Issuu on Google+


Solsona

Ramon Estany

Excepcional resposta solidària 156 donacions de sang en una tarda a Solsona

Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Aquesta setmana els solsonins i solsonines s’han fet mereixedors d’una solidaritat exemplar. Segons dades del Banc de Sang, 201 donants es van apropar dimarts a la tarda a la seu del Club Sant Jordi on tenia lloc la donació extraordinària de sang per fer la seva donació. D’aquests, 51 han estat nous donants, i només 45 no han pogut fer la donació per diversos motius. En total, una xifra rècord de 156 donacions efectives, una resposta solidària també a la crida que havia fet la família del jove solsoní Eric Tarifa, que està superant una greu malaltia. Tot i que el Banc de Sang i Teixits ja preveia una gran assistència de donants i per

aquest motiu va doblar recursos i efectius desplaçats a Solsona, amb tot, es van veure superats per la massiva resposta solsonina, confirmant que som una comarca capdavantera en donacions de sang.

Fent cua per donar sang Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Agraïments especials a:

Gràcies!!!!

De tot cor, de part de l’Èric i de tota la seva família, per l’extraordinària resposta que ha tingut la iniciativa “donem sang per l’Eric”. Gràcies de nou a tothom, respostes com aquesta ens donen força per lluitar. Família Tarifa-Rodríguez

Un rècord de donacions

L'Espurna del Mia 156 donacions de sang en una tarda a Solsona

Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51



503- Divendres, 2-2-2007


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona regularitza la situació urbanística de 12 finques per incorporar-les al nou planejament Preveuen la instal•lació d’una nova benzinera i un aparcament per a camions En el marc de la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Solsona, aprovat inicialment l’octubre passat, l’Ajuntament ha aprovat en el darrer Ple set convenis urbanístics amb particulars “per resoldre unes problemàtiques urbanístiques consolidades amb el temps”, tal com va exposaR l’alcalde, Jordi Riart. En tots els casos, “es compleixen dos principis bàsics”, segons Riart, que corresponen a “respectar la legalitat urbanística vigent i vetllar pels interessos generals de la ciutat”. En la majoria dels convenis, que van ser exposats pel regidor d’Urbanisme, Francesc Azorín, el grup municipal d’Esquerra Republicana hi va votar favorablement, juntament amb l’equip de govern (CiU). En canvi El Comú s’hi va posicionar “radicalment en contra”, segons va argumentar Martí Abella, portaveu del grup, ja que considera que els problemes urbanístics no s’haurien de resoldre a través de convenis amb particulars, sinó mitjançant el POUM, “per primar els interessos generals” i per tenir en compte la continuïtat de la trama urbana. Un dels acords més debatuts fa referència a la finca d’una empresa ubicada a la sortida del municipi per la carretera de Bassella, que es troba en sòl no urbanitzable. Segons el conveni, s’hi planteja la requalificació urbanística per convertir-se en sòl urbà i, posteriorment, industrial. Com a contrapartida, l’Ajuntament rebrà una cessió del 15% de la superfície de la finca, a l’altra banda de la carretera, prop de la ribera; el 10% d’aprofitament mig, i el pagament total de les despeses d’urbanització. Els grups de l’oposició hi van votar desfavorablement. El Comú considera que la forma més indicada per ordenar el territori seria traslladant la indústria afectada al nou polígon de la partida de Santa Llúcia. L’executiu municipal, però, rebutja aquesta possibilitat, en tant que “això comportaria un cost inassumible per a la ciutat”. Per la seva banda, els republicans són del parer que l’Ajuntament hauria d’haver extret més beneficis al final d’una situació irregular. Un altre dels convenis signats, el desenvolupament dels quals suposarà un benefici general més evident per al municipi, afecta uns terrenys definits per la carretera de Guissona i la variant sud. Els acords signats, que es van ratificar en el Ple amb

Es preveu alliberar la zona verda a tocar la plaça de Sant Jordi, que s’utilitza com a aparcament de camions

el suport de CiU i ERC, donen llum verd a la construcció d’una nova benzinera i altres instal.lacions logístiques vinculades al servei. Entre d’altres, s’hi preveu el condicionament d’un aparcament de camions de 8.000 m2. A més, segons l’acord, les tarifes d’aparcament es concertaran amb l’Ajuntament perquè, com a mínim, siguin un 10% més econòmiques de la mitjana. D’aquesta manera, aquest conveni, signat amb els propietaris de l’estació de servei Setelsis, permetrà alliberar la zona verda situada a tocar la plaça de Sant Jordi i que fins ara s’ha utilitzat provisionalment com a aparcament per a vehicles pesants. Els empresaris beneficiaris, a més, contribuiran a les obres d’urbanització d’aquest espai públic amb una aportació de 30.000 euros.

Una solució per a l’entrada, a la carretera de Bassella

Un altre dels convenis inclou tres finques situades just a l’entrada de la ciutat per la carretera de Bassella, a tocar un talús natural afectat per despreniments. Segons l’acord, les finques, que són classificades com a sòl industrial, passaran a ser residencials, amb una ocupació del 30%. Les cessions per a l’Ajuntament seran del 56% i, a més, els particulars assumiran el cost de la construcció d’un mur de contenció de terra armada i l’adequació de l’espai lliure públic. Amb aquesta solució es preveu resoldre el perill públic dels despreniments i millorar, estèticament, la imatge de l’accés a Solsona. Entre el plec de convenis aprovats, s’hi inclouen també uns acords que afecten particulars de la urbanització de la Cabana d’en Geli, la propietària d’una casa aïllada de la urbanització de la Cissa i propietaris d’una finca de la carretera de Bassella. El paquet d’acords urbanístics s’exposaran a informació pública per recollir les possibles al·legacions abans d’incorporar-los al POUM. En la mateixa sessió plenària, el consistori va ratificar un conveni signat amb l’Institut Català del Sòl per desenvolupar el nou barri de la Cabana del Màrtir, amb una zona residencial de 200 habitatges, la meitat dels quals seran de caràcter protegit, i 13.000 m2 d’equipaments. Aquest punt va rebre el suport d’El Comú, mentre que ERC s’hi va abstenir.

Canviarà la imatge de l’accés a la ciutat per la carretera de Bassella 503 - Divendres, 2-2-2007




Solsona

Ramon Estany

Ajuntament i Governació consideren òbvia la desestimació de les reclamacions del PSC contra el pressupost La Generalitat avala els informes emesos per Secretaria i Intervenció

Riart i Xandri, en roda de premsa, dimecres a la tarda

Per al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, l’anàlisi efectuada per l’àrea d’Intervenció de l’Ajuntament de Solsona en relació a la reclamació contra el pressupost del 2007 formulada per Josep Lluís Caelles, com a representant del PSC del Solsonès, està “plenament ajustat a la legislació vigent”. L’informe de la Generalitat avala tots els arguments procedents del consistori solsoní, deslegitima la iniciativa de Caelles i conclou que “és procedent la seva desestimació”. Precisament dimecres estava previst aprovar definitivament el pressupost en un Ple extraordinari. L’alcalde, Jordi Riart, ha insistit en la defensa de la plena legalitat del pressupost municipal. I lamenta, novament, la “voluntat de qüestionar no només la gestió pressupostària de l’equip de govern, sinó també la professionalitat del personal d’Intervenció i Secretaria”. A més reitera que sempre s’han elaborat els pressupostos amb el mateix sistema i, per tant, “és molt sospitós que precisament ara, en any electoral, un partit que vol tornar a entrar a l’Ajuntament i l’oposició vagin a l’una per posar en entredit la nostra gestió”. D’una banda, Governació considera que el representant del PSC no reuneix les condicions com a interessat en el procediment obert contra l’aprovació inicial del pressupost, ja que per llei, només poden ser-ho els col.legis oficials, sindicats, associacions i altres entitats legalment constituïdes. Al marge d’això, els serveis econòmics de Governació “subscriuen completament” els arguments esmentats en l’informe d’Intervenció. En aquest punt, la responsable de l’àrea municipal respon, punt per punt, la reclamació administrativa del PSC. Segons ha reiterat avui el regidor d’Hisenda, Jordi Xandri, “en l’informe de Governació queda reflectit, una vegada més, que l’equip de govern també vol fer les coses ben fetes i seguint escrupolosament el compliment de la llei”. En les conclusions d’aquest informe, s’argüeix que l’elaboració i l’aprovació del pressupost s’han ajustat als tràmits establerts al Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i conté tota la documentació de caràcter obligatori. A més, es replica que el pressupost inicialment aprovat inclou el crèdit necessari per al compliment de les obligacions exigibles al consistori, així com els ingressos suficients per fer front a les despeses pressupostades. És per aquests motius que Intervenció conclou que “no existeix causa per presentar la reclamació administrativa”, que Josep Lluís Caelles va presentar a mitjan gener. Segons el portaveu del PSC, el pressupost inclou conceptes com a ingressos que pertanyen a d’altres administracions; no s’ajusta a l’estructura pressupostària vigent; i presentava una manca de documentació en tant que hi trobava a faltar plans d’inversió.

A més, la reclamació al·legava una situació de desequilibri pressupostari.

Confusió en els tipus de patrimoni

D’altra banda, pel que fa a la segona reclamació administrativa, presentada també per Caelles aquesta mateixa setmana, en entendre que els ingressos provinents de la venda de patrimoni municipal no es poden destinar a reduir el deute de les operacions de crèdit, Secretaria de l’Ajuntament ha emès un informe que conclou que “no queda justificada l’al. legació”, en tant que “és lògic i transparent” que en les bases d’execució del pressupost de l’exercici 2007 “s’especifiqui quin serà el tractament que es donarà al patrimoni que no estigui inclòs al Patrimoni Públic del Sòl i de l’Habitatge (PPSH)”. En aquest cas, s’argumenta que l’al.legació presentada “confon els dos tipus de patrimoni”, que tenen finalitats i estan afectats per destinacions diferents. D’una banda, segons el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Patrimoni Municipal del Sòl es pot destinar a la reducció del deute de l’Ajuntament per operacions destinades a finançar despeses d’inversió. Es tracta d’habitatges municipals, cessions d’aprofitament diferents de les ordinàries, patrimoni adquirit per compra i donacions si no són finalistes. A tall d’exemple, entren en aquest paquet de béns, els pisos municipals de la Plana, un solar del carrer d’Antoni Gaudí i les finques del carrer del Castell destinades a l’illa cultural, entre d’altres. Per contra, pertanyen a Patrimoni Públic del Sòl i de l’Habitatge els recursos procedents de l’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria, les finques expropiades, els imports dels diferencials en les transmissions de finques i de les sancions urbanístiques.



503- Divendres, 2-2-2007


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

El consistori solsoní dóna suport a un projecte de cicloturisme per Catalunya L’Ajuntament de Solsona ha donat suport al programa “Catalunya i voltants amb bicicleta”, de caràcter turístic, esportiu i mediambiental. En el darrer Ple municipal, es va aprovar unànimement el projecte, que el ciclista de Castelldefels Jordi del Egido promou des de fa 11 anys amb l’adhesió de les institucions catalanes. L’objectiu final d’aquest projecte és publicar un llibre turístic amb prop d’un centenar de rutes amb bicicleta per Catalunya, explicatiu i il·lustratiu de cada parada. Els al·licients turístics, culturals,

503 - Divendres, 2-2-2007

Del Egido, en la foto de família amb la corporació municipal, la nit del Ple

gastronòmics i festius de cada indret seran descrits en aquesta publicació, per a la qual es demana suport als ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Generalitat de Catalunya.



Després d’arribar de Manresa amb bicicleta, dijous passat, Del Egido es va fer una foto de família amb tots els membres de la corporació just abans de començar el Ple.


Solsona

Ramon Estany

Solsona diu adéu a una monja exemplar L’església de la Companyia de Maria es va quedar petita en el funeral per la “madre Lourdes” Divendres passat, 26 de gener, va tenir lloc el funeral per la Gna. Lourdes Anglerill, religiosa de la Companyia de Maria que durant molts anys havia estat mestra de centenars de solsonins. Recordada i apreciada per vàries generacions d’escolars, la “madre Lourdes”, com es coneixia, va rebre el darrer comiat acompanyada de familiars, germanes de la congregació i solsonins i solsonines. La Missa funeral, presidida pel bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra, va ser concelebrada per deu capellans, entre ells un nebot de la Gna. Lourdes, Mn. Ramon Anglerill, de Gòsol. En l’homilia, el Bisbe Jaume va recordar un document del Sant Pare en que es deia que la vida religiosa és una Epifania de l’Amor de Déu, fet que “val també per les germanes que formen part per la seva vida consagrada d’aquesta ordre religiosa fundada per Lestonnac” De la germana Lourdes, el bisbe va recordar que “va saber mostrar el rostre de Déu als infants”, en aquesta escola i en aquesta ciutat, alhora que aquest amor de Déu present en la seva vida “es tornava testimoniatge”. El bisbe Jaume va voler destacar que la vida religiosa no és un oasi tancat sobre si mateix, i com deia Pau VI, la casa religiosa hauria de ser de vidre, perquè tothom qui passés pel carrer hi mirés a dins, veiés com es viu la fraternitat, el servei, la tolerància, l’ajuda mútua, el perdó i l’amor en una paraula. No es va estar el bisbe de Solsona d’agrair a les germanes “la seva fidelitat, la seva vida austera, dedicada en aquest cas a l’ensenyament”. Ja finalitzant l’homilia, el bisbe expressà la seguretat que el Senyor mirarà amb bondat els anys de la nostra vida, “mirarà el que la germana Lourdes presentarà al Senyor, una vida dedicada a parlar del Senyor amb paraules senzilles per als nens. Aquesta ha estat l’obra de la Gna. Lourdes” El senyor Bisbe va tenir un darrer record per les germanes que la van acompanyar en els darrers moments, exhortant-les a que “sigueu una epifania de l’Amor de Déu, avui encara, entre nosaltres”.

Familiars i germanes de la congregació, a les primeres files

Ressenya de la Gna. Lourdes La germana Lourdes Anglerill Pons, religiosa de la Companyia de Maria, ha mort en la pau del Senyor, el dia 25 de gener del 2007, després de 61 anys de Vida Religiosa. La Missa Funeral fou presidida pel nostre bisbe, Mons. Jaume Traserra. La germana Lourdes va néixer a Olvan, bisbat de Solsona, el dia 28 d’abril del 1921, filla del Domingo Anglerill i Maria Pons. Va viure a la Casa Farreras de Gironella. Entrà a la vida religiosa l’any 1943, i va fer els últims vots el 15 de novembre de 1948 a l’ordre de la Companyia de Maria de Solsona. Fins la seva jubilació va exercir de mestra de pàrvuls. Els primers anys solament de nens i els últims, nens i nenes, ja que teníem coeducació. Tenia un gran do per portar els petits, i en aquell temps en que les classes eren nombroses, dominava molt bé la situació. Els seus alumnes la recordaven amb tant afecte, que quan la veien pel carrer, ara ja de gran, sempre la saludaven, i ella recordava els seus noms, essent ells uns homes ja fets. També durant molt temps fou ajudant de sagristana; era molt delicada en aquest servei. Tenia molta devoció a l’Eucaristia i a la Mare de Déu. Ja jubilada, la vèiem moltes estones al cor de l’església pregant per tots. Molt estimada per la seva família; actualment pels seus nebots, els quals li tenien molt afecte i la visitaven sovint…. La Comunitat sempre la recordarà com una religiosa prudent, delicada, austera i molt soferta en les diverses malalties que va suportar en la seva vida. Sempre somrient, interessant-se per cada una i agraïda amb l’ajuda que se li donava. Donem gràcies a Déu d’haver-la coneguda i estimada.

Mn. Ramon Anglerill, nebot de la gna. Lourdes, va concelebrar la Missa 

503- Divendres, 2-2-2007


Solsona

Ramon Estany

Festes de la Candelera i de Sant Blai arreu de la comarca Moltes són les parròquies, capelles i santuaris que aquest cap de setmana celebren la tradicional Candelera i Sant Blai. Solsona celebrarà la Candelera avui divendres, a totes les Misses del dia, i demà dissabte, 3 de febrer, a la Missa de les 10 del Claustre, es farà la benedicció dels fruits i es venerarà la relíquia de sant Blai.

Sant Blai L’any 313 el conegut Edicte de Milà decretat per l’emperador Constantí posava fi a les persecucions religioses i començava un període de llibertat per al cristianisme. Va ser durant aquest episodi que trobem Sant Blai com a bisbe de la ciutat armènia de Sebaste. Tot i aquesta nova etapa de pau les disputes polítiques entre l’emperador d’Occident, Constantí, i el d’Orient, Licini, van provocar disturbis violents que en alguns llocs d’Orient van desembocar en matances de cristians. Això és el que va passar l’any 316, quan el bisbe armeni Blai va ser torturat amb pues de ferro i després decapitat en un d’aquests esclats de violència. Fins aquí la història, que no ens aporta gaires dades més sobre la persona d’aquest sant màrtir venerat tant a l’Església romana com a les ortodoxes.

Dissabte dia 3

Linya beneirà les candeles i els fruits a la Missa de les 7 del vespre. Madrona beneirà candeles i fruits a les 6 de la tarda.

Diumenge dia 4

El Castellvell celebra la Missa a 2/4 de 12, amb benedicció de candeles i processó. La Mata (Llinars), amb una Missa a les 12 i benedicció de candeles i fruits. La Selva commemora la festa de Sant Blai a Marsinyach, amb una Missa a 2/4 d’1 a la capella de Marsinyach. Montpol acull la festa de la Candelera al Santuari de Massarrúbies, commemorant la Candelera i Santa Àgata, a 2/4 de 12, amb la benedicció de les candeles a l’atri, Missa i en acabar, benedicció del pa de Santa Àgata. Navès, a la Missa a les 11, beneirà les candeles i els fruits. Pinell, a la Missa de les 10, també beneirà candels i fruits, i Sant Climenç ho farà a 2/4 de 12.

La tradició, en canvi, ha suplert aquesta mancança de dades històriques i ha anat enriquint la figura amb diverses llegendes. La més coneguda, d’origen medieval, és aquella que explica com sant Blai va guarir per mitjà de la pregària i amb la imposició de mans un nen que s’havia empassat una espina i que se li havia clavat a la gola. Per aquesta raó és el sant especialment invocat per guarir tota mena d’afeccions d’aquesta part del cos. La tradició popular també li atribueix la capacitat de parlar amb els animals.

L'Espurna del Mia

503 - Divendres, 2-2-2007




Solsona

Ramon Estany

Davallada dels matrimonis per l’església

Jornada Mundial de la Vida Consagrada

Solsona, 3 de febrer de 2007. Els religiosos i religioses ens plau invitar-vos a la celebració d’aquesta jornada, que tindrà lloc a la Companyia de Maria, el dissabte, a la tarda del dia 3 de febrer. 17:30: Trobada de Germanor - 18:00: Vespres 18:30: Eucaristia

Segons dades facilitades per l’Arxiprestat de Solsona Morunys, els casaments per l’església celebrats l’any passat a les parròquies de Solsona-Morunys van ser 26, 8 menys que el 2005, encara que 2 més que el 2004, fet que demostra les grans oscil.lacions d’aquesta variable demogràfica. Un fet a tenir en compte, és que per primera vegada els casaments a Olius superen als de Solsona, 10 per 9. El nombre de bateigs es manté al voltant de la centena, similar a anys anteriors, si bé la xifra queda molt per sota del nombre de naixements a la comarca. La gràfica de defuncions per edats continua mostrant que augmenta l’esperança de vida, especialment en les dones, que són les que s’acosten més als cent anys de vida.

Solsona

(Massips “Festa de la Coronació)

Massips “Festa de la Coronació"

Informació del barri de Sant Joan Amb motiu del 50 aniversari de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, els dies 7 i 8 d’octubre de 2006, el barri de Sant Joan, format pels carrers de Sant Roc, Sant Cristòfol, Sant Salvador i Sant Joan, va demanar als veïns que col.laboressin per pagar les despesses d’engalanar el barri. Els diners aportats varen ser: Sant Roc, ...................................................................165 euros Sant Cristòfol, ........................................................... 170 euros Sant Salvador, ........................................................... 170 euros Sant Joan, ..................................................................280 euros Ajuntament de Solsona, .........................................95’88 euros Vint-i-quatrena, . ....................................................95’88 euros Total…….............................................................976’76 euros Les despeses van ser: Grifell, . .................................................................. 14’45 euros Pensivània Tèxtil, . ...............................................279’84 euros SOL del Solsonès, ................................................437’72 euros La Palmera, ............................................................. 6’80 euros Fuster de la Serra, ................................................109’20 euros Nina Fruits, ............................................................. 9’95 euros Floristeria Serra, .................................................... 41’80 euros Feu, .............................................................................23 euros L. Espulga, ..................................................................54 euros Total….................................................................976’76 euros A TOTS, MOLTES GRÀCIES PER L’AJUDA REBUDA Com podeu comprovar, la quantitat excedent de 437’72 euros, ha estat lliurada a SOL del Solsonès, entitat quer va col. laborar en les feines relacionades amb el guarniment del barri. Alhora que s’informa d’aquestes dades, es renova l’agraïment sincer a totes les persones i entitats que van fer aportacions, i igualment les tasques de preparació i les hores que es van esmerçar en aquest aspecte de la Festa del Cinquantenari de la Coronació de la Patrona. Festes que, no caldria dir-ho, tots recordarem com a solemníssimes i emotives de veritat. 

503- Divendres, 2-2-2007


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona creix, més moderadament, fins als 9.300 habitants

Rànquing de nacionalitats dels nouvinguts a Solsona Nacionalitat......... Homes............ Dones.............. Total Marroc........................585.................365................. 950 Romania.....................128...................85................. 213 Argentina......................48...................43................... 91 Ucraïna.........................35...................24................... 59 Equador........................26...................28................... 54 Bulgària........................31...................20................... 51 Xina..............................23...................12................... 35 Bolívia..........................15...................18................... 33 Colòmbia......................10...................15................... 25 Itàlia..............................14.....................7................... 21 Pakistan........................17.....................2................... 19 Rep. Dominicana............7...................11................... 18 Bangladesh...................12.....................5................... 17 Mali..............................12.....................2................... 14 Portugal..........................8.....................4................... 12 Veneçuela.......................4.....................8................... 12 Brasil..............................3.....................9................... 12 Xile.................................5.....................4..................... 9 Perú.................................4.....................4..................... 8 Paraguai..........................3.....................4..................... 7 França.............................3.....................3..................... 6 Israel...............................3..................3....................... .6 Japó.................................4.....................2..................... 6 Alemanya.......................4.....................1..................... 5 Austria............................3.....................2..................... 5 Moldàvia.........................3.....................2..................... 5 Polònia............................3.....................2..................... 5 Bèlgica............................3.....................1..................... 4 Cuba...............................2.....................2..................... 4 Gran Bretanya................1.....................3..................... 4 Rep. Txeca......................2.....................1..................... 3 Canadà............................0.....................2..................... 2 Costa d’Ivori...................0.....................2..................... 2 Croàcia...........................1.....................1..................... 2 Mèxic..............................0.....................2..................... 2 Rússia.............................0.....................2..................... 2 Uruguai...........................1.....................1..................... 2 Algèria............................1.....................0..................... 1 Andorra...........................1.....................0..................... 1 Etiopia............................0.....................1..................... 1 Holanda..........................1.....................0..................... 1 Hondures........................0.....................1..................... 1 Índia................................1.....................0..................... 1

El 2007 s’ha encetat a Solsona amb una població de 9.308 habitants, 239 més que el gener de l’any passat. L’increment demogràfic continua en línia ascendent, tot i que l’empenta ha estat més moderada que els darrers anys. La natalitat, amb un total de 121 naixements, i el volum de persones nouvingudes, que representen el 18,6% de la població, són els principals motors d’aquest creixement. Entre les dades més significatives que es desprenen del padró municipal hi ha el rejoveniment de la piràmide d’edats. El 22 per cent dels solsonins tenen menys de 20 anys i el 33 per cent es troben entre els 20 i els 40 anys. Els col·lectius immigrants són els que registren la població més jove, ja que més del 80 per cent tenen menys de 40 anys. El col·lectiu de nouvinguts més nombrós continua sent el dels marroquins, amb 950 persones empadronades. Els segueixen els immigrants procedents de països de l’Est, amb més de 330 habitants, i els llatinoamericans, en tercer lloc, amb 278 veïns registrats. D’aquests últims, els argentins són el grup majoritari, seguit dels equatorians. Els grups de l’oposició a l’Ajuntament de Solsona han subratllat la necessitat de tenir en consideració l’elevat percentatge de població immigrant de Solsona, que va en augment. ERC ha assenyalat que s’estan experimentant salts considerables i que en algunes poblacions com Manlleu, amb el 21 per cent de novinguts, s’estan trobant amb dificultats d’integració. Per la seva banda, el grup d’El Comú insisteix en la necessitat de crear un consell municipal de la immigració per donar veu política al col·lectiu. En aquest sentit, l’alcalde, Jordi Riart, i la regidora de Benestar i Família, Montse Albacete, han recordat que un dels objectius de l’Oficina de Cooperació de l’Ajuntament és executar un “protocol d’acollida per facilitar l’etapa d’integració dels immigrants”. Així mateix, “contínuament s’organitzen activitats i sessions informatives” per a ells.

