Issuu on Google+


Solsona

Josep M. Montaner i Reig

Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Agraïments especials a:

Foto Llàtzer

La directora del Museu del Ganivet deixa la gestió de l’equipament El Museu del Ganivet i les Eines de Tall de Solsona ha tancat les seves portes després que l’actual directora d’aquest equipament, Isabel Soler, renuncies al càrrec el passat 31 de desembre. Soler ha renunciat a l’any de contracte que li quedava davant “les dificultats econòmiques que suposva fer rendible la gestió del museu” i per emprendre un nou projecte professional. El Museu del Ganivet resta tancat des de l’1 de gener i segons fonts del Consell Comarcal -titular de l’equipament- s’ha aprofitat el tancament per fer-hi algunes obres de millora, inventariar el fons i elaborar un audiovisual sobre el museu i la història de la industria ganivetera de Solsona. La intenció de l’ens comarcal, que preveu tornar a obrir les portes del museu el mes de febrer, és inciar contactes amb l’ajuntament de Solsona per tal d’integrar el Museu del Ganivet dins l’oferta cultural de la ciutat i buscar noves fòrmules de gestió que permetin garantir el funcionament del museu. De moment es preveu destinar-hi provisionalment un treballador contractat per l’ens comarcal. El Museu del Ganivet i Eines de Tall de

Solsona es va inaugurar l’any 1998 tot i que va estar tancat en diverses ocasions per obres de reforma o per canvis en la seva gestió. Finalment i després de l’última reforma, feta fa dos anys, se’n va fer càrrec Isabel Soler que ha explicat que “només amb la venda de les entrades no és viable mantenir un espai com aquest”. El museu del Ganivet disposa d’una col.lecció de més de 2.000 peces, de les quals se n’exposen unes 500, i l’any passat va tenir prop de 2.000 visites.

La barra del Mia

El museu del... Ja-nivet!!

Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51



500 - Divendres, 12-1-2007


Solsona

Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

Solsona crearà una empresa municipal per gestionar l’aigua En el transcurs d’aquest any, l’Ajuntament de Solsona constituirà una empresa municipal de capital íntegrament municipal per gestionar el servei de l’aigua. Es va aprovar per unanimitat de tots els grups en l’últim Ple municipal. Aquesta societat mercantil, que durà per nom Gestió Integral d’Aigües de Solsona, SL, s’encarregarà de gestionar tot el cicle de l’aigua, des de les captacions fins al tractament de l’aigua residual a l’estació depuradora. Tal com ha reiterat Jordi Xandri, regidor de Serveis, l’objetiu d’aquest pas és “professionalitzar al màxim el servei, d’acord amb els criteris estipulats en el Pla Director de l’Aigua”. La nova empresa realitzarà serveis i obres de sanejament i neteja, executarà projectes i informes tècnics d’enginyeria, i serà la responsable de la conservació de totes les instal.lacions que intervenen en el cicle. Quant al calendari, l’alcalde, Jordi Riart, va matisar que l’entrada en funcionament al 100 percent de l’empresa “vindrà condicionada pel desplegament total del projecte d’ampliació de l’estació depuradora”. El Ple de l’Ajuntament formarà la Junta General de l’organisme, que al mateix temps nomenarà els membres del Consell d’Administració. En aquest punt, el grup municipal d’El

500 - Divendres, 12-1-2007

Tots els grups municipals van votar aquest punt favorablement en l’últim Ple

Comú va condicionar en el Ple el seu vot favorable al projecte al fet que als estatuts constés explícitament que totes les opcions polítiques hi seran representades. Jordi Xandri es va comprometre a preveure aquesta esmena en el termini d’exposició pública del text, per tal que s’accepti jurídicament. La Gerència és un dels òrgans, segons ha explicat Xandri, que encara s’han de definir. El capital social de la societat és de 60.101 euros. Els grups municipals de l’oposició van coincidir a assenyalar la idoneïtat de fer aquest pas en la implementació del Pla Director de l’Aigua. Per a El Comú, aquesta ha estat “una de les puntes de llança” de la formació en la política de l’aigua, segons va manifestar el regidor Marcel.lí Corominas. Amb tot, va demanar la realització d’un pla d’empresa i va lamentar el fet que els grups de l’oposició no hi hagin pogut participar. Per la seva banda, el portaveu d’ERC, Xavier Jounou, va felicitar l’equip de govern, en tant que “aquest és un pas important”.




Solsona

Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona reparteix 1.220 euros als guanyadors dels concursos nadalencs Tots els pessebristes, un total de 17, són guardonats amb 60 euros Si bé les bases del Concurs de Pessebres de Solsona fixaven un total de 15 premis de 60 euros cadascun per als millors naixements, l’Ajuntament no ha deixat cap dels 17 concursants sense recompensa. Diumenge passat, la sala de plens del consistori va acollir l’acte de lliurament dels premis dels concursos nadalencs, que va anar a càrrec de l’alcalde, Jordi Riart, i la regidora de Cultura, Núria Giné. L’acte, al qual van assistir més de 50 persones, també va servir per premiar amb 200 euros les autores del disseny de la postal de Nadal que l’Ajuntament ha enviat a totes les llars, Alba Colell i Raquel Traveset. “La deliberació, en aquest cas va ser difícil, sobretot per l’elevada participació al concurs”, va destacar Jordi Riart. Pel que fa als pessebres, se’n van reconèixer cinc de moderns i 12 de clàssics, confeccionats per entitats, escoles, famílies i comerços. Tot i que es van guardonar tots els participants, l’alcalde va anunciar que en les properes edicions

Riart i Giné, lliurant els guardons ahir (diumenge) a la sala de plens

s’instaurarà un premi especial per aquella obra que es consideri més ben treballada.

Un dels pessebres moderns, elaborat per Ton Casserras

La sala de plens, plena en l’acte d’entrega dels premis



500 - Divendres, 12-1-2007


Solsona

Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona lliurarà a l’abril els premis al comerç i a la indústria Els comerços i establiments de serveis solsonins de 50 anys d’antiguitat o més i les indústries que es distingeixin en la innovació, el dinamisme o la qualitat en el procés productiu, entre d’altres, seran candidats a ser guardonats biennalment per l’Ajuntament El dia 20 d’abril, l’Ajuntament de Solsona D’altra banda, el Consell Econòmic i Social celebrarà un acte de reconeixement a les empreses també ha acordat obrir l’acte amb una conferència de la ciutat mitjançant la primera edició dels Premis a càrrec d’algun ponent del món econòmic, empreal Comerç i als Serveis i els Premis a la Indústria. sarial o acadèmic. Així mateix, en el cas que ho Ho ha consensuat aquesta setmana el Consell consideri adient, el Consell Comarcal del Solsonès Econòmic i Social, constituït per representants aprofitarà el sopar per premiar una empresa d’àmbit dels grups municipals, el Consell Comarcal, el comarcal. Les bases dels premis no fan esment al sector econòmic de la ciutat, els sindicats, el Censector del turisme, ja que s’ha considerat que serà tre Tecnològic Forestal de Catalunya, els centres més idoni que se n’encarregui el Solsonès Turístic de formació professional i l’Amisol. A fi de donar Consorciat. Per perfilar les candidatures que opten més relleu al certamen, es preveu aprovar la creació als reconeixements, el Consell Econòmic i Social dels premis i les seves bases en el Ple municipal Jordi Xandri, impulsor es reunirà, en una sessió extraordinària, el proper d’aquest certamen de final de mes. 27 de febrer. Aquests guardons honorífics, que consistiJordi Xandri, regidor d’Indústria del consisran en la medalla Ciutat de Solsona i un diploma, es lliuraran tori solsoní i impulsor d’aquest certamen, es mostra molt satisfet cada dos anys en el transcurs d’un sopar. En total, s’entregaran dels acords als quals s’ha arribat per promoure aquests premis. “El sector empresarial representa el motor econòmic de la Els guardons es lliuraran cada ciutat i, per tant, és de justícia que les institucions reconeguin les iniciatives més emprenedores”, afirma Xandri. dos anys en el transcurs d’un sopar fins a tres premis al comerç i als serveis, per a aquelles empreses amb una antiguitat igual o superior als 50, 75 i 100 anys. En aquest cas, es valoraran l’antiguitat, la continuïtat i la tradició en l’activitat. El jurat serà presidit per l’alcalde i en formaran part la regidora de Comerç, la Cambra de Comerç, el sindicat Comissions Obreres i el Consell Comarcal. Quant als Premis a la Indústria, els mèrits que es reconeixeran seran l’antiguitat, la innovació tecnològica, les inversions realitzades, la qualitat en el procés productiu i el respecte amb el medi ambient, entre altres criteris. En aquesta categoria, només es lliurarà un guardó. Constituiran el jurat l’alcalde, el regidor d’Indústria, la Cambra de Comerç, la Unió de Botiguers i Comerciants, Comissions Obreres i el Consell Comarcal.

ES LLOGA LOCAL al polígon industrial Pronisa de 500 m2 aproximadament Per més informació: 620271927 500 - Divendres, 12-1-2007




Solsona

Redacció

Fa parada a Solsona l’exposició sobre les drogues ‘A tota pastilla’ La mostra itinerant “A tota pastilla” ha obert portes a la plaça del Camp, on romandrà fins al 4 de febrer. Mitjançant una proposta visualment atractiva per als joves i artística, la mostra té l’objectiu d’informar i sensibilitzar la població sobre les conseqüències del consum de drogues, especialment les de síntesi. Està produïda per l’àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona i és la quarta vegada que es porta fora de la demarcació barcelonina des que es va inaugurar el 1999. La regidoria de Joventut la va sol•licitar ja fa gairebé dos anys. “Aquesta és una col•laboració entre institucions exemplar per tal d’aconseguir abordar una problemàtica que també afecta la nostra població”, ha afirmat l’alcalde, Jordi Riart, en la inauguració de l’exposició, que s’ha dut a terme aquest migdia, i a la qual també hi han estat presents el president del Consell Comarcal, Joan Serra, la regidora de Joventut, Núria Giné, i la coordinadora de l’àrea de Benestar Social de la Diputació, Àngels Nogué. La primera visita s’ha fet juntament amb els alumnes de primer de batxillerat de l’escola Arrels i els de segon de batxillerat de l’IES Francesc Ribalta. Malgrat que el consum de drogues de disseny és minoritari i afecta menys del 10 per cent de la població, segons l’alcalde, “qualsevol tasca de prevenció està ben encaminada”. Per aquest motiu, Jordi Riart

ha agraït a la Diputació de Barcelona “aquest gest important d’aproximar-se a un municipi que no es troba dins la seva àrea d’influència”. Àngels Nogué ha posat èmfasi en el públic objectiu al qual s’adreça, els joves, “però també les famílies dels adolescents”. “La informació i el coneixement són instruments clau per a la prevenció”, ha afegit Nogué, que ha emplaçat els joves a utilitzar la mostra com “un instrument per pensar i reflexionar”. La responsable tècnica de l’exposició ha destacat que “el fenomen de les drogodependències és cada vegada més preocupant”, ja que les substàncies són cada vegada més barates i, per tant, més assequibles, i “la percepció de risc entre els adolescents i el rebuig social de les drogues s’han perdut”. “A tota pastilla” està formada per quatre mòduls, en què s’explica què són les drogues, quins riscos s’hi associen, què pot fer la família i quines mesures es poden prendre per minimitzar els efectes sobre la salut si s’opta per continuar-ne consumint. S’aconsella dedicar 10 minuts a cada part. Els horaris són de dimarts a divendres, de 10 a 2 i de 3 a 2/4 de 5, i els divendres i dissabtes, de 10 a 2 i de 4 a 7.

Primera visita amb autoritats i alumnes

Alumnes dels centres de Secundària de Solsona han estat els primers en visitar l’exposició 

500 - Divendres, 12-1-2007


Solsona

Solsona

Centre Sanitari del Solsonès

Nou aparell de radiologia

Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona organitza una taula rodona sobre l’energia eòlica

Durant aquest mes, en el Centre Sanitari del Solsonès i conjuntament amb l’empresa Raditec, s’està instal·lant un nou aparell de radiologia. Amb això es pretén millorar el servei que fins el moment s’estava efectuant ja que, a part d’estalviar la impressió d’aquestes radiografies (el nou sistema és completament digitalitzat), permetrà, a més, enviar en temps real les proves a un especialista o centre extern per a la seva valoració i diagnòstic. Les noves infraestructures consten d’un CR (radiologia computeritzada) i un servidor d’PACS (de l’anglès: Picture Archiving Comunication System) on s’emmagatzemaran totes les imatges i radiografies generades. Mentre la nova sala no entri en funcionament (previst per a finals d’aquest mateix mes de gener), els pacients que ho requereixin s’hauran de desplaçar a Manresa per a la realització d’aquest tipus de proves. Per aquest motiu, lamentem les molèsties que aquest fet pugui ocasionar.

El proper dia 22 de gener, a les 8 del vespre, el Teatre Comarcal de Solsona acollirà una sessió informativa sobre els parcs eòlics, organitzada per l’Ajuntament. És previst que hi participin el geògraf, naturalista i divulgador científic Martí Boada; l’enginyer industrial i professor d’Energia i Societat a la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Puig; l’enginyer agrònom i autor dels estudis d’impacte ambiental dels projectes de parcs eòlics d’Endesa al Solsonès, Santiago Martín Barajas, i un portaveu del Casal La Fura. Si bé els projectes d’Endesa per a Olius i Pinós no afecten Solsona en l’àmbit administratiu, l’Ajuntament considera que la ciutat també hi ha de poder tenir veu, en tant que els aerogeneradors previstos d’instal·lar a la serra de la Torregassa i del Villaró poden modificar visualment el paisatge del municipi. “Per aquest motiu, creiem que també la població de Solsona ha de poder conèixer els pros i els contres d’un projecte d’aquesta envergadura”, afirma l’alcalde, Jordi Riart.

L'Espieta

Constructora i Inmobiliària de Solsona SA Contractarà

TÈCNICS D'EDIFICACIÓ

per incorporar-los a l'èquip de Caps d'Obra i Ajudants. Es facilitarà Formació i Experiència Interessats enviar CV i concertar entrevista al e-mail: jrballespi@cissa.cat Contractarà

ESTUDIANTS EN FASE DE FINALS DE CARRERA

per incorporar-los a l'èquip d'ajudants de caps d'obres com a becaris de futura promoció a encarregats i caps d'obres.

Jornada castellera la nit de Reis

Es facilitarà Formació i Experiència

Un problema amb la connexió de llum del tron del rei Baltasar va obligar a improvisar una torre humana. El regidor de serveis, J. A. Pelegrina, ajudat d’uns voluntaris , va fer tota una demostració de força i habilitat per endollar la llum, davant l’expectació de pares i fills, que feien cua per veure al Rei Mag. 500 - Divendres, 12-1-2007

Interessats enviar CV i concertar entrevista al e-mail: jrballespi@cissa.cat




Solsona

Ramon Estany

El bisbe de Solsona imposa els ordres menors als seminaristes de la diòcesi En la solemnitat de l’Epifania, el dissabte passat 6 de gener, la Catedral de Solsona, amb tot el capítol catedralici, va acollir amb goig la cerimònia d’institució de lector al seminarista Lluis Tollar Puig de Puig-reig i d’admissió a candidats al diaconat i al presbiterat als seminaristes Raul Aguila Maza (Tàrrega) i Marc Majà Guiu (Miralcamp). Acompanyavenals seminaristes, familiars i companys de les delegacions del bisbat que van participar en aquesta jornada joiosa per a l’Església solsonina.

