il·lusionistes perquè és obvi que estan en una altra divisió. Tot i així, jo segueixo treballant per seguir avançant i també millorar els meus espectacles. Això sí, sense oblidar que és un hobby i que no tinc previst dedicar-m’hi professionalment. 6. Com defineixes la teva màgia? Suposo que la definiria com a fresca. En realitat, intento agafar il·lusions clàssiques i donar-hi un toc més innovador, i sempre intentant fugir dels trucs que estan de moda en la màgia actual. Per això treballo molt amb llibres antics de màgia (i si pot ser descatalogats). 7. Fins ara, quines actuacions o bolos has fet? He treballat en festers majors, pubs, algun Cafè teatre (màgia de proximitat), alguna festa infantil... És qüestió d’anar agafant experiència i de veure i analitzar les reaccions del públic per millorar els shows.

El Mag Pere en una recent actuació al Dock's 54

615 - Dijous, 09-04-2009


Un Cafè amb...

Ramon Estany

8. Quins projectes tens en ment? Ara mateix tinc dos projectes totalment oposats. El primer és un espectacle de gran format (de teatre) en el qual estic treballant amb un parell de grans il·lusions (desaparicions de persones, canvis instantanis de vestuari ...) i també amb jocs més visuals i que es puguin observar a més distància. Tinc previst portar aquest show al Teatre Comarcal de Solsona en els pròxims mesos, malgrat que em comporti un risc econòmic per les despeses del lloguer del local. El segon, és un espectacle de màgia de proximitat pensat per unes 40 o 50 persones de públic (com a molt), en el qual la màgia succeeix a pocs centímetres dels espectadors. Es podrà veure màgia amb gomes, amb cartes, amb pilotes, amb cigars... i tot davant dels seus nassos. També tinc altres projectes en ment, però són coses a més llarg termini, que encara no em puc ni plantejar presentar en públic. 9. No et poses nerviós actuant davant el públic? En realitat sí, però també és la manera de no confiar-me ni relaxar-me, necessito certa tensió perquè les coses surtin bé, i si no surten, doncs mala sort, un altre dia serà. És el risc de

la màgia. És més, ara quan preparo un show sempre analitzo per on poden fallar els trucs per tenir un pla B, un C i fins i tot algun D... Però està comprovat que si falla alguna cosa és l'única que no havies previst (coses del directe).

Ep, la foto!

Música

Ramon Estany

Josep M. Borés

Trobada de festa a l'Aixeta

Ja podeu trobar als llocs de venda habituals Rain (pluja) el nou CD treball dels solsonins Daydream Age (Edat de somniar despert). Aquest grup toca un estil proper al punk rock, que ells mateixos anomenen "Happy Rock". El formen el Carles Manzano al baix, el David Callejas a la guitarra i acompanyant, l'Arnau Abella a la veu i a la guitarra, i l'Arnau Picó a la bateria. Al CD hi trobareu 6 cançons que han enregistrat als estudis de les Cases de Matamargó i un llibret amb totes les lletres dissenyat per l'A rnau Abella. Les seves referències musicals són: Green Day, Simple Plan, Blink 182, My Chemical Romance, Rancid, Treble Charge, Sum 41, Funeral for a Friend i Antiflag. Ara segueixen composant temes, i es preparen per a pròxims concerts. Aquesta gravació és el seu primer treball.

Ep, la foto 615 - Dijous, 09-04-2009

55


Educació

Llar d'Infants Arrels

La “mona de Pasqua” Divendres passat a la Llar d’infants vam fer la “mona de Pasqua”. Primer de tot vam presentar els ingredients que hi posaríem: pa de pessic, xocolata, lacasitos, virutes de colors i un ou de xocolata; entre tots la vam fer i decorar i finalment ens la vam menjar!! Mmm... que bona que era!! BONA PASQUA!!

Classe Elefants

Classe Girafes

Classe Hipopòtams

Classe Lleons

Classe Pingüins

Classe Pollets 56

615 - Dijous, 09-04-2009


Teatre

Ramon Estany

“MÍTING” aquest diumenge 12 d’abril al Teatre Comarcal A les 10 de la nit

Àlex Casanovas i Santi Ibàñez protagonitzen aquesta obra, una paròdia de la política de partits En presentaran el programa ideològic i animaran el públic a votar i decidir els punts del programa i els possibles eslògans. La companyia concep l’espectacle com un late show amb un rerefons reflexiu. És el segon i darrer muntatge del Cicle Escenes 2009, organitzat pel Grup de Teatre Lacetània i patrocinat per l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal. Les entrades anticipades es poden adquirir a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament fins al mateix diumenge 12 al matí. El 30 per cent d’entrades es reservaran per a taquilla una hora abans de la funció. En tots dos casos, el preu és de 12 euros.