Total.........................1027.................704............... 1731

Hi ha hagut 121 naixements durant el 2006 503 - Divendres, 2-2-2007




Solsona

Ramon Estany

Episodis de bretolades a Solsona

Penes d’un i dos anys per a cinc lladres que van robar en 15 cases del Solsonès

Aquesta setmana hem pogut veure les conseqüències d’alguns actes d’incivisme provocats durant el cap de setmana a la nostra ciutat. Contenidors malmesos pel foc per una banda i pintades a les seus d’alguns partits polítics per l’altra són alguna mostra d’aquestes activitats reprovables.

El jutge de la Sala penal 2 dels Jutjats de Lleida va sentenciar a diverses penes de presó a cinc persones acusades de robar en 15 habitatges en la comarca del Solsonès entre febrer i març de l’any 2006. Els cinc acusats que es van asseure en la banqueta haurien entrat per la força en totes les cases, encara que en cap cas els habitants no s'hi trobaven dins en aquell moment, de manera que no va haver-hi intimidació ni violència durant els robatoris. Al març d’aquest mateix any, els Mossos’d Esquadra van realitzar un registre a la casa dels acusats, a Solsona, on van trobar diversos materials procedents dels robatoris. Entre aquest material es van trobar joies, televisors i estris personals que els afectats van reconèixer com a seus. Al principi, el Ministeri Fiscal demanava per a cadascun dels imputats cinc anys de presó, però finalment va poder arribar-se a un consens amb el qual es va sentenciar a dos anys de presó per robatori amb força en cases habitades a dos dels acusats, i a un any de presó per recaptació als altres tres. Tots els acusats són d’origen romanès, alguns d’ells pertanyents a la mateixa família, i quedaran en llibertat atès que cap d’ells no té antecedents penals. A més, des de l'1 de gener Romania forma part de la Unió Europea, fet pel qual les persones d’aquest país ja no han de decidir si complir la condemna (sempre que sigui una pena de més de dos anys) o ser extraditats al seu país.

Un contenidor cremat

L'Espieta

Pintades a la seu del PSC

Pavimentació de camins a Pinell de Solsonès Alerten del mal estat de la teulada del Casal

Havent estat aprovat pel Ple de l’Ajuntament del dia 14 de novembre de 2006 el plec de clàusules administratives particulars que ha de regir la contractació de l’obra “Pavimentació de l’accés a Sant Climenç des del camí de Xarpell, 2a fase”, es convoca licitació pública per a l’adjudicació del contracte. de “Pavimentació de l’accés a Sant Climenç des del camí de Xarpell, 2a fase”, amb un termini d’execució de 2 mesos i el pressupost base de la licitació de 95.313,17 euros, IVA vigent inclòs.

El grup d’ERC va advertir a l’equip de govern que la coberta del Casal de Cultura es troba molt deteriorada, amb moltes teules desplaçades, fet que requeriria una intervenció ràpida abans que l’aigua de la pluja pugui perjudicar l’estructura.

10

503- Divendres, 2-2-2007


Solsona

Ramon Estany

La Junta presenta el programa definitiu del carnaval 2007 Tot i que alguns socis qüestionen els canvis en l’arribada del dissabte, per la Carretera de Torà a la Plaça del Camp, la majoria s’ha mostrat molt satisfets pel tarannà participatiu i obert de la Junta, especialment pel bon tracte cap als socis.

Primers actes de Carnaval El Testament del Carnestoltes coronarà l’Hereu

Divendres, 9 de febrer Hora: 22:30. Teatre Comarcal Entrega de bojos, amb l’espectacle “La apoteosis necia” dels Cansancio

Ve ple de novetats, doncs enguany se sortejarà el mateix dimarts a la mitja part del ball de disfresses i com que amb la compra de cada número caldrà donar el nom i un número de telèfon per localitzar l’afortunat o afortunda, està assegurat que es conegui la mateixa nit qui serà anomenat Hereu del Carnestoltes a part de rebre valuosos obsequis com un TV de 37” i pantalla plana, una càmera fotogràfica digital, un viatge d’una setmana a Canàries per a dues persones, una estada en un balneari, 2400 euros per gastar a les botigues de la UBIC i molt més.

Dissabte, 10 de febrer Hora: 23:00 Sala Xelsa Els Follets de les Obagues presenten: En Quixot de la Taca Diumenge, 11 de febrer Hora: 10:00 Plaça del Camp Parc Infantil. Organitzat per la Comparsa Matarrucs Durant tot el matí, Enramades al carrers. Hora: 14:00: Dinar d’enramadors. Tot seguit, baixada i Processó de Pendons i Penjada de Banderes, a la Sala Xelsa. Hora: 18:15: Sala Xelsa: Ball d’Assaig, amb l’Orquestra Privada. Col.labora: Colla Gegantera del Carnaval i Orquestra Patinfanjàs

El preus de les entrades (entre parèntesi, preus per als socis) Entrega bojos.................................................................3 euros En Quixot de la Taca . ................................. 10 euros (8 euros) Ball d’assaig................................................... 6 euros (5 euros) Concert divendres....................................... 10 euros (8 euros) Dissabte nit.................................................. 10 euros (8 euros) Disfresses infantils......................................... 6 euros (5 euros) Sopar+ concert dilluns................................. 10 euros (8 euros) Només concert.............................................. 6 euros (5 euros) Ball de disfresses.......................................... 10 euros (8 euros)

Els socis adults

Paguen una quota de 20 euros. Descompte en les entrades anticipades, descompte en tots els productes de Carnaval i preferència a les llotges

Qui és soci infantil?

Tots els nascuts a partir del 1991 inclòs. Quota de 3 euros Tenen descomptes en els productes de carnaval i preferència a les carrosses del carnaval infantil. 503 - Divendres, 2-2-2007

11


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’Incasol i l’Ajuntament acorden urbanitzar un nou sector residencial amb 100 habitatges protegits El director de l’Institut Català del Sòl, Miquel Bonilla, i l’alcalde de Solsona, Jordi Riart, han firmat un conveni per promoure el nou barri de la Cabana del Màrtir de Solsona, que inclourà 13.000 m2 destinats a equipaments, on s’ubicarà la futura escola El nou sector tindrà una superfície de 2,91 hectàrees amb capacitat per a 200 habitatges, la meitat dels quals seran construïts en diferents règims protegits. Amb aquesta actuació, l’Ajuntament de Solsona i l’Incasol tenen la voluntat de facilitar el creixement ordenat del municipi i garantir una bona oferta d’habitatge públic. El conveni va ser aprovat en el Ple municipal d’ahir amb els vots a favor de CiU i El Comú i l’abstenció del grup d’ERC. Aquests terrenys, que Incasol compra a l’Ajuntament per un valor de 2.211.589 euros, s’inscriuen en el Programa de Sòl 2005-2008 i el Pla del Dret a l’Habitatge 2004-2007, promoguts pels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge. Ambdós programes tenen per objectiu atendre al màxim les necessitats d’habitatge de la població introduint diferents mesures entre les quals es troba la urbanització de sòl per a ús residencial i l’increment de la construcció d’habitatges protegits per part de l’Incasol. Per a l’Ajuntament, aquesta actuació enceta un procés de creixement de la ciutat adequat al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, aprovat inicialment, tant en l’àmbit residencial com en la dotació d’equipaments públics, el principal dels quals serà la nova escola d’educació infantil i primària. Segons el calendari previst, cal enllestir el Pla Parcial del terreny –que està redactant l’equip tècnic del nou planejament-, que permeti a l’Incasol cedir els terrenys destinats a equipaments amb les obres corresponents d’urbanització. Un cop fet això, en el decurs d’aquest any es farà la cessió d’uns 8.000 m2 al Departament d’Educació perquè s’agilitzi la construcció de la nova escola. Segons ha remarcat l’alcalde, Jordi Riart, la ciutat aconsegueix, amb aquest conveni, “beneficis econòmics” -es recupera amb escreix la inversió realitzada en l’expropiació dels terrenys-, però “sobretot socials, ja que el 50% de l’habitatge serà protegit, per a joves i gent gran, i urbanístics, en tant que es mantindrà la reserva per a equipaments”. Així mateix, Riart ha posat de relleu l’acord entre l’Ajuntament i l’Incasol segons el qual els possibles excedents econòmics que pugui generar aquesta actuació urbanística, en funció de l’evolució del mercat immobiliari, “seran reinvertits en obres d’infraestructures o equipaments per al municipi”, en l’indret que el consistori consideri més convenient.

el conveni, l’Ajuntament de Solsona vendrà els terrenys a l’Institut Català del Sòl, sent el consistori l’administració actuant i receptora del 10% d’aprofitament urbanístic, que estarà destinat a habitatges assistits per a gent gran, promoguts directament per l’Incasol. Cal destacar que gairebé el 45% del sector es destinarà a equipaments i espais lliures, i el 55% a sòl residencial. A més, es crearà una comissió de seguiment amb representants de les dues administracions per facilitar i agilitzar la construcció d’habitatge protegit al municipi.

Acord per a la plaça de les Moreres

Arran d’aquesta actuació, ambdues administracions han acordat redactar un nou conveni per desenvolupar el sector de la Farinera, on l’Incasol és propietari d’una parcel·la de 878 m2. Els aproximadament 60 habitatges que es preveia construir en aquest indret es traslladarien a l’entorn del nou barri de la Cabana del Màrtir, mentre que en els terrenys de la Farinera es completaria la urbanització de la plaça de les Moreres. D’aquesta manera, l’Ajuntament aconsegueix evitar l’edificació de pisos que puguin obstaculitzar la visibilitat del conjunt catedralici, en l’entrada més monumental de la ciutat. De fet, les converses iniciades entre l’Ajuntament i l’Institut Català del Sòl, l’estiu passat, van venir motivades per l’interès del consistori de permutar l’edificabilitat que l’Incasol té davant la catedral a la zona de la Cabana del Màrtir, una proposta que l’ens de la Generalitat va veure amb bons ulls. Tot i això, primer s’ha signat el conveni que permet agilitzar els tràmits urbanístics del nou sector necessaris per fer la cessió a la Generalitat del terreny corresponent al futur centre educatiu. A banda d’aquests sectors, l’Institut Català del Sòl està redactant el planejament per l’ampliació del sector industrial a la partida de Santa Llúcia de 45,6 hectàrees. La promoció d’aquest sector potenciarà el creixement econòmic del municipi i de la comarca incrementant la demanda d’habitatge que es vol atendre amb el desenvolupament del sector la Cabana del Màrtir. Els grups de l’oposició van acollir els acords amb Incasol diferentment. Mentre que els republicans van abstenir-se en la votació en no haver conegut el conveni abans de ser signat, els regidors d’El Comú van aplaudir-lo. “És la millor sortida possible per a la Cabana del Màrtir”, va afirmar Martí Abella, portaveu del grup, que va felicitar l’executiu municipal per la “molt bona gestió” en aquestes negociacions. En qualsevol cas, Abella va recordar a l’alcalde el seu compromís de compartir amb els altres grups l’ordenació del Pla Parcial de la zona.

Sòl per a habitatges

El sector ocuparà uns terrenys definits per la carretera de Sant Llorenç i el camí del Cementiri, situats a la part nord-est del municipi, a tocar la urbanització de la Cabana d’en Geli. D’acord amb

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

REBAIXES 12

503- Divendres, 2-2-2007


Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Els lectors de la biblioteca de Solsona augmenten més d’un 26% en un any Es dobla el nombre de lectors diaris, que ascendeix als 54 La biblioteca municipal de Solsona ha registrat un augment considerable de lectors el 2006, amb 17.102 usuaris, que representen el 26,4% més respecte l’any anterior. D’aquests, 12.053 corresponen a lectors a les mateixes instal·lacions, mentre que 5.049 prefereixen utilitzar exclusivament el servei de préstec. Aquestes dades es desprenen de la darrera memòria anual de les instal·lacions. La biblioteca solsonina ha tingut un total de 54 lectors diaris, el doble de l’any passat. Així mateix, aquest servei municipal compta ja amb 2.490 socis, dels quals 91 s’hi ha afegit en el decurs del 2006. Quant al fons bibliogràfic, ha augmentat el darrer any amb 205 volums. Entre els serveis més sol·licitats hi ha l’accés gratuït a Internet. En aquest sentit, se n’han beneficiat 3.712 persones, majoritàriament nens (2.020). La bibliotecària, Claustre Besora, comenta que l’ús dels ordinadors “és un no parar, ja que els usuaris poden extreure molta més informació actualitzada” per realitzar treballs escolars. Per aquest motiu, “l’experiència és molt positiva”, segons Besora. Si bé cada vegada és més usual disposar d’accés a la xarxa a les llars, “també és important poder fer consultes paral·lelament al moment que s’estudia per ampliar la informació”.

Pinós

Els usuaris de la sala també han augmentat en l’últim any

Entre les activitats destacades en la memòria anual de la biblioteca, hi ha la bibliopiscina, que “va ser tot un èxit”, durant la temporada de bany, tant per a les piscines municipals com per a d’altres de privades. A més, el cicle "Explica’m un conte", organitzat pel Pla Comarcal de Ciutadania i Immigració, amb la col·laboració de la biblioteca, durant tot l’any, ha captat l’interès tant del públic infantil com de les famílies.

Ramon Estany

Un caçador mor a Pinós en impactar-li al pit una bala disparada per un altre

La víctima, de 74 anys i veí de Cardona, caçava senglars en una zona boscosa prop de Torà i tot apunta que el tret va ser accidental Pere Fernàndez, de 74 anys, va morir diumenge passat d’un tret en un vedat de Pinós després que, segons sembla, un altre caçador el confongués amb un animal. El fets van tenir lloc en el paratge conegut com a Finca Soldevila, ubicat a la carretera entre Pinós i Torà. Un caçador jove establert a Calaf i que era al vedat va divisar una silueta que li va semblar un animal a uns 100 metres i va disparar. Un altre caçador va rebre l’impacte de la bala al pit i va caure fulminat. Malgrat que tot apunta a una mort accidental, els Mossos van obrir una investigació per aclarir els fets. La víctima, de 74 anys, d’origen asturià i resident a Cardona, a la província de Barcelona, era en plena batuda quan va rebre la bala i estava acompanyat de companys de caça, familiars i gossos que esperaven el moment propici per trobar les preses. Després del tret, els companys de la víctima van alertar els serveis d’emergències tot i que quan van arribar, el caçador ja era mort. El caçador abatut era una persona “molt estimada” tant a Cardona com al barri de La Coromina, tal i com destaca, en un comunicat, el consistori d’aquest municipi. 503 - Divendres, 2-2-2007

Es dóna la desgraciada circumstància que, el d’aquest diumenge, és el segon accident mortal de caça que passa a Catalunya en poques setmanes. Els Mossos d’Esquadra han deixat en llibertat l’autor del tret mortal, ja que interpreten que tot ha estat un accident. Respecte a aquest fet, el president de l’Associació de Caçadors de Solsona i Comarca, Joan Albets, com a president i en nom de la Junta Directiva demana a tota la gent que vagi a caçar el porc senglar que vagin convenientment identificats, amb gorra vermella i jaqueta vermella o refractària. Afegeix que “no tenim intenció de tornar a un enterrament per la mort d’un altre company i la Junta directiva serà molt dura amb els caçadors que incompleixin les normes de seguretat.” Afegeix que sempre pot haver-hi un accident fortuït, però no per incomplir les normes ha de tornar a passar. 13


Comarca

Josep M. Montaner i Reig Fotos: Ramon Estany

Emotiva cloenda del desè aniversari del CEL L'exposició dels Dies del Municipi, el DVD sobre el patrimoni comarcal, l'anuari d'activistats del desè aniversari i la presentació d'un projecte de gestió integral del patrimoni de la comarca, estrelles dels actes de cloenda El Centre d'Estudis Lacetans va cloure dissabte passat els actes de commemoració del desè aniversari de l'entitat. La jornada de cloenda, que es va celebrar al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), va comptar amb l'assistència nombrosa de públic que va omplir la sala d'actes del CTFC. La jornada va servir per fer una valoració de la tasca duta a terme pel CEL en aquests 10 anys d'història i va posar especial interès en els actes de commemoració del desè aniversari celebrats durant l'any 2006. A banda de la inauguració de l'exposició de 65 plafons, que recullen l'experiència dels Dies del Municipi, l'acte de cloenda va comptar també amb la presentació d'un possible full de ruta per la gestió integral del patrimoni de la comarca i la projecció d'un audiovisual de sensibilització respecte el patrimoni cultural i natural del Solsonès. A més, el CEL va entregar a tots els assistents un anuari que recollia els actes celebrats durant el 10è aniversari. Ramon Cardona, president del CEL, va agrair a les institucions la seva col·laboració amb el desè aniversari de l'entitat, que va definir, com "un petit miracle" i del qual va destacar, sobretot, "la marató esgotadora d'actes celebrats". Cardona va repassar els actes endegats en motiu dels 10 anys del CEL, entre els quals va destacar el projecte El Solsonès, Cultura i Natura al bell mig de Catalunya, juntament amb els Dies del Muncipi, i també els treballs per inventariar i catalogar el patrimoni natural i cultural de la comarca. A més, Cardona va fer referència a les activitats dutes a terme per les diferents seccions que conformen el CEL (Secció d'Arqueologia, Secció d'Història Contemporània i Grup de Natura del Solsonès) de les quals va destacar les excavacions dutes a terme als jaciments arqueològics d'Olius i de la Codina de Pinell. Altres iniciatives destacades pel president del CEL van ser el projecte de recupe-

Joan Serra, Jordi Fabrega, Josep Ramon Mora i Ramon Cardona

ració i conservació de les basses de Brichs i l'Alzina, realitzat pel Grup de Natura del Solsonès i l'homenatge als solsonins deportats als camps nazis que va impulsar la secció d'història contemporània. Per la seva banda, Joan Serra, president del Consell Comarcal del Solsonès, va destacar l'esforç realitzat pel CEL per l'èxit d'un projecte tan ambiciós i en va valorar sobretot l'esclat de comarcalisme, d'estima pel Solsonès que ha significat la celebració del 10è aniversari de l'entitat. Per la seva, banda Josep Ramon Mora, president del CTFC va destacar el compromís del CEL amb la comarca i amb el seu patrimoni, i en aquest sentit, va subratllar la importància de la feina feta pel CEL per donar riquesa i valor al patrimoni del Solsonès.

Projectes de Futur

Entre els nous projectes que prepara el CEL de cara el futur, Ramon Cardona va destacar la proposta d'excavació del poblat ibèric del Castellvell, l'estudi de la gent i el medi natural durant el segle XX i la continuiïtat dels estudis sobre la guerra civil i el franquisme al Solsonès que podrien completar-se amb la creació d'una pàgina web sobre aquest període al Solsonès. A més, Cardona va apostar per potenciar les seccions, així com el caràcter pluridisciplinar de l'entitat.

Visitant l’exposició

Assistents a l’acte 14

503- Divendres, 2-2-2007


Comarca

Josep M. Montaner i Reig

El CEL proposa un model de gestió del patromoni cultural i natural del Solsonès

L’acte de cloenda del 10è aniversari del CEL va servir per presentar un possible full de ruta sobre la gestió integral del patrimoni cultural i natural del Solsonès. L’objectiu d’aquest projecte, presentat pel CEL i elaborat per Jordi Padró de l’empresa Stoa, és el de convertir-se "en una eina per al desenvolupament turístic de la comarca". Segons va explicar Padró, "es tracta de posar valor als recursos turístics i fer-ho de manera integral per aconseguir crear una imatge de marca identificativa del Solsonès". Aquest model permetria posicionar la comarca com un producte turístic unificat a partir d'una estratègia conjunta de totes les institucions comarcals. En aquest sentit, els autors de l’estudi proposen convertir la comarca del Solsonès "en un museu obert on la natura, el paisatge i sobretot el patrimoni del passat siguin els eixos temàtics essencials". Segons l’estudi, el Solsonès s’hauria

Olius

d’incloure dins la marca Pirineus, ja que és una comarca essencialment de muntanya de la qual en destaca sobretot el paisatge i el patrimoni del passat. Així, el carácter ancestral i genuí del Solsonès esdevindria, segons Padró, un dels elements més atractius i propis de la comarca. A partir d’aquest punt el projecte estableix la creació de 5 portes o centres d’acollida de visitants que funcionarien com a punts d’informació i interpretació del patrimoni turístic de la comarca, cada una de les quals s’especialitzaria en un àmbit determinat: Solsona en tradició, Odèn en paisatge, Pinós en història, el Miracle en espiritualitat i Sant Llorenç en camins i senders. "D’aquesta manera, es podria aprofitar la feina que aquests municipis ja han fet per posar valor al seu patrimoni", va explicar Padró. Així, l’illa cultural de Solsona podria ubicar la porta de la “Tradició en Dansa”,

que destacaria elements com el folcklore, els costums i l’imaginari populars. El Centre de Natura d’Oden podria incloure la porta del “Paisatge del Pirineu” basada en el medi natural, la flora i la fauna. A Pinós es desenvoluparia la porta de la "Memòria de la terra", amb un eix conductor sobre la història del món rural. Al Miracle s'hi ubicaria "L’esclat de l’Espiritualitat" sobre la religiosoitat i la seva expressió en l’art i a Sant Llorenç la porta dels "Camins del Prepirineu" amb el senderisme i les rutes pels camins antics com a eix temàtic. Padró va definir el projecte com un instrument de sensibilització i autoestima en relació al territori que, segons ell, "ha de permetre fer del Solsonès una destinació turística privilegiada a Catalunya". El projecte va ser molt ben acollit pel president del Consell Comarcal, Joan Serra, que va avançar que presentaria l’estudi als responsables del Consorci de Promoció Turística del Solsonès.