El Marc Majà, el Lluís Tollar, el sr. Bisbe de Solsona, Jaume Trasserra, el Raul Aguilar i mn. Josep M. Vilaseca, delegat de Vocacions del Bisbat de Solsona

Residència Pere Màrtir Colomès Diumenge vinent, dia 14, el Sr. Bisbe presidirà la Missa de l’Hospital, a les 11 del matí, amb motiu d ela inauguració del Centre de Dia.

Activitats pròximes

13 de gener: Trobada dels grups de famílies. Delegació de Pastoral Familiar 13 de gener: Trobada d’Horeb (per a majors de 18 anys). Duració: de 16:00 a 19:00. Organitza: Delegacions de joventut i vocacions. Informació: teresagc15@hotmail.com (629 428 683) i Mn. Josep M. Vilaseca jomvr@hotmail. com (696 142 494) 20 de gener: Jornada per a joves amb les Germanetes de l’Anyell (per a nois i noies de 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de batxillerat. Organitza: Delegació de Joventut. Informació: teresagc15@hotmail.com (629 428 683)

Un moment de les lectures

Jornada Mariana al Santuari de Fàtima (Tàrrega)

Unes 200 persones van assistir a la cerimònia de la Catedral

27 de gener de 2007 Horari: 10’00 – Laudes; 10’30 – Ponència a càrrec del Sr. Joan Güell i Cardona “Les aparicions i el missatge de la Mare de Déu”; 11’30 – Presentació de l’Any Jubilar 13’00 – Eucaristia a la capella del Santuari; 14’30 – Dinar; 16’00 – Ponència sobre la Carta Pastoral “Mare Admirable” a càrrec del Sr. Bisbe, Mons. Jaume Traserra; 17’15 – Tallers: 1- “La Mare de Déu en els Evangelis”, 2“La Mare de Déu en l’art”, 3- “Les aparicions modernes de la Mare de Déu”; 18’30 – Vespres i Comiat Informació i inscripcions: Tel. 973 48 06 19 (matins) E-mail: delegacions@bisbatsolsona.com. Organitza: Delegacions del Bisbat de Solsona

El bisbe admetent a candidats al diaconat i al presbiterat al Raul i al Marc 

500 - Divendres, 12-1-2007


Solsona

UBIC - Fotos: Montse Algué

Prop de 1500 nens “viuen” la tradicional Ludoteca de la UBIC El repartiment entre petits i grans als centres escolars de primària de la ciutat, ha permès diversificar les activitats durant aquest Nadal Policia, Bombers i Creu Roja han estat els principals atractius amb els quals la mainada coincideix a l’hora de valorar les activitats dutes a terme en la popular Ludoteca de Nadal de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) de Solsona. L’interès per aquest parc infantil nadalenc, que compta amb la participació de l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès, ha fet que se superessin les expectatives i s’hagi arribat als prop de 1500 nens i nenes, durant aquestes festes. En aquesta ocasió s’han distribuït els petits i grans segons les edats, entre l’escola Setelsis i l’escola Arrels Primària, utilitzada en edicions anteriors. També la Un dels grups de la Ludoteca franja horària ha estat molt més àmplia, fet que els pares han valorat molt positivament, ja que fins enguany només hi podien dur els fills durant els matins.

No podien faltar els gegantons

La junta actual de la UBIC considera que a més amés de conferir un servei per a les famílies durant les vacances de Nadal, la Ludoteca és un estímul pel comerç local, ja que els diferents establiments donaven als seus clients vals descomptes de fins a 2 euros diaris per accedir-hi. També destaca entre les principals novetats els abonaments gratuïts per als associats de la UBIC i els seus treballadors.

Es recorda als pares dels nens que es van oblidar algun objecte a la Ludoteca (motxilla, jerseis...) que poden posar-se en contacte amb la Míriam (Dinamitzadora) trucant al telèfon 636 419 380 500 - Divendres, 12-1-2007

La visita de la Policia, Bombers i Creu Roja ha estat una de les activitats que enguany ha agradat als nens 


Solsona

Ramon Estany

“Hem de procurar que la Festa de Sant Antoni en surti enfortida” Els pendonistes de Sant Antoni 2007, Ester Vila (Olius), Ramon Erola (Olius) i Jaume Llorençs(Sant Climent)

Un cop superades les festes de Nadal, Solsona es prepara per una celebració vinculada a la terra i a la tradició: la Festa de Sant Antoni, que cada any repeteix vistositat i elegància, tot recordant uns temps i uns oficis que es resisteixen a morir. La comissió de Festes d’enguany ha preparat un programa farcit d’actes amb alguna novetat, com l’establiment del premi Pendonista, un reconeixement a l’estudiant de la comarca amb la millor nota de selectivitat.

Si us hi fixeu, a tots els programes de cada any, després dels Tres Tombs, hi havia algun tipus d’activitat amb cavalls. L’any passat hi va haver una burricada, un altre any hi va haver la Guàrdia Urbana de Barcelona… Aquest any ens ha semblat bo donar tot el protagonisme als cavallistes i que fessin el que els vingués de gust, ja que són ells els qui han de disfrutar amb els cavalls aquell dia. I al migdia preparem un dinar al Camp del Serra. No serà un dinar ben bé, doncs serà a base d’entrepans de botifarra.

Com iniciareu la festa? Aquest any hem variat el tema de l’esmorzar al Camp del Serra. El passem al Trabucaire, a les 9 del matí, amb coca, xocolata i moscatell. Una mica buscant els orígens, doncs abans ja es feia així.

Aquest és un altre dels canvis d’aquesta edició de Sant Antoni? Certament, els altres anys, després de les curses del matí, s’anava al restaurant a fer un dinar. Però enguany, enlloc de dinar, farem sopar. Això obeeix a una reclamació dels participants de les curses, que es trobaven que acabaven al migdia i havien de córrer cap a casa a deixar el cavall, i corrent, per anar a dinar al Pi de Sant Just. I és clar, es començava a dinar tard i malament. I també, el fet d’haver-hi el dinar els limitava el temps que podien estar amb els cavalls. Per això, vam pensar de canviar el dinar per un sopar de Sant Antoni, tots plegats compartint la festa.

I tot seguit anireu a la Catedral? Sí. La Missa serà a les 10, amb l’acompanyament musical de les VOX Musici, i sortint, en comitiva, pujarem a la Plaça del Camp, on agafarem els cavalls i farem la tradicional cercavila i Tres Tombs. Veig que hi ha una Gimcana. En què consistirà? D’això no en podem avançar res perquè no som nosaltres qui ho hem preparat sinó els cavallistes. Els organitzadors, precisament, són una colla que s’hi ha vinculat força aquest any, i ells se’n cuidaran, perquè ja tenen experiència.

En quina part de la cercavila pel poble donareu el pa beneït? A la Plaça Major. Després de fer-se molts anys a la Plaça del Ruc, 10

500 - Divendres, 12-1-2007


Solsona

Ramon Estany

o un any al portal del Carrer Castell, s’ha vist que els cavalls i carruatges agraeixen no haver de parar en un lloc estret o amb pendent. Aquesta era una proposta que va sortir dels cavallistes, i ha millorat la seguretat i la fluïdesa del pas de la cercavila. I el ball de la nit, què? Agradarà a tothom? Aquest any intentem que a la gent que li agrada surtir mudats al ball, es puguin fer un tip de ballar, i això està garantit amb l’orquestra ATALAIA. I que el jovent es pugui fer un tip de saltar, també està garantit amb els TSUNAMI. Aquest any hem fet un esforç extraordinar amb aquest tema, atès alguna crítica que havia sortit l’any passat, que no va anar com tothom volia. absolutament a tothom: al matí, aquells que tenen cavalls i volen sortir a disfrutar-ne. I a més a més, a tothom que vulgui sortir i gaudir-ne mirant-los. I al vespre, per tothom a qui li agrada la festa de nit, el ball, aquests també hi tenen cabuda. Com altres anys, i aquest també, es fa concert per als més joves. I el diumenge, amb l’obra de teatre, també s’ofereix un tipus d’espectacle que complementa els altres i que agrada molt a la gent. Nosaltres, aquest any, amb el premi al millor estudiant, volem reconèixer l’esforç personal i aconseguir una motivació extraordinària per tots els alumnes que en puguin ser candidats. Si això s’acompleix, l’objectiu del premi estarà acomplert, i si a més, podem acostar els més joves a la tradició, l’objectiu estarà del tot cobert.

Passant al diumenge a la tarda, abans de la tradicional obra de teatre, ens oferiu una novetat que ha generat molts comentaris. Ens la podeu explicar? Bé, hi ha una observació -explica el Jaume-que m’han fet pel carrer, sobre el fet que és curiós que precisament sigui la festa dels rucs la que doni un premi als savis, i això m’agrada molt perquè potser vol dir que els rucs no són tan rucs, i els que pensen que són savis no ho són tant. Aquí seria bo recordar les bases d’aquest reconeixement, que són molt senzilles: un premi per a l’estudiant de les escoles de la comarca que tingui la nota més alta de la Selectivitat. Espereu que aquest premi tingui continuïtat els propers anys? Si tot va com ha d’anar, esperem que quedi fixat per als propers anys aquest premi.

Mentre hi hagi cavallistes continuarà existint la Festa de Sant Antoni? Esperem que sí, però porta molta feina organitzar un esdeveniment com aquest. Sort que dura un dia i mig, però des del maig que ens reunim i hi treballem.

I la “polèmica” que ha sorgit darrerament, que COFESTAS, entitat que ha organitzat Sant Antoni tots aquests anys, es vol retirar o busca un relleu? Bé, els pendonistes entrem el dia de Sant Antoni, i en sortim pel sant Antoni de l’any següent, que n’entren de nous. A nosaltres no ens afecta de cap manera. No som -ni pretenem ser-ho- qui ha de dir què ha de fer o deixar de fer una organització que per si mateixa ja és sobirana. A mí, personalment, em sap greu, però no puc fer-ne cap altra valoració (explica el Llorenç).

I unes paraules per acabar? El primer que hem de fer és que Sant Antoni ens ajudi i no ens posi un pam de neu que sinó estem arreglats. Demanem a la gent que surti a la festa, al carrer, a veure el passacarrers. Hi haurà cavalls molt bonics i valiosos, es faran unes bones curses amb cavalls de categoria. I si fa bon dia, tothom podrà fer un bon dinar de camp al Camp del Serra a base d’una bona botifarra amb un bon tall de cansalada i un trago de vi. I finalment, volem donar l’agraïment a tots els col.laboradors que han fet posible la festa, sense ells, ben poc podríem fer.

Per què COFESTAS us ha seguit oferint tot el suport que esperàveu rebre? Sí, encara que una part de la Junta ja va plegar a mitja temporada, i això ens ha suposat més feina per nosaltres. Però, de tot això, hem de procurar que la Festa en surti enfortida, i hem de ser prou espavilats per reconduir la situació i perquè d’alguna manera, almenys és la nostra postura, la festa de Sant Antoni surti reforçada. On penseu que s’ha d’incidir més per potenciar la Festa de Sant Antoni? (comenta l’Ester) S’ha de partir de la base que és una festa pels cavallistes. A partir d’aquí, de cavallistes n’hi ha de totes les edats. Per tant, hem d’intentar fer content a tothom. Amb un programa més o menys igual cada any. De dia, es fan els actes típics i tòpics de Sant Antoni, per no perdre la tradició. Això és important de mantenir-ho. I a la nit, s’intenta per una part que agradi a la gent més gran i a la més jove. (I afegeix el Jaume). D’alguna manera, penso que COFESTAS, en crèixer la festa, d’una manera encertada, ha donat cabuda 500 - Divendres, 12-1-2007

11


Solsona

Ramon Estany

Els Pastorets de la Residència

Uns petits dimoniets

La responsable de la Residència, Rosa Anguera, presentant els pastorets acompanyada d’uns petits actors

L’Anunciació: Mare de Déu- Dolors Barons i Gabriel- Mercè Capdevila

Un any més la Residència Pere Màrtir Colomés ens ha ofert la tradicional representació dels Pastorets, i ja són 18 anys, en els que els assaigs i els preparatius fan respirar un caliu especial a la residència. Les dues representacions d’aquest Nadal han servit també, com cada any, per recollir donatius solidaris per les missions que les carmelites vedrunes tenen a Xile i Ceuta. A la part tècnica els Pastorets van tenir enguany el suport de la Maria Vilalta, la Mònica Riatós i el Miquel Vila. De la música se’n va encarregar la Núria Giné, i del vestuari, la Ramona Casafont, la Montse Albets i la Núria Serra. De la fotografia en va tenir cura el Pep Espuga i la direcció va anar a càrrec de l’Anna Guitart.

Els Diables: Satanàs-Pilar Ambròs/Dolors Mosella. Diable 1- Teresa Torremorell. Diable 2- Dolors Costa. Diable 3- Elga Escamilla. Diable 4- Ona Montaner, Núria Robert i Claustre Montaner.

L’Olla: Lluquet- Dolors Berges. Isabeló- Teresa Samsó. Rovelló – Magdalena Vila. Marta – Núria Canes. Jeremies- Montserrat Tort. Jepó – Maria Colilles. Llucifer –Elga Escamilla. Getsé – Marc Caelles. Joanoi – Arnau Valls. Gabriel – Mercè Capdevila.

Els tres pastors: Benjamí- Montserrat Tort. Nathaniel- Jesús Garcia. JonàsDolors Berges. Pastorets- Arnau Valls, Joana Company, Patrícia Serra i Joan Pelegrina. Llucifer- Elga Escamilla. 12

500 - Divendres, 12-1-2007


Solsona

Ramon Estany

L’Adoració: Jepó – Maria Colilles. Marta – Núria Canes. Getsé- Marc Caelles. Jeremies – Montserrat Tort. Lluquet i Jonàs- Dolors Bergés. Isabeló – Teresa Samsó. Rovelló – Magdalena Vila. Joanoi – Arnau Valls. Nathaniel – Elga Escamilla. Benjamí – Dolors Mosella. Mare de Déu – Dolors Barons. Sant Josep – Jesús Garcia. Gabriel- Mercè Capdevila. Àngels – Ia Robert i Laia Montaner. Pastorets – Zoe Serra – Arnau Ribó i Meritxell Riera.

El Naixement: Mare de Déu – Dolors Barons. Sant Josep – Jesús Garcia. Satanàs – Elga Escamilla. Miquel – Mercè Capdevila.

Cantada conjunta d’una nadala, interpretada per Josep Pensí i Josep Colilles.

Empresa de logística necessita

Auxiliar administratiu/va Bon català, coneixements de Windows i comptabilitat. Interessats/des

trucar al 630 073 118 Urgent

500 - Divendres, 12-1-2007

13


Solsona

Ramon Estany

Solsona rep als Reis de la il.lusió Melcior, Gaspar i Baltasar van ser rebuts al Portal del Pont enmig d’un espectacular muntatge de llums de colors i música, tot enfilant el carrer Sant Miquel escortats pels trabucaires i els soldats romans i hebreus, i amb els compassos de la música de la Patinfanjàs.