SINOPSI El Santi Ibàñez i l’Àlex Casanovas (actors arxiconeguts per les seves carreres al teatre i la televisió), decebuts i descontents fins al capdamunt de la política catalana, han decidit fundar un partit polític, el primer com a President i el segon com a Secretari General. Míting és la presentació del programa ideològic i polític d’aquest nou partit. Com que els dos protagonistes són homes de teatre, durant el míting de la presentació del seu partit, utilitzaran tècniques teatrals per desgranar-nos els somnis, les ideologies i també els punts biogràfics que els han portat fins a aquesta decisió. En aquest míting, el públic votarà i decidirà els punts del programa ideològic del partit, i també els possibles futurs eslògans. A la vegada que podran fer preguntes als dos candidats per saber la seva vàlua com a nous polítics. En un moment determinat, cap al final, el Santi, tindrà una crisi personal, un atac d’angoixa a causa de tota la pressió que ha de suportar, i desapareixerà del teatre. Apareixerà de nou? (Aquest final s’ha de mantenir en secret)

De seguida conceben l’espectacle com un late show, o sigui un espectacle definidament boig, però també acorden de base que aquesta bogeria no ha de ser de recepció estèril per part del públic. No pretenen fer un espectacle on la gent s’ho passi bé i prou, sinó un espectacle divertit en el qual l’espectador s’interrogui sobre diferents aspectes de la societat i la política d’avui en dia. Un divertimento però amb implicació. No volen caure amb els productes teatrals que fan les grans companyies de producció privades: espectacles de riure fàcil, ja vistos, tous i sense implicació política. Volen treballar en l’atmosfera de l’humor negre, bufonesc, i l’humor de l’absurd. Una atmosfera de riure i fer pensar.

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA AUTORIA: Marc Angelet, Pere Planella, Roger Cònsul i Santi Ibàñez INTERPRETACIÓ: Àlex Casanovas i Santi Ibàñez DIRECCIÓ: Pere Planella COORDINACIÓ: Roger Cònsul PRODUCCIÓ: Laia Mateu DISSENY GRÀFIC: Jaume Bach IL.LUMINACIÓ: Susanna Abella ESPAI ESCÈNIC i AUDIOVISUAL: Teatre amb A VESTUARI: Emma Escolano WEB i BLOGGS: Xavier Martín FOTOGRAFIA: Arnau Bach

FILOSOFIA DEL PROJECTE MÍTING sorgeix des d’una voluntat de treball en comú entre dues persones professionals del teatre: en Santi Ibáñez (actor) i en Pere Planella (director). Una voluntat de treball en comú que sorgeix a causa d’una molt bona entesa personal, ideològica i laboral en altres projectes anteriors, i, sobretot, una voluntat que sorgeix d’unes ganes de fer teatre de qualitat, ideològic i comercial a la vegada, i deslligat de les grans companyies de producció privades i també dels teatres públics. 615 - Dijous, 09-04-2009

57


Flash-Notícies

Ramon Estany

Arreglen el carrer dels Tints Aquesta setmana s’ha arranjat el ferm del carrer dels Tints i la zona d’aparcaments de sota el Pont i Cal Silo. L’actuació s’ha fet un cop finalitzades les rotondes, i permetrà tornar a la normalitat la circulació en aquest indret de zona, així com recuperar algunes places d’aparcament, com s’ha pogut veure.

Èxit de públic al cicle Escenes 2009 La representació de l’obra de teatre Un manicomi a Goa va aplegar més de 200 espectadors al Teatre Comarcal el passat dissabte dia 4 d’abril. Els organitzadors del cicle, el grup de Teatre Lacetània, es mostren satisfets per la bona resposta, i esperen que el proper diumenge, amb la segona sessió, que durà a Solsona Miting, tornaran a omplir el teatre. A la fotografia, podem veure els actors de l’obra de dissabte passat, minuts abans de pujar a l’escenari, als camerins del Teatre.

El Solsonès ja supera els 700 aturats Les dades d’atur del més de març marquen un nou increment en la xifra de demandants de feina a la comarca. Solsona ja supera els 600, i la comarca, els 700.Castellar de la Ribera, 1- Clariana de Cardener, 4 - Guixers, 2 Lladurs 1 - Llobera, 2 - la Molsosa, 1 - Navès, 10 - Odèn, 2 - Olius, 31 - La Coma i la Pedra, 11 - Pinell de Solsonès, 9 - Pinós, 14 - Riner, 6 - Sant Llorenç de Morunys, 27 - Solsona, 602 - Total: 723

Les set últimes paraules de Haydn El passat dissabte 4 d’abril, a les 10 del vespre i a l’església del Cor de Maria, l’Orquestra de Cambra de Lvov (Ucraïna), dirigida per Oksana Trunko, ens va interpretar Les set últimes paraules del Redemptor a la Creu, de Joseph Haydn, en la segona versió que va composar per a quartet de corda. Abans de cada peça, el rector de Solsona, Mn. Lluís Grifell, va llegir i comentar el fragment de l’Evangeli corresponent a cada paraula. L’orquestra de cambra de Lvov, que va demostrar un gran nivell tècnic, va estar a l’alçada de l’obra i ens va ajudar a la meditació del text evangèlic com a preàmbul de la Setmana Santa. El concert va ser seguit per unes 60 persones.

Concert sorpresa a l’Sputnik Amb motiu de la celebració d’un aniversari, amics i familiars es van trobar dissabte passat a la tarda a l’Sputnik per donar una sorpresa a l’interessat. Va ser un regal molt musical.


Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències Diumenge passat el Santuari d'El Miracle va acollir la tradicional benedicció de Rams, obrint les festes de Setmana Santa. Sabríeu trobar les 7 diferències?

L'Acudit del Simi

615 - Dijous, 09-04-2009

59


Celsona 615  

Divendres 9 d'abril de 2009

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you