Ramon Estany

L’Escola Agrària del Solsonès presenta els cursos de formació permanent Dotze nous cursos engloben l’oferta d’enguany La Sala d’Actes de l’ECA dels Solsonès va acollir dimecres passat l’acte de presentació dels cursos de formació permanent al món rural. Va ser un acte que va comptar amb la presència del Cap de l’Oficina Comarcal del DAR al Solsonès, Josep Bringué, Joan Serra, president del Consell Comarcal del Solsonès, Ramon Sala, alcalde d’Olius, Carme Solà, directora de l’Escola, Montserrat Gil, directora General d’Agricultura Ramaderia i Innovació, Rosa Maria Cubel, directora dels Serveis Territorials del DAR a Lleida i Joan Salvador Minguet, Cap del Servei de Formació Agrària. Alhora, l’acte va servir per obsequiar amb un reconeixement una empresa col.laboradora, TRAGSA, i lliurar els diplomes i certificats. Els cursos que va presentar l’Escola Agrària, subvencionats i per tant gratuïts, són 12 més dues activitats de transferència tecnològica. La setmana vinent us oferirem un reportatge més ampli. 503 - Divendres, 2-2-2007

Cursos i activitats que s’ofereixen Cursos Tecnològics

Nivell bàsic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris - Horticultura ecològica - Introducció als arbres fruiters

Activitats complementàries

Millora del rendiment laboral - Conciliació de la vida familiar i laboral - Anglès I - Anglès II - Medicina natural - Elaboració de pans i pastes

Informàtica

Informàtica - Disseny assistit per ordinador (Autocad) - Tractament de la imatge

Activitats de transferència tecnològica

La malaltia d’Aujeszky: lluita, control i eradicació. Benestar animal 15


Breus Comarca

Ramon Estany

Riner aprova l’ordenança fiscal de construccions, instal.lacions i obres L’Ordenança serà aplicable a tot el terme municipal. L’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres és un tribut indirecte, el fet imposable del qual està constituït per la realització, dins del terme municipal, de qualsevol construcció, instal.lació o obra per a la qual s’exigeixi l’obtenció de la corresponent llicència d’obres o urbanística, sempre que la seva expedició correspongui a aquest Ajuntament. Són construccions, instal·lacions i obres subjectes a l’Impost especialment les següents: a) Les obres de nova planta i d’ampliació d’edificis, o necessàries per a la implantació, ampliació, modificació o reforma d’instal·lacions de qualsevol tipus b) Les obres de modificació o de reforma que afectin a l’estructura, l’aspecte exterior o la disposició interior dels edificis, o que incideixin en qualsevol classe d’instal·lacions existents c) Les obres, usos o instal·lacions de caràcter provisional d) Les construccions, instal·lacions i obres realitzades a la via pública per particulars o per les empreses subministradores de serveis públics, que correspondran tant a les obres necessàries per a l’obertura de cales i pous, col·locació de pals de subjecció, canalitzacions, connexions i, en general, qualsevol remoció del paviment o voreres, com les necessàries per a la reposició, reconstrucció o arranjament del que s’hagi pogut espatllar amb les cales esmentades e) Les obres de tancament dels solars o dels terrenys i de les tanques, bastides i bastimentades de precaució f) La nova implantació, l’ampliació, la modificació, la substitució o el canvi d’emplaçament de tot tipus d’instal·lacions tècniques dels serveis públics, independentment del seu emplaçament, quan siguin prestats per empreses o particulars g) La instal·lació, reforma o qualsevol altra modificació dels suports o tanques que tinguin publicitat o propaganda h) Les instal·lacions subterrànies dedicades als aparcaments, a les activitats industrials, mercantils o professionals, als serveis públics o a qualsevol altre ús a què es destini el subsòl i) La realització de qualsevol altres actes establerts pels Plans d’ordenació o per les Ordenances que els siguin aplicables com a subjectes a llicència municipal, sempre que es tracti de construccions, instal·lacions o obres Estarà exempta la realització de qualsevol onstrucció, instal·lació o obra de la qual sigui propietari l’Estat, la Comunitat Autònoma o l’Entitat Local que, estant subjecta, es destini directament a carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports, obres hidràuliques, sanejament de poblacions i de les seves aigües residuals, encara que la seva gestió es dugui a terme per part d’Organismes Autònoms, tant si es tracta d’obres d’inversió nova com de conservació. La base imposable d’aquest Impost està constituïda pel cost real i efectiu de la construcció, instal·lació o obra, i s’entén com a tal, a aquests efectes, el cost d’execució material d’aquella.

Nucli de Freixinet, a Riner

Queden exclosos de la base imposable l’Impost sobre el Valor Afegit i altres Impostos anàlegs propis de règims especials, les taxes, preus públics, prestacions patrimonials de caràcter públic local relacionades amb la construcció, honoraris de professionals, el benefici empresarial del contractista, i qualsevol altre concepte que no integri, estrictament, el cost d’execució material. La quota de l’Impost serà el resultat d’aplicar a la base imposable el tipus de gravamen que es fixa en el 2,5% Hi ha una bonificació del 95% a favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històrico-artístiques o de foment de treball o de foment de població del municipi.

16

503- Divendres, 2-2-2007


503 - Divendres, 2-2-2007

17


Breus Comarca

Ramon Estany

RELACIÓ DE DECRETS dictats pel president de la Diputació durant el mes de desembre

LA COMA I LA PEDRA treu a concurs la pavimentació de voreres

2946. 5-12-2006

Es convoca concurs públic per a l’adjudicació de la Pavimentació de voreres al nucli de la Coma, per un pressupost de licitació de 100.800,00 euros (IVA inclòs) i per un termini d’execució de 6 mesos.

Aprovar justificació tramesa subvenció a favor Associació De Comerciants De Solsona, per import de 1.500 euros, per fira del trumfo.

3001. 13-12-2006

Fira del Trumfo

Aprovar certificació d’obra DL-2005/802 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament de Pinell Del Solsonès l’import de 53.214,30 euros.

UBIC

3008. 14-12-2006 Aprovar justificació tramesa subvenció a favor Ajuntament Odèn, per import de 3.772,67 euros, per rehabilitació salí de Cambrils.

3012. 14-12-2006 Aprovar el lliurament a justificar i ordenar el pagament de l’import de 5.579,40 euros a favor de l’ONGD Acció Solidaria Igman, amb la finalitat de poder fer efectiu el primer 60% de la subvenció concedida.

3040. 19-12-2006 Aprovar la concessió de subvenció a l’Ajuntament de LACOMA I LA PEDRA, per la neteja de neu a les vies de comunicació,

temporada 2006/2007, per import de 12.000 euros. 3046. 19-12-2006

Aprovar certificació núm. 10 i 12 SEMI INTEGRAL XARXA VIÀRIA ZONA 2 : ALT URGELL, CERDANYA I SOLSONÉS, per import de 16.317,20 euros.

Cartell de la Fira del Trumfo i la Tòfona 2007

3048. 19-12-2006 Aprovar CERTIFICACIONS VARIES A FAVOR DEL CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA, per import de 136.212,58 euros.

La UBIC informa que el concurs de cartells de la Fira del Trumfo i la Tòfona, va quedar desert, ja que cap no complia part les bases. Per aquest motiu se li va encarregar la realització del cartell al ninotaire solsoní Pep Mia. Gràcies per la vostra participació i l’any que ve hi tornarem….

3137. 27-12-2006 Aprovar atorgar subvenció per import de 3.000 euros a l’Ajuntament de SOLSONA, per concert de Lluís Llach per la festa major. 18

503- Divendres, 2-2-2007


Breus Comarca

Ramon Estany

El Govern limita a 25 les places per a cada titular de cases rurals per evitar especulació

CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS

Sobre adjudicació d’obres

La Comissió de Govern del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de data 21 de desembre de 2006, ha adjudicat, mitjançant procediment obert, urgent i en forma de concurs, les obres següents: - Projecte d’arranjament i pavimentació del camí d’interès comarcal de Sant Tirs a Madrona (TM de Pinell), a l’empresa Àrids Romà, SAU, pel preu de 279.500 euros (IVA inclòs). - Projecte d’arranjament i pavimentació del camí d’interès comarcal de la C-26 a Coll d’Arques, a l’empresa M. y J. Gruas, SA, pel preu de 291.000 euros (IVA inclòs).

És el nombre màxim que podrà explotar cada empresari, en edificis de no més de 15 places

Els propietaris de cases de turisme rural podran explotar fins a un màxim de 25 places d’allotjament, dividides en edificis de no més de 15 llits cada un. Així ho disposa la nova normativa del Govern, que pretén evitar d’aquesta manera l’especulació en el sector i la creació de ‘cadenes’ d’establiments turístics sota la denominació de cases rurals. Les 600 cases actualment en servei a Lleida tenen fins a l’agost per adaptar-se a les noves disposicions en matèria d’higiene que estableix el decret de la Generalitat. Les cases de turisme rural tenen des del 1983 un règim jurídic propi, que les contempla com una activitat destinada a complementar les rendes dels agricultors. D’acord amb aquest principi, un decret del 1995 va fixar en 15 places el límit de capacitat d’aquest tipus d’allotjaments per edifici. La novetat ara és que el límit de places, 25, és per a cada propietari. Per la seva part, la Federació de Cases de Pagès presentarà al febrer a la conselleria de Turisme una proposta per establir un sistema de categories per diferenciar la qualitat de les diferents cases rurals, similar a les estrelles dels hotels.

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans del DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

503 - Divendres, 2-2-2007

19


Vall de Lord

Dolors Pujols

Sant Llorenç homenatja Carla Calderer

El Piteu del mes de Gener

En un acte a la sala de plens de l’Ajuntament, Sant Llorenç reconeix els mèrits de la seva esportista més internacional El passat divendres, 26 de Gener a les 7 de la tarda va tenir lloc a la sala de Plens de l’ajuntament de Sant Llorenç de Morunys un homenatge a la pilot de trial vilatana Carla Calderer, que ha realitzat una magnífica temporada on ha aconseguit el sotscampionat del món per equips, el sotscampionat d’Espanya i el campionat de Catalunya, tots aquests èxits a més, l’han portat al reconeixement com a a millor esportista femenina de Lleida.

El número 305 de la veterana publicació local ja és al carrer. Consta d’una vintena de pàgines que inclouen, entre altres, un repàs de l’actualitat local, diferents articles d’opinió, un nou capítol de “la vila de St. Llorenç també té els seus papers” i, a més la revista es fa ressò de la mort de l’escriptor i pintor Vila Casas, un dels màxims representants de l’informalisme a Catalunya que, com explica la crònica, en la seva vessant personal era un enamorat de Sant Llorenç de Morunys. Durant l’acte del passat divendres, Enric Roures, alcalde de Sant Llorenç va felicitar la Carla per la gran temporada realitzada, destacant que el fet de tenir a la vila una pilot d’elit obtenint tan bons resultats ha estat un gran estri de propaganda pel poble i també va voler donar l’enhorabona a Pau Xarau tot agraint-li els esforços realitzats. Per la seva banda, el manager i en bona part artífex dels èxits de la Carla, Pau Xarau va voler destacar que tot i els molts reconeixements que ha obtingut la Carla, aquest és molt important per a ella. Finalment la tinent d’alcalde, Maria Pintó, va ser l’encarregada de fer l’entrega d’un obsequi a la Carla i la festa va acabar amb un piscolabis.

Fe d’errades Al Celsona de la setmana passada, concretament a la crònica de la Festa de Sant Antoni a Sant Llorenç de Morunys un error va fer que el peu de foto d’una de les fotografies no es correspongu��s amb la imatge.

VII Calçotada Popular de la Vall de Lord El Casal l’Estaca està ultimant els preparatius per al que serà la setena Calçotada popular de la Vall de Lord, que enguany inclourà, a més dels tradicionals calçots acompanyats de pa amb tomàquet, butifarra i cansalada, l’actuació d’un grup basc de música tradicional (d’un alt nivell segons els experts) i d’un final de festa amb el dj. Max Altamira. Aquesta sí que va ser la vaca “estrella” de Sant Antoni. 20

503- Divendres, 2-2-2007


Comarca

Servei de Premsa del Consell Comarcal

El Consell d’Alcaldes reclama al nou delegat del govern el desplegament total de la banda ampla al Solsonès

Finalitza el Curs d’inserció laboral d’ajudant de cuina 9 participants han finalitzat les 60 hores de curs organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès

La trobada va tenir lloc el passat divendres al Consell Comarcal i fou la primera trobada entre el delegat i els responsables polítics del Solsonès

El passat dijous dia 25 de gener es va fer el lliurament de diplomes del curs d’inserció laboral d’ajudant de cuina, organitzat des del Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) i el Pla de ciutadania i immigració del Consell Comarcal del Solsonès i que va tenir una durada de 60 hores. En el curs hi ha participat 14 persones, de les quals 9 l’han finalitzat amb èxit. Mitjançant sessions de cuina i pràctiques en empreses del sector, els alumnes han obtingut el certificat de manipuladors d’aliments. L’objectiu del curs ha estat oferir coneixements pràctics per facilitar la inserció laboral i qualificació professional de les participants. Des del PIAD i des del Pla es preveu continuar oferint accions formatives per tal de potenciar l’accés i el manteniment de les dones al mercat de treball en condicions d’igualtat.

El Consell d’Alcaldes, convocat mensualment pel Consell Comarcal del Solsonès, va comptar divendres passat amb el nou delegat del Govern a la Catalunya Central, en Jordi Fàbrega. La seva visita fou la primera trobada amb tots els alcaldes del Solsonès i el President del Consell Comarcal. Fàbrega va manifestar la seva voluntat d’aconseguir proximitat entre la Generalitat de Catalunya i els diferents ajuntament. Per aconseguir-ho, té la intenció de venir un cop al mes a les oficines del Consell Comarcal per rebre als alcaldes del Solsonès per poder escoltar els seus problemes. A més a més, va apuntar que vol convertir-se en una eina útil per intercomunicar els ajuntaments amb la Generalitat. Per altra banda, els diferents alcaldes i el propi President del Consell Comarcal, Joan Serra, van expressar-li diferents assumptes que afecten la comarca. Els més defensats per la majoria van ser en primer lloc la millora en les telecomunicacions: cobertura de telefonia mòbil, desplegament de la banda ampla o la futura televisió digital terrestre. I en segon lloc l’augment de les inversions del govern català a la comarca per evitar el despoblament de les zones rurals. En aquest punt Joan Serra defensà la importància del Pla de Camins del Solsonès i la revisió dels planejaments urbanístics. Un altre tema de conversa va ser la nova distribució territorial, on els alcaldes van demanar que se’ls escolti a l’hora de decidir quin ha de ser el nou model. 503 - Divendres, 2-2-2007

ES LLOGA LOCAL al polígon industrial Pronisa de 500 m2 aproximadament Per a més informació: 620271927 21


Oliana

Arxiu Fotografic: Marcel Ribera

Immoliana Fa pocs dies que a la nostra Vila d’Oliana ha obert les portes una immobiliària. La direcció de la Immobiliària és a càrrec d’en Ramon Cosconera i Camats. Us atendrà a l’Avinguda de l’Alt Urgell núm. 59. 25790 Oliana. Telèfons: Fixe: 973.470.795 – Mòbil 661.523.197. També podeu contactar amb les adreçes: info@immoliana.com o bé www.immoliana.com En aquests moments està treballant per millorar la web i poder servir als clients en la venda i el llo- El Sr. Ramon Cosconera en el seu despatx. Una atenció personalitzada. guer d’immobles.

Inauguració El passat dia 26 de gener una nova pastisseria va obrir les portes a la nostra Vila. Desitgem molt èxit al “Forn-Pastisseria ANGELS", que es troba situat a l’Avinguda de l’Alt Urgell, 32.

Isidre Esteve El dia 27 de gener Oliana va retre homenatge a l’Isidre Esteve, el nostre pilot del Dakar. Una gran quantitat de persones vam fer acte de presència al pevelló Francesc Betriu per retre homenatge a la persona que porta el nom d’Oliana arreu d’on va. Aquest any com a novetat, al començament de la festa, es va projectar un documental amb imatges de l’Isidre al Dakar. Aquestes eren intercalades amb desitjos d’amistat i d'ànims de diferents persones de la Vila d’Oliana. A continuació els organitzadors i autoritats van elogiar al pilot d’Oliana. L’Isidre també va agrair el suport de tots. Per acabar, alguns van demanar unes paraules del seu mecànic, el qual també es va dirigir al públic. A continuació, com es porta a terme any rera any, el pilot del Dakar va rebre una placa de part de l’ajuntament, a la seva mare se la va obsequiar amb un ram de flors, sense oblidar la petita filla de l’Isidre, que també va disposar del seu obsequi. Per acabar, va haver-hi un pica-pica per a tots els assistents a l’acte.

L’Isidre rodejat de família, autoritats i el seu mecànic.

Inauguració d’aquest nou establiment.

22

503- Divendres, 2-2-2007


Ep, la foto!

Anant a l’escola

Ramon Estany

Festa d’aniversari a l’Aixeta

A pocs dies de marxar

Alumnes de la UEC del Solsonès, després de visitar l'exposició dels espais naturals

Societat

Ep la foto, amb dos cosins

Esto es lo que suele pasar cuando nos hacemos mayores. La cabeza ya no va igual que antes, y para superar la crisis de los 21, hay que tener muy bien sentido del humor y, por supuesto, ser una buena xumina! Felicidades por esos 21 añazos tan bien puestos!

Empresa de la zona NECESSITA

Aquesta noia tan eixerida, avui dia 2 de febrer, fa 20 anyets!! Moltes felicitats, guapa! Et desitgem el millor! De part dels amics.

Conserges S'ofereix: - Formació a càrrec de l'empresa - Contracte / Alta a la Seg. Soc.

Aquest nen tan valent demà dissabte farà 1 anyet. Felicitats de part de la família!!

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Demaneu pel Sr. Guillem 503 - Divendres, 2-2-2007

23


Educació

Escola Arrels

L’Escola de Secundària Arrels, amb el poble sahrauí

Descoberta de la Guissona romana per part dels alumnes d’Arrels

Els alumnes del centre recullen aliments per la 13a caravana solidària Afegint-se a la iniciativa d’ajut humanitari per al poble sahrauí, estudiants i professorat de l’Escola de Secundària Arrels de Solsona, han estat recollint des del passat mes de desembre productes alimentaris per tal de contribuir amb aquesta 13a caravana solidària catalana. Els objectius dels promotors de la campanya són, en aquesta ocasió, el subministrament d’aliments com llenties, sucre i oli als refugiats de Tindouf, i la recaptació de recursos econòmics, així com la sensibilització del poble català sobre la situació actual dels sahrauís, donant suport al seu procés d’independència. Els nois i noies de l’Escola Arrels han finalitzat aquests dies tot el recull de menjar, dipositant-lo al palau Llobera, on el Consell Comarcal del Solsonès ha habilitat un punt de recollida general, per a tota la recaptació alimentària de la comarca.

Primer d’ESO visita, dins el seu crèdit d’arqueologia, l’antiga Iesso i les excavacions del seu parc arqueològic Els nois i noies van anar a visitar el Museu Eduard Camps a Guissona. Allà el seu director, els va explicar que Guissona a l’època dels romans s’anomenava IESSO. Van poder veure també com vivien els romans, quins estris feien servir per  cuinar, com eren les seves cases, les seva vida... Quan va acabar l’explicació els va entregar un dossier que, dividits en grups, van haver de respondre. En acabat, van anar a visitar el Parc Arqueològic on se’ls va dir que, als estius, arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i estudiants, hi fan excavacions. La part excavada representa menys d’un 10% del que era l’antiga  ciutat de IESSO, la resta està sota l’actual poble de Guissona. Tant professors com alumnes van valorar molt positivament la sortida, qualificant-la de molt interessant, ja que van aprendre moltes coses i només en una tarda!! 

TABLEROS TRADEMA S.L. per a las seva fàbrica de Solsona, precisa:

Gestor de compres recanvis manteniment. Requisits: Residència a Solsona o rodalies. Edat de 25 a 35 anys. Es valorarà coneixements d’altres idiomes. Flexibilitat horària. Les persones interessades, envieu C.V. amb foto recent a l’apartat de correus núm. 2, 25280 Solsona (Lleida).

24

503- Divendres, 2-2-2007


Educació

IES Francesc Ribalta

Activitats per a la prevenció de conductes de risc Aquesta última setmana de gener, l’IES “Francesc Ribalta” tanca un mes dedicat a aprofundir en la prevenció d’algunes de les addiccions que poden patir els joves de la nostra societat. Si bé aquests temes, que formen part del nostre projecte educatiu de centre, ja tenen un treball continuat al llarg del curs, tant en les sessions de tutoria com en moltes de les àrees curriculars, durant aquest mes hi hem fet una incidència més forta. Es tracta d’activitats organitzades tant des dels serveis educatius de la nostra comarca, amb la col·laboració de l’administració local, com des del propi centre i han estat adreçades a tots els sectors de la nostra comunitat educativa. Així doncs, hem visitat l’exposició “A tota pastilla”, on els nostres alumnes van tenir l’oportunitat de reflexionar no tan sols sobre diversos tipus de drogues, sinó també sobre l’alcohol, el tabac... També hem organitzat uns tallers sobre el comportament dels joves davant diferents situacions de risc, especialment la beguda. La Fundació “Alcohol i Societat” ha estat l’encarregada d’impartir-los i de fer arribar als alumnes la necessitat d’un comportament responsable. Aquesta mateixa entitat va oferir una xerrada als pares, dimecres passat, amb el títol “Família i adolescència, la seva relació amb l’alcohol”. Un any més, hem assistit als tallers de sexualitat que organitza el Centre Sanitari del Solsonès. En fem una valoració

molt positiva. En referència també a aquesta temática, ahir dijous, dia 1 de febrer, es va realitzar la darrera sessió de les quatre incloses en el programa “Moneo”, dirigit a mares i pares d’alumnes de cicle superior de primària i de primer cicle d’ESO. Volem remarcar la importància del treball conjunt entre escola i família en tots els temes relacionats amb els joves, d’una manera molt especial en aquest, ja que és primordial el diàleg familiar dins un clima de serenor i confiança.

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

Xerrada informativa per agricultors:

Els ajuts de la DUN 2007 Temes a tractar:

- Novetats de la DUN 2007. - El contracte global d’explotació. - Nous ajuts del pdr (agroambientals, plans de millora, ...) - Torn obert de paraules.

Lloc:

- Dilluns, 5 de febrer de 2007 - 20.00 hores de vespre - Solsona, Sala d'actes del Casal de Cultura

A càrrec de:

- Daniel Rovira: Representant de JARC al Solsonès - Jordi Vidal: Secretari Territorial de JARC a Lleida

503 - Divendres, 2-2-2007

25


Carnaval 2007

Bases dels boits carnaval 2007

Concurs K-TIFES 25è Aniversari de la Geganteta

- Inscripcions a partir de 16 anys. - Els menors de 18 anys, hauran de portar una butlleta d’autorització firmada pels seus pares o tutors. - Les rodes han de ser coixinets, no els coixinets rodes. - Llargada màxima: 2mts. - Amplada màxima: 1,20mts. - Alçada màxima (boit + pilots): 1,5mts. - Distància màxima entre coixinets del mateix eix: 1mts. - No podrà haver-hi elements punxants. - Obligatori dur casc integral i guants, la xoxonera és opcional. - El dia de la cursa, serà obligatori dur el D.N.I i molta moral. Per motius de seguretat o d’incompliment de les bases anteriors, l’organització es reserva el dret de desqualificar qualsevol boit o pilot. Per informació, inscripció i recollida de butlletes dels menors, passeu per l’oficina del carnaval (oficina turisme) a partir del dia 29 de febrer. Organitzen: comparsa Esperit Sant i Associació de festes del Carnaval

Convoquem a petits i grans a guixar el terra de la plaça del bisbe dissabte 17 de febrer de 2007 de 11h a 13h. Per participar heu d’apuntar-vos en grups de màxim 5 persones a l’Oficina de Turisme abans del dia 14 de febrer. Les categories són : Fins a 8 anys De 9 a12 anys De 13 a 18 anys Majors de 18 anys amb nens Organitza comparsa Gegant Boig

Carnaval 2007

Follets de les Obagues

3r Assaig dels ballets de Carnaval Dissabte 3 de febrer, 3r assaig dels ballets dels gegants del Carnaval. A les 5 de la tarda a la plaça del Consell.

Les conseqüències de l'estupidesa

Tothom i es convidat. Cal venir ben abrigat.