Els Reis passant pels carrers

L’Escolania del Claustre

El Rei Negre Baltasar

Fent l’ofrena a la imatge del Nen Jesús

El Rei Ros Gaspar

El Rei Blanc Melcior

14

500 - Divendres, 12-1-2007


Solsona

Ramon Estany

Pares i fills, amb els corresponents fanalets encesos i desafiant el fred, van seguir la comitiva sota una constant pluja de caramels que Ses Majestats van abocar a milers. Abans de rebre als infants als trons reials disposats a la Plaça Major, els reis Mags van entrar un moment a la Catedral de Solsona per fer l’ofrena a la imatge del nen Jesús, on van ser rebuts per l’administrador del Claustre, Mn. Josep Torres, que va recordar que el millor regal que poden dur “és la Pau”. L’Escolania

500 - Divendres, 12-1-2007

del Claustre, dirigida per Josep M. Tripiana els va dedicar uns cants. A continuació, els Reis van dirigir-se a la Plaça Major per atendre els infants, que des de feia una bona estona ja feien cua al peu dels trons. Finalment, els darrers llocs que van visitar Ses Majestats, abans d’acomiadar-se de Solsona, van ser la Residència Hospital Pere Màrtir Colomés i el Centre Sanitari, on van dur els regals als avis, i la Llar Amisol.

15


Comarca

Josep M. Montaner i Reig

El CEL clou els actes del desè aniversari de l’entitat La inauguració d’una exposició que recull l’experiència dels dies del municipi i la presentació d’un DVD sobre el patrimoni comarcal, estrelles de la jornada El Centre d’Estudis Lacetans (CEL) ha organitzat pel dia 27 d’aquest mes la jornada de cloenda dels actes que l’entitat ha dut a terme al llarg de l’any 2006 per celebrar el desè aniversari de la seva creació. Entre els actes destacats s’inaugurarà la mostra sobre el patrimoni natural i cultural del Solsonès, una exposició que sota el títol, “Dies dels municipis del Solsonès” agrupa els 65 plafons informatius on es recullen els elements del parimopni natural i cultural que cada municipi de la comarca ha destacat a través dels diversos Dies del Municipi que des del CEL es van organitzar durant l’any passat. La jornada servirà també per presentar un DVD interactiu sobre el patrimoni del Solsonès realitzat per sensibilitzar i donar a conèixer el patrimoni natural i cultural del Solsonès. Aquest DVD serà la primera part d’un treball audiovisual que es completarà amb la creació del primer inventari interactiu del patrimoni del Solsonès que es presentarà, segons han explicat els resposnables del CEL, durant la Fira de Sant Isidre. A més, el CEL obsequiarà els assistents amb un anuari que recull tots els actes que l’entitat ha dut a terme per commemorar els 10 anys de la seva creació.

L’acte es realitzarà a la sala d’actes del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya a les 11 del matí i comptarà amb la presència del Ramon Cardona, president del CEL, Joan Serra president del Consell Comarcal del Solsonès, Josep Ramon Mora, president del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Jordi Fàbreg, delegat Territorial del Govern a la Catalunya Central. A més, els responsables del CEL aprofitaran la jornada per fer una valoració general dels actes del desè aniversari i per presentar un possible “full de ruta” sobre la gestió integral del patrimoni cultural i natural del Solsonès. Marcel.lí Corominas, membre del CEL, ha destacat “la complicitat” que el projecte ha tingut entre els municipis de la comarca i ha valorat sobretot “l’èxit creixent de participació” que han tingut els actes programats. “Hem pogut constar l’autoestima que la gent del Solsonès té pel seu patrimoni i això ens ajuda a pensar que cal continuar treballant per preservar i difondre la riquesa cultural i natural de la comarca”, ha assegurat Corominas.

Sant Climenç

Cavalcada de Reis a Sant Climenç El passat divendres, 5 de gener, tingué lloc la cavalcada reial a Sant Climenç A les 7 de la tarda es celebrà la Missa de Reis a l’església parroquial de Sant Climenç, i aproximadament a ¾ de 8 del vespre, arribaren Ses Majestats els Reis d’Orient. Van arribar cavalcant sobre uns elegants cavalls i acompanyats pels seus patges reials i un majestuós carro ple de regals. Quan van haver saludat als assistents, van anar direcció

a l’església, a adorar el nen Jesús. Acte seguit, van entrar al Local Social, on van fer l’entrega de regals a petits i grans que els esperaven ben il.lusionats. Quan van acabar, s’acomiadaren de tothom fins l’any que ve, obsequiant-nos amb caramels. Ja sense els reis, es va fer un “berenar” popular amb coca i xocolata, i es va fer el sorteig d’una panera i d’un lot de cava. Els números de la rifa van ser: 1r premi (panera): 1990. 2n premi (lot de cava): 0905. Cal felicitar als guanyadors de la rifa i AGRAIR a tothom la col.laboració i ajuda rebuda. Moltes gràcies i fins la propera!!! 16

500 - Divendres, 12-1-2007


Comarca

Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

La Fira de Sant Isidre posa sobre la taula l’estructura del certamen d’enguany El director d’aquest organisme, Albert Muntada, proposa l’entrada de més membres a la Comissió organitzadora i un nou marc en detriment del camp del Serra La Comissió organitzadora de la Fira de Sant Isidre de Solsona, encapçalada per Albert Muntada, ja està treballant des de finals de l’any passat per a donar forma al certamen d’aquest 2007 que, entre altres canvis, destaca l’estudi d’un nou escenari per tal de substituir part del camp del Serra, cas que ja no es pogués utilitzar el proper mes de maig. Els membres de la Comissió, representativa dels diferents sectors socials i econòmics de la comarca, ja han aportat també noves propostes per a fer més atractiva la Fira d’enguany, amb plantejaments que es faran públics en els pròxims dies. Pel que fa a la reorganització d’espais, el director del certamen, Albert Muntada, ha afirmat que “el procés ja es va iniciar l’any passat amb una ordenació de les zones i per aquesta edició és previst consolidar sectors en indrets específics

500 - Divendres, 12-1-2007

El president del Consell, Joan Serra, ha homenatjat aquest Nadal als membres de la Comissió organitzadora per la tasca feta en la passada edició

alhora que es buscarà una ubicació definitiva a aquells que quedin desplaçats de forma permanent del camp del Serra”.

17


Navès

Partits Polítics

Redacció

ANUNCI de l’Ajuntament de Navès sobre nova aprovació inicial POUM

Josep M. Montaner i Reig

Enric Roures repetirà com a alcalde per Sant Llorenç L’actual alcalde de Sant Llorenç de Morunys, Enric Roures, ha confirmat que tornarà a encapçalar una llista electoral en les properes eleccions munipals del mes de maig, tot i que, de moment, no ha aclarit sota quines sigles ho farà. Actualment Roures és alcalde de Sant Llorenç per El Comú, però segons ha explicat- “encara no està decidit si tornarem a presentar-nos

sota aquest sigles”. Les altres opcions de Roures podrien passar per liderar una candidatura sota les sigles del PSC o sota la denominació Progrés Municipal –adscrita al PSC- una fórmula que, segons Roures, “ha funcionat molt bé en altres llocs com ara el Berguedà”. Roures ha assegurat que “estem satisfets amb el recolzament que ens ha donat el PSC en aquesta legislatura” però no ha descartat repetir la fórmula d’El Comú, ja que “permet unificar esforços de cara tots els municipis de la comarca”. Pel que fa a la resta de membres que completaran la candidatura, Roures ha explicat que no hi haurà “grans canvis” i ha avançat que un dels actuals regidors no repetirà degut a les dificultats per fer compatible el càrrec de regidor amb les seves obligacions laborals. Roures s’ha mostrat “satisfet” de la feina feta en aquesta legislatura i ha assegurat que s’ha arribat a complir “gairebé el 80% del nostre programa electoral”. En aquest sentit, ha destacat sobretot l’adjudicació de les obres de la piscina coberta i de la llar d’infants, així com l’inici de les obres de la segona fase de la rehabilitació del monestir i la construcció de la nova deixalleria de la vila.

El Ple de l’Ajuntament de Navès en sessió extraordinària de 29 de desembre de 2006 acordà aprovar inicialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Navès d’iniciativa municipal i redactat per l’arquitecte Carles Canal Vilalta, que ha estat modificat des de la primera aprovació inicial pel Ple de l’Ajuntament de data 5 de juliol de 2006. D’acord amb l’art. 23 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, es sotmet de nou l’expressat POUM, que incorpora el catàleg de masies i cases rurals i el corresponent informe ambiental, a informació pública durant el termini de quaranta-cinc dies. Durant aquest termini l’expedient romandrà a les oficines de l’Ajuntament en horari d’atenció al públic, dimarts i dijous de 17 a 20 hores, a fí que pugui ser consultat i si s’escau presentar-hi al.legacions. Ramon Clotet i Vilalta, L’alcalde

Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l'accés i manteniment de façanes necessita incorporar Enginyer Tècnic Mecànic o Delineant Projectista per al seu departament de projectes.

El Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària, tinguda el dia 4 de desembre de 2006, va aprovar inicialment el Pla Especial Urbanístic del Catàleg de Masies i Cases Rurals en sòl no urbanitzable del municipi de Sant Llorenç de Morunys.

• Imprescindible experiència en disseny en autocad • Idioma anglès parlat i escrit • Coneixements en disseny de màquines

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05 18

500 - Divendres, 12-1-2007


Diputació de Lleida

M.Teresa Canal. Diputada provincial per al Solsonès

L’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, convoca les diferents línies d’ajut per al 2007 adreçades als ajuntaments i a les entitats El proppassat 4 de gener l’Institut d’Estudis Ilerdencs va publicar al Butlletí Oficial de la Província la convocatòria de les diferents línies d’ajut i les seves bases reguladores dirigides als ens locals, consells comarcals i les entitats de la província de Lleida. Les línies d’ajut publicades i els seus terminis són els següents: Des de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial de la Província i fins el divendres 16 de febrer de 2007: - Equipaments Culturals (adreçat a associacions culturals) - Patrimoni Arquitectònic (adreçat a parròquies) - Plans d’Inversions Culturals adreçat als ens locals (Arqueologia, Patrimoni Cultural i Equipaments Culturals)

L’Escola de música de Solsona rep ajut de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

Des de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial de la Província i fins el divendres 27 d’abril de 2007: - Conservatoris i escoles de música - Col·lecció d’història local “Viles i Ciutats” - Catàleg de programació de l’Oferta Cultural - Producció musical, teatral, d’arts plàstiques i d’arts audiovisuals - Projectes Culturals - Mitjans de comunicació locals i comarcals

patrimoni cultural de les terres de Lleida, i dotar els municipis i les entitats culturals de les eines necessàries per tal que puguin disposar d’un bon dinamisme cultural.

Les bases reguladores generals i específiques i els models normalitzats es troben en l’adreça d’Internet de l’IEI (http://www.fpiei.cat). M. Teresa Canal, diputada provincial per al Solsonès, ha manifestat que amb aquests ajuts que la Diputació de Lleida anualment convoca i que van adreçats als ajuntaments, entitats i parròquies, es pretén contribuir a la millora i restauració del

500 - Divendres, 12-1-2007

19


Vall de Lord

Dolors Pujols

Els Reis reparteixen il.lusió Passades les 6 de la tarda els tres reis mags de l’Orient arribaven a Sant Llorenç de Morunys amb tres carrosses tirades per tractors per la plaça del Mur. Des d’allà farien un recorregut pel poble, amb parada a l’església parroquial per adorar al nen Jesús i ser rebuts pel rector i culminarien a la Plaça Major on tots els nens i nenes assistents van poder conversar amb els reis i se’ls va donar un obsequi. Finalment van fer una visita a la residència on van ser rebuts pels avis que els van fer entrega d’un “ressopó” perquè poguessin treballar durant la nit. Per altra banda, també a la Coma van arribar els tres mags amb carrossa

Ses Magestats amb els Grallers

i van culminar el seu recorregut a la sala de la piscina on es va fer l’entrega de regals. Finalment també hi va haver cavalcada al Port del Comte on hi havia més gent que anys anteriors per a veure la baixada de torxes per les pistes i la posterior arribada dels reis mags també amb entrega de regals i cremat de rom per a tothom.

El rei Ros

El rei Negre

El rei Blanc

Un pessebre peculiar Segurament, el pessebre més emblemàtic que s’ha vist per la Vall de Lord aquests dies de festes ha estat el de l’aparador de Cal Ton, que van fer la Carme i el Jaume i on, a més dels tradicionals pastors, naixement i reis mags s’hi veia un infern sota terra d’on “se’n escapa un dimoni per veure si pot fer conquistes a la terra”. La Carme ens explica que altres anys havien fet pessebres “diferents” com un fet amb nines, un altre dins un bagul o un fet damunt unes sàrries. Aquest any doncs van tenir aquesta idea i el Jaume Muntada va confeccionar-lo fent la cova amb tosca, la paret seca… i lògicament l’original infern, ple de dimonis sota la terra. El pessebre de Cal ton

L’Anna, la Carme i el Jaume, autors del pessebre

20

500 - Divendres, 12-1-2007


Vall de Lord

Dolors Pujols

Torronada 2006 El club de jubilats de la Vall de Lord celebrar una festa on hi participen una setantena de persones Els jubilats i jubilades de la Vall de Lord van poder disfrutar el passat diumenge 7 de gener per primera vegada d’una torronada organtizada per l’arcada (el club de jubilats i pensionistes de la Vall de Lord). L’acte va tenir lloc al menjador de l’escola de Sant Llorenç, on s’hi van encabir una setantena de persones per menjar torrons i tortell de reis i per ballar al ritme dels acordeons del Borda i el Nogueres.

I per cap d’any, a “treure els sants” Conten que per algunes cases de Sant Llorenç de Morunys antigament, era tradició per celebrar l’arribada d’un nou any el que s’anomenava “treure els sants”. Durant la vetllada (que era molt senzilla), totes les persones que hi participaven eren les protagonistes d’un sorteig amb paperetes dipositades a tres barretines (o altres). A la primera hi havia el nom de tants sants com participants a la festa, al segon el de mares de déu i el tercer el nom de santes. Les tres paperetes extretes per una persona corresponien als tres patrons que tindria durant l’any i a qui li toqués St. Silvestre o Sta. Coloma havien de pagar la festa. Ens ho explica la Maria Graus, del club de jubilats l’arcada, que durant el sopar de fi d’any que van celebrar i on hi van participar 24 persones van recuperar la tradició i van fer l’esmentat sorteig (tot i que als “afortunats” no els va caldre pagar l’àpat).

Agenda - Vall de Lord

Esports - Vall de Lord

Dolors Pujols

Sant Antoni 2007

Dolors Pujols

Calders 1, C.E. Sant Llorenç 1

Festa Major d’hivern de Sant Llorenç de Morunys Divendres, 19

Un Sant Llorenç sense recanvis aconsegueix un valuós empat fora de casa

19 :30 « Passabars »

Dissabte, 20

12 :00 Espectacle de Western Friends Company, a les quadres Tecu 19 :00 Els tres tombs amb els grallers « Som Kom Som », sortida plaça de la Canal

Alineació: Marc, Ricard, Grimi, Gerard, Abel, Simeó, Casassayas, Canals, Roberto, Rovira i Costa.