Quan vàrem començar a fer Pastorcills, aquell llunyà inici de la present Centúria, criticàvem la decisió del M.I. Ajuntament de convertir un espai públic, com eren els escolapis, en espai edificable d’ús privat. Evidentment ens vàrem equivocar, com sempre. Era una gilipollada convertir tot aquell espai en equipaments públics (Jutjats, oficina de Policia Local, Centre Tecnològic Forestal, Museu Etnogràfic, Biblioteca, Casa dels Gegants, magatzems per als Serveis Municipals, locals per a les entitats, etc.) És molt més divertit permutar aquella illa tan petita i mal comunicada i, ara, comprar edificis al Carrer Castell de molt més fàcil accés i reparació sense saber ben bé què fer-ne ni què encabir-hi. De savis és rectificar i amb aquesta intenció fem acte de contricció i Propòsit d’esmena. Quan férem els segons Pastorcills (La Torna) ja sabíem molts noms de les llistes per a les eleccions municipals Aquest any, o feu els putes o ja no trobeu qui s’hi vulgui ficar, de savis és rectificar. El que ens heu fet avinent és la defenestració i clatellada del Jony i la desaparició de l’Indi QueFaLesLListes. A los caídos por Solsona i per la comarca dediquem aquests Pastorcills. ENS VEIEM LA SETMANA QUE VE

III concurs d’engalanament de carrers En motiu del 25è aniversari de la geganteta i del 1r aniversari de la coronació del Xut convoquem tothom a engalanar els carrers de la nostra ciutat de Solsona. Les enramades seran el diumenge 11 durant el matí i a continuació hi haurà un dinar d’enramadors. Enramador, per poder dinar t’hauràs d’apuntar per participar s’ha de reservar carrer a l’oficina de turisme o trucant al Toni (679968763) o la Sílvia (686504891). els participants de l’any passat tenen reservat el mateix carrer. Les comparses que enramen en diferents dies també estan convidades a dinar

Processor de banderes i pendons

Benvolguts ciutadans el diumenge 11 de febrer a les 4 de la tarda a la plaça Major queden convocades totes les comparses que vulguin penjar la bandera a la Xelsa per realitzar un passacarrers fins arribar a la Xelsa on farem la penjada. Si la bandera vols penjar, a processó has d’anar. 26

503- Divendres, 2-2-2007


Carnaval 2007

Comparsa Mata-Rucs

Associació de Festes

Escriptura de testament 2007 de S.M. Carnestoltes de Solsona Número de protocol: 0000 Autoritzada per A.J.C.S. en Notari de Carnaval a 29 de gener de 2007. Acceptació d'herència el dia 20 de gener de 2007 a partir de les 23.59h. Atenció al telèfon. Vetlla de S.M. Carnestoltes amb l'hereu 21 de febrer de 2007 a la Plaça St. Isidre de Solsona

La comparsa Matarrucs us convida a participar al Macrokaraoke que tindrà lloc a la Plaça Major el diumenge 18 de febrer a les 21 hores, on hi poden participar les següents categories: -individual -grup o parella -comparsa (cada una escollirà el o els representats) Hi haurà premis i tindrem un jurat que ens esverarà el galliner. Hi esteu tots convidats!!!

Atenció Hereus i Pubilles!! Ja estan a la venda els números del sorteig del testament de S.M. Carnestoltes. Sorteig que es realitzarà a la Xelsa la nit del 20 de febrer en viu i en directe, i que donar�� un hereu o pubilla de S. M. Carnestoltes el/la qual aceptarà testament i vetllarà a S.M. Carnestoltes el dimecres dia 21 de febrer. Testament: 1 TV Pantalla plana de 37", una càmara digital, 1 viatge per 2 persones d'una setmana a les Canàries, 2.500 euros en compres a establiments de la U.B.I.C. i alguna cosa més... el deixaràs escapar!!!

Comparsa Matarrucs informa: Als socis que els falti recollir tiquets, anagrama, que els falti pagar o que tinguin alguna pregunta podeu passar pel Local de la comparsa a la plaça St.Pere, tots els dimarts i dimecres (fins Carnaval) de 2/4 de 8 fins a les 10 del vespre

Punts de venda de números personalitzats amb noms i telèfons: Oficina de Carnaval, Sala Xelsa (durant el Carnaval), bar Cantàbric, Sala Gris...

503 - Divendres, 2-2-2007

27


ESCOLA DE TECNIFICACIÓ DE FUTBOL “LACH” Si ets pre-benjamí, benjamí, aleví o infantil: - Perfecciona la teva tècnica - Coneix els millors professionals - Treball especialitzat i individualitzat - Master class a càrrec de tècnics, jugadors i exjugadors professionals.

1ª sessió a càrrec de:

Víctor Torres Mestre (9 de Febrer al camp de futbol) - Exjugador del Reial Madrid - Exjugador del RCD Espanyol - Exjugador del Bordeus (França) - Exjugador del Betis - Exjugador del Varcim (Portugal) - Exentrenador del Badalona

Presentació de l’escola de tecnificació: Divendres 2 de febrer a 2/4 de 8 de la tarda. Sala d’Actes de l’Ajuntament de Solsona.

Incripcions: a Riu Esports a partir del 3 de febrer. Places Limitades 28

503- Divendres, 2-2-2007


Concerts

Ramon Estany

Roger Mas porta la mística a l’Sputnik La sala d’aquest local solsoní es va omplir de gom a gom diumenge passat per acollir el concert Mística Domèstica El cantautor solsoní va delectar al públic amb més d’una vintena de temes, alguns de la seva anterior discografia. Obrí el concert Kahoté, per tot seguit interpretar, Dóna’m vida, Non manca niente, Hores Bruixes (Sopa de cabra), La cançó del dèbil preciós perfum, El rei de les coses, Si tu m’ho dius..., La cuca fera, Les obagues de l’Eixample, Oda a Francesc Pujols, La ciutat de l’astoret, Passió de son, Cor Pur, I la pluja es va assecar..., Janina, Odissea?, L’home i l’elefant, Nocturna (Quico Pi), Volant, i els bisos Les Maragdes i Descobriment, que van posar punt final a una vetllada mística a l’Sputnik.

Ràdio

Solsona FM

Tertúlia política a Solsona FM L’urbanisme serà el tema central a “Les coses com són”, el programa de tertúlia política de Solsona FM que s’emetrà aquest dissabte, 3 de febrer, a la 1 del migdia. D’una banda, s’abordarà l’aprovació d’un plec de convenis de l’Ajuntament de Solsona amb diversos particulars i, de l’altra, l’acord amb l’Institut Català del Sòl per la venda de terrenys a la Cabana del Màrtir. També es parlarà, entre altres qüestions, dels premis al comerç, serveis i a la indústria i de la moció referent al reial decret d’ensenyament aprovat pel govern espanyol. En el mateix espai es debatrà sobre l’aprovació definitiva dels pressupostos municipals per al 2007 i les reclamacions administratives presentades pel PSC. A “Les coses com són”, hi participaran els representants dels tres grups municipals a l’Ajuntament de Solsona (CiU, El Comú i ERC). El programa es podrà sentir en diferit el dilluns 5 a les 12 del migdia. 503 - Divendres, 2-2-2007

29


30

503- Divendres, 2-2-2007


503 - Divendres, 2-2-2007

31


Cartellera Exposició fotogràfica de pous de gel i salines al Pou de Gel fins al 18 de febrer i al vestíbul de la casa consistorial, del 19 al 23 de febrer

1r Aniversari del Casal Popular La Fura de Solsona El proper dissabte 2 de febrer serà el 1r Aniversari del Casal Popular La Fura de Solsona. A la tarda, es començarà amb una gimcana, titelles, xocolatada, i malabars. Tot seguit una xerrada “Malgrat la repressió, seguim avançant” amb la presència del Jove de Torà, que ens explicarà de prop el seu cas. Al vespre, després del sopar, teatre amb “PM sense companyia”, i concert de Rumba amb els “Naraina”

EXPOSICIÓ: ‘A tota pastilla’ a la plaça del Camp Del 10 de gener al 5 de febrer

Fa parada a Solsona un original tren de prevenció de les drogododependències.

Exposició Els Espais naturals de les Terres de Lleida 22 de gener al 2 de febrer de 2007 Sala de Cultura de la Caixa del Penedès, C/ Castell, 17

Sortida nocturna amb raquetes de neu a la recerca d’animals i silenci sota la lluna plena al sostre del solsonès

DIA I HORA: dissabte 3 de febrer de 2007 LLOC: Port del Comte TROBADA: Plaça del Camp (Solsona) a les 15:00 h DURADA: de les 15 h. a les 24 h. Cal portar raquetes de neu, beguda i sopar. L’activitat és gratuïta ORGANITZEN: GRUP DE NATURA DEL SOLSONÈS I CENTRE EXCURSIONISTA DEL SOLSONÈS Col.laboren: Ajuntament de Solsona i Caixa Sabadell

Primer aniversari del Casal Popular La Fura El proper dissabte dia 3 de febrer el Casal Popular La Fura celebra el seu primer aniversari. És per això que hem programat tot un seguit d’activitats, des del matí fins al vespre: 12:00: Portes obertes al Casal Popular La Fura 16:00: Gimcana, amb la col•laboració de l’Agrupament Escolta Pare Claret i l’Esplai Riallera 17:00: Titelles a càrrec de “El Gran Bernardini”. En acabat hi haurà coca i xocolata desfeta per a tothom 18:00: Taller de malabars a càrrec del Grup de Diables la Xera 19:30: Xerrada “Malgrat la repressió, seguim avançant” La xerrada, que serà presentada per en Ramon Gualdo, comptarà amb la presència del Jove de Torà que juntament amb un representat d’Alerta Solidària, ens informaran sobre les darreres actuacions repressives als Països Catalans. També hi són convidats el casal “La Fadulla” de Manresa, l’Ateneu Llibertari i el Casal Panxo de Berga, el casal l’Estaca de Sant Llorenç de Morunys i el Casal Independentista “Can Capablanca” de Sabadell. 21:30: Sopar popular 23:00: Teatre amb PM sense companyia 24:00: Concert amb Naraina (rumba, funky, reggae i rumb’n’bass).

Tercera sessió del cicle “Explica’m un conte” “La ploramiques” Des del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Solsonès s’ha organitzat pel dijous 8 de febrer el tercer conte del cicle “Explica’m un conte”. En aquesta sessió serà la Sra. Irina Ravelo qui ens explicarà “La Ploramiques”. L’acte serà a les 17.30 h. a la Biblioteca Municipal

Fe d'errades Números premiats de St. Antoni El segon premi publicat la setmana passada està equivocat. El número bo és el : 15.334

Una vegada acabada l’actuació teatral de PM sense companyia es realitzarà el sorteig d’una panera de productes cedits en diversos establiments comercials de Solsona. A tots ells, moltes gràcies!

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 32

503- Divendres, 2-2-2007


503 - Divendres, 2-2-2007

33


Records

Pilar Solanelles

El pobre dels esclops Recordada M. Àngels, m’ha fet molta il.lusió l’article que vas publicar al Celsona número 501 del 19 de gener al voltant de la figura del pobre dels esclops. Nosaltres el coneixíem també com el pobre de l’olla o el pobre dels “pelingalls”. Solia arribar a Mascaró cap els volts de mitja tarda, del cantó de cal Fanta. Tal i com bé expliques, arribava sempre carregat amb molt fato, que, com que no podia portar-lo tot alhora, l’havia d’anar transportant de mica en mica. Agafava un feix de farcells i paquets de draps i els transportava uns metres més endavant, després reculava i n’agafava un altre feix, d’aquesta manera feia i desfeia el camí desenes de vegades. Els seu punt de referència a Mascaró era una vella alzinera. Allí estacava els seus draps i cada vegada que venia, mirava que no n’hi faltés cap. Una vegada, el meu pare, que en pau descansi, cremava l’herba dels marges de prop d’aquesta alzinera i accidentalment es veu que es van socarrimar alguns dels seus draps. En veure-ho, el pobre dels parracs es va enfadar moltíssim i nosaltres vam pensar que ja no tornaríem a veure’l més. Però com que ens vàrem disculpar i li vam prometre que no tornaria a passar més, al cap d’una temporada va tornar a aparèixer i va tornar a omplir l’alzinera amb els seus parracs. Sempre es quedava a dormir en una corralina que teníem a casa nostra perquè deia que d’aquesta manera estava més calent. Ell mateix ens demanava palla neta i es preparava el seu

jaç. En acabat, ens preguntava què hi havia per sopar. Si ocasionalment li responíem que hi havia guixes, ell deia que no en volia pas. Preferia menjar altres viandes com trumfos i cols. Això sí, sempre li venia de gust una tassa d’aigua ben calenta, gairebé bullint. Quan venia la foscor, es feia llum amb un pot que tenia una clasca de cargol bover a dins, plena d’oli i amb un ble. Devia ser profundament creient, ja que a les nits resava molt. Semblava que digués missa, amb les mans plegades, i utilitzava una mena de calze que recolzava sobre els llistons de la porta, per suplir la falta d’una taula. Se solia quedar a casa dos o tres dies, període que allargava a l’hivern, ja que feia més fred. Alguna vegada, havíem vist com el pobre dels esclops coincidia amb la Xurrubica. Ell la solia convidar a menjar unes sopes de pa fetes per ell, fent-li molt xerrameca. Tot i així, em sembla que la Xurribica no va fer mai gaire cas d’aquest festejador... El pobre dels esclops ens havia dit que es deia Josep i que era de Santa Maria de Vallferosa. Sempre explicava que a casa seva tenien un parell de mules molt bones i que les anéssim a comprar, que faríem un bon negoci. Un dia, el pobre dels esclops va deixar de venir i algú ens va dir que s’havia mort. Segurament, com tu dius M. Àngels, el pobre dels esclops va morir com havia viscut: sota una balma o en el recés de qualsevol paller.

Celebracions

Sopar de 8è Com cada any, la promoció del 86-87 de Lestonnac, ens hem retrobat per tal de seguir la tradició i recordar “aquells meravellosos anys”. A més a més sempre és gratificant tornar a reunir-te amb aquelles persones que és difícil de veure durant l’any i poder comentar els esdeveniments que van passant al llarg d’aquest temps. Les organitzadores d’aquest any, us donem les gràcies a tots els que ens vàreu acompanyar i desitjar que l’any vinent siguem més. Salut i sort per a tots.

34

503- Divendres, 2-2-2007


Associacions i Entitats

Associacions i Entitats

Sol del Solsonès

“Unes veus” parla sobre la malaltia mental al Villarroel

Anem a la sarsuela “La rosa del azafrán” al Teatre Principal de Lleida Dia: 6 de febrer de 2007. Hora: 5 de la tarda. Sortida: de l’Estació d’Autobusos de Solsona a 2/4 de 3 de la tarda. Col.labora: Caixa de Terrassa. Viatge i entrada: 15 euros (Preu especial socis Club 60 Caixa Terrassa). Recollida de tiquets al Club Jubilats Estel o a Caixa Terrassa.

Del 8 de febrer a l’11 de març es podrà veure al Teatre Villarroel de Barcelona l’obra “Unes Veus” de Joe Penhall, dirigida per Marta Angelat. El muntatge teatral compta amb la participació de David Bagés, Jordi Ballester, Pablo Dergui, María Ribera i Carles Sales, actors coneguts dels escenaris i les pantalles catalanes. La malaltia mental del protagonista és el tema central de l’obra, que ens mostra com ell i les persones del seu voltant han d’aprendre a conviure-hi i l es dificultats que això representa. Una obra en què tot s’explica des de la mateixa acció, sense fer retòrica ni teoritzar, per arribar directament a l’ànima humana. Marta Angelat, la directora, ha volgut dedicar aquesta obra a les persones que tenen problemes de salut mental, per això s’ofereix un preu especial de 10 euros a les persones vinculades al món de la salut mental (equivalent a un descompte de més del 50%). Els usuaris i familiars de malalts mentals del Sol del Solsonès, farem la sortida al teatre, atès que la problemàtica que tractarà l’obra és l’eix del nostre treball. Gràcies a la Diputació de Lleida que ens finançarà el bus, des de l’associació s’organitzarà un bus de 30 places per anar-hi familiars i usuaris, però a més a més, us animem a conèixer aquesta realitat des de l’òptica cultural.

Dimarts de Carnaval Homenatge a la Gent gran Tothom a la Xelsa, ball de disfresses, molts premis. Música en directe a càrrec de Joan Badia, coca i moscatell per tothom

Diumenge 25 de febrer - Excursió a Barcelona Anem al teatre a riure i passar-nos-ho bé a veure l'obra El Método Gronholm de Jordi Galceran. Socis: 36 euros - No socis: 38 euros. Us hi esperem

Diumenge 18 de març Ruta Turístico-cultural i gran Calçotada a Valls Socis: 41 euros - No socis: 43 euros

Recollida de llibres de tota classes, de cartutxos de tinta i de pel.lícules

El Club Social us ho agrairà moltíssim. Més informació 973 48 36 83 i 650 867 025. Moltes gràcies

Algunes definicions de les malalties mentals que apareixen amb freqüència en els mitjans de comunicació, però de les quals molts de nosaltres no sabem el significat:

Ansietat:

És un trastorn caracteritzat per la presència incontrolable de preocupacions excessives i desproporcionades, centrades en una àmplia gamma d’esdeveniments i situacions reals de la vida, i acompanyades generalment amb símptomes físics com sudoració, nerviosisme, inquietud, palpitacions, etc. Té tractament efectiu. Visita la nostra web:www.soldelsolsones.org

Ets un sol!

503 - Divendres, 2-2-2007

Club Estel Solsonès

35


Opinió

Societat de Caçadors de Solsona i Comarca. Moisès Xandri i Canals

El treball, ben fet, dóna resultat Ja fa bastant de temps que ningú no en parla, i res millor per dir que les coses van bé. Feia massa temps que el nostre col·lectiu, els caçadors, estava immers en judicis, indemnitzacions i reclamacions degut als accidents de trànsit produïts per espècies cinegètiques; situació injusta deguda a una mala llei de caça, bé, diguem a una bona llei per la dècada dels 70 que cap polític no ha volgut posar al dia i ha fet que en l’actualitat quedés totalment obsoleta. Per qui no sigui caçador ni hagi sentit parlar mai del tema en qüestió he de dir-li que la mencionada llei de caça del 1970, juntament amb la llei de la seguretat vial, feien responsable al propietari de l’àrea privada de caça o, en el seu defecte, al propietari del terreny, quan hi havia un accident de trànsit entre un vehicle i un animal d’aprofitament cinegètic, fos o no fos temporada hàbil de caça i fos per la circumstància que fos. Aquestes dues lleis, combinades, donaven com a resultat una autèntica bomba de rellotgeria per les societats de caçadors, ja que aquestes es veien ofegades per les denúncies de conductors que volien que algú els arreglés el cotxe que un pobre animal els havia aixafat, i per altra banda per les companyies asseguradores que no volien assegurar a cap societat de caçadors perquè sabien el risc que corrien en fer-ho i el perill al qual els caçadors estàvem exposats. Situació que portà a molts propietaris d’àrees privades de caça a pensar en deixar de banda la seva afició de tota la vida, vist el perill de ser demandats per una causa que li era totalment aliena. La llei de caça del 1970 venia a dir, entre moltes altres coses, que els animals d’aprofitament cinegètic eren de l’estat, i que per tant els caçadors havien de pagar les seves corresponents taxes administratives per poder-ne fer un aprofitament. Però a la vegada deia que si un d’aquests animals, “de l’estat”, causava un perjudici de qualsevol tipus, llavors era el propietari de l’aprofitament cinegètic o el propietari del terreny el que se n’havia de fer responsable. Bé, hauríem d’aclarir que la llei és una mica més concreta en casos i formes del que aquí es comenta però en definitiva ve a dir el que anteriorment s’ha comentat. En el cas de la llei de seguretat vial, com que no definia suficientment aquests casos, els òrgans judicials feien “honor” a la seva manera tant lògica d’impartir justícia i resolien que qui era el responsable de l’accident de torn amb un senglar, cabirol o semblant era el propietari de l’àrea privada de caça, o propietari del terreny si no hi havia cap responsable de l’acotat, i d’aquesta manera ja s’havien tret un cas més del damunt per la via ràpida. Costa tant veure una injustícia com aquesta per qui, teòricament, n’és el mestre d’impartir-la? En definitiva, doncs, els òrgans judicials feien entendre a la gent que el senglar que volta pels seus terrenys n’és ben conscient que és de la seva propietat, i que ja sap que un no vol que travessi serres i barrancs per anar a buscar menjar al coto del davant, ja que està sota la seva tutela. Com podem anar bé... Situació kafkiana, oi? . Doncs, malauradament, certa, real, i desafortunadament, penosa per un país que fa gala d’estar a l’avantguarda de tot el que l'envolta. Afortunadament, i després de molts anys de queixes i lluita, les coses han canviat força. En l’actualitat les denúncies

que arriben a les societats són pràcticament nul·les, en comparació a les cinc denúncies de mitjana que teníem a la nostra societat cada any, ja que la nova llei atorga com a responsable d’aquests desafortunats accidents de trànsit al propietari del vehicle sinistrat en el cas que se li pugui imputar un incompliment de les normes de circulació. En el cas, però, que no hi hagi la senyalització adequada a la carretera, és l’administració la responsable d’indemnitzar el vehicle sinistrat. Finalment, en el cas que l’accident es produeixi com a conseqüència directa de l’acció de caçar, el titular de l’aprofitament cinegètic (o el propietari del terreny, en el seu defecte) en serà el responsable. Després d’un intens i llarg treball per part de la Societat de caçadors de Solsona i Comarca (amb la col·laboració de tots els ajuntaments de la comarca del Solsonès i el Consell Comarcal per revifar d’una manera definitiva aquest maleït tema dels accidents), la societat de caçadors va agafar el toro per les banyes i va contactar amb un dels principals causants que fa que avui en dia tots els caçadors d’Espanya puguin gaudir d’una nova legislació més coherent: l’I.Sr.Francesc Xavier Ballabriga, diputat al Parlament de Catalunya per CiU. Tot començà amb una forta recerca d’informació legislativa a nivell europeu per veure com estava el tema als altres països de la Comunitat Europea (en aquesta tasca cal fer menció al Sr. Tomàs Madruga, secretari de la societat, que instigà el tema en profunditat). Posteriorment arribaren diferents reunions de la societat amb el Sr. Ballabriga per exposar-li el tema i entregar-li tota la informació que s’havia recopilat tant de l’àmbit estatal com europeu. D’aquestes reunions amb el Sr. Ballabriga, màxim exponent en política del qual disposàvem a la comarca i que, per tant, era el que més garanties ens donava perquè el tema arribés al Parlament, es van extraure les directrius principals perquè es pogués redactar un informe que va entrar al Parlament el dia 8 de gener de 2005. Una vegada el document va ser exposat al Parlament, fou aprovat per una àmplia majoria dels partits polítics. D’aquesta manera, i seguint els passos marcats en el full de ruta que ens havíem planificat per solucionar aquest tema, el document entrà al Congrés dels Diputats de les Corts Espanyoles el dia 11 de març del 2005 com a una proposició no de llei per canviar de 36

503- Divendres, 2-2-2007


Opinió

Societat de Caçadors de Solsona i Comarca. Moisès Xandri i Canals

forma clara l’article 20 de la llei de la seguretat vial. En aquest cas, i després d’una exposició plenària, fou aprovada la proposició no de llei per una àmplia majoria del congrés, en veure de forma clara que Espanya, en aquest cas, estava fent una gran injustícia amb el col·lectiu dels caçadors. El 19 de juliol de 2005 ja es pot dir, avui en dia, que va ser un gran dia per totes les persones que gaudim de la caça i per totes les persones propietàries de terres al món rural. El camí ha estat llarg. Començà a la tardor del 2004 i acabà a l’entrada de l’estiu del 2005. Però també s’ha de dir que ha estat envoltat de coses bones i gratificants, com el suport de la gent del carrer, d’altres societats, d’ajuntaments, del consell comarcal, del Parlament de Catalunya i fins i tot del Congrés dels Diputats. No podria ser d’una altra manera, ja que la causa que es defensava arreglava una situació que feia massa temps que durava. Tot i això, també hi ha hagut la veu que ha volgut embrutar tot el que s’estava fent, la veu que tot i sent de la comarca i ser part implicada per tenir terres en propietat ha anat difonent que no s’havia fet res, que no calia tanta eufòria,... creiem que la seva actitud va ser lamentable, ja que en masses casos els interessos polítics d’algunes persones els ennuvolen la vista i no els deixen veure més enllà de la punta del seu nas. Per últim, no voldria pas acabar sense remarcar un parell de coses: la primera i més important es fer veure que amb la passió, entrega i dedicació d’unes persones, diguem anònimes,

es poden fer grans coses. Per aquesta gran dedicació caldria remarcar dues persones en concret, l'una ja l’he mencionada i no està de més tornar-hi, en Tomàs Madruga i l’altra és en Joan Albets, President de la Societat de Caçadors de Solsona i Comarca; els dos invertiren molt temps per treballar en aquest projecte i en gestionar els contactes necessaris per poder marcar el full de ruta a seguir. I de la segona, i no per això menys important, cal ressaltar el suport i col·laboració en tot aquest entrellat de tota la junta directiva de la Societat de Caçadors i de les Societats veïnes i altres d’arreu de Catalunya que ens trucaren per posar-se a la nostra disposició pel que fes falta. A tots ells, moltes gràcies.