23:00 Ball amb l’Elisabet, a la mitja part sorteig d’una toia al Bar jardí

El dia de reis la plantilla del C.E. Sant Llorenç es va desplaçar a Calders pera disputar un partit que acabarien empatant tot i únicament disposar d’11 jugadors. Es tracta d’un partit dominat per un Sant Llorenç que va desaprofitar moltes oportunitats durant la primera meitat, fet que acabaria pagant amb un gol del Calders al minut 44. Durant el segon temps que va estar més igualat, el Sant Llorenç va veure recompensat el seu esforç amb un gol de Roberto que els va suposar marxar a casa amb un punt més. El Sant Llorenç disputarà el proper partit a casa, serà demà dissabte a ¼ de 4 de la tarda a les Morunyedes i s’enfrontarà amb el Torroella de Baix.

Diumenge, 21

8 :00 Esmorzar Popular, a la Plaça del Mur 10:30 Concurs de Ròssec, a la Plaça del Mur 12:00 Missa i benedicció del pa 12:00 Passacarrers. Sortida Plaça del Mur 13:00 Benedicció dels animals

Organitza: A.E. Cavallistes de la Vall de Lord, amb la col•laboració dels Ajuntaments de Sant Llorenç, Guixers i la Coma i la Pedra

500 - Divendres, 12-1-2007

21


Records

Josep M. Borés

500

Moltes vegades han estat les que he començat aquest mateix text. Les paraules, pels més fidels lectors ja us sonaran a repetides, però la valoració de l'efemèride d'aquesta publicació és prou important. Teniu a les mans el número (mig miler), el 500. I què vol dir 500?. Doncs per a nosaltres 500 setmanes en les que hem estat treballant, gairebé sense descansar, per recollir l'actualitat, l'opinió, els esports, les fotografies i els escrits de casa nostra. Poc hem canviat en la primera intenció d'ara fa 10 anys. Hi ha gent que no hi era, però molts dels que hi eren llavors, encara hi són. L'esperit de la revista continua intacte, la idea d'oferir-vos tot el que puguem continua essent una realitat. La participació desinteressada dels que se us apropen cada setmana amb les seves activitats encara hi és, i espero que hi sigui per molts anys. El que ha canviat ha estat la maquinària, la manera, els ordinadors, els temps de treball (una mica), la manera de treballar amb la incorporació del correu electrònic i les fotografies digitals, que ens han facilitat molt la feina... Però continuen éssent 500 setmanes, 51 cada any. 500 setmanes en les que el dilluns és per endreçar, el dimarts és de previsió, el dimecres és de treball, el dijous és el de les presses i el divendres és el dia de la son, tant pels que hem treballat tota la nit, com pels que es lleven a les 5 del matí per fer arribar la revista a les llibreries. A mig matí és el vostre torn, el d'anar a comprar el Celsona. El dissabte és l'hora d'assaborir-ho, el diumenge és el dia del Senyor. I ja hi tornem a ser. Dilluns endreçar... I la vida continua, els actes són repetitius al llarg de l'any, fidel reflex de l'activitat social, ara Sant Antoni, després Carnaval... el que sí que no para de créixer són les nostres ganes que, cada divendres, hi hagi algun escrit que sigui del vostre interès. Espero que no hi hagi divendres que el passeu sense aturar-vos dos minuts en alguna pàgina del Celsona. Si és així ja estem satisfets amb el nostre treball. Encara avui dia em diuen: Com és que no surt aquella foto... com és que no heu seguit aquella notícia... i, a part de prendre nota, ens satisfà veure que continueu confiant en nosaltres, continueu buscant i esperant que no abaixem la guàrdia. He volgut centrar l'efemèride del número 500 en l'evolució tecnològica que hem dut a terme durant aquests anys i que ha estat, en gran part, gràcies a la revista, que s'ha pogut fer realitat. Estic molt orgullós del que hem aconseguit, del que podem oferir i de l'experiència que podem trametre i, encara n'estic més, de la manera com ha estat possible aquesta evolució, amb el nostre esforç, treball i il.lusió constants. Tot seguit espero que us agradin les portades numèriques, la 0, 25, 50, 100, 125... fins a la d'avui. I per finalitzar he fet una repassada a la visió personal del Mia (que se la mereix) en tot aquest temps. El Mia també ha reflectit aquest desig, el de mantenir-nos i millorar constantment, i el podeu veure tot seguit. Em felicito, us felicito per aquesta fita. 500 setmanes, 500 il.lusions i espero que en passin 500 més. I acabo amb unes sàbies paraules de Goethe: Conèixer-ho no és suficient; has d'aplicar-ho. Tenir-ne la intenció no és suficient; has de fer-ho. 22

500 - Divendres, 12-1-2007


Records

Josep M. Borés

Evolució tècnica del Celsona El Celsona Informació és, com ja sabeu, un dels productes que realitzem a l'empresa Apunts Gràfics SL. L'empresa ha estat sempre lligada a l'activitat de la publicació i evidentment no podem deixar de banda que l'evolució de l'empresa ha estat paral.lela i fins i tot obligada per l'evolució de la revista. El projecte que naixia el 1997 amb el nom de Celsona feia que, amb gust, haguéssim de millorar constantment la qualitat que podíem oferir i va ser el 25 de març de 1999 quan podíem fer front a la inversió de la primera màquina offset, una Rioby que substituïa a una copiadora que ens va permetre de començar. Un canvi de lloc per la falta d'espai i l'oficina nova que havíem estrenat l'any anterior, el juny del 98. Aquesta màquina ens va acompanyar la tasca d'impressió fins el desembre de 2004, on una altra de similars característiques va ser incorporada al taller. Feia poc que us oferíem pàgines a color, el Celsona 296 inaugurava el color, era gener de 2003; i el maig de 2004 una altra inversió oferia el sistema d'alçat i tallat automàtic, que va permetre escurçar els temps d'acabat de la revista. El taller d'impressió s'ha anat convertint amb el pas dels anys en un sistema complet, digne d'una petita empresa editorial. La necessitat de fer tot el treball ens ha obligat a invertir en maquinària que si no fos per això no ens caldria. I va ser aquest mes de desembre passat quan vam posar en marxa, i encara la tenim en fase de proves, una màquina d'impressió Offset Digital de 4 colors. Val a dir que aquest esforç, bàsicament econòmic, ens representa un repte. Les màquines s'han de pagar i no són pas barates. El nostre plaer és quan veiem que continuem evolucionant i oferint el millor que podem. Aquesta és una petita realitat, la del taller d'impressió. I no us he parlat de l'evolució de la sala d'edició, on els ordinadors són necessaris i han anat apareixent com els bolets. I per finalitzar, només dir-vos que això són màquines i es paguen amb diners. El que no es paga La Guillotina juntament amb la màquina amb diners són les persones que fan anar aquestes d'alçar que veieu a sota ens faciliten màquines i ordinadors. Aquí hi ha realment la qualitat l'acabat de la revista. Ben encuadernada i tallada, com qualsevol altra publicació. i l'excel.lència del Celsona.

Una Rioby 500 imprimeix a 8000 còpies l'hora. Més de dues pàgines impreses per segon.

Una Xerox ens ha estat fent portades i pàgines de color fins ara. En porta més d'un milió trescentes mil d'impreses i és la màquina (d'aquest model) que treballa més de tot Catalunya i Aragó.

Aquesta és una Heidelberg Quikmaster DI46, una offset digital que a una velocitat de treball de 7.000 còpies hora ens les fa a tot color. Una màquina d'última tecnologia que ens permet oferir-vos més pàgines a color. Una aposta de futur en la que hi confiem plenament. 500 - Divendres, 12-1-2007

23


Celsona número 0 - 4 d'abril de 1997 Presentacions - Sant Pere Màrtir - V Caminada Popular de la Vall de Lord - Els símbols - El Racó de Càritas - Tractors d'època

Celsona número 25 - 3 d'octubre de 1997 Insectes de fa 40 milions d'anys a Solsona - 60 Pediatres visiten el Solsonès - Mitja Marató del Solsonès - Marmi

Celsona número 50 - 27 de març de 1998 Carme Cusí renuncia a l'ajuntament - Projecte de futur de l'escola bressol Solsona - La manca de carreteres fa perdre inversió a la Vall

Celsona número 75 - 25 Reportatge de l'enderroc Folch de Lloberola

Celsona núm. 175 - 1 de setembre de 2000 Activitat frenètica per tenir el teatre a punt pel dia 3 - Camp internacional al Solsones After The Fire 2000

Celsona núm. 200 - 2 de març de 2001 Carnaval 2001, fotos i sermó - L'expedició Aconcagua 2001 fa cim - Modifiquen el projecte de la Farinera - Mig milió a la Marató de TV3

Celsona núm. 225 - 31 d'agost de 2001 Presentació dels Goigs del Claustre - Jugant a nines - Els millors de la piscina - Calendari de les 24 hores de Futbol Sala

Celsona núm. 250 - 28 Aprendre llengua de sig en telecomunicacions Guàrdia Civil - Sant And

Celsona núm. 350 - 6 de febrer de 2004 Projecte d'ampliació de l'escola Bressol Entrevista a Francesc Anzorín - Remodernnou, el nou CD de Josep Àngel Colomés

Celsona núm. 375 - 6 d'agost de 2004 La nostra victòria a 7.100 metres - Montse Albacete, nova regidora a l'Ajuntament - Maragall a Sant Llorenç - Cal Jalmar

Celsona núm. 400 - 28 de gener de 2005 Celsona núm. 425 - 29 Sant Antoni 2005 - L'Orfeó Català a Solsona Solsona Rock Festival - L - Conflicte per l'accés dels menors a la Xelsa Germà Jaume - Càtars a T - La piscina coberta per a l'any vinent un dolmen a Odèn 500 - Divendres, 12-1-2007

24


5 de setembre de 1998 c de l'Escolapis - El

Celsona número 100 - 19 de març de 1999 Els Mossos seran a Solsona a partir d'abril - Projecte Mas de la Ubic - Mossèn Inocèncio Mas - Ogern, l'últim sastre

Celsona núm. 125 - 17 de setembre de 1999 170 participants a la tratorada popular - 1394 alumnes a Solsona tornen a l'escola - El CEl a la XXXI universitat Catalana d'Estiu

Celsona núm. 150 - 10 de març de 2000 El carnaval de Solsona foto a foto - El Sermó Sala de rehabilitació al Centre Sanitari -Canvis inminents a la Creu Roja de Solsona

de febrer de 2002 gnes - Nou pas endavant - 300 signatures pro dreu de Clarà

Celsona núm. 275 - 23 d'agost de 2002 Sempervivens l'Art des del Cel - 7000 euros per a l'orgue de Sant Llorenç - Bar Cantàbric Campió del Pi

Celsona núm. 300 - 14 de febrer de 2003 5è aniversari i relleu al BTT - Visitem la Biblioteca - Inauguració de la Cambra de Comerç a Solsona - Calendari de regal.

Celsona núm. 325 - 14 d'agost de 2003 Mor Antoni Deig - Festes Majors de Solsona i Oliana - Capgrossos a la plaça Sant Joan - 2a Mostra d'Art Jove - El Castell campió

de juliol de 2005 Les pubilles de Solsona Timoneda - Descobreixen

Celsona núm. 450 - 20 de gener de 2006 Sant Antoni 2006 - Adéu a Mn. Sala - Es manté el servei de bus a Solsona - 11'7 Meurs al Consell - Actes del Carnaval 500 - Divendres, 12-1-2007

Celsona núm. 475 - 21 de juliol de 2006 Gossos d'atura a Odèn - Vox Musici, 10 anys - Les Pubilles de Solsona - Cap de setmana del Municipi a Solsona - Motorrucs MG Solsona

Celsona núm. 500 - 12 de gener de 2007

25


Records

Josep M. Borés

Els números vistos pel Pep Mia

Si ens hem centrat en l'evolució tecnològica del Celsona Informació, el Mia és un fidel reflex de l'actualitat del moment, veient per mitjà de les seves vinyetes el moment, la gent, l'equip fins i tot amb més nitidesa que una fotografia. Aquí en teniu uns quants exemples. Tot i això, aquests acudits han estat publicats en el moment de fer el número d'edició, que no ha estat mai aparellat amb l'aniversari. Quan en parlem, de l'aniversari, veureu aquest artista en plena acció també felicitant l'efemèrie.

El número 25 del Celsona ja es va meréixer una celebració. Un sopar al Molí del Pont ens va reunir a tots. A l'acudit podem veure l'oficina que teníem a la plaça Major, sobre la pastisseria Massana. El Josep Maria, el Miquel i la Manoli són els protagonistes d'aquest petit error estratègic.

El 6 de gener del 98, estrenàvem oficina, aquesta vegada una mica lluny de la plaça Major on havíem estat durant dos anys. El Mia ho aprofita per reivindicar la lliure circulació dins el nucli urbà. Àcid com sempre.

El número 100 del Celsona Informació, prop dels dos anys, ja disposàvem de l'oficina al carrer Àngel Guimerà. El Mia també fa crònica històrica, i ens plasma a nosaltres, l'Anna, el Nilu i a ell mateix espiant l'escena també "complicada"

Mig any més tard, el Mia ens torna a felicitar, era setembre i ja en féiem 125. Continuem essent protagonistes juntament amb el Nilu, el gos que encara avui jeu per l'oficina.

Era el número 101, el 25 de març del 99, quan posàvem en marxa la primera màquina offset per fer el Celsona. El Mia en feia la seva pròpia visió, una màquina d'imprimir - o DE FER BOTIFARRES. Vés a saber

Acudit publicat el número 200, podem veure que ja ens havíem guanyat l'espai. El Mia ho reflecteix com un triomf, un cim conquerit. 26

500 - Divendres, 12-1-2007


Oliana

Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Recull d’imatges de l’any passat

Equip de futbol (Benjamins) Sant Jordi d’Oliana

Preparació d’un àpat. Pavelló Francesc Betriu.

Jardí d’Infància de la nostra Vila.

Trobada a Ogern.

Casal d’estiu

Detall d’una de les moltes sortides de les Puntaires. 500 - Divendres, 12-1-2007

27


Associacions i Entitats

Associacions i Entitats

Club Estel Solsonès

Creu Roja Solsona

Celebració a la Vall de Lord

Recollida de joguines

El passat diumenge dia 7 el Club de Jubilats i Pensionistes de l'Arcada de la Vall de Lord varen celebrar la torronada de les Festes Nadalenques. Una bona representació del Club Estel del Solsonès també hi va assistir, compartint una bona taula conjuntament amb els de Guixers, La Coma i la Pedra i Sant llorenç de Morunys... no van faltar torrons, neules i el tradicional Tortell de Reis. Agraïm la gentilesa de la invitació i que per molts anys poguem anar col.laborant conjuntament amb salut amor i bona convivència.