Els Sants de la Setmana Divendres, 2 Presentació del Senyor, antigament Purificació de Maria, i popularment la Candelera (pel ritu de la llum). Mare de Déu patrona dels cerers i dels electricistes; altres advocacions marianes: Candela (Valls), Candelaria (Tenerife), Ajuda (Barcelona), Calle (Palència)...; sant Corneli. Dissabte, 3 Sant Blai; sant Anscari (Òscar). Santa Claudina Thévenet; sant Francesc Blanco i companys, mrs. al Japó; beat Esteve Bellesini; beat Joaquim de Siena.

13 ANYS

Dilluns, 5 Santa Àgata o Àgueda. Santa Calamanda.

pérez: el ratolí dels teus somnis • Dissabte, 3 - 1/4 de 7 tarda (Preu Dia de l'espectador) • Diumenge, 4- 5 tarda

co

pe

Dijous, 8 Sant Jeroni Emiliani. Santa Elisenda.

r la

VA L

pe

Dimecres, 7 Sant Ricard; sant Teodor; santa Juliana; santa Coleta.

r0

EL TRUCO FINAL • Divendres, 2 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador) • Dissabte, 3 - 11 nit • Diumenge, 4 - 2/4 de 8 vespre • Dilluns, 5 - 1/4 d'11 nit

Dimarts, 6 Sant Pau Miki, prev. jesuïta japonès, i companys (franciscans, jesuïtes i laics). Sants Pere Baptista, Martí de l’Ascensió i Francesc de Sant Miquel, mrs.; santa Dorotea; sant Amand; festa del Sant Misteri de Cervera.

503 - Divendres, 2-2-2007

APTA

m , PÉ EL T pra d 50 'un RE RU Eu ae Z, CO ro EL FI ntr a s RA NA da TO L LÍ. ...

Diumenge, 4 Sant Andreu Corsini; sant Joan de Brito, prev., i beats Rodolf Acquaviva, prev., i companys, Francesc Pacheco, Carles Spínola, preveres, i companys, Jaume Berthieu, prev., i Lleó-Ignasi Magin, prev., i companys, jesuïtes, mrs.; sant Gilbert; santa Joana de Valois; santa Caterina de Ricci; sant Josep de Leonessa.

37


Opinió

Joan Miquel Villaró

Si fa no fa... Ja fa un temps que les actituds dels polítics (tant a nivell internacional, com nacional i local) m’hi han fet perdre la confiança. Sembla que allò del “seny” no està fet per a ells. De tant en tant, però, t’arriben notícies que et fan recobrar l’esperança en la classe política, i alhora et fan caure una mica la cara de vergonya... Ja fa uns anys que treballo a Santpedor. Aquesta localitat del Bages té uns 6.300 habitants i una extensió d’uns 17 km2. Si fa no fa com Solsona. Té dues llars d’infants (pública i privada) amb un total de 121 places. Si fa no fa com Solsona. Té dues escoles de primària (una pública i l’altra concertada) que es troben al màxim de la seva capacitat (prop de 600 alumnes en total). Si fa no fa com Solsona. Té un institut públic, en el qual tinc el goig de treballar, amb prop de 300 alumnes. Si fa no fa com Solsona. És una població que es preveu que al 2026 pot arribar a un nombre d’habitants entre 12.000 i 18.000. Si fa no fa com Solsona. Dies enrera el director de l’institut m’explicava una reunió que va tenir amb membres de l’ajuntament (del seu ajuntament, s’entén)... L’any passat una comissió formada per representants dels pares, mestres, professors i directors de totes les escoles de la ciutat (públiques i concertades) van consensuar un in-

Concursos

forme de previsió de demanda d’escolarització en el període 2006-2026. Arran d’aquest informe, el consistori ha aprovat un pla urbanístic que, si es compleixen les previsions, contempla l’adquisició de sòl públic per als usos següents: • creació d’una nova llar d’infants municipal • ampliació de l’actual escola pública de primària per arribar als 12.000 m2 • creació d’una nova escola pública de primària • ampliació de l’institut de secundària • reserva d’espai per a un possible nou institut. • places d’aparcament suficients a les zones escolars. • creació de carrils-bici que travessaran bona part del poble i arribaran a l’institut • ampliació i millora dels carrers que arriben a les escoles i a l’institut I, per impossible que pugui semblar, TOTS els grups polítics han aprovat per UNANIMITAT aquest pla i s’han compromès a no utilitzar-lo com a arma electoral i a no modificar-lo si en algun moment rebessin pressions. Vaja, SI FA NO FA COM SOLSONA ! Quina enveja !

Associació de Dones del Solsonès

III concurs literari de Relats Curts escrits per Dones L’Associació de Dones del Solsonès convoca per tercer any consecutiu el tercer concurs literari de Relats Curts escrits per Dones amb el propòsit d’incentivar i promoure l’escriptura de les dones a través de les seves experiències i/o coneixements, ja que any rere any la participació va augmentant.

- El termini d’admissió d’originals serà el 15 de març de 2007 - Totes les obres presentades hauran de ser inèdites i no seran tingudes en compte les obres premiades en altres concursos. Així mateix, la presentació d’una obra comporta que l’autora no té compromesos els drets d’edició i que l’obra no ha estat presentada a cap altre premi o certamen pendent d’adjudicació. - El jurat d’aquest premi estarà format per dues persones de l’Associació de Dones del Solsonès i tres persones de l’àmbit cultural i acadèmic de la comarca del Solsonès - El premi d’aquest concurs serà un record del certamen i la publicació dels relats guanyadors en un llibre editat per l’Associació de Dones del Solsonès. - L’acte de proclamació de les guanyadores dels premis d’aquest concurs s’anunciarà oportunament més endavant - La presentació dels originals suposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases i condicions generals, així com els drets i obligacions que se’n deriven. Sense prejudici de la propietat intel·lectual de l’autora, els drets de la publicació dels treballs premiats correspondran a l’Associació de Dones del Solsonès, la qual podrà reproduir-los fent-hi constar el nom de l’autora.

Aquest concurs literari es regirà per les bases: - Aquest concurs s’adreça únicament a dones de totes les edats - El tema del relat és lliure, però s’ha de donar un enfocament de com veu la dona el tema que es tracta - Les obres presentades podran ser escrites en llengua catalana o castellana - Cada autora podrà concursar-hi amb un únic treball - S’hauran de lliurar 5 còpies de l’obra a l’adreça que indicarem (a la portada es farà constar el títol de l’obra i l’edat de l’autora), mecanografiades a doble espai i per una sola cara, en paper DIN-4, cos de lletra 12 i amb una extensió mínima de 4 fulls i màxima de 10 fulls. També s’enviarà una còpia per e-mail a la següent adreça associaciodonessolsones@ozu.es - A dins un sobre es faran constar clarament el nom, cognoms, adreça i telèfon de l’autora. - Els originals s’hauran d’adreçar a Associació de Dones del Solsonès. C/ Francesc Pons núm. 19, 25280 Solsona (Lleida)

Per qualsevol dubte i/o pregunta us podeu adreçar al telèfon 639556339 38

503- Divendres, 2-2-2007


Opinió

J.H.

Estratègia o conformisme Els que van votar a favor ja poden començar a veure per quins verals ens porta l’Estatut. Ara tots corren a dir que la culpa és del Mas, que va pactar a la baixa. Però, de memòria, només se’n té per a allò que es vol. Posem els punts sobre les is. L’Estatut el va esmorteir el PSC des de l’endemà mateix de néixer. Hi van consentir ICV i ERC. CiU el va rematar. El Congrés de Madrid el va incinerar. I, amb el Referèndum, molts catalans es van emportar contentets la gerra de les cendres cap a casa. I que no diguin que Esquerra va votar en contra de

Joan Carretero. Després de parlar dels canvis profunds que ha experimentat Esquerra a causa del seu creixement (jo pensava que havia perdut diputats), diu que, des que governa, Esquerra té l’obligació de prioritzar les polítiques socials del país, deixant la independència com un objectiu per més endavant: “Ara que Esquerra governa, això de la independència és per a la setmana que ve i entre avui i l’horitzó final, s’han de fer moltes coses, com carreteres, hospitals i escoles”. Però, a aquest pas, d’aquí a quatre anys, ¿què en quedarà de Catalunya? Què en quedarà després dels 25 anys, durant els quals, segons el mateix Carod, no ens podem moure dels límits de l’Estatut? Què en quedarà d’una llengua despolititzada davant d’un castellà estructurat, equipat i armat? Exigim el reconeixement de la personalitat pròpia de Catalunya, exigim el concert econòmic, que cessi l’espoli fiscal i les polítiques socials vindran per si soles. Una Catalunya que ja no parli català, que hagi renunciat a la voluntat de ser i al dret a decidir, per rica que sigui, a mi no m’interessa. Per a mi, ja no serà Catalunya. Entenc molt bé Carretero, però no entenc Carod, ni la seva estratègia ni el seu càrrec. Per a entendre la història de les relacions entre Catalunya i Espanya, teixida de desenganys i covardies, jo no sabria trobar altre paradigma que el de la síndrome de la dona maltractada. Em direu que els països no tenen gènere. Us equivoqueu.

“a aquest pas, d’aquí a quatre anys, ¿què en quedarà de Catalunya? Què en quedarà després dels 25 anys, durant els quals, segons el mateix Carod, no ens podem moure dels límits de l’Estatut?” l’Estatut: perquè el NO d’Esquerra ni ells mateixos no se’l van creure. Ara diu que el Constitucional tornarà a fer desenterrar les cendres per examinar si encara en va quedar un trosset de sencer. Els profetes embaucadors diuen que no tinguem por, que de les cendres en sorgirà com un fènix una Catalunya Nova. Però, a jutjar per les plomes que ja apunten, no serà un fènix sinó una gallina. I, si algú encara creu que Esquerra ens salvarà de la debacle, que llegeixi la resposta de Carod Rovira als articles de

Opinió

Josep Àngel Colomés

La força de la pregària A vegades ens sentim impotents, no sabem què fer davant de situacions adverses, algunes irreversibles. Altres, ens sorgeixen problemes o desitjos. Altres, tenim com una necessitat de donar gràcies, ens sentim contents. “Demaneu i us donaran, busqueu i trobareu, truqueu i us obriran! Perquè tot aquell qui demana rep, qui busca troba i a qui truca li obren” llegim en l’evangeli de sant Lluc. També en aquest se’ns explica que “una vegada es trobava Ell pregant en un cert indret. En acabar, un dels seus deixebles li demanà: Senyor, ensenya’ns a pregar”. I és que Jesús pregava sovint: abans de prendre una decisió important, en grup amb els seus amics, quan s’acosta l’hora del sofriment: “Ara em sento angoixat. Demano al Pare que em deslliuri d’aquesta hora? Però si per això he vingut, per aquesta hora! Pare, manifesta la teva glòria!” També impacta quan Jesús dóna gràcies: “Us dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat

503 - Divendres, 2-2-2007

aquestes coses als savis i entesos i les heu revelades als senzills. Sí, pare, beneït sigueu perquè us ha plagut així”. Tot pregant expressem una actitud i esdevé intensa en situacions de dolor. Jesús, veient a prop la mort i el dolor deia: “Pare, si ho voleu allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra”. També el Mestre ens ensenya una pregària necessària: “Pare, perdoneu-los, que no saben pas el que fan”. No és pregària demanar a Déu que es facin els meus capricis o dir a Déu el que ha de fer. Tampoc no ho és repetir com un autòmat el Parenostre. És posar-nos davant d’Ell i amb ell meditar i contemplar la nostra vida i el món que ens envolta per donar-li gràcies, lloar la seva presència, oferirnos a allò que ell vulgui, sentir goig davant la seva mirada benèvola. Pregar no és cap ruqueria, és un acte de fe potent i necessari per a qui vulgui ser creient.

39


Opinió

Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Injustes obligacions Molta gent desconeix algunes de les obligacions que s’imposen als ajuntaments, siguin petits o grans, i que suposen costos força elevats. Vegem-ne alguns exemples. Quan algun incívic abandona un gos o un gat, a l’ajuntament corresponent li pertoca agafar-lo i posar-lo en unes dependències adients, fins a trobar el propietari, i sinó mantenir-lo fins que algú el vulgui adoptar. El primer problema és saber qui és el propietari perquè, d’entrada ja no es compleix la llei que obliga a tenir-los identificats, mitjançant un xip, o inscrivint-los en el registre municipal d’animals domèstics. A dia d’avui, de ben segur que a la comarca del Solsonès són majoria els animals no identificats com cal, i tant aquí com en la majoria de comarques de Catalunya. El cost d’aquest servei pot ser realment elevat i normalment els ajuntaments intenten que siguin les protectores d’animals les que se’n facin càrrec, però evidentment ajudant-les econòmicament perquè sinó no ho podran aguantar. Un altre problema s’esdevé quan algun altre incívic abandona algun vehicle per qualsevol lloc del territori. Aquí també els guardes rurals obren expedient i diuen a l’ajuntament corresponent que han trobat un vehicle i s’ha de retirar de seguida. Una altra despesa que va a càrrec de l’ajuntament si no es pot trobar el propietari que l’ha abandonat i habitualment no

Opinió

es troba perquè es tracta de vehicles robats o als quals se’ls ha tret les identificacions. El mateix sistema de denúncia se segueix quan es troben deixalles abandonades en qualsevol riera, o indret forestal. De nou es comunica a l’ajuntament que li toca anar a retirar aquesta brutícia que ningú no sap qui ha deixat. Podríem seguir amb unes quantes obligacions més que recauen sobre les espatlles municipals i que al cap de l’any suposen diners i temps per culpa de gent que no té cap remordiment per comportar-se com autèntics incívics. Només cal veure com queden els boscos al final del temps de bolets per comprendre la gravetat de la situació. És evident que caldrà fer alguna cosa més que simplement queixar-se i lamentar aquests comportaments. Tota situació com la descrita ha de motivar un càstig contundent quan es troben els autors. I alguna actuació hauria de recaure sobre el govern de la Generalitat en comptes de sobre els petits ajuntaments que no tenen medis ni mitjans per solucionar-ho. Per exemple, la retirada de vehicles abandonats. O la recollida d’animals perduts o també abandonats. Seria una bona manera d’ajudar als que tenen menys capacitat per resoldre situacions que normalment no provoquen els ciutadans propis. Sempre solen ser els de fora els que tenen aquests comportaments tant reprovables.

Ramon Gualdo

No serà un camí de roses Ara diuen que sí, que s’ha de desplegar l’Estatut, que ja n’hi ha prou de fer el dormilega, que després els votants ens diran que no en sabem gaire de fer això de “desplegar”. I si és hora de desplegar el nostre Estatut, segons llegim sovint a la premsa també serà una negociació “intensa, complicada, no serà pas fàcil, no serà pas un camí de roses”. Ja hi som! Ja en portem una bona temporada de feina complicada, en la proposta del nostre Estatut. I no ha estat pas un camí de roses. No a fe de Déu: Ens l’han retallat, ens l’han insultat, hem estat incompresos. Ha estat un camí d’espines. I ara tornem-hi. Ja en fa més de cent anys i més de dos-cents que amb els governs de Madrid les negociacions han estat complicades, i no han estat mai un camí de roses. Sempre ens han fet suar. Si ja tenim un Estatut aprovat (encara que menudet, pobre!), doncs, perquè més embolics? Això demostra un cop més que no som un país normal. Si no podem desplegar els llençols al nostre terrat i a la nostra manera, som poca coseta. No som pas un país lliure, això sí que no.

En el tema del finançament amb el govern central sempre hi perdem bous i esquelles. Ara mateix el ministre Solbes ens fa passar amb raons, i tu, aguanta’t. Per acabar-ho d’adobar des dels ministeris d’allà a centenars de quilòmetres de casa nostra, ens disparen decrets que són com canonades i que vulneren competències del govern de Catalunya. El nostre estatut, tal com s’havia pensat a la primera fornada, -ja en fa dies- podia i hauria de ser un pa de pagès ben sencer. Però, nois! Hi ha anat clavant mossegades tot Cristo, i ara en queden engrunes, molles de pa, com les que cauen sota taula. I ara haurem de negociar les molles. I per plegar-les ens haurem d’ajupir (i ja fa temps que ho fem). Justament és el que els agrada: Que ens ajupim, això els fa contents. Us n’adoneu, amics, de què ens convé la Independència? O si no, sempre estarem amb l’estira i arronsa. Ens convé ser lliures, ens convé més que el pa que mengem. O si voleu: Més que les molles de pa que mengem.

40

503- Divendres, 2-2-2007


Opinió

Assemblea Comarcal del PSC - Solsonès

No ens faran callar El fet del passat dia 27 de gener anant cap a la matinada del dia 28, on un o varis individus, van pintar la façana del nostre local del PSC de Solsona amb el lema ETA i també amb escrits com espanyols, acompanyats del símbol de l’estelada (anagrama dels independentistes) i també de la falç i el martell (anagrama dels comunistes), el que no van pensar és que no els servirà per fer-nos callar, ni tampoc fer-nos marxar ni, menys encara, fer-nos canviar de pensament. Aquest o aquests individus, estem segurs que no representen a ningú, en tot cas, el que representen és la part fosca d’una societat. I aquesta el que no vol és gent intransigent, plena de rancor i odi i, menys, que li siguin imposades les seves tesis més aviat feixistes. No tenen arguments ni raons per poder seure i engegar qualsevol discusió normal i democràtica. Els seus fets són emparats en la covardia i en la nocturnitat perquè saben que a la llum del dia ningú no els farà cas. El que sí que està molt clar és que aquest o aquests tindran moltes nits de foscor per embrutar-nos la nostra façana o els nostres vidres del local. El que no faran mai, i repetim: "mai", i des d'aquí els enviem el missatge, és fer-nos quedar a casa. En tot cas, el resultat ha estat el contrari, fets com aquest

Opinió

ens encoratgen en el nostre objectiu d’aconseguir una societat més justa, més democràtica, més solidaria i menys intransigent i on hi tinguem cabuda tots aquells que volem viure en pau.

Coordinadora d'El Comú del Solsonès

El Comú als amics i amigues d’ERC La Coordinadora Municipalista del Solsonès -COMÚmalgrat està registrats, d’acord amb la llei i per poder-nos presentar a les eleccions municipals, com a partit polític, no ho som en el sentit estricte i convencional. És per a tothom conegut que l’origen d’El Comú és precisament poder oferir un lloc de trobada a moltes sensibilitats polítiques i ideològiques, que només tenen com a denominador comú els valors expressats en la nostra carta fundacional. A El Comú hi ha homes i dones de quasi totes les formacions polítiques. Som, per tant, un espai d’encontre i de suma, en absolut una opció política ni excloent, ni maniquea, ni “partidista”. És per això que ens ha sorprès el comunicat d’ERC en el que qui l’escriu i qui ho subscriu de ben segur desconeix plenament la nostra petita història i els nostres principis rectors. El comunicat que vàrem fer arribar als mitjans de comunicació, a on manifestàvem el desig d’esdevenir el mínim comú denominador de les forces de progrés i d’esquerres a la comarca, tant sols reflectia les conclusions d’un debat en assemblea plural i obert, del que fins i tot ERC n’era coneixedora tant pels òrgans de direcció del partit a nivell local com per destacats membres dirigents territorials d’aquest partit. La proposta no era en absolut partidista sinó multipartidista, i en absolut ideològica sinó exclusivament estratègica. Es pot

503 - Divendres, 2-2-2007

acceptar o no, però el que és del tot inadequat és qualificarla d’arrogant i egoista. L’oferiment d’El Comú comportava la gestió de tots plegats de la proposta, tal i com s’han fet sempre les coses en la coordinadora municipalista, des del respecte a la diversitat, el pluralisme i units tan sols per l’objectiu comú d’una manera d’entendre la política dialogant i participativa. El Comú no té més sentit ni més futur que aquest, ésser un instrument, un fòrum d’encontre entre qui creiem en una altra manera de fer política en un territori històricament dominat i controlat per les forces conservadores. Un espai obert, plural i assembleari a on moltes persones que voldrien exercir els seus drets a participar en política, ho podrien fer, emparades per una suma de forces i opcions polítiques, que dificultarien poder ser objecte precisament de la pressió dissuasiva de l’única força que exerceix el maniqueisme com a tal en aquesta comarca. Ens ha dolgut el comunicat d’ERC, no per la decisió d’anar sola, sinó perquè demostra un total desconeixement del que és El Comú i perquè demostra també la nostra incapacitat, després de vuit anys d’existència, de fer-nos entendre amb qui volem ser companys de viatge i no oponents polítics. Les nostres excuses per la part que ens toca.

41


Opinió

Antoni Márquez, Regidor de l'Ajuntament d'Olius

Intoxicació permanent En Marcel.lí Coromines no para d’intoxicar sense parar sobre molts temes que afecten els ciutadans del Solsonès. Diu al seu últim article que s’han fet ja dos actes sobre els parcs eòlics a gust dels governs de CIU. Menteix, i molt partidistament, com sempre. No se n’han fet 2, se n’han fet 5. El primer al consell Comarcal, el segon a l’ajuntament de Pinós, el tercer al casal La Fura, el quart a Olius i el cinquè a Solsona. Els més esbiaixats i partidistes, el de Pinós i el del casal La Fura. Al primer es va abordar el tema en un clar matís econòmic, sí que s’hi van barrejar d’altres factors, però si l’empresa promotora pagués el doble del que ofereix ara, el parc estaria en marxa. El del casal La Fura, només ve tenir una direcció, Endesa i la seva filosofia com a empresa. Ningú que no estigués relacionat amb la particular manera de veure les coses que domina en aquest grup, no va ser-hi invitat, ni tan sols es va defensar l’energia eòlica per part dels organitzadors. Per tant, Marcel.lí, si els actes d’Olius i Solsona estan, segons tu, vestits a la manera de CIU, de quina manera es van vestir els altres actes?. Molta gent dels que varen assistir al dos que menciones, parlen de diversitat d’opinions de tothom que va intervenir i sempre amb ponents de criteris diferenciats. Tu, sempre dispares contra el que no és de la teva gràcia. 5 actes, 5, no 2. Sobre si són els polítics de CIU, els que democràticament decidiran sobre els parcs eòlics, tornes a mentir novament. No han estat els polítics de CIU els que han decidit. Són els del PSC, els d’ERC i els d’ICV en definitiva, el tripartit, qui ha decidit sobre els parcs del Solsonès i de tot Catalunya. Et faré una llista de tots els departaments implicats i la seva opinió oficial. La Direcció General del Patrimoni Cultural, d’acord. L’Institut Geològic de Catalunya, d’acord. El Departament

Opinió

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, d’acord. La Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, d’acord. L’Agència Catalana de l’Aigua, d’acord. L’Agència de Residus de Catalunya, d’acord. Departament d’Indústria i Energia, d’acord. El Departament de Medi Ambient, d’acord. Només queda la Comissió Provincial d’Urbanisme per decidir si admet aquesta infrastructura en terreny rústic (perquè ni això no podem decidir els ajuntaments). Després d’aquest reguitzell d’aprovacions, totes dels polítics del tripartit, en mans de qui està la decisió?. No t’atreveixes a dir als ciutadans que la Generalitat del Sr. Montilla té un compromís amb el Gobierno de Madrid per a produir com a mínim 8.000 MW, eòlics, en els propers anys i que ho complirà sense que l’aturi ningú. Potser no saps, Marcel.lí, que quan un projecte té caràcter d’UTILITAT PÚBLICA i beneït des de tots els àmbits corresponents de la Generalitat, mitjançant decisions de polítics que tu anomenes molt sovint de les esquerres progressistes, res no pot fer una administració pública i petita com els municipis, d’Olius i Pinós. Només podem al.legar com qualsevol ciutadà, però no depèn ja de nosaltres la decisió final, sinó de les institucions superiors i en última instància de la justícia. Per tant, prou d’intoxicar els ciutadans amb mentides. El dia que t’adrecis tan convincentment a la resta de departaments que han autoritzat els projectes de parcs eòlics com ho fas amb els Ajuntaments de Solsona i Olius i les persones que ara tenim la responsabilitat temporal de governar-los, llavors no es veurà tan descaradament que només actues per assolir el govern, peti el que peti. Per cert, sobre els referèndums. El de Pinós pot acabar, si l’ajuntament ho fa servir oficialment per rebutjar el projecte, amb la inhabilitació del consistori si intervingués la justícia, ja que no es va respectar en cap moment la normativa que regula les consultes populars.