Un any més a Creu Roja Solsona hem dut a terme la “ Campanya de Recollida de Joguines”. Com ja sabem, els dies de Nadal són dies molt assenyalats, on la gent comparteix i expressa alegria. Tot i això, som conscients que no tothom pot gaudir de regals ni de grans “menjars” però el que sí que està clar és que els nens no són culpables que això passi. Per aquest motiu, des de la Creu Roja potenciem la idea que els nens s’ho mereixen tot. I és per aquest motiu que, any rere any, intentem fer possible que els nens més necessitats puguin tenir un Nadal com els demés. La gent de la ciutat de Solsona i comarca, un cop més, ha mostrat la seva solidaritat cap a les famílies més vulnerables i especialment cap als infants d’aquestes. S’han recollit un total de 45 joguines, que s’han fet arribar a unes 16 famílies amb un total de 33 infants. Des de Creu Roja agraïm la col·laboració de la gent de la ciutat de Solsona i comarca, com també a les entitats i administracions que ens han fet arribar joguines. No ens podem oblidar del treball dels voluntaris i voluntàries de Creu Roja que han participat en la Campanya, ja que sense ells no hagués estat possible. Gràcies a tots!

L'estel del Solsonès va rebre de l'ajuntament de Solsona el premi del Concurs de pessebres celebrat aquestes Festes

Anem a la sarsuela “La rosa del azafrán” al Teatre Principal de Lleida

Associacions i Entitats

Dia: 6 de febrer de 2007. Hora: 5 de la tarda. Sortida: de l’Estació d’Autobusos de Solsona a les 3 de la tarda. Col.labora: Caixa de Terrassa. Viatge i entrada: 15 euros (Preu especial socis Club 60 Caixa Terrassa). Recollida de tiquets al Club Jubilats Estel o a Caixa Terrassa.

Casal Popular la Fura

La panera del jove de Torà La panera del Jove de Torà en combinació amb les tres últimes xifres de la Rifa de Nadal, ha tocat al solsoní l’Edu Baró. Arreu del país s’estan realitzant actes de suport. Per més informació, visiteu la web, www.justiciatora.net.

28

500 - Divendres, 12-1-2007


Associacions i Entitats

Sol del Solsonès

El Sol del Solsonès, rep un dels premis de pessebre modern de l’Ajuntament de Solsona

Avís a tots els socis-sòcies del Sol del Solsonès L’Associació està creixent i en el transcurs d’aquest 2006, ha anat aconseguint grans reptes: la instal·lació d’una calefacció, una cuina (la qual ens permet realitzar setmanalment un taller de cuina), també ens varen fer la donació d’un billar, i en les nostres instal·lacions tenim ordinadors connectats a Internet, televisió, DVD, biblioteca, taula de ping-pong, ... La finalitat d’aquest article és fer-vos saber que obrim les activitats als socis i que volem convidar-vos a tots els socis/es a que vingueu a conèixer les instal·lacions. També fer-vos saber que agrairem la vostra presència i participació en les dinàmiques de l’associació. Així doncs, si voleu passar per aquí ens trobareu: De dilluns a divendres, de 10h a 14h i de 15h a 19h, o els dissabtes de 10h a 12h i de 16h a 18h. Aquestes hores podeu passar una estona amb nosaltres fent una partida o simplement mantenint una conversa. ETS UN SOL!

De nou hem tingut un dels premis concedits per l'Ajuntament de Solsona. Aquest fet ens encoratja a continuar participant amb les activitats col.lectives i tots els membres del Club Social i els que formem part de l’Associació volem agrair el premi i alhora animar a les entitats solsonines a participar en aquestes dinàmiques participatives, ja que són un element motivador per als grups. Els usuaris del Sol del Solsonès volem agrair a Materials per la construcció Jordi Vilar, ja que ells ens van deixar l’estructura metàl·lica i els blocs de ciment que ens han permès fer el pessebre que vàrem presentar al concurs de l’ajuntament.

Algunes definicions de les malalties mentals que apareixen amb freq��ència en els mitjans de comunicació, però que molts de nosaltres, no en sabem el significat

Visita la nostra web:www.soldelsolsones.org

Ets un sol!

Esquizofrènia

Associacions i Entitats

És un trastorn psicòtic caracteritzat per un desordre cerebral d’aparició aguda que deteriora la capacitat de les persones per pensar, dominar les seves emocions, prendre decisions i relacionar-se amb els altres. Els símptomes de les fases agudes solen ser deliris (idees falses que l’individu creu cegament), al·lucinacions (percepcions de coses, sorolls, sensacions que en realitat no existeixen) o conductes extravagants. És una malaltia crònica, complexa, on les persones que la pateixen no tenen consciència d’estar malaltes, però que no afecta per igual a tots els pacients. El 57% de les persones que pateixen un o varis brots d’aquesta malaltia, cursa amb nul·la o mínima alteració de la seva capacitat del funcionament social i personal, necessitant per a la seva recuperació la combinació d’estratègies basades en la farmacologia (medicació) i en la psicologia (teràpies conductuals i cognitives), amb recolzament de recursos socials i laborals complementaris per a facilitar la seva reintegració social i laboral. També és rellevant per a disminuir les recaigudes d’aquesta malaltia la intervenció en l’àmbit familiar. Apareix normalment en l’adolescència, i afecta a un 1% de la població mundial. Existeixen tractaments molt efectius per a les crisis.

500 - Divendres, 12-1-2007

El Solsonès Obert al Món

L’agenda Llatinoamericana del 2007 Si encara no teniu agenda del 2007, us recordem que el SOM (El Solsonès Obert al Món) us pot proporcionar l’Agenda Llatinoamericana, un instrument per a la sensibilització i el compromís amb els pobles oprimits. El lema d’enguany és: “Exigim i fem una altra democràcia”. L’agenda té una important finalitat pedagògica: ens vol demostrar que la penúria dels països empobrits no és casual: al llarg dels segles, els països rics els han xuclat les riqueses minerals i naturals, els han controlat les finances i, gairebé sempre, els han imposat els governs. L’Agenda és, sobretot, una magnífica i gran excusa per anar conquerint un altre món possible, una excusa per anar fent xarxa i per anar creant una gran família de gent compromesa amb l’acció per la pau i la justícia social. Per aquest motiu el SOM l’ha volgut donar a conèixer. L’Agenda es pot adquirir adreçant-se a les persones responsables del SOM i el preu és de 6 euros. Per més informació: http://agenda.latinoamericana.org 29


Educació

CEIP Setelsis

Tornem-hi! Els dies de festa s’han acabat i ja tornem a ser a l’escola

Per a gairebé tots els nenes i nenes l’activitat és la normal de l’escola, però ... per a tots? NO! Els més grans fan activitats ben diferents i originals: mentre uns van a esquiar, els altres, a l’escola, fan activitats també molt interessants. A les fotos podeu veure una mostra de l’activitat de plàstica i de l’excursió que fem per conèixer millor el nostre entorn. Si just abans de les vacances a l’escola rebíem una visita que ens agradava, a la tornada, també ens hem trobat amb una bona notícia. Abans de marxar, Televisió Lleida va venir a enregistrar com treballem a la nostra Aula d’Acollida ja que es van assessorar i els van informar que la pràctica d’aquesta aula era modèlica. I a la tornada vam saber que l’experiència Ens convertim en petits Hundertwasser, presentada per un grups de mestres d’Educació Infantil havia guanyat el tercer premi Josep Pallach d’experiències pedagògiques innovadores. Del lliurament d’aquest premi i altres detalls us n’oferiorem una bona mostra la setmana entrant.

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

REBAIXES 30

500 - Divendres, 12-1-2007


Educació

Escola Arrels

L’alumnat d’Arrels Secundària s’implica de ple en el pessebre vivent del centre

Davant les festes, els nois i noies van crear una representació de les diferents escenes del pessebre, treballant en equip els valors del Nadal

centre, just abans d’iniciar les vacances. Amb l’ajut dels tutors i del professorat, els nois i noies d’entre 12 i 15 anys que cursen de primer a quart d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), van recrear als patis del centre les principals escenes representatives del pessebre, amb tota la indumentària i detalls que podríem trobar en qualsevol altre indret. Alguns dels vestits i complements es van dur a terme al mateix centre mentre que altres els van portar els alumnes de casa seva. Pel que fa als quadres, es podien veure oficis, pescadors, el món de la pagesia, els reis mags, el rei Herodes i un mercat, a més a més de la tradicional adoració. Els alumnes van aprendre a treballar en equip els valors del Nadal, alhora que es distribuïen les tasques individuals i es coordinaven entre ells la posada en escena dels quadres. L’acte va ser seguit amb expectació per un gran nombre d’alumnes de la pròpia escola i del professorat, que es va afegir al recorregut.

Amb la il·lusió del Nadal els estudiants de primer i segon cicle d’ESO de l’Escola de Secundària Arrels de Solsona, van donar vida a un treballat pessebre per les instal·lacions del

500 - Divendres, 12-1-2007

31


Cartellera Divendres, 12 de gener - Cardona

Pessebres Vivents

LLUÍS COLOMA TRIO

Ardèvol: 14 de gener de 2/4 de 7 a les 8 Sant Guim de la Plana: Dies 13, 14, 20 i 21 de gener, a 2/4 de 7 de la tarda.

23:30h - C/Graells 19 - 21 (Mercat del Blat)

Concert de Tingla2 a l’Sputnik

Avui divendres, 12 de gener a les 10 de la nit Tingla2 és un Duet en format acústic que interpreta cançó d’autor i cançó d’encàrrec en català. De la vila bagenca de Santpedor, son el Toni “Petri” Mercadal (guitarra electroacústica amb cordes de nylon i veu ) i Josep “Pitu” Feliu (guitarra electroacústica amb cordes metàl•liques i veu). De vegades els acompanya (segons disponibilitat) el Jordi “Llaunes” al calaix flamenc. Van començar tocant a les festes amb els amics i fent cançons pel motiu de les festa (aniversaris, celebracions, revetlles...)

EXPOSICIÓ: ‘A tota pastilla’ a la plaça del Camp Del 10 de gener al 5 de febrer

Fa parada a Solsona un original tren de prevenció de les drogododependències. L’exposició sobre les drogues “A tota pastilla” ocuparà gran part de la plaça del Camp mitjançant una atrevida proposta artística que es materialitza en vagons de tren. L’objectiu de la mostra, adreçada als joves, és la prevenció de les drogodependències i se centra especialment en les drogues de síntesi. És organitzada per la Diputació de Barcelona i compta amb el suport del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Dijous 18 de gener de 2007

ACTE D’ATORGAMENT DELS PREMIS ONGC: Es reconeixeran persones que s'hagin distingit en el camp de la cooperació, i s'oferirà un concert de la Coral Primavera per la Pau Organització: IGMAN Acció Solidària i SOM Col.laboració: Ajuntament de Solsona Lloc: Teatre Comarcal de Solsona (c/ Vall Fred, 20) Hora: 9 del vespre

IV Cens d’ocells aquàtics hivernants del Solsonès

Trobada a la plaça del Camp - 13 de gener, 9 h El Grup de Natura del Solsonès organitza, per quart any consecutiu, una sortida per conèixer les aus aquàtiques hivernants i altres espècies de la fauna de la comarca. A través d’aquesta activitat, que és oberta a tothom, es recorreran rieres, rius, basses i embassaments. S’aconsella dur prismàtics, si se’n disposa. Per a més informació, podeu connectar-vos al lloc web de l’entitat, a www.lacetans.org/gns, o bé trucar al telèfon 697 48 25 75 (Dani).

Xerrada informativa sobre els camps de Solidaritat del SETEM

20 de Gener de 2007 - 19:00 h Sessió informativa dels Camps de Solidaritat 2007 - Localització: Sala d’Exposicions de l’Ajuntament. Solsona. Els Camps de Solidaritat de SETEM són una oportunitat per apropar-nos a les inquietuds dels homes i les dones dels països del Sud. Convivint amb una família, treballant amb un grup de camperols, sentint com a pròpies les dificultats d’un campament de refugiats... sempre en contacte amb les seves organitzacions locals en la lluita per unes condicions de vida dignes. Els Camps de Solidaritat són un cicle de formació i sensibilització per a la solidaritat internacional, que es desenvolupa al llarg de 9 mesos, d’abril a desembre, en tres fases successives: preparació i formació (d’abril a juny), viatge i estada a un país del Sud (juliol o agost) i difusió i sensibilització (setembre-desembre).

AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA Poesia amb Núria Feliu

sala cultural de l’Ajuntament - 18 de gener, 18 h La cantant Núria Feliu participarà el dia 18 a l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona amb un recital de poesia. 32

500 - Divendres, 12-1-2007


Psicològia a l'abast de tothom

Sergi Ballespí i Maite Gonzàlez, psicòlegs

Segle del significat Diu la llegenda que un alpinista escalava una muntanya enmig d’horribles condicions meteorològiques. El vent feia repicar la neu contra la seva cara i el desequilibrava. El fred li congelava les articulacions i l’impedia moure’s. La manca de visibilitat va provocar que clavés malament el pic i descollés un dels suports que l’aguantava. Va començar a precipitar-se en caiguda lliure. Com s’acostuma a suposar, en una situació així passen moltes coses pel cap d’una persona. De cop i volta, quelcom li fueteja la cara. “Un corda!”, va pensar l’alpinista, “si fos una corda tindria una possibilitat!”. Sacseja els braços enlaire intentant copsar la soga i l’agafa!. “Si aquesta corda penja d’algun lloc, potser en algun moment farà una estrebada i...”. Efectivament, la corda es tensa, l’alpinista resisteix la sotragada i queda penjat enmig de la tempesta. “I ara què?”, es digué a sí mateix. “Amb aquest temps i sense ràdio ningú no sabrà que sóc aquí. He salvat la vida de moment però si no em socorren podria morir congelat! Hauria d’intentar escalar la corda amunt fins arribar al refugi però... no, això és impossible. A saber d’on penja! No hi arribaria viu”. I mentre pensava això, sense saber molt bé què fer, va notar una fina veu dintre seu que li suggeria “deixa’t anar!, deixa’t anar!”, però no en va fer cas i va romandre allà agafat, fortament aferrat a la corda. Al dia següent els equips de salvament van trobar-lo gairebé mort, congelat, aferrat a la corda que paradoxalment li havia de preservar la vida, penjant... a menys d’un metre del terra. Aquest és un conte que explica en Jorge Bucay al seu llibre El camino de las lágrimas. Perquè triomfen els llibres d’autoajuda? Perquè és el segle del significat.

vides insignificants! Són ells i elles qui diuen sentir-se buits/des, qui senten que no són tan feliços/es com caldria. Senten que no és normal que se sentin buits i desmotivats quan la seva vida és envejable.

Uau! Això ens espera? Això ja és aquí i s’està estenent. La superficialitat de la societat de consum globalitzada, la pressió empresarial per la competitivitat i el creixement, la manca o el desconeixement dels propis valors, creences, principis i objectius fa que visquem a la deriva, empesos i tibats pel torrent inefable d’una vida prescrita per una societat atropellada, en la que ens diluïm atordits deixant que ens des-concreti, i desapareixem.

Perfecte! No entenc res! Que vivim sense consciència, sense qüestionar-nos, sense parlar amb nosaltres mateixos.

Parla sol, vostè? Parlo de reflexió, de fer-nos preguntes! Què volem, com ens agradaria ser, on ens agradaria arribar, com ho podem aconseguir, què ens fa feliços ara, què ens fa infeliços, com ho podem eliminar... Quina feinada! Prefereix arribar a vell i adonarse que ha viscut una vida millorable? Que no ha realitzat els seus somnis perquè es donava excuses quan eren realment realitzables? Que podria haver fet més pels altres, conegut més persones i visitat més coses noves? Què vol veure darrera seu quan sigui gran? Què se sentiria satisfet d’haver viscut? Si no l’importen aquestes preguntes no cal que faci res. Només deixi que passin els anys, que passen molt de pressa.

Segle del significat? Al segle vint s’han classificat i tipificat la major part de trastorns psicopatològics: la depressió, els trastorns d’ansietat, els problemes de personalitat... Són disfuncions degudes a l’efecte de diversos factors: desequilibris neuroquímics, esdeveniments vitals estressants, estratègies d’afrontament deficitàries... Les generacions del present segle viuen una realitat diferent, i acudeixen al psicòleg per problemes de significat.

Mmmmm... Deia Horaci, el poeta romà, que recorrem el món a la cerca d’una felicitat que sempre és a l’abast de la mà. Fem un exercici, vejam si vostè viu o no amb significat. Plantegi’s tan concretament com pugui com li agradaria estar, dintre de 10 anys, en els següents aspectes: salut (no digui simplement ‘bé!’), feina, economia-propietats, amistats, parella-família, oci-diversió, somnis realitzats. Faci-ho per escrit, li permetrà ordenar els pensaments més fàcilment.

No entenen les coses... No, no... problemes de significat de la vida! Tenim de tot: la nostra hipoteca, una feina que dóna, un cotxe, dos nens, amics, oci, vacances... però comença a haver-hi consciència de que “no sóc prou feliç”. Moltes persones acudeixen a consulta per aquest motiu i revelen vides aparentment riques però mancades de significat, rellevància i transcendència.

Ara? Sí, sí, ara! Per què esperar? Si no sap què vol, com pretén dirigir la seva vida? Si no sap què valora, com podrà assegurar-se d’ocupar el seu temps en activitats amb significat per a vostè? I si no ocupa el temps d’aquesta manera, com pretén donar sentit al seu devenir quotidià? Intenti preguntar-se i respongui’s, ja veurà... És gratificant, viure amb significat...

Com s’atreveix? No sóc jo qui diu que viuen 500 - Divendres, 12-1-2007

33


Societat

Si veieu aquesta xicota tan eixerida, estireu-li ben fort les orelles, que el dia 11 ja en fa 15!!!! FELICITATS de les teves MADUIXETES!!!! Festa "sorpresa" de l'aniversari de l'Eduard a l'Aixeta, amb tots els seus amics

Celebrant els 31 a l'Sputnik

Comparsa Mata-Rucs

Carnaval de Solsona

La confecció del Sermó Falten tres mesos pel Carnaval 2007 però el Sermonaire ja treballa en la confecció del Sermó definitiu, un Sermó d’aparteu les criatures en el que es tocaran tots els pitos i totes les flautes i més d’un, una bona colla, en sortiran malparits, ... vull dir malparats. Ara però, és el moment de dir-hi la vostra, de foter-hi cullerada. Encara hi sou a temps. El Sermó encara té moltes pàgines en blanc per emplenar. Així, si coneixeu algun drap brut que ningú més no conegui, si voleu que el Sermó tracti d’una injustícia que cal que surti a la llum pública, si voleu que el Sermonaire parli per boca vostra, envieu un missatge a: sermonaire@gmail.com

Operació Carnaval Ja pots començar a afinar... Seguirem informant

34

500 - Divendres, 12-1-2007


Ep, la Foto!

Ramon Estany i MontanyĂ 

Esperant els Reis Mags

De festa a l'Aixeta

Un noi molt ben acompanyat Tres capricorns d'aniversari

La parella de la nit

Dues noies molt ben acompanyades

500 - Divendres, 12-1-2007

35


Opinió

CiU del Solsonès

El govern del nou Tripartit 2.0 És evident la subordinació total d’ERC al PSOE UNA MALA GESTIÓ: - La passivitat davant del moviment okupa. - Desavinences dins el tripartit per la conveniència del IV cinturó. - El tripartit no ha volgut prendre cap decisió en relació a la línia d’alta tensió, necessària pel desenvolupament econòmic de les comarques del nord de Catalunya, traspassant aquesta decisió a l’estat espanyol, que aquest, al mateix temps, l’ha traspassada als tècnics de la Unió Europea. - Retard per part del DARP, del pagament de les ajudes als pagesos i ramaders. - La tercera hora de castellà a les escoles, que demostra que el govern català és poc diligent amb el model educatiu català. CiU sempre que el govern central va voler posar cullerada en el tema, va plantar cara i ara, en canvi, l’actual executiu presidit per un socialista s’acomoda a les exigències del govern espanyol. Un fet sorprenent si es té en compte que ERC, que forma part d’aquest executiu, no és capaç de defensar un model educatiu, l’actual, que garanteix als nois i noies tenir els coneixements suficients tant de català com de castellà. - Vol expropiar habitatges adquirits legítimament. - El mutisme d’ERC quan el Ministre Solbes va anunciar l’endarreriment de la revisió del sistema de finançament, i davant el dèficit de les infraestructures que el Govern de l’Estat ha de realitzar a Catalunya, deixa palès que segons ERC, una vegada més, val més callar i no perdre la cadira. - La sensació d’inseguretat creixent, que el govern no sap aturar, i a més redueix els efectius dels Mossos a les comarques centrals i de ponent. - El conseller d’ERC de Governació, Josep Puigcercós, retira la bandera espanyola de la seu del departament de Governació i el President José Montilla l’endemà la hi fa tornar a posar. El Grup Parlamentari de Convergència i Unió, com a primera força política del país, i en especial el seu Gabinet de Seguiment i Control, té la voluntat de fer control del govern i també de fer propostes de millora per tal d’aconseguir que s’apliqui en la mesura que sigui possible el programa que defensa CiU, vetllant pels interessos del país i per l’acompliment de les resolucions del Parlament.

Estem comprovant que el govern liderat per José Montilla no té ambició de país, que vol aparcar qualsevol reivindicació nacional, com és habitual en l’espanyolisme. Montilla ha intentat contraposar gestió de govern, les polítiques socials en definitiva, i construcció nacional, quan en realitat van juntes. Un error al qual hem vist que en les darreres setmanes ja ha caigut ERC de forma sorprenent. ERC ha passat de la immaduresa de govern en la primera edició del tripartit a la subordinació total del PSOE en la segona edició. Amb tant sols dos mesos, han estat moltes les contradiccions i els fets que palesen el mal govern i la mala gestió; de les quals en citem unes quantes: DE NOU EL MAL GOVERN: El nou tripartit és un govern que respon més als interessos de partit que als interessos de país (separacions artificioses de departaments, trossejaments de competències, incompliments de mocions i resolucions del Parlament...) Montilla, Carod-Rovira i Saura tenen com a principal objectiu que les seves desavinences no es facin públiques. - S’ha creat una vicepresidència del Govern sense competències. . No s’ha acomplert el tema de la paritat, Montilla és el responsable que hi hagi un desequilibri tan flagrant entre homes i dones tant a nivell de consellers com a nivells inferiors. - La immigració no s’afronta amb visió transversal. La immigració no és un tema sectorial, és un tema de país, i un dels aspectes que més preocupen a la ciutadania. I per tant cal que . Universitats i recerca no tindran un departament exclusiu, cosa que ha generat el rebuig unànime dels Rectors. Cal tenir present que des del 2003, el tripartit ha canviat tres vegades de criteri sobre aquesta qüestió. - Cal destacar l’oblit, un cop més, del sector pesquer i del sector ramader, que fins i tot ara desapareixen del nom del Departament (ara, Agricultura, Alimentació i Acció Rural)

Els Sants de la Setmana Divendres, 12: Sant Arcadi; sant Nazari; santa Tatiana; sant Martí de Lleó; sant Victorià; sant Antoni-Maria Pucci; santa Cesarina; beat Pere-Francesc Jamet; beat Bernat de Corleone. Dissabte, 13: Sant Hilari. Sant Gumersind; santa Verònica de Benasco. Diumenge, 14: Divendres. Sant Joan de Ribera; sant Fèlix de Nola; sant Malaquies; santa Macrina; beat Pere Donders. Dilluns, 15: Sant Pau; sants Maur (Maure o Mauri) i Plàcid; sants Habacuc i Miquees; sant Efisi, mr.; santa Secundina; beat Francesc Fernàndez Capillas; beat Jaume de Villa. Dimarts, 16: Sant Marcel I; sant Fulgenci d’Ècija; santa Priscil•la; sant Berard. Dimecres, 17: Sant Antoni el Gran. Santa Leonil•la; santa Rosalina de Vilanova. Dijous, 18: Sant Volusià; santa Prisca; santa Margarida d’Hongria; santa Vicenta-Maria López Vicuña; beat Jaume Hilari Barbal. (comença la setmana de pregàries per la unitat dels cristians) 36

500 - Divendres, 12-1-2007


Opinió

Salvi Nofrarias. Regidor de l’Ajuntament de Solsona per ERC

No anem bé Per saber si la gestió econòmica d’un ajuntament és eficient o no, la Generalitat estableix un càlcul anomenat Estalvi Net. Si els ingressos són superiors a les despeses significa que aquest estalvi és positiu. En canvi, serà negatiu si es gasta més del que s’ingressa. En aquest últim cas, per petit que sigui l’estalvi net negatiu, la Generalitat obliga, per tal de poder demanar un préstec, a fer un PLA DE SANEJAMENT per tres anys. Amb data 7 de juliol, es presenten els números comptables de l’exercici 2005. El nostre grup municipal, seguint el criteri establert per la Generalitat, fa el càlcul i ens dóna un estalvi net negatiu. Demanem un informe de la Intervenció Municipal. Se’ns en facilita un de molt detallat, però... primera SORPRESA: hi consta tot menys la part del càlcul de l’estalvi net. El 25 de juliol presentem una al·legació demanant que se’ns documenti aquest punt que hem trobat a faltar. El 30 d’agost, es dóna resposta explicitant que aplicant l’article 54 de la Llei Reguladora d’Hisendes locals aquest càlcul és positiu, amb un percentatge molt baix. El grup d’Esquerra consulta aquest article 54, i... segona SORPRESA: l’articulat no fa cap menció sobre estalvi net. El 5 de març de 2004 es modificà la llei i, en el seu article 53, sí que s’especifica com s’ha de realitzar

Opinió

el càlcul. Aplicant correctament l’article, es reafirma que l’estalvi net és negatiu i amb números molt més elevats. En el ple de 28 de setembre i només amb els vots de CiU, s’aproven els comptes 2005. Presentem un recurs de reposició el 18 d’octubre. Com que no se’ns contesta, a 12 de desembre, demanem la celebració d’un ple extraordinari. En el ple de pressupostos del passat dia 28 s’hi inclou aquest punt. L’equip de govern, responent a la força el nostre recurs, presenta els càlculs segons el criteri de la Generalitat i s’hi constata un estalvi net NEGATIU. Tot i així, paradoxalment, vota en contra del nostre recurs. Però el pitjor és que es confirma la mala gestió, falta de transparència, seriositat i professionalitat de l’equip de govern de CiU a l’Ajuntament de Solsona. Ha estat necessari batallar-hi durant sis mesos per demostrar-ho amb números. L’any passat, en presentar les inversions a realitzar durant el 2006, l’alcalde anuncià que mai cap govern no havia presentat un pressupost tan ambiciós, pensant tant en Solsona i els seus ciutadans. Al cap d’un any, es pot comprovar que s’ha realitzat molt menys de la meitat de l’anunciat. Per poder portar a terme aquest súper-pressupost, estava previst sol·licitar un préstec, operació no realitzada. És clar, si s’hagués demanat hauria estat necessari presentar un PLA DE SANAJEMENT. Sr. Alcalde, no anem bé.

Assemblea Comarcal del PSC del Solsonès

Anem malament El Sr. J.H. acostuma a no deixar indiferent ningú amb les seves opinions llançades setmanalment al Celsona. Però aquesta vegada creiem que se li ha de puntualitzar algunes frases que entenem que poden portar a la confusió . En un seu article analitza l’atemptat del dia 30 de desembre a Barajas. I, a les primeres de canvi, diu que, aquest atemptat demostra “la inoperància del tarannà de Zapatero”. Acte seguit ho relaciona amb el procés estatutari de Catalunya per demostrar, segons el seu criteri, que el que s’han empassat els catalans no ho han fet els bascos. Perquè “Euskadi no és Catalunya. Un detall que se’ls va escapar.” Qualsevol persona de bé i ben nascuda, sap que l’únic responsable de l’Atemptat de Barajas (i dels que puguin venir) és ETA. La barbàrie d’ETA no demostra inoperàncies de ningú, l’únic que demostra és que ETA és una banda terrorista. Un grup d’homes i dones organitzats i armats, fanàtics que volen 500 - Divendres, 12-1-2007

aconseguir per la força uns objectius concrets i incapaços de situar-se en una realitat democràtica com la basca i l’espanyola en la que tot objectiu polític és legítim sempre que s’acceptin les regles del joc incloent-hi la possibilitat de canviar-les. Més greu encara que el fet de buscar culpables externs a ETA per l’atemptat és la reflexió final, en la que dóna a entendre (i nosaltres així ho entenem) que això ha succeït a Euskadi i no a Catalunya, perquè els bascos no són uns “catalans pallussos” com nosaltres. O sigui, que justifica que, quan no estan d’acord o no aconsegueixin els seus objectius, ho arreglin a cop de bomba com a Barajas, encara que el resultat siguin dos morts. El Sr. J.H. hauria de reflexionar seriosament sobre el que ha escrit. Llegir-ho dues vegades i, si conserva una espurna de sentiment cristià, d’amor a la humanitat, rectificar immediatament. Ell demana dimissions. A nosaltres ens serveix amb una disculpa sincera. 37


Opinió

Xavier Solé i Pla

L’esperit de lamentació L’altre dia em vaig aturar a llegir un article d’un reconegut sociòleg, que em va fer adonar d’una evidència aplastant. El descontentament de la gent amb el que té, és cada vegada més generalitzat. En una època on en el nostre país s’han erradicat les epidèmies, tothom, qui més qui menys, amb un abast raonablement ampli, té quelcom per alimentarse, un accés a la sanitat i una formació, (fins i tot hi ha qui té feina!). Enlloc de conduir tot això a un enfortiment de la personalitat, aboca molta gent a l’esperit de la lamentació. L’esperit de la lamentació, i parlo d’aquest quan no està justificat, propicia una actitud ja prou trista, la primera de les que citaré. Enlloc de veure els punts forts de la nostra existència i estar agraïts a la divina providència, al destí, als progenitors o aquells a qui creguem,

Conte

(si és que creiem en res) solament ens lamentem, ambicionant allò que no tenim, per quan estigui a les nostres mans, arraconar-ho, posar-ho al calaix de l’oblit, i cercar frenèticament un nou objectiu per guarir la nostra pseudosatisfacció de conqueridor de l’era de la modernitat. Quan apareix aquesta inquietud, nascuda sovint en un marc de relativa o suficient abundància (els nostres avantpassats mai no s’haurien imaginat transtorns de l’alimentació, que no per això deixen de ser greus, tot i que en algun país fossin considerats extravagants), arribem a la segona fase: l’enveja. Citada ja en el llibre del Gènesi entre Caín i Abel, i classificada posteriorment pel Papa Gregori I com un dels set pecats capitals, aquesta emoció és una de les reaccions més ordinàries que pot

resultar de l’esperit de la lamentació. Descontents del propi esdevenir, l’individu envejós de màxima puresa, inicia una diagnosi al seu voltant, fixant-se amb algú que fins i tot potser estigui pitjor que ell, o senzillament igual (i si està més bé què, doncs coi, millor per l’afortunat!), i li comença a veure virtuts amb recel. A partir d’aquí s’inicia el rosec en l’ànima de l’envejós, (i no parlo d’enveja sana) que només aconsegueix alleujament en el perjudici del pròxim i en sembrar la llavor de la discòrdia. Però encara ens podem trobar una fase més crítica, la cirereta del pastís: quan l’enveja es fon amb la ignorància aquesta barreja esdevé una poció explosiva que sovint pot arribar a delatar persones vertaderament miserables. I nosaltres sense adonar-nos-en.