ERC - Solsonès

Unitat i pluralitat Esquerra és un partit que, per la seva pròpia dinàmica i per la complexitat del país on vivim, gaudeix d’una pluralitat interna excepcional. La seva fundació, l’any 1931 al barri de Sants de Barcelona, ja feia palesa aquesta diversitat: el partit va sorgir de la confluència de partits i col·lectius ben diversos però que tenien dos elements comuns: la independència i el progrés de Catalunya. Des de llavors, el partit s’ha anat adequant als esdeveniments històrics del país, i molt sovint ha estat protagonista d’aquesta història. El partit ha proclamant l’Estat català, ha participat en la guerra contra el feixisme, ha patit exili i repressió, i ha participat en la vida política recent malgrat els intents de silenciar la nostra veu. Però el fet és que som aquí i que anirem més lluny encara. Al llarg d’aquesta història de més de setanta-cinc anys hi ha hagut, en moments difícils i en moments tranquils, diferències internes i expressions de pluralitat. I això és bo, perquè demostra

que Esquerra és el pal de paller de l’independentisme català. És evident que és un partit d’esquerres i així ho hem decidit, però també és cert que comptem amb el suport i la col·laboració de sectors centristes, liberals, ecologistes o demócratacristians. Aquesta és la força d’Esquerra. Unitat en la pluralitat, pluralitat en la unitat. En aquest context, quan es prenen decisions valentes i arriscades, és comprensible que algunes persones tinguin dubtes o facin reflexions sinceres. Són benvingudes, naturalment. Però és necessari que el debat no sigui utilitzat pels adversaris de la causa sobiranista. Cal ser prudents per evitar la manipulació d’Esquerra i de la seva gent. L’experiència passada ens demostra que sempre hi ha qui està esperant signes de debilitat per atacarnos. És per això que el debat ha de ser intern, i per això tenim òrgans de debat i reflexió. Que no ens divideixin ni ens confonguin, perquè seguirem fidels als dos objectius fundacionals: la independència del país i el progrés de la seva gent. 42

503- Divendres, 2-2-2007


Opinió

Jordi Guixé, empresari turístic

Si ni neva ni plou, el turisme està de dol? Cada cop el temps és més imprevisible. És una evidència. Enguany el turisme de neu se n’ha ressentit per allò que els entesos en diuen cicles oscil·lants climatològics. En realitat, el risc d’un veritable canvi climàtic degut als cicles però més concretament a la mala gestió i mala intervenció de l’home (i la dona) envers el planeta, n’és la causa principal. No hi entenc gaire, en gestió climàtica ni en ecologia. El que sí constato i on vull incidir és en l’efecte estacional sobre un sector econòmic clau: el turisme. Clau perquè la incidència del turisme en el PIB català és destacada i perquè en el cas de comarques prepirinenques, representa una activitat cabdal en desenvolupament econòmic i les activitats tant rurals com comercials que se’n deriven. És un tema complex però alhora definitiu. Les paraules clau són: sostenibilitat, equilibri territorial, preservació del patrimoni, desenvolupament rural i de serveis... Per assolir aquests objectius és necessari albirar un compendi de tots els sectors implicats. Les capacitats individuals i d’iniciatives privades que ho tenen en compte han plantejat projectes reeixits i negocis reeixits. Donen qualitat, servei i dinamitzen el sector i altres sectors de la comarca. Però hi ha una mancança de sensibilitats en amplis sectors. El motiu és que no hi ha uns objectius clars. Necessitem definir aquests objectius i crear les eines que permetin desenvolupar-los. Exemples en tenim als Estats i comarques veïnes i en algunes gestions professionals locals que cerquen aquesta

qualitat, aquest desenvolupament racional del territori i els seus recursos. Aquests no han patit les conseqüències de falta de neu, per exemple. Fàcil: han sabut crear un model transversal que també es ressent dels fluxos turístics però que davant de tot vol consolidar un producte anual. Defineixen els seus sectors de públic i adapten les necessitats del consumidor potencial. En definitiva, el sector necessita definir, juntament amb els gestors públics del territori i les administracions, els seus objectius. Un passaria per una valoració integral dels recursos i patrimoni del Solsonès, disseny que professionals hem definit com a Producte Turístic Cultural Integrat. I l’altre, per la reconversió del sector cap a nous públics i tendències. Una iniciativa amb capacitat de reconversió té l’èxit assegurat. I al Solsonès s’ha d’encaminar cap un producte forçosament sostenible, integrat al paisatge, tant de l’hàbitat dispers i rural del Solsonès com del patrimoni històric dels seus nuclis urbans. Tot això ha d’anar acompanyat d’unes dinàmiques per aprofitar recursos i productes locals –per entendren’s, des d’una bona llonganissa a una correcta ruta del romànic -. Som a temps de reconvertir la comarca en la “Q” de qualitat que ens ajudaria a reeixir. Tots aquest objectius necessitaran desenvolupar eines públiques i privades, eines que permetin una àgora d’experiències compartides i una unitat d’esforços –certament difícil, a voltes utòpica- però que permetran que, tant si no neva com tampoc no plou, siguin decisives per encarar el futur del potencial turístic i econòmic de la comarca.

L'acudit del Simi

503 - Divendres, 2-2-2007

43


Futbol

C. F. Solsona

Juvenil 1a. Divisió

1r Equip, 2a Regional

C.F. Solsona, 3 C.F. La Planada de Terrassa, 1

CF Solsona, 3 CF Joanenc, 0

Jugadors: Juanjo, Moreno, Jordi, Eli, Marc, Chus (Joan),Víctor, Kike, Josep M. (Manzano), Alex (Cristian), Ernest.

CF Solsona: Ribera, Jiménez, Obiols, Sabata, Viladrich, Alcázar, Alarcón, Vilaseca, Ribalta, Soler i Sala. També: Irla, Roures, Pérez. Gols: Min. 24 (1 a 0) Sala, Min. 35 (2 a 0) Viladrich, Min. 70 (3 a 0) Sala.

2a. victòria consecutiva... El juvenil del C.F. Solsona aconsegueix, per fi, en el que portem de temporada, encarrilar dos partits seguits guanyats. A més, aquesta última vagada contra un rival directe per la permanència. El partit es va iniciar amb domini local, però amb molts errors, degut als nervis dels jugadors del Solsona, sabedors de la importància del partit. Tot i aquest fet, era el Solsona juvenil qui tenia la pilota i, per tant, el control del partit. Aquest fet es va traduir aviat amb clares ocasions de gol. Però no va ser fins ben entrada la primera part, que els solsonins s’avançaven en el marcador, mitjançant Kike, que aprofitava un rebuig del porter local. Els visitants, per la seva banda, s’apropaven a la porteria de Juanjo en tímids contracops. Però en un d’ells van posar en greus problemes a la defensa solsonina, sent Moreno qui rebutjava la pilota sota els pals, un cop ja batut Juanjo. I el que és el futbol, del possible u a u es va passar al dos a zero a favor dels locals, quan Josep M., en una cavalcada per la banda, marcava el dos a zero amb el que s’arribaria a la mitja part. A la segona part, més domini local i més ocasions clares de gol. Així que en el minut vint, Ernest, a la sortida d’un còrner marcava el tres a zero. Aquest gol va posar molt nerviosos als visitants i van començar a exhibir un joc barroer, que els va portar a quedar-se amb vuit jugadors sobre el camp. Aquest fet va fer que els locals perdessin una mica el nord i van ser el jugadors de La Planada qui van començar a dominar el matx, fent el gol de l’honor, amb el que s’acabava el partit. Per tant, gran victòria del Solsona que li guanya el gol average a la Planada en un partit amb el resultat curt per part dels locals, vistos els mèrits d’uns i altres. Les pròximes dues setmanes el juvenil solsoní té dos partits seguits a fora: Can Rull primer i San Lorenzo després, dos rivals directes en la classificació i que poden marcar una línia ascendent i tranquil·litat si se'n treu quelcom de positiu o bé seguir patint amb el descens enganxat als talons si no se'n treu res favorable.

Victòria i segona posició

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78

El primer equip del Club Futbol Solsona va encetar la segona volta del campionat amb una clara victòria davant el Joanenc. El partit es preveia difícil, en primer lloc per les moltes baixes que presentaven els locals (10) i, després, per la trajectòria a l’alça dels visitants. Una de les notes positives del partit, a banda de la victòria, va ésser el debut de Ribalta i Roures, de l’equip juvenil, que van quallar una bona actuació. La primera meitat del partit es va desenvolupar amb molt migcampisme i, amb poques ocasions de gol. Les defenses s’imposaven als atacs, fins que Sala, en una contra executada a la perfecció, inaugurava el marcador. Els locals, enlloc de relaxar-se, van prémer l’accelerador i, amb una defensa inexpugnable al llarg dels noranta minuts de joc, donaven ales als atacants per posar setge a la porteria rival fins que, al fil del descans, Candi feia el segon gol de la tarda en un còrner llançat directe a porteria. La segona part va començar tal i com va acabar la primera part: amb un Solsona que va sortir molt fort, i Soler va desaprofitar un penal comés a Sala. El Joanenc va estirar línies i va intentar inquietar la porteria defensada per Ribera, molt segur tota la tarda. I, quan el Joanenc disposava del control de la pilota, Sala matava el partit amb una jugada personal. La setmana vinent el Solsona rep al Súria, diumenge, a les quatre de la tarda.

44

503- Divendres, 2-2-2007


Futbol

C. F. Solsona

C.F Santpedor, 3 - C.F. Solsona, 2

Infantils - 2a Divisió - 27/01/2007

Alineació: Nil, Marcel, Carles Robles, Carles Abella, Ramon, Iker, Roger Ribera, David i Víctor - Entrenador: Josep M. Moreno Gols: Iker (1), Víctor (1)

C.F. Sant Salvador , 1 C.F. Solsona,2

Alineació : José luis Castillo, Arnau Bajona, Arnau Múrcia, Remí Viladrich, Jordi Lluís Oliva, Andreu Barniol, Albert Aresté, Jordi Sarri, Jordi Puig, Vidal Ferrer, Robert Tripiana, Gerard Roca, David Alconchel, Joan Vilà, Eric Testagorda. Entrenador: Adrià Navarro. Ajudant: Josep Maria Vilaseca

Partit que estava programat pel dia de reis i que s’ha hagut de jugar el dimecres dia 24 a les 7. Els jugadors del Solsona han encarat aquest partit amb optimisme, ja que darrerament sempre s’havia guanyat al Santpedor. Avui, però, el resultat s’ha decantat cap al costat local. Ha estat molt disputat i entretingut. El Solsona ha jugat molt bé a la segona part i es mereixia almenys un empat.

Patinatge sobre gel

El Solsona es va enfrontar dissabte passat a un equip que, d’entrada, no havia de causar gaires dificultats, ja que està situat a la meitat de la taula. Amb un fred rigorós, la temperatura es va mantenir durant tot el partit sota els zero graus. Els nois varen sortir molt concentrats i amb ganes de treure un bon resultat, però es van trobar amb un adversari inesperat: el camp d’herba natural era tot glaçat i va convertir el partit en una veritable tortura per als joves solsonins, que no aconseguien mantenir l’estabilitat sobre el camp, i que acusaven la falta de costum de jugar en aquestes condicions, ja que els locals controlaven molt millor la situació. El Solsona intentava fer el seu joc, i d’aquesta manera va enviar un xut al pal i d’altres que passaven prop de la porteria. No obstant, durant els primers minuts, els locals feien bons contracops, aprofitant la qualitat dels seus dos puntes, però la defensa i la gran tasca del porter solsoní José Luis evitaven encaixar cap gol. El centre del camp (Andreu, Sarri, Aresté i Puig) va tenir gran importància, intentant distribuir el joc i enviar pilotes precises als davanters; cal destacar el treball realitzat per l’Albert Aresté i l’Andreu Barniol, que lluitaven les pilotes i les interceptaven amb gran encert. Va ser de les botes de l’Albert que va sortir el primer gol, quan després d’una jugada va centrar cap a l’àrea i la pilota va anar a parar al Jordi Sarri, que d’un bon xut la va encastar dins la porteria contrària, acabant amb aquest resultat la primera part. A la represa, el joc continuava igual perquè l’equip visitant no s’acostumava a l’estat del camp, que era una autèntica pista lliscant. L’Adri va optar per canviar dos jugadors, i així entraren el D. Alconchel i el G. Roca. En un contraatac l’equip local aconseguí l’empat mitjançant un fort xut que va entrar per l’escaire. Això va posar un xic nerviós al Solsona, que veia com el partit es podia complicar per una causa que ells no podien controlar. Al Solsona li van assenyalar un penal a favor comès sobre el Robert quan intentava un 1 contra 1 amb la defensa contrària, i el Sarri el va xutar pel centre i el porter li va aturar. No obstant això, aquest és un equip que té recursos i en una bona jugada del Puig per la dreta de l’atac del Solsona, el Vidal li rematà el centre aprofitant la seva bona posició d’atac. No cal dir que l’àrbitre va contribuir a fer més emocionant el partit, allargant-lo quatre minuts, però el resultat ja va ser definitiu. Ara queden uns quants partits seguits a casa, que esperem que serveixin per anar consolidant la bona classificació. 503 - Divendres, 2-2-2007

Guillem Pons

Roger Ribera

C.F. Solsona, 3 - C.F. Navarcles, 2

Alineació: David, Genís, Víctor, Ramon, Roger Ribera, Nil, Marcel, Joan, Carles Abella, Carles Robles, Guillem, Óscar. Entrenadors: Joan Llossada i Josep M. Moreno. Delegat: Xavier Pujol. Gols: Nil Avui tots han anat al camp per fer-se la foto d’equip i per tant, tots els jugadors estaven convocats. Després, però, alguns no han pogut jugar per malaltia o lesions, són l’Iker, Roger Oriola i Marc Cots (esperem que millorin ràpidament i puguin tornar a l’equip, ja que tothom hi és necessari). Comença la primera part amb un bon caire, els jugadors del Solsona sembla que aguanten bé al darrera: el Víctor de central, Genís i Ramon de laterals (posteriorment surt el Carles Robles) i el David a la porteria. Això ha estat clau pel desenvolupament del partit, ja que la bona defensa realitzada ha donat molta seguretat. Al mig es creen bones jugades (felicitats Roger per la feina que fas en aquest lloc, importantíssima! ) i al davant s’aconsegueixen ocasions de gol, primer el Nil i el Marcel i després amb l’Óscar, el Guillem i el Joan . El Nil fa el primer gol al minut onze, després d’una jugada dins l’àrea en que li pren la pilota al porter i la remata la fons de la porteria. El Solsona aguanta aquest resultat fins al minut 22 en que els contraris aconsegueixen l’empat en una jugada desafortunada del Solsona. Pocs minuts després, el Navarcles s’avança en el marcador marcant en una falta directa. Acaba la primera part amb aquest resultat. La segona part s’inicia amb canvis. A la porteria s’estrena, aquesta any, el Carles Abella, que mostra molta seguretat i domini. Només començar, a passada del Roger, el Nil encara la porteria, xuta i fa gol. Amb l’empat al marcador el partit s’anima. Es produeixen jugades a una i altra banda. Finalment, gairebé al final del partit el Nil fa un llançament de còrner que acaba en gol directe. 45


Futbol

C. E. Arrels

Benjamins B - Jornada 27/01/07

Paidos St. Fruitós. 2 C.E. Arrels. 4

Cadets Arrels

CE Arrels, 4 - Puigcerdà, 3

Alineació: Xavi, Pere, Moncu, Palla, Ramon, Adrià, Uri, Alex, Oriol, Carles, Manolo, Miki, Cambre, Jorge, Costa.

Alineació: Daniel Soria, Marc González (1), Marcel Xandri (2), Èric Colell, Guiu Montaner, Laia García, Manel Vila (1), Oriol Palou, Albert Rodríguez, Juli Pallarès, Marçal Pla. Entrenador i Delegat: Jordi Cantero i Antonio Soria

Joc, lluita, entrega i Xavi

Continua el bon joc i la bona ratxa

Bon partit, el presenciat el dissabte al camp de gespa i emocionant fins a l’últim minut, ja que els dos equips van posar tot el que van poder per guanyar el partit, que va caure merescudament de part del Arrels, davant d’un Puigcerdà fortissím format pràcticament per jugadors sudamericans “paisans de Jorge”, que se’m fa difícil creure que tots ells tinguessin l'edat de cadets posant que eren molt forts i molt desenvolupats. Bé , dit això la primera part va començar amb un Puigcerdà fortíssim que ens superava per tots els llocs, arribant a porta i creant ocasions sense poder fer res. Només Xavi, que va realitzar el millor partit de la temporada, es trobava bé. Però no va poder fer res en el primer gol del Puigcerdà al minut 15. I això que semblava que ens rendiríem davant la potència del Puigcerdà ... i va ser al revés: Després de marcar Oriol l'empat, van començar a jugar i a superar la potència i força del Puigcerdà, que es va emplear en un joc dur i molt agressiu, en el qual els jugadors de l'Arrels no van entrar i van seguir jugant.Va arribar el 2-1, obra de Moncu. L'Arrels crescut, veient que es podia guanyar, 10 minuts més tard arriba el 3-1. Novament va ser Oriol el que es permetia anar al descans amb 2 gols d'avantatge. A la segona part l'Arrels surt al camp amb les mateixes ganes i forces que quan va acabar la primera part, tot creant algunes ocasions molt clares per sentenciar. Però no van entrar i el Puigcerdà seguia jugant dur i protestant tot el que xiulava l'àrbitre i fins i tot el seu entrenador. Només el seu jugador número 10 - que semblava imparable - va ser superat per Adrià, que el va anul·lar per complet. Fins que ens van començar a fallar les forces quan l'esmentat jugador es va posar en molts apurs, arribant a empatar el partit a falta de 2 minuts, no sense abans haver perdonat nosaltres un munt d'ocasions molt clares i el Puigcerdà fallant un penal que súper Xavi va parar magistralment. Faltava un minut quan Pere va xutar una falta en la qual l'Arrels va pujar tots els seus efectius a rematar mentre Pere allunya la pilota d'un jugador del Puigcerdà, Ramon talla la contra del Puigcerdà, passa a Jorge, que passa a Moncu, que aguanta l'envestida d'alguns jugadors rivals i marca el definitiu 4 a 3, el qual va fer justícia. Cal destacar, com la setmana passada, tot l'equip i, en aquesta ocasió, a Xavi (esplèndid no només avui sinó tota la temporada) i Adrià, que torna a ser un defensa incommensurable.

El passat dissabte l’equip de l’Arrels tenia un partit inicialment complicat al camp del 2n. classificat, el Paidos St. Fruitós, que estava empatat a punts amb nosaltres com a primer classificat de grup. Això feia que el partit fos complicat, a més de jugar com a visitant i per les condicions de l'estat de la gespa artificial del camp de St. Fruitós, on la gespa estava massa regada i la pilota lliscava més del compte. L’equip Benjamí B del C.E Arrels, ja al primer quart de joc, va començar a demostrar que podia superar per qualitat als locals. El primer quart va acabar 0-1 gràcies a un gol del Marc, després d’una jugada ben trenada fins a la pròpia línia de gol. Al segon quart, el Paidos es va trobar totalment dominat per l’Arrels, de tal manera que només hi havia ocasions de gol per part de l’Arrels. En aquest quart es va començar a sentenciar el partit amb un gol del Manel, en jugada individual i un altre del Marcel amb un xut llunyà, acabant el quart 0-3. El tercer quart va acabar amb un parcial d'1-1, l’Arrels es va dedicar a mantenir un bon joc controlant els atacs del Paidos, i desaprofitant algunes ocasions clares de gol. El Marcel va marcar el seu segon gol particular, seguint la bona ratxa golejadora, i el Paidos marcava el seu primer gol del partit a falta de menys d’un minut pel final del període, deixant el marcador 1-4. L’últim parcial el jugadors de l’Arrels es van dedicar a mantenir el resultat i així aconseguir 3 punts més. D’aquesta part volem destacar només la bona tasca defensiva del Guiu, que va ofegar al seu atacant impedint que arribés a porteria; i de l’Albert, que va treure una ocasió clara de gol de la mateixa línia de gol. Però just abans d’acabar la part, els locals marcaven el definitiu 2-4. Amb aquest resultat, els Benjamins B de l’Arrels continuen primers de grup.

Albert Rodríguez 46

Laia García 503- Divendres, 2-2-2007


Futbol

Pre-benjamins Arrels Dissabte 27-gener -2006

C. E. Arrels

CF Pirinaica, 2 CE Arrels, 2

Aleví 1a divisió grup 9

CE Arrels, 0 - CE Berga, 4

CE ARRELS: Jordi Vilà, Lluis Sabata , Sergi Brau , Ivan Martínez, Guillem Sala, Axel Novelles, Pau Vilar, Jordi Ollé, Roger Sala, Arnau Montaner, Guillem Vila, Tate Moreno i Albert Vila

El Berga s'emporta els punts

Els alevins del CE Arrels no van poder plantar cara al Berga, que, sense fer un gran joc, va endur-se els punts amb un resultat contundent 0 a 4. Els de Solsona no van entrar mai en el partit, ja que els berguedans van avançar-se ràpidament al marcador i al descans ja dominaven per 0 a 2. La segona part va ser igual que la primera, però amb la diferència que els locals van posar-hi una mica més de ganes i van intentar-ho sense sort. Els qui sí que van aprofitar les seves ocasions van ser els visitants, que van aconseguir marcar dos gols més. Aquest cap de setmana es visitarà el camp del Gimnàstic per jugar contra el seu filial, el Santa Clara, segon classificat i que sembla que ha tingut reestructuració de jugadors, cosa que intentarem aprofitar i donar la sorpresa de la jornada. Serà a les 12 del migdia.

Futbol

C. E. Arrels

Benjamí “A” CE Arrels 2a Divisió (27-1-07)

C.F. Pirinaica, 2 - C.E. Arrels, 3

Alineació: Marc. S, Albert, Josep M., Lleir, David, Serra, Pujol, Alguer, Carles i Eduard. Gols: Pujol i Lleir (2).