Josep Àngel Colomés i Serra

Hpe Una vegada hi havia una greu crisi a nivell global. O potser dues. Per aquest motiu, el màxim organisme va organitzar una reunió a Oslo amb tres savis. Els tres experts provenien d’Àfrica, Àsia i Amèrica i es van aplegar en una habitació austera en el marc d’un palau distingit per la seva elegància. A fora, centenars de periodistes esperaven un document precís, llarg i elaborat. Passaven els minuts i l’espera es feia tensa. Mentrestant, el trio d’asos aprofitava per conèixer-se. – Així que tens quatre fills? Sí, el petit ja ha complert els deu anys. La serenor que transmetien no s’assemblava en res al murmuri de fora. A les 7 de la tarda tots tres van sortir per emetre el comunicat. Els reporters, ansiosos i apretats, tenien les

gravadores a punt. I els fotògrafs no paraven de disparar. Al cap d’uns 30 segons, l’africà va treure un paper on hi posava amb lletres generoses: Hpe. Els telespectadors d’arreu es preguntaven què volien dir aquelles lletres. No eren les H2O de l’aigua, que tant escassejava pel malbaratament de dècades d’ufana supèrbia. L’americà va començar a reblar el clau: aquesta H que veieu és la de la humilitat. En majúscula, és clar. Sense ella, el món està perdut i això que quan pronunciem la paraula aquesta lletra no sona. L’asiàtic va completar la incògnita: la “p” i la “e” són ingredients imprescindibles, per bé que discrets. Amb una humilitat molt gran cal que hi segueixi la “p” de paciència i la “e” d’esforç. Alguns, però, semblava que no ho havien entès. –On es pot comprar l’Hpe?

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans del DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

porteu-los a la nostra oficina 38

500 - Divendres, 12-1-2007


Opiniól

Opinió

F. Torres

Ramon Gualdo

Els éssers invisibles

Negar uns funerals?

És impressionant pensar que els homes ens morim sense arribar a conèixer centenars d’éssers que han estat fonamentals en la nostra vida. I sense haver-ne tingut mai consciència, d’aquest fet. És una realitat que el món està ple d’éssers invisibles, i també és cert que sense ells no podríem viure. No sabem qui elabora el pa que mengem, qui alimenta la calefacció que ens defensa del fred de l’hivern, desconeixem de qui és la suor que costa el peix que tenim sobre la taula, qui fabrica la roba que vestim, qui va construir el llenguatge que parlem, qui era el capellà que ens va batejar, tampoc no coneixem el periodista que signa els escrits dels diaris que llegim cada dia. Aquests i molts altres que no dic són els éssers invisibles i imprescindibles perquè el nostre món funcioni. Ens creiem que som els únics constructors de la nostra pròpia vida, però bona part del que som està construït i sostingut per altres éssers desconeguts per nosaltres. Hi ha un obra de Pirandello on el personatge, dirigint-se al públic, els pregunta:” Vosaltres creieu que viviu?: No és cert, esteu revivint la vida dels morts”. I no li mancava raó quan deia això, perquè l’home, abans que tot, és un hereu . Jo mateix reconec que un alt percentatge de la meva sensibilitat la dec a escriptors, músics i poetes que la van alimentar. Els carrers de Solsona que cada dia trepitjo, han estat fets per éssers que no conec. Les mateixes idees que expresso en els meus escrits, no son res més que el suc dels autors que llegeixo i coincidim en la manera de pensar i sentir. Jo no sóc res més que l’hereu de les seves idees. Hi ha tot un exèrcit d’éssers importants i menys importants, il·lustres i menys il·lustres que sostenen la bastida de la nostra existència. No els coneixem, però són un referent molt significatiu en la vida de cadascú de nosaltres. Amb aquesta reflexió, vull retre homenatge a aquests éssers invisibles que m’han donat tant, sense que jo me n'hagi adonat.

Ja en fa uns quants dies, d’aquesta notícia que molts deguéreu seguir per televisió o premsa: Aquell italià, aquella persona que feia 30 anys que es trobava al llit impossibilitat, va dir que no volia viure més. Doncs, resulta que l’església catòlica es va negar a fer-li els funerals. Això ho trobo molt gros. Ho considero una manca de caritat cristiana. Bisbes i predicadors d’aquesta església ens diuen a cada pas que ens hem d’estimar els uns als altres, ens parlen de l’amor als altres, de la bondat de cor, etc. Doncs, en aquest cas, on és la bondat de cor? On ho han deixat arraconat allò d’estimar al pròxim? Parlant d’aquest fet, la Marta Gironès, de Badalona, en una carta al diari, començava així: “No m’ho puc creure”. I de fet quan vaig llegir a la premsa la notícia d’haver negat els funerals, em va sobtar molt, perquè sembla una postura més pròpia de l’època medieval que no pas dels temps actuals. A aquest pobre home que es va cansar de viure, li neguen els funerals. En canvi, havia vist imatges mostrant com es donava la comunió a un assassí com el general Videla, el qual amb tot cinisme hi posava cara de bon xicot amb hipocresia en el gest de devoció. Doncs sí: em va doldre, com a cristià, que la meva església fes aquest menyspreu pòstum, a aquell pobre home que va decidir “plegar” d’aquella feina tan dura com era viure en aquest món.

El Racó del Gregori

Gregori Solé

Si encara fossis aquí Bé, anem a posar el peu al tros, però d’aquella manera, fins i tot posarem una mica de pausa per fer publicitat: Anirem al gra, per felicitar per 500 raons a la revista Celsona que per circumstàncies arriba al número 500, doncs d’aquesta manera ja queda felicitada i que arribi al 600. Què dic? Fins al mil! Que segur que l’èxit que té passarà de mil. Felicitats al director i a tot el personal. Tornem de la pausa, per dir que, si encara fossis aquí. Sí, farem un petit homenatge a tot pensament a persones i de més improperis d’un servidor. Si encara fossis aquí. Sí, per recordar que el 06 ha sigut un any amb força pau i alegries (alguna tristesa) però que faria tornar a reviure l’aventura fantàstica del meu pensament (que podria haver fet un llibre) però el 06 ens ha dit adéu. Si encara fossis aquí. Et dedicaria un poema, el meu sentit de l’humor, la meva opinió de la música, el sentit de la foscor d’un llibre, però tu amb una partitura posaves notes

500 - Divendres, 12-1-2007

amb la teva guitarra, per estimar Catalunya amb música rock, adaptant música popular, amb la gràcia del saxo baix del teu germà. Renoi, però ells t’han dedicat una cançó que ja ho diu tot. Si encara fossis aquí, Esteve Fortuny faria rotllar l’Elèctrica Dharma Si encara fossis aquí. Això ens preguntem la família, 28 anys després, però ara tu tens l’alegria i el sentiment, que t’ha vingut la teva parella, que nosaltres et recordem bé que recordarem a la família sempre, però us recordem amb l’alegria i la il·lusió, per ajudar-nos i que ens ajudeu. Si encara fóssiu aquí, Teodor, Pilar i Angeleta, faríem gresca, però amb il·lusió els tindrem al cor. Dedicarem amb acció i amb 007, a tothom que treballa al Celsona i que ha preparat aquest majestuós núm. 500. Patrocinat pel 007, amb llicència per llegir

39


Poesia

Poesia

Juani Cervera i Balmes - Terapeuta psico-corporal

Prohibido prohibir

Josep Maria Poblet

Massa tard Va dir-me: “Dóna’m la mà, si encara creus en mi, i saps que puc reeixir. Ajuda’m a abandonar el cruel tast, absurd i insà, que hom va dir-me, és un festí que et darà un goig diví... frueix-ne avui, no demà.” Amb amor i comprensió vaig poder encaminar-la pel corriol d’un bell resguard, però el verí amb son fibló s’avançà a emmetzinar-la... Ambdós, que trist, férem tard. No tinc res per afegir, és preferible emmudir.

Tras el silencio de mis gritos cerró la luz de mi pesar al oscuro de mi sábana sin apenas tocar sin poderme saciar no existo si no me ve en su voz, en su rostro y me dió un beso de tantas noches sin ropa, sin zapatos. Contaba las luces del jersei eléctrico de piel por si pensabas en mi por si pensabas volver y me repetía ella sabe que aquí hace hielo cada tarde

y no me puedo dormir sabrá que la espero entre señales del cielo. Y cae la noche en mi mejilla con el rojo de mi llanto voy a buscarte en mis sueños con leche caliente del sol a ver si despierta la fiebre pneumonia, tuberculosis prohibido prohibir... contagio ¿quién inventó esta muerte? vivir... separada de ti.

a la meva mare biològica Antonia Soler, te quiero tanto...descansa en pau.

fe d’errades En el Celsona núm. 497 del passat 22-12-2006, en l’article “forastera/ ciutadana”, en el paràgraf: “...el que hom no sap és que l’alcalde i el regidor d’urbanisme...” volia referir-me al regidor de governació, parcs i jardins, J.A. Pelegrina, no pas al regidor d’urbanisme i esports, a qui no he tractat i, per tant, demano disculpes, per si aquesta errada, “lapsus lingüe” (que no ha comés el Celsona sino jo mateixa), no l’hagi perjudicat personalment i/o social, doncs no era la meva intenció. Juani. 40

______________ Barcelona, gener de 2007

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans del DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 500 - Divendres, 12-1-2007


Opinió

En Recordança

Jaume Sidera, C.M.F.

Tresors del Claustre... un admirable tresor

Adéu

El que passa és que la mort d’algú proper ens recorda que la vida només és una part de la realitat, i ens acolloneix pensar en el fet de no poder controlar la part de la realitat que no coneixem... Per això a vegades aquesta incertesa i aquest sentiment de frustració davant una pèrdua... Però la realitat és molt més gran, i que no en tinguem consciència no vol dir que no sigui així! Com els personatges de la caverna de Plató...estem acostumats a viure a les fosques i a acceptar com a única realitat les ombres que es projecten a la paret de la cova... i si sortim a l’exterior, ens enlluernem. Només es necessita confiança...L’ull s’adapta a la nova llum. Llavors es pot veure l’altra part de la realitat. Felicitats Antònia!! Tu has sortit de la cova amb valor i consciència. Demostrant que pots passar per la més dura de les proves. Donar exemple és la millor manera d’ensenyar.

Aquest Nadal i Reis m’han dut una gran alegria. He fet la descoberta d’un Tresor. Me n’havien parlat, sabia que s’estava preparant de lluny estant, m’havien dit que molts solsonins ja el tenien. Però no em podia imaginar que els “Tresors del Claustre” fossin això i que fossin així. . Que fossin això: un recull variat de vells records i de records no tan vells, de dades, de noms, de cares, de documents. Tampoc no em pensava que fossin així: el llibre no és un calaix de sastre sinó un recull acuradament ordenat, molt ben imprès, amb abundància de fotografies, amb innombrables rostres als quals les autores han posat nom i cognom, demanant per això la col·laboració de qualsevol que hi pogués aportar una espurna d’informació. Perquè “Tresors del Claustre” amaga altres tresors: solidaritat, participació... Tothom que ha volgut hi ha pogut posar el seu granet de sorra. Es pot dir que el llibre té molts coautors. I aquest no és un elogi més petit. Em fa l’efecte que un músic xalarà d’allò més trobant reunides en uns quants fulls tot de partitures de cants relacionats amb el Claustre, i de retop també, relacionades amb els gustos musicals de temps enrere. El que estima la pietat popular, hi trobarà les peces precioses que nodriren i expressaren la fe i l’esperança de pares, padrins i besavis... I també sabrà què eren uns jocs florals... I podrà assaborir els versos de Mn. Armengou o el poemari de Mn. Serra Janés. I llegirà amb fruïció les dades sobre diversos aspectes de la història del Claustre. I se sorprendrà mirant el pas del temps en en el mirall d’alguna de les moltes fotografies. D’ara endavant no es podrà escriure res sobre la Mare de Déu del Claustre sense tenir en compte aquest llibre tan reeixit. Agraeixo a la mà amiga que m’ha fet a mans aquests “Tresors del Claustre”, aquest esplèndid regal per als sentits i per a l’ànima. I felicito ben de cor les dues autores, Conxita Colomés i Yolanda Clotet: com dues formiguetes han anat recollint tot de grans de blat per fer aquest pa que Déu n’hi do... I el més bonic és que tot s’ha fet a casa: a Solsona. Perquè el llibre ha estat dissenyat, maquetat, imprès i enquadernat a Solsona. S’hi ha lluït en Josep M. Borés. I en Carles Freixes. I na Laia Camps. Es pensaven els solsonins que podien fer una obra com aquesta a casa seva? Doncs, sí, l’han feta i l’han feta molt bé.

500 - Divendres, 12-1-2007

Glòria

Per l’Antònia Caràcter fort, dins d’una actitud senzilla, sempre volent passar desapercebuda... Però no! La que vas organitzar, Antònia!!! Tots plorant el teu adéu..., però per egoisme, perquè ja no et tenim a la vora. Però també sé que has marxat amb tanta lloca que l’enveja ara és meva! La teva força i el teu altruisme han sigut tan grans que arribaran fins i tot als de la cúpula celestial... Tu seràs un d’ells! Així que t’agraeixo la teva companyia en una part del meu camí i t’envio una abraçada infinita que ens mantindrà unides per sempre.

En Recordança

Família Barrera-Tarrés

El més sincer agraïment a totes les persones que ens han fet costat aquests dies i també al llarg d’aquests dos anys. Família, amics, veïns de Sant Bernat, geganters... Gràcies

41


Futbol

Billar

C. F. Solsona

II Edició del Torneig Master de Nadal, Sputnik

Juvenil 1a. Divisió - 07/01/2007

C.F. Solsona, 0 Gimnàstic de Manresa, 1

Els primers classificats han estat el Josep Tarra i Sergi Ballespí

Jugadors: Juanjo, Moreno, Jordi, Eli., Aitor, Marc, Chus, Josep M. (Ernest), Àlex (Testa), Joan (Víctor), Kike (Cristian).