Victòria amb bon joc

Dissabte passat al matí vam jugar al barri manresà de la Pirinaica. L’Arrels va mostrar un bon joc durant tot el partit i, sobretot, va millorar la seguretat en defensa. La primera part ens posàvem davant del marcador amb 2 gols de Miquel P i del Lleir; tots dos arribaven gràcies a accions col·lectives de l’equip. La Pirinaica, a les acaballes de la primera part, ens feia un gol. La segona part va seguir la mateixa rutina: l’Arrels atacant i la Pirinaica jugant al contraatac. A mitja segona part Lleir va fer el tercer gol, el qual decidia el partit. Finalment, en el temps de descompte, la Pirinaica feia un segon gol que posava punt i final al partit amb un 2 a 3 favorable a l’Arrels. La setmana que ve tornem a jugar a fora, al camp del Fruitosenc “B”. Esperem tornar a veure un bon joc dels verds.

503 - Divendres, 2-2-2007

47

CE Arrels, 1 CF San Cristóbal “A”, 4

C.E. ARRELS: Guillem Ribó, Guillem Vilà, Albert Pijuan, Lluís Pijuan, David Colell (1g.), Ferran Colell, Toni Moreno (2g), Marc Casaldàliga (1g), Guillermo Morales, Manel Estany, Lluís Villaró (1g).

Els resultats finals no reflecteixen el bon joc de l'Arrels Seguim gaudint de bons partits de futbol. A primera hora del matí a camp de la Pirinaica, colíder amb l’Arrels a la lliga del Bages, i al migdia al camp de l’Arrels contra el Sant Cristóbal de Terrasa, segon classificat a la lliga de la Federació Catalana de Futbol. El primer jugat contra el CF Pirinaica, amb el qui compartíem el liderat al campionat del Bages. Domini de l’Arrels en el joc, però que no es pogué materialitzar en gols. Els nostres davanters no van tenir el dia de cara. Malgrat tot, dues bones jugades de tot l’equip foren aprofitades pel Marc Casaldàliga i pel David Colell per avançar als nostres amb un 0-2 momentani que semblava que ens havia de donar la victòria. Fins aleshores, tot controlat: al darrere el Marc Pujol, que cada dia va a més, al mig del camp els germans Colell amb progressió constant i el Marc Casaldàliga fent de cervell de l’equip. Al davant el Guillem Ribó lluitant sense desmai. El Guillem Vilà va tenir més feina que en altres partits i la va resoldre amb molta solvència. I el Guillermo Morales i el Manel Estany jugant en tasques defensives. Al final, quan ja teníem la victòria coll avall, dues jugades de mala sort foren aprofitades per la Pirinaica per empatar. Repartiment de punts i cap a casa. Al migdia ens esperava el segon classificat, el San Cristóbal. Amb ganes de repetir els darrers partits ens plantàrem al camp però el fred que feia al camp sembla que ens afectà als primers minuts de joc. En tres minuts, dos gols en contra i a posar-se les piles perquè si no el resultat podia ser d’escàndol. Dit i fet, el mig del camp començà a funcionar (Manel Estany, Guillermo Morales, Lluís Villaró i Marc Casaldàliga), al darrere els germans Pijuan (Lluís i Albert) tallant tot el joc atacant dels egarencs, i al davant el Toni barallant-se amb la defensa rival. I a la porteria el Guillem Ribó impressionant, com ja ens té acostumats. Al final de la primera part el marcador senyalava un 1-3, que ens donava esperances d’aconseguir un resultat positiu. El gol de l’Arrels, una rematada de cap del Lluís Villaró de molt bona factura (la feina de l’entrenador Jordi Pallaruelo entrenant rematades de cap dóna fruits). La segona part molt igualada: les ocasions per l’Arrels; però el gol, pel San Cristóbal. Hem començat la segona volta amb la impressió que aconseguirem puntuar en més ocasions que durant la primera. Sembla que li anem agafant la mida a la competició.


Futbol

C. E. Arrels

Corbera Tecnomallas-1 C.E.Arrels- 4

Alineació: Gore Aymerich, Mireia Casado, Ester Bajona, Nina Alet, Nerea Alós, Mireia Vila, Pilar Isanta i Eva Gangolells. - Gols: Pilar Isanta- 2 - Mireia Casado-1 - Mireia Vila- 1 Entrenador: Àlex estany - Delegat: Joan Casado

Ganes + bon joc = victòria

Dissabte dia 27 a ¾ de dues l’equip viatjava fins a Corbera de Llobregat, on tenia lloc l’últim partit de la primera volta. El partit previst a les 4 de la tarda va començar mitja hora més tard degut a la falta de puntualitat de l’arbitre. Després d'un llarg escalfament i d’un minut de silenci en record del Sr. Ramon Montanyà, el partit va començar, i ben aviat es va veure que no seria fàcil. Els primers minuts, les ocasions, encara que no gaire clares, van ser per a tots dos equips, fins que al minut 10 la Mireia Casado obria el marcador amb un xut llunyà, dur i sec, que va sorprendre a la portera local. La Pilar Isanta es va encarregar de fer pujar el 0-2 al marcador, demostrant una vegada més la seva classe i tècnica depurada a l’abast de molt poques jugadores. L’equip del Corbera va seguir fent un joc força bo i va trobar la recompensa en una bona jugada pel mig de la defensa (1-2).

A la segona part es van veure dos equips amb mentalitat guanyadora, però la superioritat tècnica ajudada per la il·lusió i les ganes de guanyar de l’equip van ser la millor arma de l’Arrels, que va mantenir la porteria intacta i va aprofitar una sortida de la portera rival a destemps, perquè la Pili fes pujar (1-3). Ja a les acaballes del partit la Pili va treure un còrner i la Mireia Vila, fent valdre la seva alçada, va rematar a plaer fent pujar (1-4) final. Resumint: Partit de molt nivell; bona actitud, que dóna moltes esperances de cara a la segona volta. Felicitats a tot l’ equip en el millor partit de la temporada. Com a nota negativa direm que l’Eva Gangolells, després d'una caiguda, va rebre un fort impacte al cap i va patir una commoció que per sort va quedar en un ensurt sense importància.

Escacs

Empat amb regust de victòria

L’Elefant inicia el Campionat de Catalunya per equips d’escacs amb un empat El diumenge passat va començar el Campionat de Catalunya per equips, un campionat que cada any mobilitza més de 4.000 jugadors d’arreu de Catalunya que lluiten per aconseguir el millor per al seu equip. L’Elefant és un dels molts clubs que participa en aquest esdeveniment, aquest any amb un equip a Primera Provincial de Lleida (el segon grup de la província, després de la categoria Preferent). La primera ronda es presentava difícil per als Elefants, ja que rebíem un dels equips aspirants a l’ascens, però des del primer moment tot va anar bé per a l’equip solsoní. Més important i tot que el resultat va ser que dels deu jugadors que tenim se’n presentessin nou a jugar, o, dit d’una altra manera, que ens en sobrés un! Si no recordo malament, això no passava des de fa tres anys, quan l’Elefant jugava a categoria Preferent. Passant als resultats; per ordre de forces: Figueras (1), Anton (1), Roses (0), Tordesillas (1), Simal (0), Bajona (0), Blanch (0), Martos (1); 4 a 4. El Ponts A va portar un equip molt assequible, molt més fluix del que podria haver estat, i l’Elefant va tenir les

de guanyar en tot moment. Els primers en acabar la seva partida van ser Tordesillas i Anton. El primer va vèncer el seu adversari amb el seu habitual joc d’atac, mentre que el segon va guanyar amb la facilitat i rapidesa que el caracteritzen. El matx havia començat bé per a l’Elefant i després de la desafortunada derrota de Simal i la victòria de Martos, tot capgirant la partida, el 3 a 1 en el marcador votava a favor nostre. El Ponts, però, va remuntar amb les derrotes de Blanch i Bajona, cosa que posava tot el pes en les dues últimes partides. Aquestes eren la de Figueras, al primer tauler, i la de Roses al tercer. Figueras se les veia amb un jugador que tenia més de 200 punts d’elo menys, però la partida no estava encara gaire avançada. Mentrestant, al tercer tauler, Roses tenia un peó d’avantatge en un final de cavall bo contra alfil dolent i semblava que la victòria no se li podria escapar. La primera sorpresa va ser quan el contrincant de Figueras, absort en la posició, no va reparar en el temps que havia consumit fins que el solsoní li va indicar, tot guanyant la partida. Així s’assegurava l’empat final però encara quedava la partida de 48

Roses feia bona pinta per el jugador de l’Elefant. No va poder ser, però; Roses va capturar un peó enverinat amb el cavall i el peó passat contrari i l’allunyat cavall aventurer van fer la resta, quedant el matx immerescudament empatat. Una desafortunada partida, que també va influir negativament en el matx. De totes maneres el resultat és més que acceptable i és una bona notícia per a l’equip que hagi pogut disposar de jugadors a la primera ronda. Els altres resultats van ser: Elefant Lleida-c Bellpuig-a Mollerussa Pardinyes-b

ponts a juneda baix segre balaguer-b (descansa)

4-4 6,5-1,5 3,5-4,5 3-5 -----

El proper diumenge anirem a jugar a Mequinensa, on ens veurem les cares amb l’equip del Baix Segre, un equip teòricament menys fort que el Ponts A, però jugant fora i tan lluny serà difícil aconseguir un bon resultat. Per veure els resultats i el calendari: http://www.bidmonfa.com http://www.vallfogona.com 503- Divendres, 2-2-2007


Bàsquet

C.B. Solsona

Bàsquet cadet masculí nivell ”A”

Júnior femení

C.B.Solsona 59 - C.B. Argentona 46 Parcials:18-11,10-3,3-15,28-17 Cris 2, Ari 9 (1 triple), Andrea, Gemmeta 7, Clara 9, Diana 10, Mònica i Alba 16

Parcials: 9-18 24-34 35-57 43-64 Jugadors: Jordi, Guille, Andrew, Marcel, Dani V, Pérez D, Oriol, Pedro, Cases, Abella, Albert.

Les solsonines guanyen I ara a per l’Osona….

Guanyant amb defensa

Les noies de Bigmat Terrimat van començar el partit imposant el seu ritme, defensa forta i treball en atac. Així al min. 7 el marcador era de 15 a 3. A partir d’aquells instants les visitant es van despertar i van acabar retallant diferències per acabar el primer quart 18 a 11. El segon quart va ser totalment local, les solsonines van guanyar el parcial 10 a 3 per arribar a la mitja part doblant el marcador 28 a 14. El tercer quart va ser caòtic per les locals. Només van anotar 3 punts i amb prou feines sortien del seu camp. Les visitants, molt ben portades des de la banqueta, anaven alternant defenses i pressions individuals i zonals. L’equip solsoní jugava massa precipitat, fet que van aprofitar les visitants per endur-se el parcial 3 a 15. A falta de 10 minuts, l’equip local veia retallades les diferències del marcador 29 a 31. El quart quart era de vida o mort i les solsonines van sortir a totes. Els 4 primers minuts hi va haver intercanvi de cistelles. Així doncs, a falta de 6 min., el marcador era de 37 a 41. A partir d’aquell minut les solsonines van fer un parcial de 18 a 5 per deixar el marcador sentenciat a falta d'un minut: 59 a 42. L’últim minut va ser visitant, amb un parcial de 0 a 4. Gran partit contra un bon rival directe. Ara ens hem de quedar el grup de dalt i una de les millos maneres per accedir-hi seria guanyant el líder la setmana que ve. Recordem que encara no ha perdut cap partit; per què no podem guanyar-les?? Veure un altre vendaval taronja acompanyat de victòria???

La jornada del Club Bàsquet Solsona

Aquesta setmana tenim 10 partits, 6 a casa i quatre desplaçaments, tots el dissabte. No juguen per descans o ajornament: el Mini A mixt, el pre-infantil femení i l’infantil femení.

Consulteu resultats, classificacions i informació actualitzada a la web del club www.cbsolsona.com. 503 - Divendres, 2-2-2007

CB Navàs “A” 43 CB Solsona “A” 64

49

El joves jugador solsonins van assolir una victòria treballada, a pols, amb una dura defensa que va donar resultats en un termini llarg de partit. No va ser fins ben entrat el joc, que es van poder veure bones accions. Els locals disposaven de més alçada sota la cistella, i es pot dir que gràcies a la defensa, la seva selecció de tir va fluctuar fins el punt que els rebots anaven a mans solsonines. Molt bon treball dels cadets, que van començar a tastar la categoria des d'un punt de vista més pràctic.

Sènior masculí

CE Sant Nicolau 72 TB Assessors CB Solsona 66

Parcials: 19-24 38-33 54-51 72-66 Jugadors: Pera, Quirico, Colell, Viladrich, Sala—5 inicial---- Vives, Comas.

Al límit de tot (Persecució arbitral?) El Solsona pot lluitar contra qui sigui, però tots de cara i amb igualtat de condicions. I encara que no hi hagi igualtat, que sapiguem a què ens enfrontem, i amb les regles de joc ben clares. No podem entendre els canvis de criteri d’un dels àrbitres, que -sense venir a compte- ens va afusellar amb rucaries, i coses clarament injustificades...per aquí no hi passem. El Solsona va exhibir un bon joc, millor que l’últim jugat a casa, segur. Es manava amb alternances en el marcador i, tot i ser masegats per tot l’entorn, els sis sèniors i un júnior que es van desplaçar van haver de suar els notres colors: els taronja. El fet que els júnior juguessin a la mateixa hora, i els cadets a fora, va impossibilitar més efectius per afrontar un partit complicat, però assequible. Masses coses adverses, i tan sols la sort en altres resultats encara ens col.loca com a segons. La nota negativa va ser el trencament del Quico, al turmell. I el fet de quedar tres jugadors a pista i TAN SOLS PERDRE DE 6!!!!!!!!! PD: I ara ve Carnaval!(o ja el tenim?)


Tennis Taula

Futbol "LACH"

Consell Esportiu del Solsonès

L’escola de tecnificació de futbol “LACH” enceta les seves classes amb Torres Mestre

Jocs Esportius Escolars de Catalunya Curs 2006/07

Fase Comarcal de Tennis Taula Infantil Equips, masculí i femení

El veterà lateral esquerre es mostra encantat amb el projecte solsoní

El divendres, 26 de gener de 2007, a la tarda, es va celebrar la Fase Comarcal de Tennis taula dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, categoria infantil masculí i femení per equips, al Gimnàs de l’IES Francesc Ribalta. Hi van participar una vintena de palistes, de les escoles: Arrels II, IES Francesc Ribalta i SES Sant Llorenç de Morunys. Vegem-ne els resultats:

A la presentació hi assitiran l'entrenador de la UE Lleida Esteban Vigo i el vicepresident de la UE Lleida Bernabé Hernández.

Categoria Masculí:

1.... Escola Arrels II.......................... Josep Armengol i Marc Balletbó 2.... Escola Arrels II................................. Albert Aresté i Serafí Magin 3.... IES Francesc Ribalta........................Martí Ribalta i Albert Ramon 4..... IES Francesc Ribalta................ Robert Tripiana i David Alconchel

Categoria Femení: 1. . . SES Sant Llorenç de M...... Aura Carbonell i Maria Belen Cuevas.

Els guanyadors d’aquest torneig de tennis-taula

Esports Vall de Lord

Dolors Pujols

Alevins-7

Atlético Sales Casals 3 C.E. Sant Llorenç 2 Alevins: Daniel Canals, Lleïr Graus, joel Canals, Xavier Grau, Carles Puig, Guillem de Marimon, Jordi Romero, Guillem Quiroga, Xavier Ballarà iI Ricard Argerich.

Als alevins se’ls torna a escapar la victòria de les mans en un partit molt ajustat Els alevins del Sant Llorenç van disputar, el passat dissabte al matí, un partit contra l’”Atlético Sales Casals” a Viladecans. L’enfrontament, molt ajustat en tot moment, va acabar amb un resultat final de 3 gols a 2. Els autors dels dos “tantos” dels piteus van ser Xavi Grau i Joel Canals. La propera cita dels alevins és demà dissabte, 3 de febrer a les 12 del matí a “Les Morunyedes”, on disputaran un nou partit. 50

L’Escola de Tecnificació de Futbol “LACH” s’estrena divendres, 9 de febrer de 2007 amb una masterclass a càrrec de l’exjugador de futbol Víctor M. Torres Mestre, que es va formar a les categories de futbol base Víctor Manuel Torres Mestre del CF Real Madrid, va passar Madrid, 31/12/1970 a formar part del filial d’aquesta Defensa (Lateral Esquerre) entitat, el Castilla CF i va culminar el seu ascens dins l’entitat amb el debut a Primera Divisió amb el Real Madrid CF. La seva trajectòria en el món futbolístic va ésser molt llarga i, dins els equips que va militar a Primera Divisió, hi trobem: CF Logroñés SAD, RCD Espanyol de Barcelona (1996/97 i 1997/98, en les que va coincidir amb els tècnics José Antonio Camacho i Pepe Carcelen, en una època daurada del club blanc i blau amb una plantilla que comptava amb Toni Jiménez, Pochettino, Herrera, Cristòbal, Arteaga, Galca, Lardín, Esnaider, Benítez, Pacheta,... i, que entre d’altres resultats va aconseguir guanyar a la final de la Copa Catalunya al FC Barcelona amb un resultat de 5 a 1). La temporada 98/99 va passar a formar part del Girondins de Bourdeus (1a Divisió Francesa), un any més tard, tornava a Espanya, per jugar una temporada amb l’Alavés (on va coincidir amb Mané com a entrenador i, amb jugadors com: Contra, Magno, Javi Moreno i Julio Salinas. I, que van aconseguir classificar-se per a jugar la copa de la UEFA). Un any més tard era traspassat al Betis i, després, va provar sort a Portugal amb el Varzim. La seva carrera va finalitzar amb el retorn a les categories de bronze del futbol estatal amb un pas efímer per l’Sporting Mahonés i el Premià. Després de treure’s les corresponents titulacions com a tècnic, ha sigut fins fa poc temps l’entrenador del CF Badalona (2a Divisió “B”) compaginant els seus estudis a l’INEFC de Barcelona. L’Escola de Futbol de Tecnificació “LACH” projectarà entrenaments i classes especials al llarg del que queda de Temporada 2006/07, al Camp Municipal de Futbol de Solsona i, amb la intenció de formar i perfeccionar els elements tècnics característics d’aquest esport als joves futbolistes interessats (categories: pre-benjamins, benjamins, alevins, infantils i entrenadors o interessats pel món del futbol en general ). Per a més informació, podeu trucar al mòbil 626424899. 503- Divendres, 2-2-2007


Lliga Comarcal

Lliga Comarcal

Servei de Premsa del Consell Comarcal

JA

Castellar de la Ribera, 2 Clínica Veterinària del Solsonès, 1

JORNADA 14 - 27 i 28 de GENER .................................................................................................Travessa CAMBRILS – MONTMAJOR ..................................3-3.........................x SOLSONA – OLIUS . ..............................................12-2...................... 1 CASTELLAR DE LA RIBERACLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” . ............................falta resultat.......... 1 NAVÈS - CLARIANA DE CARDENER .....................falta resultat.......... 2 ST. LLORENÇ DE MORUNYS – BAR CASTELL .....2-13...................... 2 FONDA NIN – HOMBRES G ...................................12-3...................... 1 LLOBERA- LLADURS .............................................faltat resultat......... 2 SANT CLIMENÇ – EXCAVACIONS J. RIBERA ........falta resultat...........x ARDÈVOL – ESPORTIU FREIXINET.........................2-1........................ 1

Gols Castellar: Roger Cardona i Lluís Riba - Gol Clínica: Quique Lema

Riba torna a decidir

El fitxatge d’aquest any del Castellar, Lluís Riba, està demostrant ser decisiu en la bona trajectòria de l’equip. En els últims 3 partits, ha marcat 5 gols i ha decidit a l’últim minut en dos d’ells per donar la victòria al Castellar. Sensacional. El partit va ser emocionant. Clínica i Castellar lluitaven cos a cos però per fi Roger Cardona aconseguia marcar un gol després d’alguns partits mancats d’olfacte. El Quique Lema va posar l’empat als últims minuts fent un gol típic d’ell, traient petroli d’on aparentment no n’hi havia. Al final, golàs de Riba i 3 punts per l’equip del Llort. I com sol passar en aquests enfrontaments tan igualats, a un equip li queda mal gust de boca, ja que el Clínica també va fer mèrits per puntuar.

BTT

La Junta del Club BTT del Solsonès

Assemblea General del Club La Junta del Club BTT del Solsonès recorda a tots els socis i sòcies que aquest dissabte 3 de febrer hi ha l’Assemblea General del Club que tindrà lloc a la Sala d’Actes del Casal de Cultura i Joventut , a les 7 de la tarda en primera convocatòria i a dos quarts de 8 de la tarda en segona convocatòria, amb el següent ordre del dia: 1- Resum de la temporada 2006. 2- Liquidació i estat de comptes de la temporada 2006. 3- Programació d’activitats per la temporada 2007. 4- Precs i preguntes.

JORNADA 15 - 3 i 4 de FEBRER

El mateix dia, a les 10 de la nit es farà el sopar de cloenda de temporada, que com sempre està carregat de regals i sorpreses. També es projectarà un vídeo de totes les activitats i sortides que ha fet el club al llarg de l’any. Si esteu interessats en assistir-hi passeu per Bicicletes Farràs a confirmar-ho. Aquest mateix dia de l’Assemblea, i el sopar, era previst fer les eleccions Generals a President, però no serà necessari fer les votacions perquè només s’ha presentat una candidatura. També cal recordar a tots els afeccionats al ciclisme la importància de tenir la llicència federativa per disposar d’una assegurança, tant a tercers com d’accidents, i a la vegada disposar de descomptes en totes les marxes i pedalejades que s’organitzen arreu del país. Si voleu tramitar la llicència per mitjà del club passeu a recollir els impresos a Bicicletes Farràs. Ja tenim preparades unes quantes activitats per aquest any 2007 -molt especial per ser el nostre desè aniversari- i de les quals ben aviat us n'anirem informant. Recomanem que no abandoneu bicicleta a l’hivern, i per això convidem a tothom (socis i no) a sortir els diumenges pel matí, i com sempre a les 9 davant del Casal.

SOLSONA- CAMBRILS ( a les 16 h al pavelló) ADRIA OLIUS – CASTELLAR DE LA RIBERA ( a les 17.15 h al Pi) VEGA CLÍNICA VET, “ EL SOLSONÈS” – NAVÈS (17 h al pavelló) ADRIA CLARIANA DE CARDENER – ST. LLORENÇ DE MORUNYS (a les 18 h al pavelló) MORENO BAR CASTELL – FONDA NIN ( a les 19 h al pavelló) MORENO HOMBRES G – LLOBERA ( a les 20 h al pavelló) MORENO LLADURS – SANT CLIMENÇ (a les 16 h a Lladurs) VEGA EXCAVACIONS J. RIBERA – ARDÈVOL (16 h a Freixinet) FELICES MONTMAJOR–ESPORTIU FREIXINET (18 h a l’Espunyola) FELICES

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 503 - Divendres, 2-2-2007

51


Futbol Sala

PB Solsona La Xurre

CCR Castelldefels 5 PB Solsona La Xurre 1 PB SOLSONA LA XURRE: Joan, Sito, Obiols, Santacana, Ricard, Javi, Rafart, Ivan, Llosada i Dani Àrbitres: Titos i Saez Gols: 1a part : 1-0 Min.12 Roman, 1-1 min.15 Ivan, 2-1 min.16 Hernan (DP) , 3-1 min.19 Carlos - 2a part : 4-1 min.33 Cardenas, 5-1 min.38 Gómez

Derrota dolorosa El partit, tot i el marcador, s’ hagués pogut canviar si no fos per les ocasions que va fallar els primers deu minuts l’equip de LA XURRE, ja que va disposar de cinc clares ocasions de gol que no va saber aprofitar. Els local aconseguiren avançar-se al minut 12 de partit en la segona vegada que xutaven entre els tres pals. Els de Solsona van igualar amb pocs minuts, però el criteri arbitral va canviar i un equip, el local, que al minut 9 estava en cinc faltes acumulatives per 2. Els de la Penya van fer el seu segon gol de doble penal al minut 16 i en onze minuts que faltaven per acabar la primera part no van sancionar cap més falta als de casa. Encara en l’últim minut van aconseguir el tercer. A la segona part els jugadors de LA XURRE van sortir més motivats, però sense l’encert de cara a porteria. Els àrbitres continuaven amb el seu repertori, i posaven dels nervis als més tranquils. El problema era que tenien un observador a la graderia que els puntuava i es dedicaven a tocar el que no sona, en comptes de xiular el partit. Els local no van poder marcar fins a les acaballes del partit el seu quart gol, després de fallar dos dobles penals més. L’últim gol va ser quan els de Solsona buscaven retallar distàncies jugant de cinc i van tallar una pilota que va ser el definitiu 5 a 1.