Amb aquest torneig acaba la temporada de billar, haventhi participat els 8 millors jugadors de l’any. Edu Solé, Jordi Muedra, Sergi Ballespí, Josep Tarra, Enric Cases, Óscar Solé, Eugeni Costa, Héctor Núñez. També cal mencionar que la lliga regular, l'ha guanyada el Sergi Ballespí.

Derrota injusta.. Resultat injust, l’obtingut pel juvenil del Solsona el passat diumenge. Un Solsona molt motivat va dominar al Gimnàstic de Manresa durant tota la primera part i molta estona de la segona. El millor joc solsoní, però, no va servir per marcar cap gol als visitants, mentre que els jugadors manresans en van tenir prou amb un gol de rebot i en semi errada per emportar-se els tres punts. L’equip de Solsona va resultar també perjudicat per la pobre actuació de l’àrbitre, que va xiular molt influenciat per l’amistat amb jugadors i tècnics manresans, arribant a expulsar d’oïdes a l’entrenador local adduint que l’havia insultat, insult que havia sortit d’una tercera persona. Tot i aquesta derrota cal pensar en la salvació d’aquest equip, ja que la seva millora en el joc és més que notable i tan sols la manca d’algun resultat positiu fa que encara estigui immers en la zona de perill. El dissabte dia 13 els solsonins visiten el camp del Sant Cristóbal, cuer de la classificació, amb la intenció de treure quelcom de positiu, enfront un rival que encara no sap el que és guanyar aquesta temporada i que ja ha canviat d’entrenador.

El 2n classificat, Sergi Ballespí, amb el 1r classificat, Josep Tarra

Penya Barcelonista Solsona

La Junta

Sortida al Camp Nou

Futbol

La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca organitza una sortida a l´Estadi del Futbol Club Barcelona per presenciar el partit de lliga del cap de setmana del 20 i 21 de gener

C. F. Solsona

F.C. Barcelona – Gimnàstic de Tarragona

Els preus de les entrades són els següents: - Tribuna 1a i 2a graderia: 61 euros - Tribuna 3a graderia: 56 euros - Lateral 1a i 2a graderia: 46 euros - Lateral 3a graderia: 40 euros - Gol 1a i 2a graderia: 33 euros - Gol 3a graderia: 26 euros - General: 18 euros

Comunicat de la Junta als socis del C.F. Solsona Al final de la present temporada finalitza el mandat de l’actual Junta Directiva del club. Considerem que hem acomplert gran part dels objectius que ens havíem proposat i pensem que el club necessita gent nova que pugui aportar idees noves i una il·lusió renovada, i per això hem decidit no optar a un altre mandat. Per tal de facilitar la transició, demanem a qui estigui interessat a assumir responsabilitats en la gestió del club que es posi en contacte amb nosaltres al més aviat possible per facilitar la informació de gestió necessària i consensuar aquelles decisions que puguin afectar a les properes temporades.

Els socis del Futbol Club Barcelona tenen un 20% de descompte sobre el preu de les entrades. El preu del viatge és de 8 euros pels socis de la Penya Barcelonista i de 16 euros pels no socis. Per a més informació o apuntar-vos-hi, podeu adreçar-vos al telèfon de la Penya Barcelonista 647625877 - divendres dia 12 de gener, per la tarda – o al local de la Penya, també el mateix dia de 7 a 9 del vespre. Divendres dia 12 de gener és l’últim dia per apuntar-vos-hi.

42

500 - Divendres, 12-1-2007


Futbol Sala Juvenil

Bàsquet

C. B. Solsona

Calendari del cap de setmana

Cadet Femení Arrels

CE Arrels, 2 Futsal Cervelló, 4

Alineació: Gore Aymerich, Eva Gangolells, Nerea Alòs, Pili Isanta, Mireia Casado, Ester Bajona, Ivette Casafont, Mireia Vila, Nina Alet i Alba Guilanyà. Gols: Pili Isanta 2

Després de l’aturada per les festes nadalenques, aquest cap de setmana es reprenen les competicions oficials de la Federació Catalana de Basquetbol. Si no hi ha imprevistos de darrera hora, aquests són els quatre partits de bàsquet dels equips del CB Solsona que es jugaran al pavelló nou aquest cap de setmana.

Ensopegada contra pronòstic Un partit que es presentava assequible es va convertir en la primera derrota d’aquesta temporada. Les noies de l’Arrels van començar amb unes bones jugades que podrien haver significat un bon avantatge al marcador, però la portera rival i la falta d’agressivitat van donar ales al Cervelló, que va avisar amb un tir al pal. L’1 -0 semblava que per fi podia encarrilar una nova victòria però les rivals es van trobar amb un penal força discutible i van fer pujar l’empat al marcador. Les oportunitats desaprofitades de la primera part donaven força esperances que el partit s’acabaria guanyant. A la segona part l’equip visitant es va avançar 1-2 i novament l’empat tornava a obrir el partit (2-2). L’equip de l’Arrels va desaprofitar unes molt bones ocasions mentre les rivals en un córner es tornaven a avançar 2-3. Els 12 últims minuts l’equip local no va saber jugar amb tranquil·litat, i un altre gol en un desafortunat rebuig (2-4) va acabar amb les poques possibilitats que tenia l’Arrels d’emportar-se quelcom positiu. En definitiva tres punts que no havien de marxar de Solsona obliguen a treure un bon resultat en el pròxim desplaçament al camp del Bon Salvador de la localitat de Sant Feliu de Llobregat.

Comencen la nova fase de la competició descansant el Mini mixt B i l’Infantil femení. Trobareu els calendaris, resultats i la informació al dia a www.cbsolsona.com

Sènior en joc

Lliga Comarcal Trial

JORNADA 12 - 13 i 14 de GENER

Pau Xarau - General Manager

OLIUS – CAMBRILS (a les 17 h al Pi) CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – SOLSONA (a les 15.45 h al pavelló) CLARIANA DE CARDENER – CASTELLAR DE LA RIBERA (a les 18 h al pavelló) BAR CASTELL – NAVÈS (a les 19 h al pavelló) HOMBRES G – SANT LLORENÇ ( a les 20 h al pavelló) LLADURS – FONDA NIN (a les 16 h a Lladurs) EXCAVACIONS J. RIBERA – LLOBERA (a les 16 h a Freixinet) ESPORTIU FREIXINET – SANT CLIMENÇ (a les 17 h a Freixinet) MONTMAJOR – ARDÈVOL ( a les 18 h a l’Espunyola)

Gala de Campions de Motociclisme 2006

El pròxim 17 de gener en el TEATRO CIRCO DE ALBACETE, DISTINCIÓ a CARLA CALDERER pels seus mèrits esportius, reconeguts per la REAL FEDERACIÓN MOTOCICLISTA ESPAÑOLA havent-li concedit LA MEDALLA AL MÈRIT MOTOCICLISTA EN LA SEVA CATEGORIA DE PLATA.

500 - Divendres, 12-1-2007

Consell Comarcal

43


Guia de serveis PINTURES

PASTISSERIES

ACUPUNTURA

BENIGNO ALCÁZAR, S. L. C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

LA LIONESA C. Castell, 18 - 973 48 02 60

AUTOMOCIÓ

GARATGE MONTANER Crta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCL Ctra. de torà, 20 - 973 48 03 21 TALLERS MONTSOL, S.L. Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

GESTORIES

ENVERNISSATS MARSOL, S.L.

ALFIC Advocats - Economistes - Gestors Ctra. de Manresa, 75 - Local 2 - 973 48 31 95

Pol. Ind. Olius, 16-17 - 973 48 12 74

iberCaja Pl. Camp, 8 - 973 48 03 09

FRANKFURT DASAI Crta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66 Bar Castell............................973 48 00 78 Only Party.............................973 48 29 17

RESTAURANTS

RESTAURANT CASTELL C. Castell, 8 - 973 48 00 78 RESTAURANT TRABUCAIRE Ctra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

JOIERIES

EL CELLER del Solsonès

CONFECCIONS CT, S. L. C. La Bòfia, 9 baixos - 973 48 21 05

Restaurant - Pizzeria - Cafereria

Ctra. de Bassella, 2 - Tel. 973 48 32 01

FINQUES PLANES Api núm. 7.491 Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

TAXI

TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places 973 48 11 31 - 689 13 08 08 AUTOTAXI Ramon Castro Servei 24 h. - 608 93 81 37

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina..............973 48 28 50 CARNISSERIA PALÁ Pl. Major, 4 - 973 48 02 64 CAN SOLVI Crta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

QUEVIURES - BEGUDES

CAL COLL Ctra. Torà, 6 - 973 48 02 16

GESTORIA MAS 75 anys al seu servei Av. del Pont, 4 - 973 48 00 95

MODA

BARS

Venda i col.locació de porta-blocs, panells

BEGUDES DELFÍ C. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09

CONTAGEST PL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

JOIERIA ESTER C. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

BANCS I CAIXES

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

CUINA ESTEL, S.L. Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

ÒPTIQUES Òptica Jané,.........................973 48 34 29

CARBURANTS TINTORERIES

TRANSPORTS

AUTOCARS TARRÉS C. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29 TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICH C. Castell, 50 - 973 48 09 09

ELECTRODOMÈSTICS TECNOSOL - ÉLITE Electrodomèstics - Audio - Video Ctra. de Manresa, 45 - 973 48 30 58

VETERINARIS

Clínica Veterinària Setelsis.....629 39 12 46

ESPORTS

RIBERA ESPORTS PG. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

FERRETERIES - TALLERS

PAPERERIES - IMPREMTES

Apunts Gràfics.......................973 48 17 19 Gràfiques Muval....................973 48 04 10

VIDEO

LA QUIMERA Av. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

PERFUMERIES

PERFUMERIA TORRES C. La Bòfia, 9 - 973 48 13 04 C. Castell, 46 - 973 48 07 11

PERRUQUERIES

Ferreteria Vilbar....................973 48 01 54 Ganiveteria Pallarès Ctra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

BOMBERS 973 48 10 80

Perruqueria Bajona................973 48 06 69 PERRUQUERIA LLUÏSA C. Llobera, 38- 973 48 26 55

CREU ROJA 973 48 06 52

MOSSOS 088

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 973 48 17 19

POLICIA L.

973 48 30 40 44

URGÈNCIES 973 48 14 14

500 - Divendres, 12-1-2007


Concerts

Ramon Estany

Concert de Nadal a l’Hospital L’Orfeó Nova Solsona va dur l’esperit nadalenc a la Residència Pere Màrtir Colomés amb la tradicional cantada de nadales. Aquesta va ser la seva darrera actuació d’aquestes festes i va tenir lloc diumenge passat, 7 de gener, a les 5 de la tarda

45

,5 r0

ra mp

pe

co r la

pe

(Preu Dia de l'espectador)

• Diumenge, 14 - 5 tarda

VA L

arthur i els minimoys • Dissabte, 13 - 1/4 de 7 tarda

0

THE HOLIDAY (VACACIONES) • Divendres, 12 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador) • Dissabte, 13 - 11 nit • Diumenge, 14 - 2/4 de 8 vespre • Dilluns, 15 - 1/4 d'11 nit

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78 500 - Divendres, 12-1-2007

APTA

d'u AR THE na Eu TH HO en UR LID tra ros I E AY da LS ...

APTA


Ràdio

Publicacions

Josep Àngel Colomés

Josep Àngel Colomés

Nous fitxatges a L’Asterisc

100 anys de “la Fulla”

El programa d’esports de Solsona FM ha realitzat en un mes quatre fitxatges: la M. Dolors Casserres (per L’Asterisc dilluns) i la Sandra Manyoses, la Sara Campabadal i la Teresa Trench (per L’Asterisc diumenge). Us recordem que el programa se segueix emetent els diumenges a les 6 de la tarda (repetició dilluns a les 10 del matí) i els dilluns a 2/4 de 8 del vespre (repetició els dimarts al matí) pel 107.5 de la FM.

Fa 100 anys, un diumenge 6 de gener de 1907 va veure la llum el primer Full, aleshores anomenat Fulla Dominical. I tot gràcies a l’impuls d’aquell bisbe de Vic lúcid i decidit anomenat Josep Torres i Bages. Amb els seus alts i baixos, “la fulla”, tal com molta gent l’anomena, ha estat font perenne de la Bona Nova de l’Evangeli i incentiu per a moltes generacions. I potser a vegades no la llegim, però us asseguro que fer-ho és aprendre i descansar, gaudir i a la vegada reflexionar. Així doncs, us animo a llegir-la perquè no hi ha dubte que un cop fet s’és una mica més ric. En fi, dono gràcies a Déu per aquest centenari. Com a director del Full Diocesà de Solsona felicito als companys de Vic per aquests primers 100 anys de vida. A Solsona en portem ja més de seixanta. I des de fa temps, també podeu llegir el Full Diocesà mitjançant internet. Ho podeu fer gratuïtament des de www. bisbatsolsona.com. També el trobareu a http://www.bisbatvic. com/full.htm en la seva edició de Vic. Informar-vos també que la pàgina del nostre Bisbat, s’actualitza cada setmana o quinzenalment, amb les notícies i l’agenda del moment. En definitiva, aquest 2007 és un any de revistes pels solsonins. El Celsona arriba al número 500 i dintre de poc als 10 anys. “La fulla” ja ha arribat als 100 anys i a Vic d’aquí a poc 5.000 números. Que sigui per molts anys!

Els fitxatges de L’Asterisc diumenge: la Sandra Manyoses, la Teresa Trench i la Sara Campabadal

Ràdio

Solsona FM

Els pressupostos municipals, a debat a Solsona FM

Música

“Les coses com són”, el programa de tertúlia política de Solsona FM, emetrà aquest dissabte, a la 1 del migdia, una nova edició d’aquest espai per debatre sobre diverses qüestions d’actualitat local. Principalment, es parlarà sobre els pressupostos municipals de l’Ajuntament de Solsona per al 2007 tot i que també es tractaran altres temes com la creació d’una empresa pública per gestionar el servei de l’aigua o el recurs de reposició contra els comptes del 2005. Hi participaran els representants dels tres grups municipals a l’Ajuntament de Solsona (CiU, El Comú i ERC). Dilluns 15 a les 12 del migdia es podrà sentir la repetició d’aquest espai.

Josep M. Borés

SECSMACHINE II: Cd a la venda Aquesta setmana continua, juntament amb el Celsona, la venda del seu nou disc. Demaneu-lo a la llibreria...

L’Informatiu, ara també el cap de setmana A partir d’aquest dissabte, l’Informatiu de Solsona FM, que s’emet cada divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre, es podrà tornar a sentir durant el cap de setmana. En concret, el programa es redifondrà els dissabtes i els diumenges a les 4 de la tarda. 46

500 - Divendres, 12-1-2007


Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències Enguany la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) de Solsona ha tornat a organitzar la Ludoteca de Nadal i prop de 1500 nens i nenes, s'hi han divertit aquestes festes. Diverteix-te ara tu, trobant les 7 diferències entre les dues fotos?

Solucions corresponents a la setmana passada

L'acudit del Simi

500 - Divendres, 12-1-2007

47



Celsona 500