Golf

Club de golf Ribera Salada

Ribera Salada Riu Esports a Platja de Pals El primer equip de competicio de la història del club comença la temporada. L’equip d’enguany disputarà el circuit òptim i la primera prova es va celebrar el passat diumenge a la localitat gironina de Pals, al camp situat a la platja d’aquesta localitat. És el camp més antic de la Costa Brava, amb un recorregut assequible en distància però molt tècnic. No es poden cometre errors. L’equip el formaran sis jugadors, dels quals quatre són els titulars i els altres dos, suplents. No van tenir el seu millor dia els nostres jugadors però es troben en una meritòria setena posició, just en l’inici del circuit. Cal destacar l’actuació de Gerard Novelles, que gràcies a un gran final de volta va acabar en la primera posició individual, empatat am un jugador gironí amb un coneixament del camp superior. Des del club agraïm la il·lusió dels nostres nois per poder tirar endavant amb l’equip i els desitgem el millor. Especial menció a la Montse Riu de RIU ESPORTS I MODA, ja que junt amb el club ens patrocina!! GRÀCIES!!!

JORNADA 15

PB CASTELLDEFELS - SPORTING ESPLUGUES............ 3 – 2

CCR CASTELLDEFELS - PB SOLSONA LA XURRE......... 5 – 1 SICORIS CLUB - NATACIO SABADELL........................... 2 – 4 SANT JULIA CE - TABIGUIX VILASECA FS..................... 3 – 4 CASA ALCALA - MARTORELL FS................................... 3 – 5 NÀSTIC DE TARRAGONA - W. SANT CUGAT.................. 4 – 5 TARREGA FS - PB TRINITAT VELLA.............................. 4 – 4 ST ANDREU DE LA BARCA - CRISTEC BALAGUER FS....... 6 – 2

L’AGENDA DEL CAP DE SETMANA ES LA SEGÜENT: DISSABTE 27 DE GENER 2.007 JUVENIL 2a DIVISIÓ B GRUP 4 PB SOLSONA LA XURRE (DESCANSA) A LES 16,30 H SENIOR 1a NACIONAL B GRUP 2 PB CASTELLDEFELS – PB SOLSONA LA XURRE 52

503- Divendres, 2-2-2007


Futbol Sala

PB Solsona La Xurre

Juvenil 2a divisió B grup 4

PB. SOLSONA JUVENIL - Temp. 2006/2007 JORNADA 13

Futsal Olesa 2004, 3 PB Solsona "La Xurre", 1

PB. SOLSONA “LA XURRE” : Ivan, Pau, Sam, Serena, Eloi, Walter, Hazel (1), Albert i Nil.

Últim partit de volta, primera derrota Els juvenils de la Penya viatjaven al camp del 3r classificat per primer cop com a líder de la lliga. Es preveia un partit molt complicat, i encara més quan la tàctica de l’Olesa va sorpendre per complet als solsonins, ja que havien plantejat el partit esperant un altre sistema local. La possessió de la pilota requeia en els jugadors blaugranes i l’Olesa es va limitar a intentar robar pilotes a mitja pista i sortir al contraatac aprofitant la gran qualitat individual dels seus jugadors. En una d’aquestes contres posaven l’1 a 0 amb el qual s’arribaria a la mitja part. A la segona part es va veure un partit molt travat i amb poques ocasions en amdues porteries. Hazel, però, posava l’empat al marcador després d’aprofitar un embolic prop de l’àrea. Quan el respecte dels dos equips semblava la tònica principal en no arriscar, els olesencs es van avançar un altre cop al marcador aprofitant un error defensiu a mig de pista en treure la pilota controlada. A partir d’aquí la penya es va enfonsar anímicament i, tot i que alguna ocasió va marxar fora per ben poc, l’Olesa matava el partit amb el definitiu 3 a 1 a escassos minuts per al final del partit. Així, doncs la PB. Solsona tanca la primera volta com a colíder amb un balanç de 10 victòries i 1 derrota.

GOLEJADORS PB. SOLSONA: Hazel Orrit ( 16 ), Albert Fernández ( 8 ), Eloi Múrcia ( 6 ) , Pau Márquez ( 5 ), Marc Serena ( 4 ), Walter Cardona ( 1 ) i Nil Vendrells ( 1 ).

PRÒXIM PARTIT PB. SOLSONA – F.S. CASTELLBISBAL HORA: Dissabte 10 de febrer a les 5 de la tarda.

Futbol Sala Castellar de la Ribera 6 Almenar 1

Castellar de la Ribera: Manel, Ivan(1), Javi, Erola, David(1), Angrill, Corominas(3) Solé, Casafont(1), Cardona - Entrenador: Jordi Díaz

Victòria contundent del Castellar

Un partit fàcil pels blaus perquè als 5 minuts ja es va marcar el primer gol, gràcies a una gran jugada d’equip que David va transformar amb facilitat gràcies a l’assistència d’Angrill. El Castellar va agafar la iniciativa del partit i amb el resultat a favor, tenia nombroses ocasions de gol. El segon gol no tarda i Corominas fa el seu primer gol, esplèndid, amb una bona definició (2-0). Els blaus no tenien gaire feina ja que l’Almenar es mostrava molt passiu. Corominas va tenir un gran dia i feia el seu segon gol i deixà el resultat més que favorable (3-0). Així s’arribà al descans. A la represa, els blaus van sortir amb moltes ganes i als 5 minuts ja portarien tres faltes. Això condicionaria l’equip però no les ganes de guanyar i de fer gols, quan Corominas feia el seu hat-trick (4-0). El partit estava sentenciat. Tot i així, l’acumulació de faltes permet a l’Almenar marcar el gol de l’honor 503 - Divendres, 2-2-2007

(4-1) de doble penal. Encara hi hauria temps per a 2 gols més dels blaus, un d’Ivan Alsina i, en l’últim sospir del matx, Marc Casafont feia el sisè per al Castellar. Un gran partit dels blaus i una victòria important per sumar tres punts més. El pròxim partit es juga al municipal de Castellar a les 4 contra Casa Extremadura, que està en els lloc finals de la classificació. 53


Atletisme

Club Fondistes Solsonès - Prosetel

XV MITJA MARATÓ DE CUNIT

Josep Miquel Alconchel 1r en la seva categoria Diumenge dia 28 de gener de 2007 a Cunit (Tarragona) va tenir lloc la XV Mitja Marató i la VIII Maratoneta de 4.300 metres, amb la participació de 600 atletes, Del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel, n'hi van participar tres: Josep Miquel, David i Josep Alconchel. A les 9 h. es va donar la sortida prèvia dels 10 km. que ja empalmaven amb la mitja marató. A les 10 h. es va donar la sortida a la mitja marató en un circuit totalment urbà. Aquesta prova va ser guanyada per 5a vegada per Benito Ojeda amb un temps d’1 hora 8 minuts i 46 segons, que es va imposar a Juan Ramon Muñoz, que va fer 1 hora 8 minuts i 55 segons. En tercer lloc va entrar Imad Bouziane, que es va imposar en un llarg esprint a Otmane Btaimi amb un temps d’1’09’04 h. i 1’09’04 respectivament. Josep Miquel Alconchel va entrar al lloc 118 de la general i 1r de la seva categoria amb un temps d’1 hora 33’minuts i 02 segons. Josep Alconchel va entrar al lloc 179 de la general amb un temps d’1 hora 38 minuts i 52 segons. La categoria de dones va ser guanyada per Carme

Ballesteros amb un temps d’1 hora 27 minuts i 39 segons, en segon lloc va entrar Imke Schiersch amb un temps d’1 hora 34 minuts i 9 segons i tercera va ser Susana Castan amb un temps d’1 hora 38 minuts i 17 segons. L’últim atleta en passar la línia de meta ho va fer amb un temps de 2 hores i 28 minuts. La VIII Maratoneta va ser guanyada per Raquel Sant Miquel en fèmines i per Joan Antoni Fernàndez en masculí. David Alconchel va entrar al lloc 21 de la general dels 71 participants.

Pròximes Curses

04 de febrer 2007--Mitja Marató de Granollers 11 de febrer 2007--Mitja Marató de Barcelona 18 de febrer 2007--Mitja Marató de Gavà 25 de febrer 2007--Mitja Marató de Balaguer. 25 de febrer 2007--Sant Boi 10 Km.

CDC i JNC del Solsonès

Xavier Solà i Bosch, coordinador de la Lliga de Botifarra

LA LLIGA DE BOTIFARRA

Una jornada interessant

RESULTATS

A la cinquena jornada del campionat hi ha hagut resultats molt interessants. Per començar, podríem destacar un 8 a 2 d’Odèn contra un Solsona que feia dies que estava de ratxa. Entre els altres resultats, hi ha partides que s’haurien de destacar, com és el cas del partit de Navès contra Olius, on hi va haver una partida que van quedar 104 a 0 amb dues mans a favor de Navès.

NAVÈS - OLIUS..................................................................6-4 ODÈN - SOLSONA.............................................................8-2 RINER - LLADURS............................................................3-7 PINELL – C. DE LA RIBERA............................................7-3

PRÒXIMA JORNADA 3/4 DE FEBRER

NAVÈS - RINER.....................................Diumenge 2/4 de 6 h LLADURS - OLIUS...........................................Diumenge 6 h ODÈN - PINELL................................................Diumenge 6 h SOLSONA – C. DE LA RIBERA.......................Diumenge 6 h 54

503- Divendres, 2-2-2007


Trial

Més distincions per Carla Calderer

Pau Xarau - General Manager

Reconeixement esportiu de Sant Llorenç a Carla Calderer El dia 26 de gener l'Ajuntament del seu poble natal, Sant Llorenç de Morunys, presidit per l’Alcalde Sr. Enric Roures i els seus regidors, va obrir les seves portes per homenatjar  per 2a vegada a Carla Calderer pels seus èxits esportius durant la temporada 2006 en la que ha aconseguit proclamar-se sots-campiona del Món per Equips, sots-campiona d’Espanya femení, i campiona de Catalunya femení, a més de ser escollida Millor Esportista Femenina de Lleida.

Patinatge

El dia 27 de gener a la seu de l’Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, la Federació Catalana de Motociclisme va voler distingir i entregar una placa commemorativa a Carla Calderer per la seva trajectòria esportiva, de mans del president de la federació catalana Àngel Viladoms. La Carla va rebre els guardons que l'acrediten com a subcampiona del Món per equips i com a campiona de Catalunya 2006.

Solsona Patí Club

El Solsona Patí Club participa al V Festival de Patinatge Artístic de Parets del Vallès El passat dissabte dia 27 de gener el Solsona Patí Club va ser convidat a participar en el V festival de Patinatge Artístic del Club Patí Parets del Vallès. Al festival hi van participar més de 100 patinadors procedents del clubs C.P. Roquetes, C.P. La Guineueta, C.P. Granollers, C.P. Mollet, C.P Santa Perpètua, Cerdanyola C.H., C.P. Santa Coloma, Solsona Patí Club i de l'amfitrió C.P. Parets del Vallès. La nostra entitat va presentar la coreografia d’Ester Fornell “Pluja” que va ser interpretada per catorze dels nostres patinadors: Montse Auguets, Alba Fernández, Èlia Rebolledo, Jèssica Ruiz, Patrícia Cases, Aïda Taus, Mercè Llordella, Paula Martínez, David Rescalvo, Genís

503 - Divendres, 2-2-2007

Rescalvo, Ainoa Llácer, Àngel Cases, Marc Círia i Ainoa Rabaneda. El Solsona Patí Club va rebre moltes felicitacions dels clubs assistents pel bon treball que havien dut a terme els nostres patinadors, així com per l’originalitat, la coreografia i la interpretació del seu número. La Junta Directiva i l’Equip Tècnic del Solsona Patí Club vol donar les gràcies al Club Patí Parets del Vallès per haver-nos convidat al seu festival. També volem donar les gràcies a tots els patinadors, pares i acompanyants de la nostra entitat que van poder participar al festival fent que cada dia estem més valorats allí on anem.

55


Motorrucs MG - Solsona

Josep M. Borés

Tamarite Arrrggg!! Aquesta exclamació no és pas de disgust, sinó del fred que van arribar a passar els Motorrucs anant a la trobada de Tamarite diumenge passat. Van sortir de Solsona a menys quatre graus al termòmetre i després de 150 km, imagineu-vos com els van quedar les mans (quines mans?) perquè ja ni se les sentien!. 650 motards van concentrar-se aquell matí, no devien pas ser els únics que van passar fred. L'annècdota de la jornada va ser pel Pineda, una per estrenar moto, enhorabona! I l'altra del gel que se li va formar a la visera del casc. Brutal!.

Secció de Muntanya

Les cares vermelles i el posat encarcarat denotava el fred que van passar diumenge passat.

Jaume Cots

La Coma

Cingle Roig (Contrafort) Al municipi de la Coma, trobem un bonic sector d’escalada al Solsonès. “Cal Fitè” o Cingle Roig. Un racó ple de possibilitats, tant amb escalada clàssica com esportiva. Amb un calcari vermellós i amb una qualitat del tot acceptable, la roca ens invita a repetir algunes de les seves vies que són del tot recomanables.

Com arribar-hi: De Sant Llorenç de Morunys continuarem en direcció La Coma. Just davant de les Fonts del Cardener prendrem la cruïlla que indica Cal Fitè. Enfilarem una petita pista durant uns 4 o 5 kms. fins arribar a la masia Fitè (la paret visible).

Per més informació: Guia Escalades del Solsonès

-Nom: La Birra de Bryan -Dificultat: V+ -Material: Cintes Express (Via Equipada) -Llargària: 50 m -Descens: Ràpels -Via Oberta: 14-09-03 Jaume Cots i Xavier Farré 56

503- Divendres, 2-2-2007


Motor Club Solsonès Bon inici de temporada dels nostres pilots a Ponts El diumenge 28 es va celebrar, al circuit del Bosquet de Ponts, la primera prova de la temporada 2007 la XXXVI edició de les III hores de resistència de Ponts, cursa valedora pel Campionat de Catalunya de Resistències que organitza el M.C. Segre. Aquest campionat es du a terme amb equips formats per dos pilots que participen amb una sola moto. Representant el nostre club hi havien 11 pilots que integraven quatre equips de solsonins i tres de mixtes. Jordi Vilaseca - Jordi Vendrell en sènior 125cc, Albert Cardona - Miquel Malé en sènior 125 cc, Josep Majoral- Joan Augé en sènior 250cc, Toni Vilar - Xavier Subirana (Riu Esports) en júnior 125cc, Pere Almató en júnior 125, Josep M. Garriga en júnior 125 i Jordi Coletas en júnior 4t. El circuit és el mateix on es fan les curses de motocross, amb algunes variants. El terra en alguns punts era glaçat, i per aquest motiu hi va haver caigudes. La cursa, en ser la primera de la temporada, va ser molt concorreguda, ja que hi varen prendre part 83 equips.

Foto de grup

A les onze del matí es va donar la sortida. Després de 25 minuts de cursa es varen començar a fer els relleus. Els pilots van confirmar que hi havia una part del circuit glaçada i es produïen moltes caigudes. Tot i que la cursa va transcórrer sense incidències per als nostres, al final de les tres hores varen acabar un total de 71 equips. La prova va ser guanyada per Javier García Vico i els nostres pilots varen quedar en les següents posicions: L’Albert Cardona i el Miquel Malé 15 a la general i 3r en la categoria sènior A amb 67 voltes, Jordi Vilaseca i Jordi Vendrell 18 a la general i 6è a la categoria sènior A amb 66 voltes, Toni Vilar i Xavier Subirana 32 a la general i 4t en la categoria júnior amb 64 voltes, Josep Majoral i Joan Augé 52 a la general i 2n en sènior superior amb 60 voltes. Jordi Coletas va fer 2n en Júnior 4T, Pere Almató 10è en júnior 125 i Josep M. Garriga 3r en júnior 125. Van assolir entre tots un total de 4 podis. Enhorabona a tots! El proper diumenge dia 4 es disputarà a Moià la segona prova del campionat. Desitgem sort als nostres pilots.

Podi Cardona i Miki

Relleu Subirana Vilar 503 - Divendres, 2-2-2007

Josep Majoral- Joan Augé, 2ns 57


Un cafè amb...

Ramon Estany

"és bastant fàcil explicar contes als nens si els expliques amb il.lusió" Mireia Canals

que els nens són un públic força agraït. Tot depèn de com li presentem el conte, i de com busquem coses dins la il.lustració del dibuix.

El que va començar com una activitat més amb els fills, ha esdevingut per a la Mireia Canals tot un projecte educatiu. La Mireia és una barcelonina de 37 anys, i en fa 3 que viu a Solsona. Llicenciada en filologia anglesa, està treballant actualment per fer dels contes i de la manera d’explicar-los tot un instrument pedagògic. Com va néixer la teva afició pels contes? Va ser a partir d’explicar-los als meus fills, al Daniel i la Martina, que vàrem notar que ens faltava algun recurs per poder explicar-los hàbits i conductes per educar-los. Ens vam començar a inventar contes entre ells i jo, com en un joc. I un bon dia se’m va ocórrer de començar a escriure’ls.

En què consisteix el projecte en que esteu treballant? Aquest projecte el fem amb l’assessorament d’una unitat de psicopatologia infantil, un grup de psicòlegs que fa 20 i escaig d’anys que treballen en hospitals i ens assessoren a l’hora del redactat i del tipus d’il.lustració. Un dels psicòlegs del grup sabia que a mi m’agradava escriure i em va proposar: "per què no anem per aquest camí?". Seguim tota una metodología: jo escric aquests contes amb la idea que siguin útils.

Quina és la recepta d’un bon conte? Jo penso que la recepta d’un bon conte és el conte mateix. No hi ha cap secret, perquè als nens els encanten els contes i que els expliquem històries. Potser el secret més aviat seria explicar-los amb emoció, perquè contes que no tenen gaire gràcia o factor sorpresa, també poden agradar si s’expliquen i transmeten amb emoció. I he d’afegir que és bastant fácil explicar contes als nens si els expliques il.lusionat.

Es pot dir que la finalitat no és tan educativa com formativa de cara a proporcionar uns valors? Exacte. Però també són educatius, en tant en quant s’expliquen a l’escola. Tot i que no era la primera intenció, ja que vaig concebre aquests contes com una distracció, una manera de passar-nos-ho bé abans d’anar a dormir. I ara intentem donar-hi una mica de forma, editant-los. A partir d’aquí em vam demanar d’explicar-los personalment a les escoles.

Quins contes agraden més als nens i nenes: els de por? Jo penso que definitivament la por no els agrada. De fet, el projecte en el que nosaltres estem treballant no té res a veure amb la por. Intentem que siguin contes positius i relaxants per als nens, que els aportin si pot ser uns valors, una conducta, un aprenentatge o que els ajudin amb eines per a que ells puguin desenvolupar-se millor en el món en que viuen. Però en cap cas emocions negatives. Un conte és per a disfrutar.

I com valores l’experiència d’enfrontar-te a un públic tan divers com pot ser una classa de nens petits? La idea em va atreure perquè fins aleshores tenia el punt de vista parcial i personal dels meus fills, però vaig pensar que m’aniria molt bé, perquè llavors veuria si funcionava, si els contes agradaven o no. I de moment està essent molt enriquidor. Vaig començar amb la llar d’infants, i he anat seguint amb els de P3, P4 i P5. I no només expliquem contes a l’Arrels, també a la Bressol i a la Setelsis, amb la col.laboració de la Roser Fons.

Hi ha lloc per als contes tradicionals enmig de les playstation i la televisió? I tant, als nens els agrada tocar-ho tot, és quelcom innat per a ells, i és que un conte també té imatge, i si no en té, penso

T’ho passes bé? Sí, sobretot perquè no és una obligació per a mi. I als nens i nenes els encanta. 58

503- Divendres, 2-2-2007


Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències Abans de que s’ens escapi l’autobús, sabrieu trobar les set diferències entre aquestes dues fotografies

Solucions corresponents a la setmana passada

Horòscop - FEBRER

Núria Picola

ÀRIES:

LLEÓ:

SAGITARI:

TAURE:

VERGE:

CAPRICORN:

BESSONS:

BALANÇA:

AQUARI:

CRANC:

ESCORPÍ:

PEIXOS:

Estàs en un moment més propi de reflexió que d’acció. Reflexiona més les coses abans de fer una acció, i procura entendre bé allò que et diuen i fes també que els altres t’entenguin. És el moment en que no has d’assumir riscos econòmics de cap mena. Els teus ingressos podrien endarrerir-se. Les amistats cobren poder, potser més que no pas els amors, procura no desatendre el teu company afectiu. Segueixes lluitant amb èxit en el teu èxit professional, estàs en el millor moment de l’any i ho has d’aprofitar al màxim. L’ amor és també molt important i, per tant, hauràs d’equilibrar aquestes dues facetes de la teva vida. Aquest mes és molt favorable als canvis de tot tipus, personals i interiors també externs. És un mes de desempallegar-te d’allò que no et deixa avançar. Estaràs més centrat a fer prosperar a altres.

És el moment d’abandonar certs hàbits que no són saludables, tant en la professió com en la teva salut. Això t’afavorirà especialment en la teva professió, on la renovació i la transformació seran molt afavorides. Serà molt gratificant anteposar els altres a tu mateix i fer noves amistats. Amb la parella et veig una mica indecís. En l’àmbit financer també progressaràs si anteposes els interessos de l’altre a tu mateix. Aquest mes has de tenir prudència amb els temes familiars, en els que hauràs de prendre decisions importants. També et trobaràs molt creatiu en tots els aspectes de la teva vida, I se t’acudiran idees que has d’explotar. El tema de la comunicació de tota índole va endarrerit, el telèfon pot ser que s’espatlli i les comunicacions poden endarrerir-se. Per tant, no és un bon mes per a firmar contractes nous. Procura evitar lluites de poder.

Pg. Pare Claret 3, baixos Tel. 973 48 38 76 - SOLSONA 503 - Divendres, 2-2-2007

Seràs més dolç i diplomàtic, i serà més fàcil tractar amb tu, t’imposes amb menys força i això fa que es pugui dialogar més amb tu. En l’amor has de reflexionar sobre una relació actual i procurar millorar-la. És un mes de molta activitat i rapidesa, no val la pena adaptar-se a les coses velles, has de prendre la iniciativa per a crear condicions de vida noves. Si busques feina la teva oportunitat t’arribarà de sobte. Enhorabona! Continues creant les condicions de vida que desitges, la felicitat depèn de tu, els altres se t’adaptaran. A la teva economia prosperen les oportunitats i has de guiar-te per la teva intuïció. Estàs en el mes més espiritual de tots i et guiaràs per les teves experiències sensorials i intuïtives. Pots estudiar alguna cosa de ciències humanes i espirituals. L’amor es troba en un moment fantàstic, no necessites fer res.

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - Previsions nuriapicola@terra.es - www.nuriapicola.com 59



Celsona